Projecte EJECT: els delictes amb armes de foc comporten expulsió a Jackson, Mississipí

A la ciutat nord-americana de Jackson, Mississipí, amb l’aplicació del projecte EJECT, les persones que siguin detingudes per possessió il·legal d’armes o es vegin implicades en alguna activitat delictiva en la qual hi hagi armes seran expulsades del territori i compliran la seva condemna lluny.

El desembre del 2017, el fiscal del districte sud-est de Mississipí va presentar el projecte EJECT (‘expulsió’) per a la ciutat de Jackson. Aquest projecte vol combatre els crims violents a la ciutat i preveu, com a mesura estrella, l’expulsió del territori de les persones que cometin delictes relacionats amb l’ús d’armes, les quals, a més, no tindran possibilitat de fiança.

Una dotzena d’agents d’agències de la policia estatal i federal ajudaran el Departament de Policia de Jackson en aquest projecte, que es presenta com una col·laboració i cooperació dels diferents nivells del sistema de justícia penal dels Estats Units.

Els responsables del programa manifesten que, si violes la seva llei i terroritzes els veïns de la ciutat, seràs expulsat de la comunitat i compliràs la sentència lluny de Jackson.

Veïns, criminòlegs i representants polítics de totes les tendències es mostren escèptics respecte al programa. Fins i tot l’alcalde de Jackson marca distàncies entre els plans municipals i aquest projecte.

La crítica manifesta que, en el fons, el projecte EJECT és un atac contra les persones sota l’aparença de la seva protecció, ja que ignora drets constitucionals, per exemple la llibertat sota fiança o l’enviament dels acusats a presons fora de Mississipí, amb els problemes que això generarà per a les famílies.

Enllaços

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la criminalitat a Anglaterra i Gal·les?

Segons l’article que publica The Police Foundation, s’han produït canvis importants en les dades registrades de les policies d’Anglaterra i Gal·les que proporciona el Sistema Nacional de Dades de Criminalitat, a la qual cosa s’afegeix la dificultat a l’hora de comparar aquestes dades amb les de l’Enquesta de criminalitat.

L’abril del 2002 es van definir nous criteris per a la recollida de dades per part de les policies al National Crime Recording Standard (NCRS), que volia promoure una recollida acurada dels registres policials a Anglaterra i Gal·les i que ara ha comportat un augment de les dades de criminalitat en aquest territori.

Al Regne Unit, concretament al territori on té competència el Ministeri de l’Interior britànic (Home Office), Anglaterra i Gal·les, es porta a terme l’Enquesta de criminalitat (CSEW), que, juntament amb les dades dels registres policials, són els instruments principals d’anàlisi de la criminalitat.

La comparació de les dades que aporten els dos instruments d’anàlisi ha resultat fins ara un dels principals estudis i anàlisis sobre la criminalitat. No obstant això, ara s’està posant en dubte la viabilitat de comparar els registres policials i les enquestes de criminalitat.

Segons l’opinió de diversos analistes, els registres policials proporcionen dades de conjunt de la població i, en canvi, l’Enquesta dona dades de la població a partir dels 16 anys, ja que es fa un estudi específic per a la població compresa entre els 10 i els 15 anys. Aquest col·lectiu sembla que és rellevant per als registres policials.

Els registres policials computen allò que coneixen en el desenvolupament de l’activitat policial. D’altra banda, l’Enquesta aporta dades del conjunt de la població però no arriba als comerços ni a persones que no viuen a casa, com són els universitaris, els membres de les forces armades o les persones que tenen com a residència una caravana. Tot això provoca diferents tendències entre l’Enquesta i els registres policials.

Els nombres de fets, representats en ràtios, històricament eren superiors a l’Enquesta que als registres policials, cosa que s’intentava explicar amb la no-denúncia d’alguns fets. Però ara els registres policials han anat augmentant fins al punt que, a les dades del 2013-2014, hi ha 12 fets en els registres policials per cada 10 que proporciona l’Enquesta sobre la criminalitat.

Una de les explicacions podria ser que alguns tipus de delicte han estat infrarepresentats en els registres policials durant anys. Per exemple, una gran part dels delictes contra les persones han experimentat un increment important en els darrers anys.

La segona és que estan incrementant la gran majoria dels fets delictius en els registres policials, cosa que provoca aquests canvis de registre, un impacte que es dona a tot el territori.

La tercera és que l’estudi de la violència continua sent particularment difícil per la credibilitat de les dades policials i per l’Enquesta de criminalitat, especialment quan volem comparar les dades.

Aquesta situació no és deguda al fet que un sistema sigui millor que l’altre a l’hora de conèixer els delictes que han tingut lloc a Anglaterra i Gal·les, sinó que els tipus penals entre l’Enquesta de criminalitat i les dades registrades per la policia no són completament comparables. Sembla que l’Enquesta no està afectada pels canvis de registres i fins ara ha estat més consistent a veure tendències.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Armes de foc i accidents de trànsit, principals causes de mort de policies als EUA

Entre el 2010 i el 2016, més de 1.000 agents de policia van morir als EUA en acte de servei o pel fet de ser policies. El National Law Enforcement Officers Memorial Found ha dut a terme, amb finançament del Departament de Justícia, l’estudi Making It Safer: A Study of Law Enforcement Fatalities Between 2010-2016, sobre 1.016 casos de policies morts en aquestes circumstàncies, amb l’objectiu d’oferir consells de seguretat per poder prevenir i evitar aquests desenllaços fatals.

L’estudi analitza aquests casos i ofereix consells per actuar de manera més segura o per prendre mesures de protecció des de diferents perspectives:

  • La causa principal de la mort de l’agent, entre les quals destaquen la mort per arma de foc i per accident de trànsit.
  • El tipus de servei en què s’ha produït la mort (responent a un requeriment, per actuacions d’ofici, per tasques de patrullatge), si s’ha produït en un context formatiu o, fins i tot, si s’ha produït fora de servei.
  • Si els agents caiguts prenien algun tipus de mesura de seguretat, especialment si portaven armilla antibales en els casos de mort per arma de foc o atac amb arma blanca, o si portaven cinturó de seguretat en els casos d’accident de trànsit.

Les morts per arma de foc en aquest període van ser 376. L’últim any, el 2016, va ser el segon pitjor, amb 66 agents morts, només per sota dels 73 del 2011; a més, implica un increment del 53% respecte de l’any anterior, el 2015, quan se’n van produir 43. Els investigadors associen una part d’aquest increment al major nombre d’emboscades a policies, en alguns casos fins i tot estant fora de servei.

Una bona part de les defuncions dels agents estan relacionades amb els vehicles i el trànsit: 247 morts per accident de cotxe i 45 per accident de motocicleta. Els investigadors proposen que tots els agents es posin el cinturó de seguretat, ja que l’any 2016 el 52% dels agents morts en accident de d’automòbil no el portaven posat.

Finalment, l’informe analitza 550 casos d’agents morts per arma de foc disparada per policia, en aquest cas amb un període històric molt més gran (es recullen casos des del 1856). Entre aquests destaca el següent:

  • 139 són accidents en què els agents s’han disparat a ells mateixos (sense intencionalitat suïcida);
  • 105 han estat agents identificats per error com a delinqüents per altres policies;
  • 46 agents van morir en situacions de formació o entrenament,
  • 14 casos han estat per foc creuat.

La mateixa organització va elaborar l’informe previ Deadly Calls and Fatal Encounters. Analysis of U.S. law enforcement line of duty deaths when officers responded to dispatched calls for service and conducted enforcment (2010-2014)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta millorar la seguretat ciutadana amb un nou model: “la Police de sécurité du quotidien (PSQ)”

la Police de sécurité du quotidien (PSQ)El sentiment d’inseguretat augmenta entre la població francesa: un 66% dels francesos manifesten sentir-se insegurs i un 62% que el nivell de seguretat és un dels criteris clau per triar el lloc de residència.[1] Per fer front a aquesta situació, el ministre de l’Interior francès, Gérard Collomb, va presentar el 8 de febrer del 2018 un nou model de policia de seguretat ciutadana orientat, en un primer moment, a una seixantena de barris sensibles. La posada en marxa d’aquest nou model s’inscriu en el marc d’una vasta reforma, que afectarà també l’àmbit judicial, amb un projecte de llei que revisarà el procediment penal la primavera de l’any 2018.

El nou model policial se sustenta en cinc eixos i suposa la implementació de 55 actuacions. En destaquem algunes:

Eix 1: Una policia i una gendarmeria amb noves ambicions

  • 10.000 noves dependències policials al quinquenni 2018-2022.
  • La supressió d’algunes tasques policials com les vigilàncies estàtiques, l’externalització de tasques al sector privat i la substitució de policies per personal administratiu per a determinades funcions de suport.

Eix 2: Una policia i una gendarmeria més respectades

  • Millor protecció dels efectius policials a través de sancions més efectives en el cas d’infracció d’atemptat contra els agents de l’autoritat.
  • Entrada en vigor de noves mesures d’anonimització.
  • Implementació de mesures per prevenir els suïcidis entre els policies: reforç del suport psicològic i més formació per a una gestió adequada de l’estrès i de les situacions de crisi.
  • Millora del pressupost amb un pla triennal 2018-2020 de 900 milions d’euros.
  • Reforma del model formatiu policial, que reforça els mòduls de formació inicial i harmonitza la formació entre escales jeràrquiques tant de la policia nacional com de la gendarmeria.

Eix 3: Una policia i una gendarmeria a mida

  • Reforç policial a 60 barris sensibles en diverses fases fins l’any 2020, que implicarà un increment en les dotacions de 1.300 efectius.
  • Implementació d’estratègies de lluita contra la delinqüència local.
  • Millora del contacte amb la població amb el desenvolupament de 250 unitats de proximitat fins el 2019.
  • Millora en l’acollida a les víctimes (adaptació dels horaris d’obertura a les necessitats de la població, reforç formatiu i adequació dels espais d’atenció).

Eix 4: Una policia i una gendarmeria connectades

  • Lliurament de 110.000 tauletes tàctils fins l’any 2020 i 800 nous efectius dedicats a la lluita contra les ciberamenaces.
  • Increment de 10.000 càmeres corporals a la uniformitat policial fins el 2019.
  • Llançament del grup policial digital: un espai d’orientació al ciutadà en quatre llengües i disponible tots els dies de la setmana les 24 hores.
  • Obertura d’una plataforma d’assenyalaments per violències sexuals i sexistes.

Eix 5: Una policia i una gendarmeria que cooperen

  • Millora professional dels policies municipals i dels agents de seguretat privada.
  • Cooperació reforçada amb els alcaldes, especialment els que gestionen els barris on s’implementa el nou model de seguretat ciutadana.
  • Avaluació del nou model de seguretat ciutadana tot donant veu a diferents actors: prefectes, universitats i investigadors, càrrecs locals, sindicats, policies, emprenedors i ciutadans.

Per ampliar informació, podeu consultar els enllaços següents:

La police de sécurité du quotidien à la reconquête des quartiers

Lancement de la Police de Sécurité du Quotidien

[1] Dades aportades per l’institut d’estudis independent Odoxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Qui ha de pagar els serveis de policia en els partits de futbol?

Mossos d'Esquadra - FutbolEls costos dels serveis policials amb motiu dels grans espectacles esportius, especialment els partits de futbol, fa temps que són motiu de polèmica. Els serveis de policia hi han de dedicar un gran nombre d’efectius, que poden condicionar els seus quadrants de personal i, en conseqüència, el servei que ofereixen. L’any 1989, després del desastre d’Hillsborough, al Regne Unit, en què van morir més de 90 afeccionats a causa, entre d’altres, d’un dispositiu policial deficient, les organitzacions policials d’aquell país van exigir recursos per fer front a les necessitats de seguretat dels partits del futbol professional. La llei de Policia del 1996 va establir l’obligació dels clubs anglesos de pagar una taxa pels serveis policials.

La quantia de la taxa ha estat objecte permanent de polèmica. El mes de novembre passat, la Policia Metropolitana de Londres feia públic el cost anual de la despesa policial en la seguretat dels partits de futbol, més de 12 milions de lliures, denunciant que els clubs de la ciutat només n’aportaven una petita quantitat.

A Catalunya també es va aprovar, ara fa quatre anys, una taxa sobre els serveis de la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra, encara que exclusivament per als partits d’alt risc.

Aquestes taxes acostumen a provocar una certa contestació en forma d’impugnacions davant dels tribunals.[1] A Alemanya, a mitjan febrer del 2018, el Tribunal Superior de la ciutat-estat de Bremen va mantenir la taxa fixada pel Govern per als partits de futbol d’alt risc. Concretament, es discutia la taxa per a un partit entre el Werder Bremen i el HSV Hamburg del mes d’agost del 2015. La policia del land va utilitzar 969 efectius per tal de garantir la seguretat dels seguidors de tots dos clubs. El Tribunal argumenta que les policies dels länder tenen l’obligació de mantenir la seguretat en els seus territoris respectius, també en els partits de futbol i altres tipus d’esdeveniments que comporten altes concentracions de persones. Per tal de poder fer front a aquesta obligació, han d’establir les taxes corresponents que els financin per així dotar-se dels recursos necessaris. Les autoritats poden decidir que hi ha persones especialment responsables dels riscos generats per les seves activitats quan, a més, aquestes generen ingressos econòmics molt quantiosos, com és el cas dels clubs de futbol, i consideren que la taxa és proporcional ja que es calcula en funció del nombre d’efectius policials emprats.

[1] A Catalunya, el FC Barcelona ha impugnat en via administrativa el procediment d’aplicació de la taxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Anglaterra i Gal·les perden més de 22.000 agents de policia en només vuit anys

Police in GlasgowSegons diverses notícies publicades en mitjans de comunicació anglesos,[1] la xifra d’agents de policia a Anglaterra i Gal·les ha caigut en 1.213 efectius els darrers sis mesos i el setembre del 2017 era un 16% per sota del màxim de l’any 2009, segons xifres oficials. Es considera que la causa d’aquesta situació és la congelació de les nòmines dels policies, a part de la participació creixent del sector privat en l’àmbit de la seguretat.

Les últimes dades estadístiques del Home Office de setembre de l’any 2017 situen el nombre d’oficials de les 43 forces policials a Anglaterra i Gal·les en 121.929 efectius, des dels 123.142 del 31 de març del mateix any i dels 144.353 del 2009. És a dir, 22.424 agents menys en vuit anys.

De les 43 forces policials, la Policia Metropolitana de Londres, la més important d’Anglaterra i Gal·les, va representar més de la meitat de la caiguda del nombre d’oficials, amb 646 menys en només sis mesos.

Tot i que les xifres del mateix Home Office sobre criminalitat destaquen per un fort augment de les dades delictives registrades –l’increment registrat més alt dels darrers deu anys–, les plantilles policials segueixen disminuint en part perquè les nòmines de la policia continuen congelades. Actualment, segons el Home Office, no hi ha fons addicionals per a la millora salarial dels cossos policials.

En termes percentuals, la major reducció de plantilla va ser l’experimentada per North Yorkshire, amb un 4,2%, en perdre 58 oficials fins al setembre del 2017. En segon lloc, estaria West Midlands, que va perdre 221 agents de policia, un 3,3% de la totalitat dels agents.

Davant d’aquest escenari, alts càrrecs de la policia han advertit que la insuficient dotació econòmica en seguretat està deixant els policies en una situació molt difícil, i més davant d’un escenari d’augment registrat de la delinqüència i de la contínua amenaça terrorista.

Aquesta situació s’ha traslladat a l’escenari polític i també hi han intervingut responsables policials. Mentre que el partit laborista considera que la previsió pressupostària per a seguretat en el període 2018-2019 suposa una retallada de 119 milions de lliures respecte del període anterior, des del Home Office es considera que el pressupost sectorial augmentarà prop de 450 milions de lliures i subratllen que, des de l’any 2010, la reducció dels delictes “tradicionals” ha estat del 40%.

Des del Consell de Caps de la Policia Nacional es reconeixen certs avenços en la voluntat d’augmentar els recursos en seguretat, tot i que existeixen diferències importants en la composició del finançament, fet que reverteix en què l’augment dels pressupostos pugui variar entre l’1,6% i el 3,6%.

Per la seva banda, l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha anunciat la voluntat de reduir l’impacte de les retallades policials, invertint 60 milions de lliures anuals per finançar 1.000 agents de policia addicionals. Tot i això, reconeix que aquesta inversió no farà revertir les xifres creixents dels darrers temps sobre activitat delictiva. També ha subratllat la voluntat de fer front a l’augment de la delinqüència juvenil a Londres, amb una injecció de 15 milions de lliures anuals.

[1] La notícia ha aparegut en diversos rotatius i s’han anat publicant notícies relacionades. En destaquem una del diari The Guardian del 13 de febrer del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La millora de les investigacions sobre fugitius, prioritat de la Interpol

Estudiar i perfeccionar les bones pràctiques per a la recerca internacional de pròfugs ha estat l’objectiu d’un seguit de reunions realitzades a finals del 2017 i que han congregat agents especialitzats dels països membres de la Interpol.

Més d’un centenar d’especialistes de 70 països provinents de diferents disciplines van analitzar els casos dels fugitius més buscats i aquells casos no resolts d’especial rellevància, intentant conformar una xarxa mundial d’especialistes en investigació de pròfugs. Amb vista a aquest objectiu, es va incidir en la necessitat d’aplicar tècniques més innovadores i potenciar l’intercanvi d’informació i la cooperació internacional per localitzar i detenir els fugitius que es traslladen a altres països per fugir de la justícia.

Un dels mitjans més eficaços de què disposa la Interpol per descobrir el destí dels fugitius a escala internacional és la publicació de les notificacions vermelles, que serveixen per sol·licitar la detenció provisional d’una persona buscada per extradir-la, un cop transmesa la notificació a tots els serveis de policia dels països membres.

Des de l’any 2009, s’han desenvolupat nou operacions INFRA –per a la recerca i detenció de pròfugs–, amb el resultat de vora 540 detinguts i la localització de 300 persones més, en recerca per tràfic de drogues, armes o persones, delictes sexuals o contra el medi ambient.

I és a través de les bases de dades de la Interpol, amb més de 200 consultes per segon, i de l’expansió del sistema policial de comunicacions protegides anomenat I-24/7, que es potencien les capacitats de l’organització per investigar i prevenir delictes en els països membres.

La Interpol també va llançar el seu servei biomètric de reconeixement facial a finals del 2016. Actualment conté prop de 45.000 imatges de 137 països.

Entre les actuacions que desenvolupa la Interpol en l’àmbit de la recerca de fugitius cal esmentar que:

  • Proporciona assistència proactiva i sistemàtica als països membres i a altres entitats internacionals per tal de localitzar i arrestar fugitius que travessen les fronteres.
  • Proporciona assistència investigadora als països membres en recerques internacionals de fugitius.
  • Coordina la cooperació internacional en l’àmbit de les investigacions de fugitius.
  • Porta a terme capacitació i organitza conferències.
  • Dona suport i assistència operacional a les cerques d’individus acusats de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per part dels països membres de la Interpol, els tribunals de les Nacions Unides i la Cort Penal Internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol detecta un rol creixent de la dona en l’operativa gihadista

L’Europol recull en el seu Informe 2017 un total de 14 tendències i traça les línies generals respecte de les activitats violentes i el terrorisme en totes les seves vessants, dedicant gran part de l’informe al terrorisme de caràcter gihadista. El grau d’activitat del terrorisme gihadista a la Unió Europa segueix sent alt i l’any 2016 ha acabat amb un total de 718 persones detingudes, de les quals una de cada quatre eren dones, cosa que representa un 26% de l’activitat femenina en el terrorisme.

Les tendències actuals es mouen en un escenari on els actors poden ser dirigits o inspirats per Estat Islàmic per fer atacs preparats acuradament i de manera espontània i eficaç amb l’objectiu de crear un gran impacte. S’espera que el flux de migrants i refugiats continuï i que sigui aprofitat per Estat Islàmic. No obstant això, hi ha una disminució respecte al nombre de persones que viatgen a zones de conflicte, però hi ha un major nombre de retornats, fet que pot augmentar l’amenaça per a Europa. A més, el paper de les dones i els nens en el terrorisme de caràcter gihadista és cada vegada més representatiu.

Com en altres ocasions, Estat Islàmic va formular les regles de comportament que haurien de complir les dones basant-se particularment en la funció de tenir fills i educar-los en la ideologia del grup i també en la submissió davant els seus marits. Malgrat el tracte inferior cap a la dona, el grup ha utilitzat la seva figura com a via per incentivar l’adhesió de més combatents, i també n’ha afavorit l’evolució cap a dona combatent respecte de la participació d’aquest col·lectiu en la perpetració d’accions violentes.

L’amenaça terrorista desenvolupada per individus o grups s’inspira en propaganda i missatges gihadistes. El terrorisme gihadista se serveix de plataformes de xarxes socials i mitjans de comunicació per difondre el seu missatge, en què destaquen la revista Dabiq en el cas d’Estat Islàmic i Inspire a l’entorn d’Al-Qaeda. Aquesta última incideix sobre la importància del fet que la dona tingui prohibit participar en atacs terroristes. Durant el 2016 es va veure una gran disminució de l’activitat propagandística d’Estat Islàmic a causa de la major pressió al grup en la seva àrea d’activitat. A més, el missatge durant aquest període va canviar, substituint la retòrica de l’islam victoriós per la de la lluita contra l’aliança occidental-jueva xiïta.

La Unió Europea i, en especial, els estats membres que formen part de la coalició contra Estat Islàmic a l’Iraq i Síria es veuen amenaçats pel terrorisme internacional. Segons l’Europol, aquests països podrien ser utilitzats per al trànsit de combatents terroristes estrangers o repatriats. L’any 2016 va acabar amb 142 atacs fallits, frustrats o completats a la Unió, 47 dels quals es van materialitzar, causant la mort de 142 persones i 379 ferits, gairebé tots víctimes del terrorisme gihadista.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Sostracció i comercialització de vehicles robats: un negoci difícil d’aturar

El robatori i la comercialització de vehicles és una activitat criminal altament organitzada que afecta totes les regions del món i amb clars vincles amb la delinqüència organitzada i el terrorisme. Els vehicles són robats, d’una banda, pel rèdit econòmic que se n’obté, i, d’altra banda, per finançar altres delictes. També poden ser usats com a armes explosives o com a mitjà per perpetrar altres delictes.

La base de dades de la Interpol sobre vehicles de motor robats (SMV) és actualment una eina fonamental contra el robatori i el tràfic internacional de vehicles. Permet que la policia pugui comprovar un vehicle sospitós i descobreixi instantàniament si s’ha informat del robatori. La importància rau en el fet que es tracta d’una base de dades internacional, ja que els vehicles travessen les fronteres nacionals, de vegades a milers de quilòmetres de distància del lloc on van ser robats.

L’any 2015 es van identificar vora de 123.000 vehicles robats a tot el món, gràcies a la base de dades SMV. En finalitzar l’any 2017, la xifra de registres de bases de dades s’elevava a 7,4 milions.

Una gran majoria de països membres de la Interpol disposen d’unitats especials que s’ocupen dels delictes relacionats amb els vehicles de motor, amb bases de dades sobre vehicles sostrets i, fins i tot, de bicicletes, com és el cas del Canadà o els Estats Units.

No existeixen paràmetres o indicadors precisos de mesura de la delinqüència organitzada. En el millor dels casos, poden obtenir-se estimacions xifrades a partir d’estadístiques, models econòmics comercials i fluxos financers coneguts, combinant-los amb dades sobre decomisos, detencions i condemnes dels autors dels delictes. Tampoc es disposa d’estadístiques comparables sobre el perjudici econòmic causat pels delictes relacionats amb vehicles. Només hi ha estimacions a partir de dades de les companyies asseguradores dels vehicles.

Un altre problema existent és que els delictes relacionats amb vehicles no estan tipificats com a tals, sinó que la legislació dels diferents països pot fer distincions entre malversació, frau a l’assegurança, furt d’ús, robatori de béns, car-jacking –sostracció d’un vehicle amb violència i/o amenaces– o home-jacking –assalt a un domicili per sostreure les claus d’un vehicle.

Finalment, cal esmentar que, dins de l’àmbit policial, els delictes relacionats amb vehicles pot ser que no tinguin la mateixa prioritat que altres il·lícits com el tràfic de drogues, els delictes contra menors, el tràfic d’éssers humans o el terrorisme, tot i que sovint aquests delictes es nodreixen o utilitzen vehicles que han estat obtinguts fraudulentament.

Els vehicles sostrets poden dividir-se en dues categories. La primera són els vehicles de marca i model corrents, fàcils d’aconseguir, que són la majoria. La segona consisteix en vehicles summament lucratius, com poden ser els vehicles esportius utilitaris i els automòbils de luxe.

La Interpol, en els seus informes i recomanacions, insisteix sempre a intensificar l’intercanvi d’informació i la cooperació entre els diferents serveis encarregats de la gestió de fronteres –duanes, immigració– i amb altres entitats nacionals –policia de trànsit, autoritats encarregades de les matriculacions, etc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La Comunitat Valenciana avança en la construcció d’un sistema de policia

València

La publicació el passat mes de febrer de la Llei de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències ja indicava una aposta per la construcció d’un sistema integrat de seguretat que superés els compartiments estancs tradicionals (policia, bombers, protecció civil…).[1] Recentment la Generalitat Valenciana ha fet un pas més en aquesta construcció sistèmica en l’àmbit de la policia amb l’aprovació de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.[2] Aquest text introdueix diversos mecanismes que intenten construir un sistema a partir de les policies locals existents (i en alguns casos, incloent-hi la resta de policies que actuen en el seu territori).

Així, per exemple, entre les funcions que integren la competència de coordinació de les policies locals hi inclou l’establiment d’una xarxa de transmissions que no només enllaci els diferents cossos de policia local, sinó que permeti també l’accés a les bases de dades en matèria de seguretat desenvolupades pel Ministeri de l’Interior; l’establiment d’un sistema d’informació recíproca entre els diferents cossos de policia local; l’impuls de la coordinació i la col·laboració interadministrativa per a la millora de la prestació dels serveis de seguretat pública en àmbits supramunicipals o de serveis mancomunats, així com el disseny de un pla territorial de seguretat local, funcions totes elles que estan pensades per facilitar l’actuació sistèmica i coherent dels cossos de policia.

A més, preveu diversos òrgans que han de contribuir a la homogeneïtat i la coordinació, entre els quals:

a) L’Institut Valencià de Seguretat i Emergències, que, per exemple, farà convocatòries anuals de proves físiques i psicotècniques per a l’accés a les policies locals, que tindran una validesa de dos anys. Així, totes aquelles persones que vulguin presentar-se a les convocatòries de places de policia local hauran de superar aquesta “fase prèvia”, que garantirà que tots els candidats compleixin exactament els mateixos requisits.

b) L’Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana, com a fòrum de debat, difusió i estudi de problemàtiques de seguretat, del qual formen part membres tant de les policies locals com la unitat adscrita, del CNP, la Guàrdia Civil i del col·legi de criminòlegs.

c) El Comitè d’Assumptes Interns, que té entre les seves funcions col·laborar amb les policies locals en el control de la legalitat dels seus agents.

d) Consells supramunicipals de coordinació de les policies locals.

e) Promoció dels membres de les policies locals en altres cossos de la comunitat diferents del seu, obligant a la reserva de places per a aquesta mobilitat.

f) Obligatorietat que les policies locals disposin de recursos materials i humans suficients per a la seva autorització i posada en marxa.

g) Acords intermunicipals per reforçar els cossos de policia que, de manera temporal, ho necessitin.

Finalment, com a novetats destacables, la Llei opta per una estructura organitzativa de les policies més plana (entre dues i sis categories depenent del nombre d’habitants del municipi), explicita la possibilitat d’encarregar instrucció d’expedients (en cas de faltes greus i molt greus) a funcionaris d’altres policies locals, regula la segona activitat de manera detallada i promou activament la igualtat de gènere a tots els nivells, ja que obliga aquelles policies que tinguin menys d’un 40% de dones a reservar en les properes convocatòries un 30% de les places per a dones.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français