L’urbanisme al servei de la ciutadania. Entrevista a Marik Fetouh, tinent d’alcalde de Bordeus

Marik Fetouh

  1. En què consisteix la transformació urbana de Bordeus? Quins són l’objectiu i les prioritats d’aquesta transformació?

Quan Alain Juppé, llavors primer ministre, va arribar a Bordeus el 1995, es va fixar com a objectiu despertar “la bella dorment”, com s’anomenava Bordeus en aquell temps. Per reforçar el seu atractiu, va reconfigurar la ciutat sobretot amb la rehabilitació del centre històric, que l’ha portat a la seva classificació com a Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2007. Amb 1 milió de visitants, 10.000 nous habitants i 11.000 llocs de treball creats a la ciutat cada any, Bordeus s’ha convertit avui en una de les ciutats més atractives de França.

Reconciliar els habitants de Bordeus amb el seu riu

Durant molt de temps, els molls es van deixar d’utilitzar, l’activitat del port era molt feble i es va traslladar més avall del riu, al Verdon. Els hangars estaven abandonats. Alguns es van destruir i es van reemplaçar per jardins, d’altres es van transformar en espais d’exposició o en establiments, de manera que els molls són avui un espai molt agradable de passeig i distensió. El turisme fluvial i de creuer s’hi han desenvolupat amb intensitat.

Rehabilitar els barris més pobres

A més del marge dret, molts barris, els que tenien més dificultats, s’han beneficiat de programes de renovació urbana, facilitats per l’arribada del tramvia. El programa més emblemàtic és el del barri de l’estació, anomenat Euratlantique, que ha estat considerat projecte d’interès nacional.

Lluitar contra l’aglomeració urbana i desenvolupar l’oferta d’allotjaments

Per lluitar contra aquests dos fenòmens, les polítiques d’urbanisme realitzades en els darrers 20 anys tenen com a objectiu densificar i augmentar l’oferta. En total, cada any s’entreguen 9.000 habitatges a la metròpoli de Bordeus. A la ciutat de Bordeus uns ambiciosos programes proporcionaran 14.000 habitatges, d’entre els quals un 30% d’habitatge social, en els propers mesos.

Una ciutat verda

Per tal d’afavorir els desplaçaments agradables i a peu, els espais a Bordeus s’han mantingut naturals en el moment de renovar-los. Els sòls artificials i l’absència de vegetació no fan més que accentuar la calor que se sent en moments d’onada de calor, per exemple. Per lluitar contra aquest fenomen, el nou alcalde de Bordeus, Nicolas Florian, ha decidit plantar 3.000 arbres anualment a la ciutat.

  1. Quin paper han tingut els ciutadans en el projecte de transformació urbana?

L’opinió dels habitants inspira des de fa un temps el desenvolupament dels espais públics. Aquests fan sentir la seva veu mitjançant òrgans d’assessorament com ara els consells de barri, a més de consultes públiques obligatòries. L’opinió dels habitants ara inspira el desenvolupament dels espais públics. La planificació de l’espai té en compte les seves demandes, que s’integren en els diferents projectes.

Aquest any, l’Ajuntament de Bordeus ha llançat un primer pressupost participatiu. Més de 13.000 persones de Bordeus han votat a favor dels projectes de desenvolupament sostenible que volen veure aparèixer al seu barri. Dels 407 projectes presentats, 41 s’acaben de proposar. Es preveu una inversió de 2,5 milions d’euros  per finançar aquests 41 projectes. Es realitzaran en els propers dos anys.

  1. Pensa que el desenvolupament de la ciutat ha portat la millora de la seguretat i de la percepció de seguretat de la ciutadania?

 Bordeus és considerada una de les ciutats menys perilloses de França. De fet, ocupa el novè lloc entre els onze districtes policials amb més de 200.000 habitants, amb una taxa de 72 delictes per cada 1.000 habitants. A més, la delinqüència baixa de manera regular des de fa 15 anys. Per contra, l’Ajuntament està preocupat per “l’explosió d’actes incívics”, sobretot aquells vinculats al tràfic de drogues en alguns barris de la ciutat.

 Per tal de tranquil·litzar els vianants, l’Ajuntament de Bordeus ha intensificat l’enllumenat de tots els llocs de pas a la nit (places, andanes, carrerons…). A més, la ciutat disposa de càmeres instal·lades a les cantonades dels carrers, a les teulades, així com als indrets estratègics. Bordeus té 105 càmeres repartides per tota la ciutat.

Finalment, aquest nivell de criminalitat especialment baix es pot explicar també pel desenvolupament urbanístic que ha permès, a través del tramvia que se situa en superfície, connectar tots els barris amb problemes amb el centre de la ciutat en menys de 15 minuts, donant un sentiment real de pertinença a la ciutat a tots els seus habitants.

  1. Com l’urbanisme pot contribuir a millorar la coexistència i la integració dels diferents grups?

 La connexió del marge dret amb el marge esquerre, pel tramvia i els diferents ponts, ha permès obrir el centre històric de la ciutat a una part de la ciutat perifèrica en el passat. A més, el municipi s’ha tornat més dinàmic i més homogeni i s’han creat nous llocs on viure.

Des de fa 10 anys, el Programa Nacional de Renovació Urbana mobilitza actors públics i privats, càrrecs electes, serveis estatals, organismes socials, organismes HLM i habitants per requalificar més de 500 barris arreu de França en què les condicions de vida eren particularment difícils. A Bordeus, hi ha dos districtes al marge dret (La Benauge) i al nord de la ciutat (Les Aubiers).

A més, tres agències franceses d’arquitectura han rebut el premi<A[preu|premi]> Mies van der Rohe de la Unió Europea per la transformació de 530 habitatges socials al barri Grand Parc, a Bordeus. Per evitar la destrucció dels blocs en construcció, les agències d’arquitectura Lacaton et Vassal, Frédéric Druot et Christophe Hutin han ampliat el conjunt. Amb aquesta tècnica de renovació, tots els pisos han guanyat en superfície i en lluminositat. Rehabilitar en lloc de destruir és quatre vegades menys costós.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Leave a Reply