Autor: Notes de seguretat

La segona revolució quàntica i el rol de les policies

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol ha publicat el primer informe d’aquest àmbit, “La segona revolució quàntica: l’impacte de la computació quàntica i les tecnologies quàntiques a la policia”. L’informe ofereix una avaluació prospectiva de l’impacte de la informàtica quàntica i les tecnologies quàntiques en les forces de l’ordre. També esbossa les potencials aplicacions d’aquestes noves tecnologies.

L’informe és fruit d’un treball conjunt entre el Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió Europea, el Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3) d’Europol i el Laboratori d’Innovació d’Europol.

Aquest document ofereix una avaluació prospectiva de com la informàtica quàntica i les tecnologies quàntiques poden afectar les activitats policials arreu del món i què s’ha de fer per estar preparat.

La informàtica i les tecnologies quàntiques estan trucant a la porta de les forces de l’ordre amb noves oportunitats, així com amb noves amenaces, que les autoritats haurien d’anticipar. El problema és que aquestes tecnologies emergents tenen el potencial d’afectar una àmplia gamma d’aplicacions utilitzades per les forces de l’ordre, però també podrien ser explotades pels delinqüents.

Una preocupació especialment urgent és l’impacte de la computació quàntica en la criptografia. Tot i que la informàtica quàntica podria oferir avantatges a les forces de l’ordre en la investigació de casos i en la millora del desencriptament de contrasenyes, també amenaça amb trencar el xifratge que es fa servir per mantenir la informació confidencial segura avui dia.

En un concepte conegut com “emmagatzema ara i desxifra després”, els actors criminals ja podrien estar acumulant informació xifrada, com ara bases de dades obtingudes il·lícitament, fitxers protegits o dades de comunicacions, i mantenir-los amb la finalitat de desxifrar-los posteriorment amb finalitats delictives.

Per contrarestar-ho, la transició a la criptografia postquàntica és vital. És imprescindible que les organitzacions encarregades de fer complir la llei i les organitzacions basades en dades auditin i protegeixin els seus sistemes contra una amenaça que no és només una preocupació per a un futur llunyà, sinó un problema imminent que requereix atenció i acció immediata en l’actualitat.

A més, l’informe destaca com les tecnologies quàntiques podrien millorar l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, i l’establiment de canals de comunicació altament segurs, així com millorar les capacitats forenses.

Cinc recomanacions clau que destaca l’informe per a les policies:

• Observar les tendències quàntiques: supervisar els desenvolupaments rellevants per detectar amenaces emergents.

• Desenvolupar coneixements i començar a experimentar per beneficiar-se d’aquests desenvolupaments en el futur.

• Fomentar projectes d’investigació i desenvolupament que col·laborin estretament amb la comunitat científica per construir una xarxa d’expertesa.

• Avaluar l’impacte de les tecnologies quàntiques en els drets fonamentals per garantir que les forces de l’ordre utilitzin aquestes noves tecnologies alhora que protegeixen aquests drets.

• Revisar els plans de transició de la vostra organització per assegurar-vos que els sistemes crítics estiguin protegits en l’era postquàntica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La segunda revolución cuántica y el rol de las policías

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha publicado el primer informe de este ámbito, “La segunda revolución cuántica: el impacto de la computación cuántica y las tecnologías cuánticas en la policía”. El informe ofrece una evaluación prospectiva del impacto de la informática cuántica y las tecnologías cuánticas en las fuerzas del orden. También esboza las potenciales aplicaciones de estas nuevas tecnologías.

El informe es fruto de un trabajo conjunto entre el Centro Común de Investigación (JRC) de la Comisión Europea , el Centro Europeo de Ciberdelincuencia (EC3) de Europol y el Laboratorio de Innovación de Europol.

Este documento ofrece una evaluación prospectiva de cómo la informática cuántica y las tecnologías cuánticas pueden afectar a las actividades policiales en todo el mundo y qué hacer para estar preparado.

La informática y las tecnologías cuánticas están llamando a la puerta de las fuerzas del orden con nuevas oportunidades, así como con nuevas amenazas, que las autoridades deberían anticipar. El problema es que estas tecnologías emergentes tienen el potencial de afectar a una amplia gama de aplicaciones utilizadas por las fuerzas del orden, pero también podrían ser explotadas por los delincuentes.

Una preocupación especialmente urgente es el impacto de la computación cuántica en la criptografía. Aunque la informática cuántica podría ofrecer ventajas a las fuerzas del orden en la investigación de casos y en la mejora del desencriptamiento de contraseñas, también amenaza con romper el cifrado que se utiliza para mantener la información confidencial segura hoy en día.

En un concepto conocido como “almacenara y descifra después”, los actores criminales ya podrían estar acumulando información cifrada, como bases de datos obtenidas ilícitamente, ficheros protegidos o datos de comunicaciones, y mantenerlos con el fin de descifrarlos posteriormente con fines delictivos.

Para contrarrestarlo, la transición a la criptografía postcuántica es vital. Es imprescindible que las organizaciones encargadas de hacer cumplir la ley y las organizaciones basadas en datos auditen y protejan sus sistemas contra una amenaza que no es solo una preocupación para un futuro lejano, sino un problema inminente que requiere atención y acción inmediata en la actualidad.

Además, el informe destaca cómo las tecnologías cuánticas podrían mejorar el aprendizaje automático y la inteligencia artificial, y el establecimiento de canales de comunicación altamente seguros, así como mejorar las capacidades forenses.

Cinco recomendaciones clave que destaca el informe para las policías:

• Observar las tendencias cuánticas: supervisar los desarrollos relevantes para detectar amenazas emergentes.

• Desarrollar conocimientos y empezar a experimentar para beneficiarse de estos desarrollos en el futuro.

• Fomentar proyectos de investigación y desarrollo que colaboren estrechamente con la comunidad científica para construir una red de experiencia.

• Evaluar el impacto de las tecnologías cuánticas en los derechos fundamentales para garantizar que las fuerzas del orden utilicen estas nuevas tecnologías a la vez que protegen estos derechos.

• Revisar los planes de transición de su organización para asegurarse de que los sistemas críticos estén protegidos en la era postcuántica.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The second quantum revolution and the role of police forces

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol has published the first report in this area, “The second quantum revolution: the impact of quantum computing and quantum technologies on law enforcement“. The report offers a forward-looking evaluation of the impact of quantum computing and quantum technologies on law enforcement. It also outlines the ways in which these new technologies could be applied.

The report is the result of joint work between the European Commission’s Joint Research Centre (JRC), Europol’s European Cybercrime Centre (EC3) and Europol’s Innovation Lab.

This document provides a forward-looking assessment of how quantum computing and quantum technologies may affect policing around the world and what to do to be prepared.

Quantum computing and quantum technologies are knocking on the door of law enforcement with new opportunities, as well as new threats, that authorities should anticipate. The problem is that these emerging technologies have the potential to affect a wide range of applications used by law enforcement but could also be exploited by criminals.

A particularly acute concern is the impact of quantum computing on cryptography. While quantum computing could offer advantages to law enforcement in investigating cases and improving password decryption, it also threatens to break the encryption used to keep sensitive information secure today.

In a concept known as “store and decrypt later”, criminal actors could already be accumulating encrypted information, such as illicitly obtained databases, protected files or communications data, and keeping them for the purpose of decrypting them later for criminal purposes.

To counter this, the transition to post-quantum cryptography is key. It is essential that law enforcement and data-driven organisations audit and protect their systems against a threat that is not just a concern for the distant future, but an imminent problem that requires immediate attention and action today.

In addition, the report highlights how quantum technologies could enhance machine learning and artificial intelligence, and the establishment of highly secure communication channels, as well as improve forensic capabilities.

Five key recommendations highlighted in the report for police:

  • Observe quantum trends: monitor relevant developments to detect emerging threats.
  • Develop knowledge and start experimenting to benefit from these developments in the future.
  • Encourage research and development projects that collaborate closely with the scientific community to build a network of expertise.
  • Evaluate the impact of quantum technologies on fundamental rights to ensure that law enforcement uses these new technologies while protecting these rights.
  • Review your organisation’s transition plans to make sure that critical systems are protected in the post-quantum era.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La deuxième révolution quantique et le rôle des services de police

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol a publié le premier rapport dans ce domaine, « The Second Quantum Revolution: The impact of quantum computing and quantum technologies on law enforcement » (La deuxième révolution quantique : l’impact de l’informatique quantique et des technologies quantiques sur la police). Le rapport fournit une évaluation prospective de l’impact de l’informatique quantique et des technologies quantiques sur les forces de l’ordre. Il décrit également les applications potentielles de ces nouvelles technologies.

Le rapport est le résultat d’un travail conjoint entre le Centre commun de recherche (CCR) de la Commission européenne, le Centre européen de lutte contre la cybercriminalité d’Europol (EC3) et le Laboratoire d’innovation d’Europol.

Ce document fournit une évaluation prospective de la manière dont l’informatique quantique et les technologies quantiques peuvent affecter les activités de la police dans le monde entier et les mesures à prendre pour s’y préparer.

L’informatique et les technologies quantiques frappent à la porte des forces de l’ordre avec de nouvelles opportunités, mais aussi de nouvelles menaces, que les autorités doivent anticiper. Le problème est que ces technologies émergentes sont susceptibles d’affecter un large éventail d’applications utilisées par les forces de l’ordre, mais aussi d’être exploitées par des criminels.

L’impact de l’informatique quantique sur la cryptographie est une préoccupation particulièrement urgente. Alors que l’informatique quantique pourrait offrir des avantages aux forces de l’ordre pour enquêter sur des affaires et améliorer le décryptage des mots de passe, elle menace également de briser le cryptage utilisé pour assurer la sécurité des informations sensibles aujourd’hui.

Dans un concept connu sous le nom de « stockage et déchiffrement ultérieur », les acteurs criminels pourraient déjà accumuler des informations cryptées, telles que des bases de données obtenues de manière illicite, des fichiers protégés ou des données de communication, et les conserver dans le but de les déchiffrer ultérieurement à des fins criminelles.

Pour y remédier, la transition vers la cryptographie post-quantique est vitale. Il est impératif que les organismes chargés de l’application de la loi et les organisations axées sur les données vérifient et protègent leurs systèmes contre une menace qui n’est pas seulement une préoccupation pour un avenir lointain, mais un problème imminent qui requiert une attention et une action immédiates.

En outre, le rapport souligne comment les technologies quantiques pourraient améliorer l’apprentissage automatique et l’intelligence artificielle, l’établissement de canaux de communication hautement sécurisés, ainsi que les capacités médico-légales.

Cinq recommandations clés ont été formulées dans le rapport à l’intention de la police :

  • observer les tendances quantiques : suivre les évolutions pertinentes pour détecter les menaces émergentes ;
  • développer les connaissances et commencer à expérimenter afin de bénéficier de ces développements dans le futur ;
  • encourager les projets de recherche et de développement qui travaillent en étroite collaboration avec la communauté scientifique afin de créer un réseau d’expertise ;
  • évaluer l’impact des technologies quantiques sur les droits fondamentaux afin de s’assurer que les forces de l’ordre utilisent ces nouvelles technologies tout en protégeant ces droits ;
  • examiner les plans de transition de vos organisations pour garantir que les systèmes critiques sont protégés dans l’ère post-quantique.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Millores en la seguretat marítima a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha aprovat durant el mes d’octubre l’anomenada Estratègia de Seguretat Marítima de la Unió Europea, així com el Pla d’acció, destinats a abordar els reptes en matèria de seguretat al mar.

L’objectiu d’aquestes millores és garantir que la UE disposi de diversos instruments eficaços per fer front a les amenaces i els nous reptes canviants en matèria de seguretat, com serien la creixent competència estratègica pel poder i els recursos a les conques marítimes de la Unió i fora d’ella, la degradació mediambiental i els atacs híbrids i cibernètics contra les infraestructures marítimes.

L’Estratègia ofereix un marc per tal que la UE adopti noves mesures amb les quals defensar els seus interessos al mar i protegir els seus ciutadans, els seus valors i la seva economia. La llista dels sis objectius estratègics que s’han traduït en més de 150 accions concretes en el Pla d’acció és la següent:

  • Intensificar les activitats al mar. Des de la UE es preveu organitzar exercicis anuals de seguretat marítima, realitzats per guardacostes i forces armades dels estats membres.

Una de les accions clau és intensificar la lluita contra les activitats il·legals i il·lícites al mar, com la pirateria i els robatoris amb violència; la delinqüència organitzada, incloent-hi el tràfic il·lícit de migrants, i la pesca irregular, no declarada i no reglamentada. També es vol reforçar les inspeccions de seguretat als ports marítims de la Unió.

  • Cooperar amb els socis. Es preveu intensificar les associacions amb països afins i amb organitzacions regionals i internacionals tot promovent el diàleg i les bones pràctiques, i defensant l’ordre marítim.
  • Assumir el lideratge en matèria de consciència situacional marítima. Inclou la millora de la recollida i l’intercanvi d’informació.
  • Gestionar els riscos i les amenaces. Millorar la resiliència i la preparació col·lectives de la UE amb l’objectiu de protegir infraestructures marítimes crítiques tals com gasoductes, cables submarins, ports, terminals de gas, etc.
  • Millora de les capacitats. Desenvolupar tècniques comunes per a les tecnologies de defensa en superfície i sota l’aigua, així com crear sistemes interoperables no tripulats per supervisar infraestructures marítimes crítiques.
  • Educar i formar. L’Estratègia també pretén aconseguir un alt nivell d’educació, capacitats i formació especialitzades, cosa que resulta indispensable perquè la UE pugui fer front als reptes presents i futurs en matèria de seguretat marítima.

Algunes de les accions clau en aquest àmbit se centren en les capacitats necessàries per fer front a les amenaces híbrides i cibernètiques i en la realització de programes de formació específics oberts a socis que no pertanyen a la Unió. L’aplicació de l’Estratègia s’avaluarà d’aquí a tres anys, en un informe conjunt de situació que elaboraran la Comissió i l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mejoras en la seguridad marítima en la Unión Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consejo Europeo aprobó durante el mes de octubre la llamada Estrategia de Seguridad Marítima de la Unión Europea, así como el Plan de acción, destinados a abordar los retos en materia de seguridad en el mar.

El objetivo de estas mejoras es garantizar que la UE disponga de varios instrumentos eficaces para hacer frente a las amenazas y los nuevos retos cambiantes en materia de seguridad, como serían la creciente competencia estratégica por el poder y los recursos en las cuencas marítimas de la Unión y fuera de ella, la degradación medioambiental y los ataques híbridos y cibernéticos contra las infraestructuras marítimas.

La Estrategia ofrece un marco para que la UE adopte nuevas medidas con las que defender sus intereses en el mar y proteger a sus ciudadanos, sus valores y su economía. La lista de los seis objetivos estratégicos que se han traducido en más de 150 acciones concretas en el Plan de acción es la siguiente:

  • Intensificar las actividades en el mar. Desde la UE se prevé organizar ejercicios anuales de seguridad marítima, realizados por guardacostas y fuerzas armadas de los estados miembros.

Una de las acciones clave es intensificar la lucha contra las actividades ilegales e ilícitas en el mar, como la piratería y los robos con violencia; la delincuencia organizada, incluyendo el tráfico ilícito de migrantes, y la pesca irregular, no declarada y no reglamentada. También se quiere reforzar las inspecciones de seguridad en los puertos marítimos de la Unión.

  • Cooperar con los socios. Se prevé intensificar las asociaciones con países afines y con organizaciones regionales e internacionales promoviendo el diálogo y las buenas prácticas, y defendiendo el orden marítimo.
  • Asumir el liderazgo en materia de conciencia situacional marítima. Incluye la mejora de la recogida y el intercambio de información.
  • Gestionar los riesgos y amenazas. Mejorar la resiliencia y preparación colectivas de la UE con el objetivo de proteger infraestructuras marítimas críticas tales como gasoductos, cables submarinos, puertos, terminales de gas, etc.
  • Mejora de capacidades. Desarrollar técnicas comunes para las tecnologías de defensa en superficie y debajo del agua, así como crear sistemas interoperables no tripulados para supervisar infraestructuras marítimas críticas.
  • Educar y formar. La Estrategia pretende también conseguir un alto nivel de educación, capacidades y formación especializadas, lo que resulta indispensable para que la UE pueda hacer frente a los retos presentes y futuros en materia de seguridad marítima.

Algunas de las acciones clave en este ámbito se centran en las capacidades necesarias para hacer frente a las amenazas híbridas y cibernéticas y en la realización de programas de formación específicos abiertos a socios que no pertenecen a la Unión. La aplicación de la Estrategia se evaluará en tres años, en un informe conjunto de situación que elaborarán la Comisión y el Alto Representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Improvements in maritime security in the European Union

Notes de seguretatDeixa un comentari

In October, the European Council approved the European Union’s Maritime Security Strategy and Action Plan to address security challenges at sea.

The aim of these improvements is to ensure that the EU has a variety of effective tools to address evolving security threats and new challenges, such as the increasing strategic competition for power and resources in the Union’s sea basins and beyond, environmental degradation, and hybrid and cyber-attacks against maritime infrastructures.

The Strategy provides a framework for the EU to adopt new measures to defend its interests at sea and protect its citizens, its values and its economy. The list of the six strategic objectives that have been translated into more than 150 concrete actions in the Action Plan is as follows:

  • Intensify activities at sea. The EU plans to organize annual maritime security exercises, carried out by coastguards and armed forces of the Member States.

One of the key actions is to intensify the fight against illegal and illicit activities at sea, such as piracy and armed robbery; organised crime, including smuggling of migrants; and irregular, unreported and unregulated fishing. It is also intended to strengthen safety inspections in the Union’s seaports.

  • Cooperate with partners. It is planned to intensify partnerships with like-minded countries and with regional and international organisations, promoting dialogue and best practices and defending the maritime order.
  • Take the lead in maritime downtime awareness. This includes improving the collection and exchange of information.
  • Manage risks and threats. Improve the collective resilience and preparedness of the EU in order to protect critical maritime infrastructures such as pipelines, submarine cables, ports, gas terminals, etc.
  • Improve capabilities. Develop common techniques for surface and underwater defence technologies, as well as create interoperable unmanned systems to monitor critical maritime infrastructures.
  • Educate and train. Another aim of the Strategy is to achieve a high level of specialised education, skills and training, which is essential for the EU to deal with present and future maritime security challenges.

Some of the key actions in this area are centred around the skills required to deal with hybrid and cyber threats and the implementation of specific training programs open to non-EU partners.

The implementation of the Strategy will be assessed in three years, in a joint progress report to be prepared by the Commission and the High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Amélioration de la sécurité maritime dans l’Union européenne

Notes de seguretatDeixa un comentari

En octobre, le Conseil européen a approuvé la stratégie et le plan d’action de l’Union européenne en matière de sûreté maritime afin de relever les enjeux de la sûreté en mer.

L’objectif de ces améliorations est de faire en sorte que l’UE dispose d’une série d’outils efficaces pour faire face à l’évolution des menaces et aux nouveaux défis liés à la sûreté, comme la concurrence stratégique croissante pour le pouvoir et les ressources dans les bassins maritimes de l’Union et au-delà, la dégradation de l’environnement, et les attaques hybrides et cybernétiques contre les infrastructures maritimes.

La stratégie fournit un cadre permettant à l’UE de prendre de nouvelles mesures pour défendre ses intérêts en mer et protéger ses citoyens, ses valeurs et son économie. La liste suivante indique les six objectifs stratégiques qui ont été traduits en 150 mesures concrètes dans le plan d’action :

  • Intensifier les activités en mer. L’UE prévoit d’organiser des exercices annuels de sécurité maritime, menés par les garde-côtes et les forces armées des États membres.

L’une des actions clés consiste à intensifier la lutte contre les activités illégales et illicites en mer, telles que la piraterie et les vols à main armée, la criminalité organisée, y compris le trafic de migrants, et la pêche illicite, non déclarée et non réglementée. Les inspections en matière de sûreté dans les ports maritimes de l’Union seront également renforcées.

  • Coopérer avec les partenaires. Il est envisagé d’intensifier les partenariats avec les pays partageant les mêmes idées et avec les organisations régionales et internationales afin de promouvoir le dialogue et les bonnes pratiques, et de plaider en faveur de l’ordre maritime.
  • Prendre l’initiative en matière d’appréciation de la situation maritime. Il s’agit notamment d’améliorer la collecte et l’échange d’informations.
  • Gérer les risques et les menaces. Améliorer la résilience et la préparation collectives de l’UE dans le but de protéger les infrastructures maritimes essentielles telles que les pipelines, les câbles sous-marins, les ports, les terminaux méthaniers, etc.
  • Renforcer les capacités. Élaborer des exigences communes pour les technologies de défense de surface et sous-marine, et créer des systèmes sans équipage interopérables pour surveiller les infrastructures maritimes critiques.
  • Éduquer et former. La stratégie vise également à atteindre un niveau élevé d’éducation, de compétences et de formation spécialisées, ce qui est indispensable pour que l’UE puisse relever les défis actuels et futurs en matière de sûreté maritime.

Certaines des actions clés dans ce domaine se concentrent sur les capacités nécessaires pour faire face aux menaces hybrides et aux cybermenaces et sur la mise en place de programmes de formation spécifiques ouverts aux partenaires non européens.

La mise en œuvre de la stratégie sera évaluée dans trois ans, dans un rapport conjoint sur l’état d’avancement des travaux élaboré par la Commission et le haut représentant pour les Affaires étrangères et la Politique de sécurité.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Europe interopérable : des services publics numériques plus efficaces dans toute l’UE

Notes de seguretatDeixa un comentari

Dans le but de créer un réseau d’administrations publiques numériques interconnectées et d’accélérer la transformation numérique du secteur public européen, les représentants des États membres (Coreper) sont parvenus à une position commune sur la proposition de législation établissant des mesures destinées à assurer un niveau élevé d’interopérabilité du secteur public dans l’ensemble de l’Union européenne.

Le projet de règlement vise à établir un nouveau cadre de coopération pour les administrations publiques de l’UE afin d’assurer une prestation transparente des services publics au-delà les frontières et de prévoir des mesures de soutien pour promouvoir l’innovation et renforcer l’échange de compétences et de connaissances.

Le règlement proposé établira une structure de gouvernance de l’interopérabilité dans le but de créer un ensemble de solutions d’interopérabilité partagées par le secteur public au sein de l’Union. De cette manière, les administrations publiques communautaires et les autres parties prenantes seront en mesure de contribuer et réutiliser ces solutions, innover ensemble et créer de la valeur ajoutée.

Principaux éléments de la proposition de la Commission européenne

La position commune du Conseil européen maintient l’orientation générale de la proposition de la Commission en ce qui concerne les points suivants :

  • Règles visant à garantir une coopération structurée au sein de l’UE, où les administrations publiques, soutenues par des acteurs publics et privés, se réunissent dans le cadre de projets pour les États membres, ainsi que pour les régions et les villes ;
  • Un cadre de gouvernance à plusieurs niveaux dirigé par le comité « Europe interopérable » et chargé, entre autres, de convenir de ressources communes réutilisables ;
  • L’échange et la réutilisation de solutions d’interopérabilité, grâce à un guichet unique pour les solutions et la coopération communautaire (portail « Europe interopérable ») et à des mesures visant à promouvoir l’innovation et à renforcer l’échange de compétences et de connaissances.

Le texte du Conseil modifie plusieurs parties de la proposition de la Commission. Les principaux changements sont les suivants :

  • Une définition plus claire du champ d’application de la législation proposée ;
  • Clarification des objectifs et des conditions de l’évaluation obligatoire de l’interopérabilité afin de respecter les principes de proportionnalité et de subsidiarité ;
  • Alignement sur la législation sur l’intelligence artificielle en ce qui concerne les sas réglementaires et la cohérence avec le règlement général sur la protection des données ;
  • Un rôle plus important pour le comité « Europe interopérable », qui se trouve au centre de la nouvelle structure de gouvernance établie par le règlement.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Europa interoperable: serveis públics digitals més eficients a tota la UE

Notes de seguretatDeixa un comentari

Amb l’objectiu de crear una xarxa d’administracions públiques digitals interconnectades i accelerar la transformació digital del sector públic europeu, els representants dels estats membres (Coreper) han arribat a una posició comuna sobre la proposta de legislació respecte de les mesures per a un alt nivell d’interoperabilitat del sector públic a tota la Unió Europea.

L’esborrany del Reglament té com a objectiu establir un nou marc de cooperació per a les administracions públiques de la UE per garantir la prestació perfecta de serveis públics a través de les fronteres i preveure mesures de suport que promoguin la innovació i millorin l’intercanvi d’habilitats i coneixements.

El Reglament proposat establirà una estructura de govern de la interoperabilitat amb l’objectiu de crear un conjunt de solucions d’interoperabilitat compartides per al sector públic de la Unió. D’aquesta manera, les administracions públiques comunitàries i altres parts interessades poden contribuir i reutilitzar aquestes solucions, innovar juntes i crear valor afegit.

Elements principals de la proposta de la Comissió Europea

La posició comuna del Consell Europeu manté l’eix general de la proposta de la Comissió pel que fa al següent:

• Normes que garanteixin una cooperació estructurada de la UE on les administracions públiques, amb el suport d’actors públics i privats, es reuneixin en el marc de projectes per als estats membres, així com les regions i les ciutats.

• Un marc de governança a diversos nivells dirigit per la Taula d’Europa Interoperable i amb l’encàrrec, entre d’altres, d’acordar recursos comuns reutilitzables.

• L’intercanvi i la reutilització de solucions d’interoperabilitat, impulsades per una finestra única de solucions i cooperació comunitària (portal Europa interoperable) i amb el suport de mesures per promoure la innovació i millorar l’intercanvi d’habilitats i coneixements.

El text del Consell modifica diverses parts de la proposta de la Comissió. Els canvis principals inclouen:

• Una definició més clara de l’abast de la legislació proposada.

• Aclariments sobre els objectius i les condicions de l’avaluació obligatòria d’interoperabilitat per tal de complir els principis de proporcionalitat i subsidiarietat.

• Alineació amb la llei d’intel·ligència artificial pel que fa als reguladors i la coherència amb el Reglament general de protecció de dades.

• Un paper més fort per al Consell d’Europa Interoperable, que es troba al centre de la nova estructura de govern establerta pel Reglament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français