Etiqueta: Policia

El crim amb ganivet retrocedeix: el Regne Unit comença a veure resultats del seu Pla per al Canvi

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una caiguda significativa dels robatoris amb ganivet a Anglaterra i Gal·les marca un punt d’inflexió en la lluita contra aquest tipus de delictes. Les darreres dades mostren una reducció del 10% en les zones més afectades, gràcies a un pla governamental agressiu i a noves mesures de prevenció.

Els robatoris amb ganivet —una de les formes de delinqüència que més alarma social genera— han començat a disminuir a tot Anglaterra i Gal·les. Aquesta reducció arriba després de la implementació del Pla per al Canvi, una estratègia del govern britànic amb l’objectiu ambiciós de reduir a la meitat els delictes amb ganivet en deu anys.

Un grup de treball especialitzat, format l’octubre de 2024, ha estat clau per revertir la tendència a l’alça observada entre juliol de 2023 i juny de 2024. Aquest grup inclou set forces policials de les zones més afectades, com la Metropolitan Police, West Midlands i Greater Manchester.

Entre el juny de 2024 i l’agost de l’any 2025, s’ha produit una davallada destacada de robatoris amb ganivet:

  • West Midlands: -30% (771 casos menys)
  • Policia de Transport Britànica: -26% (107 delictes menys)
  • Avon i Somerset: -14%
  • South Yorkshire: -8%
  • West Yorkshire: -7%
  • Metropolitan Police: -5% (484 casos menys)
  • Greater Manchester: -3%

Les forces policials han implementat estratègies com patrulles en punts calents, ús de drons, agents de paisà i arcs detectors de ganivets. També s’ha millorat la intel·ligència policial per identificar delinqüents potencials abans que actuïn.

Alhora, el Ministeri de l’Interior ha introduït una bateria de mesures legislatives. Destaquen la prohibició de les espases “ninja” (mitjançant la Ronan’s Law, arran del cas de Ronan Kanda, un jove assassinat amb una arma d’aquest tipus) i l’obligació de verificació d’edat en la venda de ganivets en línia.

Amb un pressupost inicial de 2 milions de lliures, el govern ha posat en marxa Young Futures Hubs, centres de suport per a joves en risc. Aquest 2025 es posaran en funcionament 8 centres en àrees d’alt risc, amb l’objectiu d’arribar a 50 en els propers quatre anys.

Patrick Green, director de la Ben Kinsella Trust, considera que reprimir el robatori amb ganivet no és només reduir delictes, sinó trencar la idea que portar una arma és necessari per protegir-se.

La ministra de Crim i Policia, Sarah Jones, ha destacat la importància de mantenir la pressió. Considera que encara queda molt per fer, però s’està començant a veure una caiguda sostinguda per primera vegada en quatre anys.

El camí és llarg, però les primeres xifres indiquen que el canvi és possible amb acció coordinada, inversió en els joves i tolerància zero amb les armes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La crisi a Nigèria: per què reformar la policia és clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència armada s’ha convertit en una crisi de seguretat de ple dret a Nigèria, especialment a les regions del nord-oest i centre-nord del país. El que van començar sent atacs esporàdics ha derivat en campanyes coordinades de violència que afecten comunitats senceres.

Entre 2023 i 2025, més de 10.000 persones han mort a mans de grups armats al nord de Nigèria, la majoria dones i infants. La vida rural es veu completament alterada: pagesos segrestats als camps, viatgers atacats a les carreteres, pobles sencers desplaçats. En algunes zones, els residents fins i tot han de pagar “impostos” als bandits per poder fer la collita.

Segons Onyedikachi Madueke, doctorand en Seguretat a Nigèria de la Universitat d’Aberdeen, aquesta inseguretat genera pobresa, afebleix la confiança en l’Estat i impulsa l’emigració.

Els estudis sobre el bandolerisme a Nigèria acostumen a centrar-se en factors com la pobresa, l’exclusió social o els territoris desgovernats. Però sovint es deixa de banda un element essencial: la manca de capacitat institucional de la policia.

Algunes conclusions de la investigació de Madueke apunten clarament cap a una força policial amb greus mancances estructurals: escassetat de personal, manca de finançament, condicions laborals precàries i una organització excessivament centralitzada.

Aquests dèficits no són només problemes administratius, sinó factors que propicien entorns on la violència organitzada pot prosperar. Les conclusions s’articulen en quatre grans eixos.

Crisi de personal: massa pocs agents per a massa ciutadans

Amb 220 milions d’habitants, Nigèria compta amb 370.000 policies. En alguns municipis del nord, només 32 agents protegeixen centenars de milers de persones. A més, fins al 80 % dels policies estan assignats a protegir polítics, empresaris… Això deixa una minoria disponible per a tasques policials reals.

Finançament crònicament insuficient

El pressupost policial de 2024 ronda els 808 milions de dòlars, molt per sota de països com Sud-àfrica o Egipte. Les comissaries no tenen ordinadors, ni paper, ni accés a internet. Els agents usen els mòbils personals. Els vehicles patrulla no tenen combustible i l’equipament especialitzat és inexistent o obsolet.

Condicions laborals precàries

Un agent júnior pot cobrar 44 dòlars al mes, insuficients per viure. Han de pagar-se els uniformes, l’assistència mèdica i viuen en casernes degradades, sense aigua ni electricitat. Les famílies dels agents morts sovint tarden anys a rebre les compensacions. Aquesta precarietat genera desmotivació i desconnexió, amb greus implicacions per a la seguretat nacional.

Estructura excessivament centralitzada

La Policia de Nigèria està controlada des d’Abuja, la capital, cosa que deixa els governs regionals sense autoritat real sobre els agents desplegats als seus territoris. Aquest model centralitzat limita la resposta ràpida, dificulta la confiança comunitària i afavoreix que els criminals actuïn impunement en zones on l’Estat és percebut com a inexistent.

Per fer front a la violència armada cal enfortir institucionalment la policia. Les mesures urgents haurien d’incloure:

  • Augmentar la contractació de policies, especialment a les zones rurals.
  • Millorar els salaris i les condicions de vida dels agents.
  • Descentralitzar el cos policial i permetre la creació de forces regionals i comunitàries.
  • Assegurar la transparència en l’ús dels fons destinats a la seguretat, especialment el Fons de Confiança Policial.

Reforçar la policia no és només una qüestió de gestió: és un pas fonamental per restaurar la confiança, garantir la seguretat i construir un futur més estable per a Nigèria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hospitalitzacions per lesions per arma de foc als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les dades precises sobre les lesions per armes de foc als Estats Units són fonamentals per entendre millor el cost total o la càrrega social de la violència amb armes de foc. Tanmateix, no hi ha un únic recurs que proporcioni estimacions fiables d’aquest tipus de lesions en aquell país. Les dades són escasses i, en alguns casos, són massa costoses per a la majoria dels investigadors.

Aquesta manca d’informació limita la capacitat dels investigadors per respondre preguntes bàsiques sobre la violència amb armes de foc, com ara si les tendències en les lesions estan canviant amb el temps o si les estratègies per reduir els danys són efectives.

Com a part de la iniciativa Gun Policy in America, els investigadors de RAND van desenvolupar una base de dades longitudinal d’estimacions a l’àmbit nacional d’hospitalitzacions per lesions no mortals per arma de foc entre els anys 2000 i 2022

Aquestes estimacions es basen en diverses fonts de dades, la més gran de les quals són els resums de les bases de dades nacionals d’hospitalització (SID), que es complementen amb altres dades del departament de salut nacional. Les estimacions no inclouen les visites al servei d’urgències que no comporten una hospitalització posterior o les lesions per arma de foc per a les quals no es busca una atenció mèdica hospitalària.

S’estima que entre els anys 2000 i 2022 hi va haver 728.617 hospitalitzacions per lesions no mortals per armes de foc a tot el país: això vol dir una mitjana anual d’unes 31.600 lesions no mortals als Estats Units.

Les dades també revelen diferències substancials en la taxa d’hospitalitzacions per lesions per armes de foc no mortals entre els estats i tendències nacionals relativament estables. Aquestes dades podrien ajudar a respondre preguntes sobre els efectes de les polítiques estatals i el cost social de les lesions per armes de foc per als estats i el país.

Dades i metodologia

El model utilitzat d’hospitalitzacions per lesions per arma de foc no mortals combinava dades del SID que estaven disponibles a través del Healthcare Cost and Utilization Project (HCUP), dades del SID estatals completes, dades disponibles a través dels portals web del departament de salut nacional sobre hospitalització i dades proporcionades pels departaments de salut estatals en resposta a les sol·licituds directes de l’equip d’estudi.

Els anys amb dades que manquen sobre el nombre d’hospitalitzacions per lesions per arma de foc es van imputar mitjançant covariables hipotètiques associades a les hospitalitzacions per arma de foc. Aquestes covariables incloïen la taxa de mortalitat per armes de foc no suïcides; la taxa de morts per armes de foc a les instal·lacions mèdiques; la taxa de delictes violents denunciats i les característiques demogràfiques, econòmiques i socials anuals a l’àmbit nacional.

Tant la imputació de les dades d’hospitalització que falten com la correcció de les dades del mecanisme de lesió incompleta es van estimar simultàniament en un model de regressió bayesiana. Aquest model utilitza una estructura d’error complexa que es va dissenyar per capturar les característiques clau de les dades d’hospitalització, inclosa la major variància en les taxes d’hospitalització per armes de foc per a anys menys poblats i la correlació de valors dins de cada estat al llarg del temps. Es van crear múltiples conjunts de dades d’imputació mitjançant mostreig de la distribució predictiva posterior del model.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com podem evitar els biaixos de la intel·ligència artificial en la policia? Una guia pràctica de l’Europol

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial està canviant radicalment la manera com operen els cossos de seguretat a Europa. Tanmateix, el seu ús no està lliure de perills, especialment quan els algoritmes perpetuen, o fins i tot empitjoren, les discriminacions i els prejudicis que ja estan presents en la societat. Per enfrontar-se a aquest desafiament, l’Innovation Lab de l’Europol ha publicat una guia innovadora, AI bias in law enforcement. A practical guide (febrer de 2025), que analitza com identificar i reduir els biaixos algorítmics en l’àmbit policial.

Aquesta guia es basa en els principis de l’AI Act de la Unió Europea, que estableix normes estrictes per assegurar un ús segur, transparent i no discriminatori de la intel·ligència artificial, especialment en àrees d’alt risc, com la de l’aplicació de la llei. Segons l’Europol, seguir aquests principis és essencial per protegir els drets fonamentals, guanyar la confiança del públic i garantir que la intel·ligència artificial sigui una eina útil i ètica al servei de la seguretat.

Els riscos reals dels biaixos algorítmics

L’ús de la intel·ligència artificial en funcions policials, com són la vigilància predictiva, el reconeixement facial, l’anàlisi de dades o la presa de decisions operatives, pot conduir a decisions esbiaixades si els algoritmes es basen en dades incompletes o històricament carregades de prejudicis. Aquest risc és particularment elevat en grups vulnerables o minoritaris, que poden ser afectats de manera desproporcionada per aquests sistemes.

Estratègies per mitigar el biaix

L’informe proposa diverses recomanacions pràctiques que les agències policials poden adoptar per minimitzar el risc de biaixos:

– Fer auditories independents dels sistemes d’intel·ligència artificial abans i durant el seu ús.

– Mantenir una supervisió humana constant i la capacitat d’intervenir en les decisions automatitzades.

– Analitzar críticament les dades d’entrenament i prestar especial atenció a possibles fonts de discriminació.

– Promoure la diversitat i l’ètica en els equips de desenvolupament i implementació de la intel·ligència artificial.

– Garantir la transparència i fer que les decisions dels sistemes siguin comprensibles tant per als operatius com per a la ciutadania.

– Establir protocols de revisió contínua per avaluar l’impacte de la intel·ligència artificial a llarg termini.

Una aposta per la innovació responsable

Amb aquest document, l’Europol aposta per una intel·ligència artificial ètica i responsable en el camp de la seguretat pública. No es tracta només de complir les normatives europees, sinó d’aprofitar les possibilitats de la intel·ligència artificial sense sacrificar la justícia, la proporcionalitat i el respecte als drets humans.

Des del blog Notes de seguretat, considerem aquesta guia una eina fonamental per a responsables de les polítiques públiques, professionals de la seguretat i desenvolupadors tecnològics. Adoptar aquestes bones pràctiques no només redueix els riscos legals i reputacionals, sinó que també reforça la legitimitat democràtica de les institucions policials en una era de transformació digital.

Referència del document: Europol (2025), AI bias in law enforcement. A practical guide, Europol Innovation Lab observatory report, Publications Office of the European Union, Luxembourg.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova Orleans i el cas de la civilianization: una aposta per la seguretat eficient

Notes de seguretatDeixa un comentari

Jeff Asher, expert en polítiques de seguretat i dades, ha publicat recentment un article titulat “New Orleans And The Case For Civilianization”, en què explica com la ciutat ha aconseguit reduir dràsticament el temps de resposta policial, tot i comptar amb menys agents armats.

Què és la civilianization?

La civilianization és la incorporació de personal civil, no policial, per assumir funcions que tradicionalment feia la policia: gestionar petites incidències, atendre trucades no urgents, analitzar dades o fer investigació administrativa i tasques de laboratori. A més de ser habitual en diverses policies nord-americanes, s’ha demostrat que aporta eficiència, estalvia costos i permet que els agents armats se centrin en les situacions de risc.

El cas de Nova Orleans

Nova Orleans ha perdut gairebé un quart del nombre d’agents, entre 2018 i 2023, que ha caigut als nivells dels anys noranta. Davant d’aquesta crisi de plantilla, el cos policial ha introduït centenars de civils per assumir funcions de suport.

Asher destaca que, tot i tenir menys agents, la ciutat ha reduït el temps de resposta en les situacions greus. Els agents es concentren en els robatoris violents, les agressions, els trets i les emergències reals.

Aquest enfocament no és l’únic canvi que hi ha hagut en la policia de Nova Orleans. Fa pocs dies, el New Orleans Police Department (NOPD) ha reimplantat el sistema ShotSpotter, una xarxa de sensors que detecta trets en temps real, amb un pla pilot de sis mesos, al districte 5. Aquesta tecnologia avançada genera controvèrsia, especialment per l’impacte en barris de població predominantment negra i llatina, i per qüestions de fiabilitat i integritat a l’hora d’intervenir-hi.

Alternatives als models tradicionals

La civilianization entra en tensió amb l’opció tecnòcrata (càmeres, IA, sensors), però ofereix una alternativa centrada en les persones i que té alguns avantatges:

  • Cost‑eficiència. El personal civil és més barat pel que fa als salaris, les pensions i la formació.
  • Profesionalització. Permet especialitzar els funcionaris en les àrees administratives, d’anàlisi i de suport, fet que millora la qualitat del servei.
  • Confiança i transparència. El model humà i visible pot generar una relació i empatia amb el veïnat, en contrast amb l’anonimat de les tecnologies invasives.

Referències comparatives rellevants

Regne Unit: Police Community Support Officers. Des de 2002, les forces d’Anglaterra i Gal·les disposen de la Police Community Support Officers (PCSO): civils uniformats amb poders limitats, encarregats de dur a terme un patrullatge visible, gestionar incidents menors, controlar les multes i donar suport en esdeveniments públics.

El 2022 hi havia uns 8.263 PCSO (amb un màxim de 16.814, l’any 2009). Han proporcionat un model sòlid de civilianization estructurada i integrada.

Suècia: investigadors civils dins la policia. Estudis recents descriuen com la policia sueca ha incorporat investigadors civils (majoritàriament dones titulades) per treballar en casos penals i d’anàlisi de dades.

Alemanya: voluntaris auxiliars (Auxiliary Police). Diversos estats federats (com són Baviera, Hesse o Baden-Württemberg) tenen serveis de policia voluntària auxiliar, civils entrenats amb poder per identificar persones, detenir o controlar el trànsit, en suport a la policia. Porten uniforme i han fet una formació de 50 hores.

A Baviera, la Sicherheitswacht fa patrullatges visibles amb la potestat de detenir ciutadans i fins i tot pot dur gas irritant.

França: reservistes operatius civils. La Policia Nacional i la Gendarmeria compten amb reservistes civils (1.500 a la Policia, 29.000 a la Gendarmeria) que intervenen en el manteniment de l’ordre i en actuacions conjuntes en situacions excepcionals. Han de fer una formació breu i van uniformats com a auxiliars judicials.

En conclusió, el cas de Nova Orleans mostra que per fer més amb menys no és imprescindible apostar només pels sensors i la intel·ligència artificial. La civilianization és una opció viable i humanitzada per optimitzar la resposta policial, alhora que reforça la proximitat amb la comunitat i alleugereix la pressió sobre els agents. És una proposta que cal mirar de prop per fomentar un model de seguretat pública més àgil, transparent i ajustat als reptes dels propers anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Bones pràctiques basades en la recerca per a la ciència forense

Notes de seguretatDeixa un comentari

La ciència forense juga un paper fonamental en la justícia penal, però sovint es passa per alt la influència dels factors humans en la seva pràctica. Segons un informe recent del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units, la integració de pràctiques basades en la recerca pot millorar significativament la qualitat i fiabilitat del treball forense.

Factors humans i entorns de treball

El NIST destaca que hi ha elements, com ara la il·luminació, el soroll o la temperatura, que poden afectar la concentració dels científics forenses. Per exemple, treballar en un entorn tranquil pot millorar la precisió en l’anàlisi de l’ADN. A més, reconèixer i aprendre dels errors sense por a represàlies fomenta una cultura de millora contínua.

Benestar emocional dels professionals

Els analistes forenses sovint s’enfronten a casos traumàtics –per exemple, abusos sexuals en infants–, que poden provocar estrès i trauma. Per prevenir la síndrome d’esgotament professional (burnout) i mantenir la qualitat del treball, el NIST recomana de fer pauses obligatòries i rotació de casos, i tenir accés al suport psicològic.

Aplicació a Catalunya

A Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona promou bones pràctiques en la recerca, que inclouen l’ètica i la qualitat. Per la seva banda, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ofereix una formació en l’avaluació forense en què es destaca la importància del benestar dels professionals.

Un dels avenços més prometedors de la ciència forense recent no ha vingut de grans laboratoris internacionals, sinó de Catalunya. La policia científica del Cos de Mossos d’Esquadra ha desenvolupat un reactiu pioner anomenat POSME (acrònim en anglès de Powder Suspension of Mossos d’Esquadra), que permet detectar empremtes digitals en superfícies tradicionalment problemàtiques, per exemple, a la pell humana. Aquesta troballa, que ha estat publicada a la prestigiosa revista Journal of Forensic Identification, suposa una revolució en la investigació dels delictes, especialment en els casos de violència sexual, en què, fins ara, sovint faltaven proves físiques concloents.

El POSME combina òxid de ferro amb etanol, aigua i polisorbat 80, i destaca perquè té la capacitat de detectar empremtes envellides i sobre superfícies amb contaminants, com ara sang o lubricants. La seva aplicació és senzilla i el resultat, altament efectiu: després d’aplicar el reactiu com si fos pintura i netejar-lo amb aigua, les empremtes es revelen amb claredat. L’èxit d’aquest reactiu ha despertat l’interès de cossos policials d’arreu del món –per exemple, d’Àustria i de Mèxic– i situa Catalunya com a referent internacional en la innovació forense.

Aquesta fita demostra que la recerca aplicada, quan es fa des del territori i amb un coneixement tècnic especialitzat, pot tenir un impacte directe i transformador en la lluita contra el crim i la millora de la justícia.

Cap a una ciència forense més ferma

Adoptar pràctiques basades en l’evidència pot enfortir la ciència forense a Catalunya, i assegurar resultats més fiables i una millor administració de la justícia. És essencial fomentar entorns de treball òptims, reconèixer la importància del benestar emocional i promoure una cultura de l’aprenentatge i la millora contínua.

Per a més informació, podeu consultar l’informe complet del NIST aquí: https://www.nist.gov/blogs/taking-measure/research-based-practices-can-help-forensic-scientists-do-their-best-work?utm_source=chatgpt.com

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Àmplia operació policial contra falsos proveïdors de serveis bancaris

Notes de seguretatDeixa un comentari

Es tracta d’una jornada d’acció que es va dur a terme el passat mes de gener, amb el suport de l’Europol –després de dues operacions contra traficants de migrants–, en què es van comissar actius per valor de més de 4,5 milions d’euros, 4 escopetes i múltiples dispositius electrònics.  

En un exemple perfecte de la interconnexió entre xarxes criminals, l’Europol va donar suport a la desactivació d’una organització bancària paral·lela criminal amb múltiples sucursals repartides per Europa.

Es van detenir 17 persones –15 a l’Estat espanyol, 1 a Àustria i 1 a Bèlgica– de nacionalitat xinesa i siriana, sospitoses de proporcionar principalment serveis de blanqueig de capitals a delinqüents.

Això engloba serveis bancaris paral·lels, banca hawala il·legal, cobrament d’efectiu, serveis de missatgeria d’efectiu i intercanvi de criptomonedes per efectiu.

Els delinqüents operaven en almenys dues sucursals: una que atenia principalment el món criminal de parla àrab i una altra que atenia xarxes criminals originàries de la Xina. També duien a terme serveis de blanqueig de capitals per a altres xarxes criminals dedicades al tràfic de migrants i drogues. Els investigadors consideren la xarxa criminal desmantellada una de les més importants en aquesta àrea de delinqüència.

Es creu que la xarxa criminal va moure més de 21 milions d’euros. Amb publicitat a les xarxes socials, va arribar a una clientela variada i internacional. A més d’arrestar 17 persones, les forces de l’ordre van comissar actius criminals per valor de més de 4,5 milions d’euros.

El comís inclou: 206.000 € en efectiu, 421.000 € en 77 comptes bancaris i 183.000 € en criptomonedes; 10 béns immobles per valor de més de 2,5 milions d’euros; 18 vehicles per valor de més de 207.000 €; 4 escopetes i municions; telèfons i altres dispositius; consumibles de luxe, rellotges, accessoris i joies.

A partir de l’èxit aconseguit en la detenció dels traficants de migrants que confiaven en els serveis bancaris il·lícits d’aquesta xarxa criminal, els investigadors nacionals i els experts de l’Europol en delictes financers van iniciar conjuntament una nova investigació.

La Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT) aborda les amenaces més importants que planteja la delinqüència internacional organitzada i greu que afecten la Unió Europea (UE). L’EMPACT reforça la intel·ligència i la cooperació estratègica i operativa entre les autoritats nacionals, les institucions, els organismes de la UE i els socis internacionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els LEGO, nou objectiu del crim organitzat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Sorprenentment valuoses malgrat la seva aparença inofensiva, la mida reduïda i els colors vius, les peces de LEGO han transcendit la categoria de simple joguina infantil per erigir-se en una mercaderia d’alt preu. Aquesta revalorització ha convertit aquests kits en un objectiu prioritari per a bandes de lladres especialitzades a Califòrnia i altres punts dels Estats Units. El motiu? El seu potencial de revenda en el mercat negre pot assolir xifres de cinc dígits.

Determinats sets exclusius de LEGO, especialment aquells que es retiren de la producció al cap de poc temps, s’han transformat en autèntics objectes de col·leccionista amb una revalorització constant. N’hi ha exemples notables, com el set de Spider-Man de la Comic-Con del 2013, amb una cotització superior als 15.000 dòlars, o un avió Piper que depassa els 13.000. Aquesta escalada de preus ha atret l’interès no només d’inversors, sinó també de grups criminals.

L’any passat, diversos establiments de la cadena Bricks & Minifigs van ser víctimes de robatoris que van superar els 100.000 dòlars en valor. Més recentment, la policia del comtat d’Alameda va recuperar prop de 200 sets sostrets en una operació conjunta amb botigues locals com Crush Comics i Five Little Monkeys, aquesta última damnificada per un furt de 7.000 dòlars en productes LEGO. La manera d’actuar dels lladres era audaç, sovint emprant tècniques de distracció i marxant dels establiments amb una naturalitat desconcertant, com si es tractés d’una acció rutinària.

Aquest auge del mercat negre de LEGO posa de manifest una realitat creixent: les joguines, a l’igual que les sabatilles esportives o les cartes Pokémon, han evolucionat cap a productes amb un valor econòmic i simbòlic que sobrepassa la seva funció lúdica original. Aquesta situació ha donat lloc a un ecosistema paral·lel d’inversors i especuladors, però també a un risc evident per a la seguretat dels comerços i els seus treballadors.

Segons el criminòleg Read Hayes, aquesta forta demanda per part de col·leccionistes alimenta una zona grisa moral: compradors disposats a adquirir objectes robats amb l’únic objectiu de completar les seves col·leccions. Aquest fenomen ens recorda que el crim organitzat no sempre se centra en productes de luxe o substàncies il·legals, sinó que també troba oportunitats en objectes aparentment tan innocents com una petita figura de plàstic de quatre centímetres.

Des de l’àmbit de la seguretat pública, resulta crucial posar l’accent en la prevenció i la col·laboració estreta amb el teixit comercial local per identificar patrons sospitosos, reforçar la vigilància i promoure la presentació de denúncies. Paral·lelament, cal abordar, des d’una perspectiva educativa i cultural, les lògiques de consum i acumulació que poden desembocar en pràctiques il·lícites.

Perquè, en definitiva, tal com expressava amb ironia una de les responsables de Five Little Monkeys, “és només un LEGO… val la pena reflexionar-hi: són només peces de plàstic”.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit aposta per revitalitzar la policia de barri

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat aquesta setmana un pla ambiciós per reforçar la presència policial als barris i garantir un model de seguretat més proper, conegut com a Neighbourhood Policing Guarantee. Amb aquest moviment, l’executiu britànic recupera una de les tradicions més arrelades del seu sistema policial: la figura del bobby de proximitat, amb l’objectiu declarat de reconnectar la policia amb les comunitats i millorar la confiança ciutadana.

El Ministeri de l’Interior ha difós un marc de seguiment i avaluació anomenat Neighbourhood Policing Guarantee performance framework, que estableix indicadors per mesurar la qualitat de la presència policial als barris.

Aquest moviment s’inscriu en un context de debat intens sobre el paper de la policia al Regne Unit, després d’anys de retallades pressupostàries, escàndols de corrupció i una preocupant pèrdua de confiança ciutadana. El desembre passat, el College of Policing —organisme professional que marca els estàndards de la policia anglesa— ja havia publicat la seva valoració sobre la proposta del govern, alertant que “no n’hi ha prou amb la presència visible: cal invertir en capacitats, lideratge i cultura organitzativa per fer realitat un model de policia genuïnament comunitària”.

El Neighbourhood Policing Guarantee presentat pel govern britànic es concreta en un marc d’avaluació ambiciós que vol traduir en pràctiques operatives una idea tan senzilla com potent: que tothom tingui accés a una policia propera, coneguda i útil. El document de referència estableix sis compromisos centrals, que es volen convertir en estàndards mínims per a totes les forces policials del Regne Unit:

1. Cada comunitat ha de tenir un equip policial de barri identificable i accessible. Els cossos policials hauran de publicar els noms, fotos i canals de contacte dels seus agents de barri, i garantir que la ciutadania sap qui són i com accedir-hi.

2. Els equips han de ser fàcilment contactables i estar disponibles de manera regular. Els agents de barri han de mantenir una presència activa i coneguda en els seus territoris, amb patrullatges a peu i punts de trobada regulars.

3. Els ciutadans han de poder veure com s’estan abordant les prioritats locals. La policia haurà de publicar accions específiques preses sobre les preocupacions prioritzades per la comunitat (ex: incivisme, trànsit, robatoris), i actualitzar-les regularment.

4. Cada força policial haurà de recollir de manera sistemàtica les prioritats locals de seguretat. S’estableix l’obligació de mecanismes estructurats de consulta ciutadana i participació, més enllà d’enquestes puntuals.

5. Cal garantir una formació específica en policia comunitària per a tots els membres d’aquests equips. La reforma britànica inclou formació obligatòria en eines de resolució de conflictes, escolta activa, mediació i coneixement cultural.

6. Els resultats i l’impacte de la feina dels equips de barri s’hauran de mesurar i fer públics. S’introdueixen indicadors de rendiment específics sobre presència, accessibilitat, satisfacció ciutadana i impacte en la reducció de problemes concrets.

Conclusions preliminars

El pla britànic representa un intent seriós de tornar a connectar la policia amb la societat a través de la proximitat real, amb compromisos mesurables i transparents.

Des d’una mirada europea, aquesta reforma obre una finestra d’oportunitat per repensar la relació entre policia i comunitat, no només en termes de presència, sinó de confiança, transparència i compromís democràtic.

Tot i el consens aparent sobre la necessitat de recuperar la policia de barri, diversos actors socials i experts en seguretat han advertit que aquesta garantia no pot ser un simple retorn nostàlgic als anys del bobby on the beat. Caldrà veure si el desplegament real del pla —amb recursos, formació i avaluació— està a l’alçada del discurs polític.

Des de Catalunya i altres contextos europeus amb experiències pròpies de policia de proximitat, aquesta aposta britànica ofereix una bona oportunitat per reflexionar sobre els models de seguretat pública, les relacions entre policia i comunitat, i els mecanismes per garantir transparència i rendició de comptes. A Notes de Seguretat en seguirem l’evolució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com garantir que la IA s’utilitzi de manera ètica en la policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Amb el creixent reconeixement de les oportunitats perquè la intel·ligència artificial (IA) redueixi significativament el temps i els costos associats amb algunes activitats policials, l’impuls per a un ús més ampli d’aquesta tecnologia és notable.

En l’últim d’una sèrie d’articles sobre la IA en la policia, Matt Palmer, Director de Producte de Seguretat Pública de NEC Programari Solutions, explora els problemes clau per a garantir que la tecnologia s’utilitzi de manera ètica i transparent.

La intel·ligència artificial (IA) ja és una part integral del conjunt d’eines policials. El servei de policia utilitza cada vegada més la tecnologia habilitada per la IA per a estalviar temps, prioritzar recursos i augmentar l’eficiència.

La IA està començant a marcar una diferència real per a la policia en processar grans volums de dades molt més ràpid del que podria fer-ho un ésser humà. Això inclou algunes de les funcions policials essencials, com la classificació en viu de les trucades entrants i l’automatització de les tasques d’assegurament de la qualitat de les dades.

També estem veient més casos en els quals la IA és capaç de donar suport a la presa de decisions dels agents de policia, mitjançant la predicció de resultats basats en patrons. Exemples d’això inclouen l’ús de l’aprenentatge automàtic supervisat per a avaluar factors com la probabilitat que un individu delinqueixi, reincideixi o es torni vulnerable a la victimització, i són aquests exemples els que estan resultant més polèmics en la ment de la societat.

A mesura que el sector policial intensifica l’ús de la IA, les persones són cada vegada més conscients dels riscos de dependre massa de la tecnologia en decisions que puguin afectar profundament la vida de les persones. Per això és fonamental establir enfocaments en els quals la policia utilitzi, i es consideri que utilitza, la IA amb els més alts estàndards ètics.

Potser una de les preocupacions més àmpliament expressades sobre la IA en la policia és el risc de biaix i discriminació. Tots els sistemes de IA aprenen de les dades d’entrenament inicials, i si hi ha un biaix en aquestes dades, s’integraran en els models de IA, perpetuant el biaix i influint en la presa de decisions.

Si les eines predictives s’entrenen amb dades històriques de detencions en els quals hi ha biaixos humans, els algorismes replicaran patrons discriminatoris, com l’elaboració de perfils racials negatius i la selecció de comunitats minoritàries.

Per a evitar que el biaix infecti els models de IA, els desenvolupadors han d’utilitzar conjunts de dades diverses i representatives per a entrenar sistemes de IA i provar contínuament aquests sistemes a la recerca de patrons discriminatoris.

Sens dubte, la IA exercirà un paper cada vegada més important en la tasca policial. Per a garantir que aquest paper s’apliqui de manera ètica i responsable, l’última paraula en qualsevol decisió ha de ser presa per la intel·ligència humana, no artificial.

El problema dels sistemes de IA és que no són infal·libles. Poden produir falsos positius, com identificar incorrectament a persones innocents com a sospitoses. De la mateixa manera, poden lliurar falsos negatius i no identificar els veritables delinqüents. Sense el judici humà, la IA podria provocar errors judicials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français