Vaga de policies fa augmentar els homicidis al Brasil

340.- Policiais_ocupam_Complexo_do_AlemaoL’augment dels homicidis, que ha arribat a quintuplicar les seves xifres, s’ha donat en diferents ciutats dels nord del Brasil, i coincideix amb una vaga de policies i bombers que protesten per una millora dels salaris després de sis anys de congelació de les nòmines.

El govern federal ha enviat més de 2.500 efectius de tropes de reforç i centenars de policies han estat acomiadats per haver participat en les manifestacions en què reclamaven una millora de les condicions econòmiques.

Centenars de policies encaputxats van tensar la seguretat del nord-est del Brasil en les festivitats del Carnaval, que es van haver de suspendre. Els uniformats intenten que els seus col·legues no surtin a patrullar els carrers i els restringeixen els moviments posant paranys als pneumàtics per punxar-los les rodes.

La disminució d’efectius policials ha anat paral·lela a un augment dels homicidis, sobretot a l’estat de Ceará. Tot i que la mitjana d’assassinats ja era prou alta, amb sis persones mortes violentament al dia des que va començar el 2020, la xifra oficial s’ha quintuplicat, amb 150 homicidis la darrera setmana, segons la Secretaria de Seguretat Pública i Defensa Social.

La tensió als carrers ha arribat al punt que un senador contrari a les protestes de la policia, Cid Gomes, del moviment d’esquerres Partit Democràtic Laborista, va ser ferit per arma de foc quan, amb una retroexcavadora, va intentar entrar per la força a una comissaria de policia ocupada pels vaguistes a la ciutat de Sobral.

La resposta del govern federal, a càrrec del president Jair Bolsonaro, ha estat enviar 2.500 militars a Ceará per recuperar els carrers. A més, les autoritats han acomiadat més de 200 uniformats i han detingut uns 40 efectius amb càrrecs de deserció.

L’inici de les protestes prové del mes de desembre del 2019. Policies i bombers de l’estat de Ceará van protestar davant l’assemblea legislativa de la capital, Fortalesa, per demanar un augment de sou. La seva manca de conformitat rau en el fet que no han rebut cap augment els darrers sis anys, de manera que han deixat de percebre prop d’un 27% més d’ingressos.

La Secretaria de Seguretat Pública i Defensa Social de Ceará havia explicat que invertiria uns 600 milions de reals –més de 136 milions de dòlars– en seguretat entre el 2015 i el 2018, però no es van invertir en el que reclamaven els policies, sinó a contractar 10.000 uniformats nous i a formar 15.000 militars.

A començaments de febrer, el govern de Ceará es va comprometre a incrementar progressivament els ingressos dels policies i bombers, i pujar dels 3.200 reals que guanyen actualment a 4.500. En dòlars americans, passarien de guanyar uns 750 a 1.025. Però l’augment salarial s’aniria aplicant de forma gradual fins al 2022.

Policies i bombers van estar en desacord amb aquestes gestions i van convocar manifestacions al carrer per expressar el seu descontentament. Però com que la constitució brasilera prohibeix que les forces de l’ordre participin en vagues, la justícia va declarar il·legals aquestes protestes.

Aquesta decisió va generar l’efecte contrari a l’esperat i els uniformats van iniciar una aturada total de les seves activitats. La vaga no s’ha aturat des d’aleshores, malgrat els brots de violència i les pressions polítiques i judicials en contra seva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació policial d’abast mundial contra la contaminació dels mars

336.- contaminacioUna operació policial a escala mundial que va comptar amb la participació de 61 països va identificar milers d’activitats il·lícites darrere de la contaminació marina, així com centenars de delictes contra el medi ambient i casos greus de contaminació arreu del planeta.

Anomenada 30 Days at Sea 2.0, l’operació desenvolupada a finals del 2019 va reunir més de 200 autoritats de control a tot el món per a accions concertades a tots els continents. La campanya europea de 30 dies al mar 2.0 es va coordinar en cooperació amb l’Europol i Frontex.

Com a mostra de l’extensió global del crim per contaminació marina, els resultats operatius preliminars van comportar la detecció de més de 3.000 delictes en unes 17.000 inspeccions.

Cal esmentar que les infraccions, com ara abocaments il·legals al mar, als rius o a les zones costaneres, es van cometre principalment per evitar el cost del compliment de la legislació ambiental.

Com a part de l’operació 30 dies al mar 2.0, la Interpol va acollir un centre de comandament operatiu (OCC) a Singapur per centrar-se en el comerç il·legal de residus de plàstic, una amenaça greu per a la seguretat del medi ambient marí. L’OCC va reunir països clau per iniciar investigacions sobre casos d’exportació o importació il·legal de residus plàstics.

La Interpol va desplegar el rol de coordinador d’accions efectives de múltiples agències mundials per ajudar els països a afrontar aquest greu delicte de contaminació.

Frontex va ajudar a controlar i patrullar el Mediterrani amb els seus diversos serveis, avions i vaixells, que participen en operacions marítimes conjuntes.

L’operació també va servir per desenvolupar nous equips de treball entre les agències nacionals d’alguns països, que al seu torn van impulsar els resultats operatius i els mecanismes de cooperació sostenible.

A Nigèria, l’Oficina Central de la Interpol a Abuja va coordinar l’acció de diferents autoritats mitjançant un grup de treball creat per dur a terme inspeccions a les refineries il·legals de petroli, que van trobar responsables de fuites greus de petroli que contaminen les vies fluvials del país.

La informació intercanviada entre Malàisia i els Països Baixos va permetre a les autoritats identificar el país d’origen de set contenidors de residus plàstics que s’enviaven il·legalment des de Bèlgica a través d’Hong Kong i iniciar-ne la repatriació.

Com a part de l’operació, alguns països van augmentar el compromís col·lectiu de lluitar contra la delinqüència i la contaminació plàstica mitjançant campanyes de sensibilització, a més d’accions sobre el terreny.

L’Equador va dur a terme una campanya de recollida de residus de plàstic al patrimoni de la humanitat de les illes Galápagos, amb la qual cosa es van recollir més de 600 quilos de residus.

Les autoritats indonèsies van llançar una campanya de sensibilització pública sobre l’enfocament de la campanya, reforçat per missatges de la policia per tal de combatre la contaminació marina.

Les etiquetes #PollutionCrime i #30DaysatSea a Twitter permeten obtenir més informació sobre els operatius esmentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Present i futur de la delinqüència organitzada a la Unió Europea

La delinqüència organitzada ha evolucionat molt durant els darrers vint anys, especialment pel que fa al nombre d’organitzacions criminals, el seu modus operandi, l’ús de la tecnologia i la capacitat del crim organitzat d’infiltrar-se en infraestructures, en el sector públic i en l’intent d’aprofitar llacunes legislatives.

Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar al Conveni europeu de caps de policia del 2019 (EPCC), on uns 600 responsables policials i representants de 50 països es van reunir a la seu d’Europol a la Haia.

L’esdeveniment anual reuneix caps de policia i representants d’alt nivell de la UE i de tot el món, per intercanviar valoracions de les amenaces, reptes i oportunitats dels grups criminals actuals i emergents. Els delegats van debatre en centenars de reunions bilaterals i multilaterals sobre com continua evolucionant el crim organitzat i ha esdevingut un repte important per a la seguretat de la UE. Hi va haver un consens entre les autoritats policials dels estats membres de la UE i l’Europol sobre el fet que la naturalesa cada cop més transfronterera del crim organitzat, sovint associada a actes violents entre bandes; l’expansió dels mercats de tràfic de drogues i els delictes relacionats, com el blanqueig de capitals i la corrupció, suposen un repte important a la nostra societat.

En zones d’alguns estats membres de la UE, es pot observar un cercle viciós amb l’exclusió social, la criminalitat, la pèrdua de confiança en la policia i, en alguns casos, la radicalització.

Mentrestant, les noves substàncies psicoactives, els nivells rècord de producció de drogues a escala mundial, el contraban organitzat de migrants i el desenvolupament de la criminalitat en línia han tingut efectes profunds en el panorama criminal.

L’Europol i la presidència finlandesa del Consell de la UE van concloure que diversos àmbits requereixen una atenció especial. Entre aquests hi ha:

  • centrar l’atenció sobre el crim organitzat, considerant-lo una amenaça greu per a la seguretat interna de la UE.
    • la necessitat d’orientar-se a grups de criminalitat organitzada de primer nivell, desenvolupant iniciatives més reeixides com el concepte d’objectiu d’alt valor a Europol.
    • una major atenció a la delinqüència econòmica i financera i a la confiscació d’actius delictius, assegurant-se que la delinqüència paga. I acollint els nous avenços com el Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics (EFECC) a l’Europol i la Fiscalia Europea (EPPO).
    • un major flux d’informació entre la policia i el sector privat, a escala nacional i europeu (Europol).
    • una major inversió en la prevenció de la delinqüència, que requereix un enfocament multidisciplinari que impliqui organismes governamentals, organitzacions no governamentals i el sector privat.
    necessitat d’una estratègia global de la UE sobre el crim organitzat, que pugui ampliar-se en el cicle de polítiques de la UE per al crim greu i internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El sistema de reconeixement facial automàtic de la Policia Metropolitana de Londres, qüestionat per una recerca independent

S’acaben de publicar els resultats d’un estudi dut a terme per dos professors de la Universitat d’Essex, en col·laboració amb la Policia Metropolitana de Londres,[1] que evidencia que només un terç de les identificacions fetes utilitzant el sistema de reconeixement facial automàtic són correctes. En la resta de casos les persones identificades no es corresponen amb les realment cercades.

L’estudi, que ha tingut ressò internacional,[2] planteja, a més, dubtes sobre l’adequació al dret de la utilització d’aquest sistema d’intel·ligència artificial per part de la Policia Metropolitana. En primer lloc, no existeix cap base legal per utilitzar el sistema de manera genèrica, amb la qual cosa, si tenim en compte que comporta una limitació de drets, no compleix l’exigència de dur-se a terme d’acord amb la llei. En segon lloc, no es justifica la necessitat d’utilitzar aquesta tecnologia, és a dir, que no es pugui solucionar el problema en qüestió per un altre mitjà menys intrusiu, i no es fa una valoració de l’impacte que pot suposar en els drets de les persones afectades (com també ha establert molt recentment un informe del Comissionat per a la Videovigilància[3]).

La mateixa construcció de la llista de persones cercades amb la qual es contrasten les cares visionades per les càmeres no sembla seguir un criteri clar ni uniforme a l’hora d’escollir les persones que en formen part. S’hi inclouen tant persones buscades pel poder judicial com per la policia i no en tots els casos es tracta de persones que hagin comès infraccions.

A nivell operacional, els resultats han estat molt pobres: de les 46 identificacions fetes pel sistema només 26 van ser considerades creïbles pels agents actuants, tot i que en 4 dels casos les persones identificades com a buscades no van arribar a ser aturades ja que es van escapolir entre la gent. De les 22 restants, només 8 van portar a la detenció de la persona cercada, mentre que les altres 14 van mostrar que la persona efectivament aturada no es corresponia amb la cercada. El procés de decisió, un cop rebuda la imatge de la càmera, no sembla haver estat el correcte en diversos casos, i s’ha detectat, entre altres deficiències, la precipitació a l’hora d’intervenir.

És important, però, reconèixer la col·laboració de la Policia Metropolitana en el treball de recerca. De fet, la utilització d’aquest instrument es va considerar per a un període de prova de tres anys, durant els quals s’han dut a terme diversos tests sobre el seu funcionament (massa centrats en qüestions purament tècniques, segons l’estudi de la Universitat d’Essex), que ha promogut la mateixa Policia. El període de prova va acabar el juliol de 2019 i els resultats de tota aquesta observació han de servir per modificar-ne l’ús en el futur.[4]

[1] Vid. https://48ba3m4eh2bf2sksp43rq8kk-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2019/07/London-Met-Police-Trial-of-Facial-Recognition-Tech-Report.pdf

[2] Vid. http://www.polizei-newsletter.de/links.php?L_ID=638

[3] Vid. https://assets.publishing.service.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/786392/AFR_police_guidance_of_PoFA_V1_March_2019.pdf

[4] Vid. https://www.met.police.uk/live-facial-recognition-trial/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La policia de Chicago utilitza algoritmes informàtics per valorar el risc d’amenaça

Un ordinador podria predir la violència? A Chicago, Illinois, un algoritme valora totes les persones arrestades per la policia amb una puntuació d’amenaça numèrica de l’1 al 500. El procés es realitza des de fa uns quatre anys, i gairebé 400.000 ciutadans de Chicago tenen ara una puntuació oficial de risc per part de la policia.

Aquest algoritme, qüestionat pel professor de dret de la Universitat de Columbia Andrew Guthrie Ferguson  –el mètode encara no s’ha fet públic–, forma l’estratègia de la policia i pot canviar les sospites als carrers. També pot ser el futur de la policia del big data a Amèrica, depenent de com sigui percebut: com un enfocament innovador per a la reducció de la violència o com un exemple de control social basat en dades.

En efecte, la puntuació d’amenaça personalitzada es mostra automàticament als quadres de comandament de l’ordinador de la policia per tal que l’oficial sàpiga el risc relatiu en aturar un sospitós. La puntuació predictiva també defineix qui es destina a una intervenció policial proactiva. Aquestes intervencions poden anar des d’una visita a domicili per part d’agents de la policia fins a una vigilància policial addicional o una reunió comunitària, que transmetrà el mateix missatge clar: la policia us està observant.

I tot i que Chicago està a l’avantguarda de la vigilància predictiva, no és l’única. Altres ciutats com Nova York i Los Angeles estan considerant la manera d’utilitzar la policia del big data per orientar les intervencions amb els individus amb risc.

El control predictiu basat en persones es va iniciar el 2009 com un intent d’aplicar un enfocament de salut pública sobre la violència. La clau és identificar els factors de risc predictius i intentar solucionar les causes ambientals subjacents. Els investigadors de Chicago van desenvolupar un algoritme perquè la policia donés prioritat a aquells individus amb més risc analitzant detencions passades per delictes violents, delictes d’armament o narcòtics, edat a la detenció més recent (menor d’edat, més puntuació), incidents en què l’individu va ser víctima d’un assalt i la línia de tendència de l’activitat delictiva (tant si la taxa és creixent o disminueix). Llavors un ordinador classifica les variables i escriu una puntuació d’amenaça relativa per determinar la probabilitat d’ús d’arma de foc.

La policia afirma que el mecanisme d’orientació actua assenyalant l’elevat percentatge de víctimes de trets que es podrien predir amb precisió. Els crítics han assenyalat que l’objectiu és excessiu i ineficaç, incloent-hi desenes de milers de persones amb puntuacions altes, però sense antecedents de detenció prèvia per delictes violents.

Es considera preocupant que les puntuacions d’amenaça incideixin en l’equitat de la interacció de la policia amb les persones als carrers. Les puntuacions d’alt risc guien les estratègies d’interrupció de la violència, que influeixen en els contactes de la policia i que són objecte de més vigilància per part d’aquesta. Però les puntuacions d’amenaça també distorsionen les decisions quotidianes de la policia sobre l’ús de la força i la sospita raonable. Al cap i a la fi, una vegada que la policia tingui informació que una persona té una puntuació d’amenaça elevada, aquest coneixement augmentarà la sospita criminal i incrementarà el perill percebut, la qual cosa provocarà interaccions més freqüents i agressives amb les persones que l’algoritme considera “d’alt risc”.

El biaix també es pot arrossegar al sistema. Tal com es descriu a la investigació de la Divisió de Drets Civils del Departament de Justícia de 2017 del Departament de Policia de Chicago, els patrons de discriminació racial segueixen sent un problema real. Si bé es podria esperar que la justícia algorítmica evités el biaix humà, la realitat és que aquestes insercions (especialment les detencions) es veuen afectades per les decisions discrecionals de tots els agents de policia mentre patrullen o investiguen el sospitós d’un delicte. Així, si bé les matemàtiques de big data poden ser “objectives”, les entrades no estan exemptes de biaixos humans, que distorsionen així els resultats finals.

 Enllaços relacionats

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/19/lavaluacio-de-la-policia-predictiva-el-cas-de-baden-wurttemberg-alemanya/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Allò que funciona i allò que no: ajudar la policia a trobar la millor estratègia

Tal com publica Rand corporation, l’anomenada “dissuasió focalitzada” no és nova, sinó que la va iniciar la policia de Boston a mitjans dels anys noranta durant la pionera Operació Cessos, que es va dirigir a infractors violents crònics i que es basa en accions per ajudar a reduir la taxa d’homicidis de la ciutat. Com a part de la dissuasió focalitzada, la policia intervé amb grups i individus d’alt risc per tal d’evitar la violència futura.

Passos estratègics clau de la dissuasió focalitzada

1 Identificar els delinqüents d’alt risc, un procés que implica líders de la comunitat i la policia de primera línia.
2 Mantenir una reunió de notificació, explicar per què s’està fent la intervenció, i involucrar-hi serveis socials, famílies i membres de la comunitat.
3 Proporcionar serveis a aquells que vulguin canviar el seu comportament.
4 Proporcionar suport per als membres de la comunitat.
5 Crear sancions ràpides i proporcionals per a aquells que continuïn involucrats en delictes violents.

Als Estats Units hi ha més de 18.000 agències de policia. No hi ha cap base de dades nacional ni una única font objectiva que els mostri el que funciona millor i com fer-ho.

Tenint en compte que l’evidència mostra que la dissuasió focalitzada té èxit, per què no s’utilitza en més departaments de policia?

Aquí és on s’introdueix la guia d’eines Better Policing de RAND. Està dissenyada per ajudar les agències policials a trobar i aprendre sobre estratègies policials efectives i posar-les en acció.

El conjunt d’eines podria ser un recurs valuós per a la policia en un clima on les estratègies efectives de policia siguin més necessàries que mai.

Retroacció sobre les estratègies
El conjunt d’eines detalla tres estratègies de vigilància molt eficaces. La primera dissuasió focalitzada ajuda les persones amb un risc elevat de participar en la violència; la segona, el servei de policia orientat als problemes, aborda els problemes que es produeixen en llocs concrets; i la tercera, la vigilància de la legitimitat, se centra en la confiança de la comunitat. El conjunt d’eines també enllaça amb una guia anterior del Departament de Justícia que descriu les millors pràctiques per resoldre els homicidis i altres delictes greus.

Les estratègies de policia més efectives en el conjunt d’eines Better Policing són:

Dissuasió focalitzada
Intervenir amb persones i grups d’alt risc

Policia orientada als problemes
Abordar els delictes en llocs de risc

Política de legitimitat
Centrar-se en les relacions amb la comunitat i la confiança

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

3N(r1P7a$1o*

El passat mes de gener Europol i Eurojust van llançar el seu primer informe sobre encriptació en l’àmbit de la seguretat informàtica, First report of the observatory function on encryption. En el marc de les mesures presentades per la Comissió Europea a l’Eleventh progress report, ambdues agències han establert un observatori conjunt per analitzar les dificultats, les oportunitats i el futur de l’encriptació en l’àmbit de la investigació criminal.

L’informe fa una breu introducció dels conceptes, els productes i els serveis[1] que tenen un ús genèric en encriptació. Tot seguit, a partir de l’experiència dels membres de l’European Cybercrime Centre (EC3), es tracten els reptes per als cossos de seguretat i els sistemes de justícia en el moment de la investigació i la persecució d’il·lícits penals.

En aquest sentit, en primer lloc es destaca un deficient marc legal específic que no ajuda les agències de seguretat i les autoritats judicials a superar o atacar l’encriptació. Malgrat el difícil equilibri entre el dret a la privacitat i els drets de les víctimes, l’informe accentua la necessitat d’una normativa que faciliti, entre d’altres, l’obligació legal d’entregar la clau o la informació xifrada per part de les empreses i/o els serveis[2] i unes provisions específiques en l’ús d’eines per atacar l’encriptació.[3]

Més enllà dels aspectes legals, es ressalta la necessitat de reforçar els aspectes de coordinació operativa, els recursos tècnics i tecnològics i els recursos humans. Segons l’observatori, des del punt de vista operatiu es necessita una millor coordinació de les diferents forces de seguretat i les agències europees com Europol i Eurojust. A la vegada, és crucial invertir en potència computacional per tal de dur a terme atacs orientats a trobar les claus d’accés a la informació xifrada. Tot i així, i com a complement a la tecnologia, la formació i la presència de forenses experts en la matèria es fan imprescindibles.[4]

Davant la ja esmentada problemàtica de contraposar els drets a la privacitat i la necessitat de lluitar contra la delinqüència, European Digital Rights (EDRi) indica que trobar la clau o descobrir-la explotant vulnerabilitats és una bona manera de respondre-hi. És en aquesta direcció que, segons l’informe, s’ha de dirigir l’esforç davant el repte de l’encriptació.

Finalment, l’informe posa sobre la taula nous reptes de futur. L’observatori en destacarà fins a tres, la computació quàntica, la intel·ligència artificial i l’arribada del 5G. Ara com ara, cap d’aquestes tecnologies ha suposat un canvi radical en encriptació però es preveuen grans avenços i alguns riscos, com la Quantum Key Distribution en el cas de la computació quàntica o la International Mobile Subscriber Identity-IMSI[5] en el cas del 5G.

En suma, l’informe planteja un dilema. Si bé l’encriptació és necessària, en termes de seguretat, per a les administracions públiques i les empreses privades, també és aprofitada per a activitats il·lícites de crim organitzat. La qüestió de fons, doncs, és dotar els serveis públics d’un marc legal i de capacitat operativa per anar al capdavant en aquest nou entorn tecnològic. En serem capaços, quan el mateix informe destaca que són les empreses privades les que porten la iniciativa?

Enllaços—————————————————————————————————————-

https://www.europol.europa.eu/ à Europol

http://www.eurojust.europa.eu/Pages/home.aspx –> Eurojust

https://www.europol.europa.eu/publications-documents/first-report-of-observatory-function-encryption à Informe a la web d’Europol.

Peu de pàgina 1.

https://www.europol.europa.eu/about-europol/european-cybercrime-centre-ec3 European Cybercrime Centre. EC3

https://www.techopedia.com/definition/5067/international-mobile-subscriber-identity-imsi – IMSI

[1] Per exemple, en l’àmbit dels navegadors, l’ús de The Onion Router (Tor), un programari lliure que a partir de prendre en préstec diverses adreces IP crea nodes i connexions aleatòries amb les seves respectives capes de xifratge, fet que dificulta la traçabilitat de la IP original. O els Virtual Private Networks, que protegeixen la connexió entre el terminal i el servidor. En les comunicacions per veu, tenim per exemple els serveis d’encriptació de Signal o la menys coneguda Silent Circle.

[2] Aquesta legislació específica no és generalitzada, ja que podria suposar una violació del dret a no incriminar-se un mateix en un delicte. Tot i així, allà on existeix aquesta obligació per als proveïdors de serveis, en moltes ocasions aquests mateixos proveïdors no poden satisfer la petició perquè no tenen accés a les dades xifrades d’extrem a extrem (end-to-end encryption E2EE).

[3] L’informe destaca que, malgrat que és suficient amb la legislació vigent, una concreció sobre les eines de desxifratge utilitzades, tot i que no necessàriament molt descriptiva tècnicament, podria donar més seguretat jurídica.

[4] Hi ha eines de xifratge que amb l’actual potència computacional fan impossible la desencriptació en un temps raonable. És per això que els experts poden aportar aspectes de context i d’entorn personal de l’investigat per accelerar la investigació focalitzant recursos en una direcció.

[5] Amb el 5G, un únic identificador pot ser temporalment substituït per un identificador dinàmic, la qual cosa ajuda a noves tècniques de manipulació de la identitat i l’ocultació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Bèlgica experimenta un descens de la criminalitat des de l’any 2011

“ Les estadístiques sobre criminalitat són fonamentals per reflectir les polítiques portades a terme, però no és menys important la interpretació que en fem. Treballar sense dades seria fer un treball a cegues, però no ens podem deixar cegar per les dades”. Aquestes eren les paraules del comissari general, el Sr. Marc De Mesmaeker.[1]

La Policia Federal Belga va publicar el passat mes de juliol les dades policials sobre criminalitat corresponents a l’any 2017; comptabilitzen tant els fets consumats com els fets en grau de temptativa. Van ser un total de 860.604 fets que corresponien a una taxa de 76 il·lícits per cada 1.000 habitants[2].

Què expliquen les xifres?

Bèlgica ha experimentat un descens progressiu en les xifres de criminalitat des de l’any 2011. Per al període 2007-2017, s’observa que fins l’any 2012 el total d’il·lícits superava el milió però a partir de llavors i fins el 2017 els fets comptabilitzats ha anat disminuint sempre per sota d’aquest llindar.

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
1.002.857 1.006.950 1.023.984 1.026.312 1.063.271 1.040.233 997.805 977.514 920.490 888.735 860.604

Aquest descens de la criminalitat s’ha qualificat com a International Crime Drop[3]. Es va detectar inicialment als Estats Units especialment en els il·lícits patrimonials i, més concretament, a la ciutat de Nova York en els homicidis; aquesta tendència s’observa també a la major part del països occidentals. Probablement és el resultat de la interacció de diversos factors: la millora de les tècniques i estratègies policials, el desenvolupament tecnològic de mesures preventives, la videovigilància, l’abaratiment dels béns de consum electrònics, l’envelliment de la població, les penes que s’apliquen…[4]

Excel Belgica

Els top 5 de les infraccions totals a nivell nacional, any 2017[5]

Del total de 41 grans tipologies delictives, les cinc que acumulen més il·lícits en ordre descendent són:

2011 2016 2017
Robatoris i extorsions 451.716 330.895 313.006
Danys a la propietat 123.759 83.304 80.398
Infraccions contra la integritat física 90.130 79.001 77.859
Drogues 48.143 54.833 55.944
Fraus 39.344 41.900 40.921

Malgrat les grans xifres apunten cap a una tendència descendent, no és menys cert que algunes tipologies delictives evolucionen de forma ascendent a partir de l’any 2011 com es pot comprovar fins i tot en les “tipologies top 5”, concretament les infraccions relatives a drogues i fraus que l’any 2017 van arribar a unes taxes de 4,94 i 3,61 fets per cada 1.000 habitants respectivament. L’informe sobre estadístiques policials de criminalitat a Bèlgica (2000-2017) dalt esmentat, dedica la part III, pàg. 45, específicament a la criminalitat informàtica, categoria que passa dels 26.552 fets l’any 2011 als 43.800 l’any 2016 i 44.165 l’any 2017; per tant, un increment superior al 65%. Entre les subcategories que registren un major nombre de fets destaquen els fraus informàtics i mitjançant targetes de pagament, les estafes per internet i el ciberassetjament.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.police.be/5998/fr/actualites/les-statistiques-de-criminalite-au-point-le-plus-bas-depuis-2000

http://www.stat.policefederale.be/statistiquescriminalite/rapports/

Notícies relacionades al blog “ Notes de seguretat”:

“Notable descens de la delinqüència a Alemanya” publicada l’11 de juliol de 2018 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/07/11/notable-descens-de-la-delinquencia-a-alemanya/

“ Els homicidis es desplomen a mínims històrics a la ciutat de Nova York” publicada el 14 de febrer de 2018. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/14/els-homicidis-es-desplomen-a-minims-historics-a-la-ciutat-de-nova-york/

“Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza” publicada el 20 de novembre de 2017

http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/11/20/segueixen-disminuint-els-fets-delictius-registrats-per-lertzaintza/

“Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa” publicada el 24 de maig de 2017 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/05/24/notable-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-a-suissa/

“Els delictes coneguts a Espanya van baixar un 1,2% respecte al 2015” publicada el 22 de març de 2017

http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/03/22/els-delictes-coneguts-a-espanya-van-baixar-un-12-respecte-al-2015/

“Descens persistent de la delinqüència a Suïssa” publicada el 15 de juny de 2016 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/06/15/descens-persistent-de-la-delinquencia-a-suissa/

[1] https://www.politie.be/5998/fr/actualites/nomination-du-nouveau-commissaire-genera

[2] La població belga a 1 de gener de 2017 era de 11.322.088 habitants. Font consultada: https://statbel.fgov.be/fr/themes/population/structure-de-la-population

[3] van Dijk, JJM, Tseloni, A, & Farrell, G (Eds.). (2012). The International Crime Drop: New Directions in Research. Basingstoke: Palgrave Macmillan; Farrell: Five tests for a theory of the crime drop. Crime Science 2013.

[4] http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/notes/tendances_2016_2017_SPC.pdf pàg 29.

[5] Statistiques policières de criminalité. Belgique 2000-2017. Police fédérale – DGR/DRI/BIPOL. Estadístiques policials de criminalitat obtingudes amb l’ajut del repositori Datawarehouse (data de tancament 23 d’abril de 2018). http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/crimestat/nationaal/rapport_2017_trim4_nat_belgique_fr.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La delinqüència no violenta continua minvant a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys. En primer lloc, tant les infraccions estrictament penals com aquelles que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens. Les infraccions penals experimenten un descens superior a l’any anterior (un 6,1% i el 2016 havien baixat un 4%), mentre que les infraccions de la legislació d’estrangeria presenten encara un descens superior (9,1%, per només un descens d’1% el 2016). Els delictes relacionats amb el narcotràfic experimenten un descens lleugerament superior al de l’any passat (3,8% el 2017 per un 3% l’any anterior).

En aquest context, és important remarcar que els delictes contra la integritat física no experimenten el mateix descens, sinó que es mantenen estables (hi ha un descens de 90 casos, imperceptible percentualment (24.632 aquest any per 24.722 l’any passat). Els grans descensos s’experimenten en els delictes contra el patrimoni, que constitueixen un 67,5% de les infraccions contra el Codi penal i baixen un 6%. És remarcable el descens dels robatoris a domicili, que es redueixen en un 12%. Els delictes contra la llibertat experimenten un descens del 9,1%, però no són tan rellevants en nombres absoluts.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), la quantitat global continua estable (un 0,1% menys que l’any anterior), però es detecta un augment del 8,3% en les detencions de menors, tot i que aquestes corresponen a delictes lleus com ara furts, danys, petites baralles o insults. Els detinguts per infraccions contra el Codi penal amb nacionalitat suïssa continuen sense arribar a la meitat (un 47,85%). La majoria de detinguts estrangers (un 59,31%) són residents habituals al país, un 8,6 asilats i el 32% persones no residents. Les xifres relativament grans de residents permanents estrangers es manifesten a l’hora de veure les nacionalitats predominants entre ells. El quatre primers llocs corresponen a italians, portuguesos, alemanys i francesos, nacionalitats que tenen un gran nombre de residents habituals al país. En canvi, en les infraccions contra la legislació de drogues, els suïssos sí que són majoria (55,75%), i, en el cas de les infraccions relacionades amb la legislació d’estrangeria, els estrangers no residents són, naturalment, la immensa majoria (80%).

La taxa de delictes (Codi penal) per mil habitants se situa en el 52,1 (un descens del 6%) i els cantons amb les taxes més altes són a les zones més urbanes i poblades: Basilea ciutat (113,5), Ginebra (102,8) i Neuchâtel (65,8). Els cantons que les presenten més baixes són zones molt rurals i molt menys poblades: Uri (22,7), Appenzell Innerrhoden (23) i Schwyz (26%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Notable descens de la delinqüència a Alemanya

Polizeiliche Kriminalstatistik 2017La Bundeskriminalamt alemanya acaba de publicar les dades de la delinqüència relatives a l’any 2017. Malgrat tots els pronòstics que auguraven que les onades de refugiats dels darrers anys causarien un perillós increment de la delinqüència, les dades mostren un descens d’un 9,6% en relació amb l’any anterior (5.761.984 fets davant els 6.372.526 de l’any precedent).

Es constaten descensos importants en pràcticament totes les categories delictives, amb excepció de la delinqüència econòmica (un 28%, però en xifres absolutes moderades, 74.070), els delictes relacionats amb les armes (tràfic) i contra la salut pública (drogues), la pornografia i molt lleugerament els delictes de frau (un 20,6% dels quals es comet a través d’internet), la delinqüència informàtica (especialment entre els nacionals) o contra la autoritat de l’Estat (sobretot entre els estrangers).

Els delictes contra la propietat (furts, robatoris sense violència, robatoris a domicili i a negocis) continuen constituint el gruix de la delinqüència (36,3%) i se situen una mica per sobre dels dos milions de fets coneguts (2.092.994), xifra que implica una reducció de l’11,8% en relació amb l’any anterior. S’experimenten descensos en totes les categories delictives (destaca el descens del 23% dels robatoris de domicili), tant en els casos en què els autors són nacionals com en els comesos per estrangers.

Una part molt important dels delictes es continuen produint al carrer, un 20,9% del total.

Els delictes contra la legislació d’estrangeria experimenten un descens del 63,1% (passen de 487.711 a 179.848), fet que demostra que els discursos que anunciaven un gran efecte crida com a conseqüència de l’arribada de refugiats han errat totalment els pronòstics.

La delinqüència violenta experimenta un descens més moderat, un 2,4% en total, sobretot degut al descens dels robatoris amb violència (un 9,7%). Els homicidis, en canvi, només baixen un 1,6%.

Els delictes contra la salut pública (drogues) experimenten un increment del 9,2%, situant-se en 330.580 casos. La majoria estan relacionats amb el tràfic de cànnabis i marihuana (204.904), d’amfetamines i derivats (47.662) i, en tercer lloc, de cocaïna i crack (19.644). Entre les causes d’aquest increment destaquen les següents:

  • L’increment de la pressió policial
  • L’augment de la disponibilitat de les drogues
  • La venda per internet
  • La recent incorporació dels agents de duanes a la lluita contra el narcotràfic

Finalment, cal remarcar que la taxa de delictes per mil habitants se situa en 68,82 (l’any anterior, en 77,54) i que el percentatge de detinguts estrangers baixa del 40,4% de l’any anterior al 34,8%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français