Agències policials del Canadà fan servir una aplicació innovadora per avaluar les trucades de salut mental

Els caps de policia de la Columbia Britànica han negociat amb èxit amb el govern provincial per obtenir la dotació econòmica i poder desenvolupar una aplicació que pugui detectar, documentar i avaluar quin tipus de recursos de salut mental servirien millor a les persones que es troben en perill.

Aquesta aplicació està orientada a ajudar els oficials que responen a una intervenció a evitar conflictes i a determinar quin tipus d’ajut és el millor per a una persona en crisi. I és que la policia de Colúmbia calcula que entre el 30 i el 50% de les trucades per a un servei policial poden portar involucrats problemes de salut mental. Fins ara, sovint la policia feia les mateixes preguntes que l’hospital. D’aquesta manera, abans que s’abandoni l’escena, els oficials ja estan compartint la informació amb l’hospital i els professionals de la salut.

En una situació urgent, violenta o d’alt risc, s’envia poca informació al Surrey Memorial Hospital. Quan es tracta d’una trucada no vital, els oficials de policia completen una llista deverificació –irritabilitat, deliris, al·lucinacions, etc.– i l’aplicació genera un informe que va destinat a un metge de l’hospital, que pot recomanar la intervenció d’aquella persona sota la Llei de salut mental o suggerir una atenció alternativa.

Quan una persona ha estat avaluada prèviament amb l’aplicació HealthIM, hi ha una línia de base d’informació disponible per als oficials, inclosos consells específics per reduir l’escalada de la intervenció i evitar qualsevol desencadenant. D’aquesta manera, la informació pot ajudar a reduir una situació abans i de forma més segura, cosa que es tradueix en una millor atenció a la persona afectada.

Com explica en un reportatge Penny Daflos de CTV News Vancouver, l’aplicació HealthIM, promocionada com una millor connexió entre la policia i el sistema de salut, ha estat fruit d’un pla llarg i integral per abordar un dels desafiaments més problemàtics de la seguretat pública.

Segons el superintendent de la Royal Canadian Mounted Police Todd Preston i president de l’Associació de Caps de Policia de Colúmbia, aquesta aplicació pot ajudar a determinar si els usuaris dels serveis policials necessiten realment algun tipus d’assistència mèdica. I això pot evitar que els oficials passin hores ocupats esperant lliurar els pacients a professionals de la salut, tràmit que alhora els pot suposar estigmatitzar aquestes persones.

Actualment, el Departament de Policia de Delta és l’única agència que ja utilitza el nou sistema, que es va establir per primer cop entre les forces policials municipals d’Ontario, i s’ha anat implementant gradualment a totes les províncies de Prairie.

Amb el funcionament de l’aplicació, des de l’any 2019, s’ha reduït el temps dedicat a la paperassa, s’han estandarditzat els informes, s’ha millorat l’intercanvi d’informació amb els treballadors de la salut i s’han reduït les avaluacions en 331 persones només durant l’any 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estats Units publica l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat 2023

A començaments del mes de març d’enguany i tal com informa el web OODALoop, l’acte de presentació de l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat 2023 a la Casa Blanca va suposar dimensionar el pes que el Govern nord-americà atorga a la seguretat informàtica, ja que considera la publicació com una cosa realment increïble i el millor de tots els documents estratègics produïts al llarg de les dècades, així com una feina ben feta pels líders de l’Oficina del Director Nacional Cibernètic de la Casa Blanca.

Cal no oblidar que l’any 2022 va estar marcat per amenaces, incidents i vulnerabilitats d’una freqüència, volum i escala impressionants i implacables. Des del govern nord-americà es va destacar el paper vital dels professionals federals de la ciberseguretat. Són considerats com els defensors que lluiten amb èxit en la protecció de la pàtria contra un ciberatac important en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la seguretat física, la infraestructura crítica o els sistemes de control industrial (ICS).

Tanmateix, el document estratègic és un clar cop d’ull al paper crucial que sempre ha tingut el sector privat en un sector industrial liderat gairebé exclusivament per la governança, la innovació, les forces del mercat, les plataformes i els productes del sector privat.

Amb aquesta finalitat, l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat de 2023 estableix dos canvis fonamentals en la manera com els Estats Units assignen els rols, les responsabilitats i els recursos al ciberespai, i afirma que, en fer realitat aquests canvis, no només s’aspira a millorar les defenses, sinó a canviar aquelles dinàmiques subjacents que actualment contravenen els interessos nord-americans. Els dos canvis fonamentals són:

  • Reequilibrar la responsabilitat de defensar el ciberespai traslladant la càrrega de la ciberseguretat lluny de les persones, les petites empreses i els governs locals, i fer-ho envers les organitzacions que són més capaces i més ben posicionades per reduir els riscos per a tots els ciutadans.
  • Reajustar els incentius per afavorir les inversions a llarg termini i aconseguir un acurat equilibri entre defensar-se de les amenaces urgents d’avui i alhora planificar estratègicament i invertir en un futur resilient.

Aquesta estratègia reconeix que el govern ha d’utilitzar totes les eines del poder nacional de manera coordinada per protegir la seguretat nacional, la seguretat pública i la prosperitat econòmica.

L’estratègia també trasllada la càrrega de fer front a les amenaces cibernètiques dels consumidors i les petites empreses a les empreses tecnològiques que ofereixen programari, sistemes i serveis.

El full de ruta, si s’adopta per llei, probablement farà que les empreses tecnològiques siguin responsables de qualsevol vulnerabilitat del seu codi que condueixi a un ciberatac.

El document estratègic de la Casa Blanca també crida els governs de la Xina, Rússia, l’Iran, Corea del Nord i altres estats considerats autocràtics per la seva desconsideració imprudent envers l’estat de dret i els drets humans al ciberespai.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Programa de connectivitat segura: el Consell Europeu hi dona l’aprovació definitiva

El Consell Europeu ha adoptat un reglament sobre el programa de connectivitat segura de la Unió Europea per al període 2023-2027. Aquest és l’últim pas en el procés de presa de decisions.

El programa estableix objectius perquè la Unió Europea desplegui una constel·lació de satèl·lits de la UE anomenada IRIS (Infraestructura per a la resiliència, la interconnectivitat i la seguretat per satèl·lit). IRIS proporcionarà serveis de comunicació ultraràpids i altament segurs l’any 2027. La seguretat d’aquestes comunicacions es basarà en tecnologies avançades d’encriptació, inclosa la criptografia quàntica, un mètode que utilitza les propietats de la mecànica quàntica per assegurar i transmetre dades en una forma que no es pot piratejar.

Els governs es beneficiaran d’aquest sistema de comunicació espacial per a serveis com la protecció d’infraestructures crítiques, la vigilància, el suport a l’acció exterior o la gestió de crisis, cosa que ajudarà a millorar la resiliència i la sobirania de la UE.

El programa contribueix a la transició digital de la UE i a l’estratègia de passarel·la global, ja que pot proporcionar connectivitat segura a zones geogràfiques d’interès estratègic més enllà de les fronteres europees, com ara la regió àrtica o l’Àfrica.

Disposar d’un sistema de comunicacions basat en satèl·lits també pot garantir serveis de comunicació ràpids i segurs, fins i tot quan les xarxes de comunicació terrestre s’hagin interromput, per exemple per desastres naturals, terrorisme o ciberatacs.

El sistema inclou noves infraestructures que es construiran mitjançant l’adjudicació de contractes. Els concessionaris també haurien de proporcionar els recursos per als serveis comercials, i garantir així que els avenços tecnològics i el seu ús per part dels governs siguin un dels motors de la innovació i una comercialització més àmplia a la Unió.

El programa reforça la competitivitat dels serveis de comunicacions per satèl·lit de la UE a través d’un projecte innovador liderat per l’Agència de la UE per al Programa Espacial (EUSPA) i que implica una sèrie de socis, com ara els estats membres, l’Agència Espacial Europea (ESA) i empreses privades.

El 15 de febrer de 2022, la Comissió va presentar la proposta de reglament que estableix el programa. Després de les negociacions interinstitucionals, el Parlament Europeu i el Consell van arribar a un acord polític provisional el 17 de novembre de 2022.

Aquest programa és especialment important per a òrbites baixes. Actualment, les òrbites baixes estan cada cop més ocupades per megaconstel·lacions de tercers països, i els operadors de la UE s’enfronten a reptes a causa de la naturalesa intensiva de capital d’aquests projectes.

Aquest nou projecte promourà sinergies amb la resta de components del programa espacial de la UE, com ara Galileu (navegació per satèl·lit) i Copèrnic (observació de la Terra), i amb capacitats de consciència de la situació espacial. Es basa en les comunicacions governamentals per satèl·lit de la Unió Europea (GOVSATCOM), que també és un component del programa espacial de la UE.

El programa té un pressupost de 2.400 milions d’euros, una part dels quals prové de diferents dotacions, com ara el programa espacial de la UE, Horitzó Europa i l’Instrument de Desenvolupament de Veïnatge i Cooperació Internacional – Europa Global (NDICI).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa criminal franco-israeliana que va cometre un frau de més de 38 milions d’euros

Els detinguts van blanquejar ingressos provinents d’activitats criminals mitjançant un esquema de blanqueig de diners preexistent que implicava diversos comptes bancaris a la Unió Europea, la Xina i Israel.

La investigació conjunta realitzada amb el suport d‘Europol ha comportat el desmantellament d’una xarxa criminal franco-israeliana implicada en un frau a gran escala. L’operació, liderada per França, va comptar amb la Policia Nacional de Croàcia (Hrvatska Policija), l’Oficina Croata de Lluita contra el Blanqueig de Capitals (Ured za sprječavanje pranja novca), la Policia Nacional francesa (Police Nationale), la Gendarmeria francesa (Gendarmerie Nationale), la Policia Metropolitana de Budapest (Budapesti Rendőr-főkapitányság), la Policia d’Israel (משטרת ישראל), la Policia Judicial portuguesa (Policia Judiciaria) i la Policia Nacional espanyola (Policía Nacional).

Les activitats operatives van tenir lloc en els anomenats cinc dies d’acció, desenvolupats entre el gener de 2022 i el gener de 2023 a França i Israel, amb el següent resultat:

  • 8 escorcolls domiciliaris a França i Israel.
  • La detenció del principal organitzador de la xarxa a Israel.
  • 8 sospitosos detinguts (6 a França i 2 a Israel).
  • La intervenció d’equips i vehicles electrònics, uns 3 milions d’euros de comptes bancaris portuguesos, 1,1 milions d’euros de comptes bancaris hongaresos, 600.000 euros de comptes bancaris croats, 400.000 euros de comptes bancaris espanyols i uns 350.000 euros en monedes virtuals.
  • El valor total de les intervencions s’estima en uns 5,5 milions d’euros.
  • S’està fent la recerca internacional dels 38 milions d’euros amagats.

La xarxa criminal, formada per nacionals francesos i israelians, va apuntar com a objectiu a empreses ubicades a França. A principis de desembre del 2021, un dels sospitosos va suplantar el director general d’una empresa especialitzada en metal·lúrgia, amb seu al departament de l’Alt Marne, al nord-est de França. L’estafador va demanar al comptable de l’empresa que fes una transferència urgent i confidencial de 300.000 euros a un banc d’Hongria. El frau es va descobrir pocs dies després quan el comptable, pensant que actuava en nom del conseller delegat de l’empresa, va intentar fer una transferència de 500.000 euros. L’empresa va presentar una denúncia i, posteriorment, els investigadors van comprovar que la trucada provenia d’Israel.

L’intercanvi d’informació i la cooperació internacional facilitats per Europol van conduir al descobriment de còmplices, modus operandi i fons. La investigació criminal a Croàcia va contribuir al descobriment de la identitat real de les mules de diners utilitzades per la xarxa criminal. Les autoritats competents de Croàcia van bloquejar més de 600.000 euros en diversos comptes bancaris.

Des del gener de 2022, Europol ha facilitat l’intercanvi d’informació i ha proporcionat suport analític especialitzat, incloent-hi anàlisis i coneixements financers i de criptomoneda. L’anàlisi va conduir a la identificació de vincles entre països per permetre la confiscació urgent de béns delictius abans que els sospitosos poguessin blanquejar-los. Durant els dies d’acció, Europol va desplegar experts a França, Hongria i Israel per contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol en temps real i oferir suport forense sobre el terreny.

L’any 2020, Europol va crear el Centre Europeu de Delinqüència Financera i Econòmica (EFECC) a fi d’augmentar les sinergies entre les investigacions econòmiques i financeres i dereforçar la seva capacitat per donar suport a les autoritats policials per combatre d’una manera eficaç aquesta gran amenaça criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu renova la llista de terroristes de la Unió Europea

El Consell ha renovat, sense canvis, l’anomenada ‘llista de terroristes de la Unió Europea’, que recull les persones, grups i entitats sotmesos a mesures restrictives per combatre el terrorisme.

Les 13 persones i 21 grups i entitats de la llista estan subjectes a la congelació dels seus fons i altres actius financers a la UE. A més, està prohibit als operadors de la UE posar a la seva disposició fons i recursos econòmics.

El Consell va establir la llista per primera vegada en aplicació de la Resolució 1373/2001 del Consell de Seguretat de l’ONU, que va seguir després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001. Revisa la llista a intervals regulars i almenys cada sis mesos, sobre la base de la informació sobre nous fets i novetats relacionats amb les designacions.

Aquest règim de sancions és independent del règim de la Unió que implementa les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU 1267 (1999), 1989 (2011) i 2253 (2015) i que té com a objectiu Al-Qaida i ISIL/Daesh, i que també permet a la Unió Europea aplicar mesures restrictives, de manera autònoma, a ISIL/Daesh i Al-Qaida i a persones i entitats associades o que els donen suport.

Com s’expressa per diversos mitjans, la lluita contra el terrorisme és una prioritat de la UE. Els estats membres col·laboren estretament per prevenir atacs terroristes i garantir la seguretat dels ciutadans. Des de la Unió es treballen aspectes diversos, tals com la prevenció de la radicalització, la llista terrorista de la UE, l’intercanvi d’informació, la figura del coordinador de la lluita contra el terrorisme de la UE, accions per tallar el finançament del terrorisme, el control de les armes de foc, la digitalització de la cooperació judicial, mesures per frenar els combatents terroristes estrangers i la cooperació amb països no membres de la UE.

Després d’una sèrie d’atacs des del 2015, la Unió Europea ha anat adoptant diverses mesures per intentar aturar el terrorisme.

Tot i que la responsabilitat de lluitar contra la delinqüència i salvaguardar la seguretat recau principalment en els estats membres, els atemptats terroristes dels darrers anys han demostrat que aquesta també és una responsabilitat comuna que han d’assumir de forma conjunta. La UE contribueix a la protecció dels seus ciutadans actuant com a principal fòrum de cooperació i coordinació entre els estats membres.

La radicalització no és un fenomen nou, però s’ha convertit en una amenaça força més greu en els últims anys.

Les tecnologies de comunicació en línia han facilitat que els terroristes es comuniquin a través de les fronteres i han amplificat la propaganda terrorista i la propagació de l’extremisme.

Les autoritats competents dels estats membres tenen el poder d’emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis que els poden exigir que eliminin contingut terrorista o que inhabilitin l’accés a aquest contingut en el termini d’una hora.

L’intercanvi eficaç d’informació entre les autoritats policials, judicials i d’intel·ligència dels estats membres és crucial per lluitar contra el terrorisme, rastrejar els combatents estrangers i fer front al crim organitzat.

El blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme també són una preocupació important per al sistema financer de la UE i la seguretat dels seus ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’estén per Centreamèrica el model de repressió contra les maras aplicat a El Salvador

Actualment, ja es pot afirmar que “l’èxit” del Govern de El Salvador en el desmantellament de les maras és innegable. De la mateixa manera que s’ha produït una forta centralització gairebé absoluta del poder en mans del president Nayib Bukele però en detriment de l’Estat de dret.

Per la seva part, la majoria dels salvadorencs accepten aquest pacte i donen suport al seu president, cosa que no ha passat desapercebuda per a la resta de dirigents de la regió que afronten les seves pròpies crisis sobre crim organitzat. Amb tot, algunes veus ja s’han alçat per evitar que diversos dirigents es vegin temptats de cercar la mateixa solució als seus problemes.

Però el fet és que això ja ha començat a succeir. Com informen diversos mitjans com Nuso, Hispanidad, Elconfidencial o Washingtonpost, la presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, també va decretar el mes de desembre passat l’estat d’excepció per facilitar la lluita contra les maras. L’Equador va declarar quatre règims d’excepció durant l’any 2022 militaritzant centres penitenciaris i zones amb altes taxes d’homicidis, i Jamaica va fer el mateix amb l’objectiu de combatre un repunt de la violència a mans de diverses organitzacions criminals.

Fa pocs dies, El Salvador va oferir ajut a Haití, el país més pobre de Llatinoamèrica i devastat per les bandes, per implementar-hi el seu mateix pla de control territorial. I és que en una regió que porta dècades batallant per establir una resposta adequada al crim organitzat, les polítiques de Bukele resulten cada cop més atractives. Sobretot quan aquestes polítiques de seguretat compten amb finançament internacional com el del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE), una entitat amb base a Hondures i un membre del qual és Espanya.

Per alguns estudiosos de la problemàtica, la fi de les maras a El Salvador podria marcar l’inici de l’era de la militarització i de les megapresons a Llatinoamèrica i el Carib. En el cas de El Salvador, la campanya de detencions massives ha comportat tancar entre reixes 60.000 persones, l’1% de la població salvadorenca. D’aquesta manera, el país compta amb la taxa d’empresonament més alta del món (1.536 interns per cada 100.000 habitants), alhora que ha reduït dràsticament la taxa d’assassinats. L’any 2022, la taxa es va situar en 8 homicidis per cada 100.000 habitants, quan l’any 2015 era de 105.

Actualment, els membres de les maras que no han estat detinguts es troben en desbandada, incapaços de rebre ordres d’unes estructures criminals escapçades i una presència menor o fins i tot inexistent en barris que abans estaven sota el control absolut d’aquestes bandes.

Mentrestant, els que es troben empresonats han de rebre el suport econòmic de les seves famílies, ja que els han de comprar paquets de menjar i productes bàsics per valor de 170 dòlars al mes. El sistema és senzill: els familiars no poden portar-los res procedent de fora de la presó, per la qual cosa no els queda altra sortida que comprar-los aquests paquets.

Més enllà de les injustícies, molts adverteixen que els resultats immediats del règim d’excepció amaguen la marea de problemes que poden veure’s detonats per aquesta onada sense precedents de detencions i repressió. I alguns experts subratllen que la història de El Salvador demostra que aquestes polítiques de mà dura de vegades donen resultats a curt termini, però en realitat estan generant un brou de cultiu perquè grups criminals es reciclin, reclutin més persones i, a la llarga, s’enforteixin encara més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un incident cibernètic afecta la xarxa de l’FBI als Estats Units

El Federal Bureau of Investigation (FBI) dels Estats Units s’ha vist afectat recentment per un incident cibernètic que es va produir en una de les seves oficines de camp més destacades, tot i que va ser controlat en un breu període de temps.

Segons algun investigador, aquest incident maliciós va afectar part de la seva xarxa utilitzada en investigacions d’imatges d’explotació sexual infantil.

L’FBI va enviar un breu comunicat als mitjans de comunicació en què admetia aquesta circumstància maliciosa a la seva xarxa i que s’estava treballant per obtenir informació addicional de l’origen del problema. També destacava que, en tractar-se d’una investigació en curs, l’agència nord-americana no oferia més detalls sobre les circumstàncies i l’origen de l’atac cibernètic. Finalment, s’entenia que s’indagaria sobre quin tipus d’atac va ser i d’on va provenir.

Entre d’altres mitjans, el periodista Phil Muncaster ho explicava a través de la web Infosecurity Magazine. Aprofundia en l’atac a la xarxa explicant que no és la primera vegada que l’oficina nord-americana és atacada. L’any 2021, una adreça de correu electrònic oficial es va veure compromesa i es va utilitzar per enviar correu brossa a almenys 100.000 destinataris. Aparentment, un missatge interceptat citava l’Agència de seguretat cibernètica i d’infraestructures del DHS (CISA) i afirmava que els destinataris estaven a l’extrem receptor d’un ciberatac important.

Més tard, l’FBI va confirmar que els pirates informàtics s’havien aprofitat d’una configuració incorrecta en un sistema informàtic que utilitzava per comunicar-se amb els col·laboradors de l’aplicació de la llei estatals i locals: el Portal d’empresa de la policia (LEEP).

Austin Berglas, cap global de serveis professionals de BlueVoyant, és un antic agent especial assistent a càrrec de la sucursal cibernètica de l’oficina de Nova York de l’FBI. Berglas va explicar que les investigacions sobre delictes contra menors sovint impliquen la recollida i l’anàlisi d’evidències digitals. Així, una vegada que s’obtenen o s’han confiscat les proves mitjançant consentiment o procés legal, els mitjans digitals (telèfons mòbils, ordinadors i dispositius d’emmagatzematge externs) es proporcionen a un membre de l’equip de resposta a l’anàlisi informàtica (CART) de l’FBI: agents especials certificats i examinadors forenses.

Totes les proves digitals s’escanegen per trobar programari maliciós o fitxers maliciosos abans de processar-les en ordinadors amb programari forense especialitzat utilitzat per extreure la informació continguda als dispositius. Aquests ordinadors forenses són autònoms i no estan connectats a cap sistema intern classificat.

Això vol dir que, fins i tot si una nova variant de programari maliciós es desplaça des d’un dispositiu confiscat a un ordinador forense, es contindria a la xarxa d’examen.

El potencial que aquest programari maliciós es propagui i infecti altres mitjans d’investigació a la xarxa CART és real, però, per tal de preservar l’evidència original, els examinadors forenses produeixen còpies de treball per analitzar-les i revisar-les.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implementació de serveis de suport a organitzacions policials petites i rurals dels Estats Units

Més de dos terços (71%) de les agències policials dels Estats Units donen servei a les zones rurals (menys de 10.000 residents) i el 75% dona feina a menys de 25 oficials.

Mentrestant, existeix un concepció errònia popular que els delictes greus només es produeixen a les zones urbanes, però els oficials de policia d’agències petites i rurals s’enfronten als mateixos reptes diaris que els seus col·legues dels departaments urbans, des de conflictes comunitaris fins a esdeveniments traumàtics, com ara incidents mortals amb vehicles o homicidis, i als mateixos reptes mentals o de salut.

Una bona salut mental és tan vital com una bona salut física perquè els agents puguin servir i protegir millor les seves comunitats de la delinqüència i la violència, independentment de l’indret on serveixin a la societat. És per això que el Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una guia d’implementació de serveis de suport a organitzacions policials petites i rurals.

Malgrat les necessitats de benestar dels agents de policia rural, moltes d’aquestes zones són com deserts sanitaris on es troben que la relació població-proveïdor d’atenció a la salut mental pot arribar a ser de 30.000 a 1. En comparació amb els seus homòlegs urbans, els residents rurals participen dels serveis de salut mental a un ritme molt inferior.

Els departaments policials petits sovint tenen personal i recursos limitats, serveis d’emergència i comunitaris inadequats i accés tecnològic o equipament molt limitat. Els factors socioeconòmics, geogràfics i de força de treball són obstacles importants per a l’accés a l’atenció sanitària de les comunitats rurals.

Independentment de la ubicació o la mida d’una agència d’aplicació de la llei, l’adopció de programes de seguretat i benestar és vital per vetllar per la salut dels agents que es posen en perill per protegir les seves comunitats.

Els programes de suport entre iguals poden ser un recurs vital de salut mental per a les agències petites i rurals. Tanmateix, la mateixa geografia i els factors demogràfics que redueixen l’accés a d’altres tipus de suport de salut mental també poden complicar-se.

Els serveis de suport entre iguals són una eina valuosa per promoure el benestar mental en llocs de treball d’elevat estrès. Pot ser la manera d’aprofitar els punts forts i les relacions entre companys especialment entrenats en un entorn no clínic. Davant una crisi personal, un empleat pot sentir-se més còmode buscant inicialment el suport d’algun company que entengui el context i hagi experimentat els mateixos problemes, en lloc de recórrer a professionals de la salut mental.

El suport entre iguals, per tant, pot ser un primer pas important en una estratègia de benestar dels oficials. Aquest recurs descriuria les consideracions i els passos d’acció recomanats per a la policia rural i petita que busca establir i mantenir serveis de suport entre iguals.

Aquestes diferents consideracions es poden ajustar per adaptar-se als objectius únics de cada agència segons el seu punt de partida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policies del Canadà aconsegueixen fer permanents les càmeres corporals i del vehicle

Tal com informa el web canadenc City news everywhere, el servei de policia de Waterloo Regional Police Service South Division va iniciar fa uns mesos un projecte pilot a gran escala d’instal·lació de càmeres corporals i als vehicles, com a part d’un projecte de modernització global de la institució.

El projecte pilot, desenvolupat entre el juny de 2021 i l’octubre de 2022 i que va desplegar càmeres corporals per als agents de policia i dins dels cotxes, es convertirà ara en permanent després de ser aprovat recentment en una reunió de la junta de serveis policials. El projecte també inclou una estratègia de desplegament de telèfons mòbils i un sistema de gestió d’evidències digitals.

A través dels membres del servei de policia, entrenats per a l’ocasió, el propòsit del pla pilot era determinar la viabilitat i la capacitat de la tecnologia per capturar proves, alhora que equilibrava els drets de privadesa dels ciutadans.

Els indicadors clau de rendiment del pla pilot es van centrar en les percepcions tant dels membres policials com de la comunitat, la càrrega de treball administratiu i els impactes de càrrecs i conviccions.

Els objectius generals incloïen l’exploració de la millora de la responsabilitat policial, la representació precisa de les interaccions policials amb el públic, la millora de la seguretat pública i dels agents, un compromís reforçat amb la prestació de serveis sense prejudicis i la millora de l’evidència amb finalitats d’investigació, judicial i de supervisió.

El projecte pilot també incloïa una consulta a la comunitat i als membres del servei policial a través d’un seminari web, una enquesta general i una invitació directa a les comunitats culturals de la regió.

Des de diversos càrrecs policials, es va considerar que hi ha un clar suport per afavorir un programa definitiu d’instal·lació de càmeres per al servei policial. La comunitat també va considerar que aquesta era una bona inversió financera, que això millorarà la transparència i que el programa reforçarà el compromís amb una policia lliure de prejudicis. I d’aquesta manera, la tecnologia ajudarà a construir fonaments de creació de confiança de la policia amb la comunitat.

Així mateix, es va considerar que millorarà la transparència amb la comunitat, que ajudarà a protegir-los amb queixes públiques i que proporcionarà proves per als tribunals.

Finalment, es va decidir fer permanent el pla pilot, ja que la gran majoria d’enquestats va considerar que la tecnologia de vídeo és molt valorada com a eina d’inversió per contribuir a una comunitat policial transparent, eficaç i professional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador inaugura la presó més gran d’Amèrica per tancar-hi fins a 40.000 membres de maras

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va inaugurar a principis d’any l’anomenat Centre de Confinament del Terrorisme (CECOT), una megapresó on han de recloure fins a 40.000 interns, tots presumptes membres de les maras, amb l’objectiu, segons el Govern salvadorenc, de guanyar la guerra a la delinqüència.

Aquesta gegantesca presó ha estat construïda en només set mesos i es desconeix a dia d’avui el cost real de la instal·lació. Es troba en una zona aïllada de l’àmbit rural i està dotada dels darrers avenços en tecnologia.

El penal compta amb menjadors, sales de descans, gimnàs i taules de ping-pong, però només per a ús dels guàrdies. Per als reclusos hi ha zones de tallers destinats a tasques laborals. També hi ha sales per a audiències judicials virtuals, per tal que els empresonats no hagin de sortir del centre penitenciari. Així mateix, hi ha cel·les de càstig, fosques i sense finestres, a fi de sancionar els encarcerats amb mala conducta.

El centre penitenciari ha estat construït amb murs reforçats, cel·les amb barrots d’acer a les finestres, càmeres de seguretat arreu, escàners de cos sencer per als qui hi ingressin, set torres de vigilància i un mur perimetral electrificat d’11 metres d’alçada i 2,1 quilòmetres, que serà vigilat dia i nit per uns 600 soldats i 250 policies.

La presó ha estat presentada com la més gran de tot Amèrica, amb una gran posada en escena i com un dels grans reptes aconseguits pel Govern salvadorenc. D’aquesta manera, el president Bukele segueix amb la seva particular guerra contra les maras, fortament criticada per organitzacions de drets humans, que acusen el Govern d’utilitzar la tortura, els arrestos arbitraris i les desaparicions forçades en la lluita contra aquestes organitzacions delictives i que, de moment, ha deixat almenys 175 morts en 11 mesos.

Paral·lelament, la Policia Nacional Civil ha publicat les seves estadístiques, amb les quals ha tancat el mes de gener de 2023 amb una taxa anualitzada inferior als 2 homicidis per cada 100.000 habitants, fet que convertiria El Salvador en el país amb la taxa d’homicidis més baixa de tot el continent americà. En aquest context, cal no oblidar que durant l’estat d’excepció, que fa pràcticament un any que va començar, han estat detinguts més de 60.000 presumptes membres de maras.

Aquestes actuacions governamentals i policials han comportat fortes protestes d’organismes i col·lectius defensors dels drets humans. Un informe presentat a finals de gener per Human Rights Watch explica que s’han comès abusos a gran escala, com massificacions a les presons, manca de garanties, detencions massives i morts sota custòdia policial.

Entre els 60.000 detinguts, hi ha centenars de menors d’edat que han estat processats per delictes definits de manera àmplia que violen les garanties bàsiques del procés i menystenen les perspectives de justícia per a les víctimes de la violència de les maras.

Una de les veus crítiques d’aquesta ofensiva contra les maras, el rector jesuïta de la Universitat Centreamericana, Andreu Oliva, considera que amb la construcció de la nova presó el Govern no aposta per la rehabilitació dels reclusos.

Però el Govern de Nayib Bukele menysté les organitzacions de defensa dels drets humans i els mitjans de comunicació, a qui acusa de defensar els membres de les maras.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français