Equador: el pla “Más Seguridad” busca una estratègia conjunta

El pla “Más Seguridad”, que va ser suspès fa 11 anys, s’ha tornat a reprendre. El passat 15 d’agost es va signar un conveni interinstitucional amb les principals institucions involucrades en aquest tema.

En la reunió, liderada per l’alcaldessa de Guayaquil, Cynthia Viteri, es van citar els màxims representants de la Policia Nacional, el Servei Integrat ECU911, la Corporació Nacional de Telecomunicacions (CNT), la Corporació per a la Seguretat Ciutadana de Guayaquil (CSCG), la Policia Metropolitana, el Cos de Bombers de Guayaquil, l’Agència de Trànsit Municipal (ATM), les Forces Armades i la Direcció Municipal de Justícia i Vigilància.

La represa del programa de seguretat es desenvolupa junt amb el Ministeri de l’Interior, la Fiscalia General de l’Estat i l’empresa privada. Es pretén que aquesta conjuntura interinstitucional permeti que els organismes de resposta en seguretat ciutadana, ordre públic i altres accions beneficiïn el bé comú, propiciïn una cultura de prevenció i participació ciutadana, control i seguiment de polítiques amb avaluacions i rendició de comptes periòdics.

Guayaquil ha ofert recursos, equips i personal amb l’objectiu de millorar la seguretat. Es destinaran 8 milions de dòlars USA per a l’adquisició de 120 càmeres de vigilància. Una de les estratègies és unificar les 1.100 càmeres que té la CSCG i les 500 del Servei Integrat ECU911 del Govern.

També es preveu invertir en 600 botons de pànic per al pla “Amiga, ya no estás sola”, 600 bodycam, de les quals 500 es lliuraran als agents metropolitans i 100 a la Policia de Turisme. I finalment, en una nova central de trucades i càmeres videoanalítiques de reconeixement facial.

El Ministeri de l’Interior va subratllar que es tracta d’un pla de xoc per tal de fer front a la violència, el narcotràfic, la mineria il·legal, la pornografia infantil, els feminicidis, la possessió d’armes, etc., ja que l’any passat a l’Equador es van produir més morts en l’àmbit de la convivència social que no pas per criminalitat.

El pla preveu fer més incidència en les zones o barris amb un nombre més alt d’assalts, com seria el cas de Modelo i 9 de Octubre, els sectors amb més activitat comercial de Guayaquil.

Les estadístiques del Ministeri de l’Interior mostren que aquest cèntric sector comercial és on es produeixen més robatoris a locals. De gener a maig de 2019 es van registrar 284 casos, la qual cosa suposa un augment del 10,08% respecte al mateix període de 2018.

El pla “Más Seguridad” inclou la integració de meses de treball on empresaris, periodistes, acadèmics, representants polítics, etc. debatin i proposin solucions i propostes per millorar la seguretat.

Les meses de treball redactaran les seves iniciatives sobre com millorar els serveis d’atenció de seguretat i justícia, el tractament correcte de la informació sobre delictes, l’atenció integral a les víctimes i la convivència pacífica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

.

La ciberdelinqüència és cada cop més atrevida

L’informe de cibercriminalitat de l’Europol del 2019 ofereix informació sobre amenaces emergents i novetats clau com, per exemple, que la cibercriminalitat continua madurant i cada vegada és més atrevida, traslladant el seu focus cap a objectius més grans i més rendibles, així com cap a les noves tecnologies. Les dades són l’element clau de la ciberdelinqüència, tant des del punt de vista del crim com des de la perspectiva d’investigació.

Fenòmens de cibercriminalitat transversal
1. Les dades són al centre de les escenes del crim. Els ciberdelinqüents apunten a les dades per als seus delictes, de manera que la seguretat de les dades i la consciència dels consumidors són fonamentals per a les organitzacions.

Tendències principals de l’Informe sobre cibercriminalitat 2019
1. El programari de segrest (ransomware) segueix sent l’amenaça principal de ciberdelinqüència el 2019.

  1. Atacs de DDoS: si s’utilitza programari de segrest per denegar l’accés d’una organització a les seves pròpies dades pot esdevenir una amenaça.
  2. Sobrecàrrega de dades per combatre el material d’explotació sexual infantil: la quantitat de material detectat en línia per la policia i el sector privat continua augmentant. Aquest increment suposa un gran esforç en els recursos dels investigadors. Un dels desenvolupaments que poden preocupar és l’explotació sexual en línia de menors. La tecnologia Deepfake és una tècnica que col·loca imatges o vídeos sobre un altre vídeo.
  3. El material explícit autogenerat és cada cop més habitual, impulsat per un nombre creixent de menors amb accés a telèfons intel·ligents d’alta qualitat.
  4. Ciutats intel·ligents: els atacs de programari de segrest més visibles el 2019 van ser contra governs locals, concretament als Estats Units.
  5. La policia respon cada cop més a atacs a infraestructures crítiques.
  6. La xarxa fosca (Darknet) s’està fragmentant. Alguns grups de delictes organitzats també fragmenten el seu negoci en diversos serveis i mercats en línia i, per tant, presenten nous reptes per als investigadors.
  7. Mercats de cadena de blocs (blockchain): a més d’eludir la policia, els desenvolupadors criminals també estan motivats per la necessitat d’augmentar la confiança amb la seva base de clients, tant pel que fa a l’anonimat com també reduint el risc d’estafes.
  8. Compromís per correu electrònic comercial: les dades tornen a ser el centre de la discussió sobre el compromís del correu electrònic empresarial, que és una prioritat comunicada tant pels estats membres de la Unió Europea com per la indústria privada. Si bé aquesta tipologia delictiva no és nova, evoluciona molt ràpidament. Aquesta estafa aprofita la forma en què les empreses fan negocis, fent servir les estructures corporatives segregades i les llacunes internes dels processos de verificació de pagaments.
  9. Protocol de resposta d’emergència de la UE: la resposta coordinada a ciberatacs a gran escala segueix sent un repte clau per a una cooperació internacional efectiva en l’ecosistema de la ciberseguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les amenaces en ciberseguretat de les xarxes 5G

Entre els molts avenços tecnològics que es produeixen, la tecnologia 5G (5a generació de xarxes de telecomunicacions) és una de les que pot impactar més en la ciutadania, ja que ha de permetre dues millores principals en la transmissió de dades: més volum i a més velocitat. Per tant, pot tenir un gran impacte tant en el sector públic com en el privat.

Un dels reptes que cal afrontar en l’adopció d’aquesta tecnologia és la ciberseguretat i, en aquest sentit, la Unió Europea vol participar-hi des de les seves institucions. Per una banda, el Consell Europeu i la Comissió Europea van presentar, el març del 2019, un conjunt de recomanacions amb les passes i mesures que s’havien d’adoptar, tant en l’àmbit nacional com en l’europeu, per aconseguir aquest alt nivell de ciberseguretat d’aquestes xarxes arreu de la Unió Europea.

Una de les mesures d’àmbit europeu era l’elaboració d’un panorama d’amenaces que havia de servir de suport als estats membres avaluar-ne els riscos. Per donar-hi compliment, l’octubre del 2019 s’ha publicat  l’informe Valoració coordinada de la Unió Europea del risc de la ciberseguretat de les xarxes 5G (EU coordinated risk assessment of the cybersecurity of 5G networks). L’informe s’ha fet a partir de les aportacions dels estats membres i de l’ENISA (l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat). En la valoració dels riscos, es recullen les principals amenaces i els actors que les poden portar a terme, els actius als quals podrien afectar les amenaces, les vulnerabilitats, els escenaris de risc i un conjunt de mesures de seguretat ja existents que poden suposar un punt de partida per mitigar aquests riscos i amenaces.

Pel que fa al primer dels punts, els escenaris que suposarien una major amenaça serien:

  • La disrupció local o global de les xarxes 5G, que afectarien la disponibilitat de les comunicacions.
  • L’espionatge del trànsit de comunicacions o de dades a la infraestructura de les xarxes 5G, amb implicacions per a la confidencialitat.
  • La modificació o el redireccionament del trànsit o les dades a la infraestructura de les xarxes 5G, que podria afectar la integritat o la confidencialitat de les comunicacions.
  • La destrucció o alteració d’altres infraestructures digitals o dels sistemes d’informació a través de les xarxes 5G, que afectaria la integritat o la disponibilitat dels serveis.

Aquestes amenaces, que ho són també de les xarxes existents actualment, són més grans perquè la intensitat i l’impacte potencial són més elevats.

Entre les conclusions del document, en destaquen quatre:

  • Els canvis que introdueixen les xarxes 5G respecte de les existents prèviament incrementen la superfície d’atac i el nombre de punts d’entrada potencial que poden utilitzar els atacants, ja que s’augmenta la funcionalitat als límits de la xarxa que té una arquitectura menys centralitzada, i que també incrementa la part de programari de l’equipament 5G.
  • Les característiques tecnològiques de la xarxa fan que els operadors de xarxa hagin de confiar més en tercers proveïdors, la qual cosa augmenta el nombre de vies d’atac als sistemes.
  • Si el sistema es fonamenta en proveïdors únics, augmenta l’exposició i les conseqüències d’eventuals incidències en el servei.
  • L’afectació de la confidencialitat, a la privacitat, a la integritat i a la disponibilitat de les xarxes, motivada pel paper que tindran les xarxes 5G en les cadenes de subministrament d’aplicacions tecnològiques crítiques, serà una de les principals preocupacions de seguretat nacional dels països i un dels principals reptes des de la perspectiva de la UE.

Cal recordar que el Govern de Catalunya impulsa el desplegament de la tecnologia 5G a Catalunya com una prioritat de país, i ja es disposa d’infraestructura per fer proves d’ús, com la que va fer de TV3 en la retransmissió de la Diada de l’11 de Setembre del 2019.

https://europa.eu/rapid/press-release_IP-19-6049_es.htm

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Present i futur de la delinqüència organitzada a la Unió Europea

La delinqüència organitzada ha evolucionat molt durant els darrers vint anys, especialment pel que fa al nombre d’organitzacions criminals, el seu modus operandi, l’ús de la tecnologia i la capacitat del crim organitzat d’infiltrar-se en infraestructures, en el sector públic i en l’intent d’aprofitar llacunes legislatives.

Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar al Conveni europeu de caps de policia del 2019 (EPCC), on uns 600 responsables policials i representants de 50 països es van reunir a la seu d’Europol a la Haia.

L’esdeveniment anual reuneix caps de policia i representants d’alt nivell de la UE i de tot el món, per intercanviar valoracions de les amenaces, reptes i oportunitats dels grups criminals actuals i emergents. Els delegats van debatre en centenars de reunions bilaterals i multilaterals sobre com continua evolucionant el crim organitzat i ha esdevingut un repte important per a la seguretat de la UE. Hi va haver un consens entre les autoritats policials dels estats membres de la UE i l’Europol sobre el fet que la naturalesa cada cop més transfronterera del crim organitzat, sovint associada a actes violents entre bandes; l’expansió dels mercats de tràfic de drogues i els delictes relacionats, com el blanqueig de capitals i la corrupció, suposen un repte important a la nostra societat.

En zones d’alguns estats membres de la UE, es pot observar un cercle viciós amb l’exclusió social, la criminalitat, la pèrdua de confiança en la policia i, en alguns casos, la radicalització.

Mentrestant, les noves substàncies psicoactives, els nivells rècord de producció de drogues a escala mundial, el contraban organitzat de migrants i el desenvolupament de la criminalitat en línia han tingut efectes profunds en el panorama criminal.

L’Europol i la presidència finlandesa del Consell de la UE van concloure que diversos àmbits requereixen una atenció especial. Entre aquests hi ha:

  • centrar l’atenció sobre el crim organitzat, considerant-lo una amenaça greu per a la seguretat interna de la UE.
    • la necessitat d’orientar-se a grups de criminalitat organitzada de primer nivell, desenvolupant iniciatives més reeixides com el concepte d’objectiu d’alt valor a Europol.
    • una major atenció a la delinqüència econòmica i financera i a la confiscació d’actius delictius, assegurant-se que la delinqüència paga. I acollint els nous avenços com el Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics (EFECC) a l’Europol i la Fiscalia Europea (EPPO).
    • un major flux d’informació entre la policia i el sector privat, a escala nacional i europeu (Europol).
    • una major inversió en la prevenció de la delinqüència, que requereix un enfocament multidisciplinari que impliqui organismes governamentals, organitzacions no governamentals i el sector privat.
    necessitat d’una estratègia global de la UE sobre el crim organitzat, que pugui ampliar-se en el cicle de polítiques de la UE per al crim greu i internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Urbanism at the service of citizens. Interview with Marik Fetouh, Deputy Mayor of Bordeaux

Marik Fetouh

  1. What does the urban regeneration of Bordeaux consist of? What are the objectives and priorities of this transformation?

When Alain Juppé, then Prime Minister, arrived in Bordeaux in 1995, he stated his intention to awaken “the sleeping beauty”, as Bordeaux was popularly referred to at that time. To make it more attractive, he reconfigured the city, focusing above all on restoring the historic centre, which led to it becoming a UNESCO World Heritage Site in 2007. Today, with one million visitors, 10,000 new inhabitants, and 11,000 new jobs created in the city each year, Bordeaux has become one of the most appealing cities in France.

Reuniting Bordeaux’s residents with their river

For many years the docks were non-operational, business in the port was scarce, and it moved further down-river to Verdon. The warehouses were abandoned. Some have been demolished and replaced by gardens, others have been converted into exhibition venues or establishments, making the docks a pleasant and relaxing place for a stroll today. Both the river and cruise tourism industries have been intensively developed.

Regenerating the poorest neighbourhoods

In addition to developing the Right Bank, the arrival of the Bordeaux tramway meant that some of the most challenging districts in the city also benefited from the urban development schemes. The flagship project is the Euroatlantique development in the area around the main train station, which has garnered international interest.

Fighting urban congestion and solving the housing problem

During the last 20 years, the city’s planning policies have tried to address these two problems by increasing and concentrating available housing. Each year, a total of 9,000 homes are made available in the Bordeaux metropolis. In the coming months, Bordeaux’s ambitious housing programme will provide 14,000 more homes, 30% of which are earmarked for social housing.

A green city

To create a more pedestrian-friendly city Bordeaux’s open spaces were largely left in their natural state during the regeneration. But, for example, the urbanised landscape and lack of vegetation in some of those areas does nothing but quell the oppressive heat on the hottest days. To solve this problem, the new Mayor of Bordeaux, Nicolas Florianhas decided to plant 3,000 trees in the city every year.

  1. What role have Bordeaux’s citizens played in the project to transform the city?

The people’s voice has, for some time, influenced the development of public spaces. It makes itself heard through advisory bodies like neighbourhood associations, as well as through the obligatory public consultations. In Bordeaux today, it is the inhabitants that inspire the development of the public spaces. Their needs play an integral role in the planning of the different projects for those areas.

This year, the Bordeaux city council has launched its first participatory budget. More than 13.000 of Bordeaux’s citizens voted in favour of the sustainable development projects they hope to see implemented in their neighbourhood. Of the 407 projects submitted, 41 were selected. An anticipated 2.5 million Euro will be invested into those 41 projects. They will be carried out over the next two years.

  1. Do you think that the regeneration of the city has improved the security and the perception of security for its citizens?

 Bordeaux is considered to be one of the least dangerous cities in France. In fact, it’s ranked 9th out of the 11 police districts with more than 200,000 residents, with 72 crimes for every 1,000 inhabitants. Furthermore, the crime rate has been steadily decreasing for the last 15 years. On the other hand, the council is concerned about the “outbreak of anti-social behaviour” in some neighbourhoods, particularly in relation to drug trafficking.

 To reassure pedestrians, the council has provided more lighting in populated areas and streets at night (squares, platforms, alleys …). In addition, the city has cameras installed on street corners, rooftops, and other strategic locations. There are a total of 105 cameras throughout the city.

Lastly, the particularly low crime rate can also be attributed to urban planning, which used the tramway to connect the more problematic neighbourhoods to the city centre in less than 15 minutes, giving their residents a genuine sense of being part of the city.

  1. How can urban planning improve coexistence and integration between different groups?

 Connecting the Right Bank with the Left Bank, via the tramway and the different bridges, has opened up the historic centre of the city to a group of residents who were previously peripheral to it. At the same time, the city has taken a more dynamic and homogeneous approach to creating new places to live.

For the last 10 years, the National Urban Regeneration Programme has been rallying the public and private sectors, elected officials, government services, social bodies, HLM (rent-controlled housing) bodies, and residents to renew more than 500 French neighbourhoods with particularly poor living conditions. These include two districts on Bordeaux’s Right Bank: La Benauge, and to the north of the city, Les Aubiers.

Additionally, three French architectural firms have received the Mies van der Rohe European Union award for the transformation of 530 units of social housing in the Grand Parc district of Bordeaux. To prevent the demolition of several housing blocks, the architectural firms Lacaton and Vassall, Frédéric Druot, and Christophe Hutin joined forces to renovate them. By renovating, all the flats gained in both surface area and natural light. Demolishing is four times more expensive than renovating.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

L’urbanisme al servei de la ciutadania. Entrevista a Marik Fetouh, tinent d’alcalde de Bordeus

Marik Fetouh

  1. En què consisteix la transformació urbana de Bordeus? Quins són l’objectiu i les prioritats d’aquesta transformació?

Quan Alain Juppé, llavors primer ministre, va arribar a Bordeus el 1995, es va fixar com a objectiu despertar “la bella dorment”, com s’anomenava Bordeus en aquell temps. Per reforçar el seu atractiu, va reconfigurar la ciutat sobretot amb la rehabilitació del centre històric, que l’ha portat a la seva classificació com a Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2007. Amb 1 milió de visitants, 10.000 nous habitants i 11.000 llocs de treball creats a la ciutat cada any, Bordeus s’ha convertit avui en una de les ciutats més atractives de França.

Reconciliar els habitants de Bordeus amb el seu riu

Durant molt de temps, els molls es van deixar d’utilitzar, l’activitat del port era molt feble i es va traslladar més avall del riu, al Verdon. Els hangars estaven abandonats. Alguns es van destruir i es van reemplaçar per jardins, d’altres es van transformar en espais d’exposició o en establiments, de manera que els molls són avui un espai molt agradable de passeig i distensió. El turisme fluvial i de creuer s’hi han desenvolupat amb intensitat.

Rehabilitar els barris més pobres

A més del marge dret, molts barris, els que tenien més dificultats, s’han beneficiat de programes de renovació urbana, facilitats per l’arribada del tramvia. El programa més emblemàtic és el del barri de l’estació, anomenat Euratlantique, que ha estat considerat projecte d’interès nacional.

Lluitar contra l’aglomeració urbana i desenvolupar l’oferta d’allotjaments

Per lluitar contra aquests dos fenòmens, les polítiques d’urbanisme realitzades en els darrers 20 anys tenen com a objectiu densificar i augmentar l’oferta. En total, cada any s’entreguen 9.000 habitatges a la metròpoli de Bordeus. A la ciutat de Bordeus uns ambiciosos programes proporcionaran 14.000 habitatges, d’entre els quals un 30% d’habitatge social, en els propers mesos.

Una ciutat verda

Per tal d’afavorir els desplaçaments agradables i a peu, els espais a Bordeus s’han mantingut naturals en el moment de renovar-los. Els sòls artificials i l’absència de vegetació no fan més que accentuar la calor que se sent en moments d’onada de calor, per exemple. Per lluitar contra aquest fenomen, el nou alcalde de Bordeus, Nicolas Florian, ha decidit plantar 3.000 arbres anualment a la ciutat.

  1. Quin paper han tingut els ciutadans en el projecte de transformació urbana?

L’opinió dels habitants inspira des de fa un temps el desenvolupament dels espais públics. Aquests fan sentir la seva veu mitjançant òrgans d’assessorament com ara els consells de barri, a més de consultes públiques obligatòries. L’opinió dels habitants ara inspira el desenvolupament dels espais públics. La planificació de l’espai té en compte les seves demandes, que s’integren en els diferents projectes.

Aquest any, l’Ajuntament de Bordeus ha llançat un primer pressupost participatiu. Més de 13.000 persones de Bordeus han votat a favor dels projectes de desenvolupament sostenible que volen veure aparèixer al seu barri. Dels 407 projectes presentats, 41 s’acaben de proposar. Es preveu una inversió de 2,5 milions d’euros  per finançar aquests 41 projectes. Es realitzaran en els propers dos anys.

  1. Pensa que el desenvolupament de la ciutat ha portat la millora de la seguretat i de la percepció de seguretat de la ciutadania?

 Bordeus és considerada una de les ciutats menys perilloses de França. De fet, ocupa el novè lloc entre els onze districtes policials amb més de 200.000 habitants, amb una taxa de 72 delictes per cada 1.000 habitants. A més, la delinqüència baixa de manera regular des de fa 15 anys. Per contra, l’Ajuntament està preocupat per “l’explosió d’actes incívics”, sobretot aquells vinculats al tràfic de drogues en alguns barris de la ciutat.

 Per tal de tranquil·litzar els vianants, l’Ajuntament de Bordeus ha intensificat l’enllumenat de tots els llocs de pas a la nit (places, andanes, carrerons…). A més, la ciutat disposa de càmeres instal·lades a les cantonades dels carrers, a les teulades, així com als indrets estratègics. Bordeus té 105 càmeres repartides per tota la ciutat.

Finalment, aquest nivell de criminalitat especialment baix es pot explicar també pel desenvolupament urbanístic que ha permès, a través del tramvia que se situa en superfície, connectar tots els barris amb problemes amb el centre de la ciutat en menys de 15 minuts, donant un sentiment real de pertinença a la ciutat a tots els seus habitants.

  1. Com l’urbanisme pot contribuir a millorar la coexistència i la integració dels diferents grups?

 La connexió del marge dret amb el marge esquerre, pel tramvia i els diferents ponts, ha permès obrir el centre històric de la ciutat a una part de la ciutat perifèrica en el passat. A més, el municipi s’ha tornat més dinàmic i més homogeni i s’han creat nous llocs on viure.

Des de fa 10 anys, el Programa Nacional de Renovació Urbana mobilitza actors públics i privats, càrrecs electes, serveis estatals, organismes socials, organismes HLM i habitants per requalificar més de 500 barris arreu de França en què les condicions de vida eren particularment difícils. A Bordeus, hi ha dos districtes al marge dret (La Benauge) i al nord de la ciutat (Les Aubiers).

A més, tres agències franceses d’arquitectura han rebut el premi<A[preu|premi]> Mies van der Rohe de la Unió Europea per la transformació de 530 habitatges socials al barri Grand Parc, a Bordeus. Per evitar la destrucció dels blocs en construcció, les agències d’arquitectura Lacaton et Vassal, Frédéric Druot et Christophe Hutin han ampliat el conjunt. Amb aquesta tècnica de renovació, tots els pisos han guanyat en superfície i en lluminositat. Rehabilitar en lloc de destruir és quatre vegades menys costós.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Otto M. J. Adang: “En la gestió de l’ordre públic, interactuar i comunicar són eines tàctiques importants”

El professor Otto M. J. Adang (1956) és científic conductual. Fa classes de Gestió de l’Ordre Públic i el Perill a l’Acadèmia de Policia dels Països Baixos des de l’any 2004. A Adang li interessen l’agressió, la reconciliació i el comportament col·lectiu en relació amb l’ordre públic. Des de l’any 1998 ha estat el cap de recerca del programa de Gestió de la Violència i el Perill en situacions conflictives, que va crear ell mateix i que estudia la interacció entre la policia i els ciutadans.

Avui en dia, el professor Adang té diverses responsabilitats. A més de ser catedràtic en Gestió de l’Ordre Públic, és degà acadèmic en el màster de Control Policial de l’Acadèmia de Policia. Des de l’1 d’abril de 2016, també és professor, per nomenament especial, de Seguretat i Comportament Col·lectiu a la Facultat de Ciències Socials i del Comportament de la Universitat de Groningen. I des de l’any 2018 és professor visitant al Centre de Recerca Policial de Canterbury.

En la seva opinió, quins són els canvis més importants en la gestió de l’ordre públic en els últims 10 anys a Europa?

El canvi més important que he vist en les últimes dècades pel que fa a la policia i l’ordre públic a Europa és el canvi en el control dels aldarulls des d’una perspectiva unilateral, amb l’èmfasi posat en controlar els disturbis i un llindar baix pel que fa a l’ús indiferenciat d’armes no letals, cap a un enfocament més modern i flexible de la gestió de l’ordre públic, en què es posa l’èmfasi en establir límits que promoguin l’ordre d’una manera amistosa i ferma.

És cert que no tots els països han mostrat aquest canvi, però cada vegada veig com s’identifiquen més “bones pràctiques” de gestió en esdeveniments públics.

En realitat, què és una bona pràctica? Una bona pràctica és evitar friccions innecessàries i facilitar les activitats i intencions legítimes dels participants en la mesura del possible. Monitorar i observar un esdeveniment en temps real es considera important per identificar problemes potencials i ocupar-se’n des dels estadis inicials. Això implica comunicar-se amb els participants i informar-los perquè sàpiguen què els afecta, evitar malentesos sobre les mesures que s’adoptin i aconseguir alterar-ne el comportament.

En línia amb la pregunta anterior i tenint en compte els últims esdeveniments, cap a on anem? Quins seran, en la seva opinió, els passos següents?

Podríem assenyalar diverses tendències generals en els països occidentals, moltes de les quals provenen d’un interès creixent per incorporar la visió científica actual al control policial dels esdeveniments públics.

Per esmentar només alguns dels exemples més importants, trobem una flexibilitat creixent que permet a la policia, com un tot o en les diferents unitats, canviar fàcilment i àgilment entre els diferents enfocaments. En aquest sentit, guanyar flexibilitat significa fer canvis en les tàctiques i estratègies pel que fa a la reacció o la prevenció. Per exemple, hi ha un patró general basat en parar més atenció a recollir proves per incrementar la “qualitat” de les detencions i millorar les possibilitats d’èxit dels processos judicials, així com preferir un enfocament centrat en l’autor abans que un enfocament col·lectiu amb detencions o confinaments massius. No obstant això, també trobem un ús més profund de l’enfocament estratègic amistós i ferm pel que fa a facilitar un comportament pacífic i un enfocament graduat, diferenciat i informatiu que incrementa la capacitat de diàleg, de comunicació i d’intervencions senzilles de la policia en els estadis inicials. A Suècia, el debat se centra en tàctiques policials especials; Berlín ha desenvolupat l’estratègia de la “mà estesa” i el Regne Unit es vanagloria del model britànic. Cada cop es creen més unitats de diàleg: per exemple, els grups anticonflicte d’Alemanya, la unitat de diàleg de la policia sueca o els equips d’intel·ligència avançada del Regne Unit (tot i que aquests últims han adquirit gradualment un paper diferent).

També hi ha una tendència general a parar més atenció als brífings després d’esdeveniments problemàtics, a identificar bones pràctiques i intercanviar punts d’aprenentatge entre forces policials.

Finalment, pel que fa a la intel·ligència, existeix consens sobre la importància de la informació sobre els autors “coneguts”. Tot i això, també hi ha una insatisfacció general envers la qualitat de la informació i el reconeixement que aquesta informació sobre els autors “coneguts” és insuficient i no pot substituir la comprensió de sensibilitats i dinàmiques de les multituds en un context determinat. Les tendències internacionals reflecteixen una consciència creixent sobre els mecanismes que desencadenen la violència col·lectiva, així com quines mesures són més efectives.

Tenint en compte la seva experiència internacional i acadèmica, quines creu que són les millors pràctiques/enfocaments policials per mantenir la pau social?

La intel·ligència es percep com un mitjà important per identificar grups d’esvalotadors que busquen la confrontació. Per la seva percepció del risc, haurien de tenir clar (ells mateixos, així com la resta de la gent) quines mesures efectives es posaran en marxa en cas que traspassin els límits. Si s’aconsegueix conèixer-los, se’n redueix l’anonimat davant les autoritats. És una bona pràctica evitar tant com sigui possible prendre mesures que creïn o emfatitzin situacions de “nosaltres contra ells”. En aquest sentit, interactuar i comunicar són eines tàctiques importants. Quan sí que es donen situacions violentes, es considera una bona pràctica actuar a temps, en comptes d’esperar que la situació escali i es descontroli, i fer-ho de manera centrada i dirigida, especialment cap a aquelles persones que estiguin transgredint els límits, siguin vàndals o activistes amb tàctiques black block. D’altra banda, es reconeix que la naturalesa oportunista de molta de la violència col·lectiva posa un límit a la utilitat de la intel·ligència: un cop escala la violència, el nombre d’opcions disponibles s’esgota ràpidament. A causa de les incerteses que hi afecten, es consideren essencials els preparatius que responguin a una varietat d’escenaris hipotètics.

I, finalment, pel que fa a la gestió de l’ordre públic, ha detectat cap mala praxi a Europa occidental digna de menció?  A quins factors atribuiria aquesta mala pràctica?

Es poden discernir algunes tendències clares als diferents països en relació amb el control policial d’esdeveniments públics.

Tot i que se sent que és necessari un canvi, aquest canvi no rau en la legislació ni en nous poders, sinó en entendre i utilitzar millor la legislació existent.

També necessitem tenir present que el desenvolupament de noves armes no acostuma a ser prioritari. Hi ha altres necessitats que anomenem armes no letals innovadores. De fet, aquestes armes no són pas innovadores, ja que bàsicament representen tecnologia ja existent que no s’ha desenvolupat prou per ser operativa, i a més estan intrínsecament lligades a conceptes de control d’aldarulls totalment obsolets.

Finalment, pel que fa a l’equipament, necessitem canviar cap a un equipament que protegeixi millor els agents de policia, millori les comunicacions entre agents, millori les possibilitats de comunicació amb els participants d’esdeveniments massius, millori les possibilitats de recollida d’informació i proves i ajudi a incrementar la flexibilitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Índex de criminalitat organitzada a l’Àfrica

L’índex del crim organitzat ENACT proporciona una mesura multidimensional del crim organitzat i el seu impacte.

Les eines per mesurar l’abast i el nivell del crim organitzat a l’Àfrica són limitades. És necessària una millor base de proves perquè els estats i els agents clau controlin, analitzin, prioritzin i abordin amb efectivitat l’amenaça presentada pel crim organitzat de manera sistemàtica i sostenible.

Llançat el setembre de 2019, l’índex de crim organitzat s’obté mitjançant una avaluació de base que identifica la disponibilitat, la qualitat i la rellevància de les dades continentals, així com les dades prioritàries.

L’índex és una plataforma interactiva al lloc web ENACT. Es complementa amb un informe anual, que serveix per intentar sensibilitzar els responsables polítics.

A l’hora de valorar la vulnerabilitat global d’un estat davant el crim organitzat, el model, que consta de tres subíndexs, està dissenyat per mesurar tres categories d’informació:
• La presència i l’amplitud de l’amenaça, com a component de 12 tipus de crim organitzat.
• Risc del crim organitzat.
• Capacitat de l’estat i voluntat política per respondre a les amenaces de crim organitzat.
La juxtaposició entre aquestes tres categories s’analitza per desenvolupar una puntuació acumulativa per a cada estat africà, cosa que indica la vulnerabilitat de l’estat davant les amenaces de crim organitzat.

Models de vulnerabilitat

Presència: el primer dels tres índexs compostos es concentra en la presència del crim organitzat. En particular, aquest índex serveix d’estudi longitudinal amb l’objectiu de mostrar com ha evolucionat el crim organitzat i el seu estat actual, que eventualment pot proporcionar informació sobre l’evolució futura.

La informació derivada de l’índex de criminalitat organitzada per a cada estat africà es mostra en una “flor” que combina puntuacions per a cada tipus de delicte, i que es pot utilitzar per representar tendències amb el pas del temps.

Risc: els grups de criminalitat organitzada exploten institucions estatals dèbils o disfuncionals, fronteres poroses i desavantatges en el benestar social i les economies polítiques locals per continuar i ampliar les seves operacions. Per mesurar el risc d’un estat per al crim organitzat, el segon component té en compte diverses àrees, a saber, l’economia d’un estat, geografia, física i recursos naturals, cohesió social i conflicte, així com comerç global.

Resposta: com a tercer índex, cal mesurar la capacitat i la voluntat política de l’estat, a partir de la consciència que els estats demostren en la lluita contra el crim organitzat, tant si tenen marcs legals, polítics i estratègics adequats per abordar el crim organitzat com si estan aconseguint resultats reals. Aquest índex valora les accions estatals per combatre el crim organitzat, assenyalant aquesta capacitat i els seus precursors per a la realització de polítiques estratègiques reals.

Un dels components de l’índex de criminalitat organitzada inclou el Tauler de dades, que proporciona una comparació de dues mètriques generals, la presència i l’impacte del crim organitzat.

Presència: el Tauler extreu dades de 12 tipus de delictes individuals a partir de l’índex de criminalitat organitzada. Permet als usuaris veure l’escala de subconjunts del delicte en un tipus de delicte particular; per exemple, “Delictes marítims” pot incloure subconjunts com “pirateria” i “pesca il·legal, no regulada i no reportada”.

Impacte: el Tauler proporciona indicadors sensibles de la delinqüència per avaluar les correlacions de cinc àrees d’impacte: seguretat i violència, econòmica, desenvolupament social, medi ambient, i governança i democràcia. Cadascuna d’aquestes àrees d’impacte està formada per una sèrie de components en els quals un usuari pot triar un tipus de delicte i veure el seu impacte a l’àrea seleccionada. Per exemple, es pot veure el “contraban humà” ja que es correlaciona amb la “violència de gènere”, o components del “terrorisme” de la zona d’impacte de “seguretat i violència”.

https://enactafrica.org/organised-crime-index

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El fentanil, molt més letal que l’heroïna

Les morts produïdes per opioides sintètics als Estats Units van passar d’uns 3.000 el 2013 a més de 30.000 el 2018. De fet, els opioides sintètics com el fentanil actualment estan implicats en el doble de morts que l’heroïna.

Als Estats Units, s’hi ha publicat el llibre The future of Fentanyl and Other Synthetic Opioids, que ofereix una avaluació sistemàtica del passat, present i possibles futurs dels opioides sintètics. El llibre té la seva base en anàlisis de dades secundàries, revisions de literatura, estudis de casos internacionals i entrevistes a informadors clau. L’objectiu és proporcionar als responsables de prendre decisions, als investigadors, als mitjans de comunicació i al públic coneixements destinats a entendre millor el problema dels opioides sintètics i com respondre-hi.

Principals conclusions

El fentanil i altres opioides sintètics dominen alguns mercats regionals de drogues al Canadà i l’est dels Estats Units. Factors de l’oferta, més que no pas l’augment de la demanda, n’expliquen la difusió. Els mercats fan difusió en línia de mètodes de síntesi nous i més eficients, comerç electrònic anònim, etc.

En alguns mercats, el fentanil està substituint l’heroïna, no només adulterant-la o complementant-la. La difusió dels opioides sintètics es basa en decisions dels proveïdors i no en la demanda dels usuaris.
El problema en alguns indrets del Canadà és tan greu com a l’est dels Estats Units, malgrat les diferències substancials en la política de drogues i la prestació de serveis públics de salut i serveis socials.

La propagació del fentanil és episòdicament ràpida i persistent. És probable que els problemes amb opioides sintètics empitjorin, perquè als  EUA encara no té un abast realment nacional. Algunes regions a l’oest del Mississipí han estat menys afectades fins ara.

Recomanacions

És imprescindible que es facin esforços per evitar que els opioides sintètics penetrin en algunes zones del país que només han estat afectades moderadament.

Els responsables polítics han d’innovar en els llocs i àmbits on es produeixen els opioides sintètics. S’haurien de considerar seriosament nous enfocaments per respondre a la crisi actual (per exemple, interrompre les transaccions en línia; supervisar llocs de consum; impulsar noves modalitats de tractament basades en evidències, com ara el tractament assistit amb heroïna, i elaborar proves de contingut dels medicaments). Això és necessari per la naturalesa i l’escala del repte que plantegen els opioides sintètics, que en les seves formes i mètodes de distribució actuals representen una sortida de les crisis anteriors. De fet, la resolució d’aquesta crisi pot requerir enfocaments o tecnologies que no existeixen avui dia.

Els governs tenen una responsabilitat única de finançar la recollida de dades i el seguiment de consums i mercats de drogues. La crisi de la sida va impulsar grans inversions en noves dades i sistemes de control, com el sistema nacional de vigilància del comportament del VIH. El nombre de morts per opioides és aproximadament similar al del pic de l’epidèmia de la sida, però ara no hi ha hagut cap inversió comparable en la millora dels sistemes de control.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un de cada quatre alemanys, víctima de delictes a internet

L’Agència Federal alemanya per a la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació (https://www.bsi.bund.de/DE/Home/home_node.html) ha publicat els resultats d’una enquesta en línia feta el mes d’abril de 2019 a 2.000 persones d’entre 16 i 69 anys.[1] Un 24% de les persones enquestades manifesten haver estat víctima d’un delicte a internet. Un 29% considera el risc de ser víctima d’un delicte digital com a alt o molt alt.

Un 36% declara haver estat víctima de frau comprant en línia, un 28% de pesca de credencials (phishing), un 26% de virus o troians, un 18% de furt d’identitat, un 13% de programari extorsionador i un 13% de ciberassetjament. Alguns dels enquestats van manifestar haver estat víctimes de diversos tipus de delictes.

Un 61% dels enquestats van declarar que ja usaven programes antivirus, un 58% contrasenyes segures, un 52% tallafocs, un 36% la instal·lació immediata d’actualitzacions del programari, un 32% substitució periòdica de la contrasenya i un 19% comunicació de correu encriptada (la resposta múltiple també era possible). Com a conseqüència d’aquesta realitat, un 73% cerca informació sobre la seguretat a internet, un 24% visita la web de l’Agència Federal per a la seguretat de les tecnologies de la informació i un 47% visita les webs de la policia. Només un 34% afirma no haver sentit parlar d’aquestes pàgines web.

Les franges d’edat que més denuncien davant la policia són la de 60-69 anys (41%) i la de 50-59 anys (40%), mentre que la de 16 a 29 i la de 30 a 39 són les que menys ho fan (23%). Les persones que més s’informen sobre internet també són les de la franja d’entre 50 i 59 anys (un 38% de manera regular i un 40% en cas de tenir algun problema) i la franja d’entre 60 i 69 (37% i 38%). El tema sobre el qual hi ha un nombre més gran de persones que busca informació és la banca electrònica (un 62%). Encara que la gran majoria ha sentit parlar de mesures de prevenció, només una minoria les té en compte i les segueix regularment (9%).

Entre aquells que ja han estat víctimes digitals, les mesures de protecció més usades són tallafocs actualitzats (50%), contrasenyes més segures (44%) i programes antivirus actualitzats (40%).

[1]Vid. https://www.bsi.bund.de/SharedDocs/Downloads/DE/BSI/Digitalbarometer/Digitalbarometer-ProPK-BSI_2019.pdf?__blob=publicationFile&v=3

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français