Quan les solucions no passen per la presó

Recentment, l’Institute for Criminal Policy Research (ICPR) ha publicat l’informe Prison: Evidence of its use and over-use from around the world,[1] que pretén oferir un estat de la situació a partir de les dades disponibles i els usos i abusos que tenen lloc en les polítiques d’empresonament.

Les autores destaquen, des d’un primer moment i per cada un dels països, quins són els dèficits més importants als quals s’enfronten els sistemes penitenciaris i de detenció.

Agrupant-los per països, dels que es poden considerar entre els països en desenvolupament,[2] en destaquen els dèficits que suposen la massificació dels centres penitenciaris i aspectes relacionats amb una feblesa institucional que pot derivar cap a les males condicions dels presos, la corrupció o el control de les presons per part de grups de crim organitzat. L’exemple més paradigmàtic és el del Brasil,[3] que reuneix tots aquests dèficits.

Un segon grup de països, els desenvolupats, també tenen alguns dèficits sovint compartits amb la resta de països que analitza l’informe. El més important i evident és el biaix ètnic o de població estrangera que hi ha entre la població penitenciària i la del país. Un altre element, que va estretament lligat a l’anterior, és la penalització de la població vulnerable. Els casos que més criden l’atenció en aquest àmbit són els dels Estats Units,[4] Austràlia[5] i Hongria.[6]

Però, més enllà dels dèficits del sistema, les autores centren part del debat en les ràtios de presos per cada cent mil habitants, els motius que els expliquen i algunes solucions per mirar de reduir aquestes ràtios.

Entre els 10 països de l’estudi, els EUA són el país amb més població penitenciària del món (2.145.100 presos) i el segon amb la ràtio més alta, 666 presos per cent mil habitants. Altres països que el segueixen de prop en xifres absolutes són el Brasil, quart al món, i la Índia i Tailàndia, cinquè i sisè del rànquing, respectivament. Pel que fa a les ràtios, ja lluny dels EUA trobem Tailàndia, en el desè lloc, i el Brasil, en el trenta-dosè.

Finalment, en relació amb els motius que expliquen aquestes ràtios, les autores els agrupen per aspectes de criminalitat, de marc legal, institucionals, socials i de política domèstica i internacional. Paradoxalment, entre els múltiples aspectes que es presenten, se’n desenvolupen diversos que, si es treballen, poden ajudar a racionalitzar el nombre de presos. En destaquem la politització de la justícia,[7] l’empresonament de delinqüents de perfil baix, la sobrerepresentació de grups ètnics, nacionals o socials a les presons, l’enduriment de les polítiques contra delictes de salut pública (drogues), l’abús del temps de detenció abans del judici[8] i, finalment, les alternatives a la presó a l’hora d’assolir l’objectiu pel qual s’empresona.[9]

[1] Els països tractats són: Kènia, Sud-àfrica, el Brasil, els Estats Units, l’Índia, Tailàndia, Anglaterra i Gal·les (en aquest cas, no es tracta del Regne Unit), Hongria, Holanda i Austràlia.

[2] Kènia, el Brasil, Sud-Àfrica, l’Índia i Tailàndia.

[3] Té la tercera ràtio més alta de presos dels 10 països estudiats (301/100.000 h.); aplica una legislació dura contra els delictes de salut pública (drogues), que penalitza les poblacions més vulnerables; una opinió pública i política a favor d’una resposta dura; un 68% de població penitenciària negra o mulata, quan representa el 51% de la població; massificació de les presons i el control d’aquestes per part de bandes organitzades.

[4] L’any 2000, hi havia 7,7 presoners negres i 2,7 d’hispans per cada presoner blanc. Les darreres dades disponibles a l’informe són del 2015 i presenten una certa millora, 5,7 presoners negres i 2,3 d’hispans per cada presoner blanc.

[5] El 2016, el 27% de la població penitenciària era “aborigen australiana”, quan només representa el 2% de la població.

[6] Destaca el cas hongarès pel gir polític cap a la dreta del seu govern i l’acumulació de problemes, que ha merescut els avisos del Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH), amb les recomanacions respectives, i un informe molt negatiu del Departament d’Estat nord-americà, ambdós del 2015. Segons aquests informes, els problemes més destacables són la corrupció policial, la brutalitat especialment cap a l’ètnia gitana, la intimidació a la societat civil, i la massificació i les males condicions de les presons.

[7] En el sentit que les opinions públiques, publicades i polítiques desplacen els experts a l’hora de dissenyar la legislació i les polítiques penitenciàries.

[8] A Holanda, un 24% de la població penitenciària ho és sense que hagi començat el judici, que té un termini màxim de 104 dies. Tot i això, no és el període més llarg de temps; a França, Eslovàquia i Espanya, pot arribar a ser de 4 anys, i Romania i Suècia no tenen cap límit màxim de detenció.

[9] En aquest cas, els experts parlen de fins a cinc objectius: denúncia de l’error, càstig o reparació, dissuasió, incapacitació o rehabilitació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s