Una aplicació mòbil per millorar la seguretat i la prevenció

Mantenir la convivència pacífica i afavorir la cohesió social no és una feina fàcil i sempre suposa un repte per a les ciutats. Per aquest motiu, la tecnologia pot ser una eina molt útil per propiciar una millor comunicació entre la ciutadania, l’administració pública i les forces i cossos de seguretat.

Aquesta és l’aposta que va fer la població de Cornellà de Llobregat (Barcelona), a través d’una aplicació mòbil de seguretat ciutadana, sorgida d’una iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de la ciutat i l’empresa privada Einsmer, el desembre de l’any 2013. El resultat ha estat una aplicació molt intuïtiva, fàcil d’usar i accessible per a tothom que té per objectiu garantir la seguretat tots els dies de l’any.

Aquesta aplicació permet als ciutadans de Cornellà de Llobregat notificar a la Guàrdia Urbana qualsevol incidència que s’observi a la ciutat, marcar ràpidament els números d’emergència, rebre alertes i avisos generals o personalitzats, facilitar la localització de persones vulnerables, enviar missatges d’emergència geolocalitzats a la central de comandament de la policia local i obtenir i lliurar informació pedagògica relacionada amb la seguretat preventiva i els primers auxilis.

Així mateix, el sistema que utilitza aquesta aplicació permet una cooperació interterritorial que no només optimitza els recursos i els serveis entre municipis i forces de seguretat, sinó que també potencia la cooperació entre administracions, a més de promoure l’empoderament de la ciutadania. Aquesta eina tecnològica s’ha d’entendre com un complement a la tasca que realitza la Guàrdia Urbana de Cornellà, regida pel Pla de seguretat local (PLASECOR), que inclou accions de prevenció per evitar conflictes abans que succeeixin. Promou la participació dels diferents actors de seguretat, l’assumpció de responsabilitats en la seva implementació i la promoció del treball conjunt i transversal amb les diferents forces de seguretat i la ciutadania.

La versatilitat de l’aplicació permet adaptar-se també a necessitats puntuals o a les noves estratègies d’abordatge que proposi l’administració. Per exemple, l’any 2019 l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i l’empresa Einsmer van posar en marxa una nova funció d’alerta en l’aplicació dirigida exclusivament a donar assistència a les dones en situacions de violència masclista o que siguin víctimes d’assetjament al carrer.

El sistema funciona amb dos nivells de seguretat: el nivell 1, destinat únicament a dones en situació de violència masclista i amb ordres d’allunyament per als seus agressors (una alerta que es pot activar fins i tot sense necessitat de desbloquejar el mòbil) i el nivell 2, destinat a alertes al carrer, que s’activa des de la pantalla d’inici del mòbil i permet contactar directament amb la central de comandament de la Guàrdia Urbana.

En tots dos casos, les alertes de seguretat arriben de forma immediata a la policia local a través d’una funció de geolocalització i rastreig, la qual activa un protocol d’assistència i avisa a l’agent de la policia local que es troba més proper a la persona afectada per atendre-la de la manera més ràpida possible. A més, les dades de l’usuari mai es comparteixen i només són visibles pels agents policials quan el ciutadà demana assistència.

Per poder compartir iniciatives com aquesta amb altres ciutats, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat acaba d’unir-se a la xarxa de municipis d’EFUS i FEPSU.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nova eina per conèixer la realitat de les policies locals a Catalunya

La Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) va dur a terme, durant el 2016, el primer Informe anual de les policies locals de Catalunya, que recull dades referents als recursos humans i materials de les policies locals. Aquest document suposa una primera aproximació a la realitat de les policies locals a Catalunya, i pretén iniciar un camí de recopilació de les dades d’aquests cossos amb el qual poder assolir el màxim nivell de coordinació i d’ordenació.

policia_localEn aquest primer informe es recull informació sobre els recursos humans, materials i organitzatius i la seva activitat a partir de les dades registrades pel Sistema d’Informació Policial (SIP).

El desembre del 2015 hi havia a Catalunya 10.888 efectius als 213 cossos de policia local de Catalunya. Aquesta xifra suposava, d’una banda, un increment del 2,4% respecte dels efectius de l’any anterior i, d’altra banda, la recuperació d’efectius als nivells de l’any 2011 (que eren 10.894). Les 1.221 dones policies locals representaven l’11,2% del total dels efectius. Aquesta infrarepresentació de les dones en les organitzacions de policia local de Catalunya és encara més accentuada en les categories de comandament, i només hi havia cinc dones caps de policia, tres caporales i dues sergentes, que representaven el 2,3% sobre el total de comandaments existents.

La  mitjana d’edat dels efectius de les policies locals, el desembre del 2015, era de 44,4 anys, amb 96 cossos amb una mitjana entre els 41 i els 45 anys i 185 cossos amb una mitjana entre els 46 i els 50 anys.

Les dades que millor evidencien la complexitat i la diversitat de les policies locals a Catalunya són les que fan referència al nombre d’efectius, ja que prop del 50% dels cossos de policia local tenen 20 efectius o menys, i gairebé el 40% de 21 a 75, mentre que hi ha 28 cossos policials amb més de 75 efectius. Així, en un extrem hi ha dues policies locals amb un efectiu, tres amb tres efectius i tres més amb 4, 5 i 6 efectius, mentre que a l’altre extrem la Guàrdia Urbana de Barcelona compta amb 2.926 efectius.

Un element que cal destacar és la formació contínua dels agents de les policies locals. D’aquesta manera, durant l’any 2015 les diferents administracions van oferir cursos als quals van assistir 22.007 persones, especialment sobre matèries relacionades amb la seguretat ciutadana i el trànsit, però també sobre policia assistencial, policia administrativa i suport administratiu.

Pel que fa a l’activitat de col·laboració i coordinació dels diversos cossos de policia, durant l’any 2015 van tenir lloc 193 juntes locals de seguretat de 128 municipis diferents. A finals del 2015, 207 municipis havien signat algun tipus de conveni amb el Departament d’Interior i 11 tenien aprovats els seus plans locals de seguretat (tres més ho van fer durant l’any 2016). A més, en aquests moments hi ha signats cinc acords de col·laboració intermunicipal per a la prestació dels serveis de policia local.[1]

L’Informe anual de les policies locals de Catalunya del 2015 és un primer pas i la voluntat de la DGAS és anar ampliant-lo en edicions successives. Una de les vies seria recollir dades d’altres fonts d’informació, de manera que la fotografia obtinguda sigui cada cop més fidel a la realitat de les policies locals i resulti útil per fonamentar les estratègies i decisions que les afectin.

[1] Els cinc acords de col·laboració signats fins ara són entre els municipis següents:

  • Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera
  • Sant Fruitós de Bages, Sallent i Santpedor
  • Martorelles i Montmeló
  • Calella, Canet de Mar i Sant Pol
  • Callús i Sant Joan de Vilatorrada

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français