Categoria: català

L’ús de la IA a la policia pot comportar treballar amb informes de pitjor qualitat

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està entrant amb força als cossos policials dels Estats Units. Empreses com Axon prometen que les seves eines d’escriptura automàtica poden generar informes policials més ràpids i de millor qualitat. Però un nou estudi posa en dubte aquesta narrativa i obre un debat important sobre supervisió, qualitat documental i riscos institucionals.

La recerca analitza informes policials redactats amb l’assistència de la IA i els compara amb informes escrits de manera convencional. L’experiment es va dissenyar de manera que ni els supervisors que revisaven els documents, ni els investigadors que gestionaven les avaluacions, ni els participants coneixien quins textos havien estat generats amb el suport de la IA. En total, 92 supervisors policials experimentats —sergents, tinents i comandaments amb una mitjana de gairebé 22 anys d’experiència— van revisar 80 informes policials utilitzant els criteris habituals.

Els resultats són especialment rellevants perquè desmunten una idea molt estesa: que els textos produïts amb IA semblen millors perquè sonen més professionals. L’anàlisi computacional confirma que els informes assistits per la IA utilitzen un llenguatge més complex, que requereix un nivell de lectura més elevat; és a dir, contenen frases més elaborades, un vocabulari més sofisticat i una estructura més formal. Però aquesta sofisticació no es tradueix en una millor valoració operativa.

De fet, els supervisors van puntuar pitjor els informes generats amb IA quant a precisió i exactitud. Encara que les diferències globals de qualitat no siguin enormes, totes les dimensions analitzades mostraven tendències negatives per als informes assistits per la IA. I hi ha un detall especialment preocupant: els supervisors aprovaven pràcticament el mateix percentatge d’informes, tant si eren redactats amb IA com si no. Aproximadament un 22 % dels documents van ser aprovats tal com estaven, independentment de l’origen.

Això revela un problema central: els supervisors no detecten les conseqüències qualitatives que introdueix la IA. I encara més important: tampoc no poden identificar quins informes han estat escrits amb suport de la IA. Quan se’ls demanava distingir-los, els resultats eren equivalents a llançar una moneda. La seva capacitat d’identificació era pràcticament nul·la.

Aquest punt és clau des del punt de vista de la seguretat i la governança tecnològica. Moltes polítiques públiques assumeixen que la supervisió humana actuarà com a mecanisme de control davant dels errors o biaixos de la IA. Però l’estudi suggereix que aquesta confiança és exagerada. Si els supervisors no poden detectar l’ús de la IA ni els problemes que hi introdueix, la supervisió humana pot convertir-se en una falsa sensació de seguretat.

Els investigadors identifiquen dos problemes estructurals. El primer fa referència a la comunicació clara. Els sistemes d’IA tendeixen a generar textos més complexos i artificials, però els supervisors no valoren negativament aquesta complexitat perquè els criteris interns de qualitat no donen prou importància a la claredat i la comprensió del text. Això és especialment problemàtic perquè els informes policials no només els llegeixen policies: també els revisen fiscals, advocats, jutges, periodistes i, en alguns casos, jurats populars. Un informe més difícil de llegir no és necessàriament un informe millor.

El segon problema és arquitectònic. Eines com Draft One, desenvolupada per Axon, funcionen principalment a partir de transcripcions d’àudio. Això significa que la IA només pot redactar allò que “sent”. Però molts elements importants d’una intervenció policial no apareixen en l’àudio: gestos, expressions, context ambiental, objectes visibles o percepcions directes de l’agent. Els supervisors aprovaven els informes tot i detectar aquesta manca de complexitat.

La recerca també qüestiona una idea habitual en el debat sobre la IA: que els problemes es poden resoldre simplement entrenant millor els supervisors perquè detectin el contingut generat artificialment. Els autors de l’estudi argumenten que aquest enfocament és equivocat. La detecció humana no és fiable i probablement mai no ho serà de manera consistent. Per això, proposen alternatives més estructurals: conservar els esborranys originals, registrar quines dades ha utilitzat la IA, mantenir històrics de modificacions i implementar sistemes d’auditoria automàtica.

En el fons, l’estudi apunta a una qüestió més profunda. Els informes policials no són simples documents administratius; són peces narratives amb conseqüències legals i operatives importants. Un bon informe no és el que sona més sofisticat, sinó el que selecciona correctament la informació rellevant, és comprensible i resisteix l’escrutini judicial. La IA pot millorar l’aparença formal del text, però això no en garanteix la qualitat.

Per als professionals de la seguretat, aquesta investigació és una advertència clara: incorporar IA als fluxos policials pot reduir la càrrega administrativa i accelerar els processos, però també pot introduir nous riscos que són invisibles per als mateixos supervisors encarregats de controlar-los. La governança d’aquestes eines no es pot basar únicament en la confiança en la supervisió humana. Calen mecanismes tècnics, auditories i nous criteris de qualitat adaptats a una era en què els textos poden semblar impecables mentre amaguen mancances importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol intensifica la lluita contra l’explotació sexual infantil en línia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha anunciat els resultats d’una nova operació internacional centrada en la identificació de víctimes d’explotació sexual infantil en línia. Entre el 13 i el 24 d’abril de 2026, especialistes de 31 països, juntament amb experts d’Interpol, es van reunir a la seu d’Europol, a l’Haia, en el marc d’una nova edició de la Victim Identification Taskforce (VIDTF). L’operació va permetre identificar provisionalment 12 menors víctimes d’abusos sexuals i generar més de 200 pistes d’investigació que ja han estat traslladades a les autoritats nacionals competents.

La iniciativa posa de manifest la dimensió global i la creixent complexitat de l’explotació sexual infantil a internet, així com la necessitat d’una cooperació internacional constant per combatre aquest tipus de criminalitat. Durant l’operació, els experts van analitzar 317 conjunts de dades relacionats amb víctimes de diverses edats —des de nens molt petits fins a adolescents— i de múltiples nacionalitats. L’objectiu principal era identificar indicis visuals, geogràfics o contextuals que permetessin localitzar tant les víctimes com els autors dels delictes.

Per fer-ho possible, Europol utilitza des del 2016 el sistema IVAS (Image-Video Analysis System), una plataforma avançada d’anàlisi d’imatges i vídeos que permet classificar i relacionar grans volums de material d’abús sexual infantil. Des que es va implantar, el sistema ha processat més de 118 milions d’arxius únics aportats per diferents cossos policials d’arreu del món. Aquesta enorme base de dades facilita la detecció de patrons, la connexió entre casos i la identificació de noves víctimes.

Els resultats acumulats de les operacions VIDTF entre el 2014 i el 2026 mostren l’impacte d’aquest model de cooperació internacional. En aquest període s’han analitzat més de 8.500 conjunts de dades i s’han generat prop de 3.500 paquets d’intel·ligència per a investigacions policials. Gràcies a aquestes accions, les autoritats nacionals han pogut identificar i protegir 1.190 víctimes i detenir 330 agressors vinculats a xarxes d’explotació sexual infantil.

Segons Europol, la metodologia de les VIDTF s’ha consolidat com una de les eines més efectives en la lluita contra aquest tipus de delictes. Reunir especialistes de diferents països en un mateix entorn facilita l’intercanvi ràpid d’informació, l’anàlisi coordinada de proves digitals i la compartició de coneixement tècnic i investigador. Aquesta col·laboració és especialment important en un context on els delinqüents operen de manera transnacional i utilitzen plataformes xifrades, serveis d’anonimització i xarxes distribuïdes per ocultar la seva activitat.

Un altre aspecte rellevant és el creixement continu del volum de material d’abús sexual infantil disponible a internet. Europol alerta que, malgrat els esforços policials i tecnològics, milions d’arxius continuen circulant per la xarxa.

L’organisme europeu també destaca la importància de la col·laboració ciutadana. A través de la plataforma “Stop Child Abuse – Trace an Object”, Europol publica imatges d’objectes o fragments visuals presents en casos no resolts perquè qualsevol persona pugui aportar pistes de manera anònima. Aquesta iniciativa ja ha contribuït a identificar 31 víctimes gràcies a informació facilitada per ciutadans. L’objectiu és aprofitar qualsevol detall aparentment insignificant —un objecte, un logotip, una peça de roba o un element decoratiu— que pugui ajudar a localitzar una víctima o determinar el lloc on es van produir els abusos.

L’operació recent va comptar amb la participació de països europeus i també d’altres regions del món, entre aquests, França, Alemanya, Espanya, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà i Austràlia, entre molts altres. Aquesta dimensió internacional evidencia que l’explotació sexual infantil en línia és un problema global que requereix una resposta coordinada i sostinguda.

Finalment, Europol insisteix també en la importància del llenguatge utilitzat per referir-se a aquests delictes. L’agència recomana evitar el terme “pornografia infantil” i utilitzar expressions com “material d’abús sexual infantil” o “material d’explotació sexual infantil”, ja que el primer pot transmetre una falsa percepció de consentiment o legalitat. Cada imatge o vídeo representa una situació real d’abús i victimització, i el llenguatge emprat és clau per reflectir adequadament la gravetat dels fets.

Aquest tipus d’operacions demostren que la combinació de tecnologia, intel·ligència compartida i cooperació internacional continua sent una eina fonamental per protegir els menors i perseguir les xarxes criminals que operen a internet.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

IOCTA 2026 d’Europol: noves amenaces i sofisticació creixent del cibercrim

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha publicat l’edició 2026 de l’Internet Organised Crime Threat Assessment (IOCTA), un dels informes de referència sobre l’evolució del cibercrim a Europa. El document, titulat “How encryption, proxies, and AI are expanding cybercrime”, analitza com les tecnologies emergents —especialment la intel·ligència artificial, el xifrat extrem a extrem i les criptomonedes— estan transformant el panorama de les amenaces digitals.

L’informe posa de manifest que el cibercrim és cada vegada més sofisticat, descentralitzat i professionalitzat. Segons Europol, els grups criminals aprofiten ràpidament qualsevol avenç tecnològic per millorar les seves operacions, dificultar les investigacions i ampliar l’abast dels seus atacs. Aquesta situació obliga les forces de seguretat i les organitzacions públiques i privades a reforçar les seves capacitats tècniques i la cooperació internacional.

Un dels aspectes més destacats de l’IOCTA 2026 és el paper del web fosc com a infraestructura essencial del cibercrim. Tot i les operacions policials dels darrers anys, els mercats il·legals i els fòrums criminals continuen mostrant una gran capacitat de recuperació. Quan una plataforma és desmantellada, ràpidament apareixen alternatives més fragmentades, especialitzades i segures. A més, la combinació de serveis anonimitzats i plataformes amb xifrat extrem a extrem està difuminant la frontera entre el web superficial i el web fosc, fet que complica encara més les tasques d’investigació.

Les criptomonedes continuen sent un element clau en l’ecosistema criminal digital. L’informe destaca especialment l’ús creixent de les anomenades privacy coins i dels serveis d’intercanvi deslocalitzat per blanquejar diners provinents de programari de segrest i altres activitats il·lícites. Aquestes eines dificulten enormement la traçabilitat de les transaccions i representen un repte important per a les autoritats. Europol també alerta sobre l’augment de la participació indirecta de menors i joves adults en activitats de blanqueig de capitals vinculades a criptomonedes, sovint sense ser plenament conscients de les implicacions legals.

La intel·ligència artificial emergeix com un dels acceleradors principals del frau en línia. Els ciberdelinqüents utilitzen eines d’IA generativa per crear missatges més convincents, personalitzar tècniques d’enginyeria social i automatitzar campanyes fraudulentes a gran escala. Aquestes tecnologies permeten produir correus electrònics, missatges SMS o continguts falsos amb un grau de realisme molt elevat. A això s’hi afegeixen tècniques com el caller ID spoofing, que permet falsificar la identitat de les trucades telefòniques, i les anomenades SIM farms, capaces d’enviar milers de missatges i comunicacions simultànies.

Pel que fa als ciberatacs, el programari de segrest continua sent una de les amenaces principals. L’IOCTA 2026 destaca que durant el 2025 es van detectar nombroses variants i grups actius, molts dels quals han evolucionat cap a models de doble extorsió: no només xifren la informació de les víctimes, sinó que amenacen amb publicar les dades robades si no es paga el rescat. Aquesta estratègia incrementa la pressió sobre empreses i institucions públiques i converteix la protecció de dades en un factor crític de seguretat.

L’informe també alerta sobre la creixent connexió entre actors criminals i amenaces híbrides patrocinades per estats. Alguns grups de ciberdelinqüència actuen com a intermediaris o proxies en operacions de desestabilització política o espionatge. Aquesta convergència entre crim organitzat i interessos geopolítics representa un nou escenari de risc per a infraestructures crítiques, administracions públiques i grans empreses tecnològiques.

Un altre dels punts més preocupants és l’augment de l’explotació sexual infantil en línia. Europol assenyala un increment dels casos d’extorsió sexual, així com de la comercialització de material d’abús sexual infantil amb finalitats econòmiques. També preocupa el creixement del contingut sintètic generat amb intel·ligència artificial, que crea noves dificultats tècniques i legals per identificar víctimes i perseguir els responsables. Les plataformes de missatgeria xifrada s’han convertit en un espai habitual per a aquest tipus d’activitats criminals.

En aquest context, l’informe menciona especialment “The Com”, una xarxa de comunitats criminals en línia vinculades a activitats extremament violentes. Segons Europol, aquests entorns combinen explotació sexual infantil, extorsió, ciberatacs i altres formes de violència greu, configurant ecosistemes criminals altament perillosos i difícils d’infiltrar.

Finalment, l’IOCTA 2026 subratlla la necessitat d’una resposta coordinada entre governs, forces policials, empreses tecnològiques i organismes internacionals. Europol insisteix que la lluita contra el cibercrim requerirà més capacitats tècniques, una regulació adaptada als nous reptes digitals i una cooperació global molt més estreta. L’informe es consolida així com una guia estratègica imprescindible per entendre cap a on evolucionen les amenaces digitals i com preparar-se davant un entorn cada vegada més complex i hostil.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellats centres de trucades en un cas de frau en línia de 50 milions d’euros

Notes de seguretatDeixa un comentari

La desarticulació recent d’una xarxa criminal dedicada al frau en línia posa de manifest fins a quin punt aquestes estafes han evolucionat cap a estructures altament professionals i difícils de detectar. L’operació, coordinada per Europol i Eurojust juntament amb autoritats d’Àustria i Albània, ha permès detenir deu persones, desmantellar diversos centres de trucades i confiscar prop de 900.000 euros en efectiu, així com una gran quantitat de material informàtic.

El nucli de l’activitat delictiva es trobava en diversos centres d’atenció telefònica ubicats a Tirana, des d’on operava una organització amb una estructura sorprenentment similar a la d’una empresa legal. Amb fins a 450 treballadors distribuïts en departaments com recursos humans, finances, informàtica i atenció al client, el grup funcionava amb jerarquies clares, equips especialitzats i objectius comercials definits. Aquest nivell d’organització explica l’enorme abast de l’estafa, que hauria causat pèrdues superiors als 50 milions d’euros a víctimes d’arreu del món.

El mecanisme utilitzat es basava en plataformes d’inversió falses que aparentaven ser oportunitats legítimes. Les víctimes eren captades a través d’anuncis enganyosos a xarxes socials o cercadors web, on se’ls prometien rendiments elevats amb poc risc. Un cop registrades, eren contactades per agents que es feien passar per assessors financers. Aquests “professionals” establien una relació continuada amb les víctimes, guanyant-se la seva confiança i animant-les a invertir quantitats cada cop més elevades.

Un dels elements clau de l’engany era l’ús de tècniques de manipulació psicològica combinades amb eines tecnològiques. En molts casos, els estafadors demanaven a les víctimes que instal·lessin programari d’accés remot, cosa que els permetia controlar els dispositius i simular operacions d’inversió aparentment reals. Això reforçava la il·lusió de credibilitat i facilitava que les víctimes continuessin transferint diners, convençudes que estaven obtenint beneficis.

En realitat, els diners mai no s’invertien. Eren desviats a través d’una complexa xarxa internacional de blanqueig de capitals fins a desaparèixer en mans de l’organització criminal. A més, els delinqüents no es limitaven a una sola estafa: en molts casos tornaven a contactar amb les mateixes víctimes oferint serveis falsos per recuperar els diners perduts. Aquest tipus de “doble estafa” aprofita la vulnerabilitat de les víctimes i pot generar pèrdues addicionals significatives.

Un altre factor determinant en l’èxit de l’organització era la seva capacitat d’adaptació lingüística i cultural. Els equips estaven formats per grups de sis a vuit persones especialitzades en diferents idiomes —com l’alemany, l’anglès, l’italià, el grec o l’espanyol—, cosa que els permetia dirigir-se a víctimes de diversos països amb un alt grau de proximitat i confiança. Aquest detall, aparentment menor, és en realitat una de les claus de l’eficàcia d’aquest tipus de frau.

La investigació es va iniciar a Àustria l’any 2023, arran de la detecció d’un nombre elevat de víctimes a Viena. Posteriorment, gràcies a la cooperació internacional i a l’intercanvi d’informació, es va poder rastrejar l’activitat fins a Albània. La creació d’un equip conjunt d’investigació i la coordinació operativa van culminar en una acció policial el 17 d’abril de 2026, amb escorcolls en centres de treball i domicilis particulars, així com la confiscació de centenars de dispositius electrònics que ara s’estan analitzant.

Aquest cas evidencia la importància de la cooperació internacional en la lluita contra el cibercrim, especialment quan es tracta d’organitzacions transnacionals que operen des de múltiples jurisdiccions. També posa en relleu la necessitat de reforçar la conscienciació dels usuaris davant de promeses d’inversió massa atractives per ser reals.

Des del punt de vista de la seguretat, hi ha diversos indicadors clau que poden ajudar a identificar possibles estafes: ofertes amb rendiments garantits o excessivament alts, pressió per invertir de manera immediata, sol·licituds per instal·lar programari d’accés remot o contactes no sol·licitats a través de canals digitals. Igualment, cal desconfiar de qualsevol servei que prometi recuperar diners perduts a canvi d’un pagament inicial.

En definitiva, aquesta operació no només ha permès desmantellar una xarxa criminal d’envergadura, sinó que també ofereix una visió clara de com funcionen les estafes d’inversió modernes. La combinació de tecnologia, organització empresarial i manipulació emocional les converteix en una amenaça creixent que requereix tant una acció policial coordinada com una ciutadania informada i crítica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els estafadors digitals són cada cop més organitzats i sofisticats

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les estafes digitals s’han convertit en una de les principals amenaces globals dels últims anys, amb un nivell de sofisticació i organització que no para de créixer. El cas de la Kirsty, una dona britànica enganyada a través d’una estafa romàntica, exemplifica com operen avui aquestes xarxes criminals: amb identitats falses creïbles, tecnologies avançades i una infraestructura internacional que dificulta enormement detectar-les i perseguir-les.

En aquest cas, l’estafador es va fer passar per un home de negocis amb una vida acomodada, utilitzant fotografies atractives i, fins i tot, un lloc web bancari fals per guanyar-se la confiança de la víctima. Després de setmanes de relació emocional, va simular una emergència per aconseguir diners. El resultat va ser devastador: la víctima va transferir desenes de milers de lliures, moltes d’elles demanades a familiars, creient que ajudava algú estimat. En realitat, els diners es van distribuir a través d’una xarxa internacional amb connexions a diversos països.

Aquest tipus d’estafa no és un cas aïllat. Segons dades recents, el frau representa més del 40 % dels delictes contra individus en alguns països, i les pèrdues globals superen el mig bilió de dòlars anuals. Les estafes romàntiques, en particular, han experimentat un fort augment, impulsades per l’ús massiu de plataformes digitals i xarxes socials.

Un dels factors clau en aquest creixement ha estat la pandèmia de la covid-19. Durant els confinaments, milions de persones van incrementar la seva presència en línia, tant per socialitzar com per comprar o treballar. Això va crear un entorn ideal per als estafadors, que van aprofitar la situació per perfeccionar les seves tècniques. Paral·lelament, l’avenç tecnològic ha facilitat la creació de continguts falsos molt realistes, com veus sintetitzades, vídeos manipulats o webs gairebé indistingibles dels reals.

Les estafes actuals són sovint operacions transnacionals, amb infraestructures repartides arreu del món. En molts casos, aquestes activitats es duen a terme des de regions amb poca capacitat de control per part de les autoritats, com zones en conflicte o amb governs febles. Myanmar, per exemple, s’ha convertit en un dels epicentres d’aquests centres d’estafa, on edificis que abans allotjaven casinos il·legals ara serveixen com a bases d’operacions criminals.

Un aspecte especialment preocupant és que no tots els estafadors actuen voluntàriament. Moltes persones són captades amb ofertes de feina falses i acaben sent víctimes de tràfic de persones. Un cop arriben a aquests centres, se’ls confisquen els passaports i se’ls obliga a treballar en condicions extremes, sota amenaces i violència, amb objectius econòmics molt exigents. Això crea una doble capa de victimisme: la de qui perd els diners i la de qui és forçat a participar en el frau.

Davant d’aquesta realitat, la lluita contra les estafes requereix una resposta global i coordinada. Recentment, s’han fet passos importants en aquest sentit, com la signatura d’acords internacionals per reforçar la cooperació entre països, empreses tecnològiques i forces de seguretat. No obstant, aquesta cooperació encara és limitada i desigual. Molts dels països on es concentren aquestes activitats no disposen dels recursos ni de les capacitats tècniques necessàries per combatre-les eficaçment.

Els experts destaquen la necessitat de compartir coneixement, tecnologia i recursos entre països desenvolupats i en desenvolupament. La investigació del frau modern requereix perfils especialitzats, com analistes de dades, experts en criptomonedes o investigadors digitals, que no sempre estan disponibles arreu.

També és clau el paper de les grans empreses tecnològiques. Plataformes com xarxes socials, aplicacions de missatgeria o llocs de cites són sovint el punt d’entrada de les estafes. Algunes empreses han començat a implementar mesures més estrictes, com la detecció i eliminació massiva de comptes falsos o la prevenció de descàrregues d’aplicacions malicioses. Tot i això, molts experts consideren que encara cal una implicació més profunda i operativa.

Malgrat la complexitat del problema, hi ha exemples d’èxit que demostren que la cooperació pot funcionar. En alguns casos, la comunicació ràpida entre autoritats de diferents països ha permès bloquejar transferències i recuperar diners abans que desapareguessin completament.

En conclusió, les estafes modernes són un fenomen global, dinàmic i altament sofisticat que combina tecnologia, psicologia i xarxes criminals internacionals. Combatre-les exigeix no només acció policial, sinó també educació ciutadana, responsabilitat empresarial i una cooperació internacional molt més estreta. Mentrestant, la millor defensa continua sent la prevenció: desconfiar de situacions sospitoses, verificar identitats i evitar prendre decisions econòmiques sota pressió emocional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ús de la IA per identificar víctimes d’abús sexual infantil

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Policia Metropolitana de Londres (Met) està explorant l’ús de la intel·ligència artificial (IA) com a eina clau per combatre l’abús sexual infantil, especialment en l’àmbit digital, on aquest tipus de delicte creix de manera accelerada. L’objectiu principal és millorar la capacitat d’identificar víctimes de forma més ràpida i eficient, alhora que es redueix l’impacte emocional que suposa per als investigadors revisar manualment grans volums de material altament traumàtic.

Tradicionalment, els agents han hagut de dedicar moltes hores a examinar imatges i vídeos confiscats per determinar si estan vinculats a casos ja coneguts o si apunten a noves víctimes. Aquest procés no només és lent, sinó també psicològicament molt exigent. Amb la introducció de la IA, la Met pretén automatitzar part d’aquesta tasca mitjançant sistemes capaços d’analitzar grans quantitats de contingut en poc temps, identificant patrons, classificacions i possibles indicis de víctimes no identificades. Això permetria prioritzar casos amb més risc i accelerar les intervencions de protecció.

Segons dades recents, la Met va investigar més de 5.400 delictes d’abús sexual infantil en un any, amb més de 1.300 infants que necessiten protecció en casos relacionats amb l’explotació sexual en línia. Aquest fenomen, conegut com a OCSAE (Online Child Sexual Abuse and Exploitation), ha augmentat un 25 % interanual i representa una part significativa de la càrrega policial en l’àmbit nacional. En aquest context, la necessitat de noves eines tecnològiques esdevé crítica per gestionar el volum i la complexitat dels casos.

La IA també podria ajudar a classificar el material segons la seva gravetat (categories A, B i C), destacant els casos més urgents —especialment els de categoria A, que inclouen abusos més greus— per a una intervenció immediata. A més, la Met està provant altres tecnologies capaces de revisar centenars de milers de missatges en qüestió de minuts, una tasca que manualment requeriria dies o setmanes.

Tot i els beneficis potencials, la Met ha subratllat que qualsevol ús de la IA es farà dins de marcs legals i ètics estrictes, amb supervisió humana constant. Els agents especialitzats continuaran sent responsables de la presa de decisions, assegurant que la tecnologia es faci servir com a suport i no com a substitut del judici professional.

Paral·lelament a la innovació tecnològica, la Met també està invertint 10 milions de lliures en la millora dels espais d’entrevista per a víctimes infantils. Aquestes sales, conegudes com a VRI (Visual Recorded Interviews), estan dissenyades per oferir entorns segurs, còmodes i adaptats a les necessitats dels infants, incloent-hi aquells amb discapacitats o neurodivergents. L’objectiu és reduir el trauma associat a la declaració i millorar la qualitat dels testimonis, ja que s’ha demostrat que els infants proporcionen relats més clars quan se senten segurs i recolzats.

Les noves instal·lacions inclouen mobiliari ajustable, espais per al joc i el dibuix, i recursos educatius adaptats a diferents edats. Aquest enfocament centrat en l’infant forma part d’una estratègia més àmplia que també inclou la formació de milers d’agents en comunicació sensible al trauma i l’ampliació d’equips especialitzats en explotació infantil.

Tot i aquests avenços, experts i responsables en l’àmbit de les víctimes recorden que la millora d’infraestructures i tecnologies és només una part de la solució. Un dels grans reptes continua sent garantir que les víctimes rebin suport continu i siguin tractades amb dignitat durant tot el procés judicial, ja que moltes abandonen abans que es prenguin decisions legals.

En conclusió, la combinació d’intel·ligència artificial i inversió en entorns més humans representa un canvi significatiu en la manera com les forces de seguretat fan front a l’abús sexual infantil. Aquest enfocament integrat no només busca augmentar l’eficiència operativa, sinó també posar el benestar de les víctimes i dels professionals al centre de la resposta policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reducció de la violència amb arma blanca al Regne Unit: mesures, resultats i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat una reducció significativa de la violència amb arma blanca, destacant que els homicidis amb ganivet han disminuït un 27 % en el mateix període en què s’han retirat més de 63.000 ganivets i armes dels carrers. Aquesta dada s’emmarca dins d’una estratègia més àmplia orientada a combatre la criminalitat violenta i millorar la seguretat pública, especialment en entorns urbans afectats per la delinqüència juvenil.

La retirada d’aquestes armes s’ha produït a través de diverses vies. D’una banda, els programes de lliurament voluntari han permès recollir prop de 58.000 ganivets, facilitant que els ciutadans puguin desfer-se d’armes sense conseqüències legals. D’altra banda, les autoritats frontereres han confiscat milers d’armes addicionals, mentre que la policia ha intensificat les operacions contra xarxes criminals, especialment en el marc del conegut County Lines Programme, centrat en el tràfic de drogues i l’explotació de joves.

A més de la reducció dels homicidis, altres indicadors també mostren una tendència a la baixa: els robatoris amb ganivet han disminuït un 10 % i les hospitalitzacions per apunyalament, un 11 %. Tot plegat suggereix un impacte positiu de les mesures adoptades, tot i que cal analitzar aquestes xifres amb prudència per entendre fins a quin punt es tracta d’una tendència consolidada.

Un dels pilars de la nova estratègia governamental, anomenada “Protecting Lives, Building Hope”, és la prevenció. L’objectiu és reduir a la meitat la criminalitat amb arma blanca en una dècada, no només mitjançant l’aplicació de la llei, sinó també abordant les causes socials que hi ha al darrere. Això inclou programes de suport a joves en risc, inversions en educació i iniciatives comunitàries per evitar que els adolescents entrin en dinàmiques delictives.

En l’àmbit legislatiu, s’han introduït mesures més estrictes per limitar l’accés a armes perilloses. Entre aquestes destaca la prohibició de certs tipus de ganivets, com els anomenats “zombie knives”, així com noves regulacions sobre la venda en línia. En aquest context, la coneguda Ronan’s Law estableix un sistema de verificació d’edat en dues fases per comprar ganivets a internet, tant en el moment de la compra com en el del lliurament. També obliga els venedors a informar sobre compres massives que puguin resultar sospitoses.

Aquesta llei porta el nom d’un jove assassinat amb una arma adquirida en línia, un cas que va evidenciar les mancances en el control de la venda d’aquest tipus de productes. La implicació de la seva família en la promoció de canvis legislatius ha estat clau per accelerar reformes que busquen evitar tragèdies similars en el futur.

Paral·lelament, el govern ha introduït un nou delicte: la possessió d’un ganivet amb intenció de cometre violència, fins i tot en espais privats. Aquesta mesura amplia els poders policials, permetent intervenir abans que es produeixi un acte violent, tot i que també ha generat debat sobre l’equilibri entre seguretat i drets civils.

Malgrat els resultats positius, diversos experts assenyalen que la relació entre la retirada d’armes i la reducció de la violència no és necessàriament directa. Factors com les condicions socioeconòmiques, les polítiques educatives o els canvis en les dinàmiques criminals també poden influir en l’evolució de les xifres. A més, alguns dels ganivets retirats poden no haver estat vinculats a activitats delictives, cosa que dificulta mesurar l’impacte real de les mesures.

En conclusió, la reducció dels homicidis amb ganivet al Regne Unit representa un avenç rellevant en matèria de seguretat, però no pot atribuir-se a una única causa. L’estratègia adoptada combina accions policials, reformes legals i iniciatives preventives, configurant un enfocament integral que podria servir de referència per a altres països. No obstant això, el repte a llarg termini continua sent abordar les arrels socials de la violència per garantir una reducció sostinguda i duradora.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estratègies basades en dades per combatre la criminalitat amb arma blanca

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat un nou paquet de mesures amb l’objectiu de combatre la criminalitat amb arma blanca, centrant-se especialment en aquelles zones on aquest tipus de delicte es concentra de manera reiterada. Segons les dades oficials, la major part dels incidents amb ganivets es produeixen en un nombre molt reduït de carrers i àrees específiques, fet que ha portat a adoptar una estratègia altament focalitzada i basada en dades.

Una de les novetats principals és la inversió de més de 26 milions de lliures a través de l’anomenat Knife Crime Concentrations Fund. Aquest fons es destinarà a 27 cossos policials d’Anglaterra i Gal·les, responsables de prop del 90 % dels casos de criminalitat amb arma blanca. L’objectiu és intensificar la presència policial i les mesures de vigilància en els punts més conflictius per tal de prevenir delictes i detenir els responsables de manera més eficaç.

Per fer-ho possible, el Ministeri de l’Interior anglès ha desenvolupat una nova tecnologia de cartografia que permet identificar “punts calents” de criminalitat amb una precisió molt elevada, àrees de fins només 0,1 km². Aquest enfocament de microgeografia permet no només saber on es produeixen els delictes, sinó també en quins moments del dia són més probables. Així, les forces de seguretat poden desplegar recursos de manera molt més eficient i estratègica.

Entre les mesures que es desplegaran en aquestes zones destaquen l’augment de patrulles policials, la instal·lació de noves càmeres de vigilància (CCTV), l’ús de tecnologia de reconeixement facial en temps real i la col·locació d’arcs detectors de ganivets. Aquest conjunt d’accions pretén actuar tant com a element dissuasiu com a eina per identificar i detenir persones implicades en activitats delictives.

Aquest pla forma part d’una estratègia més àmplia del govern britànic, presentada sota el títol “Protecting Lives, Building Hope”, que té com a objectiu reduir a la meitat la criminalitat amb arma blanca en el termini d’una dècada. Més enllà de les mesures policials, el pla posa un èmfasi especial en la prevenció, especialment entre els joves, considerats un col·lectiu clau pel risc tant de victimització com de participació en aquests delictes.

En aquest sentit, es preveu la creació de 50 centres anomenats “Young Futures Hubs” abans que acabi la legislatura, ubicats en zones especialment afectades. Aquests centres oferiran suport integral als joves, amb serveis educatius, socials i d’acompanyament, amb la finalitat de reduir els factors de risc associats a la violència. Paral·lelament, es desplegaran 50 “Young Futures Panels”, equips multidisciplinaris encarregats d’identificar precoçment menors vulnerables i proporcionar-los un suport coordinat.

El govern també continuarà finançant programes ja existents, com les unitats de reducció de la violència, amb una inversió de més de 66 milions de lliures, i també iniciatives educatives com el programa Safety In & Around Schools Partnership, que arribarà fins a 250 escoles en zones de risc. Aquest programa ofereix formació especialitzada per millorar la seguretat dels alumnes, especialment en els desplaçaments cap a l’escola.

Altres mesures inclouen el reforç de la lluita contra la distribució d’armes a través d’internet, amb finançament per al Knife Crime Coordination Center, així com inversions en el programa County Lines, orientat a combatre les xarxes de tràfic de drogues que sovint estan vinculades a la violència amb arma blanca. També es destinen recursos al programa Turnaround del Ministeri de Justícia, que treballa amb joves en risc d’entrar al sistema judicial.

Experts i representants d’organitzacions socials han valorat positivament aquest enfocament basat en dades i intervenció localitzada. Destaquen que la criminalitat amb arma blanca no només genera víctimes directes, sinó també un clima de por que afecta profundament la vida quotidiana dels joves i la cohesió de les comunitats. Per això, consideren essencial actuar sobre les causes estructurals i no només sobre les conseqüències.

En conjunt, aquesta estratègia combina tecnologia, acció policial intensiva i intervenció social amb l’objectiu de reduir la violència, millorar la seguretat pública i oferir oportunitats reals als joves en risc. Tot i que els primers indicadors apunten a una lleugera reducció dels casos, el repte continua sent consolidar aquesta tendència a llarg termini i garantir que les mesures adoptades tinguin un impacte sostenible.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els menors i el llenguatge codificat en línia: un repte creixent per a la seguretat digital

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els últims anys, la presència d’infants i adolescents a internet ha augmentat de manera exponencial, especialment en plataformes com ara TikTok, Instagram, YouTube o Discord. Aquest increment d’activitat digital ha anat acompanyat d’un fenomen preocupant: la difusió de llenguatge codificat utilitzat per adults amb intencions potencialment perilloses, sovint abans que els mateixos pares en siguin conscients.

Un cas revelador és el d’una nena de 10 anys que, en una conversa de TikTok, va respondre a un desconegut dient “no soc un MAP”. Aquest terme, desconegut per molts adults, significa minor-attracted person (persona atreta per menors). Aquest tipus de llenguatge forma part d’un sistema de codis i eufemismes que permet a determinats individus comunicar-se evitant ser detectats pels sistemes de moderació de les plataformes.

El terme MAP no és un cas aïllat. Hi ha tot un ecosistema de paraules i codis que poden aparèixer en fòrums, xarxes socials o comunitats en línia. En són alguns exemples NOMAP (persona atreta per menors que no actua segons els seus impulsos), 764 (codi numèric associat a aquests interessos), AOA (edat d’atracció) i AMSC (contacte sexual adult–menor). Aquestes expressions, aparentment innocents o tècniques, poden amagar discursos o intencions que representen un risc per als menors.

Una de les raons per les quals els infants detecten i entenen aquest llenguatge abans que els adults és la seva immersió constant en els entorns digitals. Estudis recents indiquen que una proporció significativa d’adolescents passa una gran part del temps connectada, fins i tot de manera gairebé constant. Aquesta exposició continuada els permet captar significats a partir del context, encara que no en coneguin l’origen exacte.

Aquest fenomen s’emmarca en el que es coneix com a algospeak: una forma de comunicació adaptada per esquivar els sistemes automàtics de moderació. Els usuaris substitueixen paraules explícites per codis, números o mems que fan que el contingut sigui més difícil de detectar. Això genera una escletxa entre la capacitat de control de les plataformes i l’evolució del llenguatge en línia.

Els processos de contacte potencialment nocius solen seguir patrons similars. Primer es fa servir un llenguatge ambigu o codificat per evitar sospites; després es pot establir una relació aparentment innocent mitjançant comentaris o un contingut compartit. Progressivament la conversa es trasllada a canals privats i missatges directes, en què la supervisió és menor. En alguns casos, els usuaris creen comptes alternatius per evitar restriccions o bloquejos.

Davant d’aquest escenari, la resposta no pot ser únicament reactiva; és a dir, no n’hi ha prou d’actuar quan ja ha aparegut el problema. La recerca en seguretat digital i educació indica que la prevenció és clau. Això implica formar els adults i els menors en competències digitals que els permetin entendre com funcionen les plataformes i els algoritmes. Per exemple, és important que els joves entenguin que el contingut que veuen no sempre és fruit d’una cerca activa, sinó que sovint és recomanat per sistemes que prioritzen la interacció i el temps de visualització. Aquest coneixement pot ajudar-los a interpretar millor per què apareixen determinats continguts i a desenvolupar una actitud més crítica.

També és recomanable parlar sobre el llenguatge codificat des d’edats primerenques, especialment a finals de primària o inicis de secundària. Explicar per què algunes persones utilitzen eufemismes o codis pot ajudar els infants a identificar situacions sospitoses i a reaccionar-hi de manera adequada.

Una altra estratègia efectiva és practicar respostes davant situacions incòmodes. Frases com ara “no vull parlar d’això”, “et bloquejaré” o “surto de la conversa” poden donar seguretat als menors i reduir la pressió de respondre. A més, és fonamental que entenguin que no tenen cap obligació de ser educats amb els desconeguts en línia i que no han de compartir informació personal.

El paper dels pares i tutors també és essencial. Més enllà de controlar o limitar l’ús de dispositius, és important acompanyar els menors en la seva experiència digital. Això implica interessar-se pel que fan en línia, parlar obertament sobre els riscos i fomentar un entorn de confiança en què se sentin còmodes compartint qualsevol situació que els sembli estranya o incòmoda.

En definitiva, la seguretat digital dels menors requereix una combinació de coneixement, prevenció i comunicació. El llenguatge codificat és només una de les moltes formes en què es poden manifestar els riscos en línia, però la seva naturalesa subtil el fa especialment difícil de detectar. Per això, la conscienciació i l’educació continuada són eines fonamentals per protegir els més joves en un entorn digital cada vegada més complex.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la pressió policial als punts calents del crim amb arma blanca

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Ministeri de l’Interior britànic, per mitjà de la diputada Sarah Jones, ha anunciat una nova estratègia per combatre el crim amb arma blanca a Anglaterra i Gal·les basada en una idea clau: la major part d’aquests delictes es concentren en zones molt concretes i es repeteixen en els mateixos carrers i franges horàries. Aquesta realitat ha portat el govern britànic a apostar per un enfocament molt més precís, intensiu i basat en dades per reduir aquest tipus de violència.

El pla introdueix una nova tecnologia de cartografia capaç d’identificar punts calents de criminalitat amb una precisió de fins a 0,1 quilòmetres quadrats. Aquesta aproximació, coneguda com a microgeografia, permet a les forces policials detectar amb exactitud no només on es produeixen els delictes, sinó també quan tenen lloc amb més freqüència.

A partir d’aquesta informació, la policia podrà desplegar recursos de manera molt més eficient i centrar-se en aquells espais on el risc és més elevat. L’objectiu és deixar enrere les estratègies generalistes i apostar per intervencions específiques i focalitzades.

Les zones identificades com a punts calents experimentaran un increment notable de l’activitat policial. Algunes de les mesures previstes són:

  • Augmentar les patrulles policials.
  • Instal·lar noves càmeres de videovigilància (CCTV).
  • Usar el reconeixement facial en directe.
  • Implementar arcs detectors d’armes blanques.

Aquest conjunt d’accions pretén dissuadir la comissió de delictes, facilitar la identificació dels autors i millorar la capacitat de resposta immediata davant els incidents.

El govern britànic ha destinat més de 26 milions de lliures a l’anomenat Fons de Concentració de Delictes amb Arma Blanca. Aquest finançament es distribuirà entre 27 forces policials que concentren aproximadament el 90 % dels delictes amb arma blanca del país.

Aquesta inversió s’emmarca dins d’un pla més ampli que té com a objectiu reduir a la meitat el crim amb aquestes armes tallants en el termini d’una dècada. Segons la ministra Sarah Jones, aquesta estratègia permetrà salvar vides i reforçar la seguretat de les comunitats.

Més enllà de l’augment de la pressió policial, el pla també inclou mesures orientades a la prevenció. El govern reconeix que el crim amb arma blanca està sovint relacionat amb factors socioeconòmics, especialment entre els joves.

Per això, es preveu:

  • Crear 50 centres juvenils (Young Futures Hubs) a les zones afectades.
  • Implementar panells per detectar precoçment els joves en situació de risc.
  • Promoure programes de suport a les escoles de les àrees vulnerables.
  • Invertir en programes de reducció de la violència i intervenció comunitària.

Aquest enfocament busca actuar abans que es produeixi el delicte, i oferir alternatives i suport als col·lectius més vulnerables.

L’estratègia presenta diversos avantatges. D’una banda, permet optimitzar els recursos policials i centrar-los allà on són més necessaris; de l’altra, pot generar resultats més ràpids a l’hora de reduir la criminalitat en zones concretes.

Tanmateix, també planteja alguns reptes importants. L’ús del reconeixement facial en directe pot generar preocupació en matèria de privacitat i drets civils. A més, la concentració de l’activitat policial en determinats barris podria derivar en percepcions d’un excés de presència policial.

Finalment, l’eficàcia del model dependrà en gran mesura de la qualitat de les dades i de la coordinació entre els diferents actors implicats.

La nova estratègia del Regne Unit representa un canvi significatiu en la manera d’abordar el crim amb arma blanca. Apostant per la tecnologia, l’anàlisi de dades i la intervenció focalitzada, el govern busca actuar amb més precisió i eficàcia.

Alhora, la combinació de mesures policials i iniciatives de prevenció social reflecteix un enfocament més integral del problema. Si bé els resultats encara s’han de veure, aquesta estratègia podria marcar el camí per a altres països que afronten reptes similars en matèria de seguretat urbana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français