Vague de réformes policières aux États-Unis

Notes de seguretatDeixa un comentari

Serve And Protect Square V4D’après un rapport récent du Vera Institute of Justice, la plupart des États américains ont introduit des réformes législatives dans le domaine de la police.

Le discours nord-américain de la justice pénale s’est centré, pour une large part, sur la police au cours des dernières années. Des questions liées à l’usage de la force de la part des forces de l’ordre – souvent avec mort d’individus – et à son application disproportionnée à l’égard des personnes de couleur ont centré le débat réel et virtuel et ont fait de certains cas réels et ponctuels des phénomènes viraux, inédits au regard de l’histoire proche.

En même temps, les « homicides » de la police survenus à New York, Dallas et Bâton-Rouge ont accru les craintes pour la sécurité des agents. En réponse, les parties intéressées du gouvernement et les communautés ont commencé à rechercher des moyens d’accroître la confiance du public quant à l’application de la loi qui est fondamentale pour la sécurité publique.

Il y a plus de 18 000 départements de police aux quatre coins des États-Unis, qui sont régis par des villes et des comtés. Les efforts sur la réforme policière ont eu, en général, pour moteur principal les juridictions locales.

Dernièrement, l’action locale sur la sécurité s’est vue complétée et renforcée au niveau de l’État, comme en témoigne l’augmentation soudaine du nombre de textes législatifs étatiques qui ont été approuvés en 2015 et 2016. De manière générale, 34 États et le District de Columbia ont fait au moins 79 changements législatifs dans des domaines qui régissent les interventions policières.

Les principaux objectifs de ces changements législatifs étaient :

  • Améliorer les pratiques policières : obligation de formation à l’usage de la force, aptitude au traitement de personnes vulnérables, atteintes de maladies mentales ou de démence, prévention pour éviter le racial profiling (avec des interdictions expresses dans plusieurs cas), restrictions dans les techniques de contrôle, etc.
  • Documenter les opérations de police : 31 des nouvelles lois régulent l’usage de caméras vidéo sur l’uniforme de la police ; beaucoup introduisent des mesures de protection à l’égard des individus qui enregistrent des actions policières et régulent l’usage et le stockage de données par la police.
  • Rendre des comptes, de façon plus approfondie, en cas d’usage de la force par la police, notamment en cas de mort d’individu : l’indépendance des investigations dans ces cas-là est accrue en veillant à ce qu’elles soient conduites par des agences externes ou des parquets spéciaux. Dans certains États, le parquet est obligé de rendre publiques les décisions de ne pas poursuivre ce type de cas. Trois de ces États ont fait des réformes concernant le fonctionnement du Grand Jury pour faciliter l’investigation de ces cas.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Oleada de reformas policiales en los Estados Unidos

Notes de seguretatDeixa un comentari

Serve And Protect Square V4Según publica un informe reciente del Vera Institute of Justice de los Estados Unidos, la mayoría de los estados han introducido reformas legislativas en el ámbito de la policía.

El discurso norteamericano de la justicia penal se ha centrado en gran medida en la policía a lo largo de los últimos años. Cuestiones relacionadas con el uso de la fuerza por parte de las fuerzas del orden –frecuentemente con resultado de muertes– y con su aplicación desproporcionada a las personas de color han centrado el debate real y virtual y han convertido casos reales y puntuales en fenómenos virales que son incomparables con ningún otro momento de la historia reciente.

Al mismo tiempo, “los homicidios” de policías que han tenido lugar en Nueva York, Dallas y Baton Rouge aumentaron los temores por la seguridad de los agentes. En respuesta, las partes interesadas del gobierno y las comunidades han empezado a buscar maneras de aumentar la confianza del público en el cumplimiento de la ley, que es básica para la seguridad pública.

Existen más de 18.000 departamentos de policía en los Estados Unidos, que se rigen por ciudades y condados. Tradicionalmente, los esfuerzos de la reforma policial han tenido como motor principal las jurisdicciones locales.

Últimamente, la acción local en seguridad se ha visto también complementada y reforzada en el ámbito estatal, como se evidencia en el aumento precipitado del número de normativa estatal que se aprobó durante los años 2015 y 2016. En general, 34 estados y el Distrito de Columbia hicieron al menos 79 cambios legislativos en ámbitos que rigen las actuaciones policiales.

Los objetivos principales de estos cambios legislativos fueron los siguientes:

  • Mejorar las prácticas policiales: obligación de hacer formación en uso de la fuerza; capacitación para tratar personas vulnerables, con enfermedades mentales o demencia; cautelas para evitar el racial profiling, con prohibiciones expresas en diversos casos; restricciones a las técnicas de control, etc.
  • Documentar las operaciones de la policía: 31 de las nuevas leyes regulan el uso de cámaras de vídeo en el uniforme de la policía; muchas de ellas introducen medidas de protección para los ciudadanos que registran acciones policiales y regulan el uso y el almacenaje de datos por parte de la policía.
  • Aumentar la rendición de cuentas en casos de uso de la fuerza por parte de la policía, especialmente en los casos con resultado de muerte: se aumenta la independencia de las investigaciones en estos casos, obligando a que las lleven a cabo agencias externas o fiscalías especiales. En algunos estados, las reformas obligan a la fiscalía a hacer públicas las resoluciones en que deciden no perseguir este tipo de casos. Tres de los estados han hecho reformas en el funcionamiento del Gran Jurado para facilitar la investigación de estos casos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

A wave of police reform in the USA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Serve And Protect Square V4According to a recently published report in Vera Institute of Justice most states have introduced legislative reforms in the field of policing.

The focus of the North American penal justice system has, to a large extent, been on the police over recent years. Questions related with the use of force by law-enforcement agencies which have frequently resulted in deaths and with disproportionate measures taken against black people centring both the real and virtual debate, making real and occasional cases viral phenomena which are incomparable with any other moment in recent history.

At the same time, “murders” of police officers committed in New York, Dallas, and Baton Rouge increased fears for the safety of officers. In response, those parties involved in the government and the communities have begun to look for measures to increase public trust in abiding by the law which is vital to public security.

There are over 18,000 police departments all over the United States which pertain to cities and counties. The underlying push for legal reform has traditionally had local jurisdictions as the main driving force.

Recent local security action has been complemented and reinforced at a state level, as demonstrated by the sharp increase in the number state legislation items which were passed in 2015 and 2016. In general, 34 states and in the District of Columbia at least 79 legislative changes were made in areas which encompass police practices.

The main objectives of these legislative changes were:

  • Improve police practice: an obligation to train in the use of force, the ability to deal with vulnerable people, with mental disorders and dementia, the ability to avoid racial profiling (with express prohibitions in several cases), restricting control techniques, etc.
  • Document police operations: 31 of the new laws regulate the use of video cameras on the police uniform; many introduced measures to protect the public who record police actions and regulate the use and storage of data by the police.
  • Increase accountability in cases where police force was used especially if these involved deaths: Independence of investigations is increased in these cases, including the obligation that these must be carried out by external agencies or special prosecutors. In some states the reforms oblige the prosecution to make resolutions public when it is decided not to pursue this type of cases. Three of the states have made reforms to the functioning of the Grand Jury to facilitate the investigation of these cases.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Onada de reformes policials als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Serve And Protect Square V4Segons publica un informe recent del Vera Institute of Justice dels Estats Units, la majoria dels estats han introduït reformes legislatives en l’àmbit de la policia.

El discurs nord-americà de la justícia penal s’ha centrat en gran mesura en la policia al llarg dels darrers anys. Qüestions relacionades amb l’ús de la força per part de les forces de l’ordre –freqüentment amb resultat de morts– i amb la seva aplicació desproporcionada a les persones de color han centrat el debat real i virtual i han convertit casos reals i puntuals en fenòmens virals que són incomparables amb cap altre moment de la història recent.

Al mateix temps, “els homicidis” de policies que han tingut lloc a Nova York, Dallas i Baton Rouge van augmentar els temors per la seguretat dels agents. En resposta, les parts interessades del govern i les comunitats han començat a buscar maneres d’augmentar la confiança del públic en el compliment de la llei, que és bàsica per a la seguretat pública.

Hi ha més de 18.000 departaments de policia als Estats Units, que es regeixen per ciutats i comtats. Tradicionalment, els esforços de la reforma policial han tingut com a motor principal les jurisdiccions locals.

Darrerament, l’acció local en seguretat s’ha vist també complementada i reforçada en l’àmbit estatal, com s’evidencia en l’augment precipitat del nombre de normativa estatal que es va aprovar durant els anys 2015 i 2016. En general, 34 estats i el Districte de Colúmbia van fer almenys 79 canvis legislatius en àmbits que regeixen les actuacions policials.

Els objectius principals d’aquests canvis legislatius van ser els següents:

  • Millorar les pràctiques policials: obligació de fer formació en ús de la força; capacitació per tractar persones vulnerables, amb malalties mentals o demència; cauteles per evitar el racial profiling, amb prohibicions expresses en diversos casos; restriccions a les tècniques de control, etc.
  • Documentar les operacions de la policia: 31 de les noves lleis regulen l’ús de càmeres de vídeo a l’uniforme de la policia; moltes introdueixen mesures de protecció per als ciutadans que enregistren accions policials i regulen l’ús i l’emmagatzematge de dades per part de la policia.
  • Augmentar la rendició de comptes en casos d’ús de la força per part de la policia, especialment en els casos amb resultat de mort: s’augmenta la independència de les investigacions en aquests casos, obligant que les duguin a terme agències externes o fiscalies especials. En alguns estats, les reformes obliguen la fiscalia a fer públiques les resolucions en què decideixen no perseguir aquest tipus de casos. Tres dels estats han fet reformes en el funcionament del Gran Jurat per facilitar la investigació d’aquests casos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Is it possible to deceive facial recognition systems?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Using glasses can help to prevent people from being identified by facial recognition systems. This has been demonstrated by a team of researchers from Carnegie Mellon University, Pittsburgh, who have designed glasses which meet this objective.

The deception is seen as an attack against these systems and the starting point for academics was to achieve a discreet and physically feasible method, two factors which had not been taken into consideration in previous research. The first, discretion, meant that the system must not detect the fact that someone is trying to evade it. With the second factor, they wanted the method to be usable against current identification systems (previous studies were based on obsolete technology), especially those using automatic learning algorithms.[1]

Using coloured glasses printed with photographic paper, in some cases printed on photographs and used by the researchers, a person detected by a facial recognition system, either is not identified or is even identified as a another person. These results have been achieved both with a commercial facial recognition system and with generic systems based on automatic learning algorithms.

The authors recognise that the effectivity of their system may be conditioned by external factors which influence the way that images are captured, such as lighting or distance from the camera. They also admit that glasses may be discreet for recognition systems, but not for humans, who regard the glasses as strange. Despite this, they would like to point out that these systems are not infallible and that they are not without their vulnerabilities. Furthermore, they also make it clear that a line to be worked on in the future is that of exploring ways of reducing risks which this type of attack may pose to facial recognition systems.

Research like this shows us that technological advances, although they are obviously an asset for security purposes, are fallible and we must be aware of their weaknesses when it is decided to implant them or use them.

Sources:

[1] Automatic learning algorithms start with a database with a series of labelled images, with multiple images per person. For each person, they analyse all the images available and obtain a pattern or model which characterises, distinguishes and identifies them. When they receive a new image, they compare it with the patterns to decide whether they correspond to any of the people on the database.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Es pot enganyar els sistemes de reconeixement facial?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fer servir unes ulleres pot ajudar a evitar que les persones siguin identificades per sistemes de reconeixement facial. Ho ha demostrat un equip d’investigadors de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh, que ha dissenyat unes ulleres que aconsegueixen aquest objectiu.

L’engany es planteja com un atac a aquests sistemes i el punt de partida dels acadèmics era aconseguir un mètode discret i físicament realitzable, dos factors que no s’havien tingut en compte en investigacions prèvies. El primer, la discreció, implicava que el sistema no havia de detectar que algú estava intentant burlar-lo. Amb el segon factor, pretenien que el mètode es pogués portar a terme contra sistemes d’identificació actuals (estudis anteriors es basaven en tecnologia obsoleta), especialment els que utilitzen algoritmes d’aprenentatge automàtic.[1]

Amb unes ulleres de colors impreses en paper fotogràfic, en alguns casos posades sobre fotografies i en d’altres utilitzades pels investigadors, han aconseguit que quan la persona és captada per un sistema de reconeixement facial, o bé no sigui identificada o fins i tot sigui identificada com una altra persona. Els resultats s’han assolit tant contra un programa de reconeixement facial comercial, com contra sistemes genèrics basats en algoritmes d’aprenentatge automàtic.

Els autors reconeixen que l’efectivitat del seu sistema es pot veure condicionada per factors externs que influeixin en la manera com es capten les imatges, com ara la il·luminació o la distància a la càmera. També admeten que les ulleres poden ser discretes per als sistemes de reconeixement, però no per als humans, que percebrien estranyes les ulleres. No obstant això, volen posar sobre la taula el fet que aquests sistemes no són infal·libles i que cal estar amatents a les seves vulnerabilitats. D’altra banda, també aclareixen que una de les línies de treball futures és la d’explorar la manera de reduir els riscos que aquest tipus d’atac suposen per als sistemes de reconeixement facial.

Investigacions com aquesta ens demostren que els avenços tecnològics, malgrat que ajuden clarament a la gestió de la seguretat, encara son fal·libles i que cal ser conscients de les seves febleses quan es decideix implantar-los o quan s’utilitzen.

Fonts:

[1] Els algoritmes d’aprenentatge automàtic parteixen d’una base de dades amb un conjunt d’imatges etiquetades, amb múltiples imatges per persona. Per a cada persona, analitzen totes les imatges disponibles i obtenen un patró o model que les caracteritza, diferencia i identifica. Quan reben una nova imatge, la comparen amb els patrons per decidir si correspon a alguna de les persones de la base de dades o no.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

¿Se puede engañar a los sistemas de reconocimiento facial?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Utilizar unas gafas puede ayudar a evitar que las personas sean identificadas por sistemas de reconocimiento facial. Lo ha demostrado un equipo de investigadores de la Universidad Carnegie Mellon de Pittsburgh, que ha diseñado unas gafas que consiguen este objetivo.

El engaño se plantea como un ataque a estos sistemas y el punto de partida de los académicos era conseguir un método discreto y físicamente realizable, dos factores que no se habían tenido en cuenta en investigaciones previas. El primero, la discreción, implicaba que el sistema no tenía que detectar que alguien estaba intentando burlarlo. Con el segundo factor, pretendían que el método se pudiera llevar a cabo contra sistemas de identificación actuales (estudios anteriores se basaban en tecnología obsoleta), especialmente los que utilizan algoritmos de aprendizaje automático.[1]

Con unas gafas de colores impresas en papel fotográfico, en algunos casos colocadas sobre fotografías y en otros utilizadas por los investigadores, han conseguido que cuando la persona es captada por un sistema de reconocimiento facial, o bien no sea identificada o incluso sea identificada como otra persona. Los resultados se han logrado tanto contra un programa de reconocimiento facial comercial, como contra sistemas genéricos basados en algoritmos de aprendizaje automático.

Los autores reconocen que la efectividad de su sistema se puede ver condicionada por factores externos que influyan en la manera como se captan las imágenes, como la iluminación o la distancia a la cámara. También admiten que las gafas pueden resultar discretas para los sistemas de reconocimiento, pero no para los humanos, que percibirían extrañas las gafas. No obstante, quieren poner sobre la mesa el hecho de que estos sistemas no son infalibles y que hay que estar atentos a sus vulnerabilidades. Por otra parte, también aclaran que una de las líneas de trabajo futuras es la de explorar el modo de reducir los riesgos que este tipo de ataques suponen para los sistemas de reconocimiento facial.

Investigaciones como esta nos demuestran que los avances tecnológicos, aunque ayudan claramente a la gestión de la seguridad, aun son falibles y que hay que ser conscientes de sus debilidades cuando se decide implantarlos o cuando se utilizan.

Fuentes:

[1] Los algoritmos de aprendizaje automático parten de una base de datos con un conjunto de imágenes etiquetadas, con múltiples imágenes por persona. Para cada persona, analizan todas las imágenes disponibles y obtienen un patrón o modelo que las caracteriza, diferencia e identifica. Cuando reciben una nueva imagen, la comparan con los patrones para decidir si corresponde a alguna de las personas de la base de datos o no.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Peut-on tromper les systèmes de reconnaissance faciale ?

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’utilisation de lunettes peut contribuer à empêcher que les personnes soient identifiées par des systèmes de reconnaissance faciale. Cela a été démontré par une équipe de chercheurs de l’Université Carnegie Mellon de Pittsburgh, qui a conçu des lunettes permettant d’arriver à ce résultat.

Le leurre est envisagé comme une attaque à ces systèmes et le point de départ des chercheurs universitaires était de trouver une méthode discrète et physiquement réalisable, deux facteurs qui n’avaient pas été pris en compte lors des recherches préalables. Le premier facteur, la discrétion, impliquait que le système ne devait pas détecter que quelqu’un essayait de le tromper. Avec le deuxième facteur, on envisageait que la méthode puisse être menée à bien contre des systèmes d’identification actuels (des études précédentes s’appuyaient sur une technologie obsolète), notamment ceux qui utilisent des algorithmes d’apprentissage automatique.[1]

À l’aide de lunettes de couleur imprimées sur du papier photographique, tantôt posées sur des photographies, tantôt utilisées par les chercheurs, ils ont réussi à faire en sorte que, quand une personne est captée par un système de reconnaissance faciale, celle-ci ne soit pas identifiée et, même, que celle-ci soit identifiée comme une autre personne. Les résultats ont été concluants aussi bien contre un programme de reconnaissance faciale commercial que contre des systèmes génériques basés sur des algorithmes d’apprentissage automatique.

Les auteurs reconnaissent que l’efficacité de leur système peut être fonction de certains facteurs externes qui influencent la manière dont les images sont captées comme, par exemple, l’éclairage ou la distance par rapport à la caméra. Ils admettent aussi que les lunettes peuvent être discrètes pour les systèmes de reconnaissance mais pas pour les humains qui percevraient leur étrangeté. Toutefois, leur but est de montrer que ces systèmes ne sont pas infaillibles et qu’il faut rester vigilant quant à leur vulnérabilité. D’autre part, ils ajoutent que l’une des lignes de travail dans le futur est d’explorer la manière de réduire les risques que ce type d’attaque peut signifier pour les systèmes de reconnaissance faciale.

Des recherches comme celle-ci nous démontrent que les progrès technologiques, bien que clairement utiles pour la gestion de la sécurité, sont encore faillibles et qu’il faut être conscient de leurs faiblesses lorsqu’on décide de les implanter ou lorsqu’on les utilise.

Sources :

[1] Les algorithmes d’apprentissage automatique s’appuient sur une base de données offrant une série d’images étiquetées avec plusieurs images par personne. Pour chaque personne, ils analysent toutes les images disponibles et obtiennent un patron ou modèle qui les caractérise, les différencie et les identifie. Quand ils reçoivent une nouvelle image, ils la comparent aux patrons pour décider si elle correspond ou non à l’une des personnes de la base de données.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Quan les solucions no passen per la presó

Notes de seguretatDeixa un comentari

Recentment, l’Institute for Criminal Policy Research (ICPR) ha publicat l’informe Prison: Evidence of its use and over-use from around the world,[1] que pretén oferir un estat de la situació a partir de les dades disponibles i els usos i abusos que tenen lloc en les polítiques d’empresonament.

Les autores destaquen, des d’un primer moment i per cada un dels països, quins són els dèficits més importants als quals s’enfronten els sistemes penitenciaris i de detenció.

Agrupant-los per països, dels que es poden considerar entre els països en desenvolupament,[2] en destaquen els dèficits que suposen la massificació dels centres penitenciaris i aspectes relacionats amb una feblesa institucional que pot derivar cap a les males condicions dels presos, la corrupció o el control de les presons per part de grups de crim organitzat. L’exemple més paradigmàtic és el del Brasil,[3] que reuneix tots aquests dèficits.

Un segon grup de països, els desenvolupats, també tenen alguns dèficits sovint compartits amb la resta de països que analitza l’informe. El més important i evident és el biaix ètnic o de població estrangera que hi ha entre la població penitenciària i la del país. Un altre element, que va estretament lligat a l’anterior, és la penalització de la població vulnerable. Els casos que més criden l’atenció en aquest àmbit són els dels Estats Units,[4] Austràlia[5] i Hongria.[6]

Però, més enllà dels dèficits del sistema, les autores centren part del debat en les ràtios de presos per cada cent mil habitants, els motius que els expliquen i algunes solucions per mirar de reduir aquestes ràtios.

Entre els 10 països de l’estudi, els EUA són el país amb més població penitenciària del món (2.145.100 presos) i el segon amb la ràtio més alta, 666 presos per cent mil habitants. Altres països que el segueixen de prop en xifres absolutes són el Brasil, quart al món, i la Índia i Tailàndia, cinquè i sisè del rànquing, respectivament. Pel que fa a les ràtios, ja lluny dels EUA trobem Tailàndia, en el desè lloc, i el Brasil, en el trenta-dosè.

Finalment, en relació amb els motius que expliquen aquestes ràtios, les autores els agrupen per aspectes de criminalitat, de marc legal, institucionals, socials i de política domèstica i internacional. Paradoxalment, entre els múltiples aspectes que es presenten, se’n desenvolupen diversos que, si es treballen, poden ajudar a racionalitzar el nombre de presos. En destaquem la politització de la justícia,[7] l’empresonament de delinqüents de perfil baix, la sobrerepresentació de grups ètnics, nacionals o socials a les presons, l’enduriment de les polítiques contra delictes de salut pública (drogues), l’abús del temps de detenció abans del judici[8] i, finalment, les alternatives a la presó a l’hora d’assolir l’objectiu pel qual s’empresona.[9]

[1] Els països tractats són: Kènia, Sud-àfrica, el Brasil, els Estats Units, l’Índia, Tailàndia, Anglaterra i Gal·les (en aquest cas, no es tracta del Regne Unit), Hongria, Holanda i Austràlia.

[2] Kènia, el Brasil, Sud-Àfrica, l’Índia i Tailàndia.

[3] Té la tercera ràtio més alta de presos dels 10 països estudiats (301/100.000 h.); aplica una legislació dura contra els delictes de salut pública (drogues), que penalitza les poblacions més vulnerables; una opinió pública i política a favor d’una resposta dura; un 68% de població penitenciària negra o mulata, quan representa el 51% de la població; massificació de les presons i el control d’aquestes per part de bandes organitzades.

[4] L’any 2000, hi havia 7,7 presoners negres i 2,7 d’hispans per cada presoner blanc. Les darreres dades disponibles a l’informe són del 2015 i presenten una certa millora, 5,7 presoners negres i 2,3 d’hispans per cada presoner blanc.

[5] El 2016, el 27% de la població penitenciària era “aborigen australiana”, quan només representa el 2% de la població.

[6] Destaca el cas hongarès pel gir polític cap a la dreta del seu govern i l’acumulació de problemes, que ha merescut els avisos del Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH), amb les recomanacions respectives, i un informe molt negatiu del Departament d’Estat nord-americà, ambdós del 2015. Segons aquests informes, els problemes més destacables són la corrupció policial, la brutalitat especialment cap a l’ètnia gitana, la intimidació a la societat civil, i la massificació i les males condicions de les presons.

[7] En el sentit que les opinions públiques, publicades i polítiques desplacen els experts a l’hora de dissenyar la legislació i les polítiques penitenciàries.

[8] A Holanda, un 24% de la població penitenciària ho és sense que hagi començat el judici, que té un termini màxim de 104 dies. Tot i això, no és el període més llarg de temps; a França, Eslovàquia i Espanya, pot arribar a ser de 4 anys, i Romania i Suècia no tenen cap límit màxim de detenció.

[9] En aquest cas, els experts parlen de fins a cinc objectius: denúncia de l’error, càstig o reparació, dissuasió, incapacitació o rehabilitació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Quand les solutions ne passent pas par la prison

Notes de seguretatDeixa un comentari

Récemment, l’Institute for Criminal Policy Research (ICPR) a publié le rapport Prison: Evidence of its use and over-use from around the world[1], qui se veut offrir un état de la situation à partir des données disponibles et des usages et abus qui ont cours dans les politiques d’incarcération.

Les auteurs soulignent, en un premier temps et pour chacun des pays, les déficits les plus importants auxquels sont confrontés les systèmes pénitentiaires et de détention.

Après avoir distribué les pays par groupes, concernant ceux que l’on peut considérer comme des pays en développement[2], ils soulignent les déficits qu’entraînent la « massification » des centres pénitentiaires et les aspects liés à une faiblesse institutionnelle qui peut dériver vers les mauvaises conditions de détention, la corruption ou le contrôle des prisons par des groupes de crime organisé. L’exemple le plus paradigmatique n’est autre que le Brésil[3] qui réunit tous ces déficits.

Un deuxième groupe de pays, les pays développés, montre aussi des déficits souvent partagés par le reste des pays contemplés dans le rapport. Le plus important et le plus évident est le biais ethnique ou de population étrangère qu’il y a entre la population pénitentiaire et celle du pays. Autre élément pointé du doigt, étroitement lié au précédent, la pénalisation de la population vulnérable. Les cas qui retiennent le plus l’attention à ce propos sont ceux des États-Unis[4], de l’Australie[5] et de la Hongrie[6].

Mais, au-delà des déficits du système, les auteurs centrent le débat sur les taux de prisonniers pour cent mille habitants, les raisons qui les expliquent et certaines solutions pour tenter de réduire ces taux.

Parmi les 10 pays de l’étude, les USA ont la population pénitentiaire la plus importante au monde (2 145 100 de détenus) et le deuxième taux le plus élevé, 666 détenus pour cent mille habitants. Les pays qui les suivent de près en nombres absolus sont le Brésil, quatrième au monde, l’Inde et la Thaïlande, cinquième et sixième au classement. Concernant les taux, loin derrière les USA, on a la Thaïlande en 10ème position et le Brésil en 32ème position.

Finalement, pour ce qui est des raisons qui expliquent ces taux, les auteurs les regroupent par aspects : criminalité, cadre légal, institutionnels, sociaux et politique domestique et internationale. Paradoxalement, parmi ces multiples aspects contemplés, il en est certains qui, si on travaille dessus, peuvent aider à rationaliser le nombre de prisonniers. Soulignons : la politisation de la justice[7], l’incarcération de délinquants de peu d’envergure, la surreprésentation de groupes ethniques, nationaux ou sociaux dans les prisons, le durcissement des politiques contre les atteintes à la santé publique (drogues), l’abus sur le temps de détention avant le procès [8] et, enfin, les alternatives à la prison en vue d’atteindre l’objectif que vise l’incarcération [9].

[1]Les pays traités sont : le Kenya, l’Afrique du Sud, le Brésil, les États-Unis, l’Inde, la Thaïlande, l’Angleterre et le Pays de Galles (non pas le Royaume-Uni), la Hongrie, la Hollande et l’Australie.

[2]Kenya, Brésil, Afrique du Sud, Inde et Thaïlande.

[3]Présente le 3ème taux le plus haut de prisonniers sur les 10 pays étudiés (301/100 000 hab.), applique une législation dure contre les atteintes à la santé publique (drogues) qui pénalise les populations les plus vulnérables, opinion publique et politique en faveur d’une réponse dure, 68% de la population pénitentiaire de couleur noire/métis alors que les individus de couleur noire/métis représentent 51% de la population, massification des prisons et contrôle de celles-ci par des bandes organisées.

[4]En 2000, il y avait 7,7 prisonniers afro-américains et 2,7 latino-américains pour un prisonnier blanc. Les dernières données disponibles sur le rapport sont de 2015 et montrent une certaine amélioration : 5,7 prisonniers de couleur noire et 2,3 d’origine hispanique pour un prisonnier blanc.

[5]En 2016, 27% de la population pénitentiaire était « aborigène d’Australie », alors que les aborigènes d’Australie représentent 2% de la population.

[6]Le cas de la Hongrie se distingue par le tournant politique vers la droite de son gouvernement et par l’accumulation de problèmes qui lui ont valu les avertissements du Tribunal européen des Droits de l’Homme (TDEH), doublés de leurs recommandations respectives et d’un rapport très négatif du Département d’État Nord-américain, tout cela en 2015. D’après ces rapports, les problèmes les plus remarquables sont la corruption policière, la brutalité, notamment à l’égard des gens du voyage, l’intimidation à l’égard de la société civile et la massification et les mauvais traitements dans les prisons.

[7]En ce sens que les opinions publiques publiées et les politiques influencent les experts au moment d’élaborer la législation et les politiques pénitentiaires.

[8]En Hollande, 24% de la population pénitentiaire est en détention provisoire avant le début du procès, avec un délai maximum de 104 jours. Or ce n’est pas le délai le plus long car, en France, en Slovaquie et en Espagne, il peut s’écouler 4 ans et, en Roumanie et en Suède, il n’y a pas de limite maximum de détention provisoire.

[9]Dans ce cas, les experts n’évoquent pas moins de 5 objectifs : dénonciation de l’erreur, sanction ou réparation, dissuasion, mise en incapacité ou réhabilitation.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English