Confiscats l’any 2022 a la Unió Europea 86 milions d’articles falsos

Un nou informe d’Europol i de l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) adverteix que els estafadors i les xarxes de crim organitzat utilitzen principalment persones jurídiques per evitar ser detectats per les autoritats i així aprofitar la preferència dels consumidors pels preus baixos, encara que siguin productes falsificats.

L’informe, Descobrint l’ecosistema de la delinqüència contra la propietat intel·lectual: un enfocament als facilitadors, il·lustra els sofisticats mètodes emprats pels estafadors i els grups de crim organitzat per cometre delictes sobre la propietat intel·lectual (PI) i explotar els comportaments dels consumidors. Així mateix, subratlla l’ampli impacte dels delictes de propietat intel·lectual en la societat en general, impulsat per productes falsificats i contingut piratejat.

Segons l’informe, només l’any 2022 es van decomissar a la UE aproximadament 86 milions d’articles falsos, amb un valor total estimat que supera els 2.000 milions d’euros. L’estudi subratlla que, tot i que els consumidors se senten atrets pels béns de consum de baix preu, les seves decisions donen un suport total a altres delictes greus, com ara la ciberdelinqüència, el blanqueig de capitals i fins i tot els delictes mediambientals.

La salut i la seguretat dels consumidors es veuen en perill a causa de l’aparició de productes farmacèutics falsificats de laboratoris clandestins i perillosos, que exposen els treballadors i el públic a substàncies nocives. A més, el domini digital s’ha convertit en un camp de batalla, amb els ciberdelinqüents creant sofisticades botigues digitals falses que no només venen productes falsificats, sinó que també recullen informació de pagament sensible dels consumidors, fet que entrellaça encara més el crim de la PI amb el ciberdelicte.

En general, l’informe destaca la creixent sofisticació dels delinqüents contra la propietat intel·lectual. Les xarxes de crim organitzat s’estenen més enllà de les fronteres i es dediquen ala importació, exportació i producció de productes falsificats, la majoria dels quals es produeixen a la Xina, i també a Hong Kong i Turquia.

Segons el document, els actors d’aquestes operacions no són aficionats, utilitzen estructures legals en totes les etapes del delicte de propietat intel·lectual i seleccionen jurisdiccions on és difícil que les forces de l’ordre de la UE les tanquin o on les sancions són baixes. En molts casos, els productes falsificats es produeixen fora de la UE i després s’acaben amb etiquetes, logotips i embalatges falsos en diferents llocs d’Europa.

La conferència celebrada el mes d’octubre passat, titulada “Follow the Money to Fight IP Crime”, va reunir experts de les forces de l’ordre, el sector privat, les agències de la UE, les organitzacions internacionals i el món acadèmic. El seu propòsit era compartir experiències i bones pràctiques i explorar oportunitats i reptes en la lluita contra la delinqüència de la propietat intel·lectual.

La conferència va començar amb un programa d’un dia complet que cobria temes clau relacionats amb la propietat intel·lectual com els facilitadors i les conseqüències dels delictes contra aquesta propietat, les investigacions financeres destinades a combatre aquests delictes, la recuperació d’actius i l’impacte dels delictes en la salut pública i el medi ambient. La jornada també va incloure debats sobre la perspectiva dels Estats Units pel que fa als delictes financers i de la propietat intel·lectual. El segon dia, el programa de la conferència es va centrar en el paper dels influenciadors de les xarxes socials en la promoció de compres falsificades i estratègies per millorar la capacitat de les investigacions financeres per combatre la delinqüència sobre la propietat intel·lectual.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa que va reintroduir al mercat milions de productes alimentaris caducats

Una investigació dividida en dues fases i realitzada en diversos estats membres de la Unió  Europea ha aconseguit desmantellar una xarxa criminal que operava reintroduint milions d’aliments caducats a la cadena de subministrament. En total, les forces de l’ordre han detingut 27 delinqüents responsables d’aquesta pràctica criminal relativament nova que posa en perill la salut i la seguretat dels consumidors europeus.

Aprofitant les vulnerabilitats de la cadena de subministrament induïdes inicialment per la pandèmia de la COVID-19, els delinqüents van començar a adquirir quantitats immenses d’aliments i begudes caducades. Aleshores esborraven químicament la data de caducitat impresa als articles individuals i tornaven a imprimir-ne una de nova. En altres casos, es va confeccionar i aplicar una etiqueta completament nova, fent la impressió que l’aliment o la beguda envasats encara eren frescos i segurs per al consum. Els aliments i begudes reetiquetats no només poden ser poc agradables, sinó fins i tot perillosos per al consum humà, i poden suposar un greu risc per a la salut pública.

Aquest modus operandi específic es va descobrir i s’hi va continuar indagant posteriorment en el marc d’OPSON, una investigació a gran escala sobre la indústria alimentària, coordinada per Europol. Les investigacions posteriors realitzades pels estats membres i coordinades per Europol van donar lloc a dues operacions específiques:

  • El 23 de maig de 2023, la policia lituana (Lietuvos policija) i les forces de l’ordre d’altres estats membres, coordinats per Europol i Eurojust, van desmantellar un grup de crim organitzat que va reintroduir al mercat milions de productes alimentaris caducats amb etiquetes falsificades. Es creu que els delinqüents, que també estan sota investigació per frau de l’IVA a gran escala, van obtenir beneficis d’almenys 1 milió d’euros amb la seva estafa en l’etiquetatge dels aliments. Els agents, que van dur a terme 70 escorcolls i inspeccions de magatzems, entre d’altres ubicacions, van decomissar material per alterar les dates de caducitat dels productes. Aquest equip incloïa dissolvents domèstics, impressores i etiquetes. En total, es van interceptar més d’un milió d’envasos d’aliments i begudes, de manera que es va impedir la seva entrada al mercat.
  • Una jornada d’acció l’11 de juliol de 2023 va provocar la detenció de tres persones més. Europol va coordinar la jornada d’acció realitzada a Itàlia pels carabiners italians (Nucleo Anticontraffazione e Sanità dell’Arma dei Carabinieri), amb el suport de la policia financera italiana (Guardia di Finanza). Les forces de l’ordre van dur a terme 14 escorcolls i van confiscar més de 500.000 aliments i begudes, així com equips utilitzats pels delinqüents. Molts dels aliments confiscats no només estaven caducats, sinó que ja s’havien fet malbé, posant de manifest el mal que es podria haver fet als consumidors.

La xarxa criminal va recollir aliments i begudes caducades per poc o cap cost i va substituir les dates de caducitat per unes de noves per permetre la seva revenda.

En reintroduir aquests articles a la cadena de subministrament, es van obtenir guanys massius a costa dels consumidors inconscients. El fenomen és nou pel que fa a aquestes dimensions, ja que s’estén per diversos estats membres de la UE. Tanmateix, no hi ha implicació dels productors d’aliments, ja que els proveïdors intermedis o d’altres entitats que treballen en l’eliminació d’aliments s’utilitzen com a facilitadors en aquesta activitat delictiva en particular.

Europol va identificar el fenomen com una de les principals amenaces entrants durant la pandèmia de la COVID-19 i va alertar els estats membres de la UE mitjançant la difusió de plans operatius. Els especialistes d’Europol van trobar un enllaç important que connectava les investigacions lituanes i italianes, i van poder demostrar la dimensió del frau. Els agents d’Europol es van desplegar durant els dies d’acció per oferir suport in situ amb oficines mòbils i anàlisis forenses.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Decomissats a la Unió Europea uns 87 milions d’euros en roba i accessoris falsificats

Entre els mesos de març i desembre de l’any 2022, Europol va coordinar la primera operació realitzada a tota la Unió Europea contra el comerç il·legal de roba, calçat i accessoris falsificats, cosa que va comportar 378 detencions i gairebé 2 milions d’articles falsos decomissats, durant els mesos de l’operació coordinada.

L’operació Fake Star, que va comptar amb la participació de disset països en total, va tenir també el suport de l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) i el lideratge de la Policia Nacional espanyola i la Policia Hel·lènica (Ελληνική Αστυνομία).

Durant l’operació, les diverses autoritats van revisar zones comercials i industrials, mercats, àrees turístiques, magatzems, botigues i altres llocs similars on es poden vendre productes falsificats. Les policies implicades també van dur a terme activitats operatives en ports, botigues diverses i petites empreses de distribució de paqueteria de comerç electrònic:

  • 1.956.607 peces de roba, sabates i accessoris falsificats
  • Aproximadament 87 milions d’euros de valor total estimat de les mercaderies falsificades intervingudes
  • 258 marques infringides
  • 3.921 inspeccions realitzades
  • 646 causes judicials obertes
  • 1.311 expedients administratius oberts
  • 378 persones detingudes

Els resultats de l’operació detallen confiscacions molt importants d’articles esportius i d’accessoris de luxe: milions d’aquestes falsificacions, destinades a la venda a tot el mercat europeu, van ser confiscades durant les diferents activitats operatives. Les investigacions van confirmar les expectatives que els delinqüents estan utilitzant les xarxes socials per anunciar tota mena de productes falsificats. S’ha vist que diferents comerciants publiquen imatges d’articles falsificats disponibles, principalment roba i calçat, a les pàgines i als perfils de les xarxes socials de les seves empreses.

Tanmateix, aquesta no és una tendència nova: el comerç de productes falsificats en línia ha augmentat significativament els darrers anys. La quota de mercat de les plataformes de comerç electrònic ha augmentat els últims anys, cosa que també s’aplica als anuncis de productes falsificats a les plataformes de xarxes socials.

D’altra banda, els resultats operatius mostren que els mercats fora de línia convencionals continuen sent una realitat important i mereixen l’atenció de les forces de l’ordre.

Els productes falsificats confiscats provenien principalment de fora d’Europa, sent la Xina, Hong Kong, Turquia i Vietnam els llocs d’origen predominants. Pel que fa al transport, les falsificacions van entrar a la Unió per terra o per mar. A més del tràfic de falsificacions, les autoritats van detectar altres activitats il·lícites dutes a terme per les xarxes delictives identificades.

Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va proporcionar coordinació operativa i suport analític en tot el procés. Durant diversos dies d’acció, Europol va desplegar analistes per permetre l’intercanvi d’informació en temps real i contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol per proporcionar pistes als investigadors sobre el terreny.

L’IPC3 (Intellectual Property Crime Coordinated Coalition) d’Europol, que va donar suport a la investigació, és un projecte per combatre els delictes de propietat intel·lectual cofinançat per l’EUIPO.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una resposta conjunta als delictes contra la propietat intel·lectual

CopyrightEl 19 de setembre de 2017, va començar la primera conferència d’Europol sobre delictes contra la propietat intel·lectual a la ciutat d’Anvers (Bèlgica).

Un total de 400 juristes, experts en seguretat i representants de diferents sectors industrials de més de 42 països van assistir a l’obertura d’aquesta conferència. Els organitzadors van indicar que el propòsit de la conferència era revisar les noves tendències delictives i proposar estratègies d’aplicació de la llei i bones pràctiques en tot allò relacionat amb els delictes contra la propietat intel·lectual, a través d’estudis de casos operacionals i perspectives industrials.

Segons un estudi elaborat per l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), la violació de la propietat intel·lectual és un fenomen molt estès i que va en augment. El comerç internacional de productes falsificats representa el 2,5% del comerç mundial, o en xifres totals: 388 bilions d’euros.1 Per posar un exemple, això equival al PIB de la República d’Àustria. L’impacte de la pirateria és particularment alt dins de la Unió Europea, on representa un 5% de les importacions dels estats membres, o en xifres totals: 85 bilions d’euros.2

A causa del benefici potencial i del risc relativament baix de possibles conseqüències legals, els processos de pirateria continuaran evolucionant i seran cada vegada més sofisticats. És per això que la conferència va reunir membres de diferents sectors, entorns i països per generar nous coneixements i desenvolupar mesures tangibles per lluitar contra la pirateria a escala global.

Independentment de les futures línies d’actuació de l’Europol en aquest àmbit, sí que és rellevant explicar les conseqüències d’aquest tipus de delictes, i destacar les mesures i accions que ha pres fins ara l’Agència Europea per combatre’ls.

Les principals conseqüències dels delictes contra la propietat intel·lectual són que redueixen els ingressos de les empreses afectades. Els efectes socials i econòmics adversos resultants de les empreses que pateixen aquest tipus de delictes inclouen la pèrdua de llocs de treball i els mitjans de subsistència de milers de persones. També hi ha altres danys col·laterals, com que els productes falsificats es produeixen sense tenir en compte les normes de seguretat i salut de la UE, la qual cosa comporta que puguin ser perillosos per als consumidors. Els ingressos dels estats membres també es veuen afectats per la falsificació i la pirateria, que pot repercutir en la innovació i la inversió, impedir el creixement econòmic i reduir la creació de riquesa.3

Per enfortir la lluita contra la falsificació i la pirateria en línia, l’any 2016 l’Europol i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) es van unir per crear la coalició coordinada de crims contra la propietat intel·lectual (IPC3), que opera dins de l’Europol.

Per donar un exemple dels costos socials dels crims contra la propietat intel·lectual, la falsificació de roba a la UE costa 43,3 bilions d’euros en pèrdues a les empreses del sector, la qual cosa es tradueix en pèrdues de 8,1 bilions d’ingressos per als estats i de 518.281 llocs de treball.4

1 Europol (2017). EXPERTS GATHER TO COLLECTIVELY RESPOND TO INTELLECTUAL PROPERTY CRIME. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/newsroom/news/experts-gather-to-collectively-respond-to-intellectual-property-crime [Accessed 20 Sep. 2017].

2 OECD/EUIPO (2016). Trade in Counterfeit and Pirated Goods: Mapping the Economic Impact. [online] Paris: OECD Publishing, p.5. Available at: https://euipo.europa.eu/tunnel-web/secure/webdav/guest/document_library/observatory/documents/Mapping_ the_    Economic_Impact_study/Mapping_the_Economic_Impact_en.pdf [Accessed 20 Sep. 2017].

3 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

4 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français