L’Àfrica subsahariana augmentarà un 150% la xifra de consumidors de drogues

355.- baixaLa nova investigació d’ENACT [1] és la més completa que s’ha fet fins al moment sobre el tràfic de drogues, els patrons de consum i les polítiques sobre drogues a l’Àfrica.

Segons els estudis d’ENACT sobre criminalitat transnacional organitzada, la ineficaç política de drogues, alimentada per la corrupció i el crim organitzat, està empitjorant una crisi de drogues en expansió a l’Àfrica.

El consum de drogues il·legals a l’Àfrica, inclòs l’ús no mèdic d’opioides amb recepta, amenaça el desenvolupament i es projecta que esdevingui una emergència de salut pública.

L’Àfrica subsahariana registrarà l’augment més gran del món en els consumidors de drogues en els propers 30 anys, i es preveu que la seva part del consum global de drogues es duplicarà.

Les presons estan saturades i generacions de joves són condemnats per condemnes penals per delictes de baix nivell. Els mercats continentals de drogues continuen expandint-se fins i tot quan es destrueixen els cultius il·lícits, es desmantellen els laboratoris de drogues i es confisquen els enviaments de drogues.

Les drogues s’han convertit en una font d’ingressos per a les organitzacions terroristes i els grups de delinqüència organitzada, però els cossos policials africans no tenen capacitats institucionals, tecnològiques i financeres per tenir un impacte significatiu per posar fre als mercats de tràfic de drogues.

Els investigadors estimen que el nombre de consumidors de drogues a l’Àfrica subsahariana augmentarà prop del 150% les properes tres dècades. Es preveu que cap al 2050 hi haurà 14 milions d’africans addicionals que consumeixin drogues il·legals, amb un total de 23 milions d’usuaris a l’Àfrica subsahariana.

El paper de l’Àfrica Occidental s’ha expandit com a eix global de tràfic de drogues il·legals, particularment cocaïna, i s’ha desenvolupat una economia il·legal al voltant de la producció i distribució de metamfetamines.

El fenomen de les drogues perilloses a l’Àfrica contribueix a la creixent producció mundial de cocaïna i heroïna, fins arribar als nivells que l’informe mundial sobre drogues del 2018 diu que són els més alts registrats mai. Altres estimulants del creixement del comerç i del consum de drogues són la urbanització creixent, el desenvolupament d’infraestructures i les rutes de transport, una població juvenil en creixement ràpid i una situació social i econòmica dura per a milions de persones.

Els investigadors van fer diverses recomanacions als responsables de la política de la Unió Africana. Les respostes eficaces en l’àmbit africà a la crisi han d’incloure esforços per reduir la producció i el tràfic de drogues, juntament amb la reducció de la demanda i l’assistència sanitària ampliada per al tractament i la cura dels consumidors de drogues.

Totes les regions haurien de reforçar les respostes transfrontereres aplicades per la legislació per frenar el subministrament i la producció de drogues il·lícites, dirigint-se als traficants més que als usuaris. També cal frenar el desviament d’opioides farmacèutics dels canals legals.

[1] L’ENACT està finançat per la Unió Europea. El projecte acumula coneixements i habilitats per millorar la resposta de l’Àfrica al crim organitzat transnacional. Analitza com afecta el crim organitzat l’estabilitat, la governança, l’estat de dret i el desenvolupament a l’Àfrica i treballa per mitigar-ne els impactes. L’ENACT està participat per l’Institut d’Estudis de Seguretat i la INTERPOL, en relació amb la Iniciativa Mundial contra el Crim Organitzat Transnacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Efectes del coronavirus sobre el crim organitzat a Amèrica Llatina

354.- imagesEls grups criminals d’Amèrica Llatina han hagut de fer diferents tipus de canvis interns a causa de la pandèmia del coronavirus. Aquests ajustaments obeeixen a la voluntat de mantenir els seus negocis il·lícits malgrat les contrarietats: tràfic de drogues i béns, extorsions o control del pas de migrants per les fronteres. Aquestes activitats s’han tornat més difícils a causa de l’augment dels controls policials i la manca d’activitat humana.

D’aquesta manera, s’ha generat una situació que ha provocat que el crim organitzat hagi explorat altres terrenys, com per exemple la ciberdelinqüència o el robatori d’equipaments mèdics. Tot seguit s’esmenten diverses dinàmiques que han adoptat els grups de crim organitzat a Amèrica Llatina:

Més capital social per als delinqüents. Situacions com les creades per les bandes MS13 i Barrio18 a El Salvador o el càrtel de Jalisco a Mèxic, en què els delinqüents han suplantat el rol de l’Estat. El confinament els ha permès consolidar el seu control, guanyar-se la ciutadania i refermar el seu suport.

Sorgiment de nous mercats negres d’equipaments mèdics i medicaments. Diversos països del continent pateixen un actiu mercat negre de medicaments, i amb la pandèmia han augmentat els robatoris de subministraments mèdics com ara mascaretes, desinfectants de mans o fins i tot kits de detecció del coronavirus.

Hi ha una manca de control en la cadena de subministraments en l’àmbit mèdic que permet que els productes siguin fàcilment robats.

Augment de la corrupció. Els sistemes de salut han estat objectiu de la corrupció des de fa anys. La situació actual fa que funcionaris corruptes aprofitin la pandèmia com una altra forma d’omplir-se les butxaques.

Increment de la ciberdelinqüència. Els delinqüents i hackers estarien aprofitant l’augment de l’activitat en línia dels ciutadans, empreses i organismes governamentals. Els tres principals països llatinoamericans quant a autoria de programes maliciosos i llançament de ciberatacs serien Brasil, Mèxic i Colòmbia.

També s’ha detectat un augment del blanqueig de diners a través de criptomonedes per part del crim organitzat.

Disminució del tràfic d’éssers humans. L’enduriment del control de les fronteres des que es va expandir la pandèmia per Amèrica Llatina ha fet minvar aquesta activitat als grups de crim organitzat. A part, els preus que cobren els anomenats “coyotes” –traficants d’éssers humans– han anat augmentant a mesura que s’endurien les condicions de pas per les diverses fronteres. No es preveu que es flexibilitzin aquestes quotes a curt termini.

Menys substàncies il·lícites i a preus més alts. Les bandes de narcotraficants se les han de veure amb les restriccions al transport i amb l’increment de les patrulles per fer complir les quarantenes. A més, com que s’han tancat moltes fronteres i la policia està controlant els vehicles, els traficants tenen més dificultats per moure els seus productes.

Aquesta situació ha arribat a impactar a l’alça els preus de les substàncies fins i tot a les ciutats dels EUA.

Inicio

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Es dispara la venda d’armes als EUA a causa de la COVID-19

353.- baixaL’arribada de la pandèmia del coronavirus als Estats Units ha provocat un increment de vendes d’armes de tot tipus, que ha causat fins i tot cues davant d’algunes botigues.[1] Molts d’aquests compradors manifesten la necessitat d’estar segurs davant del confinament que els obliga a estar-se a casa, sols en alguns casos. La demanda d’armes ha estat molt poc específica: els clients demanen gairebé qualsevol tipus d’arma per defensar-se, circumstància nova, ja que normalment la gent que va a comprar una arma va amb la idea d’una d’específica.

Molt ràpidament, els primers dies de la pandèmia als EUA ja es van donar casos de morts amb armes de foc bé per suïcidis, o bé per temes relacionats amb les normes de distanciament social implantades per frenar el coronavirus. De fet, per exemple, a Detroit hi va haver una manifestació de persones amb armes per protestar contra l’obligació de quedar-se a casa i de tancar les botigues d’armes.[2]

Davant la necessitat de regular les activitats comercials que podien continuar obertes, la immensa majoria de governadors ha optat per considerar les botigues d’armes com a dispensadores de productes essencials, bàsics, de primera necessitat, de manera que poden continuar oferint els seus productes amb normalitat.[3] Només en cinc estats no s’han considerat les armes productes de primera necessitat i han estat obligades a tancar: Nova York, Nou Mèxic, Washington, Massachusetts i Michigan. Els venedors que tenen llicències federals poden fins i tot oferir armes al carrer o que els clients comprin des del mateix cotxe, per mantenir les normes de distanciament social. Val a dir que a Virgínia, tot i no obligar a tancar les botigues d’armes pel confinament, han aprovat molt recentment una llei que limita la venda i la possessió d’armes de foc.[4]

L’Associació Nacional del Rifle, que fa temps que no passa pel seu millor moment econòmic —entre altres coses per lluites internes que li han causat quantioses despeses—, i que havia acomiadat treballadors immediatament abans de l’arribada de la pandèmia, està combatent activament els governadors que han obligat a tancar les botigues d’armes, i ha arribat a denunciar davant dels tribunals, com a mínim, els governadors de Nou Mèxic i de Massachusetts.

Els estudis de recerca són extremadament clars al respecte:

  • És més fàcil que la gent acabi ferida després d’amenaçar els agressors amb armes de foc que no pas si surt corrents o crida la policia.
  • L’existència d’una arma a la llar incrementa la possibilitat que els seus ocupants acabin ferits o morts.
  • Per cada 40 homicidis amb arma de foc hi ha un homicidi justificat en legítima defensa.
  • Més armes en circulació signifiquen més trets accidentals i més homicidis.

En conseqüència, sembla evident que l’increment d’armes a les llars durant els dies de confinament pot convertir en molt perillós qualsevol conflicte domèstic que pugui sorgir. Com conclou clarament la periodista Melinda Wenner Moyer en un article publicat recentment: “Com més armes posseïm, i més a prop les tinguem, en més perill estarem durant la pandèmia”.[5] En canvi, només uns quants governadors s’han atrevit a afrontar l’enrenou que pot causar el tancament dels establiments de venda d’armes en una opinió pública que considera la possessió d’armes un dret fonamental, garantit per la segona esmena de la Constitució.

[1] https://www.thetrace.org/2020/04/the-coronavirus-has-gun-sales-soaring-his-fear-is-selling-to-the-wrong-person/

[2] https://www.thetrace.org/rounds/daily-bulletin-armed-protesters-stay-at-home-order-michigan/

[3] https://www.thetrace.org/2020/03/coronavirus-gun-store-closures-state-map/

[4] https://www.thetrace.org/2020/01/virginia-lawmakers-advance-historic-gun-reform-package-heres-what-it-means/

[5] https://www.thetrace.org/2020/04/gun-safety-research-coronavirus-gun-sales/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comment les délinquants profitent-ils de la pandémie de COVID-19

352.- baixaEuropol a publié il y a quelques semaines un rapport sur les activités criminelles qui tirent profit de la pandémie de COVID-19.

La crise actuelle, une première dans l’histoire de l’Union européenne, a conduit les États membres à prendre différentes mesures de quarantaine, y compris des restrictions de voyage et de la vie publique, afin de ralentir la propagation de l’épidémie. L’objectif étant de soutenir les systèmes de santé publique, de préserver l’économie et de garantir l’ordre et la sécurité publics.

L’UE a identifié les facteurs qui, dans le cadre de la pandémie de COVID-19, ont entraîné des changements en matière de délinquance et de terrorisme, ce qui a eu un impact direct sur la sécurité intérieure de l’UE :

  • la demande élevée de certains produits, équipements de protection et produits pharmaceutiques ;
  • la diminution de la mobilité et du flux de personnes en provenance de l’UE et vers l’UE ;
  • les restrictions de la vie publique, qui ont fait que certaines activités criminelles sont devenues moins visibles et sont désormais menées à domicile ou en ligne ;
  • les citoyens restent chez eux et font de plus en plus de télétravail, en s’appuyant sur des solutions numériques ;
  • l’augmentation de l’anxiété et de la peur, qui peut générer une certaine vulnérabilité ;
  • la diminution de l’offre de certains produits illicites dans l’UE.

En plus d’être un grave problème de santé, la pandémie de COVID-19 présente un risque important en matière de cybersécurité. En effet, les criminels ont très vite profité de la propagation du virus en abusant de la demande croissante d’informations et de biens.

Ils ont utilisé la crise de COVID-19 pour mener des attaques d’ingénierie sociale, notamment des e-mails de phishing via des campagnes de spam, mais aussi des arnaques plus ciblées, telles que la compromission de la messagerie professionnelle (BEC).

La liste de cyberattaques contre des organisations et des individus est longue. Les campagnes de phishing, qui tirent profit de ce problème de santé mondial en distribuant des logiciels malveillants et des logiciels rançonneurs via des liens et des pièces jointes, en font partie.

Selon des sources policières, la recherche de matériel d’abus sexuels d’enfants en ligne a également augmenté. En particulier parce que les enfants sont moins surveillés et plus exposés en ligne en raison du confinement.

Les conséquences économiques pour les citoyens, les entreprises et les organismes publics risquent d’augmenter dans les mois à venir. Les délinquants ont également adapté les arnaques à l’investissement afin d’entraîner des investissements spéculatifs dans des actions liées à la crise de COVID-19, en promettant des bénéfices importants à leurs victimes.

Il est fort probable que les délinquants adaptent leurs mécanismes de fraude afin de tirer profit de la période postpandémique. Une fois de plus, les principales victimes seront les personnes âgées. Les escrocs se feront passer pour des fonctionnaires, des travailleurs sociaux ou des agents sanitaires offrant des tests de détection du COVID-19 afin d’entrer dans les domiciles de leurs victimes et de leur voler des objets de valeur.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

 

Com els delinqüents aprofiten la crisi de la pandèmia del COVID-19

352.- baixaFa unes setmanes, Europol va publicar un informe sobre les activitats delictives en les quals els delinqüents s’aprofitaven de la crisi de la pandèmia del COVID-19.

La crisi actual, sense precedents a la historia de la Unió Europea, ha comportat que els estats membres hagin adoptat mesures diverses de quarantena, incloent-hi restriccions als viatges o limitacions a la vida pública per frenar la propagació del brot. Així mateix, es donava suport als sistemes públics de salut, salvaguardant l’economia i assegurant l’ordre i la seguretat pública.

La UE ha identificat els factors que han provocat canvis en la delinqüència i el terrorisme, elements fonamentals que, arran de la pandèmia COVID-19, han tingut un impacte en la seguretat interna de la UE. Són els següents:

  • Alta demanda de determinats productes, material de protecció i productes farmacèutics.
  • Disminució de la mobilitat i el flux de persones de la UE i a la UE.
  • La limitació de la vida pública ha fet que algunes activitats criminals hagin estat menys visibles i s’hagin traslladat a la configuració de casa o en línia.
  • Els ciutadans romanen a casa, confiant en solucions digitals, duent a terme cada cop més teletreball.
  • Ansietat i por augmentades que poden generar vulnerabilitats.
  • Disminució del subministrament de determinats béns il·lícits a la UE.

La pandèmia global de COVID-19 no només és un problema de salut greu, sinó que també comporta un risc greu de ciberseguretat. Els criminals van aprofitar amb rapidesa la proliferació del virus, abusant de la demanda que la gent té d’informació i subministraments.

Els delinqüents han utilitzat la crisi del COVID-19 per dur a terme atacs d’enginyeria social, és a dir, correus electrònics amb phishing mitjançant campanyes de correu brossa i intents d’estafa més orientats, com ara el compromís de correu electrònic empresarial (BEC).

Hi ha una llarga llista de ciberatacs contra organitzacions i individus, incloses campanyes de phishing que distribueixen programari maliciós mitjançant enllaços maliciosos i fitxers adjunts per executar atacs de programari maliciós i programari de segrest (ransomware) que tinguin l’objectiu de treure profit de la preocupació per la salut global.

Segons fonts policials, també s’indica un augment de l’activitat en línia per part dels que cerquen material d’abús a menors. Sobretot en ser més vulnerables per l’aïllament, menys supervisió i major exposició en línia.

És d’esperar que durant els propers mesos augmenti el potencial de dany econòmic a ciutadans, empreses i organismes públics. Els delinqüents també han adaptat les estafes d’inversió per provocar especulació en inversions en accions relacionades amb el COVID-19, amb promeses de quantiosos beneficis.

I existeix una alta probabilitat que els delinqüents adaptin els esquemes de frau per explotar els beneficis de la situació postpandèmia. Un cop més, les probables víctimes seran les persones grans. Els estafadors cercaran acostar-se a les víctimes fent se passar per funcionaris o assistents socials o sanitaris que ofereixen proves per a la COVID-19 amb la pretensió d’entrar als habitatges per robar objectes de valor.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El virus del cibercrim

351. green-hoodie-thumbnailEls ciberdelinqüents han estat els més hàbils per intentar d’explotar la pandèmia COVID-19 per les diverses estafes i atacs que duen a terme. Amb un nombre rècord de víctimes potencials que es queden a casa i que utilitzen serveis en línia a tota la Unió Europea (UE) durant la pandèmia, als ciberdelinqüents se’ls han multiplicat les formes que busquen d’explotar oportunitats i vulnerabilitats emergents.

Catching the virus cybercrime és el document elaborat per l’Europol l’abril del 2020 que sintetitza de la manera següent les principals amenaces provinents de la ciberdelinqüència:

  • L’impacte de la pandèmia COVID-19 a la ciberdelinqüència ha estat el més visible i cridaner en comparació amb altres activitats delictives.
  • Els criminals actius en cibercriminalitat han sabut adaptar-se ràpidament i aprofitar les ansietats i les pors de les seves víctimes.
  • S’estan llançant campanyes de pesca (phishing) i programari de segrest (ransomware) per explotar la crisi actual, i es preveu que continuï augmentant d’abast i escala.
  • L’activitat al voltant de la distribució en línia de material d’explotació sexual infantil va en augment, basada en diversos indicadors. La web fosca continua acollint diverses plataformes, com ara mercats i establiments de venedors, per distribuir béns i serveis il·lícits.
  • Després d’una fluctuació inicial de les vendes a través de la web fosca al començament de la crisi a Europa, la situació es va estabilitzar durant el març del 2020.
  • Els venedors intenten innovar oferint productes relacionats amb el COVID-19.
  • És probable que la dinàmica de la demanda i l’oferta d’alguns productes es vegi afectada.
  • L’escassetat de producte es produeix mitjançant distribuïdors a la superfície web.
  • Les organitzacions criminals pretenen explotar la crisi de salut pública per obtenir beneficis o avançar en interessos geopolítics.
  • La major desinformació al voltant de la COVID-19 continua proliferant arreu del món, amb conseqüències potencialment perjudicials per a la salut pública i una comunicació efectiva de crisi.

El programari de segrest ha estat l’amenaça més cibercriminal els darrers anys. És probable que la crisi actual canviï aquesta dinàmica. La pandèmia pot multiplicar l’impacte perjudicial d’un atac amb èxit contra certes institucions, cosa que reforça la necessitat d’una ciberresiliència efectiva.

Es preveu que el nombre d’intents de phishing que exploten la crisi continuarà augmentant. Tanmateix, també s’espera que un major nombre de ciberdelinqüents sense experiència puguin desplegar programari de segrest com un servei. No totes aquestes campanyes tindran com a resultat atacs reeixits per la manca d’experiència i habilitats tècniques dels delinqüents.

És probable que els delinqüents intentin aprofitar nens aïllats emocionalment vulnerables a través de la preparació i la coerció sexual i l’extorsió.

Els nens que permetin un major accés a internet sense supervisar seran cada cop més vulnerables a l’exposició a delinqüents mitjançant l’activitat en línia, com ara jocs en línia, grups de xat en aplicacions, intents de phishing a través de correu electrònic, contacte no sol·licitat a les xarxes socials i altres mitjans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Els Estats Units ajuden a reforçar la seguretat ciutadana a Guatemala

344.- 6401758561_945b08b60e_bEls Estats Units estan col·laborant a reforçar les dotacions materials de seguretat al Govern de Guatemala, a través de donacions al Ministeri de Governació.

Un dels materials més destacats, amb un cost d’1,5 milions de dòlars, és un simulador virtual de tir, segons va expressar Hugo Guevara, director per Guatemala de l’Oficina Internacional d’Assumptes Antinarcòtics i Procuració de Justícia. A banda del simulador de tir, també es van lliurar 1.300 armilles antibales per a agents de l’ordre, 100 ordinadors amb impressores i quatre vehicles addicionals per millorar l’operativitat de la Policia Nacional Civil (PNC).

La dotació de material lliurat pel Govern nord-americà inclou 19 càmeres de seguretat fixes i cinc de giratòries, 48 convertidors de mitjans per a aquestes càmeres, quatre drons i tres furgonetes per al transport, així com la construcció de quatre edificis modulars per a l’Acadèmia de la Policia Nacional Civil (PNC) del Departament de Huehuetenango.

L’acte protocol·lari de lliurament d’aquestes noves eines destinades a enfortir el treball dels agents de l’ordre i els resultats que obtinguin en la lluita contra la delinqüència va estar encapçalat pel titular de Governació, Edgar Godoy, acompanyat per l’ambaixador als EUA, Luis Arreaga, i alts comandaments de la PNC.

Des del Govern de Guatemala es va instar els policies a fer un bon ús d’aquests nous instruments lliurats pels Estats Units. Així mateix, el Govern va remarcar que calia continuar amb els esforços per millorar els graus d’acceptació per reduir els índexs de violència i criminalitat que es donen al país.

La nació centreamericana registra cada dia una mitjana de deu persones mortes per causes violentes, la majoria assassinats perpetrats amb arma de foc i, en molts casos, relacionats amb les extorsions i les bandes.

El darrer any, el president de Guatemala, Alejandro Giammattei, ha decretat quatre estats de prevenció en diferents municipis. Els estats de prevenció inclouen, per exemple, requises a les presons, recuperació d’espais físics, limitació de reunions a l’aire lliure i permís per dissoldre manifestacions i grups no autoritzats.

Aquest darrer estat de prevenció, aplicat a tres municipis del Departament de Chimaltenango, va acabar amb 76 detencions, 75 entrades i escorcolls amb resultats positius i 43 de negatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dades sobre mortalitat 2001–2016 a les presons dels Estats Units

343.- alcatraz-usa-america-prisonL’any 2016, un total de 4.117 presoners de centres federals o estatals van morir en presons públiques o privades dels Estats Units. La xifra de morts en presons estatals va augmentar un 1,3% respecte del 2015 (de 3.682 a 3.729 l’any 2016), mentre que la xifra de presoners morts en presons federals es va reduir un 15% (de 455 l’any 2015 a 388 el 2016). Aquesta davallada va representar la primera caiguda en les estadístiques d’ençà del 2012.

Així, mentre que el nombre total de presos estatals va baixar un 5% del 2006 al 2016, la xifra de morts va augmentar un 15% en aquest mateix període.

Cada any entre el 2001 i el 2016, una mitjana del 88% de les morts de persones recloses en presons estatals van ser degudes a causes naturals, amb xifres que anaven del 89% el 2001 al 86% el 2016. En aquest mateix període, una mitjana de l’11% de les morts en presons estatals es van produir per causes antinaturals, com ara suïcidis, intoxicacions per drogues o alcohol, causes accidentals o homicidis. Les xifres variaven del 9% el 2001 al 13% el 2016.

Dades més destacades:

  • Un total de 036 presoners van morir entre 2001 i 2016, dels quals prop del 90% van morir en presons estatals, amb 53.051 defuncions, i el 10% en centres federals, amb 5.985 defuncions.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de reclusos morts en presons estatals va passar de 296 a 303 per cada 100.000 persones empresonades en presons estatals.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de morts en presons federals va disminuir per primera vegada de 283 a 252 morts per cada 100.000 presos en centres federals.
  • Les morts relacionades amb malalties van representar el 86% del total de defuncions en centres estatals el 2016, amb més de la meitat de malalts de càncer (30% de les morts) i un 28% de malalties del cor.
  • Pel que fa a les morts per homicidi, incloent-hi les morts causades per ferides sofertes abans de l’empresonament, van representar el 2,5% de les morts a les presons estatals i el 3,6% als centres federals.
  • Més de la meitat dels morts en presons estatals l’any 2016 (55%) eren presoners blancs, els quals representaven menys d’un terç (31%) dels interns de les presons estatals.
  • De l’any 2001 al 2016, es van reduir les taxes de mortalitat en gairebé tots els grups d’edat a les presons estatals, excepte els més grans de 55 anys, que van triplicar les defuncions i van assolir la cota màxima de la taxa de mortalitat.
  • La taxa mitjana anual de suïcidis de 2001 a 2016 va ser de 17 morts per cada 100.000 presoners en centres estatals. Del 2015 al 2016, els suïcidis van augmentar del 5,9% al 6,8%, amb el suïcidi de 255 presos estatals.
  • L’any 2016, 586 homes van morir en presons estatals, xifra que representa el 96% del total. El 4% restant van ser dones, amb 143 defuncions.
  • Del 2001 al 2016, vuit estats (Texas, Califòrnia, Florida, Pennsilvània, Nova York, Michigan, Ohio i Georgia) van sumar més de la meitat de les morts en presons estatals (27.204 de 53.051). Entre Texas (6.628) i Califòrnia (5.796), sumaven el 23% del total de morts.

https://bjs.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Reducció de la violència a El Salvador

342.- comando-elite-1-e1461189843981L’anomenat “Plan de Control Territorial” és, segons el govern salvadorenc, el responsable d’un gran canvi: el país era un dels més violents del món, però el mes de gener del 2020 ha estat el mes amb menys homicidis des de la Guerra Civil.

El president del país, Nayib Bukele, confia que el seu pla acabarà rebent la llum verda econòmica com a única manera de garantir que els assassinats continuïn disminuint. Malgrat això, molts analistes descarten que aquesta reducció històrica de la violència es degui a una estratègia de seguretat que, en opinió seva, no aportaria res de nou a allò que havien fet governs anteriors.

Amb tot, les xifres oficials són clares i apunten a un descens notable en el nombre d’homicidis a El Salvador, on la taxa per cada 100.000 habitants va passar de 51 l’any 2018 a 35,8 el 2019. I la corba descendent s’accentua des que el president Bukele va assumir la presidència el juny del 2019 i va anunciar el seu pla de seguretat. Des del juliol, la xifra mensual d’homicidis ha estat sempre per sota de les 200 víctimes. El rècord a la baixa va arribar aquest mes de gener amb 119 homicidis i una mitjana diària de 3,8 –un 60% menys que el gener del 2018.

Diversos analistes vinculen la disminució de la violència a factors aliens a la política del Govern. Consideren més plausible un possible pla de les bandes per deixar de cometre assassinats amb l’objectiu d’evitar enfrontaments amb les forces de seguretat, per tal de mantenir el seu control de territoris i seguir dedicant-se a l’extorsió. D’altres estudiosos consideren la baixada dels homicidis com un miratge, fruit d’un gest de bona voluntat de les bandes cap al nou executiu. D’aquesta manera, el dia que les bandes vulguin enviar un missatge contrari al president Bukele, les xifres pujaran per provocar o demanar alguna concessió, com ja ha succeït en el passat.

El “Plan de Control Territorial” és una iniciativa dividida en set fases, dues de les quals ja han estat implantades. La fase 1 va suposar la sortida als carrers de centenars de policies i militars. La previsió de la fase 2 inclou la reconstrucció del teixit social i la capacitació de joves. La fase 3 es troba a l’espera de l’aprovació d’un préstec de 109 milions de dòlars americans del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, que pretén millorar l’equipament de les forces de seguretat. Les fases 4 a 7 encara no s’han fet públiques.

El Govern considera clau que les forces de seguretat desplegades romanguin a les zones més conflictives de manera continuada. Abans tenien una presència de com a molt 72 hores, i, un cop es retiraven, les estructures criminals tornaven a operar.

També cal tenir en compte el gran desafiament per a l’estratègia que representa la seva sostenibilitat financera. S’aposta també per la participació ciutadana per aconseguir que els darrers indicadors es mantinguin.

I és que el combat i la repressió de les forces de seguretat tenen un límit, i si la societat no s’involucra i hi participa de manera activa, els resultats difícilment seran sostenibles en el temps. Alguns analistes s’inclinen per potenciar els projectes de reforma social i de foment de l’ocupació, que consideren que ajudarien a baixar les taxes d’homicidis, i no només la persecució criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français