Etiqueta: Seguretat

El Sistema d’Informació Schengen en evolució

Notes de seguretatDeixa un comentari

Schengen Information System (SIS)El desembre passat, la Comissió Europea va endegar un conjunt de propostes per tal de respondre als diferents reptes que s’han identificat com a prioritaris: el fenomen migratori i els reptes en seguretat. Les propostes intenten reforçar i ampliar l’abast del Sistema d’Informació Schengen (SIS) en tres aspectes; el retorn de nacionals de països tercers que resideixen de forma il·legal a la Unió, el control de fronteres i la cooperació policial i judicial.[1]

Les propostes, al seu torn, intenten resoldre un seguit de deficiències que s’han detectat respecte al SIS. Entre les més importants, hi ha la falta d’estandardització a l’hora d’introduir les alertes,[2] la falta d’informació rellevant en alguns casos i la cobertura insuficient d’alguns perfils de persones que no són subjectes a control sistemàtic a les fronteres.[3]

La Comissió, a partir de l’informe del High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presenta diverses iniciatives que poden comportar canvis substancials en el SIS:

  • Obligació d’entrar les alertes sobre decisions de retorn. Fins ara, els estats podien incloure una alerta en cas de prohibir una entrada. Amb la nova proposta hi estaran obligats en el cas de: els nacionals de països tercers (NP3) que resideixen de manera il·legal, els NP3 a qui es denega l’entrada o l’autorització d’estada, i aquells NP3 subjectes a extradició per motius penals.
  • Noves alertes i controls. Es proposa la creació d’una nova categoria d’unknown wanted persons connectades amb la criminalitat i l’ampliació d’una categoria ja existent sobre persones deparageudes, que inclouria els menors amb un alt risc de segrest per part de la família.[4]
  • Ampliació de l’ús de dades biomètriques. Es vol reforçar l’ús de les empremtes digitals i el reconeixement facial,[5] així com incloure nous elements biomètrics com les empremtes del palmell de la mà.
  • Ampliació de les agències que poden fer ús del SIS. Més enllà de les autoritats nacionals de cada país, s’hi vol donar accés a les agències d’Europol, a la Guàrdia Costanera i de Fronteres Europea i a la futura unitat central d’ETIAS. També a les autoritats amb competències en immigració o sistemes de justícia.
  • La integritat de les dades i el sistema de seguretat del SIS. Tenint en compte l’ampliació de dades sensibles i del tipus d’alerta, així com el nombre d’agències que hi tindran accés, es desenvoluparà un procediment per garantir la integritat i la seguretat del SIS.

Així doncs, aquests canvis, juntament amb totes les iniciatives que s’impulsen des de les institucions europees, faran que el SIS es converteixi en una base de dades que podrà anar molt més enllà del seu objectiu inicial, la identificació de persones. De fet, aquesta inquietud ja va aparèixer amb els canvis que s’hi van introduir el 2006.[6] Tot plegat ha propiciat que el SIS pugui passar de ser una eina d’identificació de persones  a ser una eina d’investigació criminal, d’antiterrorisme i control de la immigració.[7]

 [1] Aquestes tres propostes dirigides al SIS s’emmarquen en tot un seguit d’iniciatives que persegueixen els mateixos objectius: reforçar les fronteres exteriors i enfortir la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Entre les més destacades, la Guarda Costanera i de Fronteres Europea, l’establiment del EU entry/exit system (EES), l’European travel information and authorisation System (ETIAS) o la modificació del Schengen Borders Code, que obligarà els estats membres a fer controls sistemàtics de persones que entrin i surtin de l’espai Schengen contrastant-ho amb les bases de dades rellevants, entre d’altres, el SIS.

[2] Cosa que pot comportar que, per a una mateixa persona, es creïn diverses alertes amb diferents continguts.

[3] En aquest cas, i més enllà d’aspectes delictius, es parla dels nacionals de països tercers sense permís de residència o amb un permís caducat.

[4] Hi podríem incloure les menors que puguin ser objecte d’ablació.

[5] La utilització del reconeixement facial reforçarà les identificacions si es coordina amb el proposat EU entry/exit System (EES),  sobretot en els controls d’accessos a fronteres.

[6] Ja al 2006, es va connectar el sistema SIS a altres sistemes com l’Eurodac o el Visa Information System (VIS), de manera que es va possibilitar la consulta en qualsevol control efectuat per la policia; es va ampliar el nombre d’agències amb accés a la base de dades, etc.

[7] Aquesta situació ja ha obert el debat sobre la protecció de dades, l’ús d’aquestes dades i els drets fonamentals de les persones que apareixen a la base de dades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Què diuen les enquestes, els francesos són víctimes d’insults racistes i altres agressions verbals?

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’ONDRP (Observatoire national de la délinquance et des réponses pénales) i l’INSEE (Institut national de la statistique et des études économiques) exploten l’enquesta anual de victimització Cadre de vie et sécurité (CVS) des de fa gairebé 10 anys (2007-2015), que parteix d’una mostra anual d’aproximadament 16.500 persones de 14 anys i més obtinguda entre les famílies franceses.

Observatoire national de la délinquance et des réponses pénalesEn l’àmbit de les victimitzacions individuals, es comptabilitzen l’últim i el penúltim insult patit. La persona perjudicada pot precisar si el tipus de comentari és de tipus racista, antisemita, xenòfob, homòfob, sexista o d’un altre tipus (hi ha l’opció de no saber classificar el tipus d’insult). L’enquesta també permet reproduir literalment el darrer insult patit, la qual cosa possibilita fer-ne una classificació més objectiva.

Principals resultats de l’enquesta CVS

Del total de persones enquestades entre el 2007 i el 2015, el 12,4% van declarar haver patit algun insult al llarg dels dos anys anteriors en el moment de respondre l’enquesta. Un 14% van dir que aquest insult tenia caràcter racista, antisemita o xenòfob.

Perfil de les víctimes

La meitat de les víctimes d’insults racistes tenia menys de 38 anys i un 24%, entre 14 i 24 anys. Entre els més joves, els homes han estat més victimitzats que les dones: a la franja d’edat dels 14-24 anys, el 27,9% de les víctimes eren homes, davant el 22,4% de dones. La franja d’edat dels 35-44 anys també registrà victimitzacions del 21,1% entre els homes, davant el 19,5% de dones. Les agressions verbals amb connotacions racistes van minvant a mesura que augmenta l’edat dels individus. Per tant, els homes joves resulten més victimitzats per agressions de tipus racista; no obstant això, quan l’agressió verbal té altres motivacions, les dones resulten més victimitzades a totes les franges d’edat.

Perfil dels autors

En un 59% dels casos, els autors van sols, i, en aquest supòsit, rarament es tracta de menors (un 15% dels casos); en canvi, aquest percentatge de menors infractors es dobla quan actuen en grup. Per a un 89% d’homes victimitzats i un 62% de dones victimitzades, els autors eren de sexe masculí.

Vinculació entre autor i víctima

Prop de dos terços dels casos indiquen que autor i víctima no es coneixien. Quan hi ha coneixença prèvia, aquesta és superficial, es coneixen de vista (22%). Hi ha un vincle d’amistat, familiar o similar en el 13% dels casos.

Canal emprat per a la discriminació  

La majoria d’insults racistes es van produir en horari diürn i dia laborable (per a un 79% i 86% de les víctimes). Segons van expressar les víctimes, la gran majoria dels infractors no estava sota els efectes de l’alcohol ni de les drogues.

La majoria de víctimes d’insults racistes han expressat que s’han produït cara a cara (97%) i només de forma marginal el mitjà ha estat el correu postal o electrònic o per telèfon.

Espai on es produeix l’agressió verbal

L’insult de caràcter racista es produeix principalment al carrer (38%); l’espai públic (transports públics i establiments comercials) registra la majoria de víctimes (58%). El 42% de les víctimes declaren haver estat ofeses en un espai privat, principalment al lloc de treball o d’estudi.

Es pot ampliar aquesta informació consultant els documents següents:

Altres apunts del blog relacionats:

Web dels Mossos d’Esquadra: Odi i discriminació

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Es pot enganyar els sistemes de reconeixement facial?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fer servir unes ulleres pot ajudar a evitar que les persones siguin identificades per sistemes de reconeixement facial. Ho ha demostrat un equip d’investigadors de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh, que ha dissenyat unes ulleres que aconsegueixen aquest objectiu.

L’engany es planteja com un atac a aquests sistemes i el punt de partida dels acadèmics era aconseguir un mètode discret i físicament realitzable, dos factors que no s’havien tingut en compte en investigacions prèvies. El primer, la discreció, implicava que el sistema no havia de detectar que algú estava intentant burlar-lo. Amb el segon factor, pretenien que el mètode es pogués portar a terme contra sistemes d’identificació actuals (estudis anteriors es basaven en tecnologia obsoleta), especialment els que utilitzen algoritmes d’aprenentatge automàtic.[1]

Amb unes ulleres de colors impreses en paper fotogràfic, en alguns casos posades sobre fotografies i en d’altres utilitzades pels investigadors, han aconseguit que quan la persona és captada per un sistema de reconeixement facial, o bé no sigui identificada o fins i tot sigui identificada com una altra persona. Els resultats s’han assolit tant contra un programa de reconeixement facial comercial, com contra sistemes genèrics basats en algoritmes d’aprenentatge automàtic.

Els autors reconeixen que l’efectivitat del seu sistema es pot veure condicionada per factors externs que influeixin en la manera com es capten les imatges, com ara la il·luminació o la distància a la càmera. També admeten que les ulleres poden ser discretes per als sistemes de reconeixement, però no per als humans, que percebrien estranyes les ulleres. No obstant això, volen posar sobre la taula el fet que aquests sistemes no són infal·libles i que cal estar amatents a les seves vulnerabilitats. D’altra banda, també aclareixen que una de les línies de treball futures és la d’explorar la manera de reduir els riscos que aquest tipus d’atac suposen per als sistemes de reconeixement facial.

Investigacions com aquesta ens demostren que els avenços tecnològics, malgrat que ajuden clarament a la gestió de la seguretat, encara son fal·libles i que cal ser conscients de les seves febleses quan es decideix implantar-los o quan s’utilitzen.

Fonts:

[1] Els algoritmes d’aprenentatge automàtic parteixen d’una base de dades amb un conjunt d’imatges etiquetades, amb múltiples imatges per persona. Per a cada persona, analitzen totes les imatges disponibles i obtenen un patró o model que les caracteritza, diferencia i identifica. Quan reben una nova imatge, la comparen amb els patrons per decidir si correspon a alguna de les persones de la base de dades o no.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Criminologia i polítiques públiques de seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

José Martínez Espasa, cap de la Policia Local de Dènia, acaba de publicar un llibre que és rellevant per al sector de la seguretat. Es tracta de l’obra Las políticas públicas de seguridad ciudadana. Análisis y propuestas desde la Criminología,[1]  que recull el treball realitzat a la seva tesi doctoral i resulta interesant per diversos motius.


Planteja un concepte modern i integrador de la seguretat en què la policia té un paper rellevant, però no n’és l’únic actor. Ens diu l’autor: “Las políticas de seguridad no exigen siempre la utilización del recurso a la organización policial. Seguridad no es sinónimo de policía” (p. 37). La seva insistència sobre la necessitat de polítiques públiques de seguretat que tinguin en compte tots els factors i actors que hi incideixen ha d’acabar convencent el lector del seu missatge. La policia és presentada com un actor fonamental en el pla de la prevenció.

Les polítiques públiques de seguretat, i aquesta és la gran aportació que ell vol fer, han d’estar basades en el coneixement que la recerca criminològica i d’altres disciplines pot oferir per facilitar els processos de presa de decisions en aquest àmbit. Però no és només el diagnòstic el que ha de tenir una base empírica, sinó que l’avaluació també ha de ser molt rigorosa i objectiva. No es pot avançar si no s’estableixen mecanismes fiables de mesura de l’impacte de les estratègies i accions dedicades a millorar la seguretat dels ciutadans.

L’obra ofereix pautes concretes tant per a la diagnosi com per a l’avaluació. Però no ho fa només en el camp teòric, sinó que presenta un recull de 20 polítiques i estratègies de seguretat, que comença per experiències recomanables en el camp de l’auditoria i el diagnòstic, per passar a analitzar polítiques centrades en diversos àmbits materials (joves, drogues, deteriorament urbà, bandes, lleure nocturn, violència a l’escola, mediació i prevenció de la reincidència).

També dedica un espai al recull d’experiències de col·laboració entre el sector privat i les administracions públiques, oferint una aproximació a la situació del tema en l’àmbit internacional. De fet, aquesta perspectiva global, tenint en compte tant els fenòmens com les experiències internacionals, és una constant de l’obra. Ens diu que les actuacions han de fer-se a escala micro (local) per donar resposta als problemes concrets de seguretat existents, però tenint en compte els marcs regional, nacional i internacional, tant pel que fa a la mobilitat dels fenòmens com a la necessitat de compartir experiències que puguin ser d’utilitat.

En resum, és un llibre recomanable com una bona introducció a les polítiques públiques de seguretat ciutadana, que ofereix molts exemples de com la criminologia ha servit de suport a polítiques públiques de seguretat que han estat efectives. Pot interessar especialment a actors de seguretat necessitats d’idees on inspirar-se per dissenyar noves estratègies de seguretat.

[1] Vid. Martínez Espasa, J. (2016). Las políticas públicas de seguridad ciudadana. Análisis y propuestas desde la Criminología. Tirant lo Blanc. València. En podeu llegir una ressenya al blog de criminologia Iter Criminis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Policies i fiscals proposen a Donald Trump mesures per reduir el crim i la població penitenciària

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’associació Líders de l’Execució de la Llei  per a la Reducció de la Delinqüència i l’Empresonament [1] han presentat la seva agenda al nou president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump. Les seves propostes per tal d’assolir aquests objectius i així incrementar la seguretat i estalviar impostos als ciutadans (l’any 2016 el Congrés va aprovar un pressupost de 7.500 milions de dòlars per al manteniment de les presons) se centren en cinc àrees:

  • Un canvi en l’orientació del finançament federal als estats i als ens locals (que puja uns 5.500 milions de dòlars anualment). Cal prioritzar els projectes que se centren en els delictes més greus i violents, postergant els que s’adrecen a combatre petites infraccions o els que pretenen reduir la delinqüència en general. Això facilitaria que la policia i la fiscalia es concentressin en els delictes més greus. Actualment només un 2% de les detencions federals i un 3% dels processos penals ho són per delictes greus; cal invertir aquesta situació.
  • Reducció de l’empresonament innecessari. En aquests moments, als Estats Units hi ha 2,2 milions d’interns i 4,7 milions de persones en probation o en llibertat vigilada. Totes les despeses en matèria de justícia penal ascendeixen a 274.000 milions de dòlars). Hi ha experiències que mostren com es pot reduir la delinqüència i la taxa d’empresonament al mateix temps. Michigan i Carolina del Sud, per exemple, han eliminat l’obligatorietat d’ingrés a la presó per delictes no violents relacionats amb les drogues, introduint altres mesures alternatives que s’han mostrat prou eficients. El Congrés hauria de reprendre un projecte de reforma de la Llei de procediment penal i penitenciària que havia quedat bloquejat fa un parell d’anys i que va en aquesta direcció: facilitar més discreció als jutges en els casos de delictes no violents per afavorir penes alternatives.
  • Augment dels recursos per tractar malalties mentals i drogoaddiccions. L’any 2015 es van comptabilitzar 52.000 morts per sobredosi i un 57% de malalts mentals no van rebre l’ajut adequat. Moltes persones d’aquests grups acaben en el sistema penal.
  • Manteniment i increment del suport a la policia comunitària o de proximitat, perquè sense el sistema públic la lluita contra la delinqüència és impossible. L’Oficina del Departament de Justícia de Suport als Serveis Policials Orientats a la Comunitat (The Justice Department’s Office of Community Oriented Policing Services – COPS Office) ha dut a terme una gran tasca de suport a les iniciatives comunitàries i ara hi ha veus en la majoria parlamentària que advoquen per una reducció o supressió que cal evitar costi el que costi.
  • Aprofundiment en les mesures per prevenir la reincidència. Actualment, gairebé la meitat dels 600.000 interns alliberats cada any tornen a la presó en un termini de tres anys. Caldria, per exemple, que l’oferta de serveis transitoris abans de l’alliberament es destinés als interns que tenen més risc de reincidència.

[1] Law Enforcement Leaders to Reduce Crime and Incarceration està integrada per uns 200 caps i excaps de la policia, xèrifs, fiscals federals i estatals, i responsables de la justícia als cinquanta estats de la Unió.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències: cap a la gestió transversal de la seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Parlament valencià acaba d’aprovar la llei de creació de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. Tot i que l’Agència ja estava funcionant a la pràctica, la nova llei la crea formalment com a organisme autònom adscrit al departament del Consell amb competències en matèria de seguretat i gestió de les emergències (actualment, al de Justícia) i n’estableix el règim jurídic de manera completa.

La nova agència té com a finalitat dur a terme una resposta eficaç i eficient als reptes de la seguretat, d’una manera integrada. Pretén una participació i assumpció de responsabilitats més gran de tots els actors i també més participació de la ciutadania.

D’una banda, l’Agència assumirà las competències de la Generalitat en matèria de policia:

  1. Pel que fa a les policies locals, la coordinació amb totes les funcions que inclou:[1] criteris bàsics de l’organització, formació,[2] dotació i actuació.
  2. Pel que fa a la Unitat Adscrita del Cos Nacional de Policia: la direcció, la gestió, el personal i les actuacions. En aquest punt, s’hi inclou l’obligació d’estudiar el disseny d’una policia autonòmica depenent del Consell (que el preàmbul de la llei insinua, a partir de les policies locals existents).

D’altra banda, totes les competències en matèria de protecció civil, emergències, incendis i salvaments, on cal incloure:

  1. La direcció de les polítiques de la Generalitat en els àmbits esmentats
  2. La selecció, formació i gestió dels seus membres (inclosos els voluntaris)
  3. Les competències en matèria de seguretat nuclear
  4. La realització dels mapes de riscos (anàlisis de vulnerabilitat) i la planificació en matèria de protecció civil
  5. La gestió del servei 112
  6. El foment de l’autoprotecció dels ciutadans

Per tal de possibilitar la gestió d’un ventall tan gran de competències, en l’exercici de les quals han de participar actors molt diversos, la llei estableix dos òrgans bàsics de direcció:

  1. El Consell de Direcció, com a òrgan deliberant i decisori, presidit per la consellera i amb participació de nombrosos departaments de la Generalitat (Presidència, Hisenda, Sanitat, Territori, Tecnologia i Informació, Energia, Prevenció de Riscos Laborals, Educació i, òbviament, Seguretat i Justícia). Hi formen part també el delegat del Govern de l’Estat, el cap de la Unitat Adscrita del Cos Nacional de Policia, els caps de les policies locals de les tres capitals de província i els representants de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
  2. La Direcció, com a òrgan executiu, exercida per la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de seguretat i emergències.

A més, es preveuen diversos òrgans de participació adscrits, entre els quals cal destacar l’Observatori de la Seguretat de la Comunitat Valenciana. Aquest òrgan va ser creat anys enrere com un òrgan consultiu i deliberant, d’anàlisi, estudi, assessorament i prospectiva en matèries relacionades amb la seguretat. Hi estan representats l’administració local, l’autonòmica, els ens locals, els cossos de policia, la seguretat privada, les universitats públiques valencianes i el poder judicial. Altres òrgans de participació adscrits són la Comissió de Coordinació de Policies Locals, la de Protecció Civil i d’Emergències, i la de Coordinació dels Serveis de Prevenció, Extensió d’Incendis i Salvaments.

[1] Per això s’hi adscriu el Gabinet Tècnic de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat.

[2] Per això s’hi adscriu l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE), que és la institució encarregada de dur a terme la formació en matèria de policia, protecció civil i prevenció d’incendis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Idees clau de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2015

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) és una eina de consulta sobre l’estat de la seguretat pública a Catalunya que es duu a terme cada dos anys. La darrera enquesta es va fer a un total de 6.214 persones majors de 16 anys, entre el 17 de novembre i el 30 de desembre del 2015. Entre els punts a destacar cal esmentar els següents:

  • La percepció de seguretat a Catalunya manté la tendència a l’alça dels darrers anys.
  • El record espontani d’haver estat víctima d’un delicte ha disminuït de manera notòria els últims anys, passant de la xifra més alta del 2010 (8,9%) al 6,6% de l’any 2015.
  • Dins de la victimització, dels fets registrats per l’ESPC 2015, només un 12% són fets contra les persones, mentre que el 88% són fets contra el patrimoni, on destaquen els fets contra vehicles (27,7%), els enganys, fraus i estafes (21,6%) i els fets de proximitat: atracaments, estrebades, robatoris de bossa, de cartera, de mòbil… (19,9%).
  • Prop del 15% dels fets contra les persones han comportat lesions a les víctimes. En un 10% dels casos, ha calgut atenció mèdica o medicació.
  • Entre els motius dels fets contra les persones (agressions físiques, amenaces, coaccions o intimidacions) sobre els quals s’ha preguntat, destaquen les agressions per raó de sexe (12,6%) i per la ideologia (12,2%).
  • La taxa de denúncia baixa lleugerament respecte de l’ESPC 2013 (del 39,9% al 39,3%).
  • Després d’una fase de força estabilitat, és el tercer any consecutiu en què la percepció de seguretat experimenta una millora. Ara se situa en 6,9 punts, com l’any 2001.
  • La valoració de les policies catalanes continua millorant, cosa que consolida la tendència remarcada els darrers anys. Enguany s’assoleixen les valoracions més altes de la sèrie (7,3 punts), amb nivells similars als de l’any 2000 pel que fa als Mossos, i fins i tot més altes en relació amb les policies locals (6,9 punts).

mossos_espc

  • La visibilitat de les patrulles uniformades dels Mossos d’Esquadra que havia estat força estable al llarg dels darrers anys, registra enguany una millora notòria: augmenta la proporció de persones que consideren que és suficient (passen del 49,3% al 57,7%).
  • La valoració amb el servei de recepció de denúncies dels Mossos d’Esquadra continua millorant i ja supera de llarg els set punts de valoració mitjana (7,7).
  • L’opinió majoritària és que la vigilància dels Mossos a les carreteres és suficient (es manté en el 53,1%).
  • Els enquestats han opinat majoritàriament que les administracions han de fer més del que fan. Sobretot es demana més intervenció davant els conductors que condueixen parlant pel telèfon mòbil (76,5%) o que han begut més alcohol del que la llei permet (74,5%).
  • Entre les novetats que incorpora l’ESPC 2015 cal destacar:
    • La col·laboració dels serveis de seguretat privada amb els Mossos d’Esquadra: Els enquestats estan més aviat d’acord amb la col·laboració, sobretot en actuacions en barris o zones comercials.
    • Les revisions mèdiques i psicològiques que es fan per renovar el permís de conduir: La majoria de les persones entrevistades consideren que no són suficients i que caldria ser més rigorosos (58,6%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acord sobre una proposta de la Comissió Europea en l’àmbit de les armes de foc

Notes de seguretatDeixa un comentari

pexels-photo-221683El Parlament Europeu i el Consell, després d’un any de debat, han arribat a un acord polític provisional sobre la Directiva relativa a les armes de foc. L’acord polític ha estat ratificat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Ara només falta que el confirmi la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu, que posteriorment l’aprovi el ple del Parlament i, finalment, que l’adopti formalment el Consell de Ministres de la Unió Europea.

A finals de l’any 2015, la Comissió va proposar de revisar l’actual normativa europea sobre l’ús i adquisició d’armes de foc, amb l’objectiu de:

  • dificultar la compra legal d’armes d’alta capacitat a la UE.
  • fer un millor seguiment de la tinença lícita d’armes de foc per reduir el risc de desviar-les al mercat il·legal
  • millorar la cooperació entre els estats membres

L’acord polític que s’ha assolit provisionalment manté la majoria de les propostes fetes per la Comissió, com ara la prohibició que les armes de foc automàtiques es puguin transformar en armes de foc semiautomàtiques; que s’incloguin en la Directiva col·leccionistes d’armes i museus; que es regulin les armes acústiques, la venda per internet i les armes inutilitzades, i que es millori l’intercanvi d’informació entre els estats membres.

La proposta de la Comissió era molt més ambiciosa perquè proposava la prohibició total de les armes de foc semiautomàtiques més perilloses, incloses totes les armes de foc semiautomàtiques de les famílies AK47 i AR15, i la prohibició que els col·leccionistes privats puguin tenir armes d’assalt. La Comissió lamenta també que no s’hagin limitat a deu bales els carregadors de totes les armes de foc semiautomàtiques.

Ara bé, tenint en compte que el que s’ha aprovat ja és una millora pel que fa a la situació actual, la Comissió considera que val més un acord com aquest que no pas un ajornament de l’entrada en vigor de la normativa.

Juntament amb la normativa tècnica, vigent des del mes d’abril de 2016, que harmonitza els requisits per inutilitzar les armes de foc, la Directiva reduirà el risc que cap arma que sigui legal, però perillosa, caigui en mans de delinqüents i terroristes.

Els tirotejos indiscriminats i els atemptats terroristes comesos a Europa són una bona prova dels perills que plantegen les armes legals i il·legals que circulen a tota la UE.

Sobre la base de l’agenda europea de seguretat, aprovada el mes d’abril de 2015, la Comissió va presentar a la tardor d’aquell mateix any un conjunt de propostes per millorar l’adquisició i la tinença legals d’armes de foc i un pla d’acció per lluitar contra el tràfic il·lícit d’armes de foc i explosius.

 Enllaços d’interès

Directiva sobre les armes de foc: preguntes freqüents — MEMO/16/4465

Proposta de la Comissió per modificar la Directiva sobre les armes de foc

Informe sobre l’avaluació de la Directiva sobre les armes de foc

Reglament d’execució relatiu a la inutilització d’armes

Agenda europea de seguretat

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La cooperació en seguretat entre la UE i el Regne Unit després del Brexit

Notes de seguretatDeixa un comentari

brexitUn dels quatre objectius globals del govern britànic en les negociacions del procés del Brexit és mantenir els forts vincles de cooperació que actualment existeixen entre el Regne Unit i la Unió Europea. Per tal d’emmarcar el debat parlamentari sobre aquest tema, la Cambra dels Lords del Regne Unit va publicar a mitjan desembre un informe sobre les relacions futures entre aquest país i la Unió Europea en matèria de seguretat després del Brexit.

A l’informe s’examinen les principals eines i institucions en què es basa aquesta cooperació: Europol i Eurojust, la compartició de dades en matèria policial i les eines de justícia penal.

Hi ha tres motius principals pels quals l’enfocament de les negociacions és optimista. D’una banda, totes dues parts tenen un gran interès que no es redueixin els nivells de seguretat dels ciutadans britànics i de la Unió Europea. D’altra banda, hi ha precedents de participació en institucions europees de països no membres de la Unió o d’accés a sistemes de dades de països no membres dels acords Schengen. Finalment, en els casos en què no hi ha precedents, tant la Cambra dels Lords com el govern del Regne Unit consideren que l’experiència prèvia i la participació que el seu país ha tingut fins ara a la UE poden afavorir aconseguir els acords.

No obstant això, recorden que les negociacions no han de ser fàcils i que hi ha el risc que els nous acords comportin una situació per sota del nivell òptim aconseguit pels acords actuals. També es planteja que pot haver-hi una tensió entre dos dels objectius globals del govern britànic en el procés de sortida de la UE, el ja esmentat de mantenir els forts vincles de cooperació en matèria de seguretat i el de recuperar el control legislatiu per part de Westminster. Davant d’aquest problema, el punt de vista de la Cambra dels Lords és posar per davant la seguretat dels ciutadans del Regne Unit, i recorda declaracions del govern de 2014 en aquest sentit.

Un dels inconvenients que es plantegen és el buit operacional que es pot produir en el període transitori entre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i l’entrada en vigor dels nous acords. En aquest sentit, es posa sobre la taula que la UE va signar acords bilaterals en matèria d’extradició amb unes condicions similars a les de l’Ordre Europea de Detenció, però que més de 10 anys després d’aquesta signatura els acords encara no han entrat en vigor.

L’informe reconeix que s’ha limitat a les mesures més rellevants i que aquestes formen part d’una xarxa complexa d’acords i mesures que fan difícil tractar de manera compartimentada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’escut de la privacitat entre la UE i els EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

61_eu_usaEl dia 10 de desembre es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea el text íntegre de l’acord assolit entre la Unió Europea i els Estats Units el dia 12 de juliol de 2016 sobre la creació d’un escut de privacitat entre tots dos.[1]

Segons la Comissió Europea, aquest acord crearà un marc legal en què es protegiran els drets fonamentals de qualsevol persona a la UE les dades personals de la qual es transfereixin als Estats Units, i aportarà claredat jurídica per a les empreses que depenen de transferències transatlàntiques de dades.

Segons el vicepresident de la Comissió Europea, Andrus Ansip, els europeus i els americans disposarem d’un marc sòlid que garanteixi que les transferències esmentades es duguin a terme en millors condicions i més segures.[2]

L’escut de la privacitat UE−EUA es basa en els principis següents:

  • Obligacions rigoroses per a les empreses que treballen amb dades: El Departament de Comerç dels Estats Units durà a terme actualitzacions i revisions periòdiques de les empreses participants, a fi de garantir que segueixin les normes que elles mateixes han subscrit. Si les empreses no compleixen a la pràctica, s’enfronten a sancions i a ser retirades de la llista.
  • Obligacions en matèria de transparència i salvaguardes clares per a l’accés de l’Administració nord-americana: Els Estats Units han donat a la UE garanties que l’accés de les autoritats públiques a efectes d’aplicació de la llei i de seguretat nacional està subjecte a limitacions, salvaguardes i mecanismes de supervisió clars. També per primera vegada, qualsevol persona a la UE tindrà a la seva disposició vies de recurs en la matèria.
  • Protecció eficaç dels drets individuals: Qualsevol ciutadà que consideri que les seves dades s’han utilitzat de forma indeguda en el nou sistema es beneficiarà de diversos mecanismes de resolució de litigis accessibles i assequibles. Els particulars també podran dirigir-se a les seves autoritats nacionals de protecció de dades, que col·laboraran amb la Comissió Federal de Comerç per garantir que les reclamacions dels ciutadans de la UE s’investiguin i resolguin. Si un assumpte no es resol per un mitjà o un altre, estarà previst, en última instància, un mecanisme d’arbitratge.
  • Mecanisme de revisió conjunta anual: El mecanisme farà un seguiment del funcionament de l’escut de la privacitat, inclosos els compromisos i garanties pel que fa a l’accés a les dades a efectes d’aplicació de la llei o de seguretat nacional. La Comissió Europea i el Departament de Comerç dels Estats Units duran a terme l’examen i hi associaran experts nacionals d’intel·ligència dels Estats Units i les autoritats europees de protecció de dades. La Comissió presentarà un informe públic anual al Parlament Europeu i al Consell de la Unió.

Des de la presentació del projecte de l’escut de la privacitat, la Comissió ha tingut en compte els dictàmens de les autoritats europees de protecció de dades, del Supervisor Europeu de Protecció de Dades i del Parlament Europeu a l’hora d’incloure un seguit d’aclariments i millores addicionals. La Comissió Europea i els Estats Units van acordar, en particular, introduir aclariments addicionals sobre la recopilació de dades en bloc, reforçar el mecanisme del Defensor del Poble i introduir obligacions més explícites per a les empreses pel que fa als límits de conservació i de transferències ulteriors.

[1] C/2016/4176 Commission Implementing Decision (EU) 2016/1250 of 12 July 2016 pursuant to Directive 95/46/EC of the European Parliament and of the Council on the adequacy of the protection provided by the EU-U.S. Privacy Shield (notified under document C(2016) 4176) (Text with EEA relevance). (2016). EU law and publications. [online] Disponible a: https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/c183d956-57a6-11e6-89bd-01aa75ed71a1/language-en/format-PDFA1A/source-20824799 [Accés 14.12.2016].

[2] Comissió Europea (2016). La Comissió Europea posa en marxa l’Escut de la privacitat UE-EUA: més protecció per als fluxos de dades transatlàntics. [en línia] Disponible a: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-16-2461_es.htm [Accés 13.12.2016].

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français