Un estudi recent de la Police Foundation americana, esmentat al darrer número de la Polizei Newsletter, dut a terme per Brett M. Cowell i Anne L. Kringen, intenta aprofundir en els efectes de la patrulla a peu, així com en els seus reptes de cara al futur.
Es tracta d’un tema molt debatut en el món de la criminologia, fonamentalment americana. A partir dels ja antics experiments de Kansas City i de la patrulla a peu de Newark, ha estat un tema recurrent, i fins i tot es va arribar a teoritzar sobre el temps que durava l’efecte dissuasiu de la presència policial. Els darrers anys, l’experiment de patrulles focalitzades a peu de Filadèlfia va combinar l’efecte de les patrulles a peu amb els principis del que es coneix com a smart policing.
La discussió en tots aquests casos se centra, d’una banda, en la capacitat preventiva de la presència policial, i, d’una altra, a determinar si aquesta presència és més efectiva en vehicle o a peu. Com molt bé diuen els autors del treball: “encara que la patrulla a peu pot ser entesa com una estratègia per reduir la delinqüència, no hi ha conclusions definitives en relació amb la seva efectivitat en aquest punt”. En molts casos, l’efectivitat varia en funció de com es duen a terme les patrulles.
Per tal d’obtenir conclusions més clares i detallades, l’estudi ha treballat amb cinc serveis de policia en què es duien a terme patrulles a peu de maneres diverses: el Cambridge Police Department, el New Haven Police Department, el Kalamazoo Department of Public Safety, l’Evanston Police Department i el Portland Police Bureau. L’equip investigador va dur a terme entrevistes semiestructurades amb policies, grups focalitzats amb membres de la comunitat i tècniques d’observació.
Els resultats de l’estudi apunten beneficis clars de les patrulles a peu:
- La patrulla a peu facilita l’establiment de relacions entre policies i ciutadans.
- La patrulla a peu promou l’aplicació efectiva de la capacitat dels agents de resoldre problemes.
- Les relacions establertes a través de la patrulla a peu poden canviar com la població percep els agents de policia.
- Aquestes relacions entre policia i ciutadans tenen potencial per millorar la legitimitat de la policia a ulls de la comunitat.
- La patrulla a peu recompensa i beneficia psicològicament els agents involucrats.
L’estudi també detecta reptes futurs que cal afrontar pel que fa a aquest tipus de patrulles:
- Les patrulles a peu requereixen altes dotacions de personal.
- Els indicadors tradicionals de mesura de l’activitat policial poden ser inadequats per mesurar l’eficàcia de les patrulles a peu.
La patrulla a peu centrada en els contactes amb la població pot ser vista com antiètica pel model tradicional policial, centrat en el control del delicte, i pot ocasionar disfuncions i contradiccions internes en l’organització policial.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Entrada molt interessant. Trobo que seria oportú i bó pel nostre sistema de seguretat pública aprendre de la tradició criminològia anglosaxona i impulsar estudis d’aquest tipus al nostre país. Criminòlegs no ens en falten. Comparteixo l’entrada. Una salutació.
Un estudi molt interessant que caldria realitzar en el nostre entorn atès que els àmbits de treball i les components socials i culturals són determinants a l’hora de valorar-ne l’eficiència. Cal dir, però, que per la nostra experiència les patrulles a peu promouen certes fortaleses i generen noves oportunitats a tots els actors implicats. Comparteixo i difonc l’estudi.