Com millorar les actuacions de la policia amb persones amb discapacitat

La resposta de la policia a incidents o situacions en què participen persones amb discapacitat, ja sigui com a víctimes, autors o testimonis, és un tema sensible que ha generat disfuncions arreu del món. A Austràlia, la Comissió Reial sobre Violència, Abusos, Negligències i Explotació de Persones amb Discapacitat ha publicat, l’octubre del 2021, un informe d’investigació sobre aquesta casuística, elaborat per investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Sidney.

La investigació pretenia, entre altres objectius, aportar evidència tant d’aquest tipus d’actuacions a Austràlia com de les situacions de risc que se’n derivaven o de les possibles millores en la primera resposta a situacions d’emergència amb persones amb discapacitat.

A més d’una revisió de la literatura acadèmica (a Austràlia i en el context internacional), la investigació ha recollit dades sobre les polítiques i pràctiques policials, ha analitzat i estudiat casos concrets per conèixer les experiències de les persones amb discapacitat, veure els punts clau dels reptes i l’oportunitat de les respostes policials, i ha fet consultes amb representants de persones amb discapacitat i amb agents policials per examinar les experiències i punts de vista de les dues parts.

Pel que fa al coneixement acadèmic existent, destaca que la majoria de la investigació s’ha centrat en les experiències en què s’han criminalitzat persones amb alguna discapacitat mental o amb un desavantatge social complex. A més, la major part de la literatura conclou que les respostes de la policia a persones amb discapacitat sovint són profundament inadequades. Una de les principals mancances que troben és la capacitat de recollir dades fiables sobre persones amb discapacitat a les bases de dades de les policies australianes.

Quant a les experiències policials, s’han agrupat en nou àmbits per poder-les analitzar:

  • existència d’un pla d’acció o similar per a persones amb discapacitat;
  • recollida de dades de persones amb discapacitat;
  • existència d’interlocutors o persones d’enllaç;
  • mecanismes d’assessorament;
  • lideratge corporatiu;
  • informació accessible;
  • formació;
  • procediments d’actuació, i
  • altres experiències.

Els resultats mostren una gran diferència en com afronten les vuit jurisdiccions policials aquestes situacions, ja que només una (Victòria) comptava amb experiències en els nou àmbits, mentre que una altra (el Territori del Nord) no en complia cap.

Així mateix, les entrevistes amb representants de persones amb discapacitat han confirmat, de manera destacada, una consistència amb les troballes de la literatura acadèmica. A més dels factors relacionats amb les discapacitats de les persones, també emfatitzen la influència d’altres factors, com els socioeconòmics, culturals, de pobresa, desavantatge, discriminació, racisme i sexisme. Aquestes entrevistes, tot i que han mostrat molts exemples de pràctiques pobres o perjudicials, també han proporcionat exemples de bones pràctiques.

La principal conclusió de l’estudi, com s’ha comentat, és que “les respostes policials a persones amb discapacitat són, en general, inadequades, sovint perjudiquen el benestar de les persones amb discapacitat i poden impactar negativament i significativament en els seus drets en relació amb la justícia”. En destaquen dos factors concurrents com a causa que podrien ajudar a solucionar aquesta problemàtica. D’una banda, que han augmentat els casos en què s’utilitza la policia per donar resposta a problemes socials, encara que no sigui la resposta més adequada. De l’altra, la reducció pressupostària en serveis socials adequats per oferir aquesta resposta.

Per acabar, es proposen algunes línies de millora en dos àmbits, el de les polítiques (en la recollida i l’anàlisi de dades, en la resposta a persones amb discapacitat que han viscut una experiència de criminalització i respostes policials inefectives, entre d’altres) i el de les pràctiques concretes (com l’elaboració de pautes o procediments d’actuació per als agents de primera línia, o l’obligatorietat de comptar amb intermediaris a l’hora de tractar amb persones amb discapacitat).

Es pot consultar l’informe al lloc web de la Comissió, on, a més de la versió completa, també se’n pot consultar una altra en format “lectura fàcil”, que conté un resum amb imatges per explicar les idees del document.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enfortir la ciberseguretat i la resiliència a tota la Unió Europea

La Unió Europea treballa per millorar la resiliència davant les ciberamenaces cada cop més grans i per mantenir la societat i l’economia digital segures.

El Consell Europeu ha acordat la seva posició sobre mesures per a un alt nivell comú de ciberseguretat a tota la Unió Europea, per millorar encara més la resiliència i les capacitats de resposta a incidents tant del sector públic com privat i de la UE en conjunt.

Un cop aprovada, la nova directiva, anomenada NIS2, substituirà la directiva actual sobre seguretat de xarxes i sistemes d’informació (la directiva NIS).

La NIS2 ha d’establir la línia de base per a les mesures de gestió del risc de ciberseguretat i les obligacions de presentació d’informes en tots els sectors coberts per la directiva, com ara l’energia, el transport, la salut i la infraestructura digital.

La directiva revisada pretén eliminar les divergències en els requisits de ciberseguretat i la implementació de les mesures de ciberseguretat als diferents estats membres. Per aconseguir-ho, estableix normes mínimes per a un marc normatiu i mecanismes per a una cooperació efectiva entre les autoritats rellevants de cada estat membre. També actualitza la llista de sectors i activitats subjectes a obligacions de ciberseguretat, i preveu recursos i sancions per garantir-ne l’execució.

La directiva establirà formalment la Xarxa Europea d’Organització de Cibercrisis d’Enllaç, EU-CyCLONe, que ha de donar suport a la gestió coordinada d’incidents de ciberseguretat a gran escala.

Si bé, segons l’antiga directiva NIS, els estats membres eren responsables de determinar quines entitats complirien els criteris per qualificar-se com a operadors de serveis essencials, la nova directiva NIS2 introdueix una regla de límit de mida. Això significa que totes les entitats mitjanes i grans que operen dins dels sectors o presten serveis objecte de la directiva entraran en el seu àmbit d’aplicació.

Tot i que la posició del Consell manté aquesta norma general, inclou disposicions addicionals per garantir la proporcionalitat, un nivell més gran de gestió del risc i uns criteris clars per a la determinació de les entitats cobertes.

El text del Consell també aclareix que la directiva no s’aplicarà a les entitats que desenvolupin activitats en àmbits com la defensa o la seguretat nacional, la seguretat pública, la policia i el poder judicial. També queden exclosos de l’àmbit els parlaments i els bancs centrals.

Com que les administracions públiques també són sovint objectiu d’atacs cibernètics, la NIS2 s’aplicarà a les entitats d’administració pública dels governs centrals. A més, els estats membres poden decidir que s’apliqui a aquestes entitats també a escala regional i local.

El Consell ha alineat el text amb la legislació sectorial específica, en particular el Reglament sobre la resiliència operativa digital del sector financer (DORA) i la Directiva sobre la resiliència de les entitats crítiques (CER), per proporcionar claredat jurídica i garantir la coherència entre la NIS2 i aquests actes.

Un mecanisme voluntari d’aprenentatge entre iguals augmentarà la confiança mútua i l’aprenentatge de bones pràctiques i experiències, i contribuirà així a assolir un alt nivell comú de ciberseguretat.

Els estats membres tindran dos anys des de l’entrada en vigor de la directiva per incorporar les disposicions a la seva legislació estatal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova operació mundial contra el rentat de capitals

Aquesta ha estat la setena edició de l’European Money Mule Action, o EMMA-7, que es va establir l’any 2016 per iniciativa d’Europol, Eurojust i la Federació Bancària Europea. Ha estat l’operació internacional més gran d’aquest tipus, construïda a partir de la idea que l’intercanvi d’informació público-privada és clau per lluitar contra els crims moderns complexos. Al voltant de 400 bancs i entitats financeres van donar suport a l’acció informant de 7.000 transaccions fraudulentes i evitant una pèrdua total estimada de prop de 70 milions d’euros.

La investigació va palesar que les mules de diners blanquejaven els beneficis a través del frau en línia, com per exemple a través del compromís de correu electrònic comercial o les estafes amb divises.

L’operació va comportar 1.803 detencions i la identificació de més de 18.000 mules de diners. També va revelar que les mules de diners s’estaven utilitzant per rentar diners per a una àmplia gamma d’estafes en línia, com ara intercanvi de SIM, frau de comerç electrònic i pesca per correu electrònic (phishing).

Durant aproximadament dos mesos i mig d’operacions, l’EMMA-7 va suposar que les forces de l’ordre, les institucions financeres i el sector privat, incloses Western Union o Microsoft, cooperessin en un esforç concertat contra el blanqueig de diners a Europa, Àsia, Amèrica del Nord, Colòmbia i Austràlia. A més d’orientar-se al blanqueig de beneficis a través de xarxes de mules de diners, els investigadors també van buscar informació sobre les fonts d’aquests beneficis il·lícits, per donar més llum sobre la mida i la naturalesa de les economies criminals que se serveixen d’aquestes mules.

Aquests són els resultats de l’operació del 15 de setembre al 30 de novembre:

• 18.351 mules de diners identificades

• 324 reclutadors identificats

• 1.803 persones detingudes

• 2.503 investigacions iniciades

• 7.000 transaccions fraudulentes denunciades

• 67,5 milions d’euros de pèrdues evitades

L’EMMA funciona basant-se en actors del sector privat que denuncien incidents de conducta financera sospitosa o possiblement il·legal a les autoritats policials. De la mateixa manera, les forces de l’ordre poden demanar als actors financers que investiguin sobre possibles mules de diners. Amb aquestes aportacions, les forces de l’ordre poden dibuixar una imatge de les xarxes de blanqueig i després decidir, en cada cas, com reaccionar davant la possible activitat de les mules de diners.

L’EMMA ofereix un mitjà perquè tots aquests actors puguin comunicar-se, compartint informació que ajudarà a identificar possibles mules de diners i, potencialment, conduir a detencions.

La majoria de les investigacions sota l’EMMA-7 es van centrar en la dimensió internacional. Les operacions de les mules de diners permeten no només transferir diners entre països, sinó també viatjar entre països per tal de crear comptes bancaris a l’estranger. Els delinqüents poden utilitzar aquests comptes més endavant per donar suport al procés de blanqueig de diners.

La complexitat de les operacions de les mules de diners i la resposta de les forces de l’ordre reflecteixen com es creen les xarxes de rentat de capitals. A diferència de molts delictes financers, les mules de diners es poden reclutar sense saber-ho. Els grups del crim organitzat ho fan aprofitant col·lectius com ara estudiants, immigrants i persones en dificultats econòmiques, oferint-los diners fàcils mitjançant anuncis de feina d’aspecte legítim i publicacions a les xarxes socials.

La ignorància no és una excusa pel que fa a la llei i les mules de diners incompleixen la llei blanquejant el producte il·lícit del delicte.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de seguretat pública de Catalunya: 10 apunts

Durant els mesos de novembre i desembre de l’any 2020 es va realitzar el treball de camp de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) corresponent a l’edició d’aquell any. Sobre una mostra estratificada en nou àmbits territorials (nou regions policials) i fixant quotes encreuades per sexe i edat, es van fer un total de 7.900 entrevistes a catalans i catalanes de 16 anys i més. A continuació, es presenta un recull dels principals indicadors i conclusions.

  1. Augmenta lleugerament el percentatge de persones que han patit com a mínim un fet considerat delictiu (+1.8). Aquest índex de victimització disminueix (-3.6) si eliminem els enganys, fraus i estafes.
  2. Disminueix lleugerament respecte l’edició anterior (1.7 l’any 2017 i 1.5 el 2020) el coeficient de multivictimització, és a dir, la mitjana de fets patits per cada víctima.
  3. Barcelona és la regió policial amb l’índex de victimització més elevat (34.1%), seguida del Camp de Tarragona (27.7%), la Metropolitana Nord (27.5%) i Girona (26.9%). Les regions policials amb més increment són el Camp de Tarragona (+4.2), Girona (+3.9), les Comarques Centrals (+3.1) i la Metropolitana Nord (+3). Les regions policials que experimenten més descens de la victimització són les Terres de l’Ebre (-2.8) i Ponent (-2.6).
  4. La victimització delictiva per àmbits posa de manifest un augment significatiu dels enganys, fraus i estafes (+6.1). Un 13.8% de les persones enquestades van patir com a mínim una estafa, frau o engany. La resta d’àmbits es mantenen estables o van a la baixa, com els de proximitat contra el patrimoni, persones o vehicles, probablement pels efectes dels mesos de confinament sobre els fets que recullen.
  5. El 32.5% dels fets registrats són enganys, fraus i estafes, 14.6 punts més que en l’edició del 2017. Els fets relacionats amb el vehicle cauen 4 punts i se situen en un 25.1% del total.
  6. El 66.3% dels enganys, fraus i estafes van ser comesos en línia, el 14.1% presencialment i el 12.9% telefònicament.
  7. La victimització es distribueix equitativament entre homes i dones (27.9% i 27.3%, respectivament); les dones són lleugerament més victimitzades en els grups d’edat més joves (16 a 25 i 26 a 40 anys) i els homes, en els grups d’edat més avançada (41 a 64 i 65 i més).
  8. Disminueix en 4.6 punts l’índex de denúncia. El 26% dels fets considerats delictius van ser denunciats signant un document davant la policia o el jutjat. Els àmbits de la segona residència i el domicili són els que presenten els índexs de denúncia més alts (52.1% i 46%, respectivament) i els enganys, fraus i estafes, el més baix (16.8%).
  9. La valoració del nivell de seguretat al municipi aconsegueix una mitjana de 6.8 sobre 10, amb una lleugera disminució en relació amb el 7.2 del 2017. Homes i dones obtenen mitjanes molt similars. No obstant això, quan preguntem a les persones enquestades si han deixat de fer coses per por de ser víctimes d’un delicte, d’entre les respostes positives (al voltant del 32%), un 42.2% són dones i un 21.3%, homes.
  10. La valoració dels cossos policials (PG-ME i policies locals) retorna a valors del 2015 després d’una edició, l’any 2017, molt condicionada pels atemptats del 17-A i els esdeveniments de l’1-O. PG-ME i policies locals aconsegueixen una valoració sobre 10 de 7.3 i 6.9 punts, respectivament.

Podeu consultar la presentació de resultats a l’enllaç Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un model per predir els robatoris amb força a domicili a Catalunya

El 22 de novembre passat, el doctor Pere Boqué Busquet, caporal de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, va llegir a la Universitat de Girona la seva tesi doctoral, titulada Models matemàtics per a la predicció dels robatoris amb força a domicili a Catalunya. Dirigida pel doctor Marc Saez Zafra i la doctora Laura Serra Saurina, analitza l’estat de la qüestió de l’anomenat “predictive policing” i, com el seu títol indica, proposa un model matemàtic per predir en quines zones de Catalunya és més probable que tingui lloc aquest tipus de fet delictiu en un moment concret.

Una de les primeres qüestions que destaca el doctor Boqué és que els models de predicció aplicats en altres indrets del món (especialment als EUA) no són vàlids a Catalunya. Entre d’altres qüestions, la configuració territorial i urbana fa que els patrons de victimització repetida (una part de la base d’aquests models) no es puguin traslladar de manera directa al nostre context. Ara bé, dividint el territori en cel·les de 5 km de costat, ha pogut comprovar com els robatoris amb força a domicili segueixen patrons temporals en forma d’onades o ratxes i, per tant, poden ser predictibles. Si la policia en detectés l’inici, en podria evitar l’evolució (de les rèpliques o repeticions). Aquest resultat es recull en l’article publicat a la revista European Journal of Criminology  “‘Surfing’ burglaries with forced entry in Catalonia: Large-scale testing of near repeat victimization theory”, de Pere Boqué, Laura Serra i Marc Saez (novembre 2020).

La resta de resultats de la tesi, i la concreció del model, es presenten en dos articles més. En el segon, s’aplica un model log-Gaussià de Cox per explorar l’opció de fer predicció a més petita escala, en cel·les de 500 m de costat o fins i tot de 250 m i 100 m. S’arriba a la conclusió que el patró de victimització repetida a petita escala, tot i detectar-se també a Catalunya, és insuficient per modelar la dinàmica global dels robatoris.

En el tercer article proposa superar aquesta limitació amb un “nou patró espaciotemporal de victimització que amplia el concepte de repetició en la proximitat al de repetició en diverses zones, normalment semblants i que poden ser allunyades. Aquestes  “agrupacions de zones que es solen victimitzar a la vegada”, les anomena “constel·lacions de robatoris” i formen un conjunt fix, reduït i temporalment estable sobre el qual també es poden crear models de predicció.

Aquests dos últims articles estan pendents de publicació. Per aquest motiu, la tesi doctoral encara no es publicarà.

Més enllà de l’efectivitat del model matemàtic, i com el doctor Boqué va destacar al final de la lectura de la seva tesi, la dificultat del “predictive policing” no rau tant en la part predictiva, en la possibilitat o no de predir la delinqüència, com en la part del “policing”: quines accions preventives es poden dur a terme per reduir les probabilitats que s’acabin cometent els delictes que s’han predit. Només quan s’apliqui aquest model es descobriran les possibilitats reals d’incidir preventivament sobre la delinqüència. En qualsevol cas, està clar que el coneixement de la dinàmica dels patrons espaciotemporals de la criminalitat dona un avantatge a la policia que s’hauria d’aprofitar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

INTERPOL: 1.000 detencions en la lluita contra el frau en línia

La policia ha detingut 1.003 persones en 20 països en els últims mesos com a part d’una operació coordinada per la INTERPOL contra els delictes financers en línia, incloses les anomenades “estafes del correu professional” (BEC).

Les forces de l’ordre de 20 països van fer les detencions entre el juny i el setembre, detencions que implicaven diverses formes de delicte de frau en línia, incloses les anomenades estafes romàntiques, frau d’inversió i blanqueig de diners relacionats amb els jocs d’atzar en línia. Uns 2.350 comptes bancaris van ser intervinguts com a part de l’operació HAECHI-II de la INTERPOL.

Segons fonts de la investigació de la INTERPOL, lluny de la noció comuna del frau en línia com un tipus de criminalitat de nivell relativament baix, els resultats de l’operació HAECHI-II mostren que els grups transnacionals de crim organitzat han estat utilitzant internet per obtenir milions de dòlars de les seves víctimes abans de canalitzar els diners il·lícits en efectiu cap a comptes bancaris de tot el món.

L’operació es va adreçar específicament a BEC, que consisteix a enganyar el personal perquè enviï grans sumes a suposats proveïdors o contractistes, sovint utilitzant correus electrònics que semblen ser enviats per algú amb responsabilitat dintre de l’organització.

L’FBI va estimar que les estafes de correu professional van costar a les empreses nord-americanes 1.800 milions de dòlars l’any 2020, menyspreant els 29 milions de dòlars reportats en pèrdues atribuïdes al ransomware. Els estafadors també han agafat una part del negoci d’aquest programari de segrest i han passat a un model basat en serveis on els components es lloguen a diferents parts.

La INTERPOL va destacar un cas a Colòmbia, on una empresa tèxtil va perdre més de 8 milions de dòlars a causa d’una BEC. Els autors van suplantar el representant legal de l’empresa i van donar l’ordre de transferir més de 16 milions de dòlars a dos comptes bancaris xinesos. La meitat dels diners es van transferir abans que l’empresa descobrís el frau i alertés les autoritats judicials colombianes, que al seu torn van contactar ràpidament amb la unitat de delinqüència financera de la INTERPOL a través de la seva Oficina Central Nacional a Bogotà.

Per congelar els fons transferits, la INTERPOL va treballar a través de les seves oficines a Pequín, Bogotà i Hong Kong. Interceptar els productes il·lícits dels delictes financers en línia abans que desapareguin a les butxaques de les mules de diners és una cursa contra el temps.

La BEC és un problema bancari internacional difícil d’abordar per les forces de l’ordre en totes les jurisdiccions. L’FBI va crear l’equip de recuperació d’actius (RAT) el febrer del 2018 per gestionar les comunicacions entre bancs i oficines de camp de l’FBI, per tal de congelar fons en els casos en què les víctimes transferien diners a comptes nacionals. Tanmateix, també s’ha treballat amb consolats nord-americans en territoris estrangers, com Hong Kong, per tal de congelar transferències multimilionàries dirigides a comptes bancaris a la Xina.

La INTERPOL assenyala que, en un altre cas, una empresa d’Eslovènia va transferir 800.000 dòlars a comptes de mules de diners a la Xina. La transferència es va aturar després que la Policia Criminal Eslovena es posés en contacte amb ella i es pogués connectar amb companys de la INTERPOL a Pequín.

L’operació HAECHI-II va implicar les policies d’Angola, Brunei, Cambodja, Colòmbia, Corea, Eslovènia, Espanya, Filipines, Índia, Indonèsia, Irlanda, Japó, Laos, Malàisia, Maldives, Romania, Singapur, Tailàndia, Vietnam i Xina.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: jornades d’acció contra el tràfic d’éssers humans

Entre el 8 i el 12 de novembre d’enguany, l’Europol va donar suport a unes jornades d’acció internacional a gran escala contra el tràfic d’éssers humans. A les jornades d’acció, coordinades per l’Europol i Frontex, hi van participar 29 països, liderats per Àustria i Romania.

A les jornades es va treballar amb més de 14.000 agents de policia, que van vigilar les rutes de tràfic de persones a les carreteres i als aeroports. Això va comportar 212 detencions i la identificació de 89 sospitosos més de tràfic d’éssers humans.

Les jornades d’acció van tenir com a objectiu combatre el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, criminalitat forçada i mendicitat forçada. L’Europol va coordinar els cinc dies d’acció des del seu centre operatiu obert les 24 hores, que va proporcionar als països participants un control creuat d’informació, canals de comunicació segurs i un seguit de capacitats analítiques al llarg de l’operació. Les jornades d’acció van tenir lloc sota el paraigua del marc de seguretat EMPACT.

Resultats de les jornades del 8 al 12 de novembre:

• 212 detencions, per delictes com el tràfic d’éssers humans, el blanqueig de capitals, el proxenetisme i el frau.

• 147.668 persones identificades i 91.856 vehicles revisats.

• Inici de 327 investigacions addicionals.

Les jornades d’acció pretenien identificar i arrestar sospitosos de tràfic d’éssers humans mentre transitaven per Europa, així com identificar i protegir les víctimes de tràfic i prevenir el frau documental associat.

L’Europol va coordinar la policia nacional, les unitats d’informació de passatgers, els guàrdies de fronteres i les agències nacionals de lluita contra el tràfic de persones. Es va crear una xarxa al voltant de les rutes de trànsit, amb la policia nacional i els agents fronterers realitzant controls a la carretera, mentre que les unitats d’informació de passatgers controlaven els passatgers de les aerolínies.

Això va fer que les forces de l’ordre identifiquessin 593 adults i 57 menors com a possibles víctimes de tràfic d’éssers humans, que incloïen nacionals de països de quatre continents. Les comissaries de policia dels aeroports de la UE van poder identificar un gran nombre de víctimes com a vulnerables al tràfic i l’explotació. Els identificats van ser referits amb èxit al Mecanisme Nacional de Referència del Regne Unit o van ser retornats als seus països d’origen amb controls o assistència policial posats en marxa al seu retorn.

També hi va haver confiscacions de béns, com ara carnets de conduir falsos, armes i drogues. La informació recollida d’aquestes jornades d’actuació ha donat lloc a l’obertura de 327 casos nous, juntament amb la possible identificació de nous sospitosos de tràfic de persones. Aquesta millora de la cooperació entre les agències de la UE, les forces de l’ordre nacionals i agents com ara les unitats d’informació de passatgers informarà futures investigacions similars sobre aquestes activitats delictives greus.

Les forces de l’ordre també es van dirigir a una àmplia gamma de possibles ubicacions per als traficants de persones, com ara bars, prostíbuls, discoteques, locals de massatges, locals d’estètica d’ungles i clubs de striptease. Aquesta varietat d’àrees objectiu va ser el resultat d’investigacions que mostraven que els traficants estaven desplegant múltiples mètodes per reclutar les seves víctimes i les amenaces de violència contra els familiars de les víctimes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El grup de treball global d’Europol identifica divuit nens víctimes d’abús sexual

Un total de divuit nens han estat identificats provisionalment i dos presumptes delinqüents han estat detinguts com a resultat de la 10a edició del Grup de treball per a la identificació de víctimes (VIDTF) d’Europol. Nou d’aquestes joves víctimes ja han estat rescatades per les autoritats competents, amb les investigacions en curs, per salvaguardar les altres víctimes.

El VIDTF és una iniciativa d’Europol que aquest any ha reunit especialistes de 26 països i agències associades per identificar víctimes i delinqüents en matèria d’abús sexual infantil.

Entre el 25 d’octubre i el 5 de novembre de 2021, aquests experts van revisar uns 580 conjunts d’imatges i fitxers de vídeo que representaven víctimes desconegudes d’abús sexual infantil, algunes de tan sols uns dies d’edat. Van comptar amb el suport d’especialistes d’Europol i analistes d’intel·ligència en l’àmbit de la lluita contra l’explotació sexual infantil.

A més dels 18 nens identificats, en 211 casos s’ha localitzat el probable país de producció, i s’han tramitat estudis d’intel·ligència als països pertinents per investigar-los.

Des del 2014, Europol ha reunit periòdicament especialistes en identificació de víctimes d’arreu del món per centrar-se en els casos no resolts d’abús sexual infantil.

El VIDTF és l’operació recurrent més gran d’aquest tipus al món i ha inspirat una sèrie d’iniciatives similars a escala nacional i regional, com ara a Itàlia o Austràlia.

Actualment, en totes les edicions del VIDTF, s’han donat els resultats següents:

• Hi han participat 290 especialistes de més de 35 països.

• S’ha identificat un país de producció probable en 1.726 casos.

Com a conseqüència de totes les operacions del VIDTF, han estat protegits més de 533 nens i han estat detinguts 182 presumptes delinqüents.

Es pot col·laborar a identificar l’origen de determinats objectes com a part de la iniciativa “Trace an Object”d’Europol. Els detalls de les imatges extretes de casos freds d’abús sexual infantil es fan públics regularment, amb l’esperança que algú reconegui un detall que ajudi a trobar la ubicació de la víctima.

Ja s’han enviat 27.000 consells a Europol, que han portat a la identificació de 23 nens i al processament de 5 presumptes delinqüents.

Europol ha publicat recentment un nou conjunt d’imatges amb l’esperança que puguin ser identificades pel públic en general.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français