Projecte de recerca amb variables d’enquestes de victimització en àrees petites

El Premi Presidencial d’Investigació Doctoral de la Universitat de Manchester ha finançat un projecte de recerca destinat a aprofundir en l’aplicació de tècniques d’estimació en àrees petites per conèixer la distribució de variables provinents d’enquestes de victimització en un espai geogràfic petit. El projecte permetrà a l’investigador David Buil Gil desenvolupar la seva tesi doctoral sota la direcció de Juan José Medina Ariza i Natalie Shlomo.

Les persones implicades en el projecte asseguren que quan es dissenyen polítiques públiques focalitzades en la prevenció del crim i l’increment de la seguretat percebuda pels ciutadans, no es pot valorar únicament la criminalitat detectada pels cossos de seguretat, ja que aquesta només recull una part del total dels delictes. També s’han de considerar altres variables d’interès que únicament són detectades a través de les enquestes de victimització, com la por al delicte, la percepció de desordres o el grau de confiança en les administracions públiques.

El problema sorgeix quan les mostres petites utilitzades per aquestes enquestes no permeten observar les diferències existents entre les àrees petites de les ciutats, impedint el disseny de polítiques públiques focalitzades i basades en les diferències existents entre zones. En altres paraules, les mostres utilitzades per les enquestes de victimització pregunten de mitjana a menys d’una persona per barri i, per tant, no es poden conèixer, a partir de mètodes convencionals, les diferències entre les àrees petites.

Segons asseguren els investigadors, la utilització d’una nova generació de tècniques estadístiques, anomenades estimació en àrees petites, permet calcular estimacions de les variables d’interès en l’àmbit de zones geogràfiques reduïdes. A partir de combinar les dades recollides per les enquestes amb informació detallada del cens poblacional i altres dades públiques, es generen models estadístics que permeten explicar, sempre a partir d’estimacions, les diferències entre àrees petites. Tal com ho descriuen, tot i que existeixen models estadístics per a l’estimació en àrees petites tant pel que fa a individus com a àrees, en el cas de les enquestes de victimització la majoria dels estudis s’hauran de basar en models a escala d’àrees, ja que les dades rarament es publiquen a escala d’individu per criteris d’anonimat i confidencialitat.

Concretament, el projecte desenvolupat a la Universitat de Manchester permetrà estimar en aquesta ciutat, a escala d’àrea molt petita, algunes de les variables que recull l’Enquesta de victimització d’Anglaterra i Gal·les. Tal com asseguren els investigadors de la universitat, les estimacions resultants del projecte permetran dissenyar tant polítiques públiques com estratègies de prevenció del crim que coneguin les diferències en la distribució de multitud de variables a escala d’àrea molt petita, i faran possible una aproximació basada en la ciència als problemes socials detectats a les diferents zones de les ciutats.

Enllaços d’interès

Small Area Estimation for Targeting Hot-Spot Policing Interventions, publicat a la British Society of Criminology Policing Network.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Forta influència dels pares en l’opinió dels adolescents sobre la policia

Hi ha una impressió generalitzada que la confiança i el respecte envers la policia són extremament fràgils entre els joves. L’ús intensiu de l’espai públic i els seus contactes conflictius amb la policia en serien la causa (a més d’un antiautoritarisme propi de l’edat). Per tal de comprovar aquesta impressió, Sindall, McCarthy i Brunton-Smith han dut a terme un estudi a partir d’una mostra de 1.500 joves (de 10-15 anys) i els seus pares, en el marc de l’Enquesta de victimització d’Anglaterra dels anys 2010 a 2012.

50-walesL’estudi partia de dues premisses: a) que existeixen grans similituds en l’opinió que pares i fills tenen de la policia, i b) que els contactes dels joves amb la policia poden condicionar-ne l’opinió i que, en aquest sentit, si la policia tracta justament els ciutadans, els adolescents en tenen una opinió més favorable. De fet, hi ha molts estudis que identifiquen els grups entre els quals la policia rep una valoració més negativa com aquells que són objecte preferent i freqüent de l’atenció de la policia (joves, minories, rodamóns i pobres en general).

Els resultats d’aquest treball mostren que els joves d’entre 10 i 15 anys a Anglaterra i Gal·les tenen majoritàriament una opinió favorable de la policia (53%), només un 5% en té una opinió obertament negativa i un 42% en té una opinió neutra. En general, independentment de les característiques individuals dels joves i de l’entorn on viuen, hi ha una alta correspondència entre el punt de vista dels pares i el dels fills. Els que porten una vida amb poques connexions amb els pares i l’escola tenen un nivell de cinisme més gran i relativitzen les virtuts de la policia. Les noies hi confien més que els nois, i l’augment de l’edat implica una reducció de la confiança de 20 punts per cada increment anual. El contacte amb la policia no afecta l’opinió que en tenen quan és positiu, però sí que ho fa quan és negatiu, perquè en disminueix la valoració.

La influència dels pares en l’opinió dels fills sobre la policia és més alta a les zones on la policia és molt visible i més feble a les zones on la policia pràcticament no té presència. Els fills de pares casats i els que valoren el lloc on viuen com una bona zona per viure-hi tenen una opinió millor sobre la policia.

Els autors del treball adverteixen que el fet que la majoria dels joves entrevistats ho fossin en presència d’algun dels seus pares (el 88% dels que tenien 10 anys i el 63% dels que en tenien 15) pot haver esbiaixat els resultats, ja que és possible que els joves intentessin dir allò que creien que esperava el progenitor present.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Valoració positiva del Programa contra la violència juvenil

Entre finals de 2011 i començaments de 2012 es va posar en marxa al Regne Unit un programa per posar fi a la violència juvenil i grupal (EGYV, per les seves sigles en anglès – Ending Gang and Youth Violence). En els quatre anys que ha estat en marxa, hi han participat 52 autoritats locals (eren 33 en iniciar-se el programa) i s’ha creat una xarxa de prop de 100 experts amb experiència de primera línia en el treball amb bandes juvenils.

El programa se centrava en set àrees temàtiques:

  • Enfortiment del lideratge local
  • Localització i ubicació dels problemes
  • Col·laboració entre diverses agències
  • Avaluació i remissió
  • Intervencions focalitzades i efectives
  • Recorreguts de justícia penal
  • Mobilització de les comunitats

endling_gang_youth_violenceEl novembre de 2016 s’ha publicat l’informe independent de valoració de l’impacte que ha tingut aquest programa. Per a l’avaluació, s’han fet dues enquestes (una abans d’iniciar el programa i l’altra al final, el setembre de 2015) i s’han analitzat les respostes de 20 de les àrees locals que han participat en el programa, distribuïdes en dues cohorts de 10, en funció de si s’havien incorporat al projecte en el moment inicial (el 2012) o més endavant (el 2014). A més, s’han examinat amb més detall sis àrees locals (tres de cada grup temporal), en les quals s’han portat a terme 39 entrevistes qualitatives a professionals dels diversos àmbits implicats. També s’ha tingut en compte el seguiment que s’ha dut a terme de les recomanacions que es van fer en una revisió de la situació per part d’homòlegs.

Les àrees locals han informat que el programa EGYV ha tingut un “efecte galvanitzador” en la millora del treball de participació de les diverses agències que ofereixen suport a les àrees per implementar estratègies en resposta a les qüestions locals més agudes. Les revisions fetes per homòlegs s’havien implementat majoritàriament (el 89% en el grup d’àrees incorporades al programa el 2012, i el 71% en el grup de les incorporades el 2014). La valoració feta en conjunt ha estat molt positiva, ja que destaquen millores en totes les àrees temàtiques. Malgrat que hi ha algunes diferències entre les dues cohorts, l’efecte més significatiu és que les àrees que es van incorporar al programa el 2014 s’han beneficiat de l’experiència apresa en els dos anys que portava en marxa el projecte.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La seguretat subjectiva a Alemanya s’independitza de la delinqüència

La revista Polizei Newsletter, en el seu darrer número, recull informació sobre una enquesta de l’Institut d’Enquestes d’Opinió alemany que evidencia les tendències dispars de la seguretat subjectiva i la delinqüència. Així, les dades de la criminalitat continuen estables —com ja vam senyalar en un apunt anterior—, i fins i tot els robatoris amb violència, els delictes de lesions en els espais públics i l’ús d’armes de foc han disminuït darrerament (en aquest últim cas, està baixant des del 2003). Només els robatoris a domicili i les infraccions contra la normativa d’estrangeria presenten un creixement significatiu (sobretot en el darrer cas, un 157% l’últim any).

polizei_bremen_2010-01En canvi, dos de cada tres alemanys entrevistats manifesten que la seguretat ha empitjorat els darrers tres anys. Si ens centrem en el grup d’edat de persones més grans de 55 anys, la xifra puja fins als tres quarts (75%) dels entrevistats, que veuen un empitjorament de la seguretat al seu voltant. Les dones veuen la tendència de la seguretat una mica més negativa que els homes (el 70% diuen que ha empitjorat, davant del 67% d’homes). Els joves d’entre 18 i 24 anys estan molt dividits, però són més optimistes que el conjunt dels entrevistats (només un 51% consideren que hi ha un empitjorament), com també ho són els adults d’entre 25 i 34 anys (el 58% creuen que ha empitjorat). El grup més optimista de tots és el dels estudiants (només un 48% considera que la situació va a pitjor). Únicament una quarta part de les persones entrevistades creuen que les estadístiques policials sobre criminalitat es corresponen amb la realitat.

Per länder (distribució territorial equivalent a les comunitats autònomes espanyoles), tampoc no es dóna coincidència entre delinqüència i seguretat subjectiva. Així, mentre que el land amb menys delinqüència és Baden-Württemberg (que l’any 2015 ha desbancat Baviera), un 67% dels entrevistats manifesta que la inseguretat va en augment, mentre que a la ciutat-estat d’Hamburg, amb xifres delinqüencials més altes (una taxa per mil habitants que duplica la de Baden-Württemberg), només un 59% és pessimista en relació amb l’evolució de la seguretat els darrers anys.

En aquest context, la lluita contra la inseguretat (seguretat subjectiva baixa o negativa) ha deixat d’estar relacionada amb la lluita contra la delinqüència. La inseguretat ha entrat en el mercat de la política, ja que sembla produir dividends, i comença a despertar un populisme que pot propugnar mesures molt radicals (freqüentment restrictives de drets) per tal d’apaivagar el sentiment d’inseguretat, tot i que no comportin cap reducció del risc de victimització. Segons l’informe, les organitzacions defensores dels drets humans no han valorat prou la perillositat d’aquestes polítiques pel que fa als drets dels ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Lleugera tendència a la baixa del consum de drogues a Anglaterra i Gal·les

El Home Office britànic acaba de publicar una segona edició del seu informe d’aquest any sobre ús de drogues il·legals entre persones de 16 a 59 anys. Les dades provenen de l’enquesta de victimització per a Anglaterra i el País de Gal·les (CSEW en les seves sigles en anglès) del període 2015-2016. Els resultats més significatius són els següents:

  • Un 8,4% dels adults entre 16 i 59 anys han consumit alguna droga il·legal durant el darrer any (prop de 2,7 milions de persones). Aquesta dada significa un descens molt lleuger en relació amb l’any anterior (8,6%), però més d’un 10% de descens si es compara amb les dades del 2005-2006.
  • Un 18% dels joves adults (entre 16 i 24 anys) ha consumit alguna droga el darrer any. Aquí també hi ha un lleuger descens en relació amb l’any anterior (19,5%), però més considerable si ens remuntem al 2005-2006 (25,2%).
  • Un 4,3% dels adults (entre 16 i 59 anys) i un 9,1% dels joves adults (entre 16 i 24 anys) han consumit alguna droga el darrer mes. La xifra és similar a la de l’any anterior, però superior en relació amb l’enquesta del 2005-2006.
  • Un 53% dels adults (entre 16 i 59 anys) han pres alguna droga il·legal en el decurs de la seva vida, xifra similar a la del període 2005-2006, però cinc punts superior a la de l’any 1996.

Psychoactive DrugsLa droga més consumida és el cànnabis, un 6,5% dels adults enquestats n’ha consumit el darrer any, xifra similar a la de l’any anterior (6,7%), però significativament inferior a la de fa deu anys (8,7%) i a la de l’any 1996 (9,4%). Els adults joves (entre 16 i 24 anys) també consumeixen primordialment cànnabis (15,8%, percentatge que implica gairebé un milió de consumidors), i segueixen la tendència de l’any passat, però lluny dels resultats del 2005-2006 (21,4%) i del 1996 (25,8%).

La segona droga més consumida entre els adults és la cocaïna en pols (un 2,2% dels adults), però no és així en el cas dels joves adults, que consumeixen una mica més d’èxtasi (4,5%) que cocaïna en pols (4,4%). En relació amb l’any anterior, la cocaïna en pols s’estabilitza a la baixa (2,3% i 4,8% l’any anterior). Des dels anys 2008-2009, en què es va produir el punt més alt en el consum d’aquesta droga (3,00% entre 16 i 59 anys i 6,5% entre 16 i 24 anys), es manté una tendència lleugera al descens. En relació amb el període 2005-2006, les xifres són similars, però continuen sent altes si les comparem amb les de l’any 1996, que en el cas dels adults no arribava a l’1% i en el dels adults joves era per sota del 2%.

Un 3,3% dels adults (entre 16 i 59) van ser classificats com a consumidors habituals (prop d’1.100.000 persones), mentre que els adults joves (entre 16 i 24) en consumien en una proporció més alta (4,7%, 292.000 persones). La majoria d’aquests consumidors habituals ho són de cànnabis (37%). En canvi, la majoria de consumidors de cocaïna en pols (61%) i d’èxtasi (69%) només consumeixen un cop l’any. Els consumidors freqüents d’aquestes drogues han disminuït del 24,5% a l’enquesta de 2005-2006 a l’11,1% a l’enquesta de 2015-2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El consum d’alcohol entre els adolescents europeus de 16 anys segons l’enquesta europea ESPAD

L’European School Survey Project on Alcohol and Other Drugs (ESPAD) és una enquesta quadriennal que es fa des de l’any 1995. Quaranta-vuit països hi han participat com a mínim una vegada. L’enquesta permet recollir dades comparables sobre el consum de drogues entre els alumnes de 16 anys i també permet documentar, per a cada país, les variacions en la difusió de productes psicoactius entre els adolescents en un llarg període de temps.

L’any 2015, 96.046 alumnes de 16 anys i de 35 països* van prendre part a l’enquesta, que es va dur a terme segons una metodologia estandarditzada a tots els països participants i amb un qüestionari anònim autoadministrat comú.

El consum de begudes alcohòliques a l’edat de 16 anys a Europa

Al nord d’Europa, els percentatges de consum d’alcohol al llarg dels 30 dies anteriors a l’administració de l’enquesta eren generalment inferiors al 47%, la mitjana europea. No obstant això, Dinamarca es va situar en una franja de consum superior al 60%. Altres països europeus amb consums importants van ser Grècia, Xipre i la República Txeca. França se situava per sobre de la mitjana europea, amb un 53%, i el consum entre els nois superava en cinc punts percentuals el de les noies. De manera semblant, a països de l’est com Albània, Geòrgia i Montenegro, el consum d’alcohol era força més elevat entre els nois que entre les noies. En canvi, en alguns països del nord d’Europa com Islàndia i Dinamarca, el consum era elevat independentment del sexe.

Quant a l’evolució dels consums, l’any 2015, a la majoria de països, els adolescents van reduir el consum d’alcohol respecte del 2011; per exemple, és el cas dels països bàltics i nòrdics. Concretament a Lituània, es produí un descens percentual de 29 punts. Moldàvia, en canvi, va seguir una tendència diferent, amb una evolució a l’alça.

Espanya, que no ha participat del projecte ESPAD 2015 però que ha aportat dades de la Encuesta sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias en España, que es va fer entre el novembre del 2014 i l’abril del 2015, se situa en la franja dels països amb un percentatge més alt de consum d’alcohol, amb uns resultats superiors al 60%.

Consum recent de begudes alcohòliques a Europa l’any 201540-imatge-espad-castellaAlmenys un consum de begudes alcohòliques al llarg del mes anterior a l’enquesta

Episodis puntuals d’embriaguesa important a l’edat de 16 anys a Europa

L’any 2015, la mitjana europea d’adolescents que havien begut alcohol durant els 30 dies previs a l’enquesta i amb un resultat d’embriaguesa important va ser del 35%. Els països que encapçalaven la classificació van ser Dinamarca, Àustria i Xipre, amb uns percentatges del 56%, el 53% i el 50% respectivament. França es va situar en el 31%. A l’altre extrem, amb un consum menor, hi hauria els adolescents islandesos, seguits dels noruecs i portuguesos, amb uns percentatges del 9%, el 19% i el 20% respectivament. Per sexe, entre els països nòrdics hi havia menys diferències entre el consum dels nois i el de les noies, però als països de l’est la diferència era més important i el consum era superior entre els nois.

Quant a l’evolució dels darrers anys, entre els anys 2011 i 2015, França, Grècia i els països del nord i l’est d’Europa participaven d’un clar descens d’episodis d’embriaguesa important. Una tendència diferent van seguir Xipre, Moldàvia i Montenegro, que van experimentar un comportament ascendent.

Espanya, a partir de la pròpia enquesta nacional que es va fer entre el novembre del 2014 i l’abril del 2015, se situaria entre els països amb un consum menor d’aquestes característiques, amb uns resultats entre el 24 i el 31%.

A Catalunya, actualment hi ha en marxa l’Enquesta de convivència escolar per al curs 2016-2017. Aquesta enquesta s’adreça a alumnes de secundària i pretén explorar diverses conductes, entre les quals el consum de tabac, alcohol, haixix i drogues de síntesi. L’Enquesta de convivència escolar i seguretat de Catalunya (ECESC, curs 2011-2012) va reflectir un consum d’alcohol entre els alumnes d’ensenyament secundari superior al 61%.

* Albània, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Xipre, Dinamarca, Estònia, les illes Fèroe, Finlàndia, França, Macedònia, Geòrgia, Grècia, Hongria, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Malta, Mònaco, Montenegro, Noruega, Polònia, Portugal, Moldàvia, Romania, la República Eslovaca, Eslovènia, Suècia, els Països Baixos i Ucraïna.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Controls d’identitat als joves a París

36-jeunes-parisRecentment s’ha publicat un estudi sobre el perfil dels joves detinguts a París. L’estudi parteix d’una enquesta adreçada als joves que es va dur a terme l’any 2010 en el marc de la convocatòria de la defensa i la ciutadania [1]. L’Observatori Francès de les Drogues i les Toxicomanies (OFDT) aprofita sempre la convocatòria per fer una enquesta sobre el consum de substàncies psicoactives entre els joves. En l’edició del 2010, l’Ajuntament de París va finançar una ampliació de l’enquesta adreçada a esbrinar els índexs de sol·licituds policials d’identificació de joves, així com les característiques dels que són objecte d’aquesta mesura.

La primera conclusió de l’enquesta ens mostra una dada coneguda: la policia atura els joves per identificar-los amb més freqüència que la resta de la població (un 28% de joves davant d’un 16% del total d’entrevistats). La majoria de joves són homes, no estan escolaritzats, tendeixen al sobrepès, tenen poca confiança en la policia, han consumit alcohol o cànnabis i han estat implicats prèviament en una baralla.

A partir de les dades, es configuren dos grans grups de joves a qui la policia atura amb més freqüència:

Al primer grup se’ls anomena epicuris desafiants. Es tracta de joves a qui controlen a l’espai públic el doble de vegades que a la resta. Són majoritàriament homes, amb amics sobretot masculins, i que surten, com a mínim, un cop per setmana (a tota mena d’indrets). La majoria de les vegades els pares no saben els llocs que freqüenten els seus fills. Viuen en barris majoritàriament amb un bon nivell econòmic (estan orgullosos de viure-hi) i els seus pares solen ser professionals liberals. Acostumen a consumir molt de tabac (77%) i alguns també alcohol i cànnabis. Normalment tenen algun antecedent per alguna baralla o per algun tipus d’agressió. No tenen un bon concepte de la policia i els agrada enfrontar-s’hi.

El segon grup no està tan sobrerepresentat (joves a qui controlen només un 1,6% més que a la mitjana). La majoria viuen en barris populars de la ciutat que no els fan sentir-se orgullosos, ja que solen tenir problemes de drogues, de delinqüència o d’inseguretat. Els homes també estan sobrerepresentats, però les seves amistats són fonamentalment femenines. No acostumen a declarar tenir gaires amics. Surten menys que els anteriors i consumeixen poc alcohol o drogues. La família sol saber els llocs que freqüenten els seus fills i a tenir sobrepès o obesitat.

Les característiques del grup de joves que no són sotmesos a controls inferiors són: es tracta majoritàriament de dones, cursen algun tipus d’estudis, estan orgulloses dels barris on viuen i consumeixen poc alcohol i pràcticament cap droga. Reben com a mínim 100 euros a la setmana com a diner de butxaca. No els agrada enfrontar-se a la policia. Algunes viuen en barris populars, però d’altres en barris intermedis i benestants. Freqüentment els pares (o alguns, si més no) tenen una professió liberal. No acostumen a tenir antecedents per cap tipus de baralla.

Precisament el fet d’haver estat prèviament involucrat en una baralla o consumir drogues són factors que tenen una gran influència a l’hora de facilitar els controls policials sobre els joves.

[1] Convocatòria que fan a França als joves en edat militar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les mesures de seguretat a la primera residència a França

33-facade-504410_1280Entre el 2007 i el 2015, prop de 148.000 persones residents a França van participar en una de les nou enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité que coordina l’Institut Nacional d’Estadística i d’Estudis Econòmics (INSEE). L’enquesta incorpora un mòdul sobre els elements de seguretat a l’habitatge principal: les alarmes, les càmeres, els panys digitals, les portes blindades o els panys reforçats. Altres elements utilitzats són la presència d’un gos o de personal de seguretat.

Els dispositius de seguretat a la primera residència

Un 67% de les persones enquestades declara disposar d’algun sistema de seguretat al domicili habitual. D’aquest grup, un 39% disposen d’un únic sistema de seguretat, un 23% disposen de dos sistemes i un 5% de tres sistemes o més.

El nombre de sistemes de seguretat instal·lats a la primera residència també influeix en la tipologia:

  • Si només s’hi ha instal·lat un sistema de seguretat, en un 55% dels casos és una porta blindada; en un 40%, un pany digital, i en un 5%, altres dispositius, principalment càmera o alarma.
  • Si hi ha instal·lats dos sistemes de seguretat, la combinació més freqüent és la de porta blindada més pany digital en un 79% dels casos. La porta blindada més alarma és la solució adoptada per un 13% dels enquestats.
  • Amb tres sistemes o més de seguretat, un 38% de les persones enquestades combinen una porta blindada, un pany digital i una alarma, mentre que un 30% disposen de porta blindada, un pany digital i una càmera.
  • Un 16% declaren disposar de quatre elements de seguretat a la residència principal.
  • Un 10% de les persones enquestades declaren que un conserge o personal de seguretat resideix al lloc objecte de protecció.
  • I, finalment, prop d’un 23% declaren tenir un gos. Si bé és cert que, per àmplia majoria, declaren tenir-lo per entreteniment (72%), un 5% reconeixen que el tenen per seguretat i un 23% per ambdues raons.

Dispositius de seguretat més utilitzats a França a la primera residènciaenquesta-cadre-de-vie-et-securiteFont: Enquesta Cadre de vie et sécurité 2007 a 2015. INSEE-ONDRP-SSM-SI

Menys mesures de seguretat en àrees rurals, als habitatges de lloguer i quan els ocupants pertanyen a classes modestes

Per tal d’analitzar aquest tema amb més perspectiva, resulta interessant creuar tres elements d’anàlisi: el tipus d’habitatge, el règim d’ocupació que se’n fa i el lloc o àrea de residència. Aquestes són algunes de les conclusions:

  • A les zones rurals, els habitatges no equipats amb mesures de seguretat estan sobrerepresentats, independentment del tipus d’habitatge (casa o apartament) i del règim d’ocupació (en lloguer o en propietat). Les cases en règim de lloguer que no disposen de cap dispositiu de seguretat superen les que sí en disposen.
  • Zones urbanes:
  1. Els apartaments en propietat estan relativament millor equipats i estan sobrerepresentats els que disposen d’almenys dos dispositius de seguretat. L’opció de porta blindada i de pany digital representa el 96% dels habitatges que combinen dos dispositius de seguretat.
  2. Les cases en propietat presenten una situació dual: algunes estan relativament desproveïdes de sistemes de seguretat i d’altres estan molt equipades, amb tres dispositius o més. Entre les més equipades, un 45% combinen la porta blindada, el pany digital i l’alarma. Aquesta situació dual sembla estar relacionada amb dos factors: la importància del nucli poblacional i el nivell de vida de les persones residents.
  3. Els apartaments en lloguer estan mitjanament equipats amb mesures de seguretat, ja que un 88% disposen d’un sol sistema de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta a Bochum: baixa la victimització, augmenta la inseguretat

La ciutat alemanya de Bochum acaba de publicar els primers resultats d’una enquesta en línia a 3.500 persones que es va fer el mes de juny. Un 15% dels enquestats manifestaren haver estat víctima d’un delicte. Un 60% d’aquests delictes van ser furts. Els robatoris amb violència (0,3%) i els delictes de lesions (1,6%) tenen una presència testimonial. Són més nombroses (3,6%) les persones que han estat víctimes d’un delicte de danys. En general, les dades de victimització són notablement més baixes que les ja llunyanes enquestes anteriors (l’última, l’any 1998).

30-bochum_derhexer_2010-08-12_050El sentiment d’inseguretat, així com la por al delicte, han augmentat. Per exemple, encara que només un 0,3% ha estat víctima d’un robatori amb violència, un 19% consideren plausible pensar que en poden ser víctimes els propers mesos. En el cas de les lesions, només un 1,6 en va ser víctima, però un 21% creu que ho serà el proper any. La majoria creu que la delinqüència al seu barri ha augmentat (el 70%, que han augmentat els robatoris a domicili; el 53%, els furts; el 34%, els robatoris amb violència i el 29%, les lesions).

Aquesta por ha comportat que un 24% dels enquestats hagin adquirit aerosols o armes elèctriques i que el 43% hagin instal•lat mecanismes de seguretat a portes i finestres. Als espais públics eviten els llocs freqüentats majoritàriament per joves (un 45%) o per estrangers (50%). Un 27% manifesta que evita parlar amb desconeguts. Les preocupacions principals són: el terrorisme (66%), la criminalitat (62%), el canvi climàtic (48%), els immigrants (36%) i l’atur (24%).

A l’hora de concretar els problemes al seu barri, els temes canvien. Un 34% esmenta com a problema principal els conductors poc disciplinats; els estrangers baixen fins al 20%; les escombraries i la brutícia, al 17%; els joves que ronden pel carrer, al 13%; els grafits, al 13% i els drogodependents, a l’11%.

En general, les persones enquestades se senten força segures a casa (un 93% durant el dia i un 83% a la nit), tot i que es tracta del lloc més insegur, ja que l’any 2014 es produïren a Alemanya més de 9.000 defuncions per accidents domèstics, davant només 3.500 per accidents de trànsit i 624 per homicidis o assassinats.

Prop del 70% dels que van ser víctima d’un delicte van denunciar els fets davant la policia. En el cas de danys, el 55% ho va fer per poder cobrar la compensació de l’assegurança; un 49% manifesta haver-ho fet perquè una cosa així no torni a passar; un 38%, perquè estaven molt empipats; un 37%, perquè ho consideraven una obligació ciutadana i un 30%, perquè volien compensació de l’autor pels danys (la pregunta permetia resposta múltiple, es podia al·legar més d’un motiu per denunciar). Entre les persones que no denunciaven, el motiu majoritari (52%) era que la denúncia no serviria per a res.

La majoria van presentar la denúncia a la comissaria (42%); el 15% ho van fer telefònicament; un 10%, personalment a un policia al carrer i només un 3% van aprofitar la possibilitat de fer-ho en línia. Tan sols un 27% manifesta haver tingut la sensació que la policia faria tot el possible per aclarir els fets. De fet, la policia només és valorada positivament per un 53% dels enquestats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els francesos se senten segurs en utilitzar el transport col·lectiu públic

L’enquesta francesa Cadre de vie et sécurité 1) ha incorporat al qüestionari un mòdul sobre transports que permet analitzar els hàbits de locomoció de les persones enquestades i el seu sentiment de seguretat en el transport col·lectiu públic.2)

24_france-367712_1920El qüestionari incorpora la pregunta: Se sent segur als mitjans de transport col·lectiu? i planteja cinc opcions de resposta: “sempre”, “la major part del temps”, “a vegades”, “mai” i “no ho sap”.

Primeres conclusions

Al quinquenni objecte d’estudi es van enquestar 82.209 persones, de les quals 52.204 eren usuàries del transport col·lectiu públic.Més del 50% dels usuaris se sentien segurs en utilitzar mitjans de transport col·lectiu, un 29% se sentien segurs la major part del temps i un 16,3% poques vegades 3) se sentien segurs.

Sentiment de seguretat dels usuaris en utilitzar el transport col·lectiu Nombre de persones enquestades Estimació del nombre de persones a la població Proporció
Usuaris de transport col·lectiu 52.204 32.372.000 100
Sempre se senten segurs 28.938 17.621.000 54,4
La major part del temps se senten segurs 14.640 9.390.000 29
A vegades se senten segurs 5.737 3.565.000 11
Mai se senten segurs 2.773 1.727.000 5,3
No ho sap / No consta 116 69.000 0,2

Per sexe, dels 52.204 usuaris del transport col·lectiu públic, 21.764 van ser homes (46,4%) i 30.440 van ser dones (53,6%). Pel que fa als sentiments de seguretat d’uns i altres quan es desplaçaven en transport col·lectiu públic, era més gran la proporció dels homes que se sentien sempre segurs, mentre que resultava superior el percentatge de dones que se sentien segures la major part del temps o només poques vegades.

Homes Dones
Total d’usuaris 100 100
Sempre se senten segurs 61,3 48,5
La major part del temps se senten segurs 26 31,5
Poques vegades se senten segurs 12,5 19,7
No ho sap / No consta 0,2 0,2

Per franja d’edat, el sentiment de seguretat en el transport col·lectiu públic era superior com més edat, a les franges de 46-65 anys i de 66 anys i més.

14-25 anys 26-45 anys 46-65 anys 66 anys i més
Total d’usuaris 100 100 100 100
Sempre se senten segurs 52,4 49,5 55,3 64,8
La major part del temps se senten segurs 32,8 32,4 26,7 21,4
Poques vegades se senten segurs 14,7 18 17,6 12,7
Mai se senten segurs 0,1 0,2 0,4 0,2

Pel que fa a la freqüència d’ús del transport col·lectiu públic, el 21,6% eren usuaris que l’utilitzaven diàriament, un 11,1% ho feien dues o tres vegades a la setmana, un 13,3% dues o tres vegades al mes i un 53,9% menys sovint o no responien. Fos quina fos la freqüència d’ús del transport col·lectiu públic, els usuaris se sentien sempre segurs en una proporció superior al 50%, se sentien segurs la major part del temps en percentatges que rondaven o superaven el 30% i se sentien poques vegades segurs en percentatges que rondaven el 15%. Per tant, no sembla existir cap correlació entre el sentiment de seguretat de l’usuari i la freqüència d’ús del transport col·lectiu.

Dades i anàlisi del sentiment de seguretat al transport col·lectiu públic al web de l’Institut national des hautes études de la sécurité et de la justice (INHESJ)

1) Enquesta sobre victimització que fa l’Insee (Institut national de la statistique et des études économiques) des de l’any 2007. Té una periodicitat anual i es realitza sobre una mostra d’aproximadament 25.000 persones residents a França.
2) Els mitjans de transport considerats són: l’autobús, l’autobús escolar, el tramvia, el metro i diferents tipus de tren.
3) En aquesta categoria s’inclouen: els que a vegades se senten segurs i els que mai se senten segurs.
_____