Categoria: català

Els estafadors digitals són cada cop més organitzats i sofisticats

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les estafes digitals s’han convertit en una de les principals amenaces globals dels últims anys, amb un nivell de sofisticació i organització que no para de créixer. El cas de la Kirsty, una dona britànica enganyada a través d’una estafa romàntica, exemplifica com operen avui aquestes xarxes criminals: amb identitats falses creïbles, tecnologies avançades i una infraestructura internacional que dificulta enormement detectar-les i perseguir-les.

En aquest cas, l’estafador es va fer passar per un home de negocis amb una vida acomodada, utilitzant fotografies atractives i, fins i tot, un lloc web bancari fals per guanyar-se la confiança de la víctima. Després de setmanes de relació emocional, va simular una emergència per aconseguir diners. El resultat va ser devastador: la víctima va transferir desenes de milers de lliures, moltes d’elles demanades a familiars, creient que ajudava algú estimat. En realitat, els diners es van distribuir a través d’una xarxa internacional amb connexions a diversos països.

Aquest tipus d’estafa no és un cas aïllat. Segons dades recents, el frau representa més del 40 % dels delictes contra individus en alguns països, i les pèrdues globals superen el mig bilió de dòlars anuals. Les estafes romàntiques, en particular, han experimentat un fort augment, impulsades per l’ús massiu de plataformes digitals i xarxes socials.

Un dels factors clau en aquest creixement ha estat la pandèmia de la covid-19. Durant els confinaments, milions de persones van incrementar la seva presència en línia, tant per socialitzar com per comprar o treballar. Això va crear un entorn ideal per als estafadors, que van aprofitar la situació per perfeccionar les seves tècniques. Paral·lelament, l’avenç tecnològic ha facilitat la creació de continguts falsos molt realistes, com veus sintetitzades, vídeos manipulats o webs gairebé indistingibles dels reals.

Les estafes actuals són sovint operacions transnacionals, amb infraestructures repartides arreu del món. En molts casos, aquestes activitats es duen a terme des de regions amb poca capacitat de control per part de les autoritats, com zones en conflicte o amb governs febles. Myanmar, per exemple, s’ha convertit en un dels epicentres d’aquests centres d’estafa, on edificis que abans allotjaven casinos il·legals ara serveixen com a bases d’operacions criminals.

Un aspecte especialment preocupant és que no tots els estafadors actuen voluntàriament. Moltes persones són captades amb ofertes de feina falses i acaben sent víctimes de tràfic de persones. Un cop arriben a aquests centres, se’ls confisquen els passaports i se’ls obliga a treballar en condicions extremes, sota amenaces i violència, amb objectius econòmics molt exigents. Això crea una doble capa de victimisme: la de qui perd els diners i la de qui és forçat a participar en el frau.

Davant d’aquesta realitat, la lluita contra les estafes requereix una resposta global i coordinada. Recentment, s’han fet passos importants en aquest sentit, com la signatura d’acords internacionals per reforçar la cooperació entre països, empreses tecnològiques i forces de seguretat. No obstant, aquesta cooperació encara és limitada i desigual. Molts dels països on es concentren aquestes activitats no disposen dels recursos ni de les capacitats tècniques necessàries per combatre-les eficaçment.

Els experts destaquen la necessitat de compartir coneixement, tecnologia i recursos entre països desenvolupats i en desenvolupament. La investigació del frau modern requereix perfils especialitzats, com analistes de dades, experts en criptomonedes o investigadors digitals, que no sempre estan disponibles arreu.

També és clau el paper de les grans empreses tecnològiques. Plataformes com xarxes socials, aplicacions de missatgeria o llocs de cites són sovint el punt d’entrada de les estafes. Algunes empreses han començat a implementar mesures més estrictes, com la detecció i eliminació massiva de comptes falsos o la prevenció de descàrregues d’aplicacions malicioses. Tot i això, molts experts consideren que encara cal una implicació més profunda i operativa.

Malgrat la complexitat del problema, hi ha exemples d’èxit que demostren que la cooperació pot funcionar. En alguns casos, la comunicació ràpida entre autoritats de diferents països ha permès bloquejar transferències i recuperar diners abans que desapareguessin completament.

En conclusió, les estafes modernes són un fenomen global, dinàmic i altament sofisticat que combina tecnologia, psicologia i xarxes criminals internacionals. Combatre-les exigeix no només acció policial, sinó també educació ciutadana, responsabilitat empresarial i una cooperació internacional molt més estreta. Mentrestant, la millor defensa continua sent la prevenció: desconfiar de situacions sospitoses, verificar identitats i evitar prendre decisions econòmiques sota pressió emocional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ús de la IA per identificar víctimes d’abús sexual infantil

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Policia Metropolitana de Londres (Met) està explorant l’ús de la intel·ligència artificial (IA) com a eina clau per combatre l’abús sexual infantil, especialment en l’àmbit digital, on aquest tipus de delicte creix de manera accelerada. L’objectiu principal és millorar la capacitat d’identificar víctimes de forma més ràpida i eficient, alhora que es redueix l’impacte emocional que suposa per als investigadors revisar manualment grans volums de material altament traumàtic.

Tradicionalment, els agents han hagut de dedicar moltes hores a examinar imatges i vídeos confiscats per determinar si estan vinculats a casos ja coneguts o si apunten a noves víctimes. Aquest procés no només és lent, sinó també psicològicament molt exigent. Amb la introducció de la IA, la Met pretén automatitzar part d’aquesta tasca mitjançant sistemes capaços d’analitzar grans quantitats de contingut en poc temps, identificant patrons, classificacions i possibles indicis de víctimes no identificades. Això permetria prioritzar casos amb més risc i accelerar les intervencions de protecció.

Segons dades recents, la Met va investigar més de 5.400 delictes d’abús sexual infantil en un any, amb més de 1.300 infants que necessiten protecció en casos relacionats amb l’explotació sexual en línia. Aquest fenomen, conegut com a OCSAE (Online Child Sexual Abuse and Exploitation), ha augmentat un 25 % interanual i representa una part significativa de la càrrega policial en l’àmbit nacional. En aquest context, la necessitat de noves eines tecnològiques esdevé crítica per gestionar el volum i la complexitat dels casos.

La IA també podria ajudar a classificar el material segons la seva gravetat (categories A, B i C), destacant els casos més urgents —especialment els de categoria A, que inclouen abusos més greus— per a una intervenció immediata. A més, la Met està provant altres tecnologies capaces de revisar centenars de milers de missatges en qüestió de minuts, una tasca que manualment requeriria dies o setmanes.

Tot i els beneficis potencials, la Met ha subratllat que qualsevol ús de la IA es farà dins de marcs legals i ètics estrictes, amb supervisió humana constant. Els agents especialitzats continuaran sent responsables de la presa de decisions, assegurant que la tecnologia es faci servir com a suport i no com a substitut del judici professional.

Paral·lelament a la innovació tecnològica, la Met també està invertint 10 milions de lliures en la millora dels espais d’entrevista per a víctimes infantils. Aquestes sales, conegudes com a VRI (Visual Recorded Interviews), estan dissenyades per oferir entorns segurs, còmodes i adaptats a les necessitats dels infants, incloent-hi aquells amb discapacitats o neurodivergents. L’objectiu és reduir el trauma associat a la declaració i millorar la qualitat dels testimonis, ja que s’ha demostrat que els infants proporcionen relats més clars quan se senten segurs i recolzats.

Les noves instal·lacions inclouen mobiliari ajustable, espais per al joc i el dibuix, i recursos educatius adaptats a diferents edats. Aquest enfocament centrat en l’infant forma part d’una estratègia més àmplia que també inclou la formació de milers d’agents en comunicació sensible al trauma i l’ampliació d’equips especialitzats en explotació infantil.

Tot i aquests avenços, experts i responsables en l’àmbit de les víctimes recorden que la millora d’infraestructures i tecnologies és només una part de la solució. Un dels grans reptes continua sent garantir que les víctimes rebin suport continu i siguin tractades amb dignitat durant tot el procés judicial, ja que moltes abandonen abans que es prenguin decisions legals.

En conclusió, la combinació d’intel·ligència artificial i inversió en entorns més humans representa un canvi significatiu en la manera com les forces de seguretat fan front a l’abús sexual infantil. Aquest enfocament integrat no només busca augmentar l’eficiència operativa, sinó també posar el benestar de les víctimes i dels professionals al centre de la resposta policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reducció de la violència amb arma blanca al Regne Unit: mesures, resultats i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat una reducció significativa de la violència amb arma blanca, destacant que els homicidis amb ganivet han disminuït un 27 % en el mateix període en què s’han retirat més de 63.000 ganivets i armes dels carrers. Aquesta dada s’emmarca dins d’una estratègia més àmplia orientada a combatre la criminalitat violenta i millorar la seguretat pública, especialment en entorns urbans afectats per la delinqüència juvenil.

La retirada d’aquestes armes s’ha produït a través de diverses vies. D’una banda, els programes de lliurament voluntari han permès recollir prop de 58.000 ganivets, facilitant que els ciutadans puguin desfer-se d’armes sense conseqüències legals. D’altra banda, les autoritats frontereres han confiscat milers d’armes addicionals, mentre que la policia ha intensificat les operacions contra xarxes criminals, especialment en el marc del conegut County Lines Programme, centrat en el tràfic de drogues i l’explotació de joves.

A més de la reducció dels homicidis, altres indicadors també mostren una tendència a la baixa: els robatoris amb ganivet han disminuït un 10 % i les hospitalitzacions per apunyalament, un 11 %. Tot plegat suggereix un impacte positiu de les mesures adoptades, tot i que cal analitzar aquestes xifres amb prudència per entendre fins a quin punt es tracta d’una tendència consolidada.

Un dels pilars de la nova estratègia governamental, anomenada “Protecting Lives, Building Hope”, és la prevenció. L’objectiu és reduir a la meitat la criminalitat amb arma blanca en una dècada, no només mitjançant l’aplicació de la llei, sinó també abordant les causes socials que hi ha al darrere. Això inclou programes de suport a joves en risc, inversions en educació i iniciatives comunitàries per evitar que els adolescents entrin en dinàmiques delictives.

En l’àmbit legislatiu, s’han introduït mesures més estrictes per limitar l’accés a armes perilloses. Entre aquestes destaca la prohibició de certs tipus de ganivets, com els anomenats “zombie knives”, així com noves regulacions sobre la venda en línia. En aquest context, la coneguda Ronan’s Law estableix un sistema de verificació d’edat en dues fases per comprar ganivets a internet, tant en el moment de la compra com en el del lliurament. També obliga els venedors a informar sobre compres massives que puguin resultar sospitoses.

Aquesta llei porta el nom d’un jove assassinat amb una arma adquirida en línia, un cas que va evidenciar les mancances en el control de la venda d’aquest tipus de productes. La implicació de la seva família en la promoció de canvis legislatius ha estat clau per accelerar reformes que busquen evitar tragèdies similars en el futur.

Paral·lelament, el govern ha introduït un nou delicte: la possessió d’un ganivet amb intenció de cometre violència, fins i tot en espais privats. Aquesta mesura amplia els poders policials, permetent intervenir abans que es produeixi un acte violent, tot i que també ha generat debat sobre l’equilibri entre seguretat i drets civils.

Malgrat els resultats positius, diversos experts assenyalen que la relació entre la retirada d’armes i la reducció de la violència no és necessàriament directa. Factors com les condicions socioeconòmiques, les polítiques educatives o els canvis en les dinàmiques criminals també poden influir en l’evolució de les xifres. A més, alguns dels ganivets retirats poden no haver estat vinculats a activitats delictives, cosa que dificulta mesurar l’impacte real de les mesures.

En conclusió, la reducció dels homicidis amb ganivet al Regne Unit representa un avenç rellevant en matèria de seguretat, però no pot atribuir-se a una única causa. L’estratègia adoptada combina accions policials, reformes legals i iniciatives preventives, configurant un enfocament integral que podria servir de referència per a altres països. No obstant això, el repte a llarg termini continua sent abordar les arrels socials de la violència per garantir una reducció sostinguda i duradora.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estratègies basades en dades per combatre la criminalitat amb arma blanca

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat un nou paquet de mesures amb l’objectiu de combatre la criminalitat amb arma blanca, centrant-se especialment en aquelles zones on aquest tipus de delicte es concentra de manera reiterada. Segons les dades oficials, la major part dels incidents amb ganivets es produeixen en un nombre molt reduït de carrers i àrees específiques, fet que ha portat a adoptar una estratègia altament focalitzada i basada en dades.

Una de les novetats principals és la inversió de més de 26 milions de lliures a través de l’anomenat Knife Crime Concentrations Fund. Aquest fons es destinarà a 27 cossos policials d’Anglaterra i Gal·les, responsables de prop del 90 % dels casos de criminalitat amb arma blanca. L’objectiu és intensificar la presència policial i les mesures de vigilància en els punts més conflictius per tal de prevenir delictes i detenir els responsables de manera més eficaç.

Per fer-ho possible, el Ministeri de l’Interior anglès ha desenvolupat una nova tecnologia de cartografia que permet identificar “punts calents” de criminalitat amb una precisió molt elevada, àrees de fins només 0,1 km². Aquest enfocament de microgeografia permet no només saber on es produeixen els delictes, sinó també en quins moments del dia són més probables. Així, les forces de seguretat poden desplegar recursos de manera molt més eficient i estratègica.

Entre les mesures que es desplegaran en aquestes zones destaquen l’augment de patrulles policials, la instal·lació de noves càmeres de vigilància (CCTV), l’ús de tecnologia de reconeixement facial en temps real i la col·locació d’arcs detectors de ganivets. Aquest conjunt d’accions pretén actuar tant com a element dissuasiu com a eina per identificar i detenir persones implicades en activitats delictives.

Aquest pla forma part d’una estratègia més àmplia del govern britànic, presentada sota el títol “Protecting Lives, Building Hope”, que té com a objectiu reduir a la meitat la criminalitat amb arma blanca en el termini d’una dècada. Més enllà de les mesures policials, el pla posa un èmfasi especial en la prevenció, especialment entre els joves, considerats un col·lectiu clau pel risc tant de victimització com de participació en aquests delictes.

En aquest sentit, es preveu la creació de 50 centres anomenats “Young Futures Hubs” abans que acabi la legislatura, ubicats en zones especialment afectades. Aquests centres oferiran suport integral als joves, amb serveis educatius, socials i d’acompanyament, amb la finalitat de reduir els factors de risc associats a la violència. Paral·lelament, es desplegaran 50 “Young Futures Panels”, equips multidisciplinaris encarregats d’identificar precoçment menors vulnerables i proporcionar-los un suport coordinat.

El govern també continuarà finançant programes ja existents, com les unitats de reducció de la violència, amb una inversió de més de 66 milions de lliures, i també iniciatives educatives com el programa Safety In & Around Schools Partnership, que arribarà fins a 250 escoles en zones de risc. Aquest programa ofereix formació especialitzada per millorar la seguretat dels alumnes, especialment en els desplaçaments cap a l’escola.

Altres mesures inclouen el reforç de la lluita contra la distribució d’armes a través d’internet, amb finançament per al Knife Crime Coordination Center, així com inversions en el programa County Lines, orientat a combatre les xarxes de tràfic de drogues que sovint estan vinculades a la violència amb arma blanca. També es destinen recursos al programa Turnaround del Ministeri de Justícia, que treballa amb joves en risc d’entrar al sistema judicial.

Experts i representants d’organitzacions socials han valorat positivament aquest enfocament basat en dades i intervenció localitzada. Destaquen que la criminalitat amb arma blanca no només genera víctimes directes, sinó també un clima de por que afecta profundament la vida quotidiana dels joves i la cohesió de les comunitats. Per això, consideren essencial actuar sobre les causes estructurals i no només sobre les conseqüències.

En conjunt, aquesta estratègia combina tecnologia, acció policial intensiva i intervenció social amb l’objectiu de reduir la violència, millorar la seguretat pública i oferir oportunitats reals als joves en risc. Tot i que els primers indicadors apunten a una lleugera reducció dels casos, el repte continua sent consolidar aquesta tendència a llarg termini i garantir que les mesures adoptades tinguin un impacte sostenible.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els menors i el llenguatge codificat en línia: un repte creixent per a la seguretat digital

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els últims anys, la presència d’infants i adolescents a internet ha augmentat de manera exponencial, especialment en plataformes com ara TikTok, Instagram, YouTube o Discord. Aquest increment d’activitat digital ha anat acompanyat d’un fenomen preocupant: la difusió de llenguatge codificat utilitzat per adults amb intencions potencialment perilloses, sovint abans que els mateixos pares en siguin conscients.

Un cas revelador és el d’una nena de 10 anys que, en una conversa de TikTok, va respondre a un desconegut dient “no soc un MAP”. Aquest terme, desconegut per molts adults, significa minor-attracted person (persona atreta per menors). Aquest tipus de llenguatge forma part d’un sistema de codis i eufemismes que permet a determinats individus comunicar-se evitant ser detectats pels sistemes de moderació de les plataformes.

El terme MAP no és un cas aïllat. Hi ha tot un ecosistema de paraules i codis que poden aparèixer en fòrums, xarxes socials o comunitats en línia. En són alguns exemples NOMAP (persona atreta per menors que no actua segons els seus impulsos), 764 (codi numèric associat a aquests interessos), AOA (edat d’atracció) i AMSC (contacte sexual adult–menor). Aquestes expressions, aparentment innocents o tècniques, poden amagar discursos o intencions que representen un risc per als menors.

Una de les raons per les quals els infants detecten i entenen aquest llenguatge abans que els adults és la seva immersió constant en els entorns digitals. Estudis recents indiquen que una proporció significativa d’adolescents passa una gran part del temps connectada, fins i tot de manera gairebé constant. Aquesta exposició continuada els permet captar significats a partir del context, encara que no en coneguin l’origen exacte.

Aquest fenomen s’emmarca en el que es coneix com a algospeak: una forma de comunicació adaptada per esquivar els sistemes automàtics de moderació. Els usuaris substitueixen paraules explícites per codis, números o mems que fan que el contingut sigui més difícil de detectar. Això genera una escletxa entre la capacitat de control de les plataformes i l’evolució del llenguatge en línia.

Els processos de contacte potencialment nocius solen seguir patrons similars. Primer es fa servir un llenguatge ambigu o codificat per evitar sospites; després es pot establir una relació aparentment innocent mitjançant comentaris o un contingut compartit. Progressivament la conversa es trasllada a canals privats i missatges directes, en què la supervisió és menor. En alguns casos, els usuaris creen comptes alternatius per evitar restriccions o bloquejos.

Davant d’aquest escenari, la resposta no pot ser únicament reactiva; és a dir, no n’hi ha prou d’actuar quan ja ha aparegut el problema. La recerca en seguretat digital i educació indica que la prevenció és clau. Això implica formar els adults i els menors en competències digitals que els permetin entendre com funcionen les plataformes i els algoritmes. Per exemple, és important que els joves entenguin que el contingut que veuen no sempre és fruit d’una cerca activa, sinó que sovint és recomanat per sistemes que prioritzen la interacció i el temps de visualització. Aquest coneixement pot ajudar-los a interpretar millor per què apareixen determinats continguts i a desenvolupar una actitud més crítica.

També és recomanable parlar sobre el llenguatge codificat des d’edats primerenques, especialment a finals de primària o inicis de secundària. Explicar per què algunes persones utilitzen eufemismes o codis pot ajudar els infants a identificar situacions sospitoses i a reaccionar-hi de manera adequada.

Una altra estratègia efectiva és practicar respostes davant situacions incòmodes. Frases com ara “no vull parlar d’això”, “et bloquejaré” o “surto de la conversa” poden donar seguretat als menors i reduir la pressió de respondre. A més, és fonamental que entenguin que no tenen cap obligació de ser educats amb els desconeguts en línia i que no han de compartir informació personal.

El paper dels pares i tutors també és essencial. Més enllà de controlar o limitar l’ús de dispositius, és important acompanyar els menors en la seva experiència digital. Això implica interessar-se pel que fan en línia, parlar obertament sobre els riscos i fomentar un entorn de confiança en què se sentin còmodes compartint qualsevol situació que els sembli estranya o incòmoda.

En definitiva, la seguretat digital dels menors requereix una combinació de coneixement, prevenció i comunicació. El llenguatge codificat és només una de les moltes formes en què es poden manifestar els riscos en línia, però la seva naturalesa subtil el fa especialment difícil de detectar. Per això, la conscienciació i l’educació continuada són eines fonamentals per protegir els més joves en un entorn digital cada vegada més complex.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la pressió policial als punts calents del crim amb arma blanca

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Ministeri de l’Interior britànic, per mitjà de la diputada Sarah Jones, ha anunciat una nova estratègia per combatre el crim amb arma blanca a Anglaterra i Gal·les basada en una idea clau: la major part d’aquests delictes es concentren en zones molt concretes i es repeteixen en els mateixos carrers i franges horàries. Aquesta realitat ha portat el govern britànic a apostar per un enfocament molt més precís, intensiu i basat en dades per reduir aquest tipus de violència.

El pla introdueix una nova tecnologia de cartografia capaç d’identificar punts calents de criminalitat amb una precisió de fins a 0,1 quilòmetres quadrats. Aquesta aproximació, coneguda com a microgeografia, permet a les forces policials detectar amb exactitud no només on es produeixen els delictes, sinó també quan tenen lloc amb més freqüència.

A partir d’aquesta informació, la policia podrà desplegar recursos de manera molt més eficient i centrar-se en aquells espais on el risc és més elevat. L’objectiu és deixar enrere les estratègies generalistes i apostar per intervencions específiques i focalitzades.

Les zones identificades com a punts calents experimentaran un increment notable de l’activitat policial. Algunes de les mesures previstes són:

  • Augmentar les patrulles policials.
  • Instal·lar noves càmeres de videovigilància (CCTV).
  • Usar el reconeixement facial en directe.
  • Implementar arcs detectors d’armes blanques.

Aquest conjunt d’accions pretén dissuadir la comissió de delictes, facilitar la identificació dels autors i millorar la capacitat de resposta immediata davant els incidents.

El govern britànic ha destinat més de 26 milions de lliures a l’anomenat Fons de Concentració de Delictes amb Arma Blanca. Aquest finançament es distribuirà entre 27 forces policials que concentren aproximadament el 90 % dels delictes amb arma blanca del país.

Aquesta inversió s’emmarca dins d’un pla més ampli que té com a objectiu reduir a la meitat el crim amb aquestes armes tallants en el termini d’una dècada. Segons la ministra Sarah Jones, aquesta estratègia permetrà salvar vides i reforçar la seguretat de les comunitats.

Més enllà de l’augment de la pressió policial, el pla també inclou mesures orientades a la prevenció. El govern reconeix que el crim amb arma blanca està sovint relacionat amb factors socioeconòmics, especialment entre els joves.

Per això, es preveu:

  • Crear 50 centres juvenils (Young Futures Hubs) a les zones afectades.
  • Implementar panells per detectar precoçment els joves en situació de risc.
  • Promoure programes de suport a les escoles de les àrees vulnerables.
  • Invertir en programes de reducció de la violència i intervenció comunitària.

Aquest enfocament busca actuar abans que es produeixi el delicte, i oferir alternatives i suport als col·lectius més vulnerables.

L’estratègia presenta diversos avantatges. D’una banda, permet optimitzar els recursos policials i centrar-los allà on són més necessaris; de l’altra, pot generar resultats més ràpids a l’hora de reduir la criminalitat en zones concretes.

Tanmateix, també planteja alguns reptes importants. L’ús del reconeixement facial en directe pot generar preocupació en matèria de privacitat i drets civils. A més, la concentració de l’activitat policial en determinats barris podria derivar en percepcions d’un excés de presència policial.

Finalment, l’eficàcia del model dependrà en gran mesura de la qualitat de les dades i de la coordinació entre els diferents actors implicats.

La nova estratègia del Regne Unit representa un canvi significatiu en la manera d’abordar el crim amb arma blanca. Apostant per la tecnologia, l’anàlisi de dades i la intervenció focalitzada, el govern busca actuar amb més precisió i eficàcia.

Alhora, la combinació de mesures policials i iniciatives de prevenció social reflecteix un enfocament més integral del problema. Si bé els resultats encara s’han de veure, aquesta estratègia podria marcar el camí per a altres països que afronten reptes similars en matèria de seguretat urbana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dos nous estudis revelen que la intel·ligència artificial es pot utilitzar per fomentar la violència de gènere i l’abús sexual

Notes de seguretatDeixa un comentari

La investigadora Clare McGlynn, experta en violència contra les dones i nenes, alerta que l’última generació de bots de conversa (chatbot) d’intel·ligència artificial (IA) està facilitant noves formes d’abús d’una escala i intensitat preocupants. Tot i que la relació entre tecnologia i violència de gènere no és nova —tenim, per exemple, els hipertrucatges (deepfakes) sexuals o l’abús basat en imatges—, McGlynn considera que els bots de conversa representen un canvi qualitatiu. La seva recerca documenta que aquestes eines, sovint accessibles de manera gratuïta, permeten als usuaris simular escenaris de violació, incest i abús sexual infantil, així com altres formes de violència de gènere.

Tal com informa Patricia Clarke a observer.co.uk, aquest informe coincideix amb una investigació de la Internet Watch Foundation (IWF), que denuncia un creixement ràpid del material d’abús sexual infantil generat per IA. Les dades són especialment alarmants: el 2025 es van identificar milers de vídeos generats per IA, amb un increment exponencial respecte de l’any anterior. A més, una proporció significativa d’aquest contingut es classifica en els nivells més extrems de gravetat. Les nenes representen la immensa majoria de les víctimes, fet que evidencia un clar biaix de gènere en els danys produïts.

Els informes coincideixen a assenyalar que el problema no és només l’ús indegut de la tecnologia, sinó també les decisions de disseny de les plataformes. Quan les empreses prioritzen el creixement i la captació d’usuaris per sobre de la seguretat, creen entorns que faciliten l’abús. En particular, els models d’IA de codi obert són un factor de risc, ja que qualsevol usuari pot descarregar-los, modificar-los i eliminar-ne les salvaguardes. Aquesta accessibilitat ha estat celebrada en fòrums del web fosc (dark web), en què alguns usuaris veuen la IA com una eina per materialitzar fantasies il·legals amb un alt grau de realisme.

Un dels àmbits més preocupants és el de les aplicacions de rol i companyia, en què els bots de conversa actuen com a interlocutors ficticis. Plataformes amb milions d’usuaris permeten crear personatges que poden representar situacions abusives o sexualitzades, incloent-hi menors. La manca de control efectiu sobre aquests continguts i la facilitat per accedir-hi amplifiquen els riscos, especialment per a usuaris joves. 

McGlynn defineix aquest fenomen com a “violència simulada per bots de conversa” i destaca que és un problema encara poc visible en la recerca acadèmica. Malgrat l’abundància d’estudis sobre seguretat en IA, hi ha una manca significativa d’anàlisi centrada en l’impacte de gènere. Aquesta invisibilitat pot contribuir a perpetuar riscos sistèmics a mesura que la tecnologia evoluciona.

Pel que fa a la regulació, els experts consideren que la resposta actual és insuficient i fragmentada. Algunes mesures, com ara restringir l’accés a determinades aplicacions o prohibir-les en certs països, es consideren passos limitats que no aborden el problema estructural: el disseny mateix de les plataformes. En aquest context, McGlynn proposa crear un nou delicte penal per al desplegament perillós de bots de conversa d’IA, que responsabilitzi les empreses que no implementin mesures adequades per prevenir-ne els danys.

Paral·lelament, la IWF reclama que la seguretat per disseny esdevingui un estàndard obligatori, que inclogui proves prèvies al llançament i mecanismes d’auditoria independents. També s’estan produint moviments en l’àmbit polític: al Regne Unit, la Cambra dels Lords ha proposat introduir responsabilitats penals per als proveïdors de bots de conversa insegurs, i es planteja incloure aquests serveis dins la legislació de seguretat en línia. No obstant això, els crítics assenyalen que encara manca un regulador específic i obligacions clares que garanteixin la seguretat abans que els productes arribin al públic.

En definitiva, els informes posen de manifest una tensió creixent entre la innovació tecnològica i la protecció dels drets fonamentals. Sense intervencions més contundents, hi ha el risc que la IA no només reflecteixi formes de violència existents, especialment contra les dones i nenes, sinó que també les amplifiqui. Per als professionals de la seguretat, això implica la necessitat d’adoptar un enfocament proactiu, basat en la prevenció, la responsabilitat i el disseny ètic de les tecnologies emergents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El NIST impulsa l’anàlisi d’empremtes digitals amb noves dades i programari obert

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’anàlisi d’empremtes digitals continua sent una de les eines més rellevants en les investigacions criminals, però també és un procés complex que requereix una gran precisió i experiència. En aquest context, l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia (NIST) dels Estats Units ha fet un pas important per modernitzar aquest camp amb el llançament de nous recursos que combinen dades massives i tecnologia de codi obert.

El NIST ha completat recentment la seva Base de dades especial 302 (SD 302), un conjunt que inclou aproximadament 10.000 empremtes digitals recollides en entorns controlats, a partir de 200 voluntaris. Tot i que aquesta base de dades ja existia des de l’any 2019, fins ara només una part de les imatges disposava d’anotacions detallades. Amb aquesta nova actualització, totes les empremtes han estat completament anotades, cosa que n’augmenta significativament el valor per a la recerca i la formació.

Aquestes anotacions són especialment rellevants perquè indiquen la qualitat de diferents zones de cada empremta mitjançant codis de colors. En la pràctica, això permet identificar amb més facilitat quines parts d’una empremta contenen informació útil per a la identificació i quines poden ser menys fiables. Aquesta distinció és fonamental tant per als examinadors humans com per als sistemes automatitzats, ja que les empremtes recollides en les escenes del crim sovint són incompletes, borroses o parcialment deteriorades.

Des del punt de vista de la seguretat i la investigació forense, la disponibilitat d’un conjunt de dades completament anotat representa un avenç clau. No només facilita la formació de nous professionals, sinó que també permet desenvolupar i validar algoritmes d’intel·ligència artificial (IA) amb una base empírica sòlida. En un moment en què la IA té un paper creixent en l’anàlisi de proves digitals, disposar de dades de qualitat és essencial per garantir resultats fiables i reproduïbles.

Paral·lelament, el NIST ha alliberat un nou programari de codi obert anomenat Open LQM, una evolució d’una eina prèviament utilitzada per les forces de l’ordre als Estats Units. Aquest programari està dissenyat per avaluar automàticament la qualitat de les empremtes digitals. El seu funcionament és relativament senzill: analitza una imatge i li assigna una puntuació entre 0 i 100 que reflecteix el nivell de detall i utilitat de l’empremta.

Aquesta funcionalitat té implicacions pràctiques molt importants. En una investigació, els analistes poden tenir centenars d’empremtes recollides en una mateixa escena. Poder classificar-les automàticament segons la seva qualitat permet prioritzar aquelles que tenen més probabilitats de conduir a una identificació positiva, i reduir així el temps i els recursos necessaris. A més, l’ús d’una mètrica objectiva contribueix a millorar la consistència entre diferents examinadors, un aspecte crític en els processos judicials.

Un altre element destacable és el fet que Open LQM sigui de codi obert i compatible amb múltiples sistemes operatius, incloent-hi Windows, Mac i Linux. Això en facilita l’adopció a escala global, tant per part d’organismes policials com de centres de recerca i universitats. Aquesta obertura també fomenta la transparència i la col·laboració, dos valors cada cop més importants en el desenvolupament de tecnologies aplicades a la seguretat.

Així doncs, la combinació del conjunt de dades SD 302 completament anotat i el programari Open LQM ofereix una plataforma potent per avançar en la ciència de la identificació per empremtes digitals. Aquests recursos no només milloren les eines disponibles actualment, sinó que també estableixen les bases per a futures innovacions en l’àmbit forense digital i la seguretat.

En definitiva, la iniciativa del NIST exemplifica com la integració de dades de qualitat, eines obertes i intel·ligència artificial pot transformar processos tradicionals i augmentar-ne l’eficiència i la fiabilitat. Per als professionals de la seguretat, aquests avenços representen una oportunitat clara per millorar les capacitats d’anàlisi i adaptar-se a un entorn cada cop més tecnològic i exigent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació Alice: una ofensiva global contra el cibercrim i l’explotació infantil al web fosc

Notes de seguretatDeixa un comentari

El març de 2026, una operació internacional coordinada per autoritats alemanyes i amb el suport de l’Europol va culminar en una de les accions més importants contra xarxes de cibercrim i explotació infantil al web fosc (dark web). Coneguda com a Operació Alice, aquesta iniciativa va reunir forces policials de 23 països, amb l’objectiu de desmantellar una infraestructura massiva de llocs fraudulents vinculats a contingut il·legal i serveis criminals.

La investigació, iniciada l’any 2021, va revelar que un únic operador controlava més de 373.000 dominis .onion; és a dir, llocs accessibles a través de la xarxa Tor dissenyats per ocultar la identitat i la ubicació dels servidors i els usuaris. Aquesta xifra situa el cas com un dels més grans mai detectats en aquest àmbit.

Els portals simulaven oferir material d’abús sexual infantil i altres serveis de cibercrim, com la venda de dades de targetes de crèdit o accessos il·legals a sistemes informàtics. Tot i això, es tractava principalment d’una operació fraudulenta: els clients pagaven —habitualment en bitcoin—, però no rebien cap contingut.

Els “paquets” anunciats oscil·laven entre els 17 i els 215 euros i prometien grans volums de dades. Aquest model combinava dues dimensions delictives: l’explotació de contingut extremadament greu i una estafa massiva a escala global.

Entre el 9 i el 19 de març de 2026, les autoritats van aconseguir resultats significatius:

  • Identificació del principal operador de la xarxa.
  • Identificació de 440 clients arreu del món.
  • Tancament de més de 373.000 llocs al web fosc.
  • Confiscació de 105 servidors.
  • Intervenció de dispositius electrònics i dades digitals.

Segons les autoritats, el responsable és un home de 35 anys resident a la Xina que hauria generat més de 345.000 euros de beneficis, a partir d’uns 10.000 clients. Durant el període d’activitat, va arribar a gestionar fins a 287 servidors simultàniament, molts dels quals situats a Alemanya.

Un dels aspectes més rellevants de l’operació és que no només s’ha perseguit l’oferta, sinó també la demanda. Les 440 persones identificades com a clients són considerades sospitoses, tot i no haver rebut el material anunciat.

Des del punt de vista legal i de seguretat, el simple intent d’adquirir aquest tipus de contingut constitueix un delicte greu en moltes jurisdiccions. A més, les forces de seguretat consideren aquests individus com a objectius d’alt risc, ja que podrien estar implicats en altres activitats delictives o representar una amenaça potencial.

Al llarg de la investigació, les autoritats van actuar de manera immediata en aquells casos en què es podia identificar menors en situació de risc. Aquesta dimensió és clau: més enllà de la repressió del delicte, l’objectiu prioritari és la protecció de les víctimes.

Per exemple, el 2023 es va intervenir en el cas d’un individu d’Alemanya que havia intentat adquirir material il·legal, fet que va conduir a la seva condemna posterior. Aquest tipus d’actuacions mostren com la intel·ligència obtinguda pot tenir un impacte directe en la prevenció de l’abús.

L’Europol va tenir un paper fonamental en la coordinació de l’operació, en facilitar l’intercanvi d’informació entre països i aportar capacitats analítiques avançades. També va contribuir de manera decisiva al rastreig de transaccions en criptomonedes, un element clau per identificar l’operador i els usuaris. Aquest cas demostra que, malgrat l’ús de tecnologies d’anonimització com Tor o pagaments en bitcoin, les forces de seguretat poden reconstruir l’activitat criminal mitjançant l’anàlisi forense digital i la cooperació internacional.

L’Operació Alice envia un missatge contundent: l’anonimat a internet no és absolut, i les infraestructures criminals, per sofisticades que siguin, poden ser desmantellades. La combinació de tècniques d’investigació digital, seguiment financer i col·laboració internacional s’ha consolidat com una eina efectiva contra el cibercrim global.

Per al sector de la seguretat, aquest cas posa de manifest diverses lliçons clau: la importància de la intel·ligència compartida, la necessitat d’abordar tant l’oferta com la demanda i el valor de la tecnologia en la lluita contra amenaces complexes.

En definitiva, es tracta d’una operació que no només ha desarticulat una xarxa massiva, sinó que també reforça la capacitat global per detectar, perseguir i prevenir formes greus de criminalitat a la xarxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El crim mediambiental com a amenaça emergent: cap a una resposta policial

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat un reforç significatiu en la lluita contra el crim relacionat amb els residus, un fenomen sovint infravalorat però amb un impacte creixent tant en la seguretat pública com en l’economia i el medi ambient. La nova estratègia inclou l’atorgament de poders d’estil policial als agents de l’Agència de Medi Ambient, amb l’objectiu de millorar la capacitat d’intervenció, perseguir les xarxes criminals i prevenir activitats il·legals abans que es consolidin.

Aquest moviment reflecteix un canvi important en la percepció institucional del problema: el crim mediambiental deixa de ser vist com una infracció administrativa o menor per ser tractat com una forma de criminalitat organitzada greu. Les xarxes implicades en l’abocament il·legal, el transport fraudulent de residus o la gestió il·lícita d’abocadors operen sovint amb estructures sofisticades, generant beneficis elevats i aprofitant buits reguladors i limitacions en la capacitat d’inspecció.

La nova proposta legislativa pretén ampliar els poders dels agents mediambientals sota marcs legals com la Police and Criminal Evidence Act (PACE) i la Proceeds of Crime Act (POCA). En la pràctica, això permetria els inspectors disposar d’eines similars a les de la policia, incloent-hi capacitats d’investigació més àmplies, accés a proves, detencions en determinades circumstàncies i, especialment, la possibilitat de rastrejar i confiscar els beneficis econòmics derivats de l’activitat criminal.

Des d’una perspectiva de seguretat, aquest enfocament és especialment rellevant perquè ataca un dels principals incentius d’aquest tipus de delinqüència: el benefici econòmic. El crim dels residus mou aproximadament 1.000 milions de lliures anuals, fet que el converteix en un sector atractiu per a grups criminals organitzats. Mitjançant l’aplicació de mecanismes financers, com els previstos a la POCA, el govern busca desmantellar aquests models de negoci, reduint la rendibilitat de les activitats il·legals.

Un altre element clau de la nova estratègia és la millora de la coordinació institucional. La Unitat Conjunta per al Crim contra els Residus (JUWC), que agrupa diferents organismes com forces policials i agències nacionals, s’ha reforçat amb especialistes en investigació, intel·ligència i anàlisi financera. Aquesta aproximació multidisciplinària és essencial per fer front a xarxes que sovint operen a escala regional o nacional, utilitzant empreses pantalla i sistemes complexos de blanqueig de capitals.

A més, el govern està explorant noves vies de col·laboració amb el sector privat, especialment amb bancs i institucions financeres. L’objectiu és facilitar l’intercanvi d’informació sobre actors sospitosos, de manera que aquestes entitats puguin prendre decisions informades i evitar fer negocis amb empreses vinculades al crim dels residus. Aquest enfocament s’alinea amb tendències més àmplies en matèria de seguretat, on la cooperació publicoprivada esdevé clau per detectar i interrompre activitats il·lícites.

Les mesures també tenen una dimensió preventiva i comunitària. L’augment dels abocaments il·legals i dels punts de residus no autoritzats no només genera danys ambientals, sinó que també impacta directament en la percepció de seguretat dels ciutadans. Espais degradats i mal gestionats poden contribuir a una sensació d’abandonament institucional, afavorint altres formes de delinqüència i debilitant la cohesió social. En aquest sentit, el govern vincula aquesta ofensiva amb iniciatives més àmplies de regeneració comunitària i millora de l’espai públic.

Els resultats recents mostren que l’aplicació de la llei ja està produint efectes, amb més d’un centenar de processos judicials i el tancament de més d’un miler de llocs de residus il·legals en poc més d’un any. No obstant això, les autoritats reconeixen que el problema continua evolucionant, amb criminals cada cop més adaptatius i tecnològicament sofisticats. Per això, consideren necessari dotar els agents de més eines i flexibilitat operativa.

Tot i els beneficis potencials, aquesta ampliació de poders també planteja qüestions rellevants. L’atorgament de competències similars a les policials a organismes no policials requereix garanties clares en matèria de supervisió, formació i rendició de comptes. És fonamental assegurar que l’ús d’aquests poders sigui proporcional, transparent i respectuós amb els drets individuals, evitant possibles abusos o solapaments competencials.

En conclusió, la nova estratègia del Regne Unit contra el crim dels residus representa una evolució significativa en les polítiques de seguretat. En reconèixer aquesta activitat com una amenaça greu i organitzada, i en dotar els agents mediambientals de poders reforçats, el govern aposta per una resposta més contundent, coordinada i orientada a resultats. Si s’implementa de manera equilibrada, aquest model pot contribuir no només a reduir la delinqüència ambiental, sinó també a reforçar la seguretat, la confiança ciutadana i la protecció del medi ambient.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français