Kansas City s’ha consolidat com una de les ciutats amb més delinqüència violenta entre les que tenen les seves dimensions als Estats Units (22 homicidis, 2.500 delictes de lesions i 1.645 robatoris amb violència per cada 100.000 habitants). Al començament d’aquesta dècada, el Departament de Policia va rebre finançament del Departament de Justícia per desenvolupar estratègies innovadores per combatre la delinqüència violenta. Aquests fons van ser utilitzats per posar en marxa dues estratègies diferents i complementàries.

En primer lloc, van intentar replicar l’experiment de patrulla a peu de Filadèlfia de l’any 2009. L’experiment consistí a posar a patrullar parelles de policies novells a peu en quatre punts identificats com a punts negres de delinqüència violenta. Aquests policies estaven exempts de respondre cap tipus de trucada de servei. Ho van fer durant 90 dies. Els resultats globals van ser positius: un 26% de reducció de la delinqüència violenta, sense desplaçaments espacials perceptibles. Ara bé, la reducció no es va produir de manera lineal durant tot el temps. Les primeres sis setmanes de l’experiment, la reducció de la delinqüència violenta va ser del 55%, mentre que durant les setmanes posteriors aquest descens no només no va continuar, sinó que fins i tot es van experimentar repunts de delinqüència. Aquests resultats plantegen la necessitat d’aprofundir sobre l’existència d’un període de caducitat de la capacitat preventiva de la presència de les patrulles a peu (fet en el qual ja havia treballat Koper anys enrere i l’experiment de Filadèlfia també havia posat sobre la taula).

Posteriorment, els anys 2013 i 2014, el Departament de Policia, conjuntament amb el rector de la universitat, la Fiscalia, l’alcaldia, l’Oficina de Probation, un representant de l’FBI i els membres dels serveis socials de l’Ajuntament (units en un grup anomenat Aliança de Kansas City contra la Violència), van posar en marxa una nova estratègia adreçada a dissuadir els potencials delinqüents violents dels seus propòsits. El procediment de treball era el següent:

• Identificar una problemàtica delinqüencial específica.
• Crear un grup de treball amb representació de les diferents institucions implicades.
• Dur a terme recerca, amb ajuda dels policies, per tal d’identificar potencials delinqüents.
• Advertir els potencials infractors de la determinació de reprimir amb duresa qualsevol activitat criminal.
• Oferir serveis (socials) de suport per a qui els necessités.
• Mantenir una comunicació freqüent i fluïda per tal que tinguessin clar que eren objecte d’estreta vigilància.

Els resultats d’aquesta segona estratègia van ser positius en el cas dels homicidis (una reducció d’un 26,5%) i poc significatius en el dels delictes de lesions (una reducció del 5%). Amb el temps, els beneficis també van disminuir, de la mateixa manera que en el supòsit de les patrulles a peu.

Entre les recomanacions que els autors de l’article destaquen de cara al futur hi trobem:

• Els comandaments han de tenir en compte la importància de la comunicació entre els diversos actors com a requisit indispensable per obtenir els resultats desitjats.
• Cal tenir clar el temps que s’ha de dedicar a les patrulles a peu i alliberar els agents d’un altre tipus de tasques.
• Els policies de carrer han d’entendre quin és el seu rol prioritari: han de ser vistos i entrar en contacte amb la gent.
• Els policies de carrer han d’emetre el doble missatge amb claredat:
  • Fer saber als hipotètics infractors que són darrere seu.
  • Informar-los que treballen amb altres agències que estan disposades a ajudar-los si desisteixen de cometre delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français