José Martínez Espasa, cap de la Policia Local de Dènia, acaba de publicar un llibre que és rellevant per al sector de la seguretat. Es tracta de l’obra Las políticas públicas de seguridad ciudadana. Análisis y propuestas desde la Criminología,[1] que recull el treball realitzat a la seva tesi doctoral i resulta interesant per diversos motius.
Planteja un concepte modern i integrador de la seguretat en què la policia té un paper rellevant, però no n’és l’únic actor. Ens diu l’autor: “Las políticas de seguridad no exigen siempre la utilización del recurso a la organización policial. Seguridad no es sinónimo de policía” (p. 37). La seva insistència sobre la necessitat de polítiques públiques de seguretat que tinguin en compte tots els factors i actors que hi incideixen ha d’acabar convencent el lector del seu missatge. La policia és presentada com un actor fonamental en el pla de la prevenció.
Les polítiques públiques de seguretat, i aquesta és la gran aportació que ell vol fer, han d’estar basades en el coneixement que la recerca criminològica i d’altres disciplines pot oferir per facilitar els processos de presa de decisions en aquest àmbit. Però no és només el diagnòstic el que ha de tenir una base empírica, sinó que l’avaluació també ha de ser molt rigorosa i objectiva. No es pot avançar si no s’estableixen mecanismes fiables de mesura de l’impacte de les estratègies i accions dedicades a millorar la seguretat dels ciutadans.
L’obra ofereix pautes concretes tant per a la diagnosi com per a l’avaluació. Però no ho fa només en el camp teòric, sinó que presenta un recull de 20 polítiques i estratègies de seguretat, que comença per experiències recomanables en el camp de l’auditoria i el diagnòstic, per passar a analitzar polítiques centrades en diversos àmbits materials (joves, drogues, deteriorament urbà, bandes, lleure nocturn, violència a l’escola, mediació i prevenció de la reincidència).
També dedica un espai al recull d’experiències de col·laboració entre el sector privat i les administracions públiques, oferint una aproximació a la situació del tema en l’àmbit internacional. De fet, aquesta perspectiva global, tenint en compte tant els fenòmens com les experiències internacionals, és una constant de l’obra. Ens diu que les actuacions han de fer-se a escala micro (local) per donar resposta als problemes concrets de seguretat existents, però tenint en compte els marcs regional, nacional i internacional, tant pel que fa a la mobilitat dels fenòmens com a la necessitat de compartir experiències que puguin ser d’utilitat.
En resum, és un llibre recomanable com una bona introducció a les polítiques públiques de seguretat ciutadana, que ofereix molts exemples de com la criminologia ha servit de suport a polítiques públiques de seguretat que han estat efectives. Pot interessar especialment a actors de seguretat necessitats d’idees on inspirar-se per dissenyar noves estratègies de seguretat.
[1] Vid. Martínez Espasa, J. (2016). Las políticas públicas de seguridad ciudadana. Análisis y propuestas desde la Criminología. Tirant lo Blanc. València. En podeu llegir una ressenya al blog de criminologia Iter Criminis.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français