El Consell Europeu adopta programes en justícia, drets i valors

El Consell Europeu ha adoptat els dos programes que constitueixen el fons de justícia, drets i valors de la Unió Europea com a part del marc financer de la UE per al període 2021-2027.

Els programes han d’ajudar a promoure, enfortir i protegir encara més la justícia, els drets i els valors de la UE. Han de donar suport al desenvolupament d’un espai europeu de justícia basat en l’estat de dret, el reconeixement mutu i la confiança mútua.

Segons la presidència portuguesa de torn de la UE, la pandèmia de la COVID-19 ha colpejat de moltes maneres, des de la salut fins al teixit econòmic i social, i els esforços de recuperació han de construir l’Europa que s’ha de viure durant les properes dècades.

És de màxima importància assegurar que s’enforteixen aquestes societats democràtiques i obertes, es construeix un futur basat en els valors comuns i es promou el dret a la justícia dels ciutadans desenvolupant encara més una àrea de justícia moderna i que funciona bé. El finançament d’aquests programes serà clau per ajudar a aconseguir-ho.

El programa de drets i valors, amb un pressupost global màxim de 1.550 milions (un pressupost de 641,7 milions d’euros, amb una assignació addicional de 912 milions d’euros com a màxim), estableix quatre objectius específics:

– Protegir i promoure els valors de la Unió Europea.

– Promoure la igualtat i els drets, inclosos la igualtat de gènere, la lluita contra la discriminació i els drets dels infants.

– Promoure el compromís i la participació dels ciutadans en la vida democràtica de la Unió Europea i sensibilitzar la història comuna europea.

– Lluitar contra la violència, sobretot contra infants i dones.

El programa de justícia, amb un pressupost de 305 milions d’euros, estableix els següents objectius específics:

– Facilitar la cooperació judicial en matèria civil i penal, donar-hi suport i promoure la independència i la imparcialitat del poder judicial de l’Estat de dret.

– Donar suport a la formació judicial i promoure-la, amb l’objectiu de fomentar una cultura jurídica, judicial i de l’Estat de dret comuna.

– Facilitar l’accés efectiu i no discriminatori a la justícia per a tothom, inclosos els mitjans electrònics, i donar suport als drets de les víctimes de delictes, així com als drets processals dels sospitosos i de les persones acusades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu construirà un Centre de la Competència en Ciberseguretat a Romania

La Unió Europea ha arribat a un acord per impulsar la seguretat d’internet i d’altres xarxes i sistemes d’informació essencials mitjançant la creació d’un Centre de Competència en Ciberseguretat, per posar en comú les inversions en recerca, tecnologia i desenvolupament industrial en matèria de ciberseguretat.

El nou organisme, que tindrà la seu a Bucarest (Romania), canalitzarà el finançament relacionat amb la ciberseguretat d’Horitzó Europa i del programa Europa Digital.

Aquest Centre Europeu de Competència Industrial, Tecnològica i de Recerca en Ciberseguretat treballarà de manera conjunta amb una Xarxa de Centres Nacionals de Coordinació designats pels estats membres.

El Centre també reunirà les principals parts interessades europees, entre elles la indústria, les organitzacions acadèmiques i de recerca i altres associacions de la societat civil pertinents, per formar una Comunitat de Competències en Ciberseguretat, amb la finalitat de reforçar i difondre els coneixements especialitzats en matèria de ciberseguretat a tota la Unió Europea.

El Consell Europeu ha adoptat el Reglament pel qual s’estableixen el Centre i la Xarxa. Posteriorment, el Parlament Europeu ho aprovarà de forma definitiva.

Des de la Presidència de Portugal, actualment en presidència de torn de la Unió Europea, es va considerar que el nou Centre de Competència en Ciberseguretat i la nova Xarxa desenvoluparan un paper clau a l’hora de contribuir a la seguretat de les infraestructures digitals que tothom utilitza diàriament per la feina o el lleure, així com els sistemes i les xarxes d’informació en àmbits fonamentals com la salut, el transport, l’energia, els mercats financers i els sistemes bancaris.

Alhora, reforçarà la competitivitat de la indústria de ciberseguretat de la Unió Europea en l’àmbit mundial, en particular de les pimes, i reafirmarà el lideratge i l’autonomia estratègica en l’àmbit de la ciberseguretat.

El Centre de Competència cooperarà estretament amb l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA).

La votació ja efectuada mitjançant procediment escrit suposa l’adopció pel Consell de la seva posició en primera lectura. Ara, l’acte jurídic ha de ser aprovat pel Parlament Europeu en segona lectura, abans de ser publicat al Diari Oficial de la Unió Europea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació d’Europol Trivium: fer front a la criminalitat organitzada i mòbil

Entre el 13 i el 16 d’abril de 2021, les autoritats policials de 17 països van actuar contra grups de criminalitat organitzada mòbils actius a tot Europa com a part de la darrera edició de l’operació Trivium. L’operació va ser coordinada pels Països Baixos, amb el suport d’Europol, i forma part de la iniciativa de seguretat EMPACT.

Un dels objectius de l’operació Trivium d’enguany era localitzar fugits entre els condemnats per delictes contra la propietat organitzada. Les investigacions durant l’operació van identificar on s’amagaven alguns d’aquests individus.

En l’operació Trivium XIV 17 països intenten controlar grups criminals mòbils que utilitzen la infraestructura viària de la UE.

Les accions coordinades van conduir a:

• 228 detencions

• 70.000 persones controlades

• 67.000 vehicles revisats

• decomisos que inclouen 88 vehicles, substàncies il·legals i grans quantitats de diners en efectiu.

Durant l’operació, les autoritats alemanyes van comprovar que una persona sospitosa per les autoritats daneses estava relacionada amb diversos robatoris de dispositius GPS a màquines agrícoles. Durant la comprovació del seu vehicle, la policia alemanya va descobrir 30 unitats GPS de màquines agrícoles, aproximadament 100 kg de joies d’or, plata i marfil, prop de 50 nous telèfons intel·ligents de gamma alta i 20 ordinadors portàtils. El sospitós serà extradit a Dinamarca en virtut d’una ordre europea d’arrest.

Un control per part de les autoritats belgues d’un vehicle a l’aparcament de l’autopista va suposar la confiscació de 380 kg de coure amagats en un bosc proper.

L’Operació Trivium, iniciada l’any 2013, se centra en l’enfocament de diverses policies amb l’objectiu de combatre la delinqüència organitzada. L’operació es dirigeix ​​a les xarxes criminals que utilitzen la infraestructura viària de la Unió Europea per perpetrar diferents delictes transfronterers. Les accions conjuntes, mitjançant controls policials, van detectar grups criminals que intentaven mantenir-se fora del radar de les autoritats policials en ser mòbils i canviar els seus modus operandi.

Aquestes activitats milloren la seguretat a les carreteres i contribueixen a augmentar la confiança i el sentiment de seguretat de les diferents comunitats locals.

* Països participants: estats membres de la UE: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia i Xipre.

• País no comunitari: Albània.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea reforça la lluita contra el comerç il·lícit d’armes

La Unió Europea proporcionarà nou finançament per a l’aplicació efectiva del Tractat sobre el comerç d’armes (ATT).

El Consell Europeu va adoptar, a finals del mes d’abril, una decisió que permet a la Unió Europea donar suport a tres projectes de la Secretaria ATT a Ginebra amb una contribució d’1,37 milions d’euros. L’objectiu és ajudar els estats del tractat a reforçar els seus sistemes nacionals de control de les exportacions d’armes. Els sistemes de control de les exportacions són instruments clau per evitar el desviament i el comerç il·lícit d’armes i contribueixen a un comerç més responsable d’equipament i tecnologia militars.

Més concretament, el suport de la Unió Europea permetrà les accions següents:

– Formació d’experts ATT locals i regionals per proporcionar ajuda a la implementació i reduir així la dependència de consultors externs.

– Creació d’una base de dades per satisfer les necessitats i els recursos d’aplicació dels tractats.

– Creació de mecanismes de comunicacions i informàtica per permetre una cooperació més eficaç entre els punts de contacte dels estats i la Secretaria de l’ATT.

Així mateix, el projecte enforteix la capacitat institucional de la Secretaria ATT per proporcionar suport sostenible als estats que en formen part. S’adapta a l’estratègia recentment adoptada per enfortir la contribució de la UE al multilateralisme basat en normes, promovent la pau i la seguretat mundials.

Aquesta decisió també forma part del suport de la UE a l’ATT. A més de facilitar les primeres negociacions sobre el tractat, la UE ha proporcionat aproximadament 15 milions d’euros per a nombrosos projectes destinats a promoure’n l’adopció i la implementació universals.

L’adopció i la implementació universals de l’ATT són crucials per reduir la violència i el patiment humà a les regions afectades per conflictes. En vigor des del desembre del 2014, el Tractat sobre el comerç d’armes regula el comerç internacional d’armes convencionals, les seves parts i municions, amb l’objectiu d’eradicar la venda il·lícita i el seu desviament. Tots els estats membres de la UE formen part del Tractat.

La Secretaria ATT gestiona els informes dels estats, els seus punts de contacte nacionals i les llistes de control nacionals. A més d’organitzar les conferències dels estats i el treball a les sessions, també administra el Fons Fiduciari Voluntari ATT, que ajuda a la implementació dels tractats pels estats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La nova llei de policia i les manifestacions a Anglaterra i Gal·les

El projecte de llei sobre la policia a Anglaterra i Gal·les és una legislació enorme que inclou importants propostes governamentals sobre delictes i justícia. Una part d’aquesta cobreix els canvis en l’àmbit de les manifestacions i les protestes.

Actualment, si la policia vol establir restriccions a una protesta, en general ha de demostrar que aquesta podria provocar greus desordres públics, danys greus a la propietat o alteracions greus de la vida de la comunitat. O també podria imposar mesures específiques a les rutes de les marxes de protesta. Quan es tracta d’esdeveniments importants, aquests detalls solen ser pactats pels organitzadors setmanes abans.

El primer ministre defensa la llei policial enmig de les crítiques dels diputats. Com canviarà la llei aquests poders? Els caps de policia podran posar més condicions a les protestes estàtiques. Podran imposar una hora d’inici i de finalització, establir límits de soroll, etc. Si els manifestants es neguen a seguir les instruccions policials sobre com han de dur a terme la seva protesta, podrien rebre una multa de fins a 2.500 lliures esterlines.

La llei proposada inclou el delicte de “causar molèsties públiques de manera intencionada o temerària”. Està dissenyat per evitar que les persones ocupin espais públics, es pengin dels ponts o utilitzin altres tàctiques de protesta per fer-se veure i sentir. Una última mesura aclareix que els danys als monuments podrien comportar fins a deu anys de presó. Cal afegir que el Partit Laborista s’oposa a les mesures proposades.

Què més proposa la nova legislació?

  • Canviar les regles de condemna perquè els delinqüents passin més temps a la presó abans de ser alliberats condicionalment.
  • Permetre als jutges considerar la presó de per vida en assassins de menors.
  • Pel que fa al terrorisme, crear poders per controlar més de prop els delinqüents que surten de la presó.
  • Sentències comunitàries per delictes menys greus per abordar problemes subjacents en la vida dels delinqüents.
  • Canvis a la llei d’infraccions sexuals per fer front a adults maltractadors en llocs de confiança, pels responsables com entrenadors esportius o personatges religiosos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Delictes greus i organitzats a la Unió Europea

Recentment l’Europol ha publicat l’avaluació de les amenaces de delictes greus i organitzats de la Unió Europea (UE), la SOCTA 2021. La SOCTA, que es fa pública cada quatre anys, presenta una anàlisi detallada de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada a què s’enfronta la UE.

La SOCTA 2021 detalla les operacions de les xarxes criminals a la UE i com les seves activitats criminals i les seves pràctiques comercials amenacen de minar les nostres societats, economia i institucions i erosionar lentament l’estat de dret. L’informe proporciona informació sense precedents sobre l’inframon criminal d’Europa basada en l’anàlisi de milers de casos i d’informació proporcionada a l’Europol.

Entre les principals conclusions de la SOCTA 2021 hi ha:

La delinqüència greu i organitzada mai no ha representat una amenaça tan elevada per a la UE i els seus ciutadans com avui.

La pandèmia de COVID-19 i les possibles conseqüències econòmiques i socials que s’espera que segueixin amenacen de crear les condicions ideals perquè la delinqüència organitzada s’estengui i s’apliqui a la UE i més enllà. Una vegada més confirmada per la pandèmia, una característica clau de les xarxes criminals és la seva agilitat per adaptar-se i aprofitar els canvis en l’entorn en què operen.

Igual que una organització empresarial, el nucli d’una xarxa criminal es compon de capes directives i operadors de camp. Aquest nucli està envoltat per una sèrie d’actors vinculats a la infraestructura criminal que proporciona serveis de suport.

Amb prop del 40 per cent de les xarxes criminals actives en el tràfic de drogues, la producció i el tràfic de drogues segueixen sent el negoci criminal més important de la UE.

El tràfic i l’explotació d’éssers humans, el contraban d’immigrants, els fraus en línia i fora de línia i els delictes contra la propietat representen amenaces importants per als ciutadans de la UE.

Els delinqüents fan servir la corrupció. Gairebé el 60% de les xarxes criminals informades participen en corrupció.

Els delinqüents guanyen i blanquegen milers de milions d’euros anuals. L’escala i la complexitat de les activitats de blanqueig de capitals a la UE s’han subestimat anteriorment. Els blanquejadors professionals de diners han establert un sistema financer subterrani paral·lel i utilitzen qualsevol mitjà per infiltrar-se i soscavar les economies i les societats europees.

Les estructures empresarials legals s’utilitzen per facilitar pràcticament tot tipus d’activitats delictives que tinguin un impacte a la UE. Més del 80% de les xarxes criminals actives a la UE utilitzen estructures comercials legals per a les seves activitats criminals.

L’ús de la violència per part de criminals implicats en delictes greus i organitzats a la UE sembla haver augmentat en termes de freqüència d’ús i de gravetat. L’amenaça d’incidents violents s’ha incrementat amb l’ús freqüent d’armes de foc o explosius en espais públics.

Els delinqüents són nadius digitals. Pràcticament totes les activitats delictives presenten ara algun component en línia i molts delictes han migrat completament en línia. Els delinqüents exploten les comunicacions xifrades per connectar-se entre ells i utilitzen les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània per arribar a un públic més gran per anunciar béns il·legals o difondre la informació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

‘Ransomware’, el programari segrestador, la principal amenaça en ciberseguretat

El programari segrestador o ransomware és la preocupació en ciberseguretat més gran a què s’enfronten avui les empreses, segons els responsables de protegir les organitzacions contra pirates informàtics i atacs cibernètics.

Una enquesta realitzada per la firma de ciberseguretat Proofpoint als agents de seguretat de la informació conclou que actualment es considera el ransomware com la principal amenaça de ciberseguretat per a la seva organització durant el proper any. Així ho afirmen gairebé la meitat (46%) dels enquestats, juntament amb altres formes d’extorsió per part de persones alienes.

El ransomware continua sent un dels ciberatacs més perjudicials, mentre que per als ciberdelinqüents, xifrar xarxes i exigir bitcoins a canvi de la clau de desxifratge és la manera més senzilla de guanyar ràpidament una gran quantitat de diners amb una xarxa piratejada.

Un percentatge important d’organitzacions pagarà el rescat, que pot ascendir a milions de dòlars, perquè ho perceben com el mitjà més ràpid de restaurar la xarxa amb el menor nombre de molèsties addicionals per al negoci. I és perquè aquest rescat es paga que el ransomware continua sent tan atractiu i lucratiu per als ciberdelinqüents.

Alguns dels altres atacs cibernètics que es considera que també són una de les amenaces més grans d’aquest any inclouen el phishing i els atacs de compromís per correu electrònic empresarial.

Tot i que no són tan visibles com els atacs de ransomware, totes aquestes amenaces cibernètiques també poden causar problemes a les organitzacions, especialment si els pirates informàtics poden combinar atacs com phishing i comprometre les credencials d’inici de sessió del compte al núvol per tal d’accedir a les xarxes.

Sovint, aquest tipus d’atacs s’utilitzen en les primeres etapes dels esforços per comprometre les xarxes amb el ransomware, de manera que protegir la xarxa contra una forma concreta de ciberatac també pot ajudar a protegir-la dels altres.

Afortunadament, millorar la seguretat d’una manera o una altra sembla que és una prioritat per a la majoria de les organitzacions, encara que no de totes. Tot i això, els ciberdelinqüents també continuaran adaptant-se i evolucionant. Per això és important que les organitzacions no es complaguin quan es tracta de ciberseguretat i que tinguin una comprensió ferma de les seves pròpies xarxes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les eines de reconeixement facial i la seva aplicació a l’Estat espanyol

Unes desenes d’acadèmics, professionals i activistes de diversos àmbits han demanat al Govern espanyol que fins que no hi hagi una llei que reguli les eines de reconeixement facial, no siguin utilitzades a l’Estat espanyol. La petició arriba en un moment en què ja s’està utilitzant aquest tipus de tècniques, tant en espais públics com en entorns privats.

Els signants de la petició demanen una moratòria en l’ús i comercialització de sistemes de reconeixement i anàlisi facial per part d’empreses públiques i privades i que les institucions legislatives europees debatin quines eines i de quina manera, en quines condicions, amb quines garanties i amb quins objectius s’ha de permetre, si cal, l’ús d’aquests sistemes.

Pels demandants és necessari que el Govern es plantegi regular aquesta tecnologia abans que segueixi expandint-se i es converteixi en un element utilitzat i estès. És a dir, si el reconeixement facial no s’adapta a una llei concreta que asseguri el respecte als drets dels ciutadans, temen que sigui la llei la que s’hagi d’adaptar a les pràctiques que ja existeixen.

Els signants es refereixen al fet que aquesta tecnologia suposa una intromissió en l’esfera privada de la vida de les persones sense el seu consentiment explícit i posa en dubte qüestions fonamentals de justícia social, dignitat humana, equitat, igualtat en el tracte i inclusió.

L’ús de programes d’anàlisi facial pot derivar en problemes en l’àmbit dels drets civils. En concret, expliquen que assimilar una persona a un col·lectiu basant-se en els seus trets o dades biomètriques és altament problemàtic ja que es perpetua l’estereotip, sigui en l’àmbit que sigui. Per exemple, que aquesta persona pugui ser perillosa o morosa perquè altres semblants a ella ho són és una premissa injusta.

Hi ha prou evidències que indiquen que associar postures, gestos, trets facials, colors de pell, pentinats o peces de vestir a possibles comportaments problemàtics, capacitats intel·lectuals o econòmiques pot resultar en classificacions racistes, classistes o sexistes.

El reconeixement facial, a més, ha comportat en diverses ocasions falsos positius i falsos negatius, perquè depèn en gran mesura de com s’entreni la intel·ligència artificial i amb quin tipus d’imatges. Si s’educa amb moltes fotografies d’homes blancs o amb condicions de llum específiques, per esmentar dos exemples, l’anàlisi facial tendirà a ser menys precisa per a les persones negres o amb condicions lumíniques diferents.

Hi ha, així doncs, una variada gamma de raons –tant tècniques com ètiques– que justifiquen la creació d’una comissió per investigar la necessitat d’una moratòria, que es considera imprescindible i urgent. Per concloure, se suggereix que aquesta comissió sigui independent i estigui composta per científics, juristes, experts en ètica i intel·ligència artificial i membres de la societat civil, especialment d’aquells col·lectius que poden veure’s afectats per aquests sistemes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

“La percepció importa”: guia per a la gestió d’esclats d’inseguretat

El projecte Cutting Crime Impact (CCI), finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea, pretén prevenir la delinqüència ordinària (tota aquella que no és organitzada) i, en el cas que es produeixi, reduir-ne l’impacte tant com sigui possible. Amb aquesta finalitat el projecte treballa en quatre àmbits concrets: la policia predictiva, la policia comunitària, la prevenció del delicte a través del disseny ambiental i la percepció de seguretat. El projecte té la finalitat d’elaborar eines en aquests quatre àmbits que puguin ser aplicades pels actors de seguretat per tal de complir les finalitats del projecte.

En l’àmbit de la percepció de seguretat o seguretat subjectiva, el Departament d’Interior, com a soci del projecte, ha estat l’encarregat de dissenyar una eina que servís per millorar la percepció de seguretat de la ciutadania. La fórmula escollida ha estat l’elaboració d’una guia, “La percepció importa”, que orienta de manera pràctica i útil els gestors de la seguretat que han de fer front a l’articulació de respostes davant d’esclats d’inseguretat en àmbits concrets de la ciutat. Les manifestacions de sentiments d’inseguretat acostumen a estar relacionades amb espais concrets i, fins i tot, amb determinades franges horàries. Un resposta estàndard, genèrica, està abonada al fracàs; cal una anàlisi mínimament aprofundida (i, si és possible, ràpida) que permeti detectar les causes que hi ha al darrere d’aquell esclat d’inseguretat (i no de la inseguretat en general) per tal de prendre les mesures que puguin afrontar concretament aquelles causes.

Els gestors de seguretat estan sotmesos a una pressió alta quan hi ha una manifestació pública d’inseguretat o de por al delicte. Aquesta pressió els impedeix, sovint, tenir la calma i el temps suficients per analitzar la situació adequadament i afavoreix la presa de mesures rutinàries i molt visibles que, encara que no solucionen el problema, serveixen per esmorteir la pressió pública i política. “La percepció importa” pretén precisament oferir criteris senzills i pràctics per tal que aquestes persones encarregades d’articular respostes a les manifestacions públiques d’inseguretat puguin identificar quines mesures urgents, si calen, han de prendre, alhora que facilita l’anàlisi en profunditat de la situació i una resposta més integral amb mesures a curt, mitjà i llarg termini, per evitar l’adopció d’aquelles que serveixen per “distreure” el problema però que, en el fons, el van enquistant.

“La percepció importa” consta de cinc documents que formen part d’una mateixa estratègia i que poden ser utilitzats junts o separadament. El quadern 1 constitueix la guia en sentit estricte, que incorpora les preguntes clau que una persona amb responsabilitats en la gestió de la seguretat ha de fer-se davant d’un incident d’inseguretat. També conté les fonts a les quals pot recórrer per informar-se adequadament. Al final del quadern hi ha una clarificació de conceptes a tenir en compte a l’hora de gestionar crisis d’inseguretat subjectiva per conèixer amb precisió quines en són les dinàmiques.

El quadern 2 ens ajuda a avaluar si som davant d’un incident que requereix mesures urgents, immediates, alhora que continuem amb una anàlisi més global del problema. El document inclou indicadors per decidir si les mesures urgents són necessàries o no, així com recomanacions del tipus de mesures a prendre.

El quadern 3 explica, de manera senzilla, diverses metodologies de recerca en el camp de les ciències socials, amb consells pràctics de com han de ser gestionades per obtenir la informació requerida sense entrar en procediments de reflexió interminables. No es tracta d’un manual de metodologia, sinó de recomanacions sobre com utilitzar-ne algunes de manera simple i útil per millorar el nostre diagnòstic d’inseguretat.

El quadern 4 posa a disposició del lector criteris per articular mesures de resposta a esclats d’inseguretat en virtut de les causes que l’han provocada, de manera que la inseguretat pugui ser continguda i revertida. Es presenten mesures de tipus divers i transversal, així com a curt, mitjà i llarg termini. També inclou un enllaç amb documents que recullen bones pràctiques en aquest camp.

El quadern 5 dona, d’una banda, pautes per entendre la importància que té la comunicació amb la ciutadania en matèria de seguretat subjectiva, i de l’altra, els criteris a seguir per tal que la comunicació pública aconsegueixi efectivament millorar la percepció de seguretat de la ciutadania o, si més no, no agreujar-la en moments de crisi.

En resum, es tracta d’un document que molt probablement no descobreix res en la matèria, però que té la virtut d’ordenar de manera senzilla, i esperem que eficaç, els coneixements existents per tal de facilitar una gestió ordenada i àgil dels esclats d’inseguretat a les nostres ciutats i espais públics. El podeu consultar al web del Departament d’Interior http://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/projecte-europeu-toolkit-la-percepcio-importa/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta conclusions sobre l’Estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea

El Consell Europeu ha adoptat conclusions, el març del 2021, sobre l’Estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea per a la dècada digital. Aquesta Estratègia va ser presentada per la Comissió i l’Alt Representant per a Afers Exteriors el desembre del 2020. S’hi descriu el marc de l’acció de la UE per protegir els ciutadans i les empreses de les ciberamenaces, promoure sistemes d’informació segurs i protegir un ciberespai global, obert, lliure i segur.

Les conclusions assenyalen que la ciberseguretat és essencial per construir una Europa resistent, verda i digital. Es van fixar com a objectiu clau assolir l’autonomia estratègica tot preservant una economia oberta. Això inclou reforçar la capacitat de prendre decisions autònomes en matèria de ciberseguretat, amb l’objectiu de reforçar el lideratge digital i les capacitats estratègiques de la UE.

En les seves conclusions, el Consell destaca una sèrie d’àmbits d’actuació en els propers anys, inclosos:

– Els plans per crear una xarxa de centres d’operacions de seguretat a tota la UE per controlar i anticipar els senyals d’atacs a les xarxes.

– La definició d’una unitat cibernètica conjunta que proporcionaria un enfocament clar al marc de gestió de crisi de ciberseguretat de la UE.

– El seu ferm compromís d’aplicar i completar ràpidament la implementació de les mesures de la caixa d’eines 5G de la UE i de continuar els esforços fets per garantir la seguretat de les xarxes 5G i el desenvolupament de les generacions de xarxes futures.

– La necessitat d’un esforç conjunt per accelerar l’adopció d’estàndards clau de seguretat a Internet, ja que són fonamentals per augmentar el nivell global de seguretat i obertura d’internet global, i augmentar així la competitivitat de la indústria de la UE.

– La necessitat de donar suport al desenvolupament d’un xifratge fort com a mitjà de protecció dels drets fonamentals i la seguretat digital, alhora que garanteix la capacitat de les autoritats judicials i policials d’exercir els seus poders tant en línia com fora de línia.

– L’augment de l’eficàcia i l’eficiència de la caixa d’eines de ciberdiplomàcia, fent una atenció especial a la prevenció i la lluita contra els ciberatacs amb efectes sistèmics que poden afectar les cadenes de subministrament, la infraestructura crítica i els serveis essencials, les institucions i els processos democràtics i soscavar la seguretat econòmica.

– La proposta del possible establiment d’un grup de treball sobre ciberintel·ligència per reforçar la capacitat dedicada de la UE en aquest domini.

– La importància de reforçar la cooperació amb les organitzacions internacionals i els països socis per avançar en la comprensió compartida del panorama de les ciberamenaces.

– La proposta de desenvolupar una agenda externa de creació de capacitats cibernètiques de la UE per augmentar la ciber-resiliència i les capacitats a tot el món.

Per tal de garantir el desenvolupament, la implementació i el seguiment de les propostes presentades en l’Estratègia de ciberseguretat, el Consell anima la Comissió i l’Alt Representant a establir un pla d’aplicació detallat. El Consell també supervisarà els avenços en la implementació de les conclusions mitjançant un pla d’acció que es revisarà i actualitzarà regularment.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français