Aumentan las ayudas a las víctimas de crímenes en los EE.UU.

La Oficina de Programas de Justicia de los Estados Unidos trabaja en los diferentes campos relacionados con el ámbito de la justicia. Uno de los pilares de su tarea es la Oficina de las Víctimas de Crímenes. Durante el pasado mes de septiembre, esta oficina ha organizado en los EE.UU. toda una serie de iniciativas, jornadas y homenajes a todas las tipologías de víctimas de crímenes. Este ámbito de la justicia incluye diferentes programas y, desde hace unos años, ha ido recibiendo mayores dotaciones económicas del Gobierno.

Entre los recursos más destacados, hay cuatro ámbitos de trabajo principales:

  • Honrando a las víctimas y los héroes del 9/11. En el aniversario de los ataques del 11 de septiembre, los norteamericanos se unen para participar en el llamado Día Nacional de Servicio y Recuerdo.
  • El llamado Mes Nacional de Preparación. El presidente de los EE.UU. ha proclamado el mes de septiembre como fecha para prestar atención a las víctimas de los desastres, ya sean naturales o bien obra de los humanos.La Oficina de las Víctimas ofrece un conjunto de herramientas para ayudar a las víctimas de la violencia de masas y el terrorismo, que son, a grandes rasgos, la planificación, la respuesta, la recuperación y los recursos. Este producto multidisciplinario proporciona a las comunidades el marco, las estrategias y los recursos para:
    • Planificar y prepararse antes de que tenga lugar un incidente.
    • Mitigar los efectos de actos futuros sobre las víctimas.
    • Responder a incidentes activos.
    • Recuperarse tras un incidente de violencia de masas o terrorismo.
  • Seguridad para las universidades y los estudiantes universitarios. Con vistas a prestar atención a la seguridad en los campus, se ha reconocido también el mes de septiembre como el Mes Nacional de la Seguridad en los Campus Universitarios. Hay decenas de páginas web dedicadas a la seguridad en los campus, incluso con recursos sobre la criminalidad en este sector.
  • El llamado Mes Nacional de la Herencia Hispana, que normalmente se conmemora del 15 de septiembre al 15 de octubre para reconocer la historia, la cultura y la contribución hispana que han recibido los ciudadanos americanos. Hay una página web de recursos en español destinada a las víctimas de algún crimen de habla hispana.

National Crime Victims' Rights Week April 2 - 8 2017 Strength Resilience Justice 480 x 80

Todos estos recursos están diseñados para poder desarrollar, de manera rápida, campañas de concienciación pública durante el año y para la Semana Nacional de los Derechos de las Víctimas del Crimen (NCVRW, por las siglas en inglés). El mes de abril se celebró con el lema: “Fuerza, Resistencia, Justicia”. Este año ha tratado de reflejar esta visión futura en la que todas las víctimas son fortalecidas por el apoyo que reciben, en que las organizaciones responden a sus retos y las comunidades pueden acceder a la justicia colectiva.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Augmenten els ajuts a les víctimes de crims als EUA

L’Oficina de Programes de Justícia dels Estats Units treballa en els diferents camps relacionats amb l’àmbit de la justícia. Un dels pilars de la seva tasca és l’Oficina de les Víctimes de Crims. Durant el mes de setembre passat, aquesta oficina ha organitzat als EUA tot un seguit d’iniciatives, jornades i homenatges a totes les tipologies de víctimes de crims. Aquest àmbit de la justícia inclou diferents programes i, d’uns anys ençà, ha anat rebent majors dotacions econòmiques del Govern.

Entre els recursos més destacats, hi ha quatre àmbits de treball principals:

  • Honorant les víctimes i els herois del 9/11. En l’aniversari dels atacs de l’11 de setembre, els nord-americans s’uneixen per participar en l’anomenat Dia Nacional de Servei i Record.
  • L’anomenat Mes Nacional de Preparació. El president dels EUA ha proclamat el mes de setembre com a data per parar atenció a les víctimes dels desastres, ja siguin naturals o bé obra dels humans.L’Oficina de les Víctimes ofereix un conjunt d’eines per ajudar les víctimes de la violència de masses i el terrorisme, que són, a grans trets, la planificació, la resposta, la recuperació i els recursos. Aquest producte multidisciplinari proporciona a les comunitats el marc, les estratègies i els recursos per:
    • Planificar i preparar-se abans que tingui lloc un incident.
    • Mitigar els efectes d’actes futurs sobre les víctimes.
    • Respondre a incidents actius.
    • Recuperar-se després d’un incident de violència de masses o terrorisme.
  • Seguretat per a les universitats i els estudiants universitaris. Amb vista a parar atenció a la seguretat als campus, s’ha reconegut també el mes de setembre com el Mes Nacional de la Seguretat als Campus Universitaris. Hi ha desenes de pàgines web dedicades a la seguretat als campus, fins i tot amb recursos sobre la criminalitat en aquest sector.
  • L’anomenat Mes Nacional de l’Herència Hispana, que normalment es commemora del 15 de setembre al 15 d’octubre per reconèixer la història, la cultura i la contribució hispana que han rebut els ciutadans americans. Hi ha una pàgina web de recursos en espanyol destinada a les víctimes d’algun crim de parla hispana.

National Crime Victims' Rights Week April 2 - 8 2017 Strength Resilience Justice 480 x 80

Tots aquests recursos estan dissenyats per poder desenvolupar, de manera ràpida, campanyes de conscienciació pública durant l’any i per a la Setmana Nacional dels Drets de les Víctimes del Crim (NCVRW, per les sigles en anglès). El mes d’abril es va celebrar amb el lema: “Força, Resistència, Justícia”. Enguany ha tractat de reflectir aquesta visió futura en la qual totes les víctimes són enfortides pel suport que reben, en què les organitzacions responen als seus reptes i les comunitats poden accedir a la justícia col·lectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

The consequences of the irresponsible treatment of news items concerning intimate partner violence

News Coverage of Intimate Partner Homicides in New York City (2013-16)The mayor of the city of New York’s office has recently published a study on the treatment of intimate homicides carried out by a partner in news items published in the press between 2013 and 2016 (442 articles published in the media). The study points out that superficial and irresponsible information about violence perpetrated by the partner re-victimises the persons who have suffered and read the news. In addition, such treatment can serve to perpetuate cycles of abuse. More specifically, the report stresses the sensationalist perspective linked to particularly extreme situations, such as the murder of women by their partners or ex-partners, meaning femicides.

The study News Coverage of Intimate Partner Homicides in New York City (2013-16)”, written by Sandhya Kajeepeta, Kara Noesner and Edward Hill, mainly stresses the following:

  • Only ten of the 442 articles (2.3%) which covered intimate partner homicides that took place in New York during the period 2013-2016, had referred to the expertise of a lawyer with experience of this type of homicides.
  • Only 15% of the articles used specific terms like “domestic violence”, “intimate partner violence” or “domestic abuse”, and less than 8% of the articles describe the homicide as intimate by relating it to the violence.
  • Less than 6% of the articles include the homicide within the broader context of the social problem involving intimate partner violence.
  • Only seven articles (1.6%) included information about services and resources for victims of this nature of violence.
  • The study also points out the different way of covering news items when the victims of the homicides are men and the perpetrators are women, rather than when the victims are women and the perpetrators are men, which are more common.

In our case, in 2004 the Association of Journalists of Catalonia and the Department for Women of Barcelona Council drew up some Recommendations for the Treatment of Male Violence for news and entertainment programmes in the media, based on a commission constituted for this purpose. In 2009, to complement Catalan law 5/2008, of 24 April, referring to the right of women to eradicate male violence which in its article 23 regulates the treatment of information, and, retrieving the work initiated in 2004, these recommendations were updated, via a new commission constituted by the entities which had already participated in the work group which the Area of Equality and Citizenship of the Barcelona Provincial Council, the Security Programme against Male Violence of the Department of the Interior and the Observatory of Women in the Media had already joined. The result was a document of recommendations for the treatment of male violence in the media, which establishes different lines to be borne in mind when dealing with a news item of this nature, stressing the importance of giving verified and contrasted information, and then to follow it up, while at all times respecting the dignity and intimacy of those affected and avoiding sensationalist and drama-related details of such news. You will find the document on this link: Recommendations. The treatment of male violence in the media. In this line of work, the Association of Women Journalists since 2006 has carried out an annual analysis of how the media treats information concerning male violence within the couple and how they apply these recommendations to their daily informative tasks. You can access their latest study Impact of the Recommendations concerning the treatment of male violence in the Media (2016) on their website.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

 

Conseqüències d’un tractament irresponsable de les notícies sobre violència íntima de parella

News Coverage of Intimate Partner Homicides in New York City (2013-16)

L’Oficina de l’Alcalde de la ciutat de Nova York ha publicat recentment un estudi sobre el tractament dels homicidis íntims perpetrats per la parella a les notícies publicades en premsa entre el 2013 i el 2016 (442 articles publicats a mitjans de comunicació). L’estudi apunta que les informacions superficials o irresponsables sobre la violència infligida per la parella revictimitzen les persones que n’han patit i que llegeixen la notícia. A més, aquest tractament pot contribuir a perpetuar els cicles d’abús. En concret, l’informe subratlla la perspectiva sensacionalista emprada en les situacions especialment extremes, com són els assassinats de les dones per part de les seves parelles o exparelles, és a dir, els feminicidis.

L’estudi , elaborat per Sandhya Kajeepeta, Kara Noesner i Edward Hill, destaca principalment que:

  • Només deu dels 442 articles (2,3%) que van cobrir els homicidis íntims de parella succeïts a Nova York en el període 2013-2016 van comptar com a font experta amb un advocat o advocada amb experiència en aquest tipus d’homicidi.
  • Només el 15% dels articles van fer servir termes específics com “violència domèstica”, “violència íntima de parella” o “abús domèstic”, i menys del 8% descriuen l’homicidi com a íntim relacionant-lo amb la violència.
  • Menys del 6% dels articles enquadren l’homicidi dins d’un problema social més ampli de la violència íntima de parella.
  • Només set articles (1,6%) van incloure informació sobre serveis i recursos per a les víctimes d’aquesta violència.
  • L’estudi també assenyala que es va fer una cobertura diferent de la notícia entre els homicidis en què les víctimes eren homes i les perpetradores eren dones, i els que implicaven víctimes dones i perpetradors homes, més habituals.

Al nostre país, l’any 2004 el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Regidoria de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona van elaborar, en el si d’una comissió constituïda a l’efecte, el document Recomanacions. El tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació, que posava èmfasi en el cas dels programes informatius i d’entreteniment.

L’any 2009, per donar compliment a la Llei catalana 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, l’article 23 de la qual regula el tractament de la informació, i recuperant la feina iniciada el 2004, aquestes recomanacions es van actualitzar, mitjançant una nova comissió formada per les entitats que ja van participar en el grup de treball anterior, a la qual es van sumar l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior i l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. El resultat fou un document de recomanacions per al tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació que estableix diferents eixos que cal tenir en compte a l’hora de tractar una notícia d’aquest àmbit, que destaquen la importància de donar una informació contrastada i rigorosa, així com de fer-ne un seguiment, tot respectant la dignitat i intimitat de les persones afectades i evitant detalls de sensacionalisme o dramatisme a la notícia.

En aquesta línia de treball, des de l’any 2006, l’Associació de Dones Periodistes du a terme una anàlisi anual sobre com tracten els mitjans de comunicació la informació sobre violència masclista en l’àmbit de la parella i com apliquen en el seu dia a dia informatiu aquestes recomanacions. Podeu consultar el darrer estudi Impacte de les recomanacions sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació 2016 al seu web.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Consecuencias de un tratamiento irresponsable de las noticias sobre violencia íntima de pareja

News Coverage of Intimate Partner Homicides in New York City (2013-16)La Oficina del Alcalde de la ciudad de Nueva York ha publicado recientemente un estudio sobre el tratamiento de los homicidios íntimos perpetrados por la pareja en las noticias publicadas en prensa entre 2013 y 2016 (442 artículos publicados en medios de comunicación). El estudio apunta que las informaciones superficiales o irresponsables sobre la violencia infligida por la pareja revictimizan a las personas que la han sufrido y que leen la noticia. Además, este tratamiento puede contribuir a perpetuar los ciclos de abuso. En concreto, el informe subraya la perspectiva sensacionalista utilizada en las situaciones especialmente extremas, como son los asesinatos de las mujeres por parte de sus parejas o exparejas, es decir, los feminicidios.

El estudio News Coverage of Intimate Partner Homicides in New York City (2013-16), elaborado por Sandhya Kajeepeta, Kara Noesner y Edward Hill, destaca principalmente que:

  • Sólo diez de los 442 artículos (2,3%) que cubrieron los homicidios íntimos de pareja sucedidos en Nueva York en el periodo 2013-2016 contaron como fuente experta con un abogado o abogada con experiencia en este tipo de homicidio.
  • Sólo el 15% de los artículos utilizaron términos específicos como “violencia doméstica”, “violencia íntima de pareja” o “abuso doméstico”, y menos del 8% describen el homicidio como íntimo relacionándolo con la violencia.
  • Menos del 6% de los artículos encuadran el homicidio dentro de un problema social más amplio de la violencia íntima de pareja.
  • Sólo siete artículos (1,6%) incluyeron información sobre servicios y recursos para las víctimas de esta violencia.
  • El estudio también señala que se hizo una cobertura diferente de la noticia entre los homicidios en que las víctimas eran hombres y las perpetradoras eran mujeres, y los que implicaban víctimas mujeres y perpetradores hombres, más habituales.

En nuestro país, en 2004 el Colegio de Periodistas de Cataluña y la Concejalía de las Mujeres del Ayuntamiento de Barcelona elaboraron, en el seno de una comisión constituida al efecto, el documento Recomendaciones. El tratamiento de la violencia machista en los medios de comunicación, que ponía énfasis en el caso de los programas informativos y de entretenimiento.

El año 2009, para dar cumplimiento a la Ley catalana 5/2008, de 24 de abril, del derecho de las mujeres a erradicar la violencia machista, cuyo artículo 23 regula el tratamiento de la información, y recuperando el trabajo iniciado en 2004, estas recomendaciones se actualizaron, mediante una nueva comisión formada por las entidades que ya participaron en el grupo de trabajo anterior, a la que se sumaron el Área de Igualdad y Ciudadanía de la Diputación de Barcelona, el Programa de Seguridad contra la Violencia Machista del Departamento de Interior y el Observatorio de las Mujeres en los Medios de Comunicación. El resultado fue un documento de recomendaciones para el tratamiento de la violencia machista en los medios de comunicación que establece diferentes ejes que deben tenerse en cuenta a la hora de tratar una noticia de este ámbito, que destacan la importancia de dar una información contrastada y rigurosa, así como de hacer un seguimiento, respetando la dignidad e intimidad de las personas afectadas y evitando detalles de sensacionalismo o dramatismo en la noticia.

En esta línea de trabajo, desde el año 2006, la Asociación de Mujeres Periodistas lleva a cabo un análisis anual sobre cómo tratan los medios de comunicación la información sobre violencia machista en el ámbito de la pareja y cómo aplican en su día a día informativo estas recomendaciones. Pueden consultar el último estudio Impacto de las recomendaciones sobre el tratamiento de la violencia machista en los medios de comunicación (2016) en su web.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Conséquences d’un traitement irresponsable des informations sur la violence conjugale

News Coverage of Intimate Partner Homicides in New York City (2013-16)Le Cabinet du Maire de la ville de New York a publié récemment une étude sur le traitement des homicides au sein du couple – perpétrés par le conjoint – dans les informations publiées dans la presse entre 2013 et 2016 (442 articles publiés dans les médias). L’étude fait apparaître que les informations superficielles ou irresponsables sur la violence conjugale sont perçues comme une revictimisation des personnes qui l’ont subie lorsqu’elles lisent l’article. De plus, ce traitement peut contribuer à perpétuer les cycles d’abus. Le rapport souligne notamment l’aspect sensationnaliste donné aux situations particulièrement extrêmes comme les assassinats de femmes par leur conjoint ou ex-conjoint, autrement dit les « féminicides ».

L’étude News Coverage of Intimate Partner Homicides in New York City (2013-16), élaborée par Sandhya Kajeepeta, Kara Noesner et Edward Hill, rapporte essentiellement que :

  • Seuls dix des 442 articles (2,3%) qui ont couvert les meurtres conjugaux survenus à New York sur la période 2013-2016 ont utilisé comme source un avocat ou une avocate ayant de l’expérience dans ce type d’homicides.
  • Seuls 15% des articles ont utilisé des termes spécifiques tels que « violence conjugale », « violence au sein du couple » ou « abus domestique » et moins de 8% des articles décrivent l’homicide comme « conjugal » en l’associant à la violence.
  • Moins de 6% des articles encadrent l’homicide dans un problème social de violence conjugale plus vaste.
  • Seuls sept articles (1,6%) ont donné des informations sur les services et recours pour les victimes de ce type de violence.
  • L’étude signale aussi la différence de couverture de l’information entre les homicides où les victimes sont des hommes et les auteurs sont des femmes et ceux où les victimes sont des femmes et les auteurs sont des hommes, qui sont les plus courants.

Chez nous, en 2004, l’Ordre des journalistes de Catalogne et le Secrétariat aux droits des femmes de la Mairie de Barcelone ont élaboré des « recommandations sur le traitement de la violence sexiste dans les programmes d’information des médias », moyennant une commission constituée à cet effet. En 2009, en application de la Loi catalane 5/2008 du 24 avril, sur le droit des femmes à éradiquer la violence sexiste, dont l’article 23 régule le traitement de l’information, et en reprenant le travail entamé en 2004, ces recommandations ont été mise à jour moyennant une nouvelle commission formée par les organismes qui avaient déjà participé au groupe de travail précédent, à laquelle sont venus se joindre le département de l’Égalité et de la Citoyenneté du Conseil général de Barcelone, le Programme de sécurité contre la violence sexiste du département de l’Intérieur et l’Observatoire des femmes dans les médias. Il en a résulté un document de recommandations pour le traitement de la violence sexiste dans les médias, établissant plusieurs axes à prendre en compte lorsqu’on traite une information à ce propos et soulignant l’importance d’offrir des informations recoupées et rigoureuses et d’en faire un suivi, tout en respectant la dignité et l’intimité des personnes affectées et en évitant les détails sensationnalistes ou dramatiques de l’information. Vous trouverez le document sur ce lien : Recommandations. Le traitement de la violence sexiste dans les médias. Suivant cette ligne de travail, l’Association de femmes journalistes réalise depuis 2006 une analyse annuelle sur la manière dont les médias traitent l’information sur la violence sexiste au sein du couple et sur la manière dont ils appliquent ces recommandations au quotidien dans l’information. Vous pouvez consulter la dernière étude Impact des recommandations sur le traitement de la violence sexiste dans les médias (2016) sur son site web.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

La prédisposition à recevoir des populations étrangères s’érode en Allemagne

Willkommenskultur im „Stresstest“La vague de réfugiés accueillis en Allemagne ces dernières années (plus d’un million) semble avoir provoqué une certaine usure de la traditionnelle prédisposition des Allemands à recevoir des nouveaux venus.

Les résultats d’une enquête publiés récemment[1] sont explicites quant à l’état de la problématique liée à cette question dans les Länders allemands, surtout si on les compare à ceux des enquêtes de 2012 et 2015. En premier lieu, il faut dire qu’aujourd’hui encore, la prédisposition à accueillir des ressortissants étrangers reste majoritaire. Il y a toutefois une différence entre l’attitude à l’égard des réfugiés et envers les immigrés. Ces derniers sont encore perçus comme positifs de façon majoritaire (74% de la population des Länders occidentaux et 53% des Länders orientaux). Concernant les réfugiés, la situation commence à s’effriter, surtout à l’est où seuls 33% des personnes interrogées les perçoivent de manière positive. À l’ouest, 65% répondent qu’en ce qui les concerne, les réfugiés sont toujours les bienvenus dans le pays.

La question des réfugiés suscite une nette critique chez les autres membres de l’Union européenne, où le nombre d’individus accueillis est loin d’être comparable à celui de l’Allemagne. C’est là un facteur de grande déception parmi la population.

Les symptômes d’usure se font sentir clairement. La majorité de la population (54%) pense que la capacité de l’Allemagne à accueillir plus de réfugiés a atteint sa limite et seuls deux individus sur cinq seraient disposés à en accepter davantage pour des raisons humanitaires. La majorité des Allemands pense que les refugiés devraient être autorisés à travailler beaucoup plus rapidement qu’à l’heure actuelle. Ils pensent aussi que tous les États membres de l’Union devraient être obligés d’accepter un certain nombre de refugiés. Même pas un quart des interviewés pensent que les réfugiés ne sont que de passage et que le gouvernement ne devrait donc pas s’efforcer de les intégrer.

Pour l’heure, seuls les plus jeunes (entre 14 et 29 ans) soutiennent (par une mince majorité) que l’Allemagne devrait continuer à accepter des réfugiés pour des raisons humanitaires. Chez les autres tranches d’âge, ceux qui sont pour continuer à recevoir des réfugiés ne font pas la majorité. En général, la perception des avantages qu’offrent les nouveaux arrivants a diminué et les inconvénients sont aujourd’hui plus palpables.

[1]https://www.bertelsmann-stiftung.de/fileadmin/files/Projekte/28_Einwanderung_und_Vielfalt/IB_Umfrage_Willkommenskultur_2017.pdf

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

La predisposición en Alemania a recibir población extranjera se erosiona

Willkommenskultur im „Stresstest“La ola de refugiados acogidos en Alemania los últimos años (más de un millón) parece haber provocado un cierto desgaste en la tradicional predisposición de los alemanes a recibir a recién llegados.

Los resultados de una encuesta publicados recientemente aportan mucha luz al estado de la cuestión sobre este tema por tierras alemanas, sobre todo si se comparan con los de las encuestas de 2012 y 2015. En primer lugar, hay que decir que todavía hoy la predisposición a dar la bienvenida a gente de fuera es mayoritaria. Sin embargo, existen diferencias entre la actitud hacia los refugiados y hacia los inmigrantes. Estos últimos son todavía vistos como positivos de forma mayoritaria (un 74% de la población en los länder occidentales y un 53% en los orientales). Con los refugiados la situación empieza a tambalearse, sobre todo en el este, donde sólo un 33% de los encuestados los ven de forma positiva. En el oeste, todavía un 65% responden que, para ellos, los refugiados son bienvenidos en el país.

En el caso de los refugiados aparece una crítica muy clara al resto de socios de la Unión Europea, que no han asumido un número de refugiados comparable ni de lejos al de Alemania. Este es un factor que ha provocado mucha decepción entre la población.

Los síntomas de agotamiento se muestran claramente. La mayoría de la población (54%) cree que la capacidad de Alemania de acoger a más refugiados está al límite y sólo dos de cada cinco encuestados estarían dispuestos a aceptar más por razones humanitarias. La mayoría de los alemanes piensa que los refugiados tendrían que ser autorizados a trabajar mucho más rápidamente que ahora. Asimismo, creen que todos los estados miembros de la Unión tendrían que tener un número concreto de refugiados, que deberían aceptar necesariamente. No llegan a la cuarta parte de los encuestados los que piensan que los refugiados son visitas temporales y, por lo tanto, el gobierno no debería hacer ningún esfuerzo por integrarlos.

En estos momentos, sólo los más jóvenes (entre 14 y 29 años) mantienen, por una ajustada mayoría, que Alemania tendría que seguir aceptando refugiados por razones humanitarias. En el resto de franjas de edad, no llegan a la mayoría los partidarios de seguir recibiendo refugiados. En general, la percepción de las ventajas que comporta la población llegada ha disminuido y los inconvenientes son ahora más visibles.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

La predisposició a Alemanya a rebre població estrangera s’erosiona

Willkommenskultur im „Stresstest“

L’onada de refugiats acollits a Alemanya els últims anys (més d’un milió) sembla haver provocat un cert desgast en la tradicional predisposició dels alemanys a rebre nouvinguts.

Els resultats d’una enquesta publicats recentment aporten molta llum a l’estat de la qüestió sobre aquest tema per terres alemanyes, sobretot si es comparen amb els de les enquestes del 2012 i el 2015. En primer lloc, cal dir que encara avui la predisposició a donar la benvinguda a gent de fora és majoritària. Hi ha, però, diferències, entre l’actitud cap als refugiats i cap als immigrants. Aquests darrers són encara vistos com a positius de manera majoritària (un 74% de la població als länder occidentals i un 53% als orientals). Amb els refugiats la situació comença a trontollar, sobretot a l’est, on només un 33% dels enquestats els veuen de manera positiva. A l’oest, encara un 65% responen que, per a ells, els refugiats són benvinguts al país.

En el cas dels refugiats apareix una crítica molt clara a la resta de socis de la Unió Europea, que no han assumit un nombre de refugiats comparable ni de lluny al d’Alemanya. Aquest és un factor que ha provocat molta decepció entre la població.

Els símptomes d’esgotament es mostren de manera clara. La majoria de la població (54%) creu que la capacitat d’Alemanya d’acollir més refugiats és al límit i només dos de cada cinc enquestats estarien disposats a acceptar-ne més per raons humanitàries. La majoria dels alemanys pensa que els refugiats haurien de ser autoritzats a treballar molt més ràpidament que no pas ara. Així mateix, creuen que tots els estats membres de la Unió haurien de tenir un nombre concret de refugiats, que haurien d’acceptar necessàriament. No arriben a la quarta part dels enquestats els que pensen que els refugiats són visites temporals i, per tant, el govern no hauria de fer cap esforç per integrar-los.

En aquests moments, només els més joves (entre 14 i 29 anys) mantenen, per una ajustada majoria, que Alemanya hauria de continuar acceptant refugiats per raons humanitàries. En la resta de franges d’edat, no arriben a la majoria els partidaris de continuar rebent refugiats. En general, la percepció dels avantatges que comporta la població arribada ha disminuït i els inconvenients són ara més visibles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

German willingness to receive foreigners is eroding

Willkommenskultur im „Stresstest“The wave of refugees welcomed into Germany in recent years (over a million) seems to some extent to have worn out the traditional German predisposition to welcome in outsiders.

The results of a survey published recently [1]shed a great deal of light on the matter in question in Germany, especially if we compare these with those of surveys carried out in 2012 and 2015. First, it must be said that even now willingness to welcome in outsiders is predominant. There are, however, differences between the attitude towards refugees and the one towards immigrants. The latter are still seen as positive by most (74% of the population in the western Länders and 53% in the east). With refugees, the situation begins change, especially in the east where only 33% of those interviewed took a positive view. In the west 65% still regard refugees to be welcome in the country.

In the case of refugees there appears a criticism of the other members of the European Union who have not accepted anywhere near the number of refugees that Germany has. This is a factor which has been a great source od disappointment to the German people.

Symptoms of fatigue are clearly evident. Most of the population (54%) believe that Germany’s ability to welcome in refugees is at its limit and only of two of every five would be prepared to accept more for humanitarian reasons. Most Germans think that refugees should be authorised to work much more rapidly than is the case at the moment. They also feel that all member states of the Union should have a specific number of refugees that they should be obliged to accept. Those who think that refugees are in a temporary situation and therefore the government should not make any effort to integrate them account for less than a quarter of those interviewed.

At this moment, only the youngest (between 14 and 29) feel (by a narrow majority), that Germany should continue to accept refugees for humanitarian reasons. Other age groups are mostly not in favour of continuing to accept refuges. In general, the perception of the advantages provided by the incoming population has decreased and the drawbacks are now more visible.

[1] https://www.bertelsmann-stiftung.de/fileadmin/files/Projekte/28_Einwanderung_und_Vielfalt/IB_Umfrage_Willkommenskultur_2017.pdf

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français