Categoria: català

Intel·ligència artificial i càmeres intel·ligents: una nova eina per prevenir els incendis forestals

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els incendis forestals són una de les principals amenaces per al medi natural, les persones i els habitatges situats a prop de zones boscoses. Davant d’aquest risc, Califòrnia està reforçant la prevenció i la resposta a les emergències mitjançant una combinació de tecnologia, intel·ligència artificial i vigilància remota. L’objectiu és detectar els incendis tan aviat com sigui possible i facilitar una intervenció ràpida dels serveis d’emergència.

El projecte Alert California, vinculat a la Universitat de Califòrnia a San Diego, disposa d’una xarxa de prop de 1.300 càmeres instal·lades en punts estratègics del territori. Es troben en torres de comunicacions, antics miradors forestals, edificis i indrets elevats de difícil accés, seleccionats per millorar la visibilitat de les zones amb més risc d’incendi.

Els equips tècnics instal·len i mantenen aquestes càmeres en condicions sovint complicades, amb desplaçaments per carreteres de muntanya, penya-segats i zones remotes. Per garantir-ne el funcionament, utilitzen panells solars, bateries i connexions per satèl·lit que permeten transmetre les imatges fins i tot en llocs sense una infraestructura convencional.

Cada instal·lació disposa de dues càmeres amb funcions complementàries. Algunes giren automàticament per observar grans extensions de terreny, mentre que d’altres es controlen a distància per ampliar una imatge o inspeccionar una zona concreta. Això proporciona als equips d’emergència una visió actualitzada de l’evolució del foc i de les condicions de l’entorn.

La gran innovació és la incorporació de la intel·ligència artificial al sistema des del 2023. Aquesta tecnologia analitza automàticament les imatges de les càmeres i identifica possibles senyals de fum o d’incendi. D’aquesta manera, ajuda a localitzar focs que potser encara no han estat comunicats al telèfon d’emergències.

Segons els responsables del projecte, l’estiu del 2023 aproximadament el 51 % dels incendis forestals de Califòrnia es detectaven inicialment mitjançant la intel·ligència artificial. Quan el sistema identifica una possible incidència, els serveis d’emergència poden comprovar les imatges, valorar la situació i decidir quins recursos cal mobilitzar.

La detecció precoç permet determinar si el fum correspon realment a un incendi forestal o si prové d’altres activitats, com ara la crema de restes vegetals. També ajuda a decidir quants efectius s’han de desplegar i si és convenient d’intervenir-hi per terra, amb mitjans aeris o mitjançant una vigilància continuada.

Un dels avantatges principals d’aquest model és que millora la informació disponible en els primers moments d’una emergència. Les imatges en temps real són accessibles públicament a través del web d’Alert California i també contribueixen a alimentar plataformes de seguiment d’incendis, com ara Watch Duty.

Aquesta informació facilita la coordinació entre bombers, centres de comandament i altres serveis d’emergència. A més, la detecció anticipada ajuda a reduir els danys ambientals i materials i, sobretot, a protegir vides humanes.

Tanmateix, la tecnologia no és infal·lible. Els vents forts, la sequera extrema i la propagació accelerada de les flames poden fer que un incendi esdevingui incontrolable encara que s’hagi detectat ràpidament. Les càmeres també requereixen un manteniment i poden quedar fora de servei per avaries, tempestes o altres incidències.

El model californià ofereix una lliçó important per gestionar la seguretat: detectar abans significa disposar de més temps per decidir i actuar. A Catalunya, on els episodis de calor, la sequera i l’acumulació de vegetació incrementen el risc d’incendi, la combinació de càmeres intel·ligents, anàlisi automatitzada d’imatges i coordinació operativa pot ser una eina valuosa.

La tecnologia, però, ha d’anar acompanyada de prevenció forestal, plans d’emergència, informació a la ciutadania, manteniment del territori i equips professionals preparats per intervenir-hi.

En definitiva, la intel·ligència artificial no substitueix els bombers ni elimina el risc d’incendi, però pot convertir-se en una aliada decisiva de la seguretat: permet anticipar-se a l’emergència, millorar la presa de decisions i guanyar un temps que, en un incendi forestal, pot ser determinant.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La resiliència de les xarxes de cocaïna al Sahel

Notes de seguretatDeixa un comentari

El tràfic de cocaïna a través de l’Àfrica occidental i el Sahel ofereix una lliçó important per a l’anàlisi de la seguretat: interrompre una ruta no significa necessàriament desmantellar la xarxa que la sosté. Aquesta és una de les conclusions principals de la recerca recent de la Global Initiative Against Transnational Organized Crime (GI-TOC) sobre les rutes de cocaïna que travessen Mali, Níger i Líbia.

En els darrers anys, el mercat de la cocaïna a l’Àfrica occidental ha crescut considerablement, impulsat per l’augment de la producció a l’Amèrica Llatina, la demanda europea, la pressió policial sobre altres rutes d’entrada a Europa i la millora de les connexions logístiques a la regió. Tot i que la major part de la cocaïna continua arribant a Europa per via marítima, les rutes terrestres que travessen el Sahel i el Sàhara tenen una importància estratègica que va molt més enllà del volum de droga transportat. Aquestes rutes connecten amb economies de conflicte, actors armats i sistemes de protecció política i institucional.

L’element més destacable és la resiliència de les xarxes de tràfic davant els canvis polítics i militars. Els cops d’estat, els conflictes armats i els canvis en el control territorial poden alterar les rutes, però no necessàriament eliminen les estructures que permeten el tràfic. A Mali, per exemple, la inestabilitat ha fet menys previsibles algunes rutes tradicionals i ha afavorit trajectes més llargs cap a l’est, en direcció al Níger. En aquest país, el cop d’estat de 2023 va interrompre mecanismes de protecció vinculats al govern anterior i va provocar inicialment una reducció dels fluxos. Tanmateix, les xarxes van acabar reconstruint-se i establint nous mecanismes de protecció.

Això posa de manifest que la ruta física és només una part del sistema. El tràfic depèn d’una xarxa de relacions entre traficants, intermediaris, actors polítics, forces armades, milícies i altres grups amb capacitat per garantir protecció, accés territorial o seguretat durant el transport. Alguns traficants operen, a més, en diversos mercats il·lícits —com el cànnabis, l’or, els cigarrets o el combustible—, fet que els proporciona recursos, contactes i alternatives quan una determinada activitat esdevé més difícil.

Els grups armats també tenen un paper rellevant, però això no implica necessàriament que controlin directament el negoci de la cocaïna. Poden cobrar per permetre el pas, proporcionar escorta o garantir protecció en determinats trams. La recerca assenyala també un augment dels ingressos relacionats amb la cocaïna per a l’Estat islàmic a Sahel des de finals de 2023, coincidint amb una major influència territorial del grup sobre alguns corredors.

Des d’una perspectiva de seguretat, l’advertència principal és clara: disrupció no és sinònim de derrota. Una operació policial, un canvi polític o el tancament d’una ruta poden reduir temporalment el tràfic, però també poden provocar-ne el desplaçament cap a altres territoris, incrementar-ne els costos i afavorir nous actors, més violència o una dependència més gran de la corrupció.

Per això, l’anàlisi del crim organitzat hauria d’anar més enllà de seguir els canvis immediats. Comparar la situació actual amb la informació acumulada durant anys permet identificar quines relacions, actors i mecanismes de protecció sobreviuen als canvis. La pregunta clau no és només què ha canviat, sinó també què ha sobreviscut.

En definitiva, seguir una ruta permet saber per on circula la cocaïna. Estudiar la xarxa al llarg del temps permet entendre com aconsegueix continuar circulant malgrat els conflictes, els cops d’estat i les mesures de control. Aquesta diferència és fonamental per dissenyar polítiques de seguretat capaces no només de desplaçar el problema, sinó també d’afectar les estructures que permeten que el mercat es regeneri.

_____


Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El crim organitzat a Alemanya entra en una nova fase

Notes de seguretatDeixa un comentari

El crim organitzat està canviant. Aquesta és una de les conclusions principals dels informes federals alemanys “Crim Organitzat 2025” i “Delicte de Narcòtics 2025”, que descriuen unes xarxes criminals cada cop més internacionals, digitalitzades i especialitzades.

Durant el 2025, les autoritats alemanyes van investigar 683 casos de crim organitzat i van identificar gairebé 8.000 sospitosos, la xifra més elevada dels darrers cinc anys. Gairebé el 69 % dels procediments presentaven una dimensió transnacional, una dada que posa de manifest fins a quin punt les organitzacions criminals actuals operen més enllà de les fronteres.

Un dels canvis principals és l’aparició d’un model de “crim com a servei”, en què diferents serveis criminals es poden encarregar i coordinar de manera separada. Logística, armes, blanqueig de capitals o reclutament d’executors poden gestionar-se a través d’internet, les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria xifrada. Això permet que qui planifica una activitat criminal pugui trobar-se en un altre país i no tingui cap contacte directe amb les persones que finalment executen el delicte.

Les xarxes socials també estan adquirint un paper rellevant. Les autoritats detecten que alguns grups, especialment entre els criminals més joves, utilitzen aquests canals per projectar poder, estatus i violència. Paral·lelament, el reclutament de joves per participar en activitats criminals representa un repte creixent per a la prevenció i la seguretat.

La violència és un altre element destacat. L’informe alerta d’un ús més gran de la violència en els conflictes entre grups criminals i d’una presència creixent d’armes de foc il·legals. Aquesta situació incrementa el risc que les disputes entre organitzacions criminals deixin de quedar limitades als seus integrants i tinguin conseqüències a l’espai públic.

Malgrat aquesta transformació, les drogues continuen sent l’activitat principal del crim organitzat, amb aproximadament el 37 % dels procediments investigats. La cocaïna té un pes especialment important. El 2025 es van registrar 39.414 delictes relacionats amb cocaïna i crack i es van confiscar 10,1 tones de cocaïna, 6,5 de les quals es van interceptar en ports alemanys.

El narcotràfic, però, no és només una qüestió relacionada amb el consum de drogues. Els enormes beneficis que genera poden alimentar altres activitats criminals, especialment el blanqueig de capitals i la corrupció, i permetre que diners procedents del crim entrin a l’economia legal. Per això, el combat contra el crim organitzat també passa per seguir els diners i confiscar els beneficis obtinguts il·lícitament.

El mercat del cànnabis també presenta una evolució significativa. El 2025 es van confiscar 567 plantacions amb capacitat per a 20 plantes o més, aproximadament un 55 % més que l’any anterior, mentre que les confiscacions de marihuana es van triplicar.

El conjunt d’aquestes dades mostra un crim organitzat més flexible, descentralitzat i transnacional. Les organitzacions ja no necessiten funcionar sempre com estructures jeràrquiques tradicionals: poden connectar persones i serveis segons les necessitats de cada operació i aprofitar les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals.

Aquesta transformació planteja nous reptes per als cossos policials i els sistemes de justícia. La investigació dels autors materials continua sent necessària, però cada vegada és més important identificar les estructures que hi ha al darrere, els fluxos financers, els canals digitals i les connexions internacionals.

La lliçó principal de l’informe alemany és, per tant, que el crim organitzat també s’adapta a la globalització i a la digitalització. La resposta de seguretat haurà de fer-ho al mateix ritme, combinant intel·ligència criminal, cooperació internacional, investigació financera, lluita contra el narcotràfic i prevenció del reclutament de nous membres.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Drogues il·lícites i crim organitzat a Austràlia: una relació complexa

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència vinculada al crim organitzat ha tornat a situar Austràlia, i especialment Sydney, en el centre del debat sobre el mercat de les drogues il·lícites. Diversos homicidis recents, alguns dels quals haurien estat presumptament conseqüència d’errors d’identificació, han posat de manifest la conflictivitat entre xarxes criminals que competeixen pel control d’un mercat molt lucratiu.

La comissionada de la Policia Federal Australiana, Krissy Barrett, ha plantejat la necessitat de reflexionar sobre la relació entre el consum de drogues il·lícites i la violència del crim organitzat. Segons la seva interpretació, la demanda de drogues i els preus elevats que els consumidors estan disposats a pagar contribueixen a donar poder econòmic a les organitzacions criminals.

Tanmateix, les dades disponibles ofereixen una realitat més complexa i no permeten establir una relació causal senzilla entre consum de drogues i violència.

Les estadístiques policials de Nova Gal·les del Sud mostren que els delictes relacionats amb drogues han disminuït globalment durant l’última dècada. Entre el 2016-2017 i el 2025-2026, els delictes relacionats amb drogues van baixar una mica més d’un 10 % a tot l’estat i un 12,6 % a la zona metropolitana de Sydney. L’evolució, però, varia segons la substància: els delictes relacionats amb l’èxtasi han disminuït un 74 % i els relacionats amb el cànnabis, un 27 %, mentre que els vinculats a les amfetamines han augmentat un 14 %.

Les enquestes de població ofereixen una perspectiva diferent. Segons les dades citades de l’Australian Institute of Health and Welfare, 3,9 milions de persones —el 17,9 % de la població— haurien consumit alguna droga il·lícita durant els dotze mesos anteriors al 2022-2023, davant dels 3,4 milions (12 %) del 2019. Aquest increment, però, no es distribueix de manera uniforme entre les substàncies. Una part important s’explica per l’augment del consum d’al·lucinògens, mentre que el consum de cocaïna i heroïna es manté sense canvis significatius i el d’opioides no mèdics ha disminuït.

Les dades procedents de les aigües residuals aporten encara una altra perspectiva. El programa de monitoratge de l’Australian Criminal Intelligence Commission va detectar el 2026 un augment del volum de diverses drogues consumides a escala nacional, incloent-hi un màxim de deu anys en el cas de la metamfetamina. Però aquestes dades mesuren quantitat consumida, no el nombre de persones consumidores. Per tant, un augment del volum no implica necessàriament que hi hagi més consumidors: també pot significar que els

usuaris existents en consumeixen amb més freqüència o quantitats més elevades.

Des d’una perspectiva de seguretat, aquesta distinció és fonamental. El crim organitzat no depèn exclusivament del mercat d’una droga determinada. Les organitzacions criminals poden adaptar-se a diferents activitats i productes en funció de les oportunitats de benefici. Factors com la situació econòmica, les xarxes criminals transnacionals, la disponibilitat internacional de drogues i el reclutament de joves a través de noves tecnologies també poden influir en l’evolució de la violència.

Per això, les dades disponibles suggereixen que la relació entre consum de drogues i crim organitzat no es pot explicar amb una única causa. Reduir la demanda pot limitar una font d’ingressos de les xarxes criminals, però la prevenció del consum, la reducció de danys, la persecució del tràfic i la desarticulació de les estructures criminals formen part d’un mateix problema de seguretat.

El cas australià posa així de manifest la necessitat d’analitzar conjuntament les dades de consum, els mercats il·lícits i la violència criminal, evitant conclusions simples a partir d’un únic indicador.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’etiquetatge GPS redueix la reincidència entre els lladres prolífics a Sussex

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una avaluació independent de l’Operació STOP, una iniciativa desenvolupada a Sussex, al Regne Unit, ha detectat una reducció significativa de la delinqüència entre els lladres prolífics que participen en el programa. La iniciativa combina l’etiquetatge GPS amb suport individualitzat de rehabilitació, amb l’objectiu de reduir la reincidència i actuar sobre les causes que poden afavorir el robatori persistent als establiments comercials.

El programa es va posar en marxa a East Sussex durant l’estiu del 2025 i reuneix la Comissionada de Policia i Crim de Sussex, la Policia de Sussex, les administracions locals, el Servei de Llibertat Condicional, Change Grow Live i empreses del sector comercial. El GPS s’utilitza com a condició de les ordres de conducta criminal (CBO), mentre que els participants reben suport per fer front a problemes relacionats amb l’habitatge, la salut, el consum de substàncies, les prestacions socials o l’ocupació.

Les primeres dades de l’avaluació mostren que els vuit delinqüents etiquetats inclosos en l’anàlisi van reduir l’activitat delictiva després de la instal·lació del GPS. Cinc no van cometre cap altre delicte durant el període analitzat.

En conjunt, els participants van registrar aproximadament entre 11 i 13 delictes menys per persona, una reducció global d’aproximadament el 58 %. Les persones que van reincidir també van cometre menys infraccions que abans de portar l’etiqueta.

A partir de les taxes mitjanes observades abans i després de l’etiquetatge, l’avaluació calcula que podrien evitar-se prop de 300 delictes en dotze mesos, amb un estalvi aproximat de 100.000 lliures en costos associats a la policia i al sistema de justícia penal.

Tot i aquests resultats, cal tenir en compte que l’anàlisi inicial es basa en un nombre reduït de participants i que el projecte encara està en fase d’expansió.

El GPS no només té una funció de supervisió. Les dades de localització han proporcionat a la Policia de Sussex noves oportunitats d’intel·ligència i investigació, ajudant a identificar presumptes delictes que no havien estat detectats anteriorment i a orientar actuacions contra persones considerades delinqüents prolífics.

El projecte inicial, que disposava de deu etiquetes a East Sussex, es va ampliar el maig del 2026 a West Sussex i Brighton & Hove, amb capacitat per gestionar fins a 30 etiquetes.

Un dels elements diferencials de l’Operació STOP és que l’etiquetatge no funciona de manera aïllada. El programa incorpora un Business Crime Navigator, gestionat per Change Grow Live, que ofereix suport personalitzat als participants.

Aquest professional facilita l’accés a serveis d’habitatge, sanitat, tractament de problemes relacionats amb el consum de substàncies, prestacions socials, ocupació i altres recursos. L’objectiu és intervenir sobre les circumstàncies personals que poden contribuir a la reincidència.

Els responsables del projecte consideren que aquesta combinació de supervisió, actuació policial i rehabilitació és un dels factors que pot explicar els resultats inicials. Els participants entrevistats també han manifestat que se sentien més acompanyats i que tenien més facilitat per accedir als serveis d’ajuda.

L’Operació STOP representa un model de resposta al robatori persistent que combina tecnologia, control judicial, informació policial i intervenció social. Les primeres dades apunten a una reducció considerable dels delictes entre les persones participants i també a beneficis per a les investigacions policials i els comerços.

Tanmateix, els resultats s’han d’interpretar amb prudència. El nombre inicial de participants és limitat i encara cal comprovar si la reducció de la reincidència es manté a llarg termini i si els resultats es repeteixen a mesura que el programa s’amplia.

L’experiència de Sussex mostra, en definitiva, com el monitoratge electrònic combinat amb suport rehabilitador pot formar part d’una estratègia més àmplia contra la delinqüència persistent. El repte serà determinar si els bons resultats inicials es consoliden i fins a quin punt aquest model pot contribuir de manera sostinguda a reduir els robatoris i millorar la seguretat dels comerços i les comunitats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La violència amb armes de foc als Estats Units disminueix el 2024

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Bureau of Justice Statistics (BJS) dels Estats Units ha publicat el nou informe Violent Victimization with a Firearm, 2024, que analitza l’evolució de la violència comesa amb armes de foc durant els anys 2023 i 2024. Les dades, elaborades a partir de la informació proporcionada pels organismes policials, mostren un descens generalitzat de la victimització violenta amb armes de foc als Estats Units durant el 2024.

Segons l’informe, la taxa global de victimització violenta amb arma de foc va passar de 133,4 casos per cada 100.000 habitants el 2023 a 117,4 el 2024. La reducció es va produir en totes les categories delictives analitzades: homicidi, violació, robatori i agressió agreujada.

En el cas dels homicidis amb arma de foc, la taxa va disminuir de 4,6 a 3,8 casos per cada 100.000 habitants. En termes absoluts, el nombre estimat de victimitzacions per homicidi amb arma de foc va passar de 15.350 el 2023 a 12.930 el 2024.

També es va registrar una reducció en les violacions en què es va utilitzar una arma de foc. La taxa va passar de 0,62 a 0,57 casos per cada 100.000 habitants, mentre que l’estimació del nombre de victimitzacions va baixar de 2.090 a 1.920.

La disminució és especialment visible en els robatoris. La taxa de robatoris amb arma de foc va passar de 30,1 a 25,0 casos per cada 100.000 habitants. En xifres absolutes, això representa una reducció estimada de 100.830 a 84.920 victimitzacions.

Finalment, les agressions agreujades amb arma de foc, que constitueixen la categoria amb més casos dins de l’estudi, també van experimentar un descens. La taxa va passar de 97,3 a 87,3 casos per cada 100.000 habitants, mentre que el nombre estimat de victimitzacions va disminuir de 325.700 a 297.000.

En conjunt, el nombre estimat de victimitzacions violentes comeses amb armes de foc va baixar de 446.700 el 2023 a 399.220 el 2024.

Les estimacions formen part del programa d’estimació del National Incident-Based Reporting System (NIBRS), un sistema de recopilació de dades de l’FBI que registra informació sobre els incidents delictius comunicats pels organismes encarregats de fer complir la llei.

El programa d’estimació NIBRS, administrat pel BJS en col·laboració amb l’FBI, utilitza aquestes dades per elaborar estimacions nacionals i subnacionals de criminalitat. L’informe també assenyala que les estimacions corresponents al 2023 s’han actualitzat per incorporar-hi dades que l’FBI va rebre després de la data de tancament inicial.

Aquesta metodologia és important a l’hora d’interpretar els resultats. Les xifres de l’informe corresponen a victimitzacions conegudes per les forces de l’ordre i posteriorment estimades mitjançant el sistema NIBRS. Per tant, no s’han d’entendre necessàriament com un recompte de tots els episodis de violència armada que es produeixen, ja que poden existir incidents que no arriben al coneixement de les autoritats.

El BJS també ha analitzat si les diferències observades entre el 2023 i el 2024 són estadísticament significatives. Per fer-ho, ha utilitzat proves estadístiques amb un nivell de confiança del 95 %.

Segons la metodologia de l’informe, les comparacions que es presenten en el text són estadísticament significatives, tret que s’indiqui el contrari. Això reforça la interpretació que el descens observat entre els dos anys no és simplement una fluctuació aleatòria de les dades.

Per al sector de la seguretat, aquesta precisió estadística és rellevant perquè permet analitzar les tendències de criminalitat amb una base quantitativa més sòlida i evitar conclusions basades únicament en variacions puntuals.

Les dades del BJS ofereixen una fotografia concreta de l’evolució de la violència armada als Estats Units durant un període de dos anys. El resultat principal és clar: el 2024 es va produir un descens de la victimització violenta amb armes de foc respecte del 2023, tant en les taxes per població com en el nombre estimat de casos.

La reducció afecta les quatre categories analitzades i, per tant, no es concentra en un únic tipus de delicte. Els homicidis, les violacions, els robatoris i les agressions agreujades amb armes de foc presenten taxes inferiors el 2024.

Tanmateix, aquestes dades descriuen una evolució estadística i, per si soles, no expliquen les causes del descens. Per determinar els factors que hi poden haver contribuït caldria analitzar altres variables i estudis, com ara els canvis en les dinàmiques criminals, les actuacions policials, les polítiques de prevenció, les característiques socioeconòmiques o altres factors relacionats amb la violència armada.

En aquest sentit, l’informe del BJS constitueix sobretot una eina de seguiment. Disposar d’estimacions anuals comparables permet als professionals de la seguretat, als investigadors i a les administracions observar l’evolució dels diferents tipus de violència i identificar canvis que mereixin una anàlisi més profunda.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Violència domèstica: aprendre de la tragèdia per prevenir noves morts

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Govern britànic ha publicat noves orientacions estatutàries per reforçar la manera com s’investiguen i s’analitzen les morts relacionades amb la violència domèstica. La reforma, publicada el 15 de setembre de 2026 pel Home Office, pretén que cada mort sigui una oportunitat per identificar errors, millorar la coordinació entre organismes i, sobretot, prevenir que situacions similars tornin a acabar en tragèdia.

Les noves orientacions regulen els anomenats Domestic Abuse Related Death Reviews (DARDRs), que substitueixen la denominació anterior de Domestic Homicide Reviews (DHRs). El canvi de nom respon a una modificació legislativa introduïda per la Victims and Prisoners Act 2024, que adapta l’àmbit d’aquestes revisions a la definició de “violència domèstica” establerta per la Domestic Abuse Act 2021.

Els DARDRs parteixen d’una idea fonamental per a la seguretat pública: una mort vinculada a la violència domèstica no s’ha d’analitzar únicament per determinar què va passar, sinó també per comprendre què es podia haver fet de manera diferent i quins canvis poden evitar futures víctimes.

Aquests processos permeten que diferents organismes —policia, serveis socials, sanitat, administracions locals i altres entitats implicades— revisin conjuntament la seva actuació i la informació de què disposaven abans de la mort. L’objectiu és detectar possibles oportunitats perdudes, problemes de coordinació, mancances en la identificació del risc o altres factors que puguin ser rellevants per a la prevenció.

La nova orientació posa especialment l’accent en el fet que cada víctima ha de ser considerada individualment. Això significa que les revisions no s’han de convertir simplement en exercicis administratius, sinó que han de permetre entendre les circumstàncies concretes de cada cas i extreure’n aprenentatges útils per al conjunt dels serveis.

El Home Office reconeix que el sistema anterior presentava marge de millora, especialment pel que fa a la qualitat de les revisions i a la manera d’aplicar les lliçons extretes.

En aquest context, una de les mesures destacades és la creació, el 2025, d’un Home Office Quality Assurance Board, destinat a revisar més informes cada mes i proporcionar als Community Safety Partnerships —organismes locals responsables de diferents aspectes de la seguretat comunitària— informació de retorn de manera més àgil.

La reforma també preveu desenvolupar un nou mecanisme de supervisió de les recomanacions que sorgeixin dels DARDRs. Aquest element és especialment rellevant des del punt de vista de la prevenció: identificar un error només té un valor limitat si les conclusions no es tradueixen posteriorment en canvis reals.

Per tant, la reforma intenta reforçar tot el cicle d’aprenentatge: investigar la mort, identificar factors de risc o oportunitats de prevenció, formular recomanacions i, finalment, comprovar que aquestes recomanacions es consideren i s’apliquen.

Un altre dels canvis és la introducció de formació obligatòria per als presidents o responsables dels DARDRs. La finalitat és garantir que les persones encarregades de dirigir aquestes revisions disposin dels coneixements i les eines necessàries per desenvolupar-les amb un nivell de qualitat homogeni.

Aquesta professionalització és important perquè les revisions impliquen informació sensible, múltiples organismes i, sovint, situacions complexes de risc. Una direcció adequada pot ajudar a evitar conclusions superficials i afavorir una anàlisi més sistemàtica de les decisions adoptades abans de la mort.

Des d’una perspectiva de seguretat, el valor principal dels DARDRs és que poden convertir experiències concretes en coneixement preventiu compartit. Una mort relacionada amb la violència domèstica pot revelar patrons o deficiències que no són visibles quan cada organisme analitza el cas únicament des de la seva pròpia perspectiva.

La nova orientació britànica aposta, per tant, per una resposta més integrada i orientada a l’aprenentatge. La coordinació entre serveis, la qualitat de les investigacions, la formació dels responsables i el seguiment de les recomanacions passen a ser elements essencials del sistema.

El repte, però, no és només aconseguir revisions més completes. És garantir que les conclusions arribin a modificar la pràctica. Si una revisió identifica una oportunitat de prevenció però la recomanació no genera cap canvi, una part important del potencial preventiu del sistema es perd.

La reforma dels DARDRs representa així un pas cap a un model en què les morts relacionades amb la violència domèstica no siguin només objecte d’una revisió posterior, sinó també una font d’aprenentatge per millorar la detecció del risc, la coordinació institucional i la protecció de futures víctimes. El principi que inspira el nou sistema és clar: aprendre de cada tragèdia per intentar evitar la següent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avui és dia festiu a Catalunya. No publiquem apunt. Ens veiem dimecres.

Notes de seguretatDeixa un comentari

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Anglaterra i Gal·les acceleren la resposta policial davant les violacions i la violència contra les dones

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Govern del Regne Unit ha anunciat una acceleració significativa del desplegament d’equips policials especialitzats en violació i delictes sexuals a Anglaterra i Gal·les. L’objectiu és que tots els cossos policials disposin d’aquests equips abans del desembre del 2027, avançant en aproximadament un any i mig el calendari previst inicialment, que situava el desplegament complet el 2029.

Aquests equips tindran com a funció investigar específicament violacions i altres delictes sexuals, donar suport a les víctimes i supervivents i millorar la persecució dels responsables. Segons el Govern britànic, l’acceleració respon a la necessitat de reforçar la resposta policial davant l’abast de la violència contra dones i nenes.

El paquet de mesures anunciat inclou també 13,3 milions de lliures de finançament, destinats a donar suport fins a deu forces policials, que posaran en marxa equips especialitzats en ordres de protecció. Aquestes unitats hauran de provar noves fórmules per garantir el compliment d’aquestes ordres i millorar la gestió dels agressors que presenten un risc elevat.

Les ordres de protecció poden incorporar mesures com la vigilància, l’etiquetatge electrònic, les zones d’exclusió o l’obligació de participar en programes de canvi de comportament. Un aspecte destacat és que aquestes ordres no depenen necessàriament d’una condemna penal: els tribunals poden imposar determinades mesures de protecció fins i tot quan no hi ha hagut una condemna per un delicte.

El Govern també està desenvolupant noves ordres de protecció contra la violència domèstica que cobreixen diferents formes d’abús, incloses les agressions físiques, el comportament coercitiu o controlador, l’abús econòmic i l’assetjament. Aquestes mesures pretenen evitar que les víctimes hagin de sol·licitar protecció reiteradament i permetre una resposta més continuada davant situacions de risc.

Un altre element de l’estratègia és la intervenció directa amb els agressors. El programa Drive, que treballa amb agressors d’alt risc des de fa una dècada, ha intervingut amb gairebé 7.000 persones i, segons les dades facilitades pel Govern, ha contribuït a la protecció d’unes 7.750 víctimes adultes i més de 14.000 infants. El programa aborda també factors associats al comportament abusiu, com el consum problemàtic de drogues i alcohol, amb l’objectiu de reduir la reincidència i interrompre els patrons de violència.

La dimensió del problema continua sent considerable. Les estimacions citades pel Govern indiquen que aproximadament 900.000 adults van patir agressions sexuals durant l’últim any, mentre que uns 3,8 milions haurien experimentat violència domèstica i 1,4 milions, assetjament. Aquestes xifres expliquen la voluntat de combinar investigació policial, protecció de les víctimes, gestió dels agressors i prevenció.

Des del punt de vista de la seguretat, el canvi més rellevant és precisament aquesta combinació de mesures. La resposta no se centra únicament en la investigació d’un delicte després que s’hagi produït, sinó també en la identificació del risc i en la intervenció sobre persones que poden representar una amenaça. El desplegament d’equips especialitzats hauria de permetre concentrar coneixements i recursos en investigacions especialment complexes, mentre que les ordres de protecció ofereixen instruments addicionals per gestionar situacions de risc.

El comunicat també posa èmfasi en la tecnologia i les dades. El centre nacional de VAWG (Violence against women and girls) i Protecció Pública preveu treballar amb les forces policials per desenvolupar nous models operatius i identificar pràctiques que permetin millorar la seguretat de les víctimes i la gestió dels agressors. La vigilància electrònica, l’anàlisi de dades i les eines d’intel·ligència policial formen part d’aquest enfocament.

Tanmateix, les declaracions incloses en l’anunci remarquen que la seguretat no pot dependre exclusivament de la resposta policial. Nour Norris (OBE, oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic), familiar de Raneem Oudeh i Khaola Saleem, dues dones assassinades el 2018, assenyala la importància d’actuar quan una víctima demana ajuda i abans que el risc arribi a un grau extrem. En la mateixa línia, Alexis Bowater (OBE) defensa la prevenció i la implicació dels homes en la detecció i la intervenció davant de comportaments inadequats.

El Govern britànic ha fixat com a objectiu reduir a la meitat la violència contra dones i nenes en un període de deu anys. Per aconseguir-ho, la seva estratègia combina prevenció, protecció i persecució. També inclou especialistes a les sales de control del número d’emergències 999 i operacions en línia destinades a identificar agressors i combatre diferents formes d’abús a internet.

En definitiva, l’anunci representa una acceleració del calendari i un reforç de la capacitat especialitzada de les forces policials d’Anglaterra i Gal·les. El repte principal serà convertir aquestes mesures en una resposta homogènia i efectiva sobre el terreny: detectar abans les situacions de risc, protegir les víctimes quan demanen ajuda, controlar els agressors sotmesos a ordres de protecció i aconseguir que les investigacions de delictes sexuals es desenvolupin amb prou recursos i especialització.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’accés a l’evidència electrònica: un repte creixent per a la seguretat i la investigació criminal

Notes de seguretatDeixa un comentari

La digitalització de les comunicacions i de l’activitat delictiva ha convertit l’evidència electrònica en un element cada vegada més important per a les investigacions criminals. Missatges de text, correus electrònics, converses en aplicacions, dades de comptes o informació relacionada amb els serveis digitals poden ser determinants per reconstruir fets, identificar persones o establir connexions entre diferents investigacions. Però obtenir aquestes dades, especialment quan estan vinculades a diversos països, continua sent un dels reptes principals per a les forces de seguretat i les autoritats judicials europees.

El SIRIUS Electronic Evidence Situation Report, publicat per l’Europol i Eurojust l’agost de 2026, analitza precisament aquesta situació. L’informe posa de manifest que més de la meitat de les investigacions criminals actuals inclouen alguna petició d’accés transfronterer a l’evidència electrònica. Alhora, alerta de les dificultats legals, tècniques i operatives que encara condicionen la capacitat de les autoritats per obtenir aquesta informació de manera ràpida i efectiva.

Un dels factors que explica aquesta complexitat és la mateixa naturalesa de l’entorn digital. Les dades que necessita una investigació poden estar emmagatzemades en un lloc desconegut, en servidors situats en diferents països o sota la responsabilitat d’un proveïdor que opera en múltiples jurisdiccions. Això obliga sovint les autoritats a navegar per diferents ordenaments jurídics i mecanismes de cooperació internacional.

A aquesta dificultat, s’hi afegeix la manca d’harmonització en qüestions com els terminis de conservació de dades o els terminis de resposta dels proveïdors davant les peticions de les autoritats. En una investigació, el factor temps pot ser determinant: si una dada no es conserva o no s’obté abans que desaparegui, es pot perdre una font d’informació potencialment rellevant.

Per a les forces de seguretat, un altre repte és el coneixement del futur marc europeu d’e-Evidence. Segons l’informe, encara hi ha un nivell de coneixement insuficient sobre aquesta nova legislació, la qual cosa posa de manifest la necessitat d’incrementar la formació dels professionals i facilitar eines que els permetin treballar adequadament en un entorn jurídic i tecnològic en transformació.

Des de la perspectiva judicial, els mecanismes de cooperació transfronterera actuals sovint es perceben lents i procedimentalment complexos. Aquesta situació pot generar una distància entre la velocitat amb què evoluciona una investigació digital i el temps necessari per obtenir legalment la informació.

El problema és especialment rellevant quan hi ha el risc que les dades deixin d’estar disponibles. L’informe assenyala que la manca d’un marc europeu comú sobre la conservació de dades pot contribuir a perdre informació que podria ser necessària per a una investigació criminal.

En aquest context, el futur paquet legislatiu europeu sobre e-Evidence busca establir mecanismes més harmonitzats, robustos i àgils per facilitar l’accés transfronterer a les proves digitals. El plantejament pretén reduir la complexitat actual i proporcionar més previsibilitat a les autoritats i als proveïdors de serveis.

L’objectiu, però, no és únicament accelerar l’accés a la informació. El nou marc també haurà de garantir la protecció dels drets fonamentals, un aspecte especialment rellevant quan les investigacions impliquen dades personals i comunicacions privades.

Els proveïdors de serveis digitals tenen un paper central en aquest ecosistema. Són els responsables de gestionar una part important de les dades que poden ser útils en una investigació i, alhora, han de respondre a un volum creixent de requeriments legals. L’augment de les peticions, sobretot les d’emergència, està generant una pressió significativa sobre els equips encarregats de respondre a les forces de seguretat. A més, l’adaptació al futur paquet europeu d’e-Evidence requerirà canvis importants en els processos interns i sistemes informàtics de molts proveïdors.

El panorama que descriu el SIRIUS Electronic Evidence Situation Report mostra que l’accés a les proves digitals ja no és una qüestió exclusivament tecnològica. És un repte operatiu, jurídic i de cooperació internacional que afecta totes les etapes d’una investigació.

Per a les forces de seguretat, això implica disposar de professionals formats i capacitats per identificar, sol·licitar i gestionar evidència digital en diferents jurisdiccions. Per a les autoritats judicials, suposa avançar cap a procediments que permetin actuar amb més rapidesa sense reduir les garanties legals. I per als proveïdors, significa adaptar els seus processos i sistemes a un volum de requeriments cada vegada més gran i a un nou marc regulador europeu.

El projecte SIRIUS actua com a punt de suport i coneixement per facilitar aquest accés transfronterer a l’evidència electrònica. La propera implantació del marc europeu d’e-Evidence haurà de determinar fins a quin punt és possible combinar rapidesa, eficàcia investigadora, cooperació internacional i protecció dels drets fonamentals.

En un entorn de seguretat cada vegada més digitalitzat, la capacitat d’obtenir evidència electrònica de manera legal, segura i oportuna es consolida com un factor essencial per a les investigacions criminals del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français