Victimització per delictes cibernètics entre adults i majors a Anglaterra i Gal·les

Les persones més joves són més propenses a denunciar delictes cibernètics que les persones majors. A mesura que les persones majors passen més temps en línia, això pot anar canviant. Si s’exposen de manera similar, els factors de risc, com l’aïllament social o la mala salut, podrien fer que els adults majors siguin desproporcionadament susceptibles. L’enquesta que es va practicar sobre aquest àmbit es va fer per explorar si els riscos de la ciberdelinqüència i els seus predictors, varien entre els grups d’edat.

L’enquesta va analitzar les respostes de 35.069 participants de més de 16 anys a l’Enquesta de Criminalitat 2019/20 per a Anglaterra i Gal·les (CSEW). Van investigar entre les persones que han utilitzat internet el darrer any, els riscos de patir qualsevol delicte cibernètic, la victimització repetida i les pèrdues financeres associades a tots els grups d’edat.

Tot i tenir un menor risc de denunciar qualsevol delicte cibernètic el darrer any, les persones de més de 75 anys tenien més probabilitats d’informar pèrdues financeres com a resultat de la victimització per delictes cibernètics i la victimització repetida de delictes cibernètics que les persones més joves.

Els homes, els que pertanyen a grups ètnics mixtes o negres, les zones més desfavorides, els grups professionals gerencials i amb pitjor salut corrien un major risc de ciberdelinqüència.

Mentre que els adults més joves tenen un major risc de patir delictes cibernètics, els adults majors van rebel·lar casos més greus – victimització repetitiva i pèrdues financeres associades -, potser per una menor consciència de les estafes i les opcions de denuncia.

A causa que la majoria de les persones experimenten un deteriorament de la salut a mesura que envelleixen, una major comprensió de perquè la mala salut prediu el cibercrim podria informar d’iniciatives de prevenció que beneficiarien particularment els grups de major edat i mitigarien els riscos del creixent ús d’internet entre els adults majors. Els professionals de la salut i l’assistència social podrien estar ben posicionats per donar suport a la prevenció.

Els delictes cibernètics inclouen la pirateria informàtica a través de mètodes tecnològics i l’enginyeria social, en la qual s’enganya a una víctima perquè rebel·li la informació necessària per accedir a un dispositiu, xarxa o programa, com a una aplicació bancària o per transferir diners electrònicament.

L’enginyeria social és un terme ampli que inclou el frau relacionat amb les criptomonedes, el phishing i el festeig, i es produeix en plataformes com el correu electrònic i les xarxes socials. És inherentment discriminatori, ja que els atacants adapten el seu enfocament a les vulnerabilitats de les diferents víctimes.

L’enquesta descobreix que els homes són més propensos a patir victimització i reincidència que les dones. Una explicació plausible és que els homes, que s’ha descobert que assumeixen més riscos que les dones en general, també poden participar en comportaments o activitats de més risc en línia, el que els fa més vulnerables als malfactors.

Els adults majors també poden ser menys capaços que els adults més joves d’evitar la victimització repetida i les pèrdues financeres, i també poden estar subestimant la victimització menys greu – que no impliqui reincidència en delictes o pèrdues financeres- .

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de victimització dels Estats Units 2023

Segons l’informe publicat pel Departament de Justícia dels Estats Units, la taxa de victimització violenta a Amèrica del Nord l’any 2023 va ser de 22,5 delictes per cada 1.000 persones d’edat igual o superior als 12 anys, una xifra similar a la de l’any 2022 (23,5).

Cal tenir en compte que al capítol de victimització violenta s’hi inclouen la violació o l’agressió sexual, el robatori, l’agressió agreujada i l’agressió simple.

En les tres darreres dècades s’ha viscut una disminució general de la taxa de violència, des del 1993 (79,8 per 1.000 persones) fins al 2023 (22,5).

La taxa de victimització violenta excloent-ne l’agressió simple va disminuir per als homes de 9,5 per cada 1.000 l’any 2022 a 6,9 per 1.000 el 2023, mentre que la taxa relativa a les dones no es va modificar significativament.

La taxa de violència en el si de la parella (victimitzacions violentes que van ser comeses per cònjuges, parelles actuals o parelles anteriors) va disminuir de 3,4 delictes per cada 1.000 persones de 12 anys o més l’any 2022, a 2,2 per 1.000 persones el 2023.

Pel que fa a les llars nord-americanes, van experimentar 13,6 milions de victimitzacions l’any 2023. El nombre de propietats victimitzades va ser comparable a les del 2022, però superiors a les 12,8 milions del 2019. Inclouen el delicte contra la propietat, el robatori o intrusió, el robatori de vehicles de motor i altres tipus de robatori domèstic. Del 2022 al 2023, la taxa de victimització de la propietat a les zones urbanes va augmentar de 176,1 delictes per 1.000 llars a 192,3 per 1.000 llars.

La taxa de victimització violenta denunciada a la policia va ser del 2022 al 2023 (10,1 per 1.000 persones) i va suposar continuar amb la tendència general a la disminució de les xifres d’ençà del 1993, amb la dada més alta mai assolida (33,8 per 1.000).

Amb tot, la taxa del 2023 va ser superior a la de l’any 2020 (6,6 per 1.000) i 2021 (7,5 per 1.000), però va ser comparable a la de fa cinc anys, el 2019. El 2023 es va denunciar a la policia un percentatge de delictes de robatoris més baix (42%) que el 2022 (64%).

El percentatge de victimitzacions generals de delictes contra la propietat denunciades a la policia va disminuir del 32% el 2022 al 30% el 2023, a causa, en part, d’una disminució en la denúncia de robatoris de vehicles de motor a la policia (del 81% al 72%).

L’informe complet (Criminal Victimization, 2023, NCJ 309335, BJS, setembre de 2024), amb documents relacionats i informació addicional sobre l’Oficina d’Estadístiques de Justícia, està disponible al web de BJS: bjs.ojp.gov.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Es publica l’enquesta de delictes i víctimes de Nova Zelanda

S’acaba de publicar la darrera Enquesta de delinqüències i víctimes de Nova Zelanda (NZCVS), que ofereix noves perspectives sobre la naturalesa dels delictes denunciats i no denunciats.

Publicada pel Ministeri de Justícia, la NZCVS es basa en entrevistes realitzades a més de 7.100 neozelandesos fetes entre el novembre de 2022 i l’octubre de 2023.

L’enquesta mostra que el 32% dels neozelandesos van patir delictes durant els 12 mesos anteriors a l’entrevista, en comparació amb el 31% de l’any 2022. Aquesta xifra global s’ha mantingut relativament estable des que es va iniciar l’enquesta el 2018, segons càlculs de la directora general de Sector Insights del Ministeri de Justícia, Rebecca Parish.

En general, la NZCVS va trobar que els neozelandesos van experimentar 1,88 milions d’incidents delictius en el període de 12 mesos. D’aquesta manera, el nombre de víctimes és coherent amb els anys anteriors, però hi va haver un augment del frau i el robatori de vehicles.

La majoria de fraus es van identificar per transaccions bancàries no autoritzades (66%), seguides de compres en línia (20%). L’augment és una tendència mundial i probablement està relacionat amb les persones que duen a terme més activitat financera en línia, especialment compres per internet.

El robatori de vehicles va augmentar un 47%, d’unes 41.000 llars el 2022 a unes 60.000 llars el 2023. L’enquesta mostra que la majoria de vehicles van ser robats al carrer o a la calçada. Eren menys propensos a ser robats si s’aparcaven en un garatge, un aparcament o un aparcament públic.

D’altra banda, durant l’any 2023, 185.000 neozelandesos van ser víctimes d’un crim violent. Els delictes violents inclouen l’agressió física i/o sexual i el robatori.

La proporció de víctimes que denuncien a la policia s’ha mantingut estable des que es va iniciar l’enquesta l’any 2018. No obstant això, en contrast amb el nombre de víctimes, l’any passat es va observar una proporció més alta d’incidents domèstics (robatoris i robatoris de vehicles) denunciats a la policia. En tots els delictes, el 28% de tots els incidents es van denunciar a la policia.

En general, la raó més comuna que la gent dona per no informar és que creu que l’incident és massa trivial per haver de denunciar (38%).

Els delictes contra vehicles (58%), la violència interpersonal (40%) i el robatori (43%) són els delictes més denunciats. Per contra, el frau i la ciberdelinqüència són els menys denunciats (11%).

Altres troballes clau:

  • El 2023, més neozelandesos es van sentir insegurs en comparació amb l’any 2018, especialment els de 30 anys o més, els adults asiàtics i les persones que viuen a Auckland o Waikato.
  • El nombre de persones que pateixen delictes familiars ha disminuït de 87.000 persones a 70.000 des que es va iniciar l’enquesta l’any 2018. Això es deu a la disminució del nombre de delictes comesos per membres de la família que no són parella íntima: pares, fills o altres relacions familiars.
  • La proporció d’adults maoris que pateixen delictes cada any ha anat disminuint des que va començar l’enquesta, del 39% el 2018 al 34% l’any 2023.
  • La proporció d’adults asiàtics que pateixen delictes ha augmentat del 24% el 2018 al 30% el 2023, a causa de l’augment del frau i l’engany.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de victimització i registre policial als Estats Units

L’Enquesta Nacional de Victimització del Crim (NCVS) i el Sistema Nacional d’Informació Basat en Incidents (NIBRS), gestionat per l’FBI, constitueixen una imatge complementària de la delinqüència de l’any 2022, segons la investigació que han fet les estadistes de l’Oficina d’Estadístiques del Departament de Justícia (BJS) Rachel E. Morgan i Erica L. Smith.

Tant l’enquesta com el registre  -policial mesuren un conjunt de delictes similars però no idèntics, cosa que comporta a diferències en les estimacions entre les dues fonts de dades. L’NCVS entrevista persones de 12 anys o més sobre delictes que hagin pogut patir, tant si n’han informat o els denunciat a la policia com si no. Per la seva banda, l’NIBRS recull dades sobre delictes registrats pels diferents organismes d’execució, i aquests resultats estan ponderats per corregir possibles informes incomplets. En conjunt, aquestes dues formes de mesurar proporcionen una imatge completa del mapa delictiu als Estats Units.

L’informe que han presentat Morgan i Smith descriu les semblances i diferències entre les dues formes de recollida de dades i en fa una comparació entre els anys 2021 i 2022.

D’acord amb l’NCVS, la taxa total de victimització violenta durant l’any 2022 va ser de 23,5 per cada 100.000 persones de 12 anys o més, una xifra força superior a la de l’any anterior, que va ser de 16,5.

Pel que fa al capítol de victimització en l’àmbit de la llar durant l’any 2022 va ser de 101,9 per cada 100.000 habitatges, una xifra que també és més alta que la taxa de l’any 2021, de 90,3.

Els delictes violents van créixer gairebé dos punts de l’any 2021 al 2022: van passar de 2,9 victimitzacions per cada 1.000 persones l’any 2021 a 4,7 l’any següent. En aquest mateix període, la taxa de delictes contra la propietat denunciats a la policia també va augmentar de 27,8 a 32,4 denúncies per cada 1.000 llars.

En aquesta línia, cal puntualitzar que les estimacions globals de delinqüència d’aquestes dues fonts tendeixen a evolucionar de manera semblant al llarg del temps. No obstant això, les estimacions de l’NIBRS i l’NCVS en un any determinat podrien diferir, perquè les dues recopilacions de dades utilitzen mètodes diferents per mesurar un conjunt de delictes superposats però no idèntics.

Per exemple, a l’hora de creuar les dades dels dos àmbits objecte d’estudi, cal tenir en compte molts serrells, però no s’ha de caure en errors o en comparacions desafortunades. L’NIBRS inclou l’assassinat, l’homicidi involuntari i els robatoris d’establiments comercials, tots tres delictes que l’NCVS exclou.

Igualment, si ens centrem en els delictes de naturalesa sexual, les definicions de violació i d’agressió sexual de l’enquesta i del registre policial difereixen lleugerament. Mentre que l’NIBRS considera violació el coneixement carnal d’una persona sense el consentiment de la víctima, inclosos els casos en què la víctima és incapaç de donar el seu consentiment a causa de la seva edat, incapacitat temporal o permanent, física o psíquica, l’NCVS inclou en aquesta tipologia una àmplia gamma de victimitzacions, diferents de la violació, l’intent o l’amenaça de violació. Estarien incloses segons l’NCVS les agressions sexuals que impliquin força o no, és a dir, també comprèn les carícies o tocar sense que la víctima ho vulgui.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La victimització a Catalunya retorna a nivells prepandèmia. Principals conclusions de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2022

El desembre passat van presentar-se els resultats de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) de 2022. Amb gairebé 20 edicions, l’ESPC es consolida com l’instrument més rellevant per mesurar la victimització i la percepció d’inseguretat a Catalunya.

En aquesta entrada es presenten algunes de les conclusions principals de l’informe que ja està disponible al web del Departament d’Interior.

La victimització experimenta un augment que la retorna a valors anteriors a la pandèmia

El percentatge de persones que, com a mínim, ha patit un episodi de victimització augmenta en 4,8 punts respecte de l’edició de 2020, i se situa en el 32,4%. Quan s’exclouen les estafes, l’indicador cau al 25,8%. Per tant, es pot confirmar que la victimització recupera valors anteriors a la pandèmia en tots els àmbits llevat dels enganys, fraus i estafes, que, especialment des de l’edició de 2020, registren un augment que sobredimensiona l’indicador global.

La victimització a Catalunya, de forma general, deixa una empremta feble en les persones que la pateixen

Només una quarta part de les persones victimitzades (8,4%) ho recorda de manera espontània abans de ser preguntades directament pel cistell de fets.

Les molèsties associades a l’experiència victimitzant són majors (7 en una escala de 0 a 10) que les afectacions psicològiques (5,5 en una escala de 0 a 10). Això confirma la idea d’una victimització de “baixa intensitat” o “impacte emocional moderat”.

Es detecta una relació forta entre l’estatus econòmic i la victimització i percepció d’inseguretat

El subgrup de persones que declara arribar a final de mes “molt malament” presenta un percentatge de victimització significativament per damunt de la mitjana (43,2% en una mitjana de 32,4%). Aquesta realitat es manifesta en el còmput global i també quan s’analitza la victimització àmbit per àmbit.

Es pot concloure que un entorn de vulnerabilitat i desigualtat condiciona el nivell de seguretat de les persones i la percepció d’inseguretat que manifesten. Entre les persones que declaren arribar “molt bé” a final de mes i les qui ho fan “molt malament” hi ha mig punt de diferència a l’hora de valorar la seguretat del seu municipi (6,9 i 6,4).

El nivell de seguretat al municipi obté un valor mitjà de 6,6 en una escala de 0 a 10

El valor que s’associa amb el nivell de seguretat del municipi es manté lleugerament per damunt de la mitjana de tota la sèrie temporal (6,5). No s’aprecien diferències significatives entre homes i dones ni entre grups d’edat, però, confirmant el que apunta bona part de la literatura existent, s’observa que les persones que han patit alguna experiència victimitzant declaren un nivell de seguretat al municipi menor que aquelles que no l’han patit (5,9 i 6,9, respectivament).

Quan es pregunta a les persones entrevistades si han deixat de fer coses per por a ser víctimes d’un delicte, el 66,3% declaren que no: un 78% són homes i un 55,1%, dones. Quan es desglossen les opcions de resposta que, amb independència de la freqüència, suposen una resposta afirmativa, les dones que modifiquen el seu comportament per por a ser víctimes són el doble que els homes: 44,5% i 21,8%, respectivament.

Els Mossos d’Esquadra obtenen una puntuació de 7,5 en una escala de 0 a 10, la millor de tota la sèrie llevat de l’any 2017

Les policies locals se situen en un valor de 7, segona nota més alta de tota la sèrie. Els grups d’edat més avançada valoren més positivament els cossos policials (amb un 8,1 el grup de 65 anys o més i un 7 el grup de 16 a 25 anys).

La realitat de la violència masclista es deixa veure fàcilment en el retrat global de la victimització a Catalunya

L’ESPC no està plantejada com un estudi específic sobre violència masclista. Per la naturalesa d’aquest tipus de fets i per la cura amb què cal tractar aquestes situacions per evitar episodis revictimitzadors, el Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals disposa de dos estudis: EVMC i EVS, en què qüestionari i treball de camp han estat dissenyats prioritzant les necessitats particulars que poden tenir aquest tipus de víctimes.

Malgrat això, els resultats de l’ESPC permeten perimetrar les violències masclistes amb algunes dades prou rellevants:

  • Al voltant del 80% de les vegades, l’autor d’una agressió física, una amenaça o una intimidació és un o diversos homes (78,8%).
  • En el 45% dels casos registrats, aquestes agressions, amenaces i intimidacions les va dur a terme una persona coneguda. En aquests casos destaquen tres perfils diferenciats: parelles, exparelles o familiars (25,7%); persones de la feina o relacionades amb els estudis (27,4%), i persones de l’entorn o el barri, principalment (38,5%). En els dos darrers casos, els registres són declarats per homes i dones de forma bastant equitativa. En el primer cas, que correspon als fets duts a terme per parelles i exparelles, les dones presenten el 75,3% dels registres, i els homes el 24,7%.
  • El 12,7% de les agressions van ser de caràcter sexual. D’aquestes, les dones en declaren el 94% i els homes el 6%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta i dades de delinqüència a Anglaterra i Gal·les del juny del 2022: augmenten els delictes sexuals i l’ús d’armes blanques

Els patrons de delinqüència els darrers anys s’han vist substancialment afectats per la pandèmia del coronavirus COVID-19 i les restriccions governamentals al contacte social.

De totes les dades estudiades, les de l’Enquesta de delictes per a Anglaterra i Gal·les es basen en nou mesos de recopilació de dades entre l’octubre del 2021 i el juny del 2022. Aquestes xifres mostren que el crim total ha disminuït un 8% respecte de l’any 2020. Segons aquestes estimacions, els adults majors de 16 anys van experimentar 9,4 milions de delictes, a causa sobretot de la disminució dels robatoris, d’un 19%.

Per part seva, els delictes de frau van augmentar significativament durant la pandèmia i tot indica que lentament van disminuint cap a nivells inferiors a l’esclat de la covid.

Les dades de delictes registrats per la policia donen una idea dels delictes de menor volum però de major dany que l’enquesta no cobreix o no captura bé. En aquesta línia, les xifres policials indiquen un descens dels robatoris del 23%, dels delictes relacionats amb armes de foc d’un 10% o dels homicidis d’un 5%.Tot i això, les xifres de les forces de l’ordre indiquen que encara és d’hora per certificar si les dades representen un canvi en les tendències a llarg termini.

Els delictes sexuals registrats per la policia han augmentat d’un 21% en comparació amb l’any anterior a la pandèmia, ja que en aquest període de restricció de contacte social van disminuir significativament. Aquest increment fins als 196.889 delictes és la xifra anual més alta mai registrada a Anglaterra i Gal·les. De tots els delictes de naturalesa sexual registrats per la policia, el període fins al juny del 2022, el 36% (70.600) van ser delictes de violació. Això suposa un increment de més del 20% respecte dels 59.046 del març del 2020. La resta de delictes sexuals van augmentar fins a 126.289 il·lícits.

Pel que fa als delictes d’homicidi, es produeix una disminució del 5% dels 716 delictes fins al març del 2020 als 679 l’any 2022. D’aquests 679 casos, en el 38% es va produir la mort mitjançant l’ús d’una arma blanca.

L’increment del 8% en els delictes amb ganivets o objectes punxants es deu sobretot a tres àrees policials concretes: la Metropolitana, que augmenta de 10.605 delictes a 11.232; West Midlands, que passa de 3.299 casos a 4.958 i Greater Manchester, que incrementa els delictes de 3.297 a 3.563. En línia amb aquestes xifres, la policia d’Anglaterra i Gal·les va denunciar un 9% més la possessió d’armes blanques, que va passar de 23.242 el març del 2020 a 25.287 el juny del 2022. Segons s’especifica, això pot estar causat per l’augment d’accions específiques policials per combatre el crim amb ganivets.

Respecte a l’ús d’armes de foc, la policia va registrar 5.976 delictes en el període fins al juny del 2022. Això suposa una disminució del 10% respecte del període del 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de seguretat pública de Catalunya: 10 apunts

Durant els mesos de novembre i desembre de l’any 2020 es va realitzar el treball de camp de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) corresponent a l’edició d’aquell any. Sobre una mostra estratificada en nou àmbits territorials (nou regions policials) i fixant quotes encreuades per sexe i edat, es van fer un total de 7.900 entrevistes a catalans i catalanes de 16 anys i més. A continuació, es presenta un recull dels principals indicadors i conclusions.

  1. Augmenta lleugerament el percentatge de persones que han patit com a mínim un fet considerat delictiu (+1.8). Aquest índex de victimització disminueix (-3.6) si eliminem els enganys, fraus i estafes.
  2. Disminueix lleugerament respecte l’edició anterior (1.7 l’any 2017 i 1.5 el 2020) el coeficient de multivictimització, és a dir, la mitjana de fets patits per cada víctima.
  3. Barcelona és la regió policial amb l’índex de victimització més elevat (34.1%), seguida del Camp de Tarragona (27.7%), la Metropolitana Nord (27.5%) i Girona (26.9%). Les regions policials amb més increment són el Camp de Tarragona (+4.2), Girona (+3.9), les Comarques Centrals (+3.1) i la Metropolitana Nord (+3). Les regions policials que experimenten més descens de la victimització són les Terres de l’Ebre (-2.8) i Ponent (-2.6).
  4. La victimització delictiva per àmbits posa de manifest un augment significatiu dels enganys, fraus i estafes (+6.1). Un 13.8% de les persones enquestades van patir com a mínim una estafa, frau o engany. La resta d’àmbits es mantenen estables o van a la baixa, com els de proximitat contra el patrimoni, persones o vehicles, probablement pels efectes dels mesos de confinament sobre els fets que recullen.
  5. El 32.5% dels fets registrats són enganys, fraus i estafes, 14.6 punts més que en l’edició del 2017. Els fets relacionats amb el vehicle cauen 4 punts i se situen en un 25.1% del total.
  6. El 66.3% dels enganys, fraus i estafes van ser comesos en línia, el 14.1% presencialment i el 12.9% telefònicament.
  7. La victimització es distribueix equitativament entre homes i dones (27.9% i 27.3%, respectivament); les dones són lleugerament més victimitzades en els grups d’edat més joves (16 a 25 i 26 a 40 anys) i els homes, en els grups d’edat més avançada (41 a 64 i 65 i més).
  8. Disminueix en 4.6 punts l’índex de denúncia. El 26% dels fets considerats delictius van ser denunciats signant un document davant la policia o el jutjat. Els àmbits de la segona residència i el domicili són els que presenten els índexs de denúncia més alts (52.1% i 46%, respectivament) i els enganys, fraus i estafes, el més baix (16.8%).
  9. La valoració del nivell de seguretat al municipi aconsegueix una mitjana de 6.8 sobre 10, amb una lleugera disminució en relació amb el 7.2 del 2017. Homes i dones obtenen mitjanes molt similars. No obstant això, quan preguntem a les persones enquestades si han deixat de fer coses per por de ser víctimes d’un delicte, d’entre les respostes positives (al voltant del 32%), un 42.2% són dones i un 21.3%, homes.
  10. La valoració dels cossos policials (PG-ME i policies locals) retorna a valors del 2015 després d’una edició, l’any 2017, molt condicionada pels atemptats del 17-A i els esdeveniments de l’1-O. PG-ME i policies locals aconsegueixen una valoració sobre 10 de 7.3 i 6.9 punts, respectivament.

Podeu consultar la presentació de resultats a l’enllaç Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Primera enquesta de convivència i seguretat ciutadana a Colòmbia

ColombiaL’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana de Colòmbia genera informació sobre persones de 15 anys o més que han patit un perjudici com a conseqüència d’accions delictives tals com furts, baralles o extorsions. Addicionalment indaga sobre la percepció de seguretat que tenen les persones.

Per primera vegada Colòmbia disposa d’una enquesta de victimització amb cobertura nacional i amb mesurament de la victimització en àrees rurals, en el període de referència de l’any 2018.

El Departament Administratiu Nacional d’Estadística (DANE) va presentar els resultats de l’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana (ECSC), com el resultat de la recol·lecció d’informació a una mostra representativa de 128.998 persones de 15 anys o més, residents habituals de 39.712 llars.

D’acord amb els resultats de l’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana, durant l’any 2018, el 15,6% de les persones de 15 anys i més van ser víctimes d’almenys un delicte en tot el país.

L’any 2018, la prevalença de la victimització a Colòmbia va ser més alta per als homes de 15 anys o més (16,9%) que per a les dones de 15 anys o més (14,3%).

I una dada important, durant l’any 2018, a Colòmbia el 71,3% de les persones de 15 anys o més víctimes d’algun delicte no ho va denunciar davant les autoritats competents.

Del 3% de les llars que van declarar haver patit un furt a residències el 2018, en el total nacional, el 68,4% vivia en una casa, mentre que el 29,8% habitava en un pis.

També cal destacar que el 7,3% de les persones de 15 anys o més van patir un furt, i d’aquestes, el 41,8% tenien entre 15 i 29 anys. Per sexes, del total d’homes de 15 anys o més, el 7,6% va declarar haver patit un furt el 2018, mentre que el 7% de les dones van declarar haver estat víctimes d’aquest delicte.

El 34,5% dels furts van ocórrer entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda i l’objecte personal més furtat és el telèfon mòbil, amb un 75,9%.

Per al total de Colòmbia, el 22,9% de les persones de 15 anys o més va declarar ser propietària d’almenys un vehicle –automòbil, motocicleta, bicicleta o vehicle agrícola– i d’aquestes, el 8,7% va declarar haver patit un furt per la totalitat, una part o un accessori d’aquest. El 62,5% de les víctimes va declarar que li van furtar una part o accessori i el 37,5%, el vehicle sencer. En el 38,4% dels casos, el furt a vehicles va ocórrer entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda.

L’1,5% de les persones de 15 anys o més va denunciar haver estat involucrada en baralles que van implicar violència física, i d’aquestes, el 54,4% van ser joves entre els 15 i els 29 anys d’edat. Per sexes, per al total d’homes, el 2% va estar involucrat en una baralla, mentre que per a les dones la xifra va ser de l’1,1%.

El 2,2% de les persones de 15 anys o més van declarar haver patit una extorsió o intent d’extorsió durant l’any 2018 a Colòmbia. En el 92,2% de les víctimes, l’extorsionador la va contactar via telefònica i el 43,4% va declarar que va ser amenaçada amb risc per a la seva integritat física.

Per al total de Colòmbia, a la pregunta sobre si les persones de 15 anys o més se senten segures o insegures en diferents espais públics, s’observa que la via pública és el lloc en el qual més persones van manifestar sentir-se insegures, amb un 48%, seguit pel transport públic, amb un 42,9%.

Per ciutats, sobre la percepció de seguretat a la ciutat (en general, se sent segur o insegur a la seva ciutat) es va obtenir que Bogotà DC i Cartagena van ser les ciutats on es va declarar que se sentien més insegures les persones residents, amb taxes del 84% i 73,9%, respectivament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un de cada quatre alemanys, víctima de delictes a internet

L’Agència Federal alemanya per a la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació (https://www.bsi.bund.de/DE/Home/home_node.html) ha publicat els resultats d’una enquesta en línia feta el mes d’abril de 2019 a 2.000 persones d’entre 16 i 69 anys.[1] Un 24% de les persones enquestades manifesten haver estat víctima d’un delicte a internet. Un 29% considera el risc de ser víctima d’un delicte digital com a alt o molt alt.

Un 36% declara haver estat víctima de frau comprant en línia, un 28% de pesca de credencials (phishing), un 26% de virus o troians, un 18% de furt d’identitat, un 13% de programari extorsionador i un 13% de ciberassetjament. Alguns dels enquestats van manifestar haver estat víctimes de diversos tipus de delictes.

Un 61% dels enquestats van declarar que ja usaven programes antivirus, un 58% contrasenyes segures, un 52% tallafocs, un 36% la instal·lació immediata d’actualitzacions del programari, un 32% substitució periòdica de la contrasenya i un 19% comunicació de correu encriptada (la resposta múltiple també era possible). Com a conseqüència d’aquesta realitat, un 73% cerca informació sobre la seguretat a internet, un 24% visita la web de l’Agència Federal per a la seguretat de les tecnologies de la informació i un 47% visita les webs de la policia. Només un 34% afirma no haver sentit parlar d’aquestes pàgines web.

Les franges d’edat que més denuncien davant la policia són la de 60-69 anys (41%) i la de 50-59 anys (40%), mentre que la de 16 a 29 i la de 30 a 39 són les que menys ho fan (23%). Les persones que més s’informen sobre internet també són les de la franja d’entre 50 i 59 anys (un 38% de manera regular i un 40% en cas de tenir algun problema) i la franja d’entre 60 i 69 (37% i 38%). El tema sobre el qual hi ha un nombre més gran de persones que busca informació és la banca electrònica (un 62%). Encara que la gran majoria ha sentit parlar de mesures de prevenció, només una minoria les té en compte i les segueix regularment (9%).

Entre aquells que ja han estat víctimes digitals, les mesures de protecció més usades són tallafocs actualitzats (50%), contrasenyes més segures (44%) i programes antivirus actualitzats (40%).

[1]Vid. https://www.bsi.bund.de/SharedDocs/Downloads/DE/BSI/Digitalbarometer/Digitalbarometer-ProPK-BSI_2019.pdf?__blob=publicationFile&v=3

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com sabem quants nens formen part de bandes juvenils a Anglaterra?

L’activitat de les bandes juvenils a Anglaterra sovint té lloc sota el radar de les autoritats, tot i que definir el que s’entén per una banda juvenil no sigui senzill.

Un informe ha estimat que actualment hi ha 27.000 nens i nenes que formen part de bandes juvenils a Anglaterra.

Però aleshores, com s’ha arribat a calcular aquesta xifra?

Cada any, l’Oficina per a les Estadístiques Nacionals fa una enquesta sobre el crim i demana a una mostra representativa de llars la seva experiència en l’àmbit de la delinqüència. Durant els últims tres anys, s’ha preguntat als nens de 10 a 15 anys si es consideraven membres d’una banda de carrer.

L’oficina del comissari per a delictes infantils a Anglaterra va fer el seu propi càlcul amb aquestes xifres: l’any passat, d’una mostra d’uns 4.000 nens, el 0,7% (uns 30) van dir que es consideraven membres d’una banda de carrer. Aquesta xifra es va ampliar fins a donar la xifra estimada de 27.000 nens a tota la població d’Anglaterra el darrer any.

Aquesta és una estimació, però l’informe ofereix una xifra molt inferior de 6.560 nens realment coneguts per equips que tracten amb joves o amb serveis infantils que participin en bandes.

L’informe conclou que la diferència entre la xifra més alta i la més baixa respon al fet que la majoria de membres de les bandes no són coneguts per les autoritats. És probable que hi hagi un nombre elevat de joves que participen en bandes que són desconeguts per les autoritats, però tot i així, aquestes no poden estar segures que hi hagi fins a 27.000 nens que estiguin involucrats en bandes.

Atès que aquestes xifres provenen d’una anàlisi feta a mida, no hi ha dades individuals comparables de violència de bandes i activitats delictives a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.

Però a Londres, la Policia Metropolitana manté una base de dades coneguda com a Gangs Matrix, que conté noms d’entre 3.000 i 4.000 “persones d’interès”.
La base de dades ha estat criticada perquè mostra una orientació desproporcionada cap als joves negres que podrien no tenir vincles amb delictes violents.
El 2017, la darrera vegada que es van publicar estimacions de delictes, un de cada 500 delictes violents registrats per la policia a Londres va ser identificat com a relacionat amb bandes. Des del 2010, el 15% dels homicidis a la capital han estat relacionats amb bandes.

També han augmentat les preocupacions pels nens i les nenes que són explotats per les bandes de drogues.

Tenint en compte el caràcter il·lícit de les operacions en l’àmbit dels estupefaents, la participació total és difícil de saber, però la majoria de les referències rebudes per l’Agència Nacional de la Delinqüència afecten els menors de 15-17 anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français