L’accés a l’evidència electrònica: un repte creixent per a la seguretat i la investigació criminal

La digitalització de les comunicacions i de l’activitat delictiva ha convertit l’evidència electrònica en un element cada vegada més important per a les investigacions criminals. Missatges de text, correus electrònics, converses en aplicacions, dades de comptes o informació relacionada amb els serveis digitals poden ser determinants per reconstruir fets, identificar persones o establir connexions entre diferents investigacions. Però obtenir aquestes dades, especialment quan estan vinculades a diversos països, continua sent un dels reptes principals per a les forces de seguretat i les autoritats judicials europees.

El SIRIUS Electronic Evidence Situation Report, publicat per l’Europol i Eurojust l’agost de 2026, analitza precisament aquesta situació. L’informe posa de manifest que més de la meitat de les investigacions criminals actuals inclouen alguna petició d’accés transfronterer a l’evidència electrònica. Alhora, alerta de les dificultats legals, tècniques i operatives que encara condicionen la capacitat de les autoritats per obtenir aquesta informació de manera ràpida i efectiva.

Un dels factors que explica aquesta complexitat és la mateixa naturalesa de l’entorn digital. Les dades que necessita una investigació poden estar emmagatzemades en un lloc desconegut, en servidors situats en diferents països o sota la responsabilitat d’un proveïdor que opera en múltiples jurisdiccions. Això obliga sovint les autoritats a navegar per diferents ordenaments jurídics i mecanismes de cooperació internacional.

A aquesta dificultat, s’hi afegeix la manca d’harmonització en qüestions com els terminis de conservació de dades o els terminis de resposta dels proveïdors davant les peticions de les autoritats. En una investigació, el factor temps pot ser determinant: si una dada no es conserva o no s’obté abans que desaparegui, es pot perdre una font d’informació potencialment rellevant.

Per a les forces de seguretat, un altre repte és el coneixement del futur marc europeu d’e-Evidence. Segons l’informe, encara hi ha un nivell de coneixement insuficient sobre aquesta nova legislació, la qual cosa posa de manifest la necessitat d’incrementar la formació dels professionals i facilitar eines que els permetin treballar adequadament en un entorn jurídic i tecnològic en transformació.

Des de la perspectiva judicial, els mecanismes de cooperació transfronterera actuals sovint es perceben lents i procedimentalment complexos. Aquesta situació pot generar una distància entre la velocitat amb què evoluciona una investigació digital i el temps necessari per obtenir legalment la informació.

El problema és especialment rellevant quan hi ha el risc que les dades deixin d’estar disponibles. L’informe assenyala que la manca d’un marc europeu comú sobre la conservació de dades pot contribuir a perdre informació que podria ser necessària per a una investigació criminal.

En aquest context, el futur paquet legislatiu europeu sobre e-Evidence busca establir mecanismes més harmonitzats, robustos i àgils per facilitar l’accés transfronterer a les proves digitals. El plantejament pretén reduir la complexitat actual i proporcionar més previsibilitat a les autoritats i als proveïdors de serveis.

L’objectiu, però, no és únicament accelerar l’accés a la informació. El nou marc també haurà de garantir la protecció dels drets fonamentals, un aspecte especialment rellevant quan les investigacions impliquen dades personals i comunicacions privades.

Els proveïdors de serveis digitals tenen un paper central en aquest ecosistema. Són els responsables de gestionar una part important de les dades que poden ser útils en una investigació i, alhora, han de respondre a un volum creixent de requeriments legals. L’augment de les peticions, sobretot les d’emergència, està generant una pressió significativa sobre els equips encarregats de respondre a les forces de seguretat. A més, l’adaptació al futur paquet europeu d’e-Evidence requerirà canvis importants en els processos interns i sistemes informàtics de molts proveïdors.

El panorama que descriu el SIRIUS Electronic Evidence Situation Report mostra que l’accés a les proves digitals ja no és una qüestió exclusivament tecnològica. És un repte operatiu, jurídic i de cooperació internacional que afecta totes les etapes d’una investigació.

Per a les forces de seguretat, això implica disposar de professionals formats i capacitats per identificar, sol·licitar i gestionar evidència digital en diferents jurisdiccions. Per a les autoritats judicials, suposa avançar cap a procediments que permetin actuar amb més rapidesa sense reduir les garanties legals. I per als proveïdors, significa adaptar els seus processos i sistemes a un volum de requeriments cada vegada més gran i a un nou marc regulador europeu.

El projecte SIRIUS actua com a punt de suport i coneixement per facilitar aquest accés transfronterer a l’evidència electrònica. La propera implantació del marc europeu d’e-Evidence haurà de determinar fins a quin punt és possible combinar rapidesa, eficàcia investigadora, cooperació internacional i protecció dels drets fonamentals.

En un entorn de seguretat cada vegada més digitalitzat, la capacitat d’obtenir evidència electrònica de manera legal, segura i oportuna es consolida com un factor essencial per a les investigacions criminals del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nous estàndards nacionals per a la formació policial en desescalada

El Departament de Justícia dels Estats Units (DOJ), a través de l’Oficina de Serveis de Policia Orientats a la Comunitat (COPS Office), ha presentat uns nous estàndards per a la formació dels professionals de les forces de seguretat en tècniques de desescalada i resposta davant de situacions de crisi. La iniciativa s’ha desenvolupat en col·laboració amb el National Policing Institute (NPI), en el marc de la Law Enforcement De-escalation Training Act de 2022 (LEDTA).

L’objectiu d’aquesta iniciativa és establir un marc comú que ajudi a millorar la preparació dels agents de policia i dels professionals de la salut mental davant de situacions de conflicte, de crisi o potencialment perilloses. La desescalada fa referència al conjunt d’estratègies destinades a reduir la intensitat d’un conflicte, afavorir la comunicació i buscar una resolució segura, per evitar de recórrer a mesures més coercitives, si és possible.

Els nous estàndards parteixen d’una revisió de la recerca disponible, les pràctiques desenvolupades sobre el terreny i les aportacions de professionals i altres agents implicats. Segons la COPS Office, el document ha estat sotmès també a un procés de revisió amb representants d’agències federals i altres actors externs. El resultat són catorze estàndards que estableixen orientacions sobre tres grans àmbits: el desenvolupament de la formació, la seva impartició i els continguts que hauria d’incloure.

Un dels elements destacats de la iniciativa és que no es limita a proposar continguts formatius, sinó que també estableix criteris perquè els programes de formació puguin ser revisats i certificats. D’aquesta manera, les organitzacions que ja disposen de cursos o currículums sobre desescalada i resposta a situacions de crisi poden presentar-los voluntàriament al procés de certificació que estableix la LEDTA.

El procés de certificació és gratuït i voluntari. Les entitats interessades poden presentar els seus programes perquè siguin avaluats d’acord amb els nous estàndards. Els cursos que compleixin els requisits podran obtenir la certificació corresponent i aparèixer en un catàleg públic de formació certificada, de manera que les agències policials puguin identificar i consultar les diferents opcions disponibles.

La certificació també pot aportar altres avantatges a les entitats formatives. D’una banda, permet acreditar que el programa ha estat revisat d’acord amb uns estàndards desenvolupats i validats a escala federal. De l’altra, pot incrementar la visibilitat del programa davant les agències que busquen una formació especialitzada en desescalada i intervenció en situacions de crisi.

Un altre aspecte rellevant és la possible connexió amb el finançament públic. La LEDTA preveu recursos aprovats pel Congrés dels Estats Units perquè les agències puguin implementar programes de formació certificats. Per tant, l’establiment d’aquests estàndards no només busca homogeneïtzar els criteris formatius, sinó també facilitar que les administracions policials disposin de programes que compleixin els requisits per accedir als mecanismes de suport que estableix la llei.

El sistema incorpora, a més, un mecanisme de millora per als programes que inicialment no obtinguin l’aprovació. Les entitats rebran informació detallada sobre els aspectes que cal modificar i podran disposar d’assistència tècnica per adaptar els seus currículums als estàndards. Això converteix el procés no només en un mecanisme de certificació, sinó també en una eina per impulsar la revisió i la millora dels programes.

La publicació d’aquests estàndards representa, en definitiva, un pas cap a la definició d’un marc de referència per a la formació policial en desescalada i resposta davant de crisis als Estats Units. La iniciativa posa el focus en la necessitat que els professionals tinguin una formació estructurada i basada en criteris comuns per afrontar situacions complexes en què la comunicació, la gestió del conflicte i la seguretat tenen un paper central.

A partir d’ara, les agències policials i les entitats públiques o privades dedicades a la formació poden consultar els catorze estàndards i valorar fins a quin punt els seus programes s’hi ajusten. Les organitzacions que compleixin els requisits o vulguin adaptar-hi els seus currículums poden iniciar el procés de certificació a través de LEDTAtraining.org, sense cap cost.

La iniciativa obre així una nova etapa en la formació especialitzada en desescalada als Estats Units, amb l’objectiu d’establir criteris compartits, facilitar la identificació de programes de qualitat i afavorir una resposta més estructurada davant de situacions de conflicte i crisi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les xarxes socials dels joves: un factor clau per entendre la violència

La violència juvenil és un àmbit de gran preocupació pública, tant pel que fa als joves com a víctimes com a perpetradors.

En un projecte sorgit de l’àmbit de la recerca, el doctor Paolo Campana exposa que les xarxes socials són un factor clau per entendre la violència juvenil, en el seu treball “Trencar xarxes de violència greu juvenil”, realitzat a través de la Nuffield Foundation.

Les investigacions prèvies s’han centrat en factors individuals —com el trauma, experiències escolars adverses i el fet de viure en comunitats amb alta criminalitat— que fan que els joves siguin més propensos a participar en violències greus. Tanmateix, el paper dels factors relacionals i les xarxes en la contribució a aquesta vulnerabilitat —qui està connectat amb qui i per què— continua sent poc estudiat.

Les darreres anàlisis sobre violència juvenil mostren que la manera com es relacionen els joves és un dels factors més importants per entendre tant la delinqüència com la victimització. Més enllà de les característiques individuals, les connexions entre persones permeten identificar patrons de risc que poden ajudar a orientar millor les estratègies de prevenció i intervenció.

L’estudi revela que el 42 % dels joves sospitosos d’haver comès un delicte han actuat conjuntament amb almenys una altra persona. Aquest fet és especialment rellevant perquè els joves que formen part d’aquestes xarxes tenen una probabilitat molt superior d’estar implicats en delictes amb arma blanca i de mantenir vincles amb grups de criminalitat organitzada. De fet, els individus més connectats dins de la xarxa tenen un risc molt més elevat de portar navalles i de participar en delictes violents que la resta de la població analitzada.

Les dades també evidencien que el risc augmenta progressivament a mesura que creix el nombre de connexions. Cada nou còmplice identificat incrementa significativament la probabilitat que un jove participi en fets violents, especialment en aquells relacionats amb l’ús d’armes blanques. Igualment, estar vinculat a persones que han estat víctimes de violència també augmenta la probabilitat d’acabar exercint violència, fet que posa de manifest que aquesta es concentra i es transmet dins de determinades xarxes socials.

Un altre dels resultats destacats és la forta relació entre la violència amb arma blanca i altres formes de criminalitat greu. Els joves implicats en aquest tipus de delictes participen sovint en activitats relacionades amb el tràfic de drogues i tenen una vinculació molt més elevada amb grups de criminalitat organitzada. Això indica que la violència amb arma blanca sovint forma part d’una trajectòria delictiva més complexa i no constitueix un fenomen aïllat.

L’estudi també qüestiona la tradicional separació entre víctimes i autors. A mesura que augmenta la gravetat de la violència, és més habitual que una mateixa persona hagi estat registrada com a víctima i a sospitosa en diferents incidents. Aquesta coincidència és especialment elevada entre les víctimes de violència amb arma

blanca, la qual cosa reforça la necessitat d’abordar aquests casos des d’una perspectiva integral que combini prevenció, protecció i intervenció.

Les víctimes més greus també estan immerses en entorns socials de més risc. Una proporció molt elevada de les víctimes de violència amb arma blanca manté connexions directes amb persones implicades en aquest tipus de delictes, fet que suggereix que la victimització no és aleatòria, sinó que es concentra en determinats entorns socials.

Finalment, les dades indiquen que majoritàriament la violència entre joves es produeix entre persones amb característiques similars, especialment pel que fa a l’edat, el gènere i l’origen ètnic. Tot i això, aproximadament un terç dels incidents impliquen adults i menors, un aspecte que requereix respostes específiques de protecció. Així mateix, els resultats recorden que la violència entre noies representa una realitat significativa que sovint queda eclipsada per les estratègies centrades exclusivament en els nois.

En conjunt, l’anàlisi demostra que les xarxes de relació constitueixen un element fonamental per comprendre la violència juvenil. Incorporar aquesta perspectiva a les polítiques públiques i a l’activitat policial permet identificar de manera més precoç els joves amb un risc més elevat i desenvolupar actuacions preventives més eficaces abans que la violència s’intensifiqui.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit intensifica la lluita contra el tràfic de drogues amb xifres rècord

El govern del Regne Unit ha presentat els resultats més destacats fins ara del County Lines Programme, una iniciativa destinada a combatre les xarxes criminals dedicades al tràfic de drogues que operen entre grans ciutats i poblacions més petites. Aquestes organitzacions utilitzen habitualment infants, adolescents i persones vulnerables per transportar drogues, diners i armes, i s’aprofiten de la seva situació mitjançant la intimidació, la manipulació o l’explotació.

Segons les dades publicades pel Ministeri de l’Interior britànic, durant l’últim any les forces policials i els organismes implicats han aconseguit desmantellar 2.833 línies de tràfic de drogues, una xifra rècord des de la creació del programa. A més, s’han practicat 7.381 detencions i més de 2.000 responsables d’aquestes xarxes han estat acusats davant la justícia. Paral·lelament, s’han retirat dels carrers més de 1.400 navalles, un dels objectius principals de les autoritats per reduir la violència associada al crim organitzat.

L’estratègia del programa no es limita a l’acció policial. Un dels seus pilars és la protecció de les víctimes potencials d’explotació criminal. Durant aquest període, 4.750 persones vulnerables han estat derivades a serveis especialitzats de protecció i assistència. El govern britànic considera que la combinació de la persecució dels grups criminals, la prevenció i el suport a les víctimes són fonamentals per reduir l’impacte d’aquest fenomen a llarg termini.

Una avaluació independent citada pel govern britànic indica que les zones on s’ha desplegat el programa han experimentat una reducció del 25 % en els ingressos hospitalaris relacionats amb agressions amb arma blanca. Segons aquesta anàlisi, la disminució equivaldria a unes 840 punyalades evitades cada any a les àrees estudiades. Tot i que aquestes dades són presentades com un indicador positiu de l’eficàcia del programa, el comunicat no detalla la metodologia utilitzada per establir aquesta relació causal.

Aquestes actuacions formen part d’una estratègia més àmplia del govern britànic per reduir a la meitat la delinqüència amb arma blanca durant la pròxima dècada. Entre les mesures anunciades s’han proposat incrementar les patrulles policials en zones amb alta incidència delictiva, instal·lar noves càmeres de videovigilància, ampliar l’ús del reconeixement facial en directe i col·locar arcs detectors de navalles en determinats espais públics.

Des del juliol de 2024, els resultats acumulats del programa reflecteixen més de 4.500 línies de tràfic desmantellades, prop de 12.700 detencions i el decomís de més de 1.900 navalles. A aquestes xifres s’hi afegeixen milers d’intervencions destinades a protegir infants, joves i adults en risc de ser captats per les organitzacions criminals.

Diverses entitats socials i organitzacions que col·laboren amb el programa han valorat positivament aquests resultats, i han recordat que la repressió policial, per si sola, no és suficient. Associacions com la Joe Dix Foundation, Catch22 o l’Exèrcit de Salvació

insisteixen que moltes de les víctimes arrosseguen greus conseqüències psicològiques i socials derivades de l’explotació criminal. Per aquest motiu, reclamen un reforç dels serveis de salut mental, programes educatius i recursos d’acompanyament que ajudin a evitar que aquestes persones tornin a ser captades per les bandes.

La policia britànica també subratlla que les xarxes County Lines continuen adaptant les seves formes d’actuar i que la cooperació entre forces de seguretat, administracions públiques i entitats socials és imprescindible per mantenir l’eficàcia de la resposta. Les autoritats asseguren que continuaran intensificant les investigacions, millorant els sistemes d’intel·ligència policial i reforçant les accions preventives per dificultar l’activitat d’aquestes organitzacions.

En conjunt, les dades presentades reflecteixen un increment notable de l’activitat policial contra les xarxes de tràfic de drogues i una aposta per combinar la persecució del delicte amb mesures de protecció de les víctimes. Tanmateix, en tractar-se d’un comunicat oficial del govern britànic, és necessari seguir l’evolució dels indicadors de criminalitat i les futures avaluacions independents per valorar l’impacte real d’aquestes polítiques sobre la seguretat ciutadana i la reducció de la violència associada al crim organitzat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea proposa un nou règim de sancions contra la delinqüència organitzada

La Comissió Europea i l’alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat han presentat una proposta per crear un nou règim de sancions destinat a combatre les xarxes de delinqüència organitzada responsables del tràfic il·lícit de migrants, la tracta d’éssers humans i altres activitats criminals greus. Aquesta iniciativa representa un pas més en l’estratègia europea per reforçar la seguretat interior, protegir les fronteres exteriors de la Unió Europea (UE) i dificultar el funcionament de les organitzacions criminals transnacionals.

Segons la Comissió, aquestes xarxes constitueixen una amenaça directa per a la seguretat, l’estabilitat econòmica i els valors democràtics de la UE. A més del tràfic de migrants i la tracta de persones, moltes d’aquestes organitzacions també estan implicades en el tràfic il·legal d’armes de foc, el narcotràfic, el blanqueig de capitals i altres activitats il·lícites que generen enormes beneficis econòmics i contribueixen a la corrupció i la desestabilització d’alguns països.

La proposta respon al compromís anunciat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant el discurs sobre l’Estat de la Unió de 2025. L’objectiu és atacar directament el model de negoci de les màfies i reduir-ne la capacitat d’obtenir beneficis, operar internacionalment i continuar explotant persones vulnerables.

El nou règim de sancions permetria adoptar mesures restrictives contra persones físiques i jurídiques identificades com a responsables de participar, dirigir, facilitar o donar suport a aquestes activitats criminals. Entre les mesures previstes destaquen la congelació dels actius econòmics, la prohibició de posar fons o recursos financers a disposició dels sancionats i la prohibició d’entrada o de trànsit pel territori dels estats membres de la UE.

Aquest enfocament pretén actuar de manera més ràpida i coordinada davant organitzacions criminals que sovint operen des de fora de la UE, però que tenen un impacte directe sobre la seguretat europea. La Comissió defensa que les sancions han de ser proporcionades, s’han de revisar periòdicament i s’han d’aplicar dins d’un marc jurídic clar, amb l’objectiu de garantir-ne l’eficàcia i el respecte dels drets fonamentals.

Des del punt de vista de la seguretat, aquesta iniciativa reforça una tendència cada vegada més evident: la lluita contra la delinqüència organitzada no es limita únicament a les investigacions policials o les actuacions judicials, sinó que incorpora eines econòmiques i financeres que dificulten el funcionament de les organitzacions criminals. La congelació de béns i la limitació dels moviments internacionals són mecanismes que poden reduir significativament la capacitat operativa de les xarxes delictives.

La proposta també posa de manifest la naturalesa global d’aquestes amenaces. Les xarxes dedicades al tràfic de migrants i a la tracta d’éssers humans solen operar en diversos països alhora, i aprofiten les diferències legislatives, la corrupció i la vulnerabilitat de les persones que busquen una millor qualitat de vida. Aquestes

organitzacions acostumen a combinar diverses activitats il·lícites, fet que n’incrementa els ingressos i la capacitat d’expansió.

La Comissió assenyala que, malgrat que les arribades irregulars a la UE s’han reduït de manera significativa durant els darrers dos anys, encara hi ha milers de persones que continuen posant en risc la seva vida a mans dels traficants. Per aquest motiu, considera prioritari actuar contra els responsables de les xarxes criminals més que no pas contra les víctimes de l’explotació.

Cal destacar que aquesta iniciativa encara no és una normativa vigent. En tractar-se d’una proposta legislativa, ha de ser debatuda i aprovada pel Consell de la Unió Europea, i requereix el suport unànime dels estats membres abans de poder entrar en vigor.

En definitiva, la proposta representa un reforç de les polítiques europees de seguretat davant les amenaces derivades de la delinqüència organitzada transnacional. Mitjançant l’ús de sancions econòmiques i restriccions de mobilitat, la UE busca limitar la capacitat d’actuació de les organitzacions criminals, protegir les persones més vulnerables i incrementar la cooperació entre els estats membres en la lluita contra el crim organitzat. Si finalment s’aprova, podria convertir-se en un nou instrument estratègic que complementi l’acció policial, judicial i de cooperació internacional en matèria de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea impulsa un nou Pla d’acció sobre ciberseguretat i intel·ligència artificial

La Comissió Europea ha presentat un nou Pla d’acció sobre ciberseguretat i intel·ligència artificial, amb l’objectiu de preparar Europa davant dels nous reptes que plantegen els models avançats d’intel·ligència artificial (IA). Aquestes tecnologies ofereixen grans oportunitats per reforçar la defensa digital, però també poden ser utilitzades per actors maliciosos per automatitzar atacs, detectar vulnerabilitats o incrementar la velocitat i la sofisticació dels ciberincidents.

El Pla pretén coordinar els esforços dels estats membres, la indústria i els organismes europeus per garantir que la IA es desenvolupi i s’utilitzi de manera segura, i per reforçar la protecció de les infraestructures digitals i els serveis essencials.

La IA està transformant el món de la ciberseguretat. D’una banda, permet identificar vulnerabilitats, analitzar grans volums de dades, detectar comportaments anòmals i respondre més ràpidament davant d’un atac. De l’altra, els ciberdelinqüents també aprofiten aquestes mateixes capacitats per automatitzar campanyes d’atac, crear programari maliciós més sofisticat o perfeccionar tècniques de pesca de dades (phishing) i enginyeria social.

Conscient d’aquest escenari, la Comissió Europea aposta per una estratègia que combini regulació, innovació i cooperació per reduir els riscos associats als sistemes d’IA més avançats.

Una de les mesures principals consisteix a reforçar l’avaluació dels models avançats abans d’implantar-los al mercat europeu. D’acord amb el Reglament europeu d’intel·ligència artificial, aquests sistemes s’han de sotmetre a processos d’avaluació dels riscos i de les mesures de mitigació corresponents.

Per donar suport a aquesta tasca, la Comissió crearà una capacitat europea específica d’avaluació en matèria de ciberseguretat, que es preveu que estigui operativa l’any 2027. Aquesta infraestructura proporcionarà coneixement tècnic independent sobre les capacitats i els riscos dels models d’IA més avançats.

El Pla també preveu facilitar que les administracions públiques i les empreses europees puguin accedir als sistemes d’IA més avançats amb garanties de seguretat i transparència.

Per aconseguir-ho, la Comissió treballarà conjuntament amb l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA) per definir un model europeu d’accés estructurat a aquestes tecnologies, i n’afavorirà un ús responsable en l’àmbit de la ciberseguretat.

Una altra iniciativa destacada és la creació d’una plataforma segura de proves desenvolupada per ENISA i el Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea. Aquesta plataforma permetrà experimentar amb eines basades en IA en entorns simulats i reduir riscos abans de desplegar-les en entorns reals.

Els sectors considerats crítics —com el financer, l’energètic, el sanitari, el transport o les administracions públiques— podran validar les noves tecnologies i adquirir experiència en l’ús segur de la IA.

El Pla també reconeix la importància del programari de codi obert dins l’ecosistema europeu. ENISA impulsarà iniciatives que fomentin la col·laboració entre administracions, empreses i comunitats de desenvolupadors, com ara l’elaboració de guies de bones pràctiques i la promoció de campanyes per reforçar la seguretat dels projectes de codi obert més crítics.

El Pla té una clara dimensió estratègica. La Comissió posarà en marxa el Gran repte de la UE sobre IA per a la ciberseguretat, una iniciativa destinada a estimular la innovació mitjançant la col·laboració entre empreses, centres de recerca i institucions.

Paral·lelament, Europa continuarà invertint en infraestructures pròpies, com les fàbriques d’IA i les futures gigafàbriques, així com en instruments financers que permetin augmentar la capacitat tecnològica europea i reduir la dependència de tecnologies desenvolupades fora de la Unió.

Aquest nou Pla complementa el marc regulador europeu ja existent. El Reglament d’intel·ligència artificial estableix obligacions específiques per als models avançats; el Reglament de ciberresiliència exigeix que els productes digitals incorporin la seguretat des del disseny; la Directiva NIS2 reforça la protecció dels sectors essencials, i el Reglament DORA millora la resiliència digital del sector financer.

En conjunt, aquestes iniciatives configuren una estratègia europea orientada a garantir que la innovació en IA vagi acompanyada d’uns nivells elevats de seguretat i confiança.

La IA marcarà el futur de la ciberseguretat. Es pot convertir en una de les millors eines per detectar amenaces, automatitzar la defensa i protegir infraestructures crítiques, però també ofereix noves oportunitats als atacants.

Amb aquest Pla, la Unió Europea aposta per anticipar-se als riscos, impulsar la innovació responsable i reforçar l’autonomia tecnològica. Per a empreses, administracions i professionals de la seguretat, el missatge és clar: integrar la IA en les estratègies de ciberseguretat ja no és una opció de futur, sinó una necessitat per afrontar un panorama d’amenaces cada vegada més complex.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Quan la violència es converteix en identitat: les noves tendències del terrorisme a Europa

L’últim informe EU Terrorism Situation and Trend Report (EU TE-SAT 2026) de l’Europol dibuixa un panorama en transformació sobre l’amenaça terrorista a la Unió Europea. El document posa de manifest un canvi profund: la radicalització ja no depèn únicament de les grans organitzacions terroristes ni d’una adhesió ideològica sòlida. Cada vegada més, la violència esdevé una manera de construir la pròpia identitat, obtenir reconeixement i trobar un sentiment de pertinença dins de comunitats digitals.

Aquest fenomen fa que les amenaces siguin molt més fragmentades, imprevisibles i difícils d’identificar abans que es materialitzin.

Internet s’ha convertit en l’espai principal on es desenvolupen els processos de radicalització. Les xarxes socials, les plataformes de missatgeria xifrada, els videojocs en línia i altres comunitats digitals funcionen com a ecosistemes en què la propaganda, el reclutament i la preparació d’accions violentes es reforcen mútuament.

Actualment, moltes persones no necessiten establir contacte directe amb una organització terrorista per radicalitzar-se. Poden consumir continguts extremistes, interactuar amb altres usuaris i adoptar narratives violentes de manera completament autònoma. Aquest procés facilita l’aparició d’actors solitaris o de petits grups autoorganitzats, molt més difícils de detectar pels serveis de seguretat.

Segons l’Europol, avui dia aquesta descentralització representa un dels reptes fonamentals per a les forces policials europees.

Malgrat aquests canvis, el terrorisme gihadista continua ocupant un lloc central dins del panorama europeu. Durant el 2025 es van registrar 24 dels 45 atacs terroristes comptabilitzats a la Unió Europea, mentre que 347 de les 486 detencions relacionades amb el terrorisme estaven vinculades al gihadisme.

La majoria de les investigacions, però, no estan relacionades amb atemptats consumats, sinó amb activitats de propaganda, suport logístic i processos de radicalització. Això reflecteix una estratègia policial orientada cada vegada més a prevenir els atacs abans que arribin a produir-se.

Els grups gihadistes també han modificat la manera d’actuar. En lloc de planificar grans operacions coordinades, sovint incentiven individus perquè actuïn pel seu compte, després d’haver-los influït amb propaganda difosa a través d’internet.

Una de les conclusions més destacades de l’informe és que, en alguns casos, la ideologia deixa de ser l’element substancial que impulsa els agressors. Molts individus combinen referències procedents del gihadisme, l’extrema dreta, l’acceleracionisme, el nihilisme, la misogínia o diverses teories de la conspiració, sense seguir de manera coherent cap doctrina concreta.

En aquests entorns digitals, la violència pot convertir-se en un objectiu en si mateixa. Cometre actes extrems proporciona notorietat, reconeixement i estatus dins de determinades comunitats virtuals, en què la visibilitat i la capacitat de generar impacte esdevenen formes de capital social.

Aquesta barreja de motivacions personals, problemes psicològics, frustracions, recerca d’identitat i discursos extremistes fa que les categories tradicionals utilitzades pels investigadors siguin cada vegada menys útils.

L’informe també alerta sobre l’increment de la participació de menors en activitats relacionades amb el terrorisme. Durant el 2025, 130 dels sospitosos detinguts tenien 18 anys o menys; el cas més jove corresponia a un menor de només 12 anys.

Molts d’aquests adolescents no mostren un coneixement profund de les ideologies extremistes, sinó que consumeixen una barreja de continguts violents trobats a internet. Això converteix molts joves en víctimes de manipulació i en possibles autors d’actes violents alhora.

Per aquest motiu, l’Europol defensa que la resposta no pot ser exclusivament policial, sinó que també ha d’incloure mesures de prevenció, educació, protecció dels menors i detecció precoç dels processos de radicalització.

El document també assenyala una col·laboració creixent entre xarxes criminals i actors extremistes. El blanqueig de capitals, el tràfic d’armes, el frau en línia o l’ús de serveis criminals disponibles a internet són recursos compartits que faciliten l’activitat terrorista.

Paral·lelament, l’Europol adverteix sobre els anomenats actors híbrids, que utilitzen aquestes xarxes amb l’objectiu de generar desestabilització social de manera sostinguda, més enllà de la comissió d’un únic atemptat.

Les dades del 2025 reflecteixen aquesta realitat: es van registrar 45 atacs terroristes en deu estats membres de la Unió Europea (22 consumats, 20 frustrats i 3 fallits), amb 486 persones detingudes per delictes relacionats amb el terrorisme.

La conclusió principal de l’informe és que Europa afronta una nova etapa en l’evolució del terrorisme. Les organitzacions tradicionals continuen existint, però comparteixen protagonisme amb actors molt més descentralitzats, influïts per comunitats digitals i motivacions personals canviants.

Aquest escenari obliga les autoritats a adaptar els sistemes d’anàlisi i prevenció. Ja no n’hi ha prou amb identificar una ideologia concreta: cal comprendre que els entorns digitals, la necessitat de pertinença i la recerca de reconeixement poden convertir la violència en una forma d’identitat per a determinats individus.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’abús sexual infantil facilitat per la tecnologia: avenços i nous reptes en la investigació

L’abús sexual infantil facilitat per les tecnologies digitals continua sent una de les preocupacions principals de les autoritats europees. Tot i que els estats membres del Consell d’Europa han fet avenços significatius en la investigació d’aquests delictes, la protecció de les víctimes i la formació dels professionals, un nou informe del Comitè de Lanzarote alerta que encara hi ha mancances importants, especialment pel que fa a la resposta davant les imatges sexuals autogenerades per menors i l’impacte creixent de la intel·ligència artificial.

L’informe avalua el grau de compliment de les 28 recomanacions formulades l’any 2022 en el marc del Conveni de Lanzarote, el principal tractat internacional per prevenir i combatre l’explotació i l’abús sexual infantil. Les conclusions mostren una evolució positiva en diversos àmbits, però també evidencien que la legislació i les polítiques públiques encara no s’han adaptat completament als nous riscos digitals.

Una de les preocupacions dels experts és que molts països continuen permetent que els menors siguin processats penalment per posseir o compartir imatges sexuals que han generat ells mateixos o la seva parella menor d’edat. Segons l’informe, gairebé dos terços dels estats analitzats mantenen aquesta possibilitat legal, mentre que prop de la meitat també poden perseguir penalment els menors per difondre les seves pròpies imatges íntimes.

El Comitè de Lanzarote considera que aquesta resposta pot ser contraproduent, ja que converteix en infractors infants que sovint també són víctimes. Per aquest motiu, defensa que, sempre que sigui possible, les mesures educatives, preventives i restauratives haurien de prevaler sobre les sancions penals. Només quan aquestes alternatives siguin insuficients s’hauria de recórrer a la via judicial.

L’informe també destaca avenços importants en les capacitats d’investigació policial. En els darrers anys gairebé s’ha duplicat el nombre de països que permeten a les unitats especialitzades en ciberdelinqüència dur a terme operacions encobertes per identificar explotadors sexuals de menors a internet. A més, diversos estats han incrementat els recursos econòmics i humans destinats a aquestes unitats especialitzades.

També s’han reforçat els mecanismes de cooperació internacional. Cada vegada més països poden perseguir els ciutadans o residents que cometin delictes sexuals contra menors a l’estranger, encara que aquests fets no estiguin tipificats al país on s’han produït. Igualment, en molts casos ja no és necessari que la víctima presenti una denúncia ni que les autoritats estrangeres iniciïn prèviament una investigació per poder actuar.

Un altre dels aspectes positius és l’ampliació dels serveis d’atenció a les víctimes. Ha augmentat notablement el nombre de països que disposen de línies telefòniques i plataformes digitals adaptades als infants, on poden rebre assessorament i ajuda especialitzada. També s’ha incrementat el finançament destinat a entitats socials que

treballen en la prevenció de l’explotació sexual infantil i l’acompanyament de les víctimes.

Paral·lelament, molts estats han reforçat la formació específica de fiscals, jutges, policies i altres professionals que poden detectar situacions de risc. No obstant això, el Comitè assenyala que aquesta formació encara no arriba de manera homogènia a tots els sectors relacionats amb la infància, com ara l’educació, la sanitat, els serveis socials o les activitats esportives i de lleure.

L’informe dedica una atenció especial a l’impacte de la intel·ligència artificial generativa. Les eines capaces de crear imatges i vídeos hiperrealistes han incrementat el risc que els delinqüents elaborin material d’abús sexual infantil sense necessitat d’obtenir fotografies reals de les víctimes. Aquestes imatges sintètiques es poden utilitzar per extorsionar menors, manipular-los emocionalment, facilitar processos de captació (grooming) o normalitzar conductes d’abús sexual. L’elevada qualitat fa que, en molts casos, sigui difícil distingir-les del material real, fet que complica les investigacions i les estratègies de prevenció.

Per aquest motiu, el Comitè de Lanzarote i el Comitè del Conveni de Budapest sobre ciberdelinqüència van aprovar, el juny de 2026, una declaració conjunta en què estableixen que les imatges d’abús sexual infantil generades o modificades mitjançant intel·ligència artificial —incloses les completament sintètiques, que no representen cap menor real— ja estan cobertes pels dos convenis internacionals. En conseqüència, els estats que n’han ratificat els tractats no necessiten aprovar noves lleis específiques per investigar i perseguir penalment aquest tipus de material.

Les conclusions de l’informe evidencien que la lluita contra l’explotació sexual infantil requereix una actualització constant de les eines d’investigació, la cooperació internacional i els mecanismes de protecció de les víctimes. Alhora, la irrupció de la intel·ligència artificial obliga les autoritats a adaptar les estratègies davant formes de delinqüència cada vegada més sofisticades.

El missatge del Consell d’Europa és clar: la tecnologia pot convertir-se en una eina al servei dels delinqüents, però també ofereix noves capacitats per detectar-los i perseguir-los. L’èxit dependrà de mantenir un equilibri entre una investigació eficaç, la protecció dels drets dels infants i una resposta judicial proporcionada, especialment quan els implicats són menors d’edat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La intel·ligència artificial en la policia: els beneficis avancen més ràpid que les garanties

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament el funcionament dels cossos policials i del sistema de justícia penal. Des de l’anàlisi de proves digitals fins a la redacció automàtica de documents o la identificació de patrons delictius, aquestes tecnologies prometen millorar l’eficiència i reduir la càrrega de treball dels professionals. No obstant això, un nou estudi liderat per la Universitat de Northumbria adverteix que la implantació d’aquestes eines està avançant més ràpidament que els mecanismes de control, supervisió i regulació necessaris per garantir-ne un ús segur, transparent i responsable.

L’estudi, desenvolupat durant quatre anys en el marc del projecte PROBabLE Futures, constitueix el mapa més complet elaborat fins ara sobre l’ús de la IA en el sistema de justícia penal d’Anglaterra i Gal·les. Els investigadors han identificat un total de 70 eines d’intel·ligència artificial que ja estan en funcionament, en fase de prova o en desenvolupament. D’aquestes, 27 ja s’utilitzen de manera operativa, mentre que 34 estan en fases pilot. Més de la meitat han estat desenvolupades per empreses privades, fet que també posa de manifest el paper creixent del sector tecnològic en aquest àmbit.

Les aplicacions detectades són molt diverses. Inclouen la transcripció automàtica de declaracions, la redacció assistida d’atestats, la classificació de trucades als centres d’emergència, l’anàlisi de grans volums d’informació per detectar patrons criminals, la identificació de persones vulnerables, la gestió de proves digitals, la redacció de documents judicials i els sistemes de reconeixement facial. També hi ha eines orientades al benestar dels agents, capaces d’identificar indicadors d’estrès o risc psicosocial.

Els investigadors reconeixen que moltes d’aquestes aplicacions aporten beneficis reals quan s’implanten correctament. Les tasques repetitives i administratives poden automatitzar-se, cosa que permet als professionals dedicar més temps a activitats que requereixen un criteri humà. Igualment, l’anàlisi automatitzada de dades pot facilitar investigacions més ràpides i ajudar a detectar informació rellevant que podria passar desapercebuda en una revisió manual.

Tanmateix, el principal missatge de l’informe és que aquests avantatges només són sostenibles quan les eines han estat dissenyades per resoldre problemes concrets, han estat sotmeses a proves rigoroses i funcionen sota mecanismes sòlids de supervisió. Segons els autors, aquesta situació encara no és generalitzada, i en molts casos la velocitat d’adopció supera la capacitat de les institucions per avaluar-ne els riscos i establir normes clares de governança.

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la crítica al concepte de human in the loop (“l’humà dins del procés”); és a dir, la idea que una persona revisa sempre les decisions o recomanacions generades per la IA abans que tinguin efectes pràctics. En teoria, aquest mecanisme hauria de garantir que la responsabilitat final continua recaient en les persones.

No obstant això, els investigadors observen que aquesta supervisió sovint és més formal que efectiva. Quan una eina demostra un nivell elevat de precisió, els usuaris tendeixen a confiar-hi excessivament i deixen de revisar-ne amb la mateixa atenció els resultats. Això genera una falsa sensació de seguretat: els errors són poc freqüents, però quan es produeixen tenen més probabilitats de passar desapercebuts i poden tenir conseqüències importants, especialment en àmbits tan sensibles com les investigacions policials o els processos judicials.

L’informe també alerta d’un altre risc emergent: la connexió de diversos sistemes d’IA dins d’un mateix procés. Si la informació produïda per una eina n’alimenta automàticament una altra, qualsevol error inicial es pot transmetre i amplificar al llarg de tota la cadena de decisions. Aquest fenomen, conegut com a “encadenament de sistemes d’IA”, encara ha estat poc estudiat, però els autors consideren que mereix una atenció prioritària.

Per afrontar tots aquests reptes, l’estudi formula 26 recomanacions dirigides a les administracions públiques, els organismes policials, el sistema judicial, els proveïdors tecnològics i la comunitat científica. Entre les mesures proposades destaquen la realització d’avaluacions independents de totes les eines d’IA, la creació de registres públics que permetin conèixer quins sistemes s’utilitzen, l’establiment d’estàndards més exigents per a la seva adquisició i validació, una millor formació dels professionals i una investigació específica sobre els riscos derivats de la interacció entre diferents sistemes d’intel·ligència artificial.

En definitiva, l’estudi no qüestiona la utilitat de la IA en l’àmbit policial ni defensa frenar la innovació. Al contrari, conclou que aquestes tecnologies poden aportar un gran valor quan s’utilitzen de manera responsable i transparent. El veritable repte és assegurar que el desenvolupament tecnològic vagi acompanyat d’un marc sòlid de governança, supervisió i rendició de comptes. Només així serà possible aprofitar els beneficis de la intel·ligència artificial sense comprometre els drets fonamentals, la qualitat de les investigacions i la confiança de la ciutadania en les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agost

Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració. Tornem el 7 de setembre. Bon estiu!

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français