Les persones més joves són més propenses a denunciar delictes cibernètics que les persones majors. A mesura que les persones majors passen més temps en línia, això pot anar canviant. Si s’exposen de manera similar, els factors de risc, com l’aïllament social o la mala salut, podrien fer que els adults majors siguin desproporcionadament susceptibles. L’enquesta que es va practicar sobre aquest àmbit es va fer per explorar si els riscos de la ciberdelinqüència i els seus predictors, varien entre els grups d’edat.

L’enquesta va analitzar les respostes de 35.069 participants de més de 16 anys a l’Enquesta de Criminalitat 2019/20 per a Anglaterra i Gal·les (CSEW). Van investigar entre les persones que han utilitzat internet el darrer any, els riscos de patir qualsevol delicte cibernètic, la victimització repetida i les pèrdues financeres associades a tots els grups d’edat.
Tot i tenir un menor risc de denunciar qualsevol delicte cibernètic el darrer any, les persones de més de 75 anys tenien més probabilitats d’informar pèrdues financeres com a resultat de la victimització per delictes cibernètics i la victimització repetida de delictes cibernètics que les persones més joves.
Els homes, els que pertanyen a grups ètnics mixtes o negres, les zones més desfavorides, els grups professionals gerencials i amb pitjor salut corrien un major risc de ciberdelinqüència.
Mentre que els adults més joves tenen un major risc de patir delictes cibernètics, els adults majors van rebel·lar casos més greus – victimització repetitiva i pèrdues financeres associades -, potser per una menor consciència de les estafes i les opcions de denuncia.
A causa que la majoria de les persones experimenten un deteriorament de la salut a mesura que envelleixen, una major comprensió de perquè la mala salut prediu el cibercrim podria informar d’iniciatives de prevenció que beneficiarien particularment els grups de major edat i mitigarien els riscos del creixent ús d’internet entre els adults majors. Els professionals de la salut i l’assistència social podrien estar ben posicionats per donar suport a la prevenció.
Els delictes cibernètics inclouen la pirateria informàtica a través de mètodes tecnològics i l’enginyeria social, en la qual s’enganya a una víctima perquè rebel·li la informació necessària per accedir a un dispositiu, xarxa o programa, com a una aplicació bancària o per transferir diners electrònicament.
L’enginyeria social és un terme ampli que inclou el frau relacionat amb les criptomonedes, el phishing i el festeig, i es produeix en plataformes com el correu electrònic i les xarxes socials. És inherentment discriminatori, ja que els atacants adapten el seu enfocament a les vulnerabilitats de les diferents víctimes.
L’enquesta descobreix que els homes són més propensos a patir victimització i reincidència que les dones. Una explicació plausible és que els homes, que s’ha descobert que assumeixen més riscos que les dones en general, també poden participar en comportaments o activitats de més risc en línia, el que els fa més vulnerables als malfactors.
Els adults majors també poden ser menys capaços que els adults més joves d’evitar la victimització repetida i les pèrdues financeres, i també poden estar subestimant la victimització menys greu – que no impliqui reincidència en delictes o pèrdues financeres- .
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français






L’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana de Colòmbia
L’Agència Federal alemanya per a la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació (
L’activitat de les bandes juvenils a Anglaterra sovint té lloc sota el radar de les autoritats, tot i que definir el que s’entén per una banda juvenil no sigui senzill.