Classes de com afrontar el racisme a la policia alemanya

La policia alemanya s’enfronta actualment a un escrutini a causa d’una sèrie d’incidents racistes. Berlín i altres estats inclouen mòduls antiracistes a la formació bàsica, però aquesta encara no es considera una formació estàndard.

Ben Knight ho explica en un article publicat en un diari digital. Instructors de Diversity Works són els formadors d’aquestes classes –una organització que ofereix formació sobre consciència amb el racisme, que en els darrers mesos ha rebut més trucades de les forces policials alemanyes–.

Només que se’ls faci una pregunta sobre l’aparença, expliquen els instructors, pot desconcertar la gent, perquè canvien instantàniament la dinàmica d’una interacció. De sobte, hi ha un judici a l’aire.

Aquesta és la premissa enganyosament òbvia de l’exercici d’ulls blaus / ulls marrons, una lliçó desenvolupada el 1968 per la professora nord-americana Jane Elliott que des de llavors s’ha convertit en un element consistent en la formació en diversitat.

L’educador divideix la sala en un grup d’ulls marrons i un grup d’ulls blaus i, a continuació, assigna privilegis especials a les persones d’ulls marrons. El resultat, després d’alguns enfrontaments difícils, és que esperen que els alumnes  sentin com és la discriminació i, per tant, acabin enfrontant-se al seu propi racisme i entenguin com els mecanismes de privilegi i exclusió afecten les seves ments.

Aquests tallers adreçats a aspirants a policia tenen una durada d’una setmana. Cobreixen molts terrenys i tracten de tot, des de per què serveix realment la policia fins a perfils ètnics, o com tractar altres agents que fan comentaris racistes.

No és difícil obtenir una mesura de la importància que té aquesta temàtica a Alemanya: les lluites de la policia contra el racisme i la simpatia de l’extrema dreta a les organitzacions s’han fet cada vegada més públiques els darrers mesos, a mesura que les històries desagradables confluïen a la premsa.

Fa unes setmanes, la policia de Berlín es va veure obligada a admetre errors en la investigació d’un crim d’extrema dreta al districte de Neukölln, amb les víctimes que es queixaven perquè els sospitosos principals (tres coneguts neonazis) se sentien prou segurs per burlar públicament els oficials que els mantenien sota control.

Una setmana abans, la policia d’Essen, a Renània del Nord-Westfàlia, va ser criticada per la publicació d’un fullet de formació sobre el crim organitzat àrab a la regió, que suposadament incloïa insults racistes.

El cas que ha causat més consternació ha estat el descobriment de cinc grans grups de xat de l’extrema dreta de la policia a Renània del Nord-Westfàlia que compartien imatges d’Adolf Hitler.

Segons alguns crítics, això reflecteix un problema més ampli: el fracàs en la vinculació dels incidents de racisme flagrant amb un problema més ampli i profund de la cultura policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Radicalització recíproca

Radicalització recíproca o extremisme acumulatiu. Aquests termes recents es relacionen amb una relació política simbiòtica mitjançant la qual l’extremisme d’un grup alimenta la narrativa de l’altre.

Tal com exposa l’investigador James Hardy del CARR Center for analysis of the radical right, els investigadors han demostrat que els efectes són un augment de la violència inspirat en els actes d’una agrupació diametralment oposada, com per exemple els 34 atacs a mesquites després del brutal assassinat islamista de Lee Rigby el 22 de maig de 2013 a Londres.

Fins ara, moltes investigacions s’han centrat en la relació entre extremistes de dreta radical i islamistes, tot i les poques proves empíriques sobre les accions dels extremistes de dreta que inspiraven directament les accions dels islamistes radicals, excepte en casos anòmals. Per contra, és absolutament el cas que els extremistes islamistes han inspirat el racisme de dreta radical i fins i tot la violència política.

A Gran Bretanya s’ha mostrat la progressiva acció de l’activisme radical en els darrers mesos. Galvanitzats per les protestes nord-americanes contra l’assassinat de George Floyd, els manifestants del Regne Unit van començar a avançar en el conflicte. Tot i això, els grups d’extrema dreta van veure en la profanació de les estàtues –exemplificada per l’enderrocament del comerciant d’esclaus del segle XVII Edward Colston a Bristol–, així com en les pintades sobre monuments de guerra i l’estàtua de Churchill a la plaça del Parlament, un atac als valors i la història del Regne Unit.

De la mateixa manera que als Estats Units, les dues parts han estat enfrontades en un conflicte directe, ja que elements de la dreta radical britànica van utilitzar les protestes per mobilitzar partidaris. Centenars d’activistes d’extrema dreta van fer el viatge a Londres al juny del 2020 per participar en protestes  en defensa de les estàtues, amb Paul Golding, líder del grup extremista de dretes Britain First, que va declarar que s’havien presentat a “custodiar els nostres monuments”.

Des del punt de vista dels Estats Units, alguns activistes d’extrema esquerra, aparentment com un subproducte del moviment Black Lives Matter, s’han alimentat amb narratives de dreta radical.

A diferència de la majoria d’activistes d’esquerres, els militants antifeixistes han utilitzat la violència en alguns enfrontaments amb l’extrema dreta, com s’ha vist recentment durant una contramanifestació davant una concentració per la llibertat d’expressió organitzada a San Francisco.

A més, els aldarulls, el saqueig i els disturbis periòdics en llocs com Portland han reforçat una percepció de la dreta cada cop més generalitzada que les opinions d’antifeixistes i de l’esquerra en general són d’alguna manera incompatibles amb la societat contemporània dels Estats Units.

Les recents protestes han convertit aquests bàndols de la divisió política en conflicte directe, acusant-se mútuament els membres d’ambdós grups d’incitar l’altre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Lluitar contra el tràfic d’éssers humans en l’era digital

Les modernes tecnologies de la comunicació –internet, les xarxes socials i les aplicacions mòbils–han tingut un impacte significatiu en la forma en què els grups de delinqüència organitzada participen en l’àmbit internacional en el tràfic d’éssers humans. Així ho recull un recent informe d’Europol d’octubre de 2020 sobre els reptes de lluitar contra el tràfic d’éssers humans en l’era digital.

La tecnologia  ha ampliat la capacitat dels criminals per traficar amb persones en diferents tipus d’explotació: explotació sexual i laboral, extracció d’òrgans, adopció il·legal d’infants i matrimonis forçats.

Els avantatges de l’ús de la tecnologia per part dels traficants inclouen un anonimat més gran, capacitat per participar en comunicacions en temps real però xifrades, possibilitat d’arribar a un públic més ampli (en termes de víctimes i clients), mobilitat geogràfica i capacitat de controlar les víctimes a distància. Avui en dia la tecnologia és emprada pels traficants en totes les fases de l’explotació sexual, des del reclutament i publicitat de les víctimes fins a fer-los xantatge amb fotos i vídeos i controlant en tot moment els seus moviments. La gestió financera del negoci criminal també es fa sovint en línia.

Segons l’informe d’Europol, cal destacar que l’ús de la tecnologia moderna significa que els traficants de persones ja no necessiten estar gaire a prop de les seves víctimes per controlar-les. Tradicionalment, el control sobre les víctimes implicava violència i restricció física del moviment. Avui, el control es pot exercir mitjançant diverses formes de xantatge (per exemple, amenaçant de compartir fotos i vídeos d’actes sexuals en línia), com també mitjançant formes virtuals de restricció de moviments i supervisió en temps real (per exemple, GPS i càmeres de vídeo integrades als telèfons intel·ligents i aplicacions per compartir la ubicació).

 L’ús de la tecnologia moderna també ha influït enl’estructura tradicional i la divisió de tasques dins les xarxes de tràfic. Els delinqüents han assumit rols centrals d’habilitats per Internet, especialment a les xarxes de tràfic implicades en l’explotació sexual.

En el context econòmic en què ens trobem derivat en gran part de la crisi de la COVID-19, es podrien produir conseqüències perilloses en el panorama del tràfic de persones. Els delinqüents podrien tenir accés a un grup més ampli d’individus en situació d’angoixa econòmica i potencialment cada vegada més propensos a patir-ho i a acceptar qualsevol tipus d’oportunitat laboral. Al mateix temps, augmenta la demanda de la mà d’obra barata, que pot funcionar com a factor d’atracció i provocar un augment potencial del tràfic de persones dins de la Unió Europea.

Segons el document d’Europol, els propers anys seran crítics en termes d’identificació i consens sobre els marcs legals i tècnics que es poden implementar per actuar amb eficàcia contra el tràfic d’éssers humans en l’era digital.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador considera la inseguretat com el seu principal problema

Al Salvador, fins l’any 2009, la població considerava que el principal problema que hi havia al país era la situació econòmica. A partir d’aquell any i fins a l’actualitat, el principal problema és la delinqüència i la inseguretat. Les dades han estat obtingudes del Portal de Transparència de la Policia Nacional Civil del Salvador, l’Instituto de Opinión Pública de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (IUDOP/UCA) i el Latinobarómetro.

Tot i les reduccions puntuals en matèria de morts violentes des de l’any 2010, continuen sent significativament més elevades que les registrades a Llatinoamèrica. L’any 2018, la majoria de les morts violentes van ser homes (88,4%) i el 44,3% de les víctimes d’aquest delicte van ser persones entre 18 i 29 anys d’edat.

En termes generals, entre el 2017 i el 2018 s’observa una reducció del 6% en la suma dels delictes, excloses les morts violentes. Els delictes que han augmentat en major quantia són els robatoris de vehicle (+19,4%) i els furts de vehicle (+9,0%), seguits del delicte de segrest (+6,7%). Els homicidis comesos en automòbil o morts per accident de trànsit també van augmentar (+5,5%). D’altra banda, s’observa una disminució dels delictes de furt i robatori de vehicles amb mercaderies (-16,7%), seguit per la disminució en robatoris         (-13,6%) i en furts (-12%).

Pel que fa a la victimització, en el mesurament del període 2001-2018, 2 de cada 10 salvadorencs van ser victimitzats, tot i que l’any 2018 s’observa una taxa sensiblement menor, del 16,5%, la més baixa des de l’any 2005.

També cal destacar que l’any 2017, el 78,1% de les víctimes no van presentar denúncia a les autoritats corresponents. Aquesta dada va pujar al 80,5% l’any 2018. Això significa que únicament 2 de cada 10 delictes arriben a ser registrats per la Policia Nacional Civil (PNC) o els jutjats. I, a més, l’any 2018 només un 35,4% de les persones entrevistades van declarar tenir alguna confiança en la PNC.

D’altra banda, el percentatge de persones que informen sentir por de caminar soles prop d’on viuen ha disminuït lleument entre el 2017 i el 2018. Sobretot ha disminuït per a les dones, que l’any 2018 va disminuir un 3,1% respecte del 2017. Tot i això, el total de delictes de feminicidi ha mostrat un increment del 184,5% l’any 2018 en comparació amb l’any 2013, any en què es va començar a tipificar aquest delicte amb la Llei especial integral per una vida lliure de violència per a les dones (LEIV).

Quant a la tipificació, s’observa que l’any 2015, el 59,4% de les morts violentes de dones van ser tipificades com a feminicidis. L’any 2017, ho van ser el 75,9% i el 2018, el 81,9%. Això possiblement estigui vinculat a un augment en la capacitat de tipificació adequada d’aquests fets violents.

Pel que fa a les presons, entre els anys 2010 i 2016, l’amuntegament carcerari va passar del 202% al 378%. El Salvador té una de les taxes més altes d’empresonats del continent llatinoamericà, amb 609 per cada 100.000 habitants l’any 2018. En aquest mateix any, la taxa mitjana d’Amèrica llatina va ser de 376 per cada 100.000 habitants i, la mundial de, 145.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pla d’acció de la Unió Europea contra el racisme 2020-2025

La discriminació per motius de raça o ètnics està prohibida a la Unió Europea. La Comunicació de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions feta al setembre del 2020 treballa en aquesta línia per al període 2020-2025.

El document explica que aquesta discriminació persisteix a la nostra societat i que, per tant, no n’hi hauria prou d’estar contra el racisme, sinó que demana d’oposar-s’hi activament. Explica que el racisme danya la societat de diferents maneres. En la seva forma més directa, significa que un gran nombre d’habitants d’Europa estan discriminats, la qual cosa afecta la seva dignitat humana, les seves oportunitats a la vida, la seva prosperitat i benestar i la seva seguretat personal.

La Comunicació exposa que la UE està construïda sobre la diversitat i el foment d’una societat de pluralisme, tolerància i no discriminació.

L’Agència dels Drets Fonamentals de la UE ha dut a terme una sèrie d’enquestes que indiquen que hi ha elevats nivells de discriminació a la UE. Les enquestes assenyalen àmbits de la vida en què la discriminació racial es percep amb més intensitat. Les dades de l’enquesta posen de manifest que les consideracions racials influeixen en la probabilitat de ser aturat per la policia. Del 14% dels enquestats que van respondre que els havia aturat la policia l’any anterior, el 40% tenia la impressió que aquesta acció era pel seu origen ètnic o per ser immigrant.

L’enquesta també va assenyalar que la violència i l’assetjament motivats per l’odi sovint no es denuncien. Entre persones d’ascendència africana, un 64% de les víctimes de violència racista no ho van denunciar a la policia ni a cap altre organització ni servei.

La Comissió emprendrà una avaluació global del marc jurídic vigent per determinar com millorar la seva aplicació, si segueix responent a la seva finalitat i si existeixen llacunes per millorar.

La Decisió marc sobre la lluita contra el racisme i la xenofòbia mitjançant el dret penal pretén que les manifestacions greus de racisme i xenofòbia es castiguin amb sancions penals efectives, proporcionades i dissuasives a tota la UE.

La Comissió:

  • Informarà sobre l’aplicació de la Directiva sobre igualtat racial l’any 2021.
  • Presentarà, el 2022, tota la legislació necessària per millorar les deficiències i reforçar el paper i la independència dels organismes per a la igualtat.
  • Garantirà una transposició i aplicació correctes de la Decisió marc sobre la lluita contra el racisme i la xenofòbia a tota la UE.

La Comissió insta els estats membres perquè:

  • Garanteixin que la legislació de la UE sigui de transposició plena i s’apliqui correctament en els estats membres.
  • Arribin ràpidament a un acord sobre la proposta de la Comissió de 2008 per aplicar el principi d’igualtat de tracte entre les persones independentment de la seva religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El radicalisme d’extrema dreta contamina els serveis de seguretat alemanys

Un informe de l’agència nacional d’intel·ligència alemanya va enumerar més de 1.400 casos en què soldats, oficials de policia i oficials d’intel·ligència eren sospitosos de poder cometre accions extremistes.

L’informe és un primer intent de documentar l’abast de la infiltració de l’extrema dreta en el si dels serveis de seguretat. I es produeix quan el nombre de casos d’extremistes detectats a les forces policials i militars s’ha multiplicat.

Desenes d’agents de policia han estat suspesos per unir-se a grups de xats d’extrema dreta i compartir propaganda neonazi. Al juny d’enguany, el ministre de Defensa va dissoldre tota una companyia de forces especials d’Alemanya després d’haver trobat explosius, una metralladora i objectes de record de les SS en propietat d’un sergent major.

Horst Seehofer, el ministre de l’Interior alemany, va insistir que no hi havia cap problema estructural ja que la gran majoria de persones que componen els serveis de seguretat són lleials a la Constitució alemanya. Va considerar que s’està davant d’un nombre reduït de casos i que la immensa majoria dels empleats de les  agències de seguretat alemanyes (més del 99%) “estan fermament arrelats a la Constitució”.

L’informe de 98 pàgines, que abasta un període que comença al gener de l’any 2017, explica que el nombre real d’extremistes era gairebé segur superior al que es va informar i va advertir que fins i tot un nombre relativament reduït d’oficials altament entrenats i radicalitzats constituïa un perill important per a l’Estat i per a la societat. Identificar els extremistes continua sent una alta prioritat per al servei de seguretat, segons l’informe.

Durant anys, polítics i caps de seguretat alemanys van rebutjar qualsevol suggeriment que als serveis de seguretat s’hi hagués infiltrat l’extrema dreta, tot reconeixent només casos individuals. Però el nombre de casos ha continuat augmentant des que es van recollir les dades de l’informe.

El mes passat, el cap de l’agència de contraintel·ligència militar, Christof Gramm, va ser destituït perquè l’agència de vigilància havia fallat repetidament en la seva missió de supervisar i detectar l’extremisme de les forces armades.

Haldenwang, cap de la intel·ligència nacional, l’agència de la qual es va fundar després de la Segona Guerra Mundial i que es coneix com l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, ha advertit que l’extremisme i el terrorisme d’extrema dreta constitueixen el risc més gran per a la democràcia alemanya actual.

Durant els darrers 15 mesos, Alemanya ha estat testimoni de tres atemptats terroristes mortals per part de radicals d’extrema dreta: un polític regional va ser tirotejat al seu porxo, una sinagoga va ser atacada i nou persones d’origen immigrant van ser tirotejades.

El mes de setembre d’enguany, l’estat occidental de Renània del Nord-Westfàlia va suspendre 29 agents de policia sospitosos de compartir imatges de Hitler i propaganda neonazi violenta en grups de xats en línia. La setmana passada, es va comprovar que un altre grup, aquesta vegada agents d’intel·ligència encarregats de controlar els radicalismes d’extrema dreta, compartia vídeos xenòfobs i antiislàmics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Milloren les dades de seguretat ciutadana a la República Dominicana

L’estudi de les dades de seguretat ciutadana s’ha fet amb xifres oficials de l’Observatorio de Seguridad Ciudadana de la República Dominicana i les onze institucions que el componen.

La taxa d’homicidis dolosos per cada 100.000 habitants manté una forta tendència a la baixa, tancant el període de l’any 2019 amb una taxa de 9,9, la més baixa dels darrers deu anys, tenint en compte que l’any 2011 va ser del 21,9. D’aquesta manera, els homicidis dolosos s’han reduït un 60% entre el 2011 i el 2019.

Pel que fa a l’homicidi, quan la víctima és una dona, s’han reduït numèricament de 233 l’any 2011 a 145 el 2019, però percentualment han augmentat del 9,3% el 2011 fins al 14,1% el 2019.

Sobre els homicidis, cal destacar-ne l’estacionalitat, ja que gairebé tots es produeixen els mesos d’estiu o el desembre, i, a més, dos terços dels homicidis dolosos van tenir lloc en l’àmbit de la convivència: discussions, baralles, violència intrafamiliar, etc.

Quant a la distribució per edat i sexe, la majoria de les víctimes, el 42%, van ser joves entre 20 i 34 anys, i el 86% van ser homes.

L’estudi també informa de l’ús de l’arma de foc, responsable d’una gran proporció dels homicidis dolosos. L’ús d’aquestes armes s’ha anat reduint al llarg dels darrers anys, baixant del 67% l’any 2015 fins al 49% del 2018. Igualment passa amb els ferits per arma de foc, que es redueixen de 2.542 l’any 2017 a 2.145 el 2018.

També es produeixen registres positius en el capítol de morts produïdes per accidents de trànsit, que històricament han estat la causa principal de mort violenta al país. Així, l’any 2018 hi va haver 1.588 morts, i 1.418 el 2019. Diversos estudis conclouen que els caps de setmana són els moments més proclius als accidents mortals, així com la franja horària que va de les 18.00 a les 23.59 hores, que agrupen el 28% dels casos. Finalment, cal dir que les motocicletes van estar involucrades en el 68% dels accidents mortals.

Pel que fa al robatori de vehicles de motor, l’any 2018 es va denunciar el robatori de 6.145 vehicles. És un dels pocs indicadors que incrementa any rere any, ja que el 2016 van ser 5.455 els vehicles denunciats per robatori i l’any 2017, 5.970.

L’estudi també informa sobre els suïcidis, ja que és dels pocs indicadors que augmenta quantitativament. La República Dominicana ha passat de 557 suïcidis l’any 2014 a 571 l’any 2016, i 648 el 2018, amb una taxa de 7,0 casos per cada 100.000 habitants. El 84% de les víctimes eren de sexe masculí.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea 2020

Europol ha publicat l’informe (TE-SAT) 2020, que proporciona una visió general dels incidents i desenvolupaments pel que fa al terrorisme a la Unió Europea l’any 2019.

Deu persones van morir a conseqüència d’atacs terroristes a la UE i 27 van resultar ferides. Totes les morts i les 26 persones ferides van ser el resultat d’atacs gihadistes. Només una persona va resultar ferida en un atac terrorista provinent de sectors de la ultradreta. A més d’aquests atacs terroristes, Alemanya va denunciar dos atacs extremistes violents importants que van matar tres persones i van ferir-ne diverses més. Fora de la UE, 17 civils dels estats membres de la UE van morir en un atac terrorista (a Sri Lanka el 21 d’abril de 2019).

L’any 2019, 1.004 persones van ser arrestades com a sospitoses de delictes relacionats amb el terrorisme a 19 estats membres de la Unió Europea, a països com Bèlgica, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit, que són els que van registrar les xifres més elevades. El nombre global de detinguts va disminuir lleugerament per segon any consecutiu, però les xifres mostren que el terrorisme es manté geogràficament estès a tota la UE.

Els estats membres de la Unió Europea van informar que les persones empresonades per delictes terroristes i els presos que es radicalitzen a la presó representen una amenaça tant durant l’empresonament com després de l’alliberament. El 2019, l’atac fallit del 5 de març a una presó francesa, l’atac frustrat del 23 de juliol contra els guàrdies de presons a França i l’atac del 29 de novembre a Londres d’un presoner posat en llibertat recentment són indicatius de l’amenaça. França va informar que més de 500 condemnats terroristes viuen a presons franceses juntament amb 900 individus radicalitzats. Entre mitjans del 2018 i finals del 2019, es van frustrar un total de quatre atacs a les presons franceses.

El nombre total d’incidents relacionats amb el gihadisme a la UE va disminuir lleugerament (21 el 2019 i 24 el 2018), però va continuar estant geogràficament estès. Vuit estats membres de la UE van patir atacs terroristes gihadistes consumats, fracassats o frustrats, el mateix nombre que l’any 2018.

Com en anys anteriors, els atacs especificats com a terrorisme etnonacionalista  van representar la proporció més gran (57 de 119) de tots els atacs terroristes. El seu nombre va disminuir en comparació amb l’any 2018 (83).

El 2019, gairebé la meitat de tots els atacs que va inspirar el gihadisme van comportar l’ús d’explosius. Els terroristes tenien com a objectiu principal atemptar contra civils i llocs de concentració massiva. Tots els atemptats gihadistes van fracassar o van ser frustrats per les autoritats.

A la Unió Europea, hi ha poques evidències d’un nexe sistemàtic entre la delinqüència i el terrorisme. Els delinqüents i els terroristes conviuen en determinades zones marginades, dins de les mateixes estructures familiars o a la presó, permetent així contactes i cooperació basada en transaccions. No obstant això, s’observa que els criminals desconfien dels sospitosos de terrorisme que criden l’atenció sobre les seves activitats. Els delinqüents qualificats són atractius reclutes per als grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pandèmia de COVID-19 ha intensificat la ciberdelinqüència

Aquest mes d’octubre s’ha publicat l’informe de ciberdelinqüència 2020 d’Europol, que actualitza les últimes tendències i l’impacte actual de la ciberdelinqüència a la Unió Europea i a la resta del món.

La pandèmia mundial de COVID-19 que va afectar tots els racons del món ens va obligar a reimaginar les nostres societats i reinventar la nostra manera de treballar i de viure. Durant el bloqueig, vam recórrer a internet per obtenir una sensació de normalitat: comprar, treballar i aprendre en línia a una escala mai vista fins ara. I ho van aprofitar els ciberdelinqüents amb moltes tipologies de delictes.

El phishing continua sent una amenaça efectiva. Els delinqüents utilitzen mètodes innovadors per augmentar el volum i la sofisticació dels seus atacs. Els delinqüents van explotar ràpidament la pandèmia per atacar persones vulnerables; el phishing, les estafes en línia i la difusió de notícies falses es van convertir en una estratègia ideal per als ciberdelinqüents, que també volen vendre articles que afirmen que previndran o curaran la COVID-19.

El xifratge continua sent una característica clara d’un nombre creixent de serveis i eines. Un dels principals reptes per a les forces de l’ordre és com accedir i recollir dades rellevants per a investigacions penals.

Els atacs de programari de segrest (ransomware) s’han tornat més sofisticats, dirigits a organitzacions específiques del sector públic i privat mitjançant el reconeixement de víctimes. Tot i que la pandèmia de COVID-19 ha provocat un augment de la ciberdelinqüència, els atacs de programari de segrestes van dirigir a la indústria sanitària molt abans de la crisi. A més, els delinqüents han inclòs una altra capa als seus atacs de programari de segrest, amenaçant amb subhastar les dades obtingudes, augmentant la pressió sobre les víctimes per pagar el rescat.

Les principals amenaces relacionades amb l’explotació en línia d’abús infantil s’han mantingut estables els darrers anys, tot i que la detecció de material d’abús sexual infantil en línia va experimentar un fort repunt en el moment més àlgid de la crisi de la COVID-19. Els delinqüents continuen utilitzant diverses maneres d’amagar aquest crim horrorós, com ara xarxes P2P  i aplicacions de comunicacions xifrades.

La transmissió en directe d’abús infantil continua augmentant i esdevé encara més popular que habitualment durant la crisi de la COVID-19, quan les restriccions de mobilitat van evitar que els infractors poguessin abusar físicament dels nens. En alguns casos, s’utilitzen aplicacions de xats de vídeo als sistemes de pagament, cosa que es converteix en un dels reptes principals per a les forces de l’ordre, perquè aquest material no s’enregistra.

L’intercanvi de SIM, que permet als autors fer-se càrrec dels comptes, és una de les noves tendències d’enguany. Els delinqüents bescanvien de manera fraudulenta les SIM de les víctimes per una de les seves, per interceptar el pas únic de contrasenyes del procés d’autenticació.

L’any 2019 i principis del 2020 hi va haver un alt nivell de volatilitat al web fosc. El cicle de vida del mercat del web fosc s’ha reduït i no hi ha un mercat dominant clar que hagi augmentat durant l’últim any. Tor continua sent la infraestructura preferida, tot i que, per vendre els seus productes il·legals, els delinqüents han començat a fer servir altres plataformes de mercat descentralitzades centrades en la privadesa. Tot i que no es tracta d’un fenomen nou, aquest tipus de plataformes han començat a augmentar durant l’últim any.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hondures presenta alt i baixos en la millora de la seguretat ciutadana

Hondures presenta una disminució en la victimització delictiva entre els anys 2014 i 2018. Tot i i això, 13 de cada 100 hondurenys afirma haver estat víctima d’un delicte durant l’any 2018.

Tot i aquestes dades, la seguretat ciutadana continua sent un dels principals problemes del país. Malgrat tot, ha disminuït en importància com a problema percebut pels hondurenys els darrers 5 anys. En aquesta línia, 43 de cada 100 hondurenys va considerar que la seguretat ciutadana era el principal problema del país durant l’any 2018.

Els homes van presentar un lleu percentatge més alt de victimització (13,4%) en relació a les dones (12,1%) durant l’any 2018.

En fer una retrospectiva de les xifres de la violència homicida a Hondures des de l’any 2013 al 2018 es pot observar una tendència a la baixa amb una caiguda de 36 punts en la taxa d’homicidis per cada 100mil habitants.

Quantitativament, la població amb major afectació pels homicidis en aquest període van ser els homes entre els 18 i els 29 anys. Específicament l’any 2018, aquest segment de la població va representar 4 de cada 10 homicidis.

I és que l’any 2018 es va produir un augment del 22% en el total de fets registrats respecte del 2017. A nivell de xifres es va passar de 31.612 delictes del 2017 als 39.463 de 2018. Els indicadors que van experimentar disminució van ser els homicidis (-3%), els delictes sexuals (-0,5%), maltractament infantil (-50%), lesions (-16%) i segrestos (-13%). Entre els indicadors que van experimentar un augment cal destacar el dels delictes contra la propietat amb un increment del 52% respecte del 2017.

També cal destacar, en el capítol de delictes contra la propietat, el fort increment de les extorsions que s’han duplicat des de l’any 2015. Cal esmentar que només 4 municipis concentren el 72% de les denúncies.

La taxa de morts violentes ha tingut una continua tendència a la baixa, reduint-se un 46,5% l’any 2018 respecte del 2013. Cal puntualitzar que durant aquest mateix període, la taxa d’homicidis a Llatinoamèrica va disminuir un 7,7%. Malgrat les continues reduccions de la taxa d’homicidis a Hondures, aquesta representa el doble de la taxa de Llatinoamèrica l’any 2018.

Durant l’any 2018, el 90% de les víctimes de morts violentes van ser homes. Per edat, la violència homicida va ser el 41% en la graella d’edat dels 15 als 29 anys. D’aquesta manera, la taxa de morts violentes d’homes de 18 a 29 anys és 3,4 vegades superior a la taxa nacional de morts violentes.

Deu municipis van concentrar la meitat del total d’homicidis del país. Per una altra part, 41 municipis no van reportar homicidis durant l’any 2018.

Pel que fa als delictes de caire sexual, dues de cada tres víctimes de delictes sexuals l’any 2018 van ser dones menors de 30 anys. I el 83% de les denúncies per delictes sexuals van tenir com a víctimes a dones.

En la violència de caire intrafamiliar, vuit de cada deu víctimes van ser dones de 15 a 39 anys. Igualment, el 71% de les denúncies per violència domèstica van tenir com a víctimes a dones entre els 15 i els 39 anys. Resultant que 9 de cada 10 víctimes de violència domèstica van ser dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français