Los tribunales de supervisión intensiva: una nueva estrategia para reducir la reincidencia en el Reino Unido

Notes de seguretatDeixa un comentari

El gobierno del Reino Unido ha anunciado una ampliación importante de los Tribunales de Supervisión Intensiva (Intensive Supervision Courts), un modelo inspirado en experiencias desarrolladas en los Estados Unidos, especialmente en el estado de Tejas. El objetivo principal es reducir la reincidencia entre los delincuentes habituales de baja gravedad mediante un sistema que combina un control judicial muy estricto con programas de rehabilitación y apoyo social.

Para impulsar esta iniciativa, el Ministerio de Justicia destinará 9 millones de libras a ampliar el número de sedes de estos tribunales, que pasarán de cinco a once, repartidas por el país. La medida se centrará especialmente en personas con un largo historial de delitos menores, mujeres e infractores con problemas de adicciones u otros factores que dificultan su reinserción.

A diferencia del modelo judicial tradicional, estos tribunales establecen una relación continuada entre juez y e infractores. Cada participante comparece periódicamente ante el mismo juez, que supervisa el cumplimiento de las condiciones impuestas, evalúa la evolución del caso y puede adaptar las medidas según los resultados obtenidos. Esta supervisión continuada pretende reforzar la responsabilidad personal y garantizar que los compromisos adquiridos se cumplan de manera efectiva.

Los participantes tienen que asistir obligatoriamente a las sesiones judiciales, seguir programas de tratamiento contra las adicciones, participar en actividades de rehabilitación y cumplir cualquier otra condición que establezca el tribunal. El incumplimiento comporta consecuencias inmediatas, como un incremento de las medidas de control, la imposición de dispositivos de monitorización electrónica o, en los casos más graves, el ingreso en prisión por haber vulnerado las condiciones de la sentencia.

El gobierno británico defiende esta estrategia argumentando que muchos de los delincuentes reincidentes tienen problemas de salud mental, adicciones, traumas personales o situaciones de vulnerabilidad social que contribuyen directamente a la comisión reiterada de delitos. Por este motivo, considera que actuar únicamente con penas de prisión a menudo no resuelve las causas que originan la conducta delictiva y puede favorecer un ciclo continuo de reincidencia.

Los datos que aporta el Ministerio indican que los tribunales de resolución de problemas implantados en varios países han conseguido reducir aproximadamente en un tercio las nuevas detenciones respecto a los sistemas tradicionales. También se destaca la experiencia de Tejas, donde este enfoque se asocia con una disminución significativa de la población penitenciaria y una reducción del 29 % de los índices de criminalidad.

Los primeros resultados de los proyectos piloto desarrollados en Birmingham, Bristol, Liverpool y Teesside también se valoran positivamente. Según la evaluación oficial, aproximadamente dos tercios de los participantes cumplieron íntegramente las

condiciones impuestas por el tribunal. Entre los infractores con problemas graves de drogodependencia, los controles toxicológicos dieron resultados negativos en cerca de dos terceras partes de los casos. Además, los profesionales de los servicios de libertad vigilada y los equipos de tratamiento han observado una disminución del consumo de drogas y alcohol, así como una mejor atención de los problemas de salud mental.

Desde una perspectiva de seguridad pública, esta iniciativa representa un cambio de paradigma. El objetivo ya no es únicamente sancionar el delito, sino reducir el riesgo de que los infractores vuelvan a delinquir. Si los factores de riesgo se pueden controlar mediante una supervisión estrecha y un tratamiento adecuado, es posible disminuir el número de víctimas, reducir la presión sobre el sistema penitenciario y optimizar los recursos destinados a la lucha contra la delincuencia.

Este modelo también permite reservar las plazas penitenciarias para los delincuentes más peligrosos, mientras que los infractores de menor riesgo se someten a un control intensivo dentro de la comunidad. Paralelamente, el gobierno británico ha anunciado un incremento de hasta 700 millones de libras en la financiación de los servicios de libertad vigilada hasta el 2028–2029, la incorporación de al menos 1.300 nuevos agentes de supervisión y una ampliación sin precedentes de los sistemas de monitorización electrónica mediante dispositivos GPS y controles de alcoholemia.

En conjunto, esta reforma refleja una tendencia cada vez más presente en las políticas de seguridad modernas: combinar la firmeza en el cumplimiento de las condenas con intervenciones orientadas a abordar las causas de la reincidencia. Aunque será necesario evaluar los resultados a largo plazo, la experiencia internacional sugiere que este tipo de tribunales pueden contribuir a mejorar la seguridad ciudadana y la eficiencia del sistema de justicia penal.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Els tribunals de supervisió intensiva: una nova estratègia per reduir la reincidència al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat una ampliació important dels Tribunals de Supervisió Intensiva (Intensive Supervision Courts), un model inspirat en experiències desenvolupades als Estats Units, especialment a l’estat de Texas. L’objectiu principal és reduir la reincidència entre els delinqüents habituals de baixa gravetat mitjançant un sistema que combina un control judicial molt estricte amb programes de rehabilitació i suport social.

Per impulsar aquesta iniciativa, el Ministeri de Justícia destinarà 9 milions de lliures a ampliar el nombre de seus d’aquests tribunals, que passaran de cinc a onze, repartides pel país. La mesura se centrarà especialment en persones amb un llarg historial de delictes menors, dones i infractors amb problemes d’addiccions o altres factors que en dificulten la reinserció.

A diferència del model judicial tradicional, aquests tribunals estableixen una relació continuada entre el jutge i els infractors. Cada participant compareix periòdicament davant del mateix jutge, que supervisa el compliment de les condicions imposades, avalua l’evolució del cas i pot adaptar les mesures segons els resultats obtinguts. Aquesta supervisió continuada pretén reforçar la responsabilitat personal i garantir que els compromisos adquirits es compleixin de manera efectiva.

Els participants han d’assistir obligatòriament a les sessions judicials, seguir programes de tractament contra les addiccions, participar en activitats de rehabilitació i complir qualsevol altra condició que estableixi el tribunal. L’incompliment comporta conseqüències immediates, com ara un increment de les mesures de control, la imposició de dispositius de monitoratge electrònic o, en els casos més greus, l’ingrés a presó per haver vulnerat les condicions de la sentència.

El govern britànic defensa aquesta estratègia argumentant que molts dels delinqüents reincidents tenen problemes de salut mental, addiccions, traumes personals o situacions de vulnerabilitat social que contribueixen directament a la comissió reiterada de delictes. Per aquest motiu, considera que actuar únicament amb penes de presó sovint no resol les causes que originen la conducta delictiva i pot afavorir un cicle continu de reincidència.

Les dades que aporta el Ministeri indiquen que els tribunals de resolució de problemes implantats en diversos països han aconseguit reduir aproximadament en un terç les noves detencions respecte dels sistemes tradicionals. També es destaca l’experiència de Texas, on aquest enfocament s’associa amb una disminució significativa de la població penitenciària i una reducció del 29 % dels índexs de criminalitat.

Els primers resultats dels projectes pilot desenvolupats a Birmingham, Bristol, Liverpool i Teesside també es valoren positivament. Segons l’avaluació oficial, aproximadament dos terços dels participants van complir íntegrament les condicions imposades pel tribunal. Entre els infractors amb problemes greus de drogodependència, els controls toxicològics van donar resultats negatius en prop de dues terceres parts dels casos. A més, els professionals dels serveis de llibertat vigilada i els equips de tractament han observat una disminució del consum de drogues i alcohol, així com una millor atenció dels problemes de salut mental.

Des d’una perspectiva de seguretat pública, aquesta iniciativa representa un canvi de paradigma. L’objectiu ja no és únicament sancionar el delicte, sinó reduir el risc que els infractors tornin a delinquir. Si els factors de risc es poden controlar mitjançant una supervisió estreta i un tractament adequat, és possible disminuir el nombre de víctimes, reduir la pressió sobre el sistema penitenciari i optimitzar els recursos destinats a la lluita contra la delinqüència.

Aquest model també permet reservar les places penitenciàries per als delinqüents més perillosos, mentre que els infractors de menys risc se sotmeten a un control intensiu dins de la comunitat. Paral·lelament, el govern britànic ha anunciat un increment de fins a 700 milions de lliures en el finançament dels serveis de llibertat vigilada fins al 2028–2029, la incorporació d’almenys 1.300 nous agents de supervisió i una ampliació sense precedents dels sistemes de monitoratge electrònic mitjançant dispositius GPS i controls d’alcoholèmia.

En conjunt, aquesta reforma reflecteix una tendència cada vegada més present en les polítiques de seguretat modernes: combinar la fermesa en el compliment de les condemnes amb intervencions orientades a abordar les causes de la reincidència. Tot i que serà necessari avaluar-ne els resultats a llarg termini, l’experiència internacional suggereix que aquest tipus de tribunals poden contribuir a millorar la seguretat ciutadana i l’eficiència del sistema de justícia penal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’opportunisme criminel : comment les réseaux de criminalité organisée évoluent au sein de l’Union européenne

Notes de seguretatDeixa un comentari

Le dernier rapport d’Europol, « Décoder les réseaux criminels les plus menaçants de l’UE : Numéro 2 – Le modèle de l’opportunisme criminel », publié en juin 2026, dresse un état des lieux actualisé de la criminalité organisée dans l’Union européenne mettant en lumière une réalité de plus en plus manifeste : les organisations criminelles ne se contentent pas de résister à la pression policière, elles évoluent en permanence en tirant parti des opportunités offertes par les environnements numérique, financier et géopolitique.

L’une des données les plus marquantes est que 76 % des 821 réseaux criminels à haut risque recensés par Europol en 2024 ne figurent plus aujourd’hui parmi les plus dangereux. Ce résultat est le fruit de nombreuses opérations coordonnées entre les forces de police européennes, basées sur le renseignement criminel, les enquêtes financières et la coopération internationale. Dans de nombreux cas, les organisations ont été démantelées, tandis que dans d’autres, elles se sont fragmentées, ont modifié leur structure ou ont perdu une partie de leurs capacités opérationnelles.

Ces résultats encourageants masquent toutefois une réalité plus préoccupante. Le rapport identifie 198 réseaux criminels toujours actifs qui comptent parmi les plus solides, les plus hiérarchisés et les plus difficiles à neutraliser. De plus, durant cette même période, 533 nouveaux réseaux sont apparus, illustrant l’extraordinaire capacité d’adaptation de la criminalité organisée. Lorsqu’une organisation disparaît, d’autres émergent rapidement pour occuper l’espace laissé vacant.

Europol souligne que ces réseaux n’agissent pas de manière isolée. Ils s’inscrivent dans un véritable écosystème criminel, où différents groupes coopèrent, partagent des ressources, des services spécialisés, des compétences et des contacts. Cette forte interconnexion renforce leur résilience et leur permet de réagir rapidement à toute action policière.

Le rapport met aussi en évidence la transformation technologique de la criminalité organisée. Les organisations criminelles ont de plus en plus recours aux plateformes numériques, aux applications de communication chiffrée, aux services en ligne et aux outils fondés sur l’intelligence artificielle pour étendre leurs activités, attirer des victimes, automatiser les processus et réduire le risque de détection. Ce phénomène démontre que la numérisation représente une opportunité tant pour la société que pour les criminels.

Sur le plan économique, les réseaux criminels exploitent les failles des systèmes financiers pour dissimuler les revenus issus de leurs activités illicites. L’utilisation de cryptomonnaies, de techniques sophistiquées de blanchiment de capitaux et d’entreprises en apparence légitimes facilite les transferts de fonds

entre pays ainsi que le réinvestissement des profits dans de nouvelles activités criminelles. Cette professionnalisation rend les enquêtes de plus en plus complexes et impose une coopération étroite entre les services de police, les autorités judiciaires et les organismes financiers.

Selon Europol, les réseaux analysés regroupent plus de 400 000 membres de 118 nationalités différentes et exercent des activités criminelles très diverses. Parmi les plus répandues figurent le trafic de drogues, la cybercriminalité, la traite des êtres humains, la fraude financière, l’exploitation de la main-d’œuvre et d’autres formes de criminalité grave, souvent à dimension internationale.

Les responsables d’Europol estiment que les résultats obtenus jusqu’à présent démontrent l’efficacité de la coopération policière européenne, mais rappellent que la lutte contre la criminalité organisée ne peut se limiter à l’arrestation des délinquants. Elle exige une réponse globale associant les administrations publiques, le secteur privé, les entreprises technologiques, les institutions financières et les citoyens. La prévention, l’échange d’informations et l’innovation constituent des éléments essentiels pour réduire les opportunités dont profitent ces organisations.

Une autre constatation pertinente est que les groupes criminels font preuve d’un opportunisme remarquable. Toute crise économique, tout conflit international, toute avancée technologique ou toute évolution réglementaire peut devenir une nouvelle source de commerce illicite. Cette capacité d’adaptation oblige les autorités à anticiper les risques, à renforcer le renseignement stratégique et à investir dans de nouveaux outils d’analyse et d’investigation.

En définitive, le rapport d’Europol transmet un double message. D’une part, il confirme que la coopération internationale et les enquêtes coordonnées produisent des résultats concrets et permettent de démanteler un grand nombre des réseaux criminels les plus dangereux. D’autre part, il alerte sur la rapidité avec laquelle la criminalité organisée se réinvente en exploitant les opportunités offertes par la transformation numérique, la mondialisation et la complexité croissante des systèmes financiers.

Pour le secteur de la sécurité, ce rapport constitue une référence incontournable. Au-delà des chiffres, il montre que l’avenir de la lutte contre la criminalité organisée reposera sur la capacité à associer technologie, coopération internationale, renseignement criminel et mobilisation active de l’ensemble des acteurs de la société. C’est à cette condition qu’il sera possible de réduire la résilience des réseaux criminels et de mieux protéger les citoyens ainsi que les institutions européennes.

_____

Aquest apunt en català /Esta entrada en español / This post in English

Criminal opportunism: how organised crime networks are evolving in the European Union

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol’s latest report, «Decoding the EU’s most threatening criminal networks – Issue 2 – The blueprint of criminal opportunism», published in June 2026, provides an updated overview of the state of organised crime in the European Union and highlights an increasingly evident reality: criminal organisations not only survive police pressure but constantly evolve by taking advantage of any opportunity offered by today’s digital, financial, and geopolitical society.

One of the most notable data points is that 76% of the 821 high-risk criminal networks identified by Europol in 2024 are no longer considered among the most dangerous. This result is the consequence of numerous coordinated operations among European police forces, based on police intelligence, financial investigations, and international cooperation. In many cases, organisations have been dismantled, while in others they have fragmented, changed their structure, or lost operational capacity.

However, these positive data conceal a troubling reality. The report identifies 198 criminal networks that remain active and that, in many cases, are the most established, hierarchical, and difficult to dismantle. Moreover, during this same period, 533 new networks have emerged, which demonstrates the great adaptability of organised crime. When an organisation disappears, other organisations often emerge to quickly fill its space.

Europol highlights that these networks do not operate in isolation. They are part of a genuine criminal ecosystem, in which different groups cooperate and share resources, specialised services, knowledge, and contacts. This interconnection provides them with great resilience and allows them to react quickly to any police action.

The report also emphasises the technological transformation of organised crime. Criminal organisations are increasingly using digital platforms, encrypted communication applications, internet services, and artificial intelligence-based tools to expand their activities, attract victims, automate processes, and reduce the risk of being detected. This phenomenon demonstrates that digitalisation represents an opportunity for both society and criminals.

In the economic sphere, criminal networks exploit vulnerabilities in financial systems to conceal profits obtained illegally. The use of cryptocurrencies, sophisticated money laundering techniques , and seemingly legitimate businesses facilitates the movement of money between countries and the reinvestment of profits into new criminal activities. This professionalisation makes investigations increasingly complex and requires close collaboration between police units, judicial authorities, and financial institutions.

According to Europol, the analysed networks group more than 400,000 members from 118 different nationalities and engage in a wide range of activities. Among the most common are drug trafficking, cybercrime, human trafficking, financial fraud, labour exploitation, and other forms of serious crime that often have an international dimension.

Europol officials insist that the results obtained so far demonstrate the effectiveness of European police cooperation, but they also warn that the fight against organised crime cannot be limited to the arrest of criminals. A comprehensive response involving public administrations, the private sector, technology companies, financial institutions, and citizens is necessary. Prevention, the exchange of information, and innovation are essential elements for reducing the opportunities that these organisations exploit.

Another relevant conclusion is that criminal groups are extraordinarily opportunistic. Any economic crisis, international conflict, technological advance, or regulatory change can become a new source of illicit business. This capacity for adaptation compels authorities to anticipate risks, strengthen strategic intelligence, and invest in new analytical and research tools.

In short, the Europol report conveys a dual message. On one hand, it confirms that international cooperation and coordinated investigations yield tangible results and allow for the dismantling of many of the most dangerous criminal networks. On the other hand, it warns that organised crime continues to reinvent itself rapidly, taking advantage of the opportunities offered by digital transformation, globalisation, and the complexity of financial systems.

For the security sector, this report is an essential reference. Beyond the figures, it highlights that the future of the fight against organised crime will depend on the ability to combine technology, international cooperation, police intelligence, and active involvement from all social actors. Only in this way will it be possible to reduce the resilience of criminal networks and more effectively protect the security of citizens and European institutions.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

El oportunismo criminal: como evolucionan las redes del crimen organizado en la Unión Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El último informe de la Europol, “Decoding the EU’s Most Threatening Criminal Networks: Issue 2 – The Blueprint of Criminal Opportunism”, publicado el mes de junio de 2026, ofrece una radiografía actualizada sobre el estado del crimen organizado en la Unión Europea y pone de manifiesto una realidad cada vez más evidente: las organizaciones criminales no solo sobreviven a la presión policial, sino que evolucionan constantemente y aprovechan cualquier oportunidad que les ofrece la sociedad digital, financiera y geopolítica actual.

Uno de los datos más destacados es que el 76 % de las 821 redes criminales de alto riesgo identificadas por la Europol en 2024 ya no se consideran entre las más peligrosas. Este resultado es consecuencia de numerosas operaciones coordinadas entre los cuerpos policiales europeos, basadas en inteligencia policial, investigaciones financieras y cooperación internacional. En muchos casos, las organizaciones han sido desmanteladas, mientras que en otros se han fragmentado, han cambiado de estructura o han perdido la capacidad operativa.

Sin embargo, estos datos positivos esconden una realidad preocupante. El informe identifica 198 redes criminales que continúan activas y que, en muchos casos, son las más consolidadas, jerárquicas y difíciles de desarticular. Además, durante este mismo periodo han aparecido 533 redes nuevas, lo que evidencia la gran capacidad de adaptación del crimen organizado. Cuando una organización desaparece, a menudo emergen otras que ocupan rápidamente su espacio.

La Europol destaca que estas redes no funcionan de manera aislada. Forman parte de un auténtico ecosistema criminal, en el que diferentes grupos cooperan, comparten recursos, servicios especializados, conocimientos y contactos. Esta interconexión les proporciona una gran resiliencia y les permite reaccionar rápidamente ante cualquier acción policial.

El informe también pone énfasis en la transformación tecnológica del crimen organizado. Las organizaciones criminales utilizan cada vez más plataformas digitales, aplicaciones de comunicación cifradas, servicios de internet y herramientas basadas en inteligencia artificial para ampliar sus actividades, captar víctimas, automatizar procesos y reducir el riesgo de ser detectadas. Este fenómeno demuestra que la digitalización representa una oportunidad tanto para la sociedad como para los delincuentes.

En el ámbito económico, las redes criminales aprovechan las vulnerabilidades de los sistemas financieros para ocultar sus beneficios obtenidos ilícitamente. El uso de criptomonedas, técnicas sofisticadas de blanqueo de capitales y empresas aparentemente legítimas facilita el movimiento de dinero entre países y la reinversión de los beneficios en nuevas actividades delictivas. Esta profesionalización hace que las investigaciones sean cada vez más complejas y requieran una estrecha colaboración entre unidades policiales, autoridades judiciales y organismos financieros.

Según la Europol, las redes analizadas agrupan a más de 400.000 miembros de 118 nacionalidades diferentes y desarrollan actividades muy diversas. Entre las más habituales destacan el tráfico de drogas, la ciberdelincuencia, el tráfico de seres humanos, el fraude financiero, la explotación laboral y otras formas de criminalidad grave que a menudo tienen una dimensión internacional.

Los responsables de la Europol insisten en que los resultados obtenidos hasta ahora demuestran la eficacia de la cooperación policial europea, pero también advierten que la lucha contra el crimen organizado no se puede limitar a la detención de delincuentes. Es necesaria una respuesta integral que implique las administraciones públicas, el sector privado, las empresas tecnológicas, las entidades financieras y la ciudadanía. La prevención, el intercambio de información y la innovación son elementos esenciales para reducir las oportunidades que estas organizaciones aprovechan.

Otra de las conclusiones relevantes es que los grupos criminales son extraordinariamente oportunistas. Cualquier crisis económica, conflicto internacional, avance tecnológico o cambio normativo puede convertirse en una nueva fuente de negocio ilícito. Esta capacidad de adaptación obliga a las autoridades a anticiparse a los riesgos, reforzar la inteligencia estratégica e invertir en nuevas herramientas de análisis e investigación.

En definitiva, el informe de la Europol transmite un doble mensaje. Por una parte, confirma que la cooperación internacional y las investigaciones coordinadas dan resultados tangibles y permiten desarticular muchas de las redes criminales más peligrosas. De la otra, alerta de que el crimen organizado sigue reinventándose con gran rapidez y aprovecha las oportunidades que ofrecen la transformación digital, la globalización y la complejidad de los sistemas financieros.

Para el sector de la seguridad, este informe constituye una referencia imprescindible. Más allá de las cifras, pone de manifiesto que el futuro de la lucha contra el crimen organizado dependerá de la capacidad de combinar tecnología, cooperación internacional, inteligencia policial y una implicación activa de todos los actores sociales. Solo así será posible reducir la resiliencia de las redes criminales y proteger de manera eficaz la seguridad de los ciudadanos y de las instituciones europeas.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

L’oportunisme criminal: com evolucionen les xarxes del crim organitzat a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’últim informe de l’Europol, “Decoding the EU’s Most Threatening Criminal Networks: Issue 2 – The Blueprint of Criminal Opportunism”, publicat el mes de juny de 2026, ofereix una radiografia actualitzada sobre l’estat del crim organitzat a la Unió Europea i posa de manifest una realitat cada vegada més evident: les organitzacions criminals no només sobreviuen a la pressió policial, sinó que evolucionen constantment i aprofiten qualsevol oportunitat que els ofereix la societat digital, financera i geopolítica actual.

Una de les dades més destacades és que el 76 % de les 821 xarxes criminals d’alt risc identificades per l’Europol el 2024 ja no es consideren entre les més perilloses. Aquest resultat és conseqüència de nombroses operacions coordinades entre els cossos policials europeus, basades en intel·ligència policial, investigacions financeres i cooperació internacional. En molts casos, les organitzacions han estat desmantellades, mentre que en d’altres s’han fragmentat, han canviat d’estructura o han perdut la capacitat operativa.

Tanmateix, aquestes dades positives amaguen una realitat preocupant. L’informe identifica 198 xarxes criminals que continuen actives i que, en molts casos, són les més consolidades, jeràrquiques i difícils de desarticular. A més, durant aquest mateix període han aparegut 533 xarxes noves, fet que evidencia la gran capacitat d’adaptació del crim organitzat. Quan una organització desapareix, sovint n’emergeixen d’altres que ocupen ràpidament el seu espai.

L’Europol destaca que aquestes xarxes no funcionen de manera aïllada. Formen part d’un autèntic ecosistema criminal, en què diferents grups cooperen, comparteixen recursos, serveis especialitzats, coneixements i contactes. Aquesta interconnexió els proporciona una gran resiliència i els permet reaccionar ràpidament davant qualsevol acció policial.

L’informe també posa èmfasi en la transformació tecnològica del crim organitzat. Les organitzacions criminals utilitzen cada vegada més plataformes digitals, aplicacions de comunicació xifrades, serveis d’internet i eines basades en intel·ligència artificial per ampliar les seves activitats, captar víctimes, automatitzar processos i reduir el risc de ser detectades. Aquest fenomen demostra que la digitalització representa una oportunitat tant per a la societat com per als delinqüents.

En l’àmbit econòmic, les xarxes criminals aprofiten les vulnerabilitats dels sistemes financers per ocultar els beneficis obtinguts il·lícitament. L’ús de criptomonedes, tècniques sofisticades de blanqueig de capitals i empreses aparentment legítimes facilita el moviment de diners entre països i la reinversió dels beneficis en noves activitats delictives. Aquesta professionalització fa que les investigacions siguin cada vegada més complexes i requereixin una estreta col·laboració entre unitats policials, autoritats judicials i organismes financers.

Segons l’Europol, les xarxes analitzades agrupen més de 400.000 membres de 118 nacionalitats diferents i desenvolupen activitats molt diverses. Entre les més habituals destaquen el tràfic de drogues, la ciberdelinqüència, el tràfic d’éssers humans, el frau financer, l’explotació laboral i altres formes de criminalitat greu que sovint tenen una dimensió internacional.

Els responsables de l’Europol insisteixen que els resultats obtinguts fins ara demostren l’eficàcia de la cooperació policial europea, però també adverteixen que la lluita contra el crim organitzat no es pot limitar a la detenció de delinqüents. Cal una resposta integral que impliqui les administracions públiques, el sector privat, les empreses tecnològiques, les entitats financeres i la ciutadania. La prevenció, l’intercanvi d’informació i la innovació són elements essencials per reduir les oportunitats que aquestes organitzacions aprofiten.

Una altra de les conclusions rellevants és que els grups criminals són extraordinàriament oportunistes. Qualsevol crisi econòmica, conflicte internacional, avenç tecnològic o canvi normatiu pot convertir-se en una nova font de negoci il·lícit. Aquesta capacitat d’adaptació obliga les autoritats a anticipar-se als riscos, reforçar la intel·ligència estratègica i invertir en noves eines d’anàlisi i investigació.

En definitiva, l’informe de l’Europol transmet un doble missatge. D’una banda, confirma que la cooperació internacional i les investigacions coordinades donen resultats tangibles i permeten desarticular moltes de les xarxes criminals més perilloses. De l’altra, alerta que el crim organitzat continua reinventant-se amb gran rapidesa i aprofita les oportunitats que ofereixen la transformació digital, la globalització i la complexitat dels sistemes financers.

Per al sector de la seguretat, aquest informe constitueix una referència imprescindible. Més enllà de les xifres, posa de manifest que el futur de la lluita contra el crim organitzat dependrà de la capacitat de combinar tecnologia, cooperació internacional, intel·ligència policial i una implicació activa de tots els actors socials. Només així serà possible reduir la resiliència de les xarxes criminals i protegir de manera eficaç la seguretat dels ciutadans i de les institucions europees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’augmentation des SUV et des pickups : un défi croissant pour la sécurité des piétons aux États-Unis

Notes de seguretatDeixa un comentari

Au cours d’une grande partie du XXe siècle et des premières années du XXIe siècle, les routes des États-Unis sont devenues progressivement plus sûres pour les piétons. Cette tendance s’est toutefois inversée aux alentours de 2009. Depuis lors, le nombre de piétons tués dans des accidents de la route a augmenté d’environ 75 %, une évolution qui suscite de vives inquiétudes parmi les chercheurs spécialisés en sécurité routière et les administrations publiques.

Plusieurs facteurs ont été avancés pour expliquer cette hausse, notamment la distraction liée à l’utilisation des téléphones portables, la conduite sous l’emprise de l’alcool ou encore l’augmentation globale du trafic. Cependant, une enquête basée sur des registres fédéraux et des données de l’industrie automobile met en évidence un élément souvent négligé : la croissance constante de la taille des véhicules, en particulier des SUV et des pickups.

Selon cette analyse, les véhicules actuels sont nettement plus imposants et plus hauts qu’il y a une vingtaine d’années. Ce changement ne relève pas uniquement de considérations esthétiques ou de confort : il a également des conséquences directes sur la sécurité des piétons. Les chercheurs estiment qu’entre 200 et 400 décès annuels pourraient être liés à cette augmentation des dimensions des véhicules. Dans l’ensemble, cela représenterait environ 10 % de la hausse récente de la mortalité des piétons.

Les experts avancent deux principales raisons pour expliquer pourquoi les grands véhicules sont plus dangereux. La première concerne la hauteur du capot. Sur les voitures classiques, un choc se produit généralement au niveau des jambes, ce qui projette souvent le corps du piéton sur le capot. Les SUV et les pickups, en revanche, sont dotés d’un capot beaucoup plus haut, qui percute directement le torse, voire la tête du piéton. Ce type d’impact entraîne des blessures beaucoup plus graves et accroît le risque que la victime soit entraînée sous le véhicule ou écrasée par ses roues.

La seconde cause concerne la réduction de la visibilité. Avec l’augmentation de la taille des véhicules, leurs angles morts se sont également élargis. Des essais réalisés à l’aide de scanners tridimensionnels sur plusieurs modèles très populaires en Amérique du Nord montrent que les zones échappant à la vision directe du conducteur sont aujourd’hui bien plus importantes que sur les modèles équivalents des années 1990 ou du début des années 2000. Cette évolution complique la détection des piétons, en particulier des enfants, des personnes de petite taille ou de toute personne se trouvant à proximité immédiate du véhicule.

Plusieurs cas réels décrits dans l’étude illustrent les conséquences de cette problématique. Dans certains accidents mortels, les conducteurs ont affirmé ne pas avoir vu la victime avant l’impact. Les reconstitutions ont ensuite montré

que certains éléments de la structure du véhicule, tels que le capot surélevé, les rétroviseurs ou les montants latéraux, avaient considérablement limité leur champ de vision.

Les constructeurs automobiles font valoir que les nouveaux systèmes d’aide à la conduite permettent de compenser ces limitations. Des technologies telles que le freinage automatique d’urgence ou la détection des piétons sont conçues pour réduire le risque de collision. Néanmoins, plusieurs études montrent que ces systèmes ne sont pas infaillibles dans toutes les situations. Des facteurs tels que des conditions météorologiques défavorables, des ombres, des vitesses élevées ou la présence d’enfants peuvent diminuer leur efficacité.

Au-delà des aspects techniques, l’expansion des SUV et des pickups s’explique également par des facteurs économiques et culturels. Ces véhicules génèrent des marges bénéficiaires particulièrement élevées pour les constructeurs, qui ont progressivement réduit la production de berlines et d’autres voitures particulières classiques. Parallèlement, les campagnes publicitaires ont associé les grands véhicules à des valeurs telles que la sécurité, le prestige, la puissance ou la réussite personnelle. Ce message a largement contribué à renforcer l’idée qu’un véhicule plus imposant constitue un meilleur choix pour de nombreuses familles.

Les spécialistes de la sécurité routière soulignent que la taille des véhicules n’est pas la seule explication à l’augmentation du nombre de piétons décédés. L’aménagement urbain, la vitesse de circulation, la distraction des conducteurs et de nombreux autres facteurs restent déterminants. Toutefois, les preuves s’accumulent pour montrer que la tendance vers des véhicules toujours plus hauts et plus volumineux accroît les risques pour les usagers les plus vulnérables de la voie publique.

En conclusion, la croissance des SUV et des pickups pose un défi majeur de sécurité routière. Malgré les progrès technologiques, la combinaison de capots plus hauts et d’angles morts plus importants augmente la gravité des accidents et complique la détection des piétons. Ce phénomène met en évidence la nécessité de poursuivre les recherches et de mettre en œuvre des mesures permettant de mieux protéger les usagers les plus vulnérables, tout en conciliant la sécurité des occupants des véhicules avec celle des piétons.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

The increase in SUVs and pickups: a growing challenge for pedestrian safety in the U.S.

Notes de seguretatDeixa un comentari

For much of the 20th century and the early years of the 21st century, U.S. roads gradually became safer for pedestrians. However, this trend reversed around the year 2009. Since then, the number of pedestrians killed in traffic accidents has increased by approximately 75%, a development that has concerned the researchers responsible for road safety and public administrations.

Various factors have been identified as possible causes of this increase, such as distraction caused by mobile phones, drug-impaired driving, or the general increase in traffic. However, an investigation based on federal records and automotive industry data points to an element that has often gone unnoticed: the steady growth in the size of vehicles, especially SUVs and pickups.

According to this analysis, current vehicles are considerably larger and taller than they were two decades ago. This change is not just an aesthetic or comfort issue, but it has direct implications for pedestrian safety. Researchers estimate that between 200 and 400 annual deaths could be related to this increase in dimensions. Overall, this would represent approximately 10% of the recent increase in fatalities among pedestrians.

Experts identify two main reasons that explain why large vehicles are more dangerous. The former is the height of the hood. In traditional cars, an impact usually occurs in the leg area, often causing the body to be projected onto the vehicle. In contrast, SUVs and pickups have much higher hoods, which strike directly at the torso or even the head of the pedestrian. This type of impact significantly increases the severity of injuries and raises the risk of the person being dragged or ending up under the vehicle’s wheels.

The second cause is the reduction of visibility. As vehicles have grown, so have their blind spots. Tests conducted with three-dimensional scanners on some of the most popular models in the North American market show that areas with no direct visibility for the driver are now much larger than in equivalent models from the 1990s or early 2000s. This makes it difficult to detect the presence of pedestrians, especially children, short individuals, or users who are very close to the vehicle.

Several real cases described in the study illustrate the consequences of this issue. In some fatal accidents, drivers claimed not to have seen the victim before the impact. Subsequent reconstructions concluded that structural elements of the vehicle, such as the raised hood, the mirrors, or the side pillars, had significantly limited the field of view.

Automakers argue that new driver assistance systems can compensate for these limitations. Technologies such as automatic emergency braking or pedestrian detection are designed to reduce the risk of collisions. However,

different studies have shown that these systems do not work perfectly in all situations. Factors such as adverse weather, shadows, high speeds, or the presence of children can reduce their effectiveness.

Beyond technical issues, the expansion of SUVs and pickups also responds to economic and cultural reasons. These vehicles generate very high profit margins for manufacturers, who have progressively reduced the production of saloons and other conventional passenger cars. In parallel, advertising campaigns have associated large vehicles with concepts such as safety, prestige, strength, or personal success. This message has contributed to consolidating the perception that a larger vehicle is a better option for many families.

Road safety specialists insist that the size of vehicles is not the only cause of the increase in pedestrian deaths. Urban design, traffic speed, driver distraction, and other factors remain determinants. However, there is increasing evidence that the trend towards taller and bulkier vehicles has increased the risk for the most vulnerable road users.

In conclusion, the growth of SUVs and pickups poses a significant road safety challenge. Despite technological advancements, the combination of higher hoods and larger blind spots increases the severity of accidents and hinders the detection of pedestrians. This phenomenon highlights the need to continue researching and developing measures that better protect the most vulnerable users, balancing the safety of vehicle occupants with that of pedestrians.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

El aumento de los vehículos todoterreno y las camionetas: un reto creciente para la seguridad de los peatones en los EE.UU.

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durante buena parte del siglo XX y los primeros años del XXI, las carreteras de los Estados Unidos se fueron haciendo progresivamente más seguras para los peatones. Sin embargo, esta tendencia se invirtió en torno al año 2009. Desde entonces, el número de peatones muertos en accidentes de tráfico ha aumentado aproximadamente un 75 %, una evolución que ha preocupado a los investigadores, los responsables de seguridad vial y las administraciones públicas.

Se han señalado varios factores como posibles causas de este incremento, como la distracción causada por los teléfonos móviles, la conducción bajo los efectos del alcohol o el aumento general del tráfico. No obstante, una investigación basada en registros federales y datos de la industria automovilística apunta a un elemento que a menudo ha pasado más desapercibido: el crecimiento constante del tamaño de los vehículos, especialmente de los vehículos todoterreno (SUV) y las camionetas (pick-up).

Según dicho análisis, los vehículos actuales son considerablemente mayores y más altos que hace dos décadas. Este cambio no es solo una cuestión estética o de confort, sino que tiene implicaciones directas en la seguridad de los peatones. Los investigadores estiman que entre 200 y 400 muertes anuales podrían estar relacionadas con este aumento de dimensiones. En conjunto, esto representaría aproximadamente un 10 % del incremento reciente de las víctimas mortales entre peatones.

Los expertos identifican dos razones principales que explican por qué los vehículos grandes son más peligrosos. La primera es la altura del capó. En los coches tradicionales, un impacto acostumbra a producirse en la zona de las piernas de los peatones, lo que hace que a menudo el cuerpo sea proyectado sobre el vehículo. En cambio, los vehículos todoterreno y las camionetas tienen los capós mucho más altos, y golpean directamente el torso o incluso la cabeza de los peatones. Este tipo de impacto incrementa notablemente la gravedad de las lesiones y aumenta el riesgo de que la persona sea arrastrada o acabe bajo las ruedas del vehículo.

La segunda causa es la reducción de la visibilidad. A medida que los vehículos han crecido, también lo han hecho las zonas ciegas. Las pruebas realizadas con escáneres tridimensionales sobre algunos de los modelos más populares del mercado norteamericano muestran que las zonas sin visión directa del conductor son hoy mucho mayores que en modelos equivalentes de los años noventa o principios de los 2000. Esto dificulta detectar la presencia de peatones, especialmente de los niños, las personas de poca altura o las que están muy cerca del vehículo.

Varios casos reales descritos en el estudio ilustran las consecuencias de este problema. En algunos accidentes mortales, los conductores afirmaron que no habían visto a la víctima antes del impacto. Las reconstrucciones posteriores concluyeron que elementos estructurales del vehículo, como el capó elevado, los retrovisores o los

pilares laterales, habían limitado significativamente el campo de visión de los conductores.

Los fabricantes de automóviles argumentan que los nuevos sistemas de asistencia a la conducción pueden compensar estas limitaciones. Tecnologías como el frenado automático de emergencia o la detección de peatones están diseñadas para reducir el riesgo de atropello. Sin embargo, diferentes estudios han demostrado que estos sistemas no funcionan de manera perfecta en todas las situaciones: la meteorología adversa, las sombras, las velocidades elevadas o la presencia de niños pueden reducir su eficacia.

Más allá de las cuestiones técnicas, la expansión de los vehículos todoterreno y las camionetas también responde a motivos económicos y culturales. Estos vehículos generan márgenes de beneficio muy elevados para los fabricantes, que han reducido progresivamente la producción de berlinas y otros turismos convencionales. Paralelamente, las campañas publicitarias han asociado los vehículos grandes con conceptos como la seguridad, el prestigio, la fuerza o el éxito personal. Este mensaje ha contribuido a consolidar la percepción de que un vehículo mayor es una opción mejor para muchas familias.

Los especialistas en seguridad vial insisten en que el tamaño de los vehículos no es la única causa del aumento de las muertes de peatones. El diseño urbano, la velocidad de circulación, la distracción de los conductores y otros factores siguen siendo determinantes. Sin embargo, cada vez hay más evidencias de que la tendencia hacia vehículos más altos y voluminosos ha incrementado el riesgo para los peatones.

En conclusión, el crecimiento de los vehículos todoterreno y las camionetas plantea un reto de seguridad vial importante. A pesar de los avances tecnológicos, la combinación de capós más altos y zonas ciegas mayores aumenta la gravedad de los accidentes y dificulta la detección de los peatones. Este fenómeno pone de manifiesto la necesidad de seguir investigando y desarrollando medidas que protejan mejor a los usuarios más vulnerables de la vía pública, y que equilibren la seguridad de los ocupantes de los vehículos con la de los peatones.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

L’augment dels vehicles tot camí i les camionetes: un repte creixent per a la seguretat dels vianants als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant bona part del segle XX i els primers anys del XXI, les carreteres dels Estats Units es van anar fent progressivament més segures per als vianants. Tanmateix, aquesta tendència es va invertir al voltant de l’any 2009. Des d’aleshores, el nombre de vianants morts en accidents de trànsit ha augmentat aproximadament un 75 %, una evolució que ha preocupat els investigadors, els responsables de seguretat viària i les administracions públiques.

S’han assenyalat diversos factors com a possibles causes d’aquest increment, com ara la distracció causada pels telèfons mòbils, la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’augment general del trànsit. No obstant això, una investigació basada en registres federals i dades de la indústria automobilística apunta a un element que sovint ha passat més desapercebut: el creixement constant de la mida dels vehicles, especialment dels vehicles tot camí (SUV) i les camionetes (pick-up).

Segons aquesta anàlisi, els vehicles actuals són considerablement més grans i alts que fa dues dècades. Aquest canvi no és només una qüestió estètica o de confort, sinó que té implicacions directes en la seguretat dels vianants. Els investigadors estimen que entre 200 i 400 morts anuals podrien estar relacionades amb aquest augment de dimensions. En conjunt, això representaria aproximadament un 10 % de l’increment recent de les víctimes mortals entre vianants.

Els experts identifiquen dues raons principals que expliquen per què els vehicles grans són més perillosos. La primera és l’alçada del capó. En els cotxes tradicionals, un impacte acostuma a produir-se a la zona de les cames dels vianants, i això fa que sovint el cos sigui projectat sobre el vehicle. En canvi, els vehicles tot camí i les camionetes tenen els capós molt més alts, i colpegen directament el tors o fins i tot el cap dels vianants. Aquest tipus d’impacte incrementa notablement la gravetat de les lesions i augmenta el risc que la persona sigui arrossegada o acabi sota les rodes del vehicle.

La segona causa és la reducció de la visibilitat. A mesura que els vehicles han crescut, també ho han fet les zones cegues. Les proves fetes amb escàners tridimensionals sobre alguns dels models més populars del mercat nord-americà mostren que les zones sense visió directa del conductor són avui molt més grans que en models equivalents dels anys noranta o principis dels 2000. Això dificulta detectar la presència de vianants, especialment dels infants, les persones de poca alçada o les que són molt a prop del vehicle.

Diversos casos reals descrits a l’estudi il·lustren les conseqüències d’aquest problema. En alguns accidents mortals, els conductors van afirmar que no havien vist la víctima abans de l’impacte. Les reconstruccions posteriors van concloure que elements estructurals del vehicle, com el capó elevat, els retrovisors o els pilars laterals, havien limitat significativament el camp de visió dels conductors.

Els fabricants d’automòbils argumenten que els nous sistemes d’assistència a la conducció poden compensar aquestes limitacions. Tecnologies com la frenada automàtica d’emergència o la detecció de vianants estan dissenyades per reduir el risc d’atropellament. Tot i això, diferents estudis han demostrat que aquests sistemes no funcionen de manera perfecta en totes les situacions: la meteorologia adversa, les ombres, les velocitats elevades o la presència d’infants poden reduir-ne l’eficàcia.

Més enllà de les qüestions tècniques, l’expansió dels vehicles tot camí i les camionetes també respon a motius econòmics i culturals. Aquests vehicles generen marges de benefici molt elevats per als fabricants, que han reduït progressivament la producció de berlines i altres turismes convencionals. Paral·lelament, les campanyes publicitàries han associat els vehicles grans amb conceptes com la seguretat, el prestigi, la força o l’èxit personal. Aquest missatge ha contribuït a consolidar la percepció que un vehicle més gran és una opció millor per a moltes famílies.

Els especialistes en seguretat viària insisteixen que la mida dels vehicles no és l’única causa de l’augment de les morts de vianants. El disseny urbà, la velocitat de circulació, la distracció dels conductors i altres factors continuen sent determinants. Tanmateix, cada vegada hi ha més evidències que la tendència cap a vehicles més alts i voluminosos ha incrementat el risc per als vianants.

En conclusió, el creixement dels vehicles tot camí i les camionetes planteja un repte de seguretat viària important. Tot i els avenços tecnològics, la combinació de capós més alts i zones cegues més grans augmenta la gravetat dels accidents i dificulta la detecció dels vianants. Aquest fenomen posa de manifest la necessitat de continuar investigant i desenvolupant mesures que protegeixin millor els usuaris més vulnerables de la via pública, i que equilibrin la seguretat dels ocupants dels vehicles amb la dels vianants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français