Durant els mesos de novembre i desembre de l’any 2020 es va realitzar el treball de camp de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) corresponent a l’edició d’aquell any. Sobre una mostra estratificada en nou àmbits territorials (nou regions policials) i fixant quotes encreuades per sexe i edat, es van fer un total de 7.900 entrevistes a catalans i catalanes de 16 anys i més. A continuació, es presenta un recull dels principals indicadors i conclusions.

1. Augmenta lleugerament el percentatge de persones que han patit com a mínim un fet considerat delictiu (+1.8). Aquest índex de victimització disminueix (-3.6) si eliminem els enganys, fraus i estafes.
2. Disminueix lleugerament respecte l’edició anterior (1.7 l’any 2017 i 1.5 el 2020) el coeficient de multivictimització, és a dir, la mitjana de fets patits per cada víctima.
3. Barcelona és la regió policial amb l’índex de victimització més elevat (34.1%), seguida del Camp de Tarragona (27.7%), la Metropolitana Nord (27.5%) i Girona (26.9%). Les regions policials amb més increment són el Camp de Tarragona (+4.2), Girona (+3.9), les Comarques Centrals (+3.1) i la Metropolitana Nord (+3). Les regions policials que experimenten més descens de la victimització són les Terres de l’Ebre (-2.8) i Ponent (-2.6).
4. La victimització delictiva per àmbits posa de manifest un augment significatiu dels enganys, fraus i estafes (+6.1). Un 13.8% de les persones enquestades van patir com a mínim una estafa, frau o engany. La resta d’àmbits es mantenen estables o van a la baixa, com els de proximitat contra el patrimoni, persones o vehicles, probablement pels efectes dels mesos de confinament sobre els fets que recullen.
5. El 32.5% dels fets registrats són enganys, fraus i estafes, 14.6 punts més que en l’edició del 2017. Els fets relacionats amb el vehicle cauen 4 punts i se situen en un 25.1% del total.
6. El 66.3% dels enganys, fraus i estafes van ser comesos en línia, el 14.1% presencialment i el 12.9% telefònicament.
7. La victimització es distribueix equitativament entre homes i dones (27.9% i 27.3%, respectivament); les dones són lleugerament més victimitzades en els grups d’edat més joves (16 a 25 i 26 a 40 anys) i els homes, en els grups d’edat més avançada (41 a 64 i 65 i més).
8. Disminueix en 4.6 punts l’índex de denúncia. El 26% dels fets considerats delictius van ser denunciats signant un document davant la policia o el jutjat. Els àmbits de la segona residència i el domicili són els que presenten els índexs de denúncia més alts (52.1% i 46%, respectivament) i els enganys, fraus i estafes, el més baix (16.8%).
9. La valoració del nivell de seguretat al municipi aconsegueix una mitjana de 6.8 sobre 10, amb una lleugera disminució en relació amb el 7.2 del 2017. Homes i dones obtenen mitjanes molt similars. No obstant això, quan preguntem a les persones enquestades si han deixat de fer coses per por de ser víctimes d’un delicte, d’entre les respostes positives (al voltant del 32%), un 42.2% són dones i un 21.3%, homes.
10. La valoració dels cossos policials (PG-ME i policies locals) retorna a valors del 2015 després d’una edició, l’any 2017, molt condicionada pels atemptats del 17-A i els esdeveniments de l’1-O. PG-ME i policies locals aconsegueixen una valoració sobre 10 de 7.3 i 6.9 punts, respectivament.

Podeu consultar la presentació de resultats a l’enllaç Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français