El 22 de novembre passat, el doctor Pere Boqué Busquet, caporal de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, va llegir a la Universitat de Girona la seva tesi doctoral, titulada Models matemàtics per a la predicció dels robatoris amb força a domicili a Catalunya. Dirigida pel doctor Marc Saez Zafra i la doctora Laura Serra Saurina, analitza l’estat de la qüestió de l’anomenat “predictive policing” i, com el seu títol indica, proposa un model matemàtic per predir en quines zones de Catalunya és més probable que tingui lloc aquest tipus de fet delictiu en un moment concret.
Una de les primeres qüestions que destaca el doctor Boqué és que els models de predicció aplicats en altres indrets del món (especialment als EUA) no són vàlids a Catalunya. Entre d’altres qüestions, la configuració territorial i urbana fa que els patrons de victimització repetida (una part de la base d’aquests models) no es puguin traslladar de manera directa al nostre context. Ara bé, dividint el territori en cel·les de 5 km de costat, ha pogut comprovar com els robatoris amb força a domicili segueixen patrons temporals en forma d’onades o ratxes i, per tant, poden ser predictibles. Si la policia en detectés l’inici, en podria evitar l’evolució (de les rèpliques o repeticions). Aquest resultat es recull en l’article publicat a la revista European Journal of Criminology “‘Surfing’ burglaries with forced entry in Catalonia: Large-scale testing of near repeat victimization theory”, de Pere Boqué, Laura Serra i Marc Saez (novembre 2020).
La resta de resultats de la tesi, i la concreció del model, es presenten en dos articles més. En el segon, s’aplica un model log-Gaussià de Cox per explorar l’opció de fer predicció a més petita escala, en cel·les de 500 m de costat o fins i tot de 250 m i 100 m. S’arriba a la conclusió que el patró de victimització repetida a petita escala, tot i detectar-se també a Catalunya, és insuficient per modelar la dinàmica global dels robatoris.
En el tercer article proposa superar aquesta limitació amb un “nou patró espaciotemporal de victimització que amplia el concepte de repetició en la proximitat al de repetició en diverses zones, normalment semblants i que poden ser allunyades”. Aquestes “agrupacions de zones que es solen victimitzar a la vegada”, les anomena “constel·lacions de robatoris” i formen un conjunt fix, reduït i temporalment estable sobre el qual també es poden crear models de predicció.
Aquests dos últims articles estan pendents de publicació. Per aquest motiu, la tesi doctoral encara no es publicarà.
Més enllà de l’efectivitat del model matemàtic, i com el doctor Boqué va destacar al final de la lectura de la seva tesi, la dificultat del “predictive policing” no rau tant en la part predictiva, en la possibilitat o no de predir la delinqüència, com en la part del “policing”: quines accions preventives es poden dur a terme per reduir les probabilitats que s’acabin cometent els delictes que s’han predit. Només quan s’apliqui aquest model es descobriran les possibilitats reals d’incidir preventivament sobre la delinqüència. En qualsevol cas, està clar que el coneixement de la dinàmica dels patrons espaciotemporals de la criminalitat dona un avantatge a la policia que s’hauria d’aprofitar.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français