Sensores y tecnología ponible para los efectivos de cuerpos de seguridad

Hace unos días hablábamos en este blog del crecimiento de los dispositivos en la internet de los cuerpos a raíz de un estudio que analizaba sus oportunidades, riesgos y gobernanza. Una parte de estos dispositivos son los llamados ‘ponibles’, que hace referencia al hecho de que las personas los llevan puestos y captan determinados datos de su salud.

La RAND Corporation ha publicado un informe [1] sobre los usos potenciales de estos dispositivos ponibles por parte de las fuerzas y cuerpos de seguridad. El informe es el resultado de un grupo de trabajo realizado en nombre del National Institute of Justice de los EE.UU.,  en el que también participó, y el Police Executive Research Forum.

El grupo de trabajo estaba formado por policías, investigadores y desarrolladores y debatieron partiendo de cuatro preguntas de investigación:

  • ¿Cuál es el estado actual y en un futuro próximo de la tecnología de sensores ponibles?
  • ¿Qué puntos de intersección existen entre estas tecnologías y los intereses de los cuerpos policiales, tanto para los agentes como para las organizaciones policiales?
  • ¿Cuáles son los retos específicos que estas tecnologías representan para la privacidad de los datos, sus titulares y la ciudadanía?
  • ¿Cuáles son las cuestiones destacadas asociadas con las tecnologías de sensores ponibles y cómo se dirigen de manera específica?

Como ejemplo de los dispositivos a tener en cuenta mencionaban las pulseras, las bandas de pecho y tejidos inteligentes, con los que pueden obtenerse biomarcadores relacionados con la salud de los policías, para informar en la toma de decisiones operativas.

Entre las principales conclusiones a las que llegaron destacamos las siguientes:

  • El desarrollo actual de las tecnologías de sensores ponibles más asequibles todavía no llega al nivel de exactitud y precisión que requieren las fuerzas y cuerpos de seguridad para ser útiles como potenciales herramientas de apoyo a la toma de decisiones. Por el contrario, los dispositivos que cumplen estos requisitos son los utilizados con fines médicos y tienen un precio excesivo o no cumplirían los criterios de portabilidad.
  • Los participantes del grupo de trabajo creen que el objetivo a corto plazo tiene que ser preparar las organizaciones policiales y sus efectivos para el momento en el que las tecnologías sean más aplicables a los roles de los cuerpos de seguridad.
  • El futuro dependerá de cómo estas tecnologías se adapten a las tareas diarias de los agentes, cómo se integran en la tecnología que ya llevan y que las mediciones que realicen sean válidas y fiables, de interpretación clara, y las políticas relacionadas con la gestión y el análisis de los datos. Las tecnologías tienen el potencial de valorar las capacidades de un agente para trabajar y a los mandos para escoger qué tareas asignan a sus agentes.
  • Los cuerpos policiales tienen que participar en el desarrollo de estos dispositivos, ya que las necesidades quizás no son las mismas que las de los dispositivos comerciales.

 [1] Wearable Sensor Technology and Potential uses Within law Enforcement. Identifying High-Priority Needs to Improve Officer Safety, Health, and Wellness Using Wearable Sensor Technology. https://www.rand.org/pubs/research_reports/RRA108-7.html

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Sensors i tecnologia portable per als efectius de cossos de seguretat

Fa uns dies parlàvem en aquest blog del creixement dels dispositius en la internet dels cossos arran d’un estudi que n’analitzava les oportunitats, els riscos i la governança. Una part d’aquests dispositius són els anomenats ‘portables’, que fa referència al fet que les persones els porten a sobre i capten determinades dades de la seva salut.

La RAND Corporation ha publicat un informe [1] sobre els usos potencials d’aquests dispositius portables per part de les forces i cossos de seguretat. L’informe és el resultat d’un grup de treball realitzat en nom del National Institute of Justice dels EUA,  en què també va participar, i el Police Executive Research Forum.

El grup de treball estava format per policies, investigadors i desenvolupadors i van debatre partint de quatre preguntes d’investigació:

  • Quin és l’estat actual i en un futur proper de la tecnologia de sensors portables?
  • Quins punts d’intersecció hi ha entre aquestes tecnologies i els interessos dels cossos policials, tant per als agents com per a les organitzacions policials?
  • Quins són els reptes específics que aquestes tecnologies representen per a la privacitat de les dades, els titulars i la ciutadania?
  • Quines són les qüestions destacades associades amb les tecnologies de sensors portables i com s’adrecen de manera específica?

Com a exemple dels dispositius a tenir en compte esmentaven les polseres, les bandes de pit i teixits intel·ligents, amb els quals es poden recollir biomarcadors relacionats amb la salut dels policies, per informar en la presa de decisions operatives.

Entre les principals conclusions a què van arribar destaquem les següents:

  • El desenvolupament actual de les tecnologies de sensors portables més assequibles encara no arriba al nivell d’exactitud i precisió que necessiten les forces i cossos de seguretat perquè siguin útils com a potencials eines de suport a la presa de decisions. Per contra, els dispositius que compleixen aquests requisits són els utilitzats amb finalitats mèdiques i tenen un preu excessiu o no complirien els criteris de portabilitat.
  • Els participants del grup de treball creuen que l’objectiu a curt termini ha de ser preparar les organitzacions policials i els seus efectius per al moment en què les tecnologies siguin més aplicables als rols dels cossos de seguretat.
  • El futur dependrà de com aquestes tecnologies s’adaptin a les tasques diàries dels agents, com s’integren en la tecnologia que ja porten i que els mesuraments que realitzin siguin vàlids i fiables, d’interpretació clara, i les polítiques relacionades amb la gestió i l’anàlisi de les dades. Les tecnologies tenen el potencial de valorar les capacitats d’un agent per treballar i als comandaments per escollir quines tasques assignen als seus agents.
  • Els cossos policials han de participar en el desenvolupament d’aquests dispositius, ja que les necessitats potser no són les mateixes que les dels dispositius comercials.

 [1] Wearable Sensor Technology and Potential uses Within law Enforcement. Identifying High-Priority Needs to Improve Officer Safety, Health, and Wellness Using Wearable Sensor Technology. https://www.rand.org/pubs/research_reports/RRA108-7.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Internet des corps, l’évolution de l’Internet des objets

Nous avons publié sur ce blog plusieurs articles et références sur la sécurité liée à l’Internet des objets. Le centre de terminologie de la langue catalane Termcat définit ce concept comme le « réseau formé d’un ensemble d’objets connectés à Internet qui peuvent communiquer entre eux, mais aussi avec des humains, et ainsi transmettre et traiter des données avec ou sans intervention humaine ». Certains de ces objets et dispositifs connectés ont pour fonction de capter et de traiter des données ou informations relatives au corps humain et d’en faire le suivi. Ils constituent ce que l’on appelle l’Internet des corps (en anglais : the Internet of bodies ou IoB).

La plupart de ces dispositifs sont liés à la santé. D’un côté, on trouve les dispositifs relatifs aux activités médicales, utilisés de manière temporaire (par exemple, des pilules qui captent et transmettent des informations de l’intérieur du corps) ou permanente (comme les dernières générations de stimulateurs cardiaques). De l’autre, on trouve les wearables. Ces objets technologiques à porter sur soi sont de plus en plus présents dans notre vie quotidienne. Il s’agit, par exemple, de montres ou bracelets intelligents qui enregistrent l’activité physique ou la fréquence cardiaque, de lits qui mesurent la respiration, de balances qui enregistrent, entre autres valeurs, le poids et la proportion de graisse ou d’eau dans le corps, ou encore de vêtements qui permettent de réguler la température corporelle. [1]

À l’automne 2020, Rand Corporation a publié une enquête sur les opportunités, les risques et la gouvernance concernant ces dispositifs. Cette enquête examine, d’une part, les avantages, les risques liés à la sécurité et au respect de la vie privée et les répercussions éthiques qu’implique l’Internet des corps. D’autre part, elle s’intéresse à la réglementation concernant l’Internet des corps et les données collectées par ces dispositifs aux États-Unis. Enfin, elle propose des solutions pour réduire les risques et optimiser les avantages de l’Internet des corps.

En ce qui concerne les risques liés au respect de la vie privée, il est difficile de savoir exactement qui peut avoir accès aux données et quelle utilisation peut en être faite. Quant aux risques liés à la sécurité, ils seraient équivalents à ceux d’autres dispositifs de l’Internet des objets. Par exemple, le fait que des personnes non autorisées accèdent au dispositif représente une vulnérabilité. Cependant, dans le cas des dispositifs portés sur le corps humain, les dangers potentiels, les dommages ou les conséquences découlant d’une telle vulnérabilité seraient beaucoup plus importants.

En raison de la croissance et du développement rapides de ces nouvelles technologies, il reste encore à élaborer une nouvelle réglementation, ou à définir comment appliquer ou adapter la réglementation existante. De plus, les développeurs et les fabricants réalisent un grand travail de sensibilisation afin de minimiser ou d’éliminer les vulnérabilités potentielles des appareils.

Pour plus d’informations :

The Internet of Bodies Will Change Everything, for Better or Worse. – https://www.rand.org/blog/articles/2020/10/the-internet-of-bodies-will-change-everything-for-better-or-worse.html

The Internet of Bodies. Opportunities, Risks, and Governance https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR3226.html

[1] Les dispositifs de l’Internet des corps peuvent également être classés en trois générations : la première se composerait des dispositifs sur la surface du corps, la deuxième, des dispositifs à l’intérieur du corps, et la troisième, des dispositifs fusionnés avec le corps.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

The Internet of Bodies as an evolution of the Internet of Things

We’ve published several entries and references in this blog about the Internet of Things. The dictionary Termcat defines the concept as a “network formed by a set of objects connected to the internet that can communicate with each other and with humans, and thus transmit and process data with or without human intervention”. Some of these connected objects and devices serve to capture, process and track data or information related to the human body. These objects or devices have become known as the Internet of Bodies (IoB). 

Most of these devices are related to health. At one end of the spectrum there are devices designed to perform medical functions, whether temporarily (e.g., pills to capture and transmit information from inside the body), or permanently (like the new-generation pacemakers). At the other, there are the ‘wearables’ which increasingly play a part in our daily lives, such as smartwatches or bracelets that record your physical activity or heart rate, beds that measure breathing, scales that record body weight, fat and water content, among other things, and clothing that regulates the wearer’s body temperature. [1]

In autumn 2020, the Rand Corporation published an investigation on the opportunities, risks and governance of these types of devices. On the one hand, the investigation explores the benefits, security and privacy risks and ethical implications of the Internet of Bodies. On the other, it asked what was being done in the United States to regulate the Internet of Bodies and the data being collected by these devices. Finally, it attempted to address the issue of what could be done to offset the risks and benefits of the Internet of Bodies.

With regard to privacy risks, there are concerns about who has access to the data and how they could potentially use it. In terms of security risks, they have the same flaws as other IoT devices, such as vulnerabilities that could allow unauthorised parties to access the device. However, given that these devices operate on the human body, should any of these potential dangers, damages or effects materialise the stakes would be much higher.

The rapid growth and development of these new technologies have led to a lack of regulations on their usage and little consensus on how existing laws can be applied or adapted. A considerable amount of awareness and hard work will also be required from developers and manufacturers to minimise or eliminate possible vulnerabilities in their devices.

For more information:

The Internet of Bodies Will Change Everything, for Better or Worse. – https://www.rand.org/blog/articles/2020/10/the-internet-of-bodies-will-change-everything-for-better-or-worse.html

The Internet of Bodies. Opportunities, Risks, and Governance https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR3226.html

[1] The devices that form part of the Internet of Things have also been classified into three generations: the first being devices external to the body; the second, devices that operate inside the body, and the third being those merged with the body.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La internet de los cuerpos como evolución de la internet de las cosas

En este blog hemos publicado varias entradas y referencias sobre la seguridad en la internet de las cosas. El Termcat define este concepto como la “red formada por un conjunto de objetos conectados a internet que pueden comunicarse entre sí y también con humanos, y así transmitir y tratar datos con o sin intervención humana”. Una parte de estos objetos y dispositivos conectados tiene como función captar y procesar datos o información relacionados con el cuerpo humano y hacer su seguimiento. Se habla de estos objetos o dispositivos como la internet de los cuerpos (internet of the bodiesIoB– en inglés).  

La mayoría de estos dispositivos están relacionados con la salud. En un extremo habría los dispositivos relacionados con actividades médicas, ya sea de una manera temporal (por ejemplo, pastillas que captan y transmiten información del interior del cuerpo) o permanente (como las últimas generaciones de marcapasos). En otro extremo encontraríamos la tecnología portable (wearables, en inglés), cada vez más presente en nuestra vida diaria, como los relojes o pulseras inteligentes que registran la actividad física o la frecuencia cardíaca, camas que miden la respiración, balanzas que registran el peso, la grasa o el agua del cuerpo, entre otros valores, o ropa que permite regular la temperatura corporal. [1]

En otoño de 2020 Rand Corporation publicó una investigación acerca de las oportunidades, los riesgos y la gobernanza de estos dispositivos. Por una parte, se preguntaba cuáles eran los beneficios, los riesgos para la seguridad y la privacidad y las implicaciones éticas de la internet de los cuerpos. Por otra parte, se preguntaba qué se estaba haciendo, en Estados Unidos, por regular la internet de los cuerpos y los datos recogidos por estos dispositivos. Por último, intentaba responder la pregunta de qué se podía hacer para compensar los riesgos y los beneficios de la internet de los cuerpos.

Con respecto a los riesgos en el ámbito de la privacidad, existen dudas sobre quién puede llegar a tener acceso a los datos y qué uso podría llegar a darles. En cuanto a los riesgos para la seguridad, serían equivalentes a los de otros dispositivos de la internet de las cosas, como la vulnerabilidad que supone que personas no autorizadas accedan al dispositivo, aunque en los dispositivos sobre el cuerpo humano los peligros potenciales o los daños y efectos si se materializara alguna de las vulnerabilidades serían mucho más elevados.

El rápido crecimiento y desarrollo de estas nuevas tecnologías ha hecho que no exista suficiente normativa al respecto o que todavía esté por concretar cómo se puede aplicar o adaptar la regulación existente. Además, también son necesarios una gran sensibilización y un gran trabajo por parte de los desarrolladores y fabricantes para que minimicen o eliminen las posibles vulnerabilidades de los aparatos.

Para más información:

The Internet of Bodies Will Change Everything, for Better or Worse. – https://www.rand.org/blog/articles/2020/10/the-internet-of-bodies-will-change-everything-for-better-or-worse.html

The Internet of Bodies. Opportunities, Risks, and Governance https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR3226.html

[1] Otra clasificación de los dispositivos de la internet de las cosas es la que los presenta en tres generaciones: la primera la formarían los dispositivos externos al cuerpo; la segunda, los integrados al cuerpo, y la tercera, los fusionados al cuerpo.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La internet dels cossos com a evolució de la internet de les coses

En aquest blog hem publicat diverses entrades i referències sobre la seguretat en la internet de les coses. El Termcat defineix aquest concepte com la “xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans, i així transmetre i tractar dades amb intervenció humana o sense”. Una part d’aquests objectes i dispositius connectats té com a funció captar i processar dades o informació relacionades amb el cos humà i fer-ne el seguiment. D’aquests objectes o dispositius se’n parla com la internet dels cossos (internet of the bodiesIoB–  en anglès).  

La majoria d’aquests dispositius estan relacionats amb la salut. En un extrem hi hauria els dispositius relacionats amb activitats mèdiques, ja sigui d’una manera temporal (per exemple, pastilles que capten i transmeten informació de l’interior del cos) o permanent (com les darreres generacions de marcapassos). En un altre extrem hi trobaríem la tecnologia portable (wearables, en anglès), cada vegada més present en la nostra vida diària, com ara els rellotges o polseres intel·ligents que registren l’activitat física o la freqüència cardíaca, llits que mesuren la respiració, balances que registren el pes, el greix o l’aigua del cos, entre d’altres valors, o roba que permet regular la temperatura corporal. [1]

A la tardor del 2020 Rand Corporation va publicar una investigació sobre les oportunitats, els riscos i la governança d’aquests dispositius. D’una banda, es preguntava quins eren els beneficis, els riscos per a la seguretat i la privacitat i les implicacions ètiques de la internet dels cossos. De l’altra, es preguntava què s’estava fent, als Estats Units, per regular la internet dels cossos i les dades recollides per aquests dispositius. A l’últim, intentava respondre la pregunta de què es podia fer per compensar els riscos i els beneficis de la internet dels cossos.

Pel que fa als riscos en l’àmbit de la privacitat, hi ha dubtes sobre qui pot arribat a tenir accés a les dades i quin ús en podria arribar a fer. Quant als riscos per a la seguretat, serien equivalents als d’altres dispositius de la internet de les coses, com ara la vulnerabilitat que suposa que persones no autoritzades accedeixin al dispositiu, malgrat que en els dispositius sobre el cos humà els perills potencials o els danys i efectes si es materialitzés alguna de les vulnerabilitats serien molt més elevats.

El ràpid creixement i desenvolupament d’aquestes noves tecnologies ha fet que no hi hagi gaire normativa al respecte o que encara estigui per concretar com s’hi pot aplicar o adaptar la regulació existent. A més, també cal una gran sensibilització i un gran treball per part dels desenvolupadors i dels fabricants perquè minimitzin o eliminin les possibles vulnerabilitats dels aparells.

Per a més informació:

The Internet of Bodies Will Change Everything, for Better or Worse. – https://www.rand.org/blog/articles/2020/10/the-internet-of-bodies-will-change-everything-for-better-or-worse.html

The Internet of Bodies. Opportunities, Risks, and Governance https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR3226.html

[1] Una altra classificació dels dispositius de la internet de les coses és la que els presenta en tres generacions: la primera la formarien els dispositius externs al cos; la segona, els integrats al cos, i la tercera, els fusionats al cos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

The World Economic Forum’s Global Risks Report

In 2020, the risk of a pandemic became a reality. According to various surveys conducted by governments and businesses, the damage inflicted over the last year is severe and significant in all spheres of society.

It is in this context that the 16th edition of the World Economic Forum’s Global Risks Report has been published. The analysis centres on the risks and consequences of widening inequalities and societal fragmentation. In some cases, disparities in health outcomes, technology, or workforce opportunities are the direct result of the dynamics the pandemic created. In others, already-present societal divisions have widened, straining weak safety nets and economic structures beyond capacity.

Whether the gaps can be narrowed will depend on the actions taken in the wake of COVID-19 to rebuild with a view towards an inclusive and accessible future. Inaction on economic inequalities and societal divisiveness may further stall action on climate change, which remains an existential threat to humanity.

Growing societal fragmentation—manifested through persistent and emerging risks to human health, rising unemployment, widening digital divides, and youth disillusionment—can have severe consequences in an era of compounded economic, environmental, geopolitical and technological risks.

The immediate human and economic cost of COVID-19 is severe. It threatens to scale back years of progress on reducing poverty and inequality and to further weaken social cohesion and global cooperation. Interactions and abrupt shifts in the markets could lead to dire consequences and lost opportunities for large parts of the global population. Social unrest, political fragmentation and geopolitical tensions will shape the effectiveness of our responses to the other key threats of the next decade: cyberattacks, weapons of mass destruction and, most notably, climate change.

The 2021 Global Risks Report shares the results of the latest Global Risks Perception Survey, followed by analysis of growing social, economic and industrial divisions, their interconnections, and their implications on our ability to resolve major global risks requiring societal cohesion and global cooperation.

The report concludes with proposals for enhancing resilience, drawing from the lessons of the pandemic as well as historical risk analysis.

Among the highest likelihood risks in the next ten years are extreme weather, climate action failure and human-led environmental damage; as well as digital inequality and cybersecurity failure.

Among the highest impact risks in the next decade, the report highlights infectious diseases (China in the top spot), followed by climate action failure and other environmental risks; as well as weapons of mass destruction, livelihood crises and debt crises.

Finally, the report also points to potential employment and livelihood crises, widespread youth disillusionment, digital inequality, economic stagnation, human-made environmental damage, erosion of societal cohesion, and terrorist attacks.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Le rapport sur les risques mondiaux 2021 du Forum économique mondial

En 2020, la menace d’une pandémie mondiale s’est concrétisée. Selon plusieurs enquêtes menées par des gouvernements et des entreprises, tous les domaines de la société ont subi des dommages très graves et d’une grande ampleur.

C’est dans ce contexte que paraît le rapport sur les risques mondiaux 2021 du Forum économique mondial, la 16e édition de ce rapport. L’analyse se concentre sur les risques et les conséquences d’une aggravation des inégalités et de la fragmentation sociale. Dans certains cas, des disparités en matière d’efficacité sanitaire, de technologie ou d’opportunités de travail sont nées directement de la dynamique créée par la pandémie. Dans d’autres cas, les divisions sociales déjà présentes se sont accentuées et ont considérablement affaibli les réseaux de sécurité et les structures économiques.

Il convient de réduire les disparités actuelles, en fonction des actions menées à la suite de la pandémie de COVID-19, afin de reconstruire un avenir inclusif et accessible. Les divisions sociales et l’inaction concernant les inégalités économiques pourraient aggraver le changement climatique, une menace qui pèse toujours sur la planète.

On constate également une fragmentation sociale croissante, qui se manifeste par des risques persistants ou émergents, l’augmentation du chômage, le creusement du fossé numérique et une désillusion accrue chez les jeunes. Cela peut avoir de graves conséquences étant donné que la conjoncture économique est mauvaise et qu’il existe des risques environnementaux, géopolitiques et technologiques.

Le coût humain et économique immédiat de la pandémie de COVID-19 est très lourd. Elle menace d’anéantir les progrès accomplis ces dernières années en matière de réduction de la pauvreté et des inégalités et, à long terme, de fragiliser la cohésion sociale et la coopération mondiale. Les interactions et les mutations brutales des marchés pourraient entraîner des conséquences désastreuses et des pertes d’opportunités pour une grande partie de la population mondiale. Le malaise social, la fragmentation politique et les tensions géopolitiques auront un impact sur l’efficacité de notre réponse aux autres menaces clés de la décennie à venir : les cyberattaques, les armes de destruction massive et, surtout, le changement climatique.

Le rapport sur les risques mondiaux 2021 contient les résultats de la dernière enquête sur la perception des risques mondiaux, suivis de l’analyse de la croissance économique et sociale, des divisions industrielles, de leurs interconnexions et de leurs implications pour notre capacité à répondre aux principaux risques mondiaux qui requièrent une cohésion sociale et une coopération mondiale.

Le rapport se termine par des propositions d’amélioration, de résilience, élaborées à partir des leçons de la pandémie et de l’analyse des risques historiques.

Parmi les risques à plus forte probabilité pour les dix années à venir figurent les conditions météorologiques extrêmes, l’échec de l’action pour le climat et les dommages environnementaux occasionnés par l’homme, ainsi que les inégalités numériques et l’échec de la cybersécurité.

Parmi les risques à plus fort impact pour la prochaine décennie, le rapport liste les maladies infectieuses (avec la Chine au premier rang), suivies de l’échec de l’action pour le climat et d’autres risques environnementaux, ainsi que des armes de destruction massive, des crises de subsistance et des crises de dette.

Le rapport mentionne également les crises de l’emploi et des moyens de subsistance, la désillusion généralisée chez les jeunes, les inégalités numériques, la stagnation économique, les dommages environnementaux occasionnés par l’homme, l’affaiblissement de la cohésion sociale et les attaques terroristes.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Informe de riesgos globales del Foro Económico Mundial

Durante el año 2020, el riesgo de una pandemia mundial se hizo realidad. Según varias encuestas realizadas por gobiernos y empresas, los daños causados durante el último año son muy graves e importantes en todos los ámbitos de la sociedad.

Es en este contexto que se publica la 16.ª edición del Informe de riesgos globales 2021 del Foro Económico Mundial. El análisis se centra en los riesgos y las consecuencias de ampliar las desigualdades y la fragmentación social. En algunos casos, las disparidades en los resultados de la salud, la tecnología o las oportunidades de la mano de obra son el resultado directo de la dinámica creada por la pandemia. En otros, las divisiones sociales ya presentes se han ampliado y han debilitado las redes de seguridad y las estructuras económicas en exceso.

Habría que reducir las distancias actuales, dependiendo de las acciones realizadas a raíz de la pandemia de COVID-19 para reconstruir hacia un futuro inclusivo y accesible. La inacción sobre las desigualdades económicas y la división social pueden continuar con la acción contra el cambio climático, amenaza todavía existente para la humanidad.

Se manifiesta también una creciente fragmentación social a través de riesgos persistentes y emergentes, aumento del paro, ampliación de la grieta digital y desencanto entre los jóvenes, que puede tener graves consecuencias en una era de mala coyuntura económica y de riesgos ambientales, geopolíticos y tecnológicos.

El coste humano y económico inmediato de la pandemia de COVID-19 es muy grave. Amenaza con reducir los años de progreso y de disminución de la pobreza y la desigualdad, y para avanzar, debilitar la cohesión social y la cooperación global. Las interacciones y los cambios bruscos en los mercados podrían conducir a consecuencias terribles y oportunidades perdidas para gran parte de la población mundial. El malestar social, la fragmentación política y las tensiones geopolíticas configurarán la eficacia de nuestra respuesta a las otras amenazas clave de la próxima década: ciberataques, armas de destrucción masiva y, sobre todo, el cambio climático.

En el Informe de riesgo global 2021 se comparten los resultados de la última encuesta de percepción de riesgos globales, seguidos del análisis del crecimiento económico y social, divisiones industriales, sus interconexiones e implicaciones en nuestra capacidad para resolver los principales riesgos mundiales que requieren cohesión social y cooperación global.

El informe finaliza con propuestas de mejora, de resiliencia, extraída de las lecciones de la pandemia y del análisis de riesgos históricos.

Entre los riesgos con mayor probabilidad de los siguientes diez años se encuentran los meteorológicos extremos, el fracaso de la acción climática y los daños ambientales causados por los humanos, así como la desigualdad digital y el fracaso de la ciberseguridad.

Entre los riesgos de mayor impacto para la próxima década, el informe destaca las enfermedades infecciosas –sitúa a China en primer lugar–, seguidas del fracaso de la acción climática y de otros riesgos ambientales, y también las armas de destrucción masiva, crisis de subsistencia o crisis de deuda.

Por último, también incluyen crisis de empleo y medios de subsistencia, desencanto generalizado de los jóvenes, desigualdad digital, estancamiento económico, daños ambientales causados por el hombre, erosión de la cohesión social y ataques terroristas.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Informe de riscos globals del Fòrum Econòmic Mundial

Durant l’any 2020, el risc d’una pandèmia mundial es va fer realitat. Segons diverses enquestes realitzades per governs i empreses, els danys causats durant l’últim any són molt greus i importants en tots els àmbits de la societat.

És en aquest context que es publica la 16a edició de l’Informe de riscos globals 2021 del Fòrum Econòmic Mundial. L’anàlisi se centra en els riscos i les conseqüències d’ampliar les desigualtats i la fragmentació social. En alguns casos, les disparitats en els resultats de la salut, la tecnologia o les oportunitats de la mà d’obra són el resultat directe de la dinàmica creada per la pandèmia. En d’altres, les divisions socials ja presents s’han ampliat i han debilitat les xarxes de seguretat i les estructures econòmiques fora mesura.

Caldria reduir les distàncies actuals, depenent de les accions realitzades arran de la pandèmia de la COVID-19 per reconstruir cap a un futur inclusiu i accessible. La inacció sobre les desigualtats econòmiques i la divisió social poden continuar amb l’acció contra el canvi climàtic, amenaça encara existent per a la humanitat.

Es manifesta també una fragmentació social creixent a través de riscos persistents i emergents, augment de l’atur, ampliació de l’esquerda digital i desencís entre els joves, que pot tenir greus conseqüències en una era de mala conjuntura econòmica i de riscos ambientals, geopolítics i tecnològics.

El cost humà i econòmic immediat de la pandèmia de la COVID-19 és molt greu. Amenaça de reduir els anys de progrés i de disminució de la pobresa i la desigualtat, i per avançar, afeblir la cohesió social i la cooperació global. Les interaccions i els canvis bruscos en els mercats podrien conduir a conseqüències terribles i oportunitats perdudes per a gran part de la població mundial. El malestar social, la fragmentació política i les tensions geopolítiques configuraran l’eficàcia de la nostra resposta a les altres amenaces clau de la propera dècada: ciberatacs, armes de destrucció massiva i, sobretot, el canvi climàtic.

A l’Informe de riscos globals 2021 es comparteixen els resultats de la darrera enquesta de percepció de riscos globals, seguits de l’anàlisi del creixement econòmic i social, divisions industrials, les seves interconnexions i implicacions en la nostra capacitat per resoldre els principals riscos mundials que requereixen cohesió social i cooperació global.

L’informe finalitza amb propostes de millora, de resiliència, extreta de les lliçons de la pandèmia i de l’anàlisi de riscos històrics.

Entre els riscos amb més probabilitat dels següents deu anys es troben els meteorològics extrems, el fracàs de l’acció climàtica i els danys ambientals causats pels humans, així com la desigualtat digital i el fracàs de la ciberseguretat.

Entre els riscos de més impacte per a la propera dècada, l’informe destaca les malalties infeccioses –situa la Xina en primer lloc–, seguides del fracàs de l’acció climàtica i d’altres riscos ambientals, com també les armes de destrucció massiva, crisis de subsistència o crisis de deute.

Finalment, també inclouen crisis d’ocupació i mitjans de subsistència, desencís generalitzat dels joves, desigualtat digital, estancament econòmic, danys ambientals causats per l’home, erosió de la cohesió social i atacs terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français