Categoria: català

Quan la violència es converteix en identitat: les noves tendències del terrorisme a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’últim informe EU Terrorism Situation and Trend Report (EU TE-SAT 2026) de l’Europol dibuixa un panorama en transformació sobre l’amenaça terrorista a la Unió Europea. El document posa de manifest un canvi profund: la radicalització ja no depèn únicament de les grans organitzacions terroristes ni d’una adhesió ideològica sòlida. Cada vegada més, la violència esdevé una manera de construir la pròpia identitat, obtenir reconeixement i trobar un sentiment de pertinença dins de comunitats digitals.

Aquest fenomen fa que les amenaces siguin molt més fragmentades, imprevisibles i difícils d’identificar abans que es materialitzin.

Internet s’ha convertit en l’espai principal on es desenvolupen els processos de radicalització. Les xarxes socials, les plataformes de missatgeria xifrada, els videojocs en línia i altres comunitats digitals funcionen com a ecosistemes en què la propaganda, el reclutament i la preparació d’accions violentes es reforcen mútuament.

Actualment, moltes persones no necessiten establir contacte directe amb una organització terrorista per radicalitzar-se. Poden consumir continguts extremistes, interactuar amb altres usuaris i adoptar narratives violentes de manera completament autònoma. Aquest procés facilita l’aparició d’actors solitaris o de petits grups autoorganitzats, molt més difícils de detectar pels serveis de seguretat.

Segons l’Europol, avui dia aquesta descentralització representa un dels reptes fonamentals per a les forces policials europees.

Malgrat aquests canvis, el terrorisme gihadista continua ocupant un lloc central dins del panorama europeu. Durant el 2025 es van registrar 24 dels 45 atacs terroristes comptabilitzats a la Unió Europea, mentre que 347 de les 486 detencions relacionades amb el terrorisme estaven vinculades al gihadisme.

La majoria de les investigacions, però, no estan relacionades amb atemptats consumats, sinó amb activitats de propaganda, suport logístic i processos de radicalització. Això reflecteix una estratègia policial orientada cada vegada més a prevenir els atacs abans que arribin a produir-se.

Els grups gihadistes també han modificat la manera d’actuar. En lloc de planificar grans operacions coordinades, sovint incentiven individus perquè actuïn pel seu compte, després d’haver-los influït amb propaganda difosa a través d’internet.

Una de les conclusions més destacades de l’informe és que, en alguns casos, la ideologia deixa de ser l’element substancial que impulsa els agressors. Molts individus combinen referències procedents del gihadisme, l’extrema dreta, l’acceleracionisme, el nihilisme, la misogínia o diverses teories de la conspiració, sense seguir de manera coherent cap doctrina concreta.

En aquests entorns digitals, la violència pot convertir-se en un objectiu en si mateixa. Cometre actes extrems proporciona notorietat, reconeixement i estatus dins de determinades comunitats virtuals, en què la visibilitat i la capacitat de generar impacte esdevenen formes de capital social.

Aquesta barreja de motivacions personals, problemes psicològics, frustracions, recerca d’identitat i discursos extremistes fa que les categories tradicionals utilitzades pels investigadors siguin cada vegada menys útils.

L’informe també alerta sobre l’increment de la participació de menors en activitats relacionades amb el terrorisme. Durant el 2025, 130 dels sospitosos detinguts tenien 18 anys o menys; el cas més jove corresponia a un menor de només 12 anys.

Molts d’aquests adolescents no mostren un coneixement profund de les ideologies extremistes, sinó que consumeixen una barreja de continguts violents trobats a internet. Això converteix molts joves en víctimes de manipulació i en possibles autors d’actes violents alhora.

Per aquest motiu, l’Europol defensa que la resposta no pot ser exclusivament policial, sinó que també ha d’incloure mesures de prevenció, educació, protecció dels menors i detecció precoç dels processos de radicalització.

El document també assenyala una col·laboració creixent entre xarxes criminals i actors extremistes. El blanqueig de capitals, el tràfic d’armes, el frau en línia o l’ús de serveis criminals disponibles a internet són recursos compartits que faciliten l’activitat terrorista.

Paral·lelament, l’Europol adverteix sobre els anomenats actors híbrids, que utilitzen aquestes xarxes amb l’objectiu de generar desestabilització social de manera sostinguda, més enllà de la comissió d’un únic atemptat.

Les dades del 2025 reflecteixen aquesta realitat: es van registrar 45 atacs terroristes en deu estats membres de la Unió Europea (22 consumats, 20 frustrats i 3 fallits), amb 486 persones detingudes per delictes relacionats amb el terrorisme.

La conclusió principal de l’informe és que Europa afronta una nova etapa en l’evolució del terrorisme. Les organitzacions tradicionals continuen existint, però comparteixen protagonisme amb actors molt més descentralitzats, influïts per comunitats digitals i motivacions personals canviants.

Aquest escenari obliga les autoritats a adaptar els sistemes d’anàlisi i prevenció. Ja no n’hi ha prou amb identificar una ideologia concreta: cal comprendre que els entorns digitals, la necessitat de pertinença i la recerca de reconeixement poden convertir la violència en una forma d’identitat per a determinats individus.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’abús sexual infantil facilitat per la tecnologia: avenços i nous reptes en la investigació

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’abús sexual infantil facilitat per les tecnologies digitals continua sent una de les preocupacions principals de les autoritats europees. Tot i que els estats membres del Consell d’Europa han fet avenços significatius en la investigació d’aquests delictes, la protecció de les víctimes i la formació dels professionals, un nou informe del Comitè de Lanzarote alerta que encara hi ha mancances importants, especialment pel que fa a la resposta davant les imatges sexuals autogenerades per menors i l’impacte creixent de la intel·ligència artificial.

L’informe avalua el grau de compliment de les 28 recomanacions formulades l’any 2022 en el marc del Conveni de Lanzarote, el principal tractat internacional per prevenir i combatre l’explotació i l’abús sexual infantil. Les conclusions mostren una evolució positiva en diversos àmbits, però també evidencien que la legislació i les polítiques públiques encara no s’han adaptat completament als nous riscos digitals.

Una de les preocupacions dels experts és que molts països continuen permetent que els menors siguin processats penalment per posseir o compartir imatges sexuals que han generat ells mateixos o la seva parella menor d’edat. Segons l’informe, gairebé dos terços dels estats analitzats mantenen aquesta possibilitat legal, mentre que prop de la meitat també poden perseguir penalment els menors per difondre les seves pròpies imatges íntimes.

El Comitè de Lanzarote considera que aquesta resposta pot ser contraproduent, ja que converteix en infractors infants que sovint també són víctimes. Per aquest motiu, defensa que, sempre que sigui possible, les mesures educatives, preventives i restauratives haurien de prevaler sobre les sancions penals. Només quan aquestes alternatives siguin insuficients s’hauria de recórrer a la via judicial.

L’informe també destaca avenços importants en les capacitats d’investigació policial. En els darrers anys gairebé s’ha duplicat el nombre de països que permeten a les unitats especialitzades en ciberdelinqüència dur a terme operacions encobertes per identificar explotadors sexuals de menors a internet. A més, diversos estats han incrementat els recursos econòmics i humans destinats a aquestes unitats especialitzades.

També s’han reforçat els mecanismes de cooperació internacional. Cada vegada més països poden perseguir els ciutadans o residents que cometin delictes sexuals contra menors a l’estranger, encara que aquests fets no estiguin tipificats al país on s’han produït. Igualment, en molts casos ja no és necessari que la víctima presenti una denúncia ni que les autoritats estrangeres iniciïn prèviament una investigació per poder actuar.

Un altre dels aspectes positius és l’ampliació dels serveis d’atenció a les víctimes. Ha augmentat notablement el nombre de països que disposen de línies telefòniques i plataformes digitals adaptades als infants, on poden rebre assessorament i ajuda especialitzada. També s’ha incrementat el finançament destinat a entitats socials que

treballen en la prevenció de l’explotació sexual infantil i l’acompanyament de les víctimes.

Paral·lelament, molts estats han reforçat la formació específica de fiscals, jutges, policies i altres professionals que poden detectar situacions de risc. No obstant això, el Comitè assenyala que aquesta formació encara no arriba de manera homogènia a tots els sectors relacionats amb la infància, com ara l’educació, la sanitat, els serveis socials o les activitats esportives i de lleure.

L’informe dedica una atenció especial a l’impacte de la intel·ligència artificial generativa. Les eines capaces de crear imatges i vídeos hiperrealistes han incrementat el risc que els delinqüents elaborin material d’abús sexual infantil sense necessitat d’obtenir fotografies reals de les víctimes. Aquestes imatges sintètiques es poden utilitzar per extorsionar menors, manipular-los emocionalment, facilitar processos de captació (grooming) o normalitzar conductes d’abús sexual. L’elevada qualitat fa que, en molts casos, sigui difícil distingir-les del material real, fet que complica les investigacions i les estratègies de prevenció.

Per aquest motiu, el Comitè de Lanzarote i el Comitè del Conveni de Budapest sobre ciberdelinqüència van aprovar, el juny de 2026, una declaració conjunta en què estableixen que les imatges d’abús sexual infantil generades o modificades mitjançant intel·ligència artificial —incloses les completament sintètiques, que no representen cap menor real— ja estan cobertes pels dos convenis internacionals. En conseqüència, els estats que n’han ratificat els tractats no necessiten aprovar noves lleis específiques per investigar i perseguir penalment aquest tipus de material.

Les conclusions de l’informe evidencien que la lluita contra l’explotació sexual infantil requereix una actualització constant de les eines d’investigació, la cooperació internacional i els mecanismes de protecció de les víctimes. Alhora, la irrupció de la intel·ligència artificial obliga les autoritats a adaptar les estratègies davant formes de delinqüència cada vegada més sofisticades.

El missatge del Consell d’Europa és clar: la tecnologia pot convertir-se en una eina al servei dels delinqüents, però també ofereix noves capacitats per detectar-los i perseguir-los. L’èxit dependrà de mantenir un equilibri entre una investigació eficaç, la protecció dels drets dels infants i una resposta judicial proporcionada, especialment quan els implicats són menors d’edat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La intel·ligència artificial en la policia: els beneficis avancen més ràpid que les garanties

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament el funcionament dels cossos policials i del sistema de justícia penal. Des de l’anàlisi de proves digitals fins a la redacció automàtica de documents o la identificació de patrons delictius, aquestes tecnologies prometen millorar l’eficiència i reduir la càrrega de treball dels professionals. No obstant això, un nou estudi liderat per la Universitat de Northumbria adverteix que la implantació d’aquestes eines està avançant més ràpidament que els mecanismes de control, supervisió i regulació necessaris per garantir-ne un ús segur, transparent i responsable.

L’estudi, desenvolupat durant quatre anys en el marc del projecte PROBabLE Futures, constitueix el mapa més complet elaborat fins ara sobre l’ús de la IA en el sistema de justícia penal d’Anglaterra i Gal·les. Els investigadors han identificat un total de 70 eines d’intel·ligència artificial que ja estan en funcionament, en fase de prova o en desenvolupament. D’aquestes, 27 ja s’utilitzen de manera operativa, mentre que 34 estan en fases pilot. Més de la meitat han estat desenvolupades per empreses privades, fet que també posa de manifest el paper creixent del sector tecnològic en aquest àmbit.

Les aplicacions detectades són molt diverses. Inclouen la transcripció automàtica de declaracions, la redacció assistida d’atestats, la classificació de trucades als centres d’emergència, l’anàlisi de grans volums d’informació per detectar patrons criminals, la identificació de persones vulnerables, la gestió de proves digitals, la redacció de documents judicials i els sistemes de reconeixement facial. També hi ha eines orientades al benestar dels agents, capaces d’identificar indicadors d’estrès o risc psicosocial.

Els investigadors reconeixen que moltes d’aquestes aplicacions aporten beneficis reals quan s’implanten correctament. Les tasques repetitives i administratives poden automatitzar-se, cosa que permet als professionals dedicar més temps a activitats que requereixen un criteri humà. Igualment, l’anàlisi automatitzada de dades pot facilitar investigacions més ràpides i ajudar a detectar informació rellevant que podria passar desapercebuda en una revisió manual.

Tanmateix, el principal missatge de l’informe és que aquests avantatges només són sostenibles quan les eines han estat dissenyades per resoldre problemes concrets, han estat sotmeses a proves rigoroses i funcionen sota mecanismes sòlids de supervisió. Segons els autors, aquesta situació encara no és generalitzada, i en molts casos la velocitat d’adopció supera la capacitat de les institucions per avaluar-ne els riscos i establir normes clares de governança.

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la crítica al concepte de human in the loop (“l’humà dins del procés”); és a dir, la idea que una persona revisa sempre les decisions o recomanacions generades per la IA abans que tinguin efectes pràctics. En teoria, aquest mecanisme hauria de garantir que la responsabilitat final continua recaient en les persones.

No obstant això, els investigadors observen que aquesta supervisió sovint és més formal que efectiva. Quan una eina demostra un nivell elevat de precisió, els usuaris tendeixen a confiar-hi excessivament i deixen de revisar-ne amb la mateixa atenció els resultats. Això genera una falsa sensació de seguretat: els errors són poc freqüents, però quan es produeixen tenen més probabilitats de passar desapercebuts i poden tenir conseqüències importants, especialment en àmbits tan sensibles com les investigacions policials o els processos judicials.

L’informe també alerta d’un altre risc emergent: la connexió de diversos sistemes d’IA dins d’un mateix procés. Si la informació produïda per una eina n’alimenta automàticament una altra, qualsevol error inicial es pot transmetre i amplificar al llarg de tota la cadena de decisions. Aquest fenomen, conegut com a “encadenament de sistemes d’IA”, encara ha estat poc estudiat, però els autors consideren que mereix una atenció prioritària.

Per afrontar tots aquests reptes, l’estudi formula 26 recomanacions dirigides a les administracions públiques, els organismes policials, el sistema judicial, els proveïdors tecnològics i la comunitat científica. Entre les mesures proposades destaquen la realització d’avaluacions independents de totes les eines d’IA, la creació de registres públics que permetin conèixer quins sistemes s’utilitzen, l’establiment d’estàndards més exigents per a la seva adquisició i validació, una millor formació dels professionals i una investigació específica sobre els riscos derivats de la interacció entre diferents sistemes d’intel·ligència artificial.

En definitiva, l’estudi no qüestiona la utilitat de la IA en l’àmbit policial ni defensa frenar la innovació. Al contrari, conclou que aquestes tecnologies poden aportar un gran valor quan s’utilitzen de manera responsable i transparent. El veritable repte és assegurar que el desenvolupament tecnològic vagi acompanyat d’un marc sòlid de governança, supervisió i rendició de comptes. Només així serà possible aprofitar els beneficis de la intel·ligència artificial sense comprometre els drets fonamentals, la qualitat de les investigacions i la confiança de la ciutadania en les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agost

Notes de seguretatDeixa un comentari

Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració. Tornem el 7 de setembre. Bon estiu!

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El sector de l’hostaleria britànic reforça la seguretat per prevenir la violència contra les dones i les nenes

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit i els principals representants del sector de l’hostaleria, el turisme i l’oci nocturn han iniciat una nova etapa de col·laboració, amb l’objectiu de reforçar la seguretat dels clients i dels treballadors, especialment pel que fa a la prevenció de la violència contra les dones i les nenes. Aquesta iniciativa posa de manifest el paper fonamental que poden exercir els establiments hotelers, els allotjaments turístics, els bars, els restaurants i els locals d’oci com a espais segurs i com a primera línia de detecció de situacions de risc.

Durant una reunió celebrada a Downing Street amb representants del govern, empreses i entitats especialitzades, es va acordar impulsar noves mesures per millorar els protocols de seguretat i establir un marc de col·laboració permanent entre les administracions públiques i el sector privat. L’objectiu és reduir les possibilitats que els agressors puguin actuar dins dels establiments o als voltants i, alhora, proporcionar als professionals les eines necessàries per identificar i gestionar situacions de vulnerabilitat.

Una de les novetats principals és l’actualització del protocol de seguretat per als clients elaborat per UKHospitality, l’associació que representa el sector. Aquest document, actualment en fase de consulta, incorporarà recomanacions sobre aspectes especialment sensibles, com ara els procediments d’accés a les habitacions dels hotels, la protecció de la privacitat dels hostes, el control de les claus o targetes d’accés i les responsabilitats del personal davant possibles incidents.

El nou protocol també reforçarà la formació dels treballadors perquè siguin capaços de detectar indicadors de risc, identificar possibles víctimes de violència o d’explotació i actuar d’acord amb procediments clars i coordinats. Aquesta capacitació es complementarà amb el suport d’organitzacions especialitzades, que assessoraran les empreses sobre la identificació, notificació i gestió de casos d’abús.

Aquest enfocament posa en valor un aspecte cada vegada més rellevant dins de la seguretat corporativa: la prevenció. La seguretat en el sector de l’hostaleria ja no es limita únicament al control d’accessos, la videovigilància o la resposta davant les emergències, sinó que incorpora una dimensió humana basada en la detecció precoç, la protecció de les persones vulnerables i la coordinació amb els serveis públics i les entitats socials.

La iniciativa també pretén reforçar i donar continuïtat a programes que ja funcionen amb èxit al Regne Unit, com ara Ask Angela, que ofereix ajuda discreta a persones que se senten amenaçades en un local d’oci; Best Bar None, que promou estàndards elevats de seguretat i qualitat als establiments; Pubwatch, que fomenta la col·laboració entre locals i forces policials per prevenir incidents, i Purple Flag, un sistema d’acreditació que reconeix les ciutats amb una oferta nocturna segura i ben gestionada.

Les dades que sustenten aquesta iniciativa són preocupants. Segons les xifres oficials del Regne Unit, durant l’any 2025 aproximadament 5,1 milions de persones van patir alguna forma de violència domèstica, agressió sexual o assetjament, una xifra que representa més del 10 % de la població adulta. Davant d’aquesta realitat, el govern britànic ha situat la lluita contra la violència envers les dones i les nenes com una de les prioritats, amb una inversió de 550 milions de lliures destinada a donar suport a les víctimes durant els pròxims tres anys i amb l’objectiu de reduir aquest tipus de violència a la meitat en el termini d’una dècada.

La implicació del sector turístic és especialment significativa, ja que contribueix de manera molt important a l’economia britànica i dona feina a més d’un milió de persones, moltes de les quals són dones. Això converteix hotels, allotjaments turístics i establiments de restauració en espais estratègics per prevenir situacions de risc i per oferir una resposta ràpida i eficaç quan es detecten possibles casos de violència.

Des del punt de vista dels professionals de la seguretat, aquesta iniciativa constitueix un bon exemple de com la protecció de les persones requereix un enfocament integral. La combinació de protocols operatius, formació especialitzada, coordinació institucional i sensibilització del personal contribueix a crear entorns més segurs i resilients. Més enllà de les mesures tecnològiques, la cultura de la prevenció i la capacitat d’actuació dels treballadors esdevenen elements clau per reduir riscos i protegir les víctimes.

En definitiva, aquesta col·laboració entre administració pública, sector empresarial i organitzacions especialitzades representa un pas important cap a un model de seguretat més preventiu, participatiu i orientat a les persones. L’experiència britànica pot servir de referent per a altres països i per als professionals de la seguretat que busquen incorporar noves estratègies de protecció en entorns d’alta afluència de públic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estat de la seguretat ciutadana a Bulgària

Notes de seguretatDeixa un comentari

La seguretat ciutadana a Bulgària es considera, en termes generals, acceptable i comparable a la d’altres països de la Unió Europea, tot i que continua tenint alguns reptes relacionats amb la delinqüència patrimonial, la corrupció i el crim organitzat. En els darrers anys, les autoritats búlgares han impulsat diverses mesures per reforçar la seguretat pública, modernitzar els cossos policials i incrementar la cooperació amb altres estats europeus.

La majoria dels delictes registrats al país corresponen a robatoris, furts, delictes contra la propietat i fraus econòmics. Els delictes violents, com els homicidis o els atracaments amb violència, tenen una incidència relativament baixa en comparació amb altres països europeus. Segons dades recents del Ministeri de l’Interior, el nombre total de delictes registrats ha disminuït durant els últims anys, mentre que la taxa de resolució policial ha augmentat lleugerament, fet que reflecteix una millora en l’eficàcia dels serveis de seguretat.

Les principals ciutats, especialment Sofia, Plòvdiv, Varna i Burgàs, concentren una part important de la delinqüència comuna. Els furts al carrer, els robatoris de carteres i les estafes dirigides als turistes són els incidents més habituals, especialment en zones molt concorregudes, estacions de transport i destinacions turístiques, durant la temporada alta. Per aquest motiu, les autoritats recomanen mantenir les pertinences vigilades i evitar mostrar objectes de valor en espais públics.

Un dels desafiaments principals per a Bulgària continua sent la lluita contra la corrupció i el crim organitzat. Tot i els avenços que s’han assolit des de l’entrada del país a la Unió Europea el 2007, diversos organismes internacionals assenyalen que encara hi ha xarxes criminals implicades en activitats com el tràfic de drogues, el contraban, el blanqueig de capitals i la corrupció administrativa. Aquestes activitats afecten sobretot l’àmbit econòmic i institucional, més que no pas la seguretat quotidiana de la població.

Pel que fa a la percepció ciutadana, Bulgària té uns nivells moderadament elevats de sensació de seguretat. Diverses enquestes indiquen que la majoria dels residents se senten segurs caminant sols durant el dia, mentre que la percepció de risc augmenta lleugerament durant la nit. Les preocupacions principals dels ciutadans estan relacionades amb la corrupció, els delictes contra la propietat i el tràfic de drogues, i no tant amb la violència física.

Les institucions búlgares mantenen una cooperació estreta amb organismes europeus com l’Europol i Frontex, per combatre el crim transfronterer, especialment a causa de la situació geogràfica del país com a porta d’entrada entre Europa i Àsia. Aquesta cooperació és especialment rellevant en la lluita contra el tràfic de persones, el contraban i la immigració irregular.

A l’àmbit estadístic, Bulgària disposa d’un sistema oficial de recopilació de dades sobre criminalitat, persones acusades i condemnades, gestionat per l’Institut Nacional d’Estadística. Aquestes dades permeten fer un seguiment de l’evolució dels diferents

tipus de delictes i serveixen de base per a les polítiques públiques de prevenció i seguretat.

En conclusió, Bulgària és un país que ofereix un nivell de seguretat ciutadana generalment satisfactori per als habitants i per als visitants. Tot i que persisteixen problemes estructurals vinculats a la corrupció i al crim organitzat, la delinqüència violenta es manté relativament baixa i les autoritats continuen reforçant els mecanismes de prevenció, investigació i cooperació internacional. Per als turistes i residents, els riscos més habituals continuen sent els petits furts i les estafes ocasionals, que es poden evitar adoptant mesures bàsiques de precaució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La derivació preventiva en la justícia juvenil: una estratègia per reduir la delinqüència i reforçar la seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les darreres dades publicades pel Youth Justice Board d’Anglaterra i Gal·les mostren que la derivació preventiva (diversion) s’ha consolidat com una de les eines més eficaces per reduir la reincidència entre els joves i millorar la seguretat de les comunitats. Lluny de ser un programa experimental, aquesta manera d’abordar la delinqüència juvenil forma part del funcionament habitual dels serveis de justícia juvenil i dels seus socis institucionals.

La derivació preventiva consisteix a intervenir de manera primerenca quan un menor comet una infracció, evitant, sempre que sigui possible, la seva entrada en el sistema penal formal. En lloc de prioritzar la sanció, es treballa per identificar les causes que han afavorit la conducta delictiva —com ara problemes familiars, absentisme escolar, dificultats de salut mental o exclusió social— i oferir respostes educatives, restauratives i de suport. L’objectiu no és evitar responsabilitats, sinó prevenir que el jove torni a delinquir i reduir el risc que acabi implicat en conductes més greus.

Les dades corresponents a l’any 2025 indiquen que aproximadament 13.500 actuacions gestionades pels serveis de justícia juvenil van ser resoltes mitjançant mecanismes de derivació, que representen un 43 % del total dels casos en què van intervenir aquests serveis. Els responsables de l’estudi assenyalen, però, que aquesta xifra és encara superior en la pràctica, ja que no inclou les derivacions gestionades exclusivament pels cossos policials o altres serveis locals.

Diverses investigacions internacionals coincideixen que la intervenció penal formal sobre menors, especialment quan es produeix en fases inicials, pot incrementar les probabilitats de reincidència. En canvi, els programes de derivació ben estructurats ofereixen millors resultats tant en la reducció de nous delictes com en la disminució de la pressió sobre els recursos policials, judicials i penitenciaris. Aquesta evidència reforça la idea que una política de seguretat eficaç no es basa únicament en la resposta sancionadora, sinó també en la prevenció i la intervenció precoç.

L’informe destaca igualment que el sistema de derivació ja funciona a gran escala. Si es mantenen els nivells actuals, prop de 50.000 joves seran atesos mitjançant aquests mecanismes durant els pròxims tres anys. Aquest volum evidencia que la derivació és avui una peça central de les polítiques públiques de seguretat i de justícia juvenil, sustentada en la col·laboració entre serveis

socials, policia, administracions locals, sistema educatiu i entitats del tercer sector.

Tot i els resultats positius, les dades també posen de manifest diferències importants entre territoris. Mentre que a Gal·les el 63 % de les resolucions són de caràcter preventiu, a Londres aquest percentatge es redueix fins al 17 %. Aquestes variacions responen en part a diferències en els models policials, les característiques dels delictes o les polítiques locals, però també reflecteixen una manca d’homogeneïtat que pot generar desigualtats en l’accés a aquestes oportunitats.

L’informe també analitza les diferències segons l’origen ètnic dels menors. Els joves blancs tenen una probabilitat significativament més alta de beneficiar-se d’una derivació que els joves negres (53 % davant del 27 %). Encara que una part d’aquesta diferència s’explica per factors territorials, els autors reconeixen que no n’hi ha prou per justificar-la. Per aquest motiu, es recupera el principi formulat fa anys per David Lammy: les desigualtats en el sistema de justícia s’han de poder explicar amb dades objectives, si no cal impulsar reformes per corregir-les.

Per avançar cap a una major equitat, el Youth Justice Board està promovent diverses iniciatives orientades a millorar la qualitat de les decisions professionals. Entre aquestes destaquen una plataforma de treball compartit entre policies i serveis de justícia juvenil per difondre bones pràctiques, així com una eina estandarditzada d’avaluació que ajuda els professionals a valorar les necessitats, fortaleses i riscos de cada menor amb criteris objectius, reduint el pes dels possibles biaixos subjectius.

El document conclou que la derivació preventiva constitueix una inversió en seguretat pública. Intervenir abans que els problemes s’agreugin permet reduir la reincidència, protegir millor les víctimes, afavorir la reinserció dels joves i optimitzar els recursos públics. Així mateix, el recent Llibre blanc sobre justícia juvenil del Govern britànic consolida aquesta orientació estratègica, situant la prevenció i la intervenció primerenca com a eixos centrals de les futures polítiques públiques. En definitiva, l’experiència d’Anglaterra i Gal·les mostra que la seguretat no depèn exclusivament de la capacitat de sancionar, sinó també de la capacitat de prevenir. Apostar per intervencions basades en l’evidència, coordinades entre les diferents institucions i centrades en les necessitats dels joves permet reduir la delinqüència de manera més eficaç i construir comunitats més segures.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mundial 2026: els nous riscos del crim financer en les apostes esportives

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Copa del Món de Futbol de 2026 no només està sent un dels esdeveniments esportius més seguits del planeta, sinó també un dels més atractius per a les organitzacions criminals. L’enorme volum d’apostes que genera aquest torneig, juntament amb l’expansió dels mercats de predicció basats en criptomonedes, està obrint noves vies perquè el crim organitzat blanquegi capitals, manipuli mercats i aprofiti les dificultats dels reguladors per controlar aquestes activitats.

Tradicionalment, les apostes il·legals han estat una eina utilitzada per blanquejar diners procedents d’activitats criminals. El mecanisme és senzill: els diners d’origen il·lícit es dipositen en plataformes d’apostes i, després de diverses operacions, els guanys es retiren com si fossin ingressos legítims. Les xarxes criminals més sofisticades utilitzen múltiples comptes i aposten sobre diferents resultats per reduir les pèrdues i donar aparença de legalitat als seus fons.

L’aparició dels anomenats mercats de predicció (prediction markets) ha introduït una nova dimensió al problema. A diferència de les cases d’apostes tradicionals, aquestes plataformes funcionen com un mercat en què els usuaris compren i venen posicions sobre el resultat d’un esdeveniment, sovint amb criptomonedes. Aquesta estructura facilita operacions internacionals gairebé instantànies i dificulta el seguiment dels fluxos financers per part de les autoritats.

A més del risc de blanqueig de capitals, aquests mercats tenen altres vulnerabilitats importants. Per exemple, l’ús d’informació privilegiada; és a dir, persones amb accés anticipat a dades rellevants —lesions de jugadors, alineacions o decisions arbitrals— que poden obtenir beneficis econòmics abans que aquesta informació sigui pública. O bé la manipulació dels esdeveniments esportius, especialment mitjançant el conegut spot-fixing, que consisteix a alterar accions concretes d’un partit (targetes grogues, córners o penals) sense necessitat d’influir en el resultat final.

Segons diferents organismes internacionals, el volum de diners que es mou anualment en els mercats il·legals d’apostes és enorme i continua creixent. L’augment de les apostes en línia, especialment als països emergents, juntament amb l’ús generalitzat de moneders electrònics, sistemes de pagament mòbil i criptomonedes, ha creat una infraestructura financera molt fragmentada. Aquesta fragmentació dificulta que una sola autoritat pugui seguir el recorregut complet dels diners, especialment quan les operacions travessen diverses jurisdiccions.

Les criptomonedes afegeixen complexitat, però també ofereixen una certa transparència. Totes les transaccions queden registrades a la cadena de blocs (blockchain), fet que permet als investigadors analitzar els moviments dels fons. Tanmateix, identificar qui hi ha darrere de cada cartera digital continua sent un dels principals reptes, especialment quan els usuaris utilitzen múltiples adreces, serveis d’intermediació o plataformes situades en països amb una regulació limitada.

Aquest escenari posa de manifest una altra dificultat: la manca d’harmonització normativa. Alguns països consideren els mercats de predicció com a instruments

financers, mentre que altres els equiparen als jocs d’atzar o, simplement, encara no disposen d’un marc legal específic. Aquesta diversitat reguladora facilita que les plataformes operin internacionalment aprofitant les diferències entre legislacions i complica la cooperació entre organismes supervisors.

Per als professionals de la seguretat, la prevenció d’aquest tipus de delictes exigeix una aproximació multidisciplinària. No n’hi ha prou amb protegir la integritat de les competicions esportives; també cal reforçar els sistemes de prevenció del blanqueig de capitals (AML), millorar els mecanismes de coneixement del client (KYC), potenciar l’anàlisi de transaccions a la cadena de blocs i fomentar l’intercanvi d’informació entre reguladors, entitats financeres, plataformes tecnològiques i forces de seguretat.

En definitiva, el Mundial de 2026 representa molt més que una competició esportiva. És també una prova de la capacitat dels sistemes de supervisió per adaptar-se a un ecosistema financer cada vegada més digital, global i descentralitzat. L’evolució de les apostes esportives i dels mercats de predicció demostra que el crim financer també innova constantment, i que els mecanismes de control han d’evolucionar al mateix ritme si volen continuar protegint la integritat del sistema financer i de l’esport.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els tribunals de supervisió intensiva: una nova estratègia per reduir la reincidència al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat una ampliació important dels Tribunals de Supervisió Intensiva (Intensive Supervision Courts), un model inspirat en experiències desenvolupades als Estats Units, especialment a l’estat de Texas. L’objectiu principal és reduir la reincidència entre els delinqüents habituals de baixa gravetat mitjançant un sistema que combina un control judicial molt estricte amb programes de rehabilitació i suport social.

Per impulsar aquesta iniciativa, el Ministeri de Justícia destinarà 9 milions de lliures a ampliar el nombre de seus d’aquests tribunals, que passaran de cinc a onze, repartides pel país. La mesura se centrarà especialment en persones amb un llarg historial de delictes menors, dones i infractors amb problemes d’addiccions o altres factors que en dificulten la reinserció.

A diferència del model judicial tradicional, aquests tribunals estableixen una relació continuada entre el jutge i els infractors. Cada participant compareix periòdicament davant del mateix jutge, que supervisa el compliment de les condicions imposades, avalua l’evolució del cas i pot adaptar les mesures segons els resultats obtinguts. Aquesta supervisió continuada pretén reforçar la responsabilitat personal i garantir que els compromisos adquirits es compleixin de manera efectiva.

Els participants han d’assistir obligatòriament a les sessions judicials, seguir programes de tractament contra les addiccions, participar en activitats de rehabilitació i complir qualsevol altra condició que estableixi el tribunal. L’incompliment comporta conseqüències immediates, com ara un increment de les mesures de control, la imposició de dispositius de monitoratge electrònic o, en els casos més greus, l’ingrés a presó per haver vulnerat les condicions de la sentència.

El govern britànic defensa aquesta estratègia argumentant que molts dels delinqüents reincidents tenen problemes de salut mental, addiccions, traumes personals o situacions de vulnerabilitat social que contribueixen directament a la comissió reiterada de delictes. Per aquest motiu, considera que actuar únicament amb penes de presó sovint no resol les causes que originen la conducta delictiva i pot afavorir un cicle continu de reincidència.

Les dades que aporta el Ministeri indiquen que els tribunals de resolució de problemes implantats en diversos països han aconseguit reduir aproximadament en un terç les noves detencions respecte dels sistemes tradicionals. També es destaca l’experiència de Texas, on aquest enfocament s’associa amb una disminució significativa de la població penitenciària i una reducció del 29 % dels índexs de criminalitat.

Els primers resultats dels projectes pilot desenvolupats a Birmingham, Bristol, Liverpool i Teesside també es valoren positivament. Segons l’avaluació oficial, aproximadament dos terços dels participants van complir íntegrament les condicions imposades pel tribunal. Entre els infractors amb problemes greus de drogodependència, els controls toxicològics van donar resultats negatius en prop de dues terceres parts dels casos. A més, els professionals dels serveis de llibertat vigilada i els equips de tractament han observat una disminució del consum de drogues i alcohol, així com una millor atenció dels problemes de salut mental.

Des d’una perspectiva de seguretat pública, aquesta iniciativa representa un canvi de paradigma. L’objectiu ja no és únicament sancionar el delicte, sinó reduir el risc que els infractors tornin a delinquir. Si els factors de risc es poden controlar mitjançant una supervisió estreta i un tractament adequat, és possible disminuir el nombre de víctimes, reduir la pressió sobre el sistema penitenciari i optimitzar els recursos destinats a la lluita contra la delinqüència.

Aquest model també permet reservar les places penitenciàries per als delinqüents més perillosos, mentre que els infractors de menys risc se sotmeten a un control intensiu dins de la comunitat. Paral·lelament, el govern britànic ha anunciat un increment de fins a 700 milions de lliures en el finançament dels serveis de llibertat vigilada fins al 2028–2029, la incorporació d’almenys 1.300 nous agents de supervisió i una ampliació sense precedents dels sistemes de monitoratge electrònic mitjançant dispositius GPS i controls d’alcoholèmia.

En conjunt, aquesta reforma reflecteix una tendència cada vegada més present en les polítiques de seguretat modernes: combinar la fermesa en el compliment de les condemnes amb intervencions orientades a abordar les causes de la reincidència. Tot i que serà necessari avaluar-ne els resultats a llarg termini, l’experiència internacional suggereix que aquest tipus de tribunals poden contribuir a millorar la seguretat ciutadana i l’eficiència del sistema de justícia penal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’oportunisme criminal: com evolucionen les xarxes del crim organitzat a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’últim informe de l’Europol, “Decoding the EU’s Most Threatening Criminal Networks: Issue 2 – The Blueprint of Criminal Opportunism”, publicat el mes de juny de 2026, ofereix una radiografia actualitzada sobre l’estat del crim organitzat a la Unió Europea i posa de manifest una realitat cada vegada més evident: les organitzacions criminals no només sobreviuen a la pressió policial, sinó que evolucionen constantment i aprofiten qualsevol oportunitat que els ofereix la societat digital, financera i geopolítica actual.

Una de les dades més destacades és que el 76 % de les 821 xarxes criminals d’alt risc identificades per l’Europol el 2024 ja no es consideren entre les més perilloses. Aquest resultat és conseqüència de nombroses operacions coordinades entre els cossos policials europeus, basades en intel·ligència policial, investigacions financeres i cooperació internacional. En molts casos, les organitzacions han estat desmantellades, mentre que en d’altres s’han fragmentat, han canviat d’estructura o han perdut la capacitat operativa.

Tanmateix, aquestes dades positives amaguen una realitat preocupant. L’informe identifica 198 xarxes criminals que continuen actives i que, en molts casos, són les més consolidades, jeràrquiques i difícils de desarticular. A més, durant aquest mateix període han aparegut 533 xarxes noves, fet que evidencia la gran capacitat d’adaptació del crim organitzat. Quan una organització desapareix, sovint n’emergeixen d’altres que ocupen ràpidament el seu espai.

L’Europol destaca que aquestes xarxes no funcionen de manera aïllada. Formen part d’un autèntic ecosistema criminal, en què diferents grups cooperen, comparteixen recursos, serveis especialitzats, coneixements i contactes. Aquesta interconnexió els proporciona una gran resiliència i els permet reaccionar ràpidament davant qualsevol acció policial.

L’informe també posa èmfasi en la transformació tecnològica del crim organitzat. Les organitzacions criminals utilitzen cada vegada més plataformes digitals, aplicacions de comunicació xifrades, serveis d’internet i eines basades en intel·ligència artificial per ampliar les seves activitats, captar víctimes, automatitzar processos i reduir el risc de ser detectades. Aquest fenomen demostra que la digitalització representa una oportunitat tant per a la societat com per als delinqüents.

En l’àmbit econòmic, les xarxes criminals aprofiten les vulnerabilitats dels sistemes financers per ocultar els beneficis obtinguts il·lícitament. L’ús de criptomonedes, tècniques sofisticades de blanqueig de capitals i empreses aparentment legítimes facilita el moviment de diners entre països i la reinversió dels beneficis en noves activitats delictives. Aquesta professionalització fa que les investigacions siguin cada vegada més complexes i requereixin una estreta col·laboració entre unitats policials, autoritats judicials i organismes financers.

Segons l’Europol, les xarxes analitzades agrupen més de 400.000 membres de 118 nacionalitats diferents i desenvolupen activitats molt diverses. Entre les més habituals destaquen el tràfic de drogues, la ciberdelinqüència, el tràfic d’éssers humans, el frau financer, l’explotació laboral i altres formes de criminalitat greu que sovint tenen una dimensió internacional.

Els responsables de l’Europol insisteixen que els resultats obtinguts fins ara demostren l’eficàcia de la cooperació policial europea, però també adverteixen que la lluita contra el crim organitzat no es pot limitar a la detenció de delinqüents. Cal una resposta integral que impliqui les administracions públiques, el sector privat, les empreses tecnològiques, les entitats financeres i la ciutadania. La prevenció, l’intercanvi d’informació i la innovació són elements essencials per reduir les oportunitats que aquestes organitzacions aprofiten.

Una altra de les conclusions rellevants és que els grups criminals són extraordinàriament oportunistes. Qualsevol crisi econòmica, conflicte internacional, avenç tecnològic o canvi normatiu pot convertir-se en una nova font de negoci il·lícit. Aquesta capacitat d’adaptació obliga les autoritats a anticipar-se als riscos, reforçar la intel·ligència estratègica i invertir en noves eines d’anàlisi i investigació.

En definitiva, l’informe de l’Europol transmet un doble missatge. D’una banda, confirma que la cooperació internacional i les investigacions coordinades donen resultats tangibles i permeten desarticular moltes de les xarxes criminals més perilloses. De l’altra, alerta que el crim organitzat continua reinventant-se amb gran rapidesa i aprofita les oportunitats que ofereixen la transformació digital, la globalització i la complexitat dels sistemes financers.

Per al sector de la seguretat, aquest informe constitueix una referència imprescindible. Més enllà de les xifres, posa de manifest que el futur de la lluita contra el crim organitzat dependrà de la capacitat de combinar tecnologia, cooperació internacional, intel·ligència policial i una implicació activa de tots els actors socials. Només així serà possible reduir la resiliència de les xarxes criminals i protegir de manera eficaç la seguretat dels ciutadans i de les institucions europees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français