No hi ha millores en la seguretat ciutadana al Perú

Enquestes recents en l’àmbit de la percepció de seguretat ciutadana realitzades per l’Instituto de Estudios Peruanos (IEP) assenyalen que la percepció de la ciutadania peruana sobre la seguretat no ha canviat entre els anys 2015 i 2019.

Tot i els resultats d’aquestes enquestes, les estadístiques de l’Instituto Nacional de Estadística e Informática (INEI) mostren dades absolutament diferents. Les enquestes palesen que les persones que van ser víctimes d’un delicte van passar del 36% l’any 2013 al 27,5% l’any 2018.

Malgrat aquestes dades que poden semblar contradictòries, la ciutadania expressa que continua tenint por. El mateix INEI ha publicat les darreres dades de setembre 2018-febrer 2019 on queda patent que el 86,6% creu que serà víctima d’algun fet criminal. I aquesta xifra s’accentua fins al 89% en la franja d’edat dels 30 als 44 anys.

Si s’estudia la percepció de seguretat per territoris, hi ha diverses regions amb un percentatge superior al 90% on la població se sent atemorida per la possibilitat de ser víctima d’un crim. Per exemple, Arequipa amb un 93,2%, la província de Lima amb un 92% o Huancavelica amb un 91,3%.

Cal la realització d’estudis seriosos i en profunditat sobre les causes i percepcions de la sensació de manca de seguretat ciutadana. I això és el que expressa la sociològa Lucía Dammert en un estudi sobre la percepció de seguretat al Perú.

Dammert considera que els canvis constants de ministres i dels seus equips, així com la rotació de lideratges al si de la Policía Nacional del Perú fan difícil la identificació d’estratègies polítiques. És difícil tenir en compte les diverses iniciatives i prioritats pels constants canvis.

D’altra banda, la cobertura policial és insuficient i la ciutadania se sent desprotegida. La justícia tampoc funciona i els nivells d’impunitat són elevats. El sistema penitenciari ni castiga ni rehabilita. D’aquesta manera, s’actua policialment amb duresa, la qual cosa no la converteix en una política efectiva.

Cal destacar que, malgrat els elevats nivells de violència a les llars, especialment contra les dones, la ciutadania identifica el carrer com el lloc on sent por. En conseqüència, la ciutadania opta per tancar-se a casa i limitar la seva vida al carrer. Aquesta realitat es converteix en un problema per a la convivència democràtica.

Així mateix, la corrupció és omnipresent en les institucions. Caldria que aquestes construïssin la seva legitimitat basant-se en accions efectives i justes. Si no, es genera una sensació general de desprotecció.

Finalment, el Perú és al vèrtex de les principals rutes del crim organitzat i veu com es desenvolupen els mercats il·legals com la mineria, la tala, la prostitució, etc. i no adopta unes mínimes polítiques públiques per fer-hi front.

______

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua disminuint la xifra d’empresonats als Estats Units

370.-imagesLa població sota règim correccional als Estats Units ha disminuït un 12,3% des de l’any 2008 fins al 2018, segons consta en el darrer informe del Bureau of Justice Statistics del mes d’agost de 2020.

Durant l’any 2018, 6.410.000 persones adultes van estar sota la jurisdicció correccional als Estats Units. Aquesta població va marcar el seu pic l’any 2007 amb 7.339.600 i va baixar cada any fins al 2018. Entre el 2017 i el 2018 la població penitenciària va disminuir un 2,1%.

A finals de l’any 2018, 1 de cada 40 adults residents als Estats Units va estar sota supervisió de les autoritats correccionals, mentre que una dècada abans ho havien estat 1 de cada 32.

Des de l’any 2008 fins al 2018, la ràtio d’empresonament va disminuir un 28% per als residents negres, un 21% per als residents hispans i un 13% per als residents blancs. Cal afegir que l’any 2018 ha tingut la ràtio de persones negres residents empresonades més baixa des del 1989.

Segons dades d’aquest informe, l’any 2018, 2.510 de cada 100.000 adults residents als Estats Units van estar sota supervisió del sistema correccional nord-americà. Aquesta xifra suposa la dada més baixa dels darrers 26 anys als Estats Units. Per exemple, l’any 2008 la xifra va ser de 3.160 adults per cada 100.000 residents sota supervisió.

També cal destacar que mentre que l’any 2008 els adults en llibertat vigilada eren 2.200 per cada 100.000 residents, al 2018 aquesta xifra disminueix fins als 1.730. Pel que fa a la població empresonada, mentre que l’any 2008 hi havia 1.000 interns per cada 100.000 adults residents, deu anys després la xifra va decréixer fins als 830.

La població adulta sota supervisió correccional va baixar de 4.508.900 l’any 2017 a 4.399.000 el 2018. Pel que fa a la població empresonada, també va disminuir dels 2.153.600 el 2017 als 2.123.100 el 2018.

L’any 2018 hi va haver un total de 6.410.000 persones sota supervisió correccional als Estats Units, xifra que l’any 2008 havia estat de 7.312.600. Segons les darreres dades actualitzades, l’any 2018 n’hi va haver 4.399.000 en llibertat condicional o llibertat vigilada, 1.465.200 d’empresonades i 738.400 de privades de llibertat en centres locals.

Atenent la diferència de dades del 2018 respecte a les del 2008, les autoritats van supervisar 902.700 persones adultes menys: 731.300 en llibertat vigilada i 143.100 en presó. La resta de casos que van disminuir són d’empresonats en centre locals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

INTERPOL alerta de la creixent amenaça de la ciberdelinqüència

369.-baixaLa ciberdelinqüència està creixent a un ritme alarmant com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 i es preveu que s’acceleri encara més, segons destaca un nou informe d’INTERPOL.

El document explica fins a quin punt els ciberdelinqüents estan aprofitant la creixent i necessària confiança en la tecnologia digital que hi ha hagut durant els darrers mesos. Això inclou el ràpid desplaçament de tasques laborals de la feina cap a casa realitzat per moltes organitzacions, fet que ha implicat el desplegament de sistemes i xarxes remots, sovint de forma poc segura.

A partir de les diverses informacions lliurades pels països membres, INTERPOL ha conclòs que durant el període de la pandèmia hi ha hagut un augment especialment important de dominis maliciosos (22%), de programari maliciós i de segrest (malware, ransomware) (36%) i estafes de pesca per correu electrònic (phishing) o frau (59%).

Els actors de les amenaces han revisat les seves estafes en línia i de phishing habituals per poder delinquir aprofitant la crisi de la COVID-19, explotant les pors econòmiques i de salut de les persones.

L’informe també ha descobert que els ciberdelinqüents han desplaçat significativament els objectius dels individus i les petites empreses cap a les grans corporacions, governs i infraestructures crítiques, ja que els poden aportar ingressos econòmics més importants.

INTERPOL considera que els ciberdelinqüents estan desenvolupant i impulsant els seus atacs a un ritme alarmant, explotant la por i la incertesa provocades per la inestable situació social i econòmica creada per la COVID-19. La creixent dependència en línia per a persones de tot el món també està creant noves oportunitats, i moltes empreses i individus no asseguren que les mesures de ciberseguretat estiguin actualitzades.

L’estudi afegeix que és molt probable que hi hagi un augment de la ciberdelinqüència en un futur proper. Això es deu principalment a les vulnerabilitats relacionades amb el treball remot, un enfocament continuat en les estafes en línia amb el denominador comú de la COVID-19 i, quan es produeixi la vacuna, un probable augment del phishing relacionat amb productes mèdics.

Així doncs, tal com es descriu a l’informe d’INTERPOL, la pandèmia de la COVID-19 ofereix moltes oportunitats als delinqüents. De fet, moltes organitzacions poden tenir un major risc d’atacs de ransomware per haver obert solucions d’accés remot, com les VPN.

És possible que aquests punts d’accés remot no estiguin ben configurats i no siguin prou segurs, a causa que els equips informàtics que funcionen de forma remota poden no tenir instal·lades les darreres innovacions. A més, és possible que el personal hagi hagut d’utilitzar els seus propis dispositius personals des de casa per treballar de forma remota, la qual cosa suposa desafiaments des del punt de vista de la seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Ransomware, l’altra pandèmia

368.-baixaMentre el món sencer està patint els estralls de la pandèmia de la COVID-19, un altre virus, aquest cop de caire informàtic, està causant seriosos problemes arreu. Tot i que el virus informàtic ha estat actiu durant anys, la seva problemàtica ha augmentat alarmantment durant els darrers mesos. Entre les conseqüències que comporta hi ha greus afectacions a  activitats i organismes crítics com hospitals, empreses o governs.

Aquest virus és el ransomware. Per fer-hi front ajudant les víctimes a lluitar contra els hackers, hi ha No More Ransom. No More Ransom és la primera associació publicoprivada d’aquest tipus que ajuda les víctimes del ransomware a recuperar les seves dades xifrades sense haver de pagar l’import del rescat als ciberdelinqüents. No More Ransom té com a socis del seu projecte Europol, Politie, Kaspersky i McAfee.

La capsa d’eines de desxiframent No More Ransom ha rebut des del seu llançament més de 4,2 milions de visitants de 188 països i ha aturat uns 632 milions de dòlars en demandes de rescat, que haurien acabat a les butxaques dels delinqüents.

Impulsat per les contribucions dels seus 163 socis, el portal ha afegit 28 eines l’últim any i ara pot desxifrar 140 tipus diferents d’infeccions per ransomware. El portal està disponible en 36 idiomes diferents.

Per fer-lo servir, només cal anar al lloc web nomoreransom.org i seguir els passos de Crypto Sheriff per ajudar a identificar la tipologia de ransomware que afecta el dispositiu. Si hi ha una solució disponible, es proporcionarà un enllaç per descarregar gratuïtament l’eina de desxiframent. No More Ransom ha fet un llarg camí per ajudar les persones afectades pel ransomware, però hi ha molts tipus de ransomware que encara estan per neutralitzar.

Igual que en la pandèmia del coronavirus, la prevenció és el millor remei. Hi ha algunes mesures preventives per protegir-nos dels ransomware:

  • Guardeu sempre una còpia dels fitxers més importants en qualsevol altre lloc: al núvol, en un altre disc fora de línia, en una targeta de memòria o en un altre equip.
  • Utilitzeu programari antivirus fiable i actualitzat.
  • No descarregueu programes de fonts sospitoses.
  • No obriu fitxers adjunts als correus electrònics d’orígens desconeguts, fins i tot si semblen importants i creïbles.
  • I si sou víctima del ransomware, no pagueu mai el rescat.

Ara cal una solució innovadora per a les tipologies de ransomware que encara no estan incloses al portal per ajudar les víctimes a recuperar els seus fitxers sense atendre les demandes econòmiques dels delinqüents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

14 equívocs de l’autenticació i la identificació biomètriques

367.- baixaEl Supervisor Europeu de Protecció de Dades –EDPS–, juntament amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades – AEPD–, ha publicat fa unes setmanes una nota tècnica amb una llista de 14 equívocs relacionats amb l’ús de la biometria i com aquests afecten la protecció de dades.

L’informe, adreçat a responsables i encarregats de protecció de dades, té com a objectiu oferir informació sobre les confusions i imprecisions més comunes que s’associen a l’ús d’aquesta tecnologia.

La identificació és el procés de reconèixer un individu particular entre un grup i l’autenticació és el procés de provar que és certa la identitat reclamada per un individu. Amb la creixent popularització de l’ús de dades biomètriques per a finalitats d’identificació i autenticació –per exemple, empremtes dactilars o reconeixement facial– s’han estès un seguit d’equívocs. Entre els equívocs més habituals relacionats amb la biometria trobem:

  • La informació biomètrica s’emmagatzema en un algoritme”. Un algoritme és un mètode ordenat d’operacions i no un mitjà per emmagatzemar dades biomètriques.
  • L’ús de dades biomètriques és igual d’intrusiu que qualsevol altre sistema d’identificació/autenticació”. Les dades biomètriques recullen més informació personal sobre l’individu. Per exemple, podrien recollir dades com la raça, el gènere, l’estat emocional, les malalties, les discapacitats, etc.
  • La identificació biomètrica és precisa”. La identificació biomètrica es basa en probabilitats i hi ha una determinada taxa de falsos positius –es podria produir una suplantació– i falsos negatius –refús d’un individu autoritzat.
  • La identificació/autenticació biomètrica és prou precisa com per diferenciar sempre entre dues persones”. Hi ha casos com el de la identificació de germans bessons o amb les condicions mediambientals en entorns no controlats que provoquen un augment de la taxa d’error i per tant porten a confusió.
  • La identificació/autenticació biomètrica és adequada per a totes les persones”. Hi ha persones que no la poden usar per les seves característiques físiques, lesions, accidents, etc. Podria ser una causa d’exclusió social.
  • El procés d’identificació/autenticació biomètrica no es pot burlar”. Hi ha tècniques que permeten “enganyar” els sistemes d’autenticació biomètrica i assumir la identitat d’una altra persona.
  • La identificació biomètrica no està exposada”. Les característiques biomètriques d’una persona estan exposades i es podrien capturar a distància.
  • Tot tractament biomètric implica identificació/autenticació”. No necessàriament és així. Es podria produir un ús de la informació diferent del propòsit original per errors de seguretat, canvis normatius, etc.
  • Els sistemes d’identificació/autenticació són més segurs per als usuaris”. Hi pot haver igualment una esquerda de seguretat.
  • L’autenticació biomètrica és forta”. Aquesta afirmació dependrà de la tecnologia emprada i de les circumstàncies, percepció i cultura de cada usuari.
  • L’autenticació biomètrica és més còmoda per a l’usuari”. Aquesta afirmació dependrà de la tecnologia emprada.
  • La informació biomètrica convertida en un hash no és recuperable”. Es podria aconseguir en patró biomètric original.
  • La informació biomètrica emmagatzemada no permet reconstruir la informació biomètrica original d’on s’ha extret”. Una reconstrucció parcial té de vegades fidelitat suficient perquè un altre sistema biomètric la reconegui.
  • “La informació biomètrica no és interoperable”. És al contrari, els sistemes d’informació biomètrica segueixen estàndards per garantir la seva interoperabilitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenta l’activitat dels delinqüents sexuals durant la pandèmia COVID-19

366.-baixaD’ençà de l’inici de la pandèmia COVID-19, s’ha produït un augment de l’intercanvi de material sexual de caire delictiu: maltractaments infantils en línia, coacció sexual i extorsió a menors.

I és que els menors no han estat exempts del trasllat del món real al món virtual: trucades de vídeo a amics i/o familiars, interacció amb xarxes socials, jocs en línia, ús de la xarxa com a mitjà educatiu i escolar. D’aquesta manera, com més ús es fa de les xarxes, més delinqüents hi ha en línia i més pot augmentar l’intercanvi de material si s’aconsegueixen noves víctimes. I, sovint, aquestes víctimes ho són inconscientment amb material autogenerat, que representa una amenaça important per a la seguretat dels menors.

Els delinqüents sexuals han trobat en aquesta conjuntura una fabulosa oportunitat per accedir a un grup més ampli de víctimes potencials. L’informe publicat fa unes setmanes per Europol analitza l’augment en l’intercanvi d’imatges sobre explotació sexual infantil en línia però també dona eines de com afrontar aquesta greu amenaça per a la seguretat dels nens.

Cal esmentar que l’intercanvi de material d’abusos infantils no sol estar motivat per suposats guanys econòmics, tot i que hi ha modalitats que sí que són remunerades, com ara els abusos en viu a distància. Amb la reproducció en temps real i com que els delinqüents no poden viatjar a causa de les restriccions pel coronavirus, aquests poden observar els abusos de menors a demanda.

La desacceleració econòmica relacionada amb la pandèmia COVID-19 podria estimular un augment de material sobre abusos infantils produïts en comunitats vulnerables amb l’objectiu d’obtenir beneficis econòmics. I és que el contingut de material d’abusos infantils també es pot dissimular darrere de les publicitats que aportin beneficis econòmics per als delinqüents, usant per exemple la fórmula “pagament per clicar”.

La societat, incloent-hi la policia, ha d’abocar esforços en l’educació dels menors i evitar per tots els mitjans que puguin esdevenir víctimes. La millor arma contra els depredadors sexuals és educar els nens per prevenir els delictes. I és que el dany derivat de ser víctima d’aquests delictes és greu i cada cop que es comparteix una imatge o un vídeo es tradueix en una victimització reiterada.

Europol fa un seguiment d’aquesta amenaça i proporciona suport continuat als estats membres i les policies per identificar els delinqüents i les víctimes. La campanya Europa #SayNo procura apel·lar a la consciència dels menors sobre els perills que corren per compartir material explícit a la xarxa.

En aquesta línia, Europol ha coordinat una investigació a Itàlia amb més de 200 investigadors involucrats. La Fiscalia de Torí va dirigir l’operació desenvolupada el mes de juny de 2020 amb dades enviades per Europol.

Les investigacions van suposar la detenció de tres persones i la confiscació de milers d’expedients. Durant el transcurs de la investigació, els agents van descobrir que un dels sospitosos havia estat detingut anteriorment per abusos sexuals a menors. El sumari detalla l’existència d’imatges i vídeos de violència sexual en què les víctimes eren principalment nadons, nens de 6 anys i preadolescents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La biometria serà la millor contrasenya

365.-baixaS’està demostrant que la biometria és millor que les contrasenyes perquè és més fàcil d’utilitzar, proporciona més privacitat i seguretat i està en ple procés d’estandardització en una àmplia base de dispositius mòbils, d’escriptori i servidors en els quals els usuaris confien per accedir als serveis en línia.

La indústria de la seguretat fa dècades que intenta acabar amb l’ús de la contrasenya. Fa temps que es considera una debilitat, principalment a causa del factor humà: les persones continuen utilitzant contrasenyes dèbils, en diversos comptes, a la feina i en la seva vida personal. El 81% de les filtracions de dades tenen a veure amb credencials dèbils, robades, defectuoses o compromeses d’una o altra manera, segons un informe d’investigació sobre filtració de dades de Verizon.

La principal lliçó apresa del proveïdor Centrify que va donar suport a l’autenticació sense contrasenya va prioritzar l’aplicació dels inicis de sessió d’administrador privilegiats basats en FIDO2.[1]

Centrify també va donar suport a Touch ID i Face ID d’Apple, així com Windows Hello. Tant Windows Hello com Windows Hello for Business es basen en l’autenticació sense contrasenya.

Malgrat tot, la combinació de diverses formes de biometria està resultant problemàtica per a la majoria de les empreses proveïdores d’aquestes tecnologies.

Els equips de gestió de productes han estat estudiant l’estàndard de controls d’autenticació d’alta garantia NIST 800-53[2] i els integren als seus fulls de ruta. Els 170 controls que comprenen l’estàndard NIST 800-53 s’estan adoptant ràpidament entre proveïdors que reclamen l’autenticació sense contrasenya com a eix fonamental en les seves estratègies de producte.

L’ús de la biometria elimina el risc de robatori de credencials i proporciona un millor alineament amb l’estàndard de controls d’autenticació d’alta seguretat NIST 800-53.

Els venedors d’eines biomètriques es troben en diferents nivells de maduresa a l’hora de poder aprofitar les metadades que la biometria proporciona, i n’hi ha alguns que fins i tot afirmen tenir anàlisis en temps real. Tots els venedors de tecnologia van tenir una resposta diferent de com gestionen la quantitat massiva de metadades que generen les seves dades biomètriques, que tots consideren que també són compatibles amb les analítiques.

L’autenticació sense contrasenya garanteix que les credencials d’inici de sessió són úniques a tots els llocs web, mai s’emmagatzemen en un servidor i mai no surten del dispositiu de l’usuari. Aquest model de seguretat ajuda a eliminar els riscos de phishing, així com totes les formes de robatori de contrasenyes i atacs de reproducció. Estem més a prop que mai de l’objectiu inevitable d’un futur sense contrasenya.

[1]FIDO2: El projecte FIDO2 és un esforç conjunt entre l’Aliança FIDO i el World Wide Web Consortium que té com a objectiu crear una autenticació forta per al web. Al seu nucli principal, FIDO2 consta de l’estàndard d’autenticació web W3C i el protocol FIDO Client to Authenticator.

[2]NIST 800-53: La publicació especial NIST 800-53 ofereix un catàleg de controls de seguretat i privadesa per a tots els sistemes d’informació federals dels Estats Units, excepte els relacionats amb la seguretat nacional.

https://forbes.com

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Traficants d’éssers humans: més despietats amb la COVID-19

365.- baixaMolts països d’arreu del món han tancat fronteres externes amb la crisi sanitària de la COVID-19. Donades les circumstàncies, els delinqüents estan cercant noves maneres d’abusar de les vulnerabilitats dels migrants irregulars que volen entrar a Europa, victimitzats en esquemes d’explotació laboral o sexual.

Fa poques setmanes s’ha publicat un nou informe del Centre Europeu de Contraban de Migrants d’Europol (EMSC) on es fa un repàs de les operacions desenvolupades durant l’any 2019 i la informació que es va recopilar per estudiar la possible evolució d’aquests delictes en els propers mesos.

Les mesures de control de fronteres i les restriccions al desplaçament establertes a tota la Unió Europea han comportat un canvi en les activitats de contraban des de les rutes aèria, terrestre i marítima. Per exemple, els vaixells petits s’utilitzen cada cop més per creuar fronteres fluvials o l’augment de l’ús de vehicles de mercaderies o trens de càrrega per desplaçar-se.

Les restriccions de desplaçaments poden dificultar l’ocupació de mà d’obra estacional en el sector agrícola i també podria incrementar-se l’explotació sexual pel tancament d’establiments que ofereixen aquests serveis.

Entre les principals amenaces identificades per l’EMSC cal destacar:

  • Els intents de les autoritats turques de facilitar a grans grups de migrants creuar la frontera terrestre grecoturca.
  • El transport de migrants en condicions de perill per a la vida en compartiments ocults de vehicles majoritàriament a la zona dels Balcans occidentals.
  • Augment de l’ús de visats obtinguts de manera fraudulenta i de documentació falsificada.
  • Més vulnerabilitat a l’abús i la violència de migrants no acompanyats a través de les rutes de migració cap a la Unió Europea.
  • Potencial vulnerabilitat a l’explotació per part de traficants de migrants irregulars en llocs remots.
  • Augment del moviment de migrants en trànsit dins la UE.

L’explotació sexual és el propòsit més reportat per als traficants d’éssers humans de la UE, principalment amb víctimes de l’Europa de l’est i central i Nigèria. Les xarxes criminals nigerianes exploten els seus propis nacionals, reclutats localment i adoctrinats mitjançant creences i rituals de vudú.

Entre el més destacat del treball de l’EMSC durant l’any 2019 cal esmentar:

  • 853 casos de contraban de persones.
  • 211 sospitosos identificats.
  • Nou investigacions de gran abast.
  • Set dies d’acció conjunta EMPACT amb 26 estats membres de la UE.
  • 71 jornades d’actuació presencial amb experts d’Europol.
  • Elaboració de 5 informes estratègics d’intel·ligència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre la situació del terrorisme l’any 2019 a la Unió Europea

363.- baixaEuropol ha publicat recentment un informe sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea que inclou xifres i tendències sobre atemptats, atacs i detencions de presumptes terroristes durant l’any 2019 a la UE.

Com a conseqüència d’aquestes activitats terroristes:

  • Es van produir un total de 119 atacs, tant fallits com finalitzats, denunciats per 13 estats membres de la UE.
  • Van ser detingudes 1.004 persones per delictes relacionats amb el terrorisme en 19 estats membres.
  • Els països amb un nombre més elevat de detencions van ser Bèlgica, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit.
  • Deu persones van morir i 27 van resultar ferides en atemptats terroristes a la UE durant l’any 2019. Gairebé tots ho van ser per atacs gihadistes, tot i que aquest tipus de terrorisme continua la seva tendència a la baixa.
  • La situació a les zones de conflicte fora d’Europa va continuar afectant la situació del terrorisme gihadista a Europa.

L’any 2019 es van observar diversos casos de finançament pel retorn de combatents terroristes estrangers, tot i que el finançament de grups terroristes fora d’Europa va disminuir en comparació amb anys anteriors.

L’informe focalitza l’atenció en els atacs terroristes provinents de l’extrema dreta, que van augmentar en el darrer període, i van passar d’un l’any 2018 a sis el 2019. El document destaca que els atacs de Christchurch (Nova Zelanda), Poway (EUA), El Paso (EUA), Baerum (Noruega) i Halle (Alemanya) van formar part d’una onada d’incidents violents arreu del món, els autors dels quals formaven part de comunitats transnacionals similars, en xarxa i inspirats els uns en els altres.

A partir d’aquí, l’informe explica que els extremistes violents d’ultradreta mantenen vincles internacionals mitjançant, per exemple, la participació en concerts o altres tipus d’esdeveniments.

Pel que fa als atacs terroristes d’extrema esquerra i de caire anarquista, van ser similars als dels anys 2016 i 2017, després de la disminució de l’any 2018. Tots els atacs van tenir lloc a Grècia, Itàlia o Espanya. Respecte de les detencions per presumpta activitat terrorista d’extrema esquerra, l’any 2018 n’hi va haver 34, mentre que el 2019 es van triplicar fins a les 111, sobretot per detencions a Itàlia. Els explosius utilitzats per aquests grups estaven elaborats per material de fàcil accés.

L’ús d’armes de foc i explosius va continuar prevalent en els atacs terroristes de caire separatista i en els atacs violents inspirats per ideologies d’extrema dreta.

Les mesures preses per les plataformes de xarxes socials per combatre la difusió de la propaganda terrorista van portar alguns grups a tornar a usar fórmules tradicionals de comunicació en línia. Els sospitosos detinguts per propaganda terrorista a Europa tenien de vegades una llarga participació en activitats gihadistes.

A la UE hi ha poques proves que suggereixin que existeix un nexe entre el crim organitzat i el terrorisme de forma sistemàtica i formalitzada. Malgrat això, hi ha indicis de certes transaccions de delinqüents i extremistes de baix nivell, que sovint se solapen socialment en zones marginades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français