El Consell Europeu intensifica la lluita contra les drogues il·legals

Per intensificar la lluita contra les drogues il·legals, el Consell Europeu ha adoptat, a començaments de juny d’enguany, un mandat de negociació sobre la proposta relativa a l’Agència de la Unió Europea sobre Drogues, destinada a convertir l’actual Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies en una agència de ple dret i, sobretot, a reforçar el seu paper.

El nou Reglament proporcionarà a l’Agència els mitjans per respondre de forma més eficaç als nous reptes en matèria de salut pública i seguretat que plantegen les drogues il·legals, prestarà un millor suport als estats membres i contribuirà a millorar la situació internacional.

La recollida, l’anàlisi i la difusió de dades seguiran sent la principal tasca de l’Agència, però en el marc del mandat reforçat també podrà:

  • Desenvolupar capacitats generals d’avaluació de les amenaces per a la salut i la seguretat a fi de detectar ràpidament noves amenaces, i desenvolupar exercicis periòdics de prospectiva per detectar els reptes de futur.
  • Cobrir específicament el policonsum de substàncies, que és el consum de drogues en combinació amb altres substàncies lícites o il·lícites i que és cada cop més freqüent.
  • Augmentar la seva cooperació amb els punts focals nacionals, la posició dels quals es reforçaria, cosa que els permetria facilitar a l’Agència dades pertinents sobre la situació nacional en matèria de drogues i drogoaddiccions.
  • Establir una xarxa de laboratoris que permeti a l’Agència accedir a informació forense i toxicològica.
  • Desenvolupar intervencions basades en dades contrastades per sensibilitzar i emetre alertes quan apareguin en el mercat substàncies especialment perilloses.

El Reglament també aclarirà el paper de l’Agència en l’àmbit de la cooperació internacional, de manera que pugui participar plenament en aquest tipus d’activitats i respondre a les peticions de tercers països i organismes internacionals.

Les negociacions amb el Parlament Europeu s’han d’iniciar una cop aquest hagi adoptat la seva posició.

Cal recordar que l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies es va crear l’any 1993 a Lisboa. El seu objectiu és proporcionar a la Unió Europea i als estats membres informació real i comparable sobre les drogues, les toxicomanies i les seves conseqüències, amb la finalitat que serveixi de base per a l’elaboració de polítiques, i orientar les iniciatives de lluita contra les drogues. El seu funcionament ha millorat considerablement la disponibilitat d’informació sobre drogues i toxicomanies a tota la UE i també a escala internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Disminueixen els homicidis a Escòcia al nivell més baix des de l’any 2013

L’informe de rendiment del quart trimestre de la Policia d’Escòcia per al període 2021-22 mostra que es van registrar 10 homicidis menys que durant el període 2020-21. També es van registrar menys intents d’assassinat, en comparació amb el mateix període 2020-21.

Així mateix, les dades van mostrar un augment del frau (+18,6%), però una reducció dels delictes de maltractaments domèstics (-1,7%). Tanmateix, els delictes de maltractaments domèstics han augmentat un 3,7% respecte de la mitjana dels darrers cinc anys.

La subdirectora de la policia escocesa, Fiona Taylor, va expressar que les xifres publicades destacaven perquè l’any passat havia estat un període excepcional per a la policia i els efectes de la pandèmia sobre la delinqüència s’havien continuat fent sentir.

Segons informa Policing Insight, un augment global dels delictes violents de l’11,2% es mesura en paral·lel amb una reducció significativa durant el període 2020-21 (-10%) a causa de les restriccions vigents en aquell moment. La mitjana dels darrers cinc anys (2,1%) ofereix més informació sobre els delictes violents. Des del cos policial consideren que una reducció del nombre d’homicidis és benvinguda, però que hi ha més coses per fer front a la violència, inclosa la col·laboració amb la resta de socis per prevenir els delictes.

La policia d’Escòcia segueix treballant l’àmbit dels abusos domèstics i hi ha oficials especialitzats que treballen a comunitats d’arreu del país per fer front a aquest tipus de delictes. La revisió integral que han encarregat de la resposta policial a la protecció pública els permetrà continuar adaptant-se i responent a la demanda canviant i les vulnerabilitats en aquest espai.

D’altra banda, s’ha tornat a registrar un augment del frau aquest trimestre, cosa que reafirma que la policia que treballa a la xarxa és, cada cop més, una part clau de la policia de primera línia. El treball per interrompre les activitats dels delinqüents i protegir la ciutadania ha continuat, amb 6,46 milions de lliures esterlines de frau que s’han evitat només mitjançant l’aplicació del protocol bancari.

L’informe de rendiment del quart trimestre també detalla els resultats de l’enquesta Your Police dela Policia Escocesa entre el gener i el març del 2022, amb més de 14.000 respostes de la ciutadania rebudes.

La subdirectora de la policia, Fiona Taylor, va assegurar que el vincle amb els conciutadans és fonamental per garantir la legitimitat de la policia i clau per permetre una policia comunitària eficaç. La ciutadania ha opinat que s’estan fent bé les coses a l’hora d’oferir un servei coherent i ha acollit una major visibilitat i presència a les zones que ho requereixen.

D’aquesta manera, va expressar que s’utilitzin els comentaris que reben per informar sobre l’enfocament policial, inclòs el Pla anual de policia per al període 2022-2023. I va finalitzar animant la ciutadania a participar en les enquestes per influir, d’aquesta manera, en la policia.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La guerra contra les maras deixa 20.000 detinguts en un mes a El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va imposar l’estat d’excepció el mes de març d’enguany per combatre la violència de les maras i el va ampliar 30 dies més a l’abril. La policia i l’exèrcit han detingut 20.421 presumptes membres de maras en només 33 dies d’estat d’excepció i els tribunals han decretat presó preventiva contra 9.672 imputats. El règim d’excepció permet retenir els detinguts fins a 15 dies sense justificació, a diferència de les 72 hores de límit en circumstàncies normals.

El president salvadorenc, segons informa el rotatiu La Razon América, intenta posar fi a l’onada d’assassinats dels darrers mesos i al control que aquestes poderoses bandes criminals, com la Mara Salvatrucha o Barrio 18, exerceixen en diverses zones d’aquest petit país centreamericà de 6,4 milions d’habitants. Les 87 persones assassinades durant el darrer cap de setmana de març va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Bukele.

La policia i l’exèrcit salvadorencs han passat gairebé dos mesos fent detencions arbitràries a “terroristes” sense ordre judicial i basades en sospites com tenir antecedents penals o tatuatges de bandes com la Mara Salvatrucha, Barrio 18 o de marero. L’escalada d’homicidis dels darrers mesos ha evidenciat una creixent inseguretat al país.

Després de les jornades més violentes a El Salvador des de la fi de la guerra civil fa 30 anys (1979-1992), el Congrés salvadorenc va donar llum verda a la suspensió del dret de defensa, la llibertat d’associació i la inviolabilitat de la correspondència sense ordre judicial. Els mitjans salvadorencs i els experts en seguretat expliquen el dràstic augment de la violència al país per la ruptura d’un pacte secret entre el govern de Bukele i les maras salvadorenques. Malgrat tot, Bukele sempre ha negat aquest acord.

El president salvadorenc és el mandatari amb més suport popular de la regió, amb el 76% d’aprovació segons M&R Consultores, i ha justificat l’aplicació de l’estat d’excepció perquè es calcula que hi ha uns 70.000 membres de maras que delinqueixen i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i narcotràfic.

L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans i Amnistia Internacional per les Amèriques han mostrat molta preocupació per les detencions massives, especialment a les zones més controlades per les maras. Així mateix, han denunciat el tracte cruel, inhumà i degradant als sospitosos apilats en les precàries presons salvadorenques.

Per la seva part, Nayib Bukele ha refusat les crítiques d’aquestes organitzacions internacionals per les presumptes violacions de drets humans. Fins i tot ha arribat a declarar que, si tant defensen els membres de les maras, que se’ls enduguin als seus països. El mandatari tracta de justificar la prohibició de grafits o qualsevol expressió visual que explícitament o implícita transmetin missatges sobre les maras que controlen diverses zones del país. El sindicat de policia ha denunciat que els caps policials exigeixen quotes diàries de detinguts als seus agents en la guerra contra les maras.

Amnistia Internacional ha refusat un cop més les mesures imposades pel govern salvadorenc que prohibeixen als mitjans de comunicació la reproducció i transmissió a la població de missatges o comunicats de les maras que puguin generar pànic en la població. Aquest fet podria comportar l’empresonament de periodistes només per informar d’activitats relacionades amb aquestes bandes. Igualment, Amnistia denuncia que els presos puguin estar reclosos sense alimentació ni aire suficients i el fet que nens entre 12 i 16 anys puguin ser condemnats a fins a 10 anys de presó sense dret a defensa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Jornada d’acció d’Europol contra el tràfic d’immigrants

Un grup de treball operatiu (OTF), liderat per la Policia Federal Alemanya i coordinat per Europol, va apuntar contra alguns dels traficants d’immigrants més perillosos de tota la Unió Europea. L’OTF Pathfinder va implicar autoritats policials d’Àustria, Alemanya, Hongria, Romania, Sèrbia i els Països Baixos, i va donar lloc a l’obertura de 39 noves investigacions. La Jornada d’Acció  va provocar la detenció de dos objectius d’alt valor, 12 escorcolls domiciliaris i la confiscació de més de 80.000 euros a Alemanya i França.

Les investigacions del grup de treball de l’operació han portat fins ara a:

• 8 objectius d’alt valor arrestats i 3 sotmesos a una ordre de detenció europea (2 a Àustria, 7 a Alemanya, 1 a Hongria i 1 a Romania)

127 detencions de facilitadors (63 a Àustria, 19 a Alemanya, 15 a Hongria, 25 a Romania, 4 als Països Baixos i 1 a Sèrbia)

• 916 incidents de contraban detectats (600 a Àustria, 262 a Alemanya, 26 a Hongria, 22 a Romania i 6 als Països Baixos)

151 escorcolls de domicilis (37 a Àustria, 70 a Alemanya, 17 a Hongria, 25 a Romania i 2 als Països Baixos)

• Embargaments de diferents béns per un valor total d’aproximadament  900.000 euros

L’OTF Pathfinder, creat a Europol l’agost de 2021 i iniciat per Alemanya, va apuntar contra alguns dels traficants d’immigrants més perillosos actius a tota la UE. Aquests objectius d’alt valor d’Europol, principalment nacionals sirians, tenien connexions globals als països d’origen, de trànsit i de destinació. Europol va comprovar les seves bases de dades i va descobrir que aquests sospitosos ja estan vinculats a més de 150 investigacions.

Des del llançament de l’OTF Pathfinder, les autoritats nacionals d’aplicació de la llei han iniciat 39 noves investigacions relacionades amb aquestes 14 persones. Una d’aquestes investigacions connectades va conduir a la detenció d’un dels objectius d’alt valor per part del Cos Financer Italià, amb el suport de la policia albanesa i de la policia hel·lènica. Una altra va provocar la detenció de 18 sospitosos a Romania. Els sospitosos cobraven entre 4.000 i 10.000 euros, malgrat el tràfic i l’allotjament d’immigrants en condicions extremadament pobres i, sovint, que posaven en perill la seva vida.

Les investigacions van revelar que els detinguts van facilitar el tràfic d’almenys 10.000 immigrants, que són principalment d’origen afganès, pakistanès i sirià, cap a la UE. Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va elaborar un gran nombre de productes d’anàlisi d’intel·ligència, que donen suport a les autoritats nacionals per connectar aquestes activitats delictives transfrontereres a gran escala, identificar els autors i detectar activitats de contraban en curs.

Les investigacions van descobrir que aquests sospitosos gestionaven un negoci de contraban a gran escala, fent ús de la mateixa logística, allotjament i condicions de viatge. Van utilitzar molls de càrrega de camions, furgonetes tancades i cotxes personals per traslladar immigrants de Turquia a través de la regió dels Balcans occidentals, Romania i Hongria cap a Àustria, Alemanya i els Països Baixos. Els pagaments es van fer principalment a través de l’anomenat sistema financer hawala.

Els sospitosos van utilitzar les plataformes de xarxes socials per anunciar el seu negoci il·legal i per convèncer els familiars dels immigrants que el tràfic era segur. Normalment, els facilitadors han de generar confiança entre les comunitats d’immigrants per reclutar el màxim nombre de persones possible.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El control de les pantalles tàctils de forma remota, el nou ciberatac

Segons s’explica en un article publicat al web thehackernews.com, els investigadors han pogut demostrar el que anomenen el primer atac actiu sense contacte contra tot tipus de pantalles tàctils.

Segons les investigacions d’un grup d’acadèmics de la Universitat de Zhejiang i de la Universitat Tècnica de Darmstadt en un nou treball de recerca, el tacte fantasma o GhostTouch utilitza interferències electromagnètiques (EMI) per injectar punts tàctils falsos a una pantalla tàctil sense necessitat de tocar-la físicament.

La idea bàsica és aprofitar els senyals electromagnètics per executar moviments tàctils bàsics, com ara tocs i lliscaments cap a llocs específics de la pantalla tàctil amb l’objectiu d’assumir-ne el control remot i manipular el dispositiu subjacent.

L’atac, que funciona des d’una distància de fins a 40 mm, es basa en el fet que les pantalles tàctils són sensibles a l’EMI, cosa que s’aprofita per injectar senyals electromagnètics en elèctrodes transparents que s’incorporen a la pantalla tàctil per registrar-los com a moviments tàctils.

La configuració experimental implica una pistola electrostàtica per generar un senyal de pols que després s’envia a una antena per transmetre un camp electromagnètic a la pantalla tàctil del telèfon, que fa que els elèctrodes, que actuen com a antenes, captin l’EMI.

Això es pot ajustar encara més seleccionant el senyal i l’antena per induir a una varietat de comportaments tàctils, com ara mantenir premut i lliscar per seleccionar, depenent del model de dispositiu.

En un escenari del món real, això podria produir-se de diferents maneres, com ara lliscar cap amunt per desbloquejar un telèfon, connectar-se a una xarxa wifi, fer clic de manera sigil·losa a un enllaç maliciós que conté programari maliciós i, fins i tot, respondre una trucada telefònica al mòbil de la víctima.

En llocs com una cafeteria, una biblioteca, una sala de reunions o vestíbuls de conferències, la gent hauria de posar el telèfon intel·ligent boca avall a la taula, segons van explicar els investigadors. Tanmateix, un atacant pot incrustar l’equip d’atac sota la taula i llançar atacs de manera remota.

Fins a nou models diferents de telèfons intel·ligents s’han trobat vulnerables a GhostTouch: Galaxy A10s, Huawei P30 Lite, Honor View 10, Galaxy S20 FE 5G, Nexus 5X, Redmi Note 9S, Nokia 7.2, Redmi 8 i un iPhone SE (2020), l’últim dels quals es va utilitzar per establir una connexió per Bluetooth maliciosa.

Per contrarestar l’amenaça, els investigadors recomanen afegir un blindatge electromagnètic per bloquejar les EMI, millorar l’algoritme de detecció de la pantalla tàctil i demanar als usuaris que introdueixin el PIN del telèfon o verifiquin les seves cares o empremtes digitals abans d’executar accions d’alt risc.

GhostTouch controla el senyal electromagnètic de camp proper, li dona forma i injecta moviments tàctils a l’àrea objectiu de la pantalla tàctil sense necessitat de tocar físicament el dispositiu de la víctima ni accedir-hi, segons expliquen els investigadors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Abordant l’amenaça de les armes de foc impreses en 3D

Els professionals de l’àmbit de l’aplicació de la llei, els experts balístics, els científics forenses, els responsables polítics i el món acadèmic es van reunir fa unes setmanes a la Haia, Països Baixos, en una de les plataformes d’intercanvi més grans del món sobre l’amenaça de les armes impreses en 3D.

 La Conferència Internacional sobre Armes de Foc Impreses en 3D, organitzada per Europol i la Policia Nacional Holandesa (Politie) en el marc d’EMPACT Firearms, va comptar amb uns 120 participants de 20 països per abordar els darrers reptes als quals s’enfronten els cossos policials en els seus esforços per fer front a aquesta amenaça.

Els participants van explorar els processos fonamentals necessaris per desenvolupar estratègies d’intervenció conjuntes en aquest camp, incloent-hi investigació tàctica i forense, programari, desenvolupaments científics i legislació.

En inaugurar la conferència, la cap de policia Gerda van Leeuwen, de la Policia Nacional Holandesa, va fer una consideració sobre el desenvolupament de la impressió 3D d’armes de foc com una amenaça actual i futura. Per tant, la cooperació internacional es considera crucial per poder fer-hi front.

En el dia d’avui, les armes impreses en 3D ja no són una qüestió de ficció:

L’any 2019, dues persones van ser assassinades a trets a Halle, Alemanya, per un autor que utilitzava una arma casolana, basada en un plànol descarregat d’Internet per fabricar parcialment l’arma amb una impressora 3D.

L’abril del 2021, la Policia Nacional espanyola va assaltar i desmantellar un taller il·legal a les Illes Canàries que produïa armes impreses en 3D. S’hi van confiscar dues impressores 3D, juntament amb peces d’armes, una rèplica del rifle d’assalt i diversos manuals sobre guerra de guerrilles urbana i literatura supremacista blanca. El propietari del taller va ser detingut i acusat de tinença il·legal d’armes.

Un mes després, dos homes i una dona van ser detinguts a la localitat de Keighley, al Regne Unit, com a part d’una investigació per terrorisme. Tots tres van ser acusats de posseir components d’armes impreses en 3D.

D’entre les conclusions de la conferència, cal destacar:

• Es necessita connexió i cooperació entre les forces de l’ordre i la indústria/sector privat per identificar i controlar els desenvolupaments al voltant de les armes de foc impreses en 3D.

• Es crearà una xarxa internacional d’experts en armes de foc impreses en 3D encarregada de mantenir les forces de l’ordre al corrent de l’evolució d’aquest tipus d’armes.

• Les principals recomanacions polítiques dels participants i altres desenvolupaments al voltant de les armes de foc impreses en 3D es transcriuran en un full informatiu, que es distribuirà als socis i responsables polítics de tot el món.

 El tràfic d’armes de foc és una prioritat per a l’aplicació de la llei de la UE. S’han desenvolupat plans estratègics i operatius en el marc del projecte d’armes de foc de la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces del Crim (EMPACT) per fer front a l’amenaça de les armes de foc. Sota aquest paraigua, un total de 16 països liderats pel projecte d’anàlisi “Armes i explosius” d’Europol treballen junts per contrarestar l’amenaça de les armes impreses en 3D.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova les conclusions per un posicionament cibernètic comú

El Consell Europeu ha aprovat unes conclusions sobre el desenvolupament del posicionament de la Unió Europea davant les ciberamenaces. La postura pretén demostrar la determinació de la UE de donar respostes immediates i a llarg termini als actors de les amenaces que busquen negar a la UE un accés segur i obert al ciberespai i afectar els seus interessos estratègics, inclosa la seguretat dels seus socis.

Els ministres, entre altres coses, demanen a la Comissió Europea que proposi requisits comuns de ciberseguretat de la UE per als dispositius connectats i els processos i serveis associats. També conviden les autoritats rellevants, com l’Agència de Ciberseguretat de la UE (ENISA), a formular recomanacions per reforçar la resiliència de les xarxes de comunicacions i infraestructures dins de la UE. Així mateix, el Consell subratlla la importància d’establir exercicis cibernètics periòdics per provar i desenvolupar la resposta interna i externa de la UE als incidents cibernètics a gran escala.

El ciberespai s’ha convertit en un escenari per a la competència geopolítica i, per tant, la UE ha de ser capaç de respondre de manera ràpida i contundent als ciberatacs, com ara les ciberactivitats malicioses dirigides a la Unió i als seus estats membres, i fer un ús total de tots els seus instruments. Els actors hostils han de ser conscients que els ciberatacs contra els estats membres i les institucions de la UE es detectaran aviat, s’identificaran amb rapidesa i es combatran amb totes les eines i polítiques necessàries.

A les conclusions, el Consell destaca les cinc funcions de la UE en l’àmbit cibernètic:

1. Reforçar la resiliència i les capacitats de protecció. El comportament maliciós al ciberespai, que emana tant d’actors estatals com no estatals, s’ha intensificat en els darrers anys, inclòs un augment brusc i constant d’activitats dirigides a les infraestructures crítiques i a les cadenes de subministrament.

2. Millorar la solidaritat i la gestió integral de la crisi. Davant els actuals canvis geopolítics, la força de la Unió rau en la unitat, solidaritat i determinació, i la implantació de la Brúixola Estratègica, que ha de fer millorar l’autonomia estratègica de la UE i la seva capacitat de treballar amb els socis per salvaguardar-los, respectant els seus valors i interessos, inclosos en el ciberdomini.

3. Promoure la visió de la UE del ciberespai. Consolidar la pau i l’estabilitat al ciberespai i a favor d’un ciberespai obert, lliure, global, estable i segur, i coordinar accions a curt, mitjà i llarg termini per prevenir i determinar amenaces i atacs cibernètics i donar-hi resposta.

4. Millorar la cooperació amb els països socis i organitzacions internacionals. Necessitat d’elevar el nivell general de ciberseguretat de la UE, i ràpida adopció del projecte de la Directiva sobre mesures per assolir un alt nivell comú de ciberseguretat a tota la Unió (NIS), el projecte de Reglament sobre la resiliència operativa digital per al sector financer (DORA) i el projecte de Directiva sobre resiliència de les entitats crítiques (CER).

5. Prevenir els ciberatacs, defensar-se’n i respondre-hi. Les autoritats competents, com ara l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (BEREC), l’Agència de Ciberseguretat de la Unió Europea (ENISA) i el Grup de Cooperació de Seguretat de la Xarxa i de la Informació (NIS), juntament amb la Comissió, formular recomanacions basades en una avaluació de riscos als estats membres i la Comissió Europea per tal de reforçar la resiliència de les comunicacions, xarxes i infraestructures dins de la Unió Europea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’investigació sobre morts provocades per la policia als Estats Units

Aquest document, els autors del qual són els investigadors Meagan Cahill, Melissa M. Labriola i Jirka Taylor de RAND Corporation, resumeix allò que actualment se sap sobre les morts provocades per agents de policia als Estats Units i identifiquen l’evidència existent sobre diferents formes de prevenir aquestes morts.

Existeix un cos relativament gran d’investigació sobre aquests temes, però aquests estudis sovint pateixen de deficiències metodològiques, en gran mesura derivades de l’escassedat de dades disponibles. Els autors presenten aquest treball centrat en el desenvolupament d’una agenda d’investigació o un full de ruta, per reduir aquestes morts a mans de la policia nord-americana.

L’informe, basat en una extensa revisió de la literatura, així com en entrevistes amb experts policials, conté un seguit de recomanacions per a les àrees en les quals els esforços d’investigació poden ser més efectius per ajudar a informar de la formulació de polítiques i la presa de decisions destinades a reduir la xifra de víctimes mortals a mans de la policia.

Els autors identifiquen sis àrees d’enfocament: qüestions fonamentals –com les desigualtats racials, la cultura policial i els sindicats policials–, dades i informes, capacitació, polítiques, tecnologia i conseqüències per als policies. A més, cal esmentar que els autors utilitzen els termes “assassinats policials”, “violència policial” i “tirotejos policials” per descriure aquests tipus de comportaments policials, ja siguin il·lícits o no. Els autors identifiquen casos específics d’aquests comportaments com a mala conducta, il·legalitat, negligència o excés quan s’apliquen aquestes descripcions.

Els autors clouen el document amb un seguit de prioritats d’investigació entre les quals s’inclou:

  • Incorporar una lent racial als estudis sobre la reducció de la violència per part de la policia i les morts provocades per la policia.
  • Investigar sobre aspectes de l’aplicació de la llei que ensenyen i reforcen la cultura i les normes policials tradicionals i sobre com els esforços de reforma podrien superar la resistència derivada de la cultura i les normes.
  • Desenvolupar investigacions sobre el rol dels sindicats en la prevenció de la rendició de comptes en les diferents polítiques de les agències i en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de policies.
  • Explorar fonts de dades i dades addicionals que podrien proporcionar una representació més confiable d’un incident de violència policial, inclosos els incidents no fatals: factors situacionals que envolten els incidents i l’ús de la tecnologia abans, durant i després d’un incident.
  • Millorar la recopilació de dades sobre les conseqüències dels agents després d’una mort a mans de la policia.
  • Allunyar-se de dades autoinformades sobre l’ús de càmeres corporals revisant imatges i incorporant fonts de dades alternatives per a les revisions dels incidents.
  • Desenvolupar un consens sobre quina capacitació ha d’implementar-se a totes les agències.
  • Identificar els mecanismes pels quals les polítiques específiques redueixen la violència de mans de la policia i identificar quina combinació de polítiques és més efectiva per reduir la violència policial.
  • Investigar sobre els efectes generals d’utilitzar altres tecnologies sobre la força letal.
  • Estudiar el paper dels fiscals en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea reforça la seguretat informàtica de les entitats financeres

Tenint en compte els riscos cada cop més creixents amb referència als ciberatacs, la Unió Europea està reforçant la seguretat informàtica de diferents sectors, en especial la d’entitats financeres com ara bancs, companyies d’assegurances i empreses d’inversió.

Les presidències del Consell Europeu i del Parlament van arribar a un acord provisional sobre la Llei de resiliència operativa digital (DORA), que assegurarà que el sector financer a Europa sigui capaç de mantenir operacions resilients en cas d’una interrupció operativa severa.

DORA estableix requisits uniformes per a la seguretat de la xarxa i els sistemes d’informació d’empreses i organitzacions que operen en el sector financer, així com de tercers que els proporcionen serveis relacionats amb les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), com ara plataformes en núvol o serveis d’anàlisi de dades.

DORA crea un marc regulador sobre la resiliència operativa digital pel qual totes les empreses han d’assegurar-se que poden suportar, respondre i recuperar-se de tot tipus d’interrupcions i amenaces relacionades amb les TIC. Aquests requisits són homogenis a tots els estats membres de la UE. L’objectiu principal és prevenir i mitigar les amenaces cibernètiques.

En virtut de l’acord provisional, les noves normes constituiran un marc molt sòlid que potenciï la seguretat informàtica del sector financer. Els esforços demanats a les entitats financeres seran proporcionals als riscos potencials.

Els proveïdors crítics de serveis TIC de tercers països a entitats financeres de la UE hauran d’establir una filial dins de la UE perquè es pugui implementar correctament la supervisió.

Pel que fa al marc de supervisió, els colegisladors van acordar optar per una xarxa conjunta addicional de supervisió que reforçarà la coordinació entre les autoritats de supervisió europees sobre aquest tema transversal.

Pel que fa a la interacció de DORA amb la Directiva de seguretat de la xarxa i de la informació (NIS), en virtut de l’acord provisional, les entitats financeres tindran tota la claredat sobre les diferents normes de resiliència operativa digital que han de complir, en particular per a aquelles entitats financeres titulars de diverses autoritzacions i que operen en diferents mercats de la UE. La directiva NIS continua aplicant-se. DORA es basa en la directiva NIS i aborda possibles superposicions mitjançant una exempció de lex specialis.

L’acord provisional assolit està subjecte a l’aprovació del Consell Europeu i del Parlament abans de passar pel procediment formal d’adopció.

Un cop aprovada formalment la proposta DORA, cada estat membre de la UE l’aprovarà. Les autoritats europees de supervisió (AES), com ara l’Autoritat Bancària Europea (ABE), l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) i l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Treball (EIOPA), desenvoluparan normes tècniques per a totes les institucions de serveis financers, des de la banca fins a les assegurances i la gestió d’actius. Les respectives autoritats nacionals competents assumiran el paper de supervisió del compliment i faran complir el reglament quan sigui necessari.

Aquest paquet cobreix un buit en la legislació vigent de la UE i assegura que el marc legal actual no suposi obstacles a l’ús de nous instruments financers digitals i, al mateix temps, garanteix que aquestes noves tecnologies i productes entren dins l’àmbit de la regulació financera i els acords de gestió del risc operacional de les empreses actives a la UE. Així, el paquet pretén donar suport a la innovació i l’adopció de noves tecnologies financeres, alhora que ofereix un nivell adequat de protecció dels consumidors i inversors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français