El darrer número de la Polizei Newsletter es fa ressò d’un estudi sobre la relació entre les desigualtats econòmiques i la por al delicte a Europa[1].

A partir de recerca prèvia, ja s’havia constatat amb escreix que hi havia relació entre desigualtats, segons el nivell d’ingressos tant en els nivells de por al delicte com en l’ús de la violència. No així segons els nivells de riquesa d’una societat, considerada globalment, que no semblen relacionar-se directament amb nivells concrets de por al delicte. En el mateix context social, la recerca també havia assenyalat que l’estructura social (el grau més gran o més petit d’immigració i minories) i el capital social existent en un país podia contribuir a un major o menor grau de por al delicte (com més control social informal, menys por).

Individualment, gènere, edat i minusvalidesa o malalties també s’havien relacionat com a factors amb gran influència en la por al delicte, encara que els nivells de victimització d’aquestes persones estan per sota de la resta de la població. El fet de sentir-se febles per fer front a les conseqüències del delicte els fa sentir-se més insegurs. També hi havia estudis que parlaven d’una por més gran al delicte per part dels membres de minories ètniques. L’estil de vida també influeix en el nivell de seguretat; curiosament, aquells que fan activitats amb més risc són els qui se senten més segurs.[2]

Aquest estudi es va fer a partir de preguntes de l’Enquesta social europea (ESS), a la quarta edició de l’any 2008. Es van tenir en compte les preguntes relacionades amb la seguretat i el delicte: “Com de segur et sents caminant sol a la nit?”, “Amb quina freqüència tens por que t’entrin a robar a casa?”, “Amb quina freqüència tens por de ser víctima d’un delicte violent?”. Per tenir referències sobre la desigualtat dels ingressos van fer servir el coeficient de Gini d’Eurostat, les dades de delinqüència també eren d’Eurostat i el desenvolupament socioeconòmic el van obtenir de l’índex de desenvolupament humà (IDH, en anglès HDI).

Els resultats foren que un 90,9 per cent de les diferències eren degudes a diferències dels individus, però la resta −un 9,1 per cent− eren degudes a les peculiaritats dels països. La majoria de països amb un nivell alt de desigualtat presenten nivells alts de por al delicte i de poca seguretat subjectiva. Però és important remarcar que, en els països amb més desigualtat, són les majories autòctones les que tenien més por al delicte i no les minories, que, en principi, són més vulnerables. Si es pren com a referència únicament el nivell de riquesa del país, no es troben diferències substancials en la por al delicte en nivells prou diferents. Sembla com si, en casos de màxima desigualtat, la majoria temés que les minories que estan en els esglaons més baixos tendeixin a la delinqüència contra les majories amb més facilitat. Però no és la mera existència de minories la que genera aquesta por, com ho mostra el fet que el percentatge de no comunitaris al país no afecta, per si sol, la por al delicte de la majoria.

[1] Publicat a l’European Journal of Criminology (2017), vol. 14 (2) 221-241.

[2] Vid. Crowl, J.N. i Battin, J.R. (2017). “Fear of crime and the police: Exploring lifestyle and individual determinants among university studies”, a Police Journal: Theory, Practice and Principles. Vol 90(3), pàg. 195 a 214.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français