Etiqueta: Policia

El Regne Unit aposta per revitalitzar la policia de barri

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat aquesta setmana un pla ambiciós per reforçar la presència policial als barris i garantir un model de seguretat més proper, conegut com a Neighbourhood Policing Guarantee. Amb aquest moviment, l’executiu britànic recupera una de les tradicions més arrelades del seu sistema policial: la figura del bobby de proximitat, amb l’objectiu declarat de reconnectar la policia amb les comunitats i millorar la confiança ciutadana.

El Ministeri de l’Interior ha difós un marc de seguiment i avaluació anomenat Neighbourhood Policing Guarantee performance framework, que estableix indicadors per mesurar la qualitat de la presència policial als barris.

Aquest moviment s’inscriu en un context de debat intens sobre el paper de la policia al Regne Unit, després d’anys de retallades pressupostàries, escàndols de corrupció i una preocupant pèrdua de confiança ciutadana. El desembre passat, el College of Policing —organisme professional que marca els estàndards de la policia anglesa— ja havia publicat la seva valoració sobre la proposta del govern, alertant que “no n’hi ha prou amb la presència visible: cal invertir en capacitats, lideratge i cultura organitzativa per fer realitat un model de policia genuïnament comunitària”.

El Neighbourhood Policing Guarantee presentat pel govern britànic es concreta en un marc d’avaluació ambiciós que vol traduir en pràctiques operatives una idea tan senzilla com potent: que tothom tingui accés a una policia propera, coneguda i útil. El document de referència estableix sis compromisos centrals, que es volen convertir en estàndards mínims per a totes les forces policials del Regne Unit:

1. Cada comunitat ha de tenir un equip policial de barri identificable i accessible. Els cossos policials hauran de publicar els noms, fotos i canals de contacte dels seus agents de barri, i garantir que la ciutadania sap qui són i com accedir-hi.

2. Els equips han de ser fàcilment contactables i estar disponibles de manera regular. Els agents de barri han de mantenir una presència activa i coneguda en els seus territoris, amb patrullatges a peu i punts de trobada regulars.

3. Els ciutadans han de poder veure com s’estan abordant les prioritats locals. La policia haurà de publicar accions específiques preses sobre les preocupacions prioritzades per la comunitat (ex: incivisme, trànsit, robatoris), i actualitzar-les regularment.

4. Cada força policial haurà de recollir de manera sistemàtica les prioritats locals de seguretat. S’estableix l’obligació de mecanismes estructurats de consulta ciutadana i participació, més enllà d’enquestes puntuals.

5. Cal garantir una formació específica en policia comunitària per a tots els membres d’aquests equips. La reforma britànica inclou formació obligatòria en eines de resolució de conflictes, escolta activa, mediació i coneixement cultural.

6. Els resultats i l’impacte de la feina dels equips de barri s’hauran de mesurar i fer públics. S’introdueixen indicadors de rendiment específics sobre presència, accessibilitat, satisfacció ciutadana i impacte en la reducció de problemes concrets.

Conclusions preliminars

El pla britànic representa un intent seriós de tornar a connectar la policia amb la societat a través de la proximitat real, amb compromisos mesurables i transparents.

Des d’una mirada europea, aquesta reforma obre una finestra d’oportunitat per repensar la relació entre policia i comunitat, no només en termes de presència, sinó de confiança, transparència i compromís democràtic.

Tot i el consens aparent sobre la necessitat de recuperar la policia de barri, diversos actors socials i experts en seguretat han advertit que aquesta garantia no pot ser un simple retorn nostàlgic als anys del bobby on the beat. Caldrà veure si el desplegament real del pla —amb recursos, formació i avaluació— està a l’alçada del discurs polític.

Des de Catalunya i altres contextos europeus amb experiències pròpies de policia de proximitat, aquesta aposta britànica ofereix una bona oportunitat per reflexionar sobre els models de seguretat pública, les relacions entre policia i comunitat, i els mecanismes per garantir transparència i rendició de comptes. A Notes de Seguretat en seguirem l’evolució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com garantir que la IA s’utilitzi de manera ètica en la policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Amb el creixent reconeixement de les oportunitats perquè la intel·ligència artificial (IA) redueixi significativament el temps i els costos associats amb algunes activitats policials, l’impuls per a un ús més ampli d’aquesta tecnologia és notable.

En l’últim d’una sèrie d’articles sobre la IA en la policia, Matt Palmer, Director de Producte de Seguretat Pública de NEC Programari Solutions, explora els problemes clau per a garantir que la tecnologia s’utilitzi de manera ètica i transparent.

La intel·ligència artificial (IA) ja és una part integral del conjunt d’eines policials. El servei de policia utilitza cada vegada més la tecnologia habilitada per la IA per a estalviar temps, prioritzar recursos i augmentar l’eficiència.

La IA està començant a marcar una diferència real per a la policia en processar grans volums de dades molt més ràpid del que podria fer-ho un ésser humà. Això inclou algunes de les funcions policials essencials, com la classificació en viu de les trucades entrants i l’automatització de les tasques d’assegurament de la qualitat de les dades.

També estem veient més casos en els quals la IA és capaç de donar suport a la presa de decisions dels agents de policia, mitjançant la predicció de resultats basats en patrons. Exemples d’això inclouen l’ús de l’aprenentatge automàtic supervisat per a avaluar factors com la probabilitat que un individu delinqueixi, reincideixi o es torni vulnerable a la victimització, i són aquests exemples els que estan resultant més polèmics en la ment de la societat.

A mesura que el sector policial intensifica l’ús de la IA, les persones són cada vegada més conscients dels riscos de dependre massa de la tecnologia en decisions que puguin afectar profundament la vida de les persones. Per això és fonamental establir enfocaments en els quals la policia utilitzi, i es consideri que utilitza, la IA amb els més alts estàndards ètics.

Potser una de les preocupacions més àmpliament expressades sobre la IA en la policia és el risc de biaix i discriminació. Tots els sistemes de IA aprenen de les dades d’entrenament inicials, i si hi ha un biaix en aquestes dades, s’integraran en els models de IA, perpetuant el biaix i influint en la presa de decisions.

Si les eines predictives s’entrenen amb dades històriques de detencions en els quals hi ha biaixos humans, els algorismes replicaran patrons discriminatoris, com l’elaboració de perfils racials negatius i la selecció de comunitats minoritàries.

Per a evitar que el biaix infecti els models de IA, els desenvolupadors han d’utilitzar conjunts de dades diverses i representatives per a entrenar sistemes de IA i provar contínuament aquests sistemes a la recerca de patrons discriminatoris.

Sens dubte, la IA exercirà un paper cada vegada més important en la tasca policial. Per a garantir que aquest paper s’apliqui de manera ètica i responsable, l’última paraula en qualsevol decisió ha de ser presa per la intel·ligència humana, no artificial.

El problema dels sistemes de IA és que no són infal·libles. Poden produir falsos positius, com identificar incorrectament a persones innocents com a sospitoses. De la mateixa manera, poden lliurar falsos negatius i no identificar els veritables delinqüents. Sense el judici humà, la IA podria provocar errors judicials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Repensar la legitimitat policial des d’una mirada queer

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’investigador Ben Scott, juntament amb la Dra. Naomi Pfitzner i la professora Kate Fitz-Gibbon, de la Monash University d’Austràlia, han publicat un estudi que convida a una reflexió profunda sobre la manera com s’entén la legitimitat policial en relació amb col·lectius històricament marginalitzats. L’article, titulat Spatial, Temporal, and Visible: Queer People’s Perceptions of Police Legitimacy, proposa una “qüeirització” (queering) de les teories tradicionals sobre la legitimitat policial: un qüestionament crític de les seves bases i aplicabilitat més enllà dels contextos cisheteronormatius.

L’estudi parteix d’una constatació clara: les persones queer —gais, lesbianes, bisexuals, trans i altres identitats no normatives— han estat sovint relegades a la perifèria de la criminologia, esmentades de manera anecdòtica amb l’habitual nota de “manca de dades”. Per contrarestar aquesta invisibilització, l’equip va enquestar prop de 150 persones queer de l’estat de Victòria, a Austràlia, per analitzar les seves percepcions sobre la legitimitat de la policia.

Els resultats, que combinen dades quantitatives i respostes qualitatives, posen de manifest una sèrie de tensions: la majoria de participants reconeixen l’autoritat formal de la policia i manifesten una obligació d’obeir les lleis, però aquesta obediència no prové d’un alineament normatiu o de valors, sinó d’un sentiment d’obligació social, por o inèrcia.

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és la insistència en la naturalesa contextual de la legitimitat policial. No només depèn del temps i l’espai, sinó també del bagatge històric i de la visibilitat identitària. Les persones que coneixien millor els antecedents de conflicte entre la policia de Victòria i la comunitat queer —com ara batudes a locals nocturns o pràctiques de delació als mitjans— mostraven una desconfiança molt més arrelada cap a la institució policial.

Una altra troballa significativa fa referència al paper de la visibilitat queer. Les experiències dels participants difereixen en funció de com són percebuts pels agents: les persones que “passen” com a cisheterosexuals sovint manifesten menys interaccions negatives, mentre que aquelles amb expressions de gènere o orientacions sexuals més visibles informen d’experiències discriminatòries o hostils.

Les relacions entre els cossos policials i els col·lectius LGBTIQ+ han estat històricament complexes, tant a Catalunya com a molts altres indrets del món. Aquestes relacions sovint arrosseguen un passat marcat per la discriminació, la violència institucional i la manca de confiança mútua.

Tot i que aquest estudi s’ha fet a Austràlia, les seves conclusions tenen una gran rellevància per a Catalunya. Malgrat els avenços normatius —com la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGBTI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia—, encara hi ha molt de camí a fer per garantir una relació de confiança entre els cossos de seguretat i la diversitat sexual i de gènere.

En els darrers anys, s’han fet esforços per millorar aquesta relació, com ara la creació d’unitats especialitzades en delictes d’odi o la formació específica en diversitat dins dels Mossos d’Esquadra. Però aquestes mesures han de ser avaluades de manera crítica i continuada, especialment a partir de les vivències de les persones afectades.

L’estudi australià suggereix la necessitat de desenvolupar vies alternatives de denúncia i suport més enllà del sistema policial tradicional, especialment per a col·lectius que no hi confien. Aquesta reflexió pot inspirar iniciatives al nostre país que reforcin els serveis comunitaris, les oficines d’atenció especialitzada o les eines de suport psicològic i jurídic adaptades a les realitats LGBTIQ+.

Repensar la legitimitat policial des d’una mirada queer no és només un exercici teòric: és una eina per construir una seguretat més inclusiva, més equitativa i més justa. Per fer-ho, cal escoltar les veus que sovint han estat silenciades, reconèixer les ferides del passat i apostar per una transformació profunda de les institucions. Només així podrem avançar cap a una societat on tothom, independentment de la seva identitat o expressió de gènere, pugui sentir-se segur —i confiat— davant de les forces de seguretat.

Enllaç: Spatial, Temporal, and Visible: Queer People’s Perceptions of Police Legitimacy

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova York prohibeix les persecucions policials a alta velocitat per infraccions de baix nivell

Notes de seguretat1 comentari

Els agents de policia de la ciutat de Nova York, la gran ciutat més densament poblada, ja no participaran en persecucions a alta velocitat de conductors que incompleixen les lleis de trànsit o cometen altres delictes de baix nivell, segons el Departament de Policia, en un esforç per aturar els xocs que han provocat ferits greus i morts als Estats Units.

Les periodistes Maria Cramer i Hurubie Meko van publicar al rotatiu The New York Times un reportatge sobre aquesta nova política, que prohibirà als agents perseguir vehicles a discreció, tret que els conductors hagin comès delictes greus i violents.

Els oficials mereixen una guia clara i protocols intel·ligents a l’hora de determinar si han de participar en una persecució de vehicles als carrers de la ciutat, segons la comissària Jessica S.Tisch. Els esforços de la policia de Nova York mai han de posar la societat o la policia en risc indegut, i les persecucions per faltes i/o delictes de baix nivell poden ser potencialment perilloses i innecessàries.

La política arriba a uns carrers de Nova York disputats com mai, amb conductors competint no només entre ells, sinó amb vianants i conductors de patinets i bicicletes elèctriques. El preu de la congestió fa que els agents cerquin conductors que hagin alterat les seves matrícules per evitar els lectors de peatge. I a tot això cal afegir la legalització de la marihuana.

Les noves regles de persecució, que entren en vigor l’1 de febrer de 2025, suposen un canvi important de l’enfocament de la policia des de l’any 2022. Aquell any, les persecucions van començar a augmentar quan el departament s’enfrontava a un increment de robatoris de cotxes i denúncies de patinets i motos il·legals que recorrien els carrers.

Tot i que ciutats com Boston, Washington i Chicago van mantenir polítiques estrictes, Nova York va afluixar els seus protocols. Nova York és una ciutat molt densament poblada. Si et dediques a una persecució a alta velocitat, és millor que sigui per alguna cosa violenta o que amenaça la vida. Sinó, no paga la pena el risc.

L’any 2024, la policia va participar en 2.278 persecucions de vehicles, segons les xifres del departament. Una quarta part va provocar una col·lisió, danys materials o danys físics, segons la policia. El seixanta-set per cent de les persecucions es van produir després que un agent va perseguir un conductor que va fugir d’una parada de cotxe. Moltes d’aquestes persecucions no s’haurien permès sota la nova política.

La política s’ajusta a les recomanacions descrites en un estudi de l’any 2023 del Police Executive Research Forum, que va investigar el problema amb el suport del Departament de Justícia. Aquest estudi va advertir que les persecucions són esdeveniments d’alt risc que fan perillar la vida dels agents, els sospitosos i la ciutadania en general.

Quan les persecucions van malament i les persones innocents i no implicades resulten ferides o mortes, la confiança de la societat en la policia es veu afectada.

Segons la nova directriu que s’aplica a Nova York:

  • Els supervisors seran els responsables de gestionar les persecucions i instruir als agents per tal que s’aturin si arriben a grans velocitats en zones denses o prop d’una escola o pati.
  • Els agents que aturin les persecucions per motius de seguretat no seran objecte de crítiques ni mesures disciplinàries.
  • La tecnologia s’utilitzarà per mantenir registres de les activitats.
  • Hi haurà revisions mensuals per determinar si les polítiques s’estan seguint o s’han de millorar.
  • La policia emetrà un informe anual sobre les persecucions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Promocionar en les organitzacions policials

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els líders policials de nivell mitjà, com ara sergents o tinents, tenen una gran influència sobre les percepcions, els comportaments i el benestar dels policies i són de vital importància per a la implementació i el desenvolupament de la cultura, les finalitats i els objectius organitzacionals.

A causa de l’impacte substancial que els líders policials tenen en una organització policial i, en darrer terme, en la prestació de serveis de seguretat pública, les policies han de comptar amb mecanismes per trobar, identificar i seleccionar els millors candidats per a aquestes feines. Això s’aconsegueix mitjançant els processos de promoció, és a dir, l’ascens dels membres de l’organització a rangs superiors i nivells més alts de responsabilitat.

El procés d’ascens a les agències policials implica una combinació de proves escrites, entrevistes orals i anàlisis del centre d’avaluació. Malgrat tot, aquest procés està mancat d’uniformitat entre les diferents policies i també hi ha una manca d’investigació sobre les formes més efectives de portar a terme els ascensos policials.

Atenent a una investigació publicada a finals de l’any 2024, duta a terme per diversos investigadors del Fòrum d’Investigació Executiva de RAND es va convocar un grup d’experts per analitzar com les policies realitzen les promocions per a llocs intermedis. A través d’una sèrie d’entrevistes i tallers, els investigadors van identificar 47 necessitats per millorar els ascensos en la policia, 26 de les quals es van considerar de màxima prioritat.

Aquestes necessitats estan relacionades amb el biaix, la disparitat i les barreres en les promocions, el desenvolupament de mètriques per identificar els candidats seleccionats, mètodes vàlids i fiables per avaluar els candidats, formació i progressió professional i consideracions sobre transparència i justícia organitzacional.

Els investigadors recomanen:

  • Portar a terme investigacions quantitatives i qualitatives per identificar barreres dispars en la promoció per a candidats qualificats.
  • Realitzar una investigació longitudinal per identificar els desafiaments i els èxits des de la perspectiva dels candidats que van passar el procés.
  • Desenvolupar i validar mètriques per avaluar el rendiment en tots els àmbits de treball.
  • Desenvolupar experiments d’entrenament que avaluïn diferents models de retroalimentació.
  • Desenvolupar una guia de millors pràctiques basada en el que les agències policials efectives ja estan fent.
  • Desenvolupar materials educatius, currículums i guies de recursos que resumeixin allò que les organitzacions i els empleats han de saber sobre el dret laboral.
  • Portar a terme una revisió sistemàtica per identificar les millors pràctiques basades en l’evidència per seleccionar, capacitar i supervisar els avaluadors i els qualificadors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’eliminació de la violència contra les dones: abordar una crisi global

Notes de seguretatDeixa un comentari

El 25 de novembre passat es va celebrar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, i s’observa com la investigació finançada per la Unió Europea està liderant la tasca de desenvolupar noves eines per prevenir i detectar la violència domèstica.

A nivell mundial, una de cada tres dones patirà violència física o sexual al llarg de la seva vida, segons l’Organització Mundial de la Salut. La violència de gènere contra les dones pren moltes formes, com ara la violència de parella, el tràfic de persones o la mutilació genital femenina.

Malgrat la seva prevalença, la violència contra les dones continua sent un problema molt poc denunciat. L’enquesta de 2024 de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea va revelar que la llar no sempre és segura per a moltes dones: una de cada cinc ha patit violència física o sexual per part de la seva parella, d’un familiar o un altre membre de casa seva. Les estadístiques són alarmants, i és fonamental abordar aquest problema de manera integral i polièdrica.

La Unió Europea, a través del seu instrument de finançament de la investigació Horizon Europe, té com a objectiu revolucionar la manera com es denuncia la violència domèstica, donar suport a les víctimes per buscar ajuda i recopilar proves, i conscienciar sobre el problema. Mitjançant l’aprofitament de les tecnologies d’avantguarda i els enfocaments innovadors, la UE pretén capacitar els primers responsables, com ara agents de policia i professionals de la salut, per donar un millor suport a les víctimes de violència domèstica.

La violència domèstica sovint està envoltada d’estigma i el context cultural té un paper important a l’hora de determinar com les víctimes denuncien les seves experiències. L’informe d’Eurostat de l’any 2022 destaca els diferents enfocaments de resposta als països de la UE, amb algunes forces policials que prioritzen els casos de violència domèstica, mentre que d’altres exigeixen que les víctimes visitin la comissaria personalment, sovint amb una ajuda limitada.

El projecte Horizon 2020 IMPRODOVA va investigar els procediments per donar resposta als casos de violència domèstica, posant èmfasi en la necessitat que els professionals rebin una formació especialitzada. Les conclusions del projecte es van difondre a estudiants de dret, policies i professors, dotant-los de les eines necessàries per donar suport a les víctimes i denunciar els delictes.

A partir de l’èxit d’IMPRODOVA, el projecte Horizon Europe IMPROVE té com a objectiu empoderar les víctimes de violència domèstica proporcionant-los informació sobre els seus drets i sobre com exercir-los. El projecte se centra en les comunitats marginades i pretén accelerar els resultats polítics.

Aprofitant la tecnologia d’IA, IMPROVE desenvoluparà eines per denunciar la violència domèstica, detectar-la i fer justícia a les seves víctimes. Un bot de conversa d’IA, un chatbot, oferirà consells, avaluació de riscos i orientació a les víctimes, i millorarà contínuament gràcies a l’entrada de dades dels supervivents.

Innovative Solutions to Eliminate Domestic Abuse (ISEDA), finançat per Horizon Europe, pretén combinar tecnologies i pràctiques d’avantguarda de les ciències socials, les humanitats i l’experiència del camp. ISEDA desenvoluparà programes de formació per a agents de policia, donarà suport a les víctimes en la denúncia de violència domèstica i proporcionarà proves i escorcolls com a prova judicial. També es posaran en marxa campanyes de conscienciació i programes per a agressors per millorar la comprensió pública i reduir les taxes de reincidència.

L’eliminació de la violència contra les dones requereix un esforç col·lectiu de governs, organitzacions i individus. Donant suport a projectes com IMPRODOVA, IMPROVE i ISEDA podem treballar per crear un entorn més segur i més solidari per a les víctimes de violència domèstica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten les morts pel ‘surf del metro’ a les ciutats dels Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una tarda de primavera, dos nois que celebraven l’últim dia de sisè van sortir del seu barri de Nova York a la recerca d’una aventura. Van arribar a un comboi del metro que s’aturava a l’estació de Church Avenue, a Brooklyn. Els nois, Donald i William, es van enfilar al sostre d’un dels vehicles i es van dirigir cap al nord, amb l’aire càlid a la cara.

Però la seva escapada va ser breu. A prop de la següent estació, els va sorprendre un pas elevat i van ser llançats a les vies. L’impacte va fracturar els cranis dels dos nois i Donald va morir aquell mateix dia. Tenia 11 anys. William, de 12 anys, va ser traslladat a l’hospital del comtat de Kings, inconscient. Era l’any 1938, però podria haver estat qualsevol any fins avui.

Andrew Keh i Ana Ley han investigat i han publicat un reportatge a The New York Times sobre el degoteig de morts a les ciutats dels EUA a causa de l’anomenat ‘surf del metro’.

Els informes de notícies recents solen rastrejar l’acte imprudent de pujar dalt d’un vagó de tren, per exemple a la ciutat de Nova York, i en culpen els vídeos sensacionalistes i les xarxes socials, fets pels espectadors i els mateixos surfistes, per gaudir d’un pic de falsa popularitat.

En els darrers anys, per motius que molesten els funcionaris públics, el surf al metro ha crescut i cada cop esdevé més mortal. Sis persones han mort intentant-ho aquest any. Cinc van morir el 2023, després dels cinc més que van morir entre el 2018 i el 2022. El soroll de la tragèdia sense sentit ha fet que els funcionaris de la ciutat i els observadors preocupats es preguntin si s’hi pot fer alguna cosa per posar-hi remei.

L’angoixa no és nova. L’any 1996, després de la mort d’un nen de 14 anys, Rudolph W. Giuliani, el llavors alcalde de Nova York, en va fer una valoració trista: «No hi ha manera de protegir un nen que decideix navegar a la part superior d’un vagó de metro.»

L’MTA, l’Autoritat del Transport Metropolità, no compta específicament els incidents de surf al metro. Va informar que 2.556 persones havien viatjat fora dels vagons de tren aquest any fins al setembre, però la gran majoria d’aquests casos, segons els funcionaris, es van produir entre cotxes, no a sobre. El 2019, en comparació, n’hi va haver 490.

La ciutat està utilitzant drons per intentar atrapar els surfistes del metro in fragranti. El programa va identificar 114 delinqüents el primer any, el més jove dels quals, segons l’actual alcalde de Nova York Eric Adams, tenia 9 anys.

El temps dirà si el programa aconsegueix resultats duradors o es queda frustrantment curt, com moltes de les altres iniciatives de la ciutat.

En els darrers anys, els funcionaris han presentat una campanya d’informació pública anomenada: «Passejades per dins, manteniu-vos amb vida» als metros i a les escoles i han posicionat més agents de policia al voltant de les estacions d’interès. Els líders del transport públic també han intentat persuadir les empreses de xarxes socials perquè eliminin milers de vídeos de persones navegant pel metro, encara que molts segueixen sent fàcils de trobar.

A mesura que el problema ha persistit, les discussions sobre la dissuasió han comportat una sensació de desesperació. Leroy Comrie, un senador estatal el districte del qual inclou una secció de Queens, es va preguntar en veu alta en una audiència de pressupost l’any passat si la ciutat podria «greixar la part superior dels trens» per evitar que la gent hi pugi.

Nova York ha de lluitar amb algunes veritats dures. Les alteracions físiques als vagons, com ara els cotxes de passarel·les oberts i les barreres de la plataforma, podrien dissuadir els possibles delinqüents. Però el sistema de metro de la ciutat és antic i immens, amb 472 estacions i 665 milles de via, cosa que fa que les solucions estructurals a l’engròs siguin oneroses i poc probables.

Els funcionaris han trobat que aquest esperit rebel pot ser difícil de frenar. Alguns adolescents s’han anat adaptant a la nova vigilància i, per exemple, es canvien de roba per crear confusió quan els drons els detecten.

Així doncs, el protagonisme del surf del metro tendeix a calcular-se de la manera més macabra: les víctimes mortals. Enguany, les edats dels difunts van ser 11, 13, 13, 13, 14 i 15. Van morir pujant a dalt dels trens A, F, G, M, 6 i 7. Els seus accidents es van produir a Brooklyn, el Bronx i Queens.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continuen disminuint els assassinats durant l’any 2024 als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xifra d’assassinats durant el 2024 ha continuat disminuint als Estats Units, però persisteix la por a la delinqüència entre la ciutadania tal com mostren les enquestes d’opinió. Per això aquest ha estat un tema important de conversa durant la campanya presidencial. Però la veritat és que, després del pic durant la pandèmia, els assassinats han disminuït constantment, fins i tot en grans ciutats com Chicago i San Francisco.

Les autores d’un article a The New York Times i investigadores independents Isabelle Taft i Kate Seliq han recopilat dades de l’Oficina Federal d’Investigacions per estudiar aquest decreixement delictiu als Estats Units, que suposa la xifra més baixa d’homicidis i tirotejos des de l’any 2019. I segons dades de l’FBI, la xifra d’homicidis va disminuir a un ritme més pronunciat com mai abans s’havia registrat.

Ara bé, quines poden ser les causes perquè no disminueixi paral·lelament la por dels ciutadans a la caiguda dels delictes? Alguns experts consideren que determinats homicidis d’alt perfil, com també l’assassinat d’una rodamon a qui van calar foc al metro de Nova York, poden fer incrementar les preocupacions.

En el que sí que coincideixen els experts és que aquesta tendència a la disminució delictiva pot continuar el proper any i que en algunes grans ciutats importants les xifres siguin inferiors a les d’abans de la pandèmia.

Fins al mes d’octubre de 2024, les dades recopilades per l’Índex de criminalitat en temps real, basat en informes de centenars d’agències policials, van mostrar una disminució de quasi el 16% en els assassinats respecte a l’any 2023. Les dades preliminars de l’FBI per a la primera meitat de l’any van mostrar un declivi encara més pronunciat.

Grans ciutats com Detroit, que l’any passat va registrar la xifra més baixa d’homicidis en 57 anys, estan camí de veure encara dades més baixes, segons dades de la ciutat de 2024. A d’altres ciutats com San Francisco, el Departament de Policia informa que els homicidis han disminuït d’un terç. Per la seva banda, Chicago ha reportat la xifra més baixa d’homicidis i tirotejos des de l’any 2019, segons dades metropolitanes. I a Boston la xifra d’assassinats va caure l’any passat a una de les més baixes en dues dècades.

A més, d’altres categories de delictes també han experimentat descensos. Per exemple, els robatoris d’automòbils, que s’havien disparat els darrers anys, han disminuït d’un 20% l’any 2024. La xifra de violacions i agressions amb agreujants també va disminuir lleugerament.

Però alguns autors consideren l’ampolla mig plena, ja que destaquen que hi ha poblacions amb increments considerables de la delinqüència. Ciutats com Charlotte, Carolina del Nord i Long Beach van experimentar un augment dels delictes violents els primers tres trimestres de l’any. Així mateix, unes 25 ciutats dels EUA van veure incrementats els robatoris en botigues, segons el Consell de Justícia Penal, un grup d’experts no partidista.

També hi ha dades bipolars amb els robatoris d’automòbils, que es van disparar un 12% l’any 2023 tot i que els il·lícits han disminuït en moltes ciutats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La tasca policial i l’ús de la intel·ligència artificial

Notes de seguretatDeixa un comentari

La tecnologia s’usa àmpliament en el treball policial, amb lectors de matrícules, programari de reconeixement facial i altres eines que milloren l’eficiència i l’eficàcia de les forces de l’ordre. Ara, algunes policies estan utilitzant la intel·ligència artificial (IA) per optimitzar el temps dels oficials en el terreny, retallant el temps de dedicació als informes d’incidents policials i millorant-ne la qualitat amb programari que es connecta a les càmeres corporals, carrega les imatges i transcriu l’àudio per generar documents completament detallats, en minuts, segons publica Faye C. Elkins a Dispatch de Cops.

Quan un oficial puja el seu vídeo, les imatges s’envien al núvol per ser analitzades per la IA, que produeix el primer esborrany d’un informe policial basat en l’àudio. Com que la transcripció es basa completament en l’àudio, s’insta els oficials a narrar la situació en temps real. Les eines d’IA no poden analitzar ni resumir el contingut visual del vídeo.

Molts dels creixents organismes encarregats de fer complir la llei que utilitzen la transcripció amb IA la descriuen com un canvi de joc, afirmen que estalvia hores de feina que normalment es dediquen a la redacció de documents i allibera els agents per centrar-se més en les tasques policials. Els seus usuaris ho veuen com un multiplicador de força.

També diuen que la transcripció d’IA garanteix que els informes policials estiguin escrits amb claredat i capturin tot l’intercanvi verbal que envolta un incident, inclòs el discurs que l’oficial no va anotar o no recorda haver escoltat.

Però, malgrat les crítiques favorables, hi ha preocupacions de la comunitat sobre la transparència i el biaix en l’aprenentatge automàtic, així com qüestions sobre l’admissibilitat dels informes escrits per IA en els procediments judicials. Alguns dubten que els fiscals i els advocats defensors acceptin les troballes d’un document d’IA com a evidència.

El programa es va posar a prova durant un any i ara s’està implementant per a tot el personal. El responsable va explicar que es farien auditories mensuals dels informes i que caldria comparar-los amb les imatges de les càmeres corporals per assegurar-se que l’eina s’està utilitzant de manera correcta.

Un supervisor de primera línia revisarà l’informe de l’oficial per assegurar-se que s’ajusti a allò que es veu. Igual que qualsevol informe, l’oficial ha de signar-lo. Però es vol que la comunitat sàpiga que algú ho està supervisant de manera regular.

Una preocupació comuna és el finançament de les noves tecnologies. Quan es va anar a la ciutat a sol·licitar fons, una de les coses que els va impressionar va ser el poc temps que els oficials tenen per seure i escriure informes. I, si estan ocupats, és possible que s’hagin d’esperar fins al final de la seva jornada i fer hores extres fins a completar-los. Per contra, la IA redueix la necessitat de pagar hores extres i augmenta la quantitat de temps que els oficials estan disponibles per concentrar-se en el crim i incrementar la qualitat de vida dels ciutadans. En moments en què la xifra d’empleats ha disminuït, els informes d’IA ajuden molt. Aquesta és la millor manera de presentar-lo a la seva font de finançament.

_____

E·sta entrada en español / This post in English / Post en français

Centenars de detinguts en una operació policial contra el crim organitzat a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats policials de tot el continent europeu es van reunir a finals del 2024 amb motiu del Dia d’Acció Conjunta EMPACT Sud-est d’Europa (JAD SEE) 2024. Des d’un centre de coordinació establert a Sarajevo, col·legues de 26 països van acordar mesures importants contra les amenaces criminals al territori. El JAD SEE 2024 va mostrar com les capacitats i els recursos conjunts de la Unió Europea i els seus socis internacionals apunten a múltiples amenaces criminals, com ara el tràfic d’éssers humans, el tràfic de migrants, el tràfic il·legal de drogues i armes de foc i la lluita contra les xarxes criminals d’alt risc.

En total, es van detenir 796 persones, es van iniciar 316 investigacions i es van intervenir 442 armes com a conseqüència de la massiva operació, en la qual van participar 31.109 agents de guàrdia que van realitzar 655.914 controls a entitats, que inclouen 516.153 persones, 152.284 vehicles, 4.985 paquets postals i 1.181 locals.

L’escala i l’abast d’aquesta operació van ser dissenyats per ser el més amplis possible. Les comprovacions i les cerques van abastar tant el món físic com el món en línia, incloent-hi el web, el web fosc i les plataformes de xarxes socials. En particular, les considerades ‘patrulles cibernètiques’ van implicar no només les autoritats policials, sinó també fiscals de diferents jurisdiccions, cosa que va afegir un valor significatiu a la seva eficàcia operativa.

Des de la participació proactiva dels socis de la regió dels Balcans Occidentals i dels països que formen part de l’Associació Oriental com Moldàvia i Ucraïna, fins al suport de Turquia, la clau de l’èxit d’aquesta operació va ser la col·laboració transfronterera. Treballant braç a braç, agències i projectes de la UE i no comunitaris han aportat la seva experiència, fet que ha permès que el JAD SEE 2024 presenti un front veritablement unit contra el crim organitzat.

L’Europol va donar suport a aquesta tasca conjunta desplegant experts amb oficines mòbils que podien contrastar la nova informació amb les bases de dades de l’agència. De manera similar, els països i les agències policials van desplegar experiència específica, amb unitats de detecció especials, unitats canines, experts en detecció de mètodes d’ocultació i experts en frau de documents que donen suport a l’ampli funcionament físic i virtual.

El projecte EU4FAST va donar suport a la creació del centre de coordinació i la participació dels països dels Balcans Occidentals, Moldàvia, Ucraïna, Turquia i estats membres de la UE seleccionats, així com la INTERPOL, durant la fase operativa.

El JAD SEE 2024 està informat i impulsat per la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT), la iniciativa de seguretat de la UE per combatre el crim greu i organitzat d’àmbit mundial. L’èxit d’aquesta operació es basa en accions impulsades per la intel·ligència i en un enfocament unificat i col·laboratiu, que mostra el valor afegit dels esforços col·lectius per abordar la delinqüència internacional complexa i greu.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français