Interpol reforça la lluita contra els crims mediambientals

06 setembre 201730 agost 2017 Notes de seguretatDeixa un comentari

La delinqüència contra el medi ambient és un problema internacional seriós i creixent, que adopta formes diferents.

Enviromental crime

La delinqüència contra la vida silvestre engloba l’explotació il·legal de la flora i la fauna d’arreu del món; el delicte de contaminació és el comerç i l’eliminació de deixalles i substàncies perilloses contravenint a les lleis nacionals i internacionals. A més d’aquests crims, estan sorgint nous tipus de delictes ambientals, com el comerç de carboni i la delinqüència de la gestió de l’aigua.

Interpol lluita contra la delinqüència mediambiental, ja que no està restringida per les fronteres i pot afectar l’economia d’una nació i la seva seguretat. Sovint l’exerceixen xarxes criminals organitzades, atretes pel baix risc i l’alta rendibilitat d’aquest tipus de delictes.

Les mateixes rutes utilitzades per al contraban de la vida silvestre entre països i continents s’usen sovint per al contraban d’armes, drogues i persones. De fet, els delictes ambientals acostumen a anar associats a altres tipus de delictes, com el frau de passaports, la corrupció, el rentat de diners i l’assassinat.

Interpol i els països membres dirigeixen una sèrie d’operacions i projectes sobre el tema. Actualment hi ha cinc projectes a llarg termini mitjançant els quals s’ofereixen cursos, operacions, intercanvi d’informació i anàlisi d’informació policial, per donar suport als països membres en la tasca de protecció del medi ambient:

Projecte EDEN, sobre comerç il·legal de deixalles electròniques i l’eliminació il·legal de contaminants.
Projecte LEAF, per combatre la tala il·legal, el comerç il·lícit de fusta i altres delictes connexos.
Projecte PREDATOR, per millorar la capacitat de lluita contra la caça furtiva i el tràfic de grans felins asiàtics i altres espècies silvestres.
Projecte SCALE, per ajudar els països membres a descobrir, prevenir i neutralitzar la delinqüència pesquera transnacional.
Projecte WISDOM, adreçat a l’Àfrica subsahariana i destinat a neutralitzar i desmantellar les organitzacions delictives que es dediquen principalment al comerç il·legal d’ivori d’elefant i banya de rinoceront africans.

També cal esmentar l’existència dels anomenats equips NEST: grups nacionals especialitzats en seguretat mediambiental. Són equips multidisciplinaris d’experts procedents de diferents organismes nacionals –policia, duanes, ministeris de medi ambient i fiscalies– que apleguen esforços per mantenir la seguretat en l’àmbit natural.

Finalment, l’anàlisi de la informació policial afavoreix el procés de la presa de decisions ajudant els investigadors, administradors i altres propietaris de recursos a emprar de manera eficient les eines a l’abast.

Els analistes d’informació policial d’Interpol poden elaborar diferents tipus de productes:

Anàlisi de xarxes relacionades amb xarxes de delinqüència organitzada i estructures corporatives
Seguiment cartogràfic dels moviments de vaixells, vehicles i persones
Anàlisi de dades extretes d’aparells electrònics, per procediment forense
Anàlisi d’imatges
Determinació de tendències delictives i noves amenaces
Anàlisi de dades de comunicació relacionades amb telèfons, comptes bancaris, correus electrònics i aplicacions de missatgeria
Descobriment de connexions internacionals entre casos i delinqüents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Interpol renforce la lutte contre la criminalité environnementale

06 setembre 201730 agost 2017 Notes de seguretatDeixa un comentari

La criminalité environnementale est un problème international sérieux et croissant, qui se présente sous différentes formes.
Enviromental crime

La criminalité contre la vie sauvage englobe l’exploitation illégale de la flore et de la faune du monde entier, tandis que le délit de pollution concerne le commerce et l’élimination de déchets et substances dangereuses, au mépris des lois nationales et internationales. De plus, de cette criminalité naissent de nouveaux types de délits contre l’environnement comme le commerce de carbone ou la criminalité liée à la gestion de l’eau.

Interpol lutte contre la criminalité environnementale puisque celle-ci n’est pas limitée par les frontières et peut affecter l’économie d’une nation et sa sécurité. Elle s’opère souvent à travers des réseaux de crime organisé, attirés par le faible risque encouru et la haute rentabilité de ce type d’infraction.

Le trafic lié à la vie sauvage entre pays et continents utilise souvent les mêmes routes que le trafic d’armes, de drogues et d’êtres humains. En fait, les infractions environnementales sont en général associées à d’autres types de délits tels que trafic de faux passeports, corruption, blanchiment d’argent et assassinat.

Interpol et les pays membres mènent une série d’opérations et de projets. Actuellement, il existe cinq projets à long terme, moyennant lesquels sont mis en place des stages, opérations, échanges de renseignements et analyses d’information policière, et apportant un soutien aux pays membres dans leur travail de protection de l’environnement :

Projet EDEN, sur le commerce illégal de déchets électroniques et l’élimination illégale de polluants.
Projet LEAF, pour combattre l’abattage illégal en forêt, le commerce illicite du bois et autres délits connexes.
Projet PREDATOR, pour améliorer la capacité de lutte contre le braconnage et le trafic de grands félins asiatiques et autres espèces sauvages.
Projet SCALE, pour aider les pays membres à démasquer, prévenir et neutraliser la criminalité transnationale liée à la pêche illégale.
Projet WISDOM, concernant l’Afrique subsaharienne et destiné à neutraliser et démanteler les organisations criminelles pratiquant le commerce illégal de l’ivoire d’éléphant et de la corne de rhinocéros d’origine africaine.

Soulignons aussi l’existence de ce qu’on appelle les Groupes d’appui nationaux pour la sécurité environnementale (NEST). Il s’agit de groupes multidisciplinaires d’experts issus de différents organismes nationaux – police, douanes, ministères de l’environnement et des finances – qui unissent leurs efforts pour assurer la protection du milieu naturel.

Enfin, l’analyse de renseignements criminels favorise le processus de prise de décisions en aidant les enquêteurs, administrateurs et autres détenteurs de ressources à utiliser de manière efficace les outils dont ils disposent.

Les analystes en renseignements criminels d’Interpol réalisent plusieurs types d’études :

Analyse de réseaux liés au crime organisée et aux structures corporatives.
Suivi cartographique des mouvements de navires, véhicules et individus.
Analyse de données issues d’appareils électroniques pour procédures médico-légales.
Analyse d’images.
Identification de tendances criminelles et nouvelles menaces.
Analyse de données de communication liées aux téléphones, comptes bancaires, courriers électroniques et applications de messagerie.
Identification de connexions internationales reliant des cas à des criminels.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Continua la polèmica amb els centres d’internament d’estrangers

04 setembre 201730 agost 2017 Notes de seguretatDeixa un comentari

La controvèrsia sobre la conveniència dels centres d’internament d’estrangers (CIE) va tornar a la primera plana de l’actualitat el mes d’abril passat quan el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va anunciar en el ple del Senat l’obertura de tres nous centres a Madrid, Algezires i Màlaga.

Si l’Ajuntament de Barcelona ja havia demanat reiteradament el tancament del CIE de Barcelona durant els darrers anys, ara l’Observatorio del Sistema Penal ante la Inmigración, l’Instituto Andaluz de Criminología de Màlaga i la mateixa universitat d’aquesta ciutat han publicat un informe en què demanen el tancament dels vuit centres d’internament existents a Espanya i que no s’obrin els anunciats pel ministre.[1]

Aquesta polèmica no fa sinó aprofundir en un debat molt encès en l’àmbit de la Unió Europea: la gestió dels fluxos migratoris (i de refugiats) respectant els principis democràtics dels estats membres i la mateixa Unió. Un dels mecanismes previstos per gestionar els estrangers sense permís de residència mentre es tramita la seva expulsió ha estat la creació de centres d’internament, que, sense ser formalment presons, permetessin tenir confinades, sense llibertat deambulatòria, aquelles persones trobades de manera irregular en el territori nacional d’un estat membre fins que s’acabés el procediment administratiu (o penal) que en determinés l’expulsió, o, en sentit contrari, l’autorització a continuar la seva residència en el país on es trobaven.

La Unió Europea havia intentat implementar les mesures necessàries per contenir la immigració amb la Directiva relativa a normes i procediments comuns en els estats membres per al retorn de nacionals de tercers països en situació irregular,[2] que va comportar una nova reforma de la legislació d’estrangeria a Espanya i, uns anys després, d’un reglament de funcionament dels CIE.[3] De totes maneres, aquestes reformes normatives no han gaudit d’un consens ampli, principalment en els països del sud d’Europa, molt pressionats pels fluxos migratoris provinents de l’Àfrica i abandonats a la seva sort pels socis del nord d’Europa. Les deficients condicions d’aquests centres, així com la restricció de drets que signifiquen (la Directiva permet privacions de llibertat de fins a 180 dies; la normativa espanyola, de fins a 60 dies), han provocat reiterades protestes en el temps tant d’associacions de defensa dels drets humans com de professionals que treballen amb les persones afectades i d’alguns grups polítics.

L’informe presentat a Màlaga a principis de juliol que exigeix la clausura de tots els CIE planteja, entre altres crítiques, que durant l’any 2016 només un 29% dels internats en aquests centres van ser expulsats. És a dir, que un 71% van ser posats en llibertat, circumstància que, als ulls dels signants, significa utilitzar els centres com una segona presó sense cap causa justificada (sovint únicament per residència irregular). Aquesta situació s’ha anat agreujant de manera alarmant en el temps, ja que l’any 2013 un 52,5% dels internats acabaven sent expulsats; l’any 2014 es va reduir fins al 47,5%, per passar a un 41,4% el 2015, i dotze punts menys l’any passat. És a dir, si la finalitat dels centres és facilitar l’expulsió dels estrangers, la seva eficàcia (tenint en compte que el nombre d’interns no ha crescut) està baixant vertiginosament.

[1]Vid. https://ocspi.wordpress.com/2017/06/22/razones-para-el-cierre-de-los-cie/

[2] Vid. http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex%3A32008L0115

[3] Vid. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-2749

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continúa la polémica con los centros de internamiento de extranjeros

04 setembre 201730 agost 2017 Notes de seguretatDeixa un comentari

La controversia sobre la conveniencia de los centros de internamiento de extranjeros (CIE) volvió a la primera página de la actualidad el pasado mes de abril cuando el ministro del Interior, Juan Ignacio Zoido, anunció en el pleno del Senado la apertura de tres nuevos centros en Madrid, Algeciras y Málaga.

Si el Ayuntamiento de Barcelona ya había solicitado reiteradamente el cierre del CIE de Barcelona durante los últimos años, ahora el Observatorio del Sistema Penal ante la Inmigración, el Instituto Andaluz de Criminología de Málaga y la misma universidad de esta ciudad han publicado un informe en el que reclaman el cierre de los ocho centros de internamiento existentes en España y que no se abran los anunciados por el ministro.[1]

Esta polémica no hace más que profundizar en un debate muy encendido en el ámbito de la Unión Europea: la gestión de los flujos migratorios (y de refugiados) respetando los principios democráticos de los estados miembros y la propia Unión. Uno de los mecanismos previstos para gestionar al extranjero sin permiso de residencia mientras se tramita su expulsión ha sido la creación de centros de internamiento, que, sin ser formalmente prisiones, permitieran tener confinadas, sin libertad deambulatoria, a aquellas personas encontradas de manera irregular en el territorio nacional de un estado miembro hasta que se acabara el procedimiento administrativo (o penal) que determinara su expulsión, o, en sentido contrario, la autorización a continuar su residencia en el país donde se encontraban.

La Unión Europea había intentado implementar las medidas necesarias para contener la inmigración con la Directiva relativa a normas y procedimientos comunes en los estados miembros para el retorno de nacionales de terceros países en situación irregular,[2] que comportó una nueva reforma de la legislación de extranjería en España y, unos años después, de un reglamento de funcionamiento de los CIE.[3] De todos modos, estas reformas normativas no han contado con un amplio consenso, principalmente en los países del sur de Europa, muy presionados por los flujos migratorios provenientes de África y abandonados a su suerte por los socios del norte de Europa. Las deficientes condiciones de estos centros, así como la restricción de derechos que comportan (la Directiva permite privaciones de libertad de hasta 180 días; la normativa española, de hasta 60 días), han provocado reiteradas protestas en el tiempo tanto de asociaciones de defensa de los derechos humanos como de profesionales que trabajan con las personas afectadas y de algunos grupos políticos.

El informe presentado en Málaga a principios de julio que exige la clausura de todos los CIE plantea, entre otras críticas, que durante el año 2016 solo un 29% de los internados en estos centros fueron expulsados. Es decir, que un 71% fueron puestos en libertad, circunstancia que, a los ojos de los firmantes, significa utilizar los centros como una segunda prisión sin ninguna causa justificada (a menudo únicamente por residencia irregular). Esta situación se ha ido agravando de manera alarmante en el tiempo, ya que en el año 2013 un 52,5% de los internados acababan siendo expulsados; en el 2014 se redujo hasta el 47,5%, para pasar a un 41,4% en el 2015, y doce puntos menos el año pasado. Es decir, si la finalidad de los centros es facilitar la expulsión de los extranjeros, su eficacia (teniendo en cuenta que el número de internos no ha crecido) está bajando vertiginosamente.

[1]Vid. https://ocspi.wordpress.com/2017/06/22/razones-para-el-cierre-de-los-cie/

[2] Vid. http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex%3A32008L0115

[3] Vid. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-2749

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La polémique sur les centres d’internement des étrangers se poursuit

04 setembre 201730 agost 2017 Notes de seguretatDeixa un comentari

La controverse sur le bien-fondé des centres d’internement des étrangers (CIE) est revenu à la une de l’actualité en avril dernier lorsque le ministre de l’Intérieur, Juan Ignacio Zoido, a annoncé à la réunion plénière du Sénat l’ouverture de trois nouveaux centres à Madrid, Algesiras et Malaga.

Si la Mairie de Barcelone avait déjà demandé à plusieurs reprises la fermeture du CIE de Barcelone ces dernières années, c’est aujourd’hui l’Observatoire du système pénal face à l’immigration, l’Institut andalou de criminologie de Malaga et l’université de cette même ville qui publie aujourd’hui un rapport demandant la fermeture des huit centres d’internement existant en Espagne et l’abandon de l’ouverture de ceux annoncés par le ministre.[1]

Cette polémique ne fait que relancer un débat très animé au niveau de l’Union européenne : la gestion des flux migratoires (et de réfugiés) respectant les principes démocratiques des États membres et de l’Union même. Entre autres mécanismes prévus pour gérer les étrangers sans permis de séjour en attente du résultat de la procédure d’expulsion, on a créé des centres d’internement qui, sans être réellement des prisons, permettraient de confiner, sans liberté de mouvement, les individus en séjour irrégulier sur le territoire national d’un État membre, en attendant l’issue de la procédure administrative (ou pénale) décrétant l’expulsion ou, au contraire, l’autorisation de séjour dans le pays concerné.

L’Union européenne avait essayé d’implanter les mesures nécessaires pour contenir l’immigration moyennant la Directive relative aux normes et procédures communes applicables dans les États membres pour le retour des ressortissants de pays tiers en séjour irrégulier,[2] qui a donné lieu à une nouvelle réforme de la législation sur les étrangers en Espagne et, quelques années plus tard, à un règlement de fonctionnement des CIE.[3] Quoi qu’il en soit, ces réformes législatives n’ont pas bénéficié d’un large consensus, notamment dans les pays du sud de l’Europe, sujets à d’importants flux migratoires provenant d’Afrique et abandonnés à leur sort par leurs partenaires du nord de l’Europe. Les mauvaises conditions dans ces centres ainsi que la restriction des droits qu’ils impliquent (la directive permet jusqu’à 180 jours de privation de liberté ; jusqu’à 60 jours pour la loi espagnole), ont provoqué des manifestations réitérées dans le temps, tant d’associations de défense des droits de l’homme que de professionnels travaillant auprès des individus affectés et de certains groupes politiques.

Le rapport présenté à Malaga début juillet, exigeant la fermeture de tous les CIE, avance, entre autres critiques, qu’en 2016 seuls 29% des individus internés dans ces centres ont été expulsés. C’est-à-dire que 71% d’entre eux ont été remis en liberté, ce qui, aux yeux des signataires, revient à utiliser ces centres comme une deuxième prison, sans aucun motif justifié (souvent au seul grief de séjour irrégulier). Cette situation n’a fait que se dégrader de façon alarmante au fil du le temps puisqu’en 2013 déjà, 52,5% des individus internés finissaient par être expulsés ; en 2014, ce chiffre tombait à 47,5% puis à 41,4% en 2015, avec encore douze points de moins pour l’année dernière. Autrement dit, si le but des centres est de faciliter l’expulsion des étrangers, leur efficacité (compte tenu que le nombre d’individus internés n’a pas augmenté) est en train de chuter vertigineusement.

[1]Vid. https://ocspi.wordpress.com/2017/06/22/razones-para-el-cierre-de-los-cie/

[2] Vid. http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex%3A32008L0115

[3] Vid. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-2749

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

The controversy concerning the internment facility for foreigners continues

04 setembre 201730 agost 2017 Notes de seguretatDeixa un comentari

The controversy regarding the appropriateness of internment facilities for foreigners (CIEs in Spanish) was front-page news last April when the Minister of the Interior, Juan Ignacio Zoido, announced the opening of three new centres in the full senate in Madrid, Algeciras and Malaga.

If Barcelona Council had already requested the closure of the Barcelona CIE in recent years, the Penal System Observatory regarding immigration, the Andalusia Criminology Institute of Malaga and the city’s university have published a report calling for the closure of the eight internment facilities present in Spain and for those announced by the Minister not to be opened.[1]

This controversy only serves to spark even more debate within the European Union: management of migration flows (and of refugees) with respect for the democratic principles of the member states and the Union itself. One of the mechanisms foreseen to administer foreigners with no residence permit while their expulsion order is being processed has been the creation of internment facilities, which, without being prisons in the formal sense, allow for the confinement, without freedom of movement, of those persons in an irregular situation in the national territory of a member state until the administrative (or penal) procedure is finalised and expulsion, or, otherwise, authorisation to continue to reside in the country is decided.

The European Union had tried to implement the necessary measures to contain immigration with the directive relative to norms and procedures common to the member states concerning the return of nationals of third countries in an irregular situation,[2] which shared a new amendment to immigration law in Spain years later with a regulation of the functioning of the CIEs.[3] In any case, these regulations have not enjoyed a broad consensus, mainly in countries in the south of Europe, which are under heavy pressure due to migration flows coming from Africa and are left to their fate by members in the north of Europe. The deficient conditions of these centres, and the restrictions on rights which they imply (the directive allows for deprivation of liberty for as many as 180 days; according to Spanish regulations, as many as 60 days), have caused repeated protests both from associations defending human rights and professionals who work with those affected and from some political groups.

The report presented in Malaga at the beginning of July which calls for the closure of all the CIEs points to the fact that, among other criticisms, in 2016 only 29% of the inmates of the centres were expelled, meaning that 71% were freed, a fact which, as far as those signing the report are concerned, means that these facilities are used as a second prison without a just cause (often merely due to residence irregularities). With time this situation has become alarmingly more serious, as in 2013 52.5% of the inmates were finally expelled; in 2014 the figure went down to 47.5%, and then down to 41.4% in 2015, and twelve points less last year. This means that if the purpose of the centres is to facilitate the expelling of foreigners, its effectiveness (considering that the number of inmates has increased) is plummeting.

[1]Vid. https://ocspi.wordpress.com/2017/06/22/razones-para-el-cierre-de-los-cie/

[2] Vid. http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex%3A32008L0115

[3] Vid. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-2749

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français