Els Estats Units ajuden a reforçar la seguretat ciutadana a Guatemala

344.- 6401758561_945b08b60e_bEls Estats Units estan col·laborant a reforçar les dotacions materials de seguretat al Govern de Guatemala, a través de donacions al Ministeri de Governació.

Un dels materials més destacats, amb un cost d’1,5 milions de dòlars, és un simulador virtual de tir, segons va expressar Hugo Guevara, director per Guatemala de l’Oficina Internacional d’Assumptes Antinarcòtics i Procuració de Justícia. A banda del simulador de tir, també es van lliurar 1.300 armilles antibales per a agents de l’ordre, 100 ordinadors amb impressores i quatre vehicles addicionals per millorar l’operativitat de la Policia Nacional Civil (PNC).

La dotació de material lliurat pel Govern nord-americà inclou 19 càmeres de seguretat fixes i cinc de giratòries, 48 convertidors de mitjans per a aquestes càmeres, quatre drons i tres furgonetes per al transport, així com la construcció de quatre edificis modulars per a l’Acadèmia de la Policia Nacional Civil (PNC) del Departament de Huehuetenango.

L’acte protocol·lari de lliurament d’aquestes noves eines destinades a enfortir el treball dels agents de l’ordre i els resultats que obtinguin en la lluita contra la delinqüència va estar encapçalat pel titular de Governació, Edgar Godoy, acompanyat per l’ambaixador als EUA, Luis Arreaga, i alts comandaments de la PNC.

Des del Govern de Guatemala es va instar els policies a fer un bon ús d’aquests nous instruments lliurats pels Estats Units. Així mateix, el Govern va remarcar que calia continuar amb els esforços per millorar els graus d’acceptació per reduir els índexs de violència i criminalitat que es donen al país.

La nació centreamericana registra cada dia una mitjana de deu persones mortes per causes violentes, la majoria assassinats perpetrats amb arma de foc i, en molts casos, relacionats amb les extorsions i les bandes.

El darrer any, el president de Guatemala, Alejandro Giammattei, ha decretat quatre estats de prevenció en diferents municipis. Els estats de prevenció inclouen, per exemple, requises a les presons, recuperació d’espais físics, limitació de reunions a l’aire lliure i permís per dissoldre manifestacions i grups no autoritzats.

Aquest darrer estat de prevenció, aplicat a tres municipis del Departament de Chimaltenango, va acabar amb 76 detencions, 75 entrades i escorcolls amb resultats positius i 43 de negatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dades sobre mortalitat 2001–2016 a les presons dels Estats Units

343.- alcatraz-usa-america-prisonL’any 2016, un total de 4.117 presoners de centres federals o estatals van morir en presons públiques o privades dels Estats Units. La xifra de morts en presons estatals va augmentar un 1,3% respecte del 2015 (de 3.682 a 3.729 l’any 2016), mentre que la xifra de presoners morts en presons federals es va reduir un 15% (de 455 l’any 2015 a 388 el 2016). Aquesta davallada va representar la primera caiguda en les estadístiques d’ençà del 2012.

Així, mentre que el nombre total de presos estatals va baixar un 5% del 2006 al 2016, la xifra de morts va augmentar un 15% en aquest mateix període.

Cada any entre el 2001 i el 2016, una mitjana del 88% de les morts de persones recloses en presons estatals van ser degudes a causes naturals, amb xifres que anaven del 89% el 2001 al 86% el 2016. En aquest mateix període, una mitjana de l’11% de les morts en presons estatals es van produir per causes antinaturals, com ara suïcidis, intoxicacions per drogues o alcohol, causes accidentals o homicidis. Les xifres variaven del 9% el 2001 al 13% el 2016.

Dades més destacades:

  • Un total de 036 presoners van morir entre 2001 i 2016, dels quals prop del 90% van morir en presons estatals, amb 53.051 defuncions, i el 10% en centres federals, amb 5.985 defuncions.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de reclusos morts en presons estatals va passar de 296 a 303 per cada 100.000 persones empresonades en presons estatals.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de morts en presons federals va disminuir per primera vegada de 283 a 252 morts per cada 100.000 presos en centres federals.
  • Les morts relacionades amb malalties van representar el 86% del total de defuncions en centres estatals el 2016, amb més de la meitat de malalts de càncer (30% de les morts) i un 28% de malalties del cor.
  • Pel que fa a les morts per homicidi, incloent-hi les morts causades per ferides sofertes abans de l’empresonament, van representar el 2,5% de les morts a les presons estatals i el 3,6% als centres federals.
  • Més de la meitat dels morts en presons estatals l’any 2016 (55%) eren presoners blancs, els quals representaven menys d’un terç (31%) dels interns de les presons estatals.
  • De l’any 2001 al 2016, es van reduir les taxes de mortalitat en gairebé tots els grups d’edat a les presons estatals, excepte els més grans de 55 anys, que van triplicar les defuncions i van assolir la cota màxima de la taxa de mortalitat.
  • La taxa mitjana anual de suïcidis de 2001 a 2016 va ser de 17 morts per cada 100.000 presoners en centres estatals. Del 2015 al 2016, els suïcidis van augmentar del 5,9% al 6,8%, amb el suïcidi de 255 presos estatals.
  • L’any 2016, 586 homes van morir en presons estatals, xifra que representa el 96% del total. El 4% restant van ser dones, amb 143 defuncions.
  • Del 2001 al 2016, vuit estats (Texas, Califòrnia, Florida, Pennsilvània, Nova York, Michigan, Ohio i Georgia) van sumar més de la meitat de les morts en presons estatals (27.204 de 53.051). Entre Texas (6.628) i Califòrnia (5.796), sumaven el 23% del total de morts.

https://bjs.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Reducció de la violència a El Salvador

342.- comando-elite-1-e1461189843981L’anomenat “Plan de Control Territorial” és, segons el govern salvadorenc, el responsable d’un gran canvi: el país era un dels més violents del món, però el mes de gener del 2020 ha estat el mes amb menys homicidis des de la Guerra Civil.

El president del país, Nayib Bukele, confia que el seu pla acabarà rebent la llum verda econòmica com a única manera de garantir que els assassinats continuïn disminuint. Malgrat això, molts analistes descarten que aquesta reducció històrica de la violència es degui a una estratègia de seguretat que, en opinió seva, no aportaria res de nou a allò que havien fet governs anteriors.

Amb tot, les xifres oficials són clares i apunten a un descens notable en el nombre d’homicidis a El Salvador, on la taxa per cada 100.000 habitants va passar de 51 l’any 2018 a 35,8 el 2019. I la corba descendent s’accentua des que el president Bukele va assumir la presidència el juny del 2019 i va anunciar el seu pla de seguretat. Des del juliol, la xifra mensual d’homicidis ha estat sempre per sota de les 200 víctimes. El rècord a la baixa va arribar aquest mes de gener amb 119 homicidis i una mitjana diària de 3,8 –un 60% menys que el gener del 2018.

Diversos analistes vinculen la disminució de la violència a factors aliens a la política del Govern. Consideren més plausible un possible pla de les bandes per deixar de cometre assassinats amb l’objectiu d’evitar enfrontaments amb les forces de seguretat, per tal de mantenir el seu control de territoris i seguir dedicant-se a l’extorsió. D’altres estudiosos consideren la baixada dels homicidis com un miratge, fruit d’un gest de bona voluntat de les bandes cap al nou executiu. D’aquesta manera, el dia que les bandes vulguin enviar un missatge contrari al president Bukele, les xifres pujaran per provocar o demanar alguna concessió, com ja ha succeït en el passat.

El “Plan de Control Territorial” és una iniciativa dividida en set fases, dues de les quals ja han estat implantades. La fase 1 va suposar la sortida als carrers de centenars de policies i militars. La previsió de la fase 2 inclou la reconstrucció del teixit social i la capacitació de joves. La fase 3 es troba a l’espera de l’aprovació d’un préstec de 109 milions de dòlars americans del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, que pretén millorar l’equipament de les forces de seguretat. Les fases 4 a 7 encara no s’han fet públiques.

El Govern considera clau que les forces de seguretat desplegades romanguin a les zones més conflictives de manera continuada. Abans tenien una presència de com a molt 72 hores, i, un cop es retiraven, les estructures criminals tornaven a operar.

També cal tenir en compte el gran desafiament per a l’estratègia que representa la seva sostenibilitat financera. S’aposta també per la participació ciutadana per aconseguir que els darrers indicadors es mantinguin.

I és que el combat i la repressió de les forces de seguretat tenen un límit, i si la societat no s’involucra i hi participa de manera activa, els resultats difícilment seran sostenibles en el temps. Alguns analistes s’inclinen per potenciar els projectes de reforma social i de foment de l’ocupació, que consideren que ajudarien a baixar les taxes d’homicidis, i no només la persecució criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La policia de Londres practica el reconeixement facial en un dels llocs més concorreguts del districte de compres de la ciutat

341.- monitoring-camera-city-video-royalty-free-thumbnailJust al davant de la botiga de Microsoft de Londres a Regent Street i a l’entrada de l’estació de metro d’Oxford Circus la policia de Londres ha activat la tecnologia del reconeixement facial situant càmeres a la part superior de furgonetes de la policia.

La Policia Metropolitana de Londres ha assegurat que el desplegament del reconeixement facial en viu a la capital britànica persegueix la reducció dels delictes greus. Però els detractors esgrimeixen l’impacte sobre la privadesa en un dels districtes comercials més concorreguts del món.

La Policia fa servir una tecnologia força senzilla: les càmeres escanegen les cares i quan una coincideix amb alguna de la seva llista de sospitosos, la policia ha d’actuar immediatament.

Però hi ha certa preocupació que la tecnologia identifiqui persones falsament com a presumptes delinqüents, sobretot si es tracta de minories.

L’organisme no governamental nord-americà Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia (NIST) va publicar un informe segons el qual havien posat a prova la tecnologia de 100 empreses diferents i van trobar que en la majoria de casos les proves empíriques demostraven que l’edat, la raça i el gènere afectaven la precisió. Van assenyalar que en alguns casos es podria identificar erròniament persones en certs grups fins a 100 vegades més freqüentment que d’altres.

Un altre organisme que defensa els drets humans, Liberty, també vol estar present a la zona on hi ha les càmeres de reconeixement facial, però distribuint díptics que demanen als transeünts que es resisteixin al reconeixement facial. Consideren que és probable que la tecnologia identifiqui erròniament dones i persones de comunitats ètniques negres, asiàtiques i minoritàries. Per aquesta raó s’oposen al fet que la policia escanegi massivament les cares de tothom i obtingui dades biomètriques sense consentiment.

Per part seva, la tecnologia proporcionada per l’empresa japonesa NEC explica que intenta buscar coincidències amb una galeria recollida prèviament de cares de sospitosos coneguts per la policia. Per tant, la tecnologia de reconeixement facial en viu no emmagatzemarà les cares de la gent en cap base de dades.

És més, les cares de les persones que no consten a les llistes de vigilància es veuran borroses a les imatges que veuran els oficials de policia, i tampoc no es guardaran als arxius dels ordinadors policials. Segons fonts policials, les càmeres es faran servir en llocs concrets durant un temps limitat.

Tot i això, es van sumant organitzacions diverses a la llista d’opositors a aquestes mesures policials. L’organització Big Brother Watch considera que mai abans els ciutadans de Londres havien estat sotmesos a controls d’identitat sense sospites, ni molt menys a gran escala, i creuen que la tecnologia fa menys lliures els ciutadans, i no més segurs.

https://www.oodaloop.com/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Vaga de policies fa augmentar els homicidis al Brasil

340.- Policiais_ocupam_Complexo_do_AlemaoL’augment dels homicidis, que ha arribat a quintuplicar les seves xifres, s’ha donat en diferents ciutats dels nord del Brasil, i coincideix amb una vaga de policies i bombers que protesten per una millora dels salaris després de sis anys de congelació de les nòmines.

El govern federal ha enviat més de 2.500 efectius de tropes de reforç i centenars de policies han estat acomiadats per haver participat en les manifestacions en què reclamaven una millora de les condicions econòmiques.

Centenars de policies encaputxats van tensar la seguretat del nord-est del Brasil en les festivitats del Carnaval, que es van haver de suspendre. Els uniformats intenten que els seus col·legues no surtin a patrullar els carrers i els restringeixen els moviments posant paranys als pneumàtics per punxar-los les rodes.

La disminució d’efectius policials ha anat paral·lela a un augment dels homicidis, sobretot a l’estat de Ceará. Tot i que la mitjana d’assassinats ja era prou alta, amb sis persones mortes violentament al dia des que va començar el 2020, la xifra oficial s’ha quintuplicat, amb 150 homicidis la darrera setmana, segons la Secretaria de Seguretat Pública i Defensa Social.

La tensió als carrers ha arribat al punt que un senador contrari a les protestes de la policia, Cid Gomes, del moviment d’esquerres Partit Democràtic Laborista, va ser ferit per arma de foc quan, amb una retroexcavadora, va intentar entrar per la força a una comissaria de policia ocupada pels vaguistes a la ciutat de Sobral.

La resposta del govern federal, a càrrec del president Jair Bolsonaro, ha estat enviar 2.500 militars a Ceará per recuperar els carrers. A més, les autoritats han acomiadat més de 200 uniformats i han detingut uns 40 efectius amb càrrecs de deserció.

L’inici de les protestes prové del mes de desembre del 2019. Policies i bombers de l’estat de Ceará van protestar davant l’assemblea legislativa de la capital, Fortalesa, per demanar un augment de sou. La seva manca de conformitat rau en el fet que no han rebut cap augment els darrers sis anys, de manera que han deixat de percebre prop d’un 27% més d’ingressos.

La Secretaria de Seguretat Pública i Defensa Social de Ceará havia explicat que invertiria uns 600 milions de reals –més de 136 milions de dòlars– en seguretat entre el 2015 i el 2018, però no es van invertir en el que reclamaven els policies, sinó a contractar 10.000 uniformats nous i a formar 15.000 militars.

A començaments de febrer, el govern de Ceará es va comprometre a incrementar progressivament els ingressos dels policies i bombers, i pujar dels 3.200 reals que guanyen actualment a 4.500. En dòlars americans, passarien de guanyar uns 750 a 1.025. Però l’augment salarial s’aniria aplicant de forma gradual fins al 2022.

Policies i bombers van estar en desacord amb aquestes gestions i van convocar manifestacions al carrer per expressar el seu descontentament. Però com que la constitució brasilera prohibeix que les forces de l’ordre participin en vagues, la justícia va declarar il·legals aquestes protestes.

Aquesta decisió va generar l’efecte contrari a l’esperat i els uniformats van iniciar una aturada total de les seves activitats. La vaga no s’ha aturat des d’aleshores, malgrat els brots de violència i les pressions polítiques i judicials en contra seva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Govern d’El Salvador posa en marxa estratègies concretes contra les bandes

339.- Mara_Salvatrucha_MS13El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va anunciar l’inici de l’aplicació d’estratègies concretes amb les quals pretén reduir la violència al país, que continua entre els que registren majors taxes d’homicidis del món, 50,3 per cada 100.000 habitants l’any 2018.

Tot i que des del govern es criticaven anteriors polítiques governamentals de “mà dura” contra les bandes, es va explicar que s’apostava per nous paradigmes en el combat del crim, en considerar-lo un problema social sorgit de la manca d’oportunitats i la pobresa. Ara bé, fins a la data no s’ha parlat de prevenció ni de polítiques de reinserció, sinó d’atacar les bandes en els dos escenaris considerats clau pel govern actual: les presons i els centres de les grans ciutats.

El primer que es vol fer és atacar les finances de les bandes. El govern vol evitar que les bandes tinguin ingressos i, per això, vol evitar-ne el finançament. I és que es considera que és gràcies a la pràctica d’extorsions que les bandes financen gairebé un 80% de les seves operacions. Paral·lelament, es vol evitar el blanqueig dels diners amb les empreses que els faciliten les operacions.

Una segona iniciativa seria la de recuperar els centres de les grans ciutats, que es consideren el lloc on les bandes tindrien la majoria de negocis relacionats amb l’extorsió. Fonts governamentals consideren errònies iniciatives anteriors que posaven el focus d’atenció en les petites comunitats rurals.

Per recuperar aquests centres històrics, es pretén desplegar càmeres de seguretat, així com desplegar més presència de les forces de l’ordre, que serien destinatàries de la inversió de 15 milions de dòlars USA per a la millora de les condicions laborals.

La tercera iniciativa en la lluita contra les bandes seria la de tallar les comunicacions a les presons, ja que es considera que el 80% de les ordres d’homicidis i extorsions surt de les mateixes presons. D’aquesta manera, es perseguiria escapçar les comunicacions des d’aquests centres. Per fer-ho, també es vol comptar amb la renovació del personal penitenciari, per evitar suborns o extorsions en el si de les presons.

El pla de seguretat que posi en marxa el govern salvadorenc no reflexa cap via de diàleg amb les bandes. És més, es va subratllar que un govern no ha de dialogar amb “grups criminals”.

Hi ha experts en el tema que asseguren que les polítiques exclusives de “mà dura” no funcionen sense un pla que cerqui les arrels socioeconòmiques de la violència al país, ja que no serveix de res empresonar milers d’integrants de bandes perquè aquestes ja són part del teixit social d’El Salvador.

Però políticament es considera que la criminalitat és el que més preocupa a la població, i es vol exterioritzar un missatge d’implacabilitat, que és el que voldrien els salvadorencs. Tot i això, hi ha analistes polítics que abonen el terreny a una doble estratègia: començar el mandat governamental amb una política visible més dura davant del crim, per esperar la reacció de les bandes i poder promoure després alguna mena de proposta alternativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Organització d’Estats Americans recolzarà Hondures en les reformes del sistema penitenciari

338.- 42025187020_31480db52d_bEl Govern d’Hondures i la Secretaria General de l’Organització dels Estats Americans (OEA) van acordar desenvolupar una estratègia penitenciària per enfortir les capacitats de l’Institut Nacional Penitenciari (INP) d’Hondures.

L’estratègia serà per un període de 9 mesos i haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció que exerceix a l’lNP.

El conveni consisteix en la reestructuració amb polítiques integradores del sistema penitenciari, amb les quals es contribuirà a la reinserció social de les persones privades de llibertat a Hondures.

Des de l’OEA es considera que, si s’aspira a construir societats lliures de violència i de crim organitzat, cal centres de privació de llibertat que eduquin i donin l’oportunitat de rehabilitar i reintegrar les persones que van cometre delictes.

Gran part de la població empresonada en algun moment recuperarà la llibertat, i cal que estigui preparada per reinserir-se a la societat.

L’estratègia en què treballaran l’OEA i Hondures –per un període de 9 mesos– haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció brindada pel sistema en la custòdia de persones privades de llibertat.

L’OEA va informar que els eixos d’acció de l’acord són els següents:

– La millora de l’administració i gestió de la infraestructura del sistema penitenciari

– Seguretat, control i vida dins de la presó

– Rehabilitació i reinserció integral

– Assistència postpenitenciària

– Transparència i rendició de comptes

L’acord es va  signar en el marc de la IV Reunió d’Autoritats Responsables de Polítiques Penitenciàries i Carceràries de les Amèriques.

Cal recordar que, segons les xifres oficials d’Hondures, durant l’any 2019 es van produir 3.996 homicidis, un 7,1% més que el 2018, quan es van comptabilitzar 3.732 crims.

L’informe assenyala, a més, que el 80% de les víctimes d’homicidi al país són persones econòmicament actives d’entre 18 i 50 anys, i prop del 6,5% són menors de 18 anys.

La violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic és un dels problemes principals del país, un dels utilitzats pel pas de la droga que arriba de Sud-Amèrica amb destí als Estats Units.

El Govern responsabilitza les bandes mara Salvatrucha (MS13) i Barrio 18 de la majoria d’homicidis registrats per la disputa de territoris pel narcotràfic i el cobrament d’extorsions.

Pel que fa als feminicidis, el crim organitzat és responsable del 70% de les morts violentes de dones a Hondures, on 271 han estat assassinades l’any 2019 i més del 90% de casos han quedat impunes. El 30% de morts de dones restant és causat per parelles o exparelles. Es tracta, doncs, d’un país de 9,2 milions d’habitants, on cada 18 hores es produeix l’assassinat d’una dona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les víctimes de ciberdelinqüència van perdre 3.500 milions de dòlars el 2019 als EUA

337.- cybercrime

El Centre de Reclamacions d’Internet per a Delictes (IC3) de l’FBI ha publicat l’informe dels delictes a internet de l’any 2019 als Estats Units, que revela que la ciberdelinqüència va actuar per valor d’uns 3.500 milions de dòlars, com demostrarien les 467.361 denúncies rebudes durant l’últim any.

L’IC3 matisa que ha rebut 4.883.231 denúncies des de la seva creació el maig de l’any 2000, amb una mitjana de prop de 340.000 denúncies anuals i més de 1.200 denúncies al dia durant els últims cinc anys.

Calculen que es van produir pèrdues registrades per les víctimes de 10.500 milions de dòlars els darrers cinc anys, entre els anys 2015 i 2019.

L’informe conclou que les queixes més freqüents eren sobre el phishing i similars, així com sobre estafes de no pagament o no lliurament i extorsions.

Les denúncies més costoses econòmicament consistien en un compromís per correu electrònic comercial, un frau romàntic i la propagació del compte o una imitació del compte d’una persona o venedor conegut per la víctima per recopilar informació personal o financera.

L’IC3 també informa que l’equip de recuperació d’actius (RAT) establert el febrer del 2018 va poder ajudar algunes víctimes de cibercriminalitat a recuperar els fons perduts a causa de diversos tipus de delictes a internet.

El RAT, que es va constituir com a equip autònom el 2018, va completar el seu primer any de funcionament el 2019, ajudant a la recuperació de més de 300 milions de dòlars perduts a través de fraus en línia, per obtenir una taxa de rendibilitat del 79% de les pèrdues reportades.

Segons explica l’informe, aquestes estafes solen comportar un delicte o imitació d’una adreça electrònica legítima. Per exemple, un individu rep un missatge que sembla provenir d’un executiu de la seva empresa o d’una empresa amb la qual un individu té relació.

El correu electrònic sol·licita un pagament, una transferència bancària o una compra de targeta que sembli legítima, però que realment lliura diners directament a un delinqüent.

Durant el 2019, l’IC3 va observar un nombre més gran de desviació de fons de nòmines BEC (Business Email Compromise) en què els defraudadors envien correus electrònics a recursos humans o al departament de nòmines de la companyia, sol·licitant actualitzacions de dades de dipòsits directes mentre es presenten com a suposats empleats.

També durant el 2019, l’IC3 va rebre 13.633 denúncies per frau de suport tècnic de víctimes residents a 48 països, amb pèrdues registrades per sobre dels 54 milions de dòlars, cosa que suposa un augment del 40 per cent respecte del 2018.

Segons l’IC3, la gran majoria de víctimes que van enviar denúncies d’estafes de frau de suport tecnològic eren majors de 60 anys.

El 2019, l’IC3 també va rebre 2.047 denúncies relacionades amb incidents de programari de segrest (ransomware), amb pèrdues ajustades de més de 8,9 milions de dòlars.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació policial d’abast mundial contra la contaminació dels mars

336.- contaminacioUna operació policial a escala mundial que va comptar amb la participació de 61 països va identificar milers d’activitats il·lícites darrere de la contaminació marina, així com centenars de delictes contra el medi ambient i casos greus de contaminació arreu del planeta.

Anomenada 30 Days at Sea 2.0, l’operació desenvolupada a finals del 2019 va reunir més de 200 autoritats de control a tot el món per a accions concertades a tots els continents. La campanya europea de 30 dies al mar 2.0 es va coordinar en cooperació amb l’Europol i Frontex.

Com a mostra de l’extensió global del crim per contaminació marina, els resultats operatius preliminars van comportar la detecció de més de 3.000 delictes en unes 17.000 inspeccions.

Cal esmentar que les infraccions, com ara abocaments il·legals al mar, als rius o a les zones costaneres, es van cometre principalment per evitar el cost del compliment de la legislació ambiental.

Com a part de l’operació 30 dies al mar 2.0, la Interpol va acollir un centre de comandament operatiu (OCC) a Singapur per centrar-se en el comerç il·legal de residus de plàstic, una amenaça greu per a la seguretat del medi ambient marí. L’OCC va reunir països clau per iniciar investigacions sobre casos d’exportació o importació il·legal de residus plàstics.

La Interpol va desplegar el rol de coordinador d’accions efectives de múltiples agències mundials per ajudar els països a afrontar aquest greu delicte de contaminació.

Frontex va ajudar a controlar i patrullar el Mediterrani amb els seus diversos serveis, avions i vaixells, que participen en operacions marítimes conjuntes.

L’operació també va servir per desenvolupar nous equips de treball entre les agències nacionals d’alguns països, que al seu torn van impulsar els resultats operatius i els mecanismes de cooperació sostenible.

A Nigèria, l’Oficina Central de la Interpol a Abuja va coordinar l’acció de diferents autoritats mitjançant un grup de treball creat per dur a terme inspeccions a les refineries il·legals de petroli, que van trobar responsables de fuites greus de petroli que contaminen les vies fluvials del país.

La informació intercanviada entre Malàisia i els Països Baixos va permetre a les autoritats identificar el país d’origen de set contenidors de residus plàstics que s’enviaven il·legalment des de Bèlgica a través d’Hong Kong i iniciar-ne la repatriació.

Com a part de l’operació, alguns països van augmentar el compromís col·lectiu de lluitar contra la delinqüència i la contaminació plàstica mitjançant campanyes de sensibilització, a més d’accions sobre el terreny.

L’Equador va dur a terme una campanya de recollida de residus de plàstic al patrimoni de la humanitat de les illes Galápagos, amb la qual cosa es van recollir més de 600 quilos de residus.

Les autoritats indonèsies van llançar una campanya de sensibilització pública sobre l’enfocament de la campanya, reforçat per missatges de la policia per tal de combatre la contaminació marina.

Les etiquetes #PollutionCrime i #30DaysatSea a Twitter permeten obtenir més informació sobre els operatius esmentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de les víctimes de terrorisme, però creixen l’extrema dreta i els talibans

335.- Alpini_ISAFL’Institute for Economics & Peace ha publicat l’índex global de terrorisme (amb dades fins l’any 2018). Es confirma el descens de víctimes mortals iniciat l’any 2014 (màxim històric) i acumula un 52% de reducció en el nombre de víctimes. Concretament el darrer any, el 2018, s’experimentà una reducció del 15,2% del nombre de víctimes mortals, amb un total de 15.952. Entre el 1970 i el 2017 s’havien comptabilitzat prop de 170.000 víctimes per atacs terroristes. En contraposició, el nombre de països que han tingut com a mínim una víctima mortal ha pujat lleugerament fins a 71 (dos més que l’any anterior).

La reducció global ve donada, sobretot, per les derrotes infligides a l’Estat Islàmic (ISIL), que ha passat de tenir 70.000 efectius a l’Iraq i Síria l’any 2014 a només 18.000 l’any 2018. Això ha comportat que els seus atacs s’han reduït un  63% i els morts consegüents un 69%. Els bombardejos de l’aviació dels Estats Units d’Amèrica a posicions d’Al-Shabaab (Somàlia) també hi han contribuït. En canvi, tot i els èxits en la lluita contra Boko-Haram (Nigèria), el país continua sent el tercer del món en nombre d’incidents terroristes, amb un total de 8.567 durant l’any 2018, i un increment de més de cent morts per aquest motiu en relació amb l’any anterior. L’activitat dels extremistes Fulanis en sembla haver estat la causa.

La regió que presenta el nombre més gran de morts és el Sud de l’Àsia, amb l’Afganistan alçant-se en primer lloc amb 9.603 atacs i 7.379 morts l’any 2018 (xifra que significa un increment del 59%). La majoria d’aquests morts s’atribueix a l’activitat creixent dels grups talibans, que compensen amb escreix el descens de les morts causades per ISIL. L’Iraq baixa al segon lloc, ja que el retrocés d’ISIL fa disminuir notablement el nombre de defuncions.

A Europa disminueix, per segon any consecutiu, el nombre de morts, que passa d’estar per sobre de 200 l’any 2017 a només 62 l’any 2018. El nombre d’incidents terroristes també es va reduir un 40%, amb un total de 245, la xifra més baixa des del 2014.

L’altra notícia rellevant d’aquest informe és la confirmació del creixement del terrorisme d’extrema dreta iniciat l’any 2014. Tot i que el nombre absolut d’atacs terroristes d’extrema dreta encara és baix en comparació amb els causats per altres tipus de grups terroristes, a l’Amèrica del Nord, l’Oest d’Europa i Oceania, els atacs terroristes d’extrema dreta s’han incrementat un 320% els darrers cinc anys. L’any 2018, les víctimes d’aquests atacs van pujar a 26 (11 l’any anterior). L’any 2019, fins el mes de setembre, ja s’havien produït 77 decessos. Per tant, la corba ascendent és notable i molt preocupant. Els autors més habituals (més del 60%) d’aquest tipus d’atac acostumen a ser persones individuals sense afiliació a cap grup específic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français