El mes de maig de 2019 es va tancar amb un nou increment del nombre d’homicidis a Mèxic[1]. Amb un total de 2.979 homicidis (i feminicidis) aquest mes se situa lleugerament per sobre del nombre del mateix mes de l’any passat (2975). No sembla, doncs, que tota la campanya política en marxa, al voltant de la nova Guàrdia Nacional i la seva composició majoritària de personal provinent de l’Exèrcit, hagi tingut cap efecte dissuasiu en aquest àmbit.
Si ho analitzem en termes semestrals, entre desembre de 2018 i maig de 2019 s’han conegut més de 17.500 homicidis al país, xifra que significa un nou rècord en els darrers sexennis. El creixement, però, ha estat desigual. Els estats en què el creixement ha estat superior són: Nuevo León (72%), Tabasco (50,7%), Ciutat de Mèxic (43,2%), Sonora (43,1%) i Morelos (42,5%). Entre els estats que experimenten una disminució destaca Baja Califòrnia Sur (-78,3%), tot i que encara té la taxa més alta per cent mil habitants (33,9), Nayarit (-69%) i Guerrero (-30,8%).
En aquest context el Govern sembla centrar-ho tot en la recentment creada Guàrdia Nacional, la qual ha estat introduïda a través d’una reforma constitucional i ha generat molta polèmica per la seva evident militarització de fet. La nova redacció de la Constitució Mexicana[2] estableix de manera taxativa, en el seu article 20, que “la Federación contará con una institución policial de carácter civil denominada Guardia Nacional”. En canvi, la disposició transitòria segona preveu que la nova Guàrdia Nacional estigui integrada per agents de tres procedències diverses: l’actual Policia Federal, membres de l’Exèrcit de Terra i membres de l’Armada (marina). És a dir, sembla que dues terceres parts dels seus membres seran d’origen militar, circumstància que posa en entredit el seu declarat caràcter civil.
Si observem la realitat, la sorpresa encara és més gran, ja que els integrants de la nova policia porten uniformes militars, són formats en institucions militars i la seva cúpula també prové de l’Exèrcit. A més, els membres provinents de l’antiga Policia Federal són públicament menystinguts en favor dels provinents de les institucions castrenses. La idea que sembla haver-hi al darrere és que, davant de la inoperància de les institucions civils (policials i autoritats públiques), davant del crim organitzat i el ja sostingut creixement de la violència, l’únic que pot salvar el país fos la disciplina i la lleialtat de l’Exèrcit[3]. Això es produeix en un marc on la implicació de l’Exèrcit és clara, com a mínim des de la Presidència de Felipe Calderón, iniciada en 2006, i el nombre d’homicidis no només no s’ha reduït sinó que ha augmentat de manera contínua i sostinguda, assolint el darrer semestre (desembre-maig) un pic històric.
Tot i que el discurs oficial parla d’acompanyar la lluita contra la violència amb mesures socials, l’única mesura clara ha estat la militarització d’una policia de recent creació a nivell constitucional amb un caràcter formal ferotgement civil.
[1] https://www.animalpolitico.com/2019/06/asesinatos-primer-semestre-amlo-mas-violento-registrado/
[2] Vid. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/468418/CPEUM_06-06-2019.pdf
[3] Vid. https://www.animalpolitico.com/seguridad-180/la-guardia-nacional-desde-la-distancia/
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français