La peine de mort est-elle en déclin aux États-Unis d’Amérique ?

Le Centre pour l’information sur la peine de mort (DPIC pour son sigle en anglais) vient de publier un rapport sur les peines de mort prononcées et exécutées en 2017 qui affiche le deuxième chiffre le plus bas depuis 1973, avec toutefois un petit plus par rapport à 2016 qui offre le chiffre le plus bas sur cette même période[1]. Par ailleurs, les peines de mort prononcées sont passées de 279 en 1999 à 39 en 2017 (l’année précédente affichant le minium historique de 31 sur cette période). De plus, ces condamnations sont géographiquement très concentrées. Trois comtés [Riverside (CA), Clark (NV) et Maricopa (AZ)] totalisent 31% des jugements rendus cette année. Ces comtés ne sont pas vraiment exemplaires en matière de justice criminelle (la police de Riverside occupe la neuvième position au classement du nombre de civils abattus par la police). En revanche, le comté de Harris au Texas, normalement prolifique en peines de mort, n’en a prononcé aucune cette année, ce qui est interprété comme un changement de tendance. Les exécutions sont aussi très concentrées : 75% ont eu lieu dans seulement quatre États, dont le Texas, l’Arkansas, la Floride et l’Alabama.

Tout cela coïncide avec le taux de soutien à la peine de mort de ces derniers temps qui, bon gré mal gré, se situent encore à 55% de la population (il avait atteint 80% au milieu des années quatre-vingt-dix). En 2010 une enquête de Like Research Partners rapportait que 61% des individus interviewés préférait des peines diverses à la mort pour des meurtres et assassinats.

Une des raisons du soi-disant discrédit jeté sur cette mesure serait l’existence évidente d’une activité probatoire déficiente, de procureurs excessivement agressifs et d’une défense des accusés peu professionnelle conduisant, de façon non isolée, à la condamnation d’individus dont il n’a pas été prouvé qu’ils aient commis les actes qui leur sont reprochés. En fait, depuis 1973, 160 individus ont été libérés alors qu’ils se trouvaient dans le couloir de la mort après que leur innocence a été prouvée.

Un autre facteur repose sur l’évident biais racial de l’application et de l’exécution de la peine de mort. Alors que les Afro-américains et les Hispano-américains représentent respectivement 15 et 7% des condamnés à mort, ils sont effectivement exécutés selon un pourcentage supérieur (34,3 et 8,3% respectivement). Dans 75% des cas se soldant effectivement par une exécution, les victimes étaient de race blanche (bien que celles-ci ne représentent que la moitié des victimes de meurtre et assassinat). En cohérence avec ces données, la grande majorité de ces exécutions (1 195) ont eu lieu dans les États du sud. 76% des individus exécutés entre 2010 et 2015 dans ledit comté de Riverside étaient de race noire.

Quoi qu’il en soit, malgré cette tendance à la baisse, 31 États la maintiennent toujours en vigueur[2]. Au total, depuis 1976, 1 465 individus[3] ont été exécutés et, au 1er juillet 2017, 2 817 individus se trouvaient encore dans le couloir de la mort en attente d’exécution.

[1]Vid.https://deathpenaltyinfo.org/documents/2017YrEnd.pdf

[2] Vid.https://deathpenaltyinfo.org/states-and-without-death-penalty

[3] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/FactSheet.pdf

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

La pena de mort ha entrat en decadència als Estats Units?

El Centre per a la Informació sobre la Pena de Mort (DPIC en les sigles en anglès) acaba de publicar un informe sobre les penes de mort dictades i executades l’any 2017 que el situa en el segon més baix des del 1973, tot i que significa un petit repunt en relació amb el 2016, que presenta la xifra més baixa del mateix període.[1] En el mateix sentit, les penes de mort dictades han passat de les 279 de l’any 1999 a les 39 del 2017 (amb l’any anterior en el mínim històric del període, 31). A més, aquestes condemnes estan molt concentrades geogràficament. Hi ha tres comtats (Riverside, CA, Clark, NV i Maricopa, AZ) que concentren el 31% de les sentències dictades enguany. Aquests comtats no apareixen precisament com a exemplars en matèria de justícia criminal (la policia de Riverside és la novena en el rànquing de civils morts per la policia). En sentit contrari, el comtat de Harris, a Texas, tradicionalment prolífic en penes de mort, aquest any no n’ha dictat cap, circumstància que es valora com un canvi de tendència. Les execucions estan també molt concentrades, concretament el 75% de les que s’han aplicat aquest any van tenir lloc a quatre estats: Texas, Arkansas, Florida i Alabama.

Tot això coincideix amb les taxes de suport a la pena de mort dels darrers temps, que encara, però, es situen en el 55% de la població (el percentatge havia arribat al 80% a mitjan anys noranta). L’any 2010, una enquesta de Like Research Partners mostrava que el 61% dels entrevistats preferia penes diferents de la mort per als delictes d’homicidi i assassinat.

Una de les raons del suposat desprestigi d’aquesta mesura hauria estat l’evidència d’activitat probatòria deficient, fiscals excessivament agressius i defenses dels acusats poc professionals que condueixen, de manera no aïllada, a la condemna de persones que no està provat que hagin comès els fets de què se’ls acusa. De fet, des del 1973, 160 persones han estat alliberades quan eren al corredor de la mort per haver-se’n provat la innocència.

Un altre factor és l’evident biaix racial de l’aplicació i execució de la pena de mort. Mentre els negres i els hispans constitueixen un 15 i un 7%, respectivament, dels condemnats a mort, són efectivament executats en un percentatge superior (34,3 i 8,3%, respectivament). En el 75% dels casos que acaben efectivament en una execució, la víctima era una persona blanca (tot i que aquestes només representen la meitat de les víctimes d’homicidi i assassinat). En coherència amb aquestes dades, la immensa majoria d’aquestes execucions (1.195) han tingut lloc en estats del sud. Els executats en el comptat de Riverside entre el 2010 i el 2015 eren en un 76% de raça negra.

De tota manera, malgrat aquesta tendència a la baixa, 31 estats encara la mantenen en vigor.[2] En total, des del 1976 han estat executades 1.465 persones[3] i a 1 de juliol del 2017, 2.817 persones eren encara al corredor de la mort esperant l’execució.

[1] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/2017YrEnd.pdf

[2] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/states-and-without-death-penalty

[3] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/FactSheet.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

The Community of Valencia makes advances in the construction of a police system

València

The publication in February of the Valencia security agency law and the response to emergencies already indicated a bid to construct an integrated security system to improve on self-contained traditional frameworks (police, fire-fighters, civil protection..)[1]. Recently the Generalitat of Valencia has taken a step further towards this systematic construction in the field of policing with the passing of Law 17/2017, on 13 December, to coordinate local police forces within the community of Valencia[2]. This text introduces a range of mechanisms that try to construct a system based on existing local police forces (and in some cases includes other police forces operating in their territory).

Therefore, for example, a network of transmissions is included among the functions that integrate the competence of coordination of local police forces to connect the different local police forces and also provide access to databases concerning security developed by the Ministry of the Interior; the establishment of a mutual information system for the different local police forces; the impetus provided by such coordination and cooperation between administrations to enhance the provision of police security services in supramunicipal contexts or regarding services for municipal associations, and also the design of a local territorial security plan, are all functions intended to facilitate a systematic and coherent intervention by police forces.

Furthermore, a range of organs are foreseen in order to contribute to homogeneity and coordination, among which are the following:

a) The Valencia Institute of Security and Emergencies, which, for example, will annually organise physical and psycho technical entrance tests for local police officers, which will have a two-year validity. Those who wish to apply for vacancies for local police officers will therefore have to pass this “initial phase” which will guarantee that all candidates satisfy the same prerequisites.

b) The Security Observatory of the Community of Valencia, as a forum for debate, dissemination and study of security problems and includes not only local police officers but also the relevant unit, the National Police, the Guardia Civil and the association of criminologists.

c) The Internal Affairs Committee, the functions of which include collaborating with local police officers to monitor the legality of its agents.

d) Supramunicipal councils to coordinate local police officers.

e) Promotion of members of local police forces within other community forces which are different to theirs, in order to provide mobility by reserving vacancies.

f) An obligation for local police forces to have enough material and human resources to be authorised and made active.

g) Intermunicipal agreements to reinforce police forces that, temporarily, need it.

Finally, as noteworthy new additions, the law opts for a more even organisational structure of police forces (between 6 and 2 categories in accordance with the number of inhabitants of a municipality), enabling members of other police forces to process files (in the case of serious or very serious offences), providing a detailed regulation of a second activity and actively promoting gender equality at all levels, obliging police forces with fewer than 40% of women officers to reserve 30% of vacancies for women in future recruitment campaigns.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

 

La Comunitat Valenciana avança en la construcció d’un sistema de policia

València

La publicació el passat mes de febrer de la Llei de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències ja indicava una aposta per la construcció d’un sistema integrat de seguretat que superés els compartiments estancs tradicionals (policia, bombers, protecció civil…).[1] Recentment la Generalitat Valenciana ha fet un pas més en aquesta construcció sistèmica en l’àmbit de la policia amb l’aprovació de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.[2] Aquest text introdueix diversos mecanismes que intenten construir un sistema a partir de les policies locals existents (i en alguns casos, incloent-hi la resta de policies que actuen en el seu territori).

Així, per exemple, entre les funcions que integren la competència de coordinació de les policies locals hi inclou l’establiment d’una xarxa de transmissions que no només enllaci els diferents cossos de policia local, sinó que permeti també l’accés a les bases de dades en matèria de seguretat desenvolupades pel Ministeri de l’Interior; l’establiment d’un sistema d’informació recíproca entre els diferents cossos de policia local; l’impuls de la coordinació i la col·laboració interadministrativa per a la millora de la prestació dels serveis de seguretat pública en àmbits supramunicipals o de serveis mancomunats, així com el disseny de un pla territorial de seguretat local, funcions totes elles que estan pensades per facilitar l’actuació sistèmica i coherent dels cossos de policia.

A més, preveu diversos òrgans que han de contribuir a la homogeneïtat i la coordinació, entre els quals:

a) L’Institut Valencià de Seguretat i Emergències, que, per exemple, farà convocatòries anuals de proves físiques i psicotècniques per a l’accés a les policies locals, que tindran una validesa de dos anys. Així, totes aquelles persones que vulguin presentar-se a les convocatòries de places de policia local hauran de superar aquesta “fase prèvia”, que garantirà que tots els candidats compleixin exactament els mateixos requisits.

b) L’Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana, com a fòrum de debat, difusió i estudi de problemàtiques de seguretat, del qual formen part membres tant de les policies locals com la unitat adscrita, del CNP, la Guàrdia Civil i del col·legi de criminòlegs.

c) El Comitè d’Assumptes Interns, que té entre les seves funcions col·laborar amb les policies locals en el control de la legalitat dels seus agents.

d) Consells supramunicipals de coordinació de les policies locals.

e) Promoció dels membres de les policies locals en altres cossos de la comunitat diferents del seu, obligant a la reserva de places per a aquesta mobilitat.

f) Obligatorietat que les policies locals disposin de recursos materials i humans suficients per a la seva autorització i posada en marxa.

g) Acords intermunicipals per reforçar els cossos de policia que, de manera temporal, ho necessitin.

Finalment, com a novetats destacables, la Llei opta per una estructura organitzativa de les policies més plana (entre dues i sis categories depenent del nombre d’habitants del municipi), explicita la possibilitat d’encarregar instrucció d’expedients (en cas de faltes greus i molt greus) a funcionaris d’altres policies locals, regula la segona activitat de manera detallada i promou activament la igualtat de gènere a tots els nivells, ja que obliga aquelles policies que tinguin menys d’un 40% de dones a reservar en les properes convocatòries un 30% de les places per a dones.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La région autonome de Valencia progresse dans la construction d’un système de police

València

La publication, au mois de février dernier, de la Loi sur l’agence de sécurité de la région de Valencia et sur la réponse aux urgences indiquait déjà un pari pour la construction d’un système intégré de sécurité allant au-delà des compartiments étanches de sécurité traditionnels (police, pompiers, protection civile..)[1]. Récemment, le gouvernement autonome de la région de Valencia a fait un pas de plus dans cette construction systémique dans le domaine de la police avec l’approbation de la Loi 17/2017 du 13 décembre sur la coordination des polices locales de la région autonome de Valencia[2]. Ce texte introduit plusieurs mécanismes visant à construire un système à partir des polices locales existantes (et dans certains cas en y incluant les autres polices agissant sur leur territoire).

Par exemple, il inclut parmi les fonctions constituant la compétence de coordination des polices locales : l’établissement d’un réseau de transmissions reliant non seulement les différents corps de police locale mais permettant aussi l’accès aux bases de données développées par le ministère de l’Intérieur en matière de sécurité, l’établissement d’un système d’information réciproque entre les différents corps de police locale, le soutien à la coordination et à la collaboration interadministrative pour améliorer la prestation de services de sécurité publique dans des domaines supramunicipaux ou de services conjoints, ainsi que l’élaboration d’un plan territorial de sécurité locale, toutes ces fonctions étant conçues pour faciliter l’intervention systématique et cohérente des corps de police.

De plus, il prévoit plusieurs organes et initiatives qui doivent contribuer à l’homogénéité et à la coordination, dont :

a) L’Institut de la sécurité et des secours de la région de Valencia qui, par exemple, convoquera annuellement des épreuves physiques et psychotechniques en vue d’entrer dans les polices locales, qui auront une validité de deux ans. Ainsi, ceux qui souhaiteront se présenter à l’examen d’entrée dans la police locale devront avoir réussi toutes ces « phases préliminaires » garantissant que tous les candidats remplissent exactement les mêmes exigences.

b) L’Observatoire de la sécurité de la région autonome de Valencia, en tant que forum de débat, diffusion et étude de problématiques liées à la sécurité, composé de membres des polices locales, de la police judiciaire, du corps de police nationale, de la Guardia Civil et de l’Ordre des criminologues.

c) Le Comité des affaires internes, dont l’une des fonctions est de collaborer avec les polices locales dans le contrôle du respect de la loi par leurs agents.

d) Conseils supramunicipaux de coordination des polices locales.

e) Promotion des membres des polices locales dans des corps de la région autonome autres que le leur, avec réservation obligatoire de places pour répondre à cette mobilité.

f) Obligation pour les polices locales de disposer de ressources matérielles et humaines suffisantes pour être autorisées et mises en place.

g) Accords intermunicipaux visant à renforcer les corps de police qui, temporairement, en auraient besoin.

Enfin, entre autres nouveautés à souligner, la Loi opte pour une structure organisationnelle des polices plus plate (entre 6 et 2 catégories en fonction du nombre d’habitants de la commune), contemple explicitement la possibilité de confier l’instruction de dossiers (en cas de contraventions graves et très graves) à des fonctionnaires d’autres polices locales, réglemente suivant l’activité de façon détaillée et promeut activement l’égalité de genre à tous les niveaux, en obligeant les polices qui ont moins de 40% de femmes à réserver, lors de futurs examens d’entrée, 30% des places aux femmes.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

 

La Comunidad Valenciana avanza en la construcción de un sistema de policía

València

La publicación el pasado mes de febrero de la Ley de la Agencia Valenciana de Seguridad y Respuesta a las Emergencias ya indicaba una apuesta por la construcción de un sistema integrado de seguridad que superara los compartimentos estancos tradicionales (policía, bomberos, protección civil…).[1] Recientemente la Generalitat Valenciana ha dado un paso más en esta construcción sistémica en el ámbito de la policía con la aprobación de la Ley 17/2017, de 13 de diciembre, de coordinación de policías locales de la Comunidad Valenciana.[2] Este texto introduce varios mecanismos que intentan construir un sistema a partir de las policías locales existentes (y en algunos casos, incluyendo al resto de policías que actúan en su territorio).

Así, por ejemplo, entre las funciones que integran la competencia de coordinación de las policías locales incluye el establecimiento de una red de transmisiones que no solo enlace los diferentes cuerpos de policía local, sino que permita también el acceso a las bases de datos en materia de seguridad desarrolladas por el Ministerio del Interior; el establecimiento de un sistema de información recíproca entre los diferentes cuerpos de policía local; el impulso de la coordinación y la colaboración interadministrativa para la mejora de la prestación de los servicios de seguridad pública en ámbitos supramunicipales o de servicios mancomunados, así como el diseño de un plan territorial de seguridad local, funciones todas ellas que están pensadas para facilitar la actuación sistémica y coherente de los cuerpos de policía.

Además, prevé distintos órganos que tienen que contribuir a la homogeneidad y la coordinación, entre los cuales:

a) El Instituto Valenciano de Seguridad y Emergencias, que, por ejemplo, realizará convocatorias anuales de pruebas físicas y psicotécnicas para el acceso a las policías locales, que tendrán una validez de dos años. Así, todas aquellas personas que quieran presentarse a las convocatorias de plazas de policía local tendrán que superar esta “fase previa”, que garantizará que todos los candidatos cumplan exactamente los mismos requisitos.

b) El Observatorio de Seguridad de la Comunidad Valenciana, como foro de debate, difusión y estudio de problemáticas de seguridad, del cual forman parte miembros tanto de las policías locales como la unidad adscrita, del CNP, la Guardia Civil y del colegio de criminólogos.

c) El Comité de Asuntos Internos, que tiene entre sus funciones colaborar con las policías locales en el control de la legalidad de sus agentes.

d) Consejos supramunicipales de coordinación de las policías locales.

e) Promoción de los miembros de las policías locales en otros cuerpos de la comunidad diferentes al suyo, obligando a la reserva de plazas para esta movilidad.

f) Obligatoriedad de que las policías locales dispongan de recursos materiales y humanos suficientes para su autorización y puesta en marcha.

g) Acuerdos intermunicipales para reforzar los cuerpos de policía que, de manera temporal, lo necesiten.

Finalmente, como novedades destacables, la Ley opta por una estructura organizativa de las policías más plana (entre dos y seis categorías dependiendo del número de habitantes del municipio), explicita la posibilidad de encargar instrucción de expedientes (en caso de faltas graves y muy graves) a funcionarios de otras policías locales, regula la segunda actividad de manera detallada y promueve activamente la igualdad de género a todos los niveles, ya que obliga a aquellas policías que tengan menos de un 40% de mujeres a reservar en las próximas convocatorias un 30% de las plazas para mujeres.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

La mitad de los delitos más graves en los EE. UU. no se denuncia

En los Estados Unidos, el porcentaje de denuncias y de hechos que no llegan al conocimiento de las autoridades –la denominada “cifra oscura” o “negra”– es una de las informaciones que se obtienen de las encuestas de victimización.

    • En el año 2016 se denunciaron aproximadamente la mitad (el 51%) de los delitos violentos más graves (agresiones sexuales, robos violentos y agresiones violentas graves).
    • Los porcentajes de denuncia bajan al 42% para el conjunto de los delitos violentos, y al 36% para los delitos contra el patrimonio.
    • El tipo de hechos con una cifra oscura más baja es el de la sustracción de vehículos a motor, ya que se denuncian el 80% de los casos.
    • Por el contrario, las agresiones sexuales son las que tienen la cifra oscura más alta, ya que el porcentaje de denuncia es tan solo de un 23%, el más bajo de todos.

Las tasas de victimización

La tasa de victimización fue de 21,1 delitos violentos por  cada 1.000 habitantes de doce años o mayores. De estos, 7 de cada 1.000 corresponden a delitos graves, y los 14,1 restantes, a agresiones leves. Del total de delitos violentos, la tasa fue más alta por las agresiones de desconocidos (8,2) que por la violencia ejercida por la pareja (2,2 victimizaciones por 1.000 habitantes). Entre las agresiones violentas, se produjeron casi 1,8 victimizaciones causadas por arma de fuego por cada 1.000 habitantes, de las cuales se denunció el 61% (se cuantifican tanto si se ha utilizado el arma como si solo se ha mostrado).

En cuanto a los delitos contra el patrimonio, los resultados de los encuestados dieron la cifra de 119,4 hechos por cada 1.000 viviendas, de los cuales 90,3 corresponden a hurtos o sustracciones sin violencia y sin entrada al hogar, 24,7 a robos en el domicilio o entradas al domicilio sin autorización, y 4,4 a sustracciones de vehículos.

Metodología

Estos son algunos de los resultados que proporciona la última edición de la encuesta de victimización de los EE. UU., que ha publicado el Departamento de Justicia de los EE.UU. en diciembre de 2017. Las encuestas se realizaron, durante el año 2016, en 224.520 residentes en los EE. UU. a partir de los doce años y en 134.690 hogares, y se preguntaba sobre hechos ocurridos en los seis meses anteriores. Este año la muestra se ha rediseñado para recoger los cambios que se han producido en el censo de población y para poder realizar estimaciones en los 22 estados con más población y en algunas áreas metropolitanas de estos estados. En consecuencia, los resultados no se pueden comparar de manera directa con los de años anteriores. A pesar de ello, los responsables afirman que en aquellas áreas en las que la muestra es la misma, los cambios no son estadísticamente significativos.

Estos datos complementan los obtenidos de la estadística policial y que recogimos hace unas semanas en Notes de Seguretat.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La moitié des crimes les plus graves ne sont pas dénoncés aux États-Unis

Les pourcentages de non-dépôt de plainte et d’actes dont les autorités n’ont pas connaissance (le chiffre noir ou obscur) figurent parmi les informations obtenues à partir des enquêtes de victimisation.

    • Aux États-Unis, en 2016, seule la moitié environ (51%) des crimes violents les plus graves ont fait l’objet de plaintes (agressions sexuelles, vols avec violence et agressions violentes graves).
    • Les pourcentages de plaintes baissent à 42% pour l’ensemble des crimes violents et à 36% pour ce qui est des atteintes aux biens.
    • Le type d’actes montrant le chiffre noir le plus bas est le vol de véhicule à moteur, 80% des cas font l’objet de plaintes.
    • En revanche, les agressions sexuelles montrent le pourcentage de dépôt de plaintes le plus bas avec 23%.

Les taux de victimisation

Le taux de victimisation a été de 21,1 crimes violents pour 1 000 habitants de 12 ans ou plus. Dont 7 pour 1 000 correspondent à des crimes graves et les 14,1 restants à des agressions légères. Sur le total de crimes violents, le taux a été plus élevé sur les agressions d’inconnus (8,2) que sur la violence exercée par le partenaire (2,2 victimisations pour 1 000 habitants). Parmi les agressions violentes, il s’est produit environ 1,8 victimisation par arme à feu pour 1 000 habitants, dont 61% ont fait l’objet de plaintes (qu’il y ait eu utilisation ou simplement présence de l’arme).

Pour ce qui est des atteintes aux biens, les individus interrogés ont déclaré avoir subi 119,4 actes pour 1 000 logements, dont 90,3 correspondent à des larcins ou vols sans violence et sans entrée au domicile, 24,7 à des vols à domicile ou violations de domicile et 4,4 à des vols de véhicules.

Méthodologie

Ce sont là quelques-uns des résultats fournis dans la dernière édition de l’enquête de victimisation des États-Unis, publiée par le département de la Justice des États-Unis en décembre 2017. Les enquêtes ont été réalisées en 2016 auprès de 224 520 résidents aux États-Unis, de 12 ans ou plus, et sur 134 690 domiciles, et les questions concernaient des actes survenus au cours des six mois précédents. Cette année, le panel a été revu pour contempler les changements qui se sont produits dans le recensement de la population et afin de pouvoir faire des estimations sur les 22 États les plus peuplés et certaines aires métropolitaines de ces mêmes États. Par conséquent, les résultats ne peuvent pas être comparés de façon directe avec ceux des années précédentes. Toutefois, les responsables rapportent que sur les aires où le panel reste le même, les changements ne sont pas statistiquement significatifs.

Ces données viennent compléter celles obtenues des statistiques policières et que nous avons contemplées il y a quelques semaines dans Notes de sécurité.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

La meitat dels delictes més greus als EUA no es denuncia

Als Estats Units, el percentatge de denúncies i de fets que no arriben al coneixement de les autoritats –l’anomenada “xifra fosca” o “negra”– és una de les informacions que s’obtenen de les enquestes de victimització.

    • L’any 2016 es van denunciar aproximadament la meitat (el 51%) dels delictes violents més greus (agressions sexuals, robatoris violents i agressions violentes greus).
    • Els percentatges de denúncia baixen al 42% per al conjunt dels delictes violents, i al 36% per als delictes contra el patrimoni.
    • El tipus de fets amb una xifra fosca més baixa és el de la sostracció de vehicles de motor, ja que se’n denuncien el 80% dels casos.
    • Per contra, les agressions sexuals són les que tenen la xifra fosca més alta, ja que el percentatge de denúncia és tan sols d’un 23%, el més baix de tots.

Les taxes de victimització

La taxa de victimització va ser de 21,1 delictes violents per cada 1.000 habitants de dotze anys o més. D’aquests, 7 de cada 1.000 corresponen a delictes greus, i els 14,1 restants, a agressions lleus. Del total de delictes violents, la taxa va ser més alta per les agressions de desconeguts (8,2) que per la violència exercida per la parella (2,2 victimitzacions per 1.000 habitants). Entre les agressions violentes, s’hi van produir gairebé 1,8 victimitzacions causades per arma de foc per cada 1.000 habitants, de les quals se’n va denunciar el 61% (es quantifiquen tant si s’ha utilitzat l’arma com si només s’ha mostrat).

Pel que fa als delictes contra el patrimoni, els resultats dels enquestats van donar la xifra de 119,4 fets per cada 1.000 habitatges, dels quals 90,3 corresponen a furts o sostraccions sense violència i sense entrada a la llar, 24,7 a robatoris al domicili o entrades al domicili sense autorització, i 4,4 a sostraccions de vehicles.

Metodologia

Aquests són alguns dels resultats que proporciona la darrera edició de l’enquesta de victimització dels EUA, que ha publicat el Departament de Justícia dels EUA al desembre de 2017. Les enquestes es van realitzar, durant l’any 2016, a 224.520 residents als EUA a partir dels dotze anys i a 134.690 llars, i es preguntava sobre fets esdevinguts els sis mesos anteriors. Enguany la mostra s’ha redissenyat per recollir els canvis que s’han produït en el cens de població i per poder realitzar estimacions en els 22 estats amb més població i en algunes àrees metropolitanes d’aquests estats. En conseqüència, els resultats no es poden comparar de manera directa amb els d’anys anteriors. Malgrat això, els responsables afirmen que en aquelles àrees en què la mostra és la mateixa, els canvis no són estadísticament significatius.

Aquestes dades complementen les obtingudes de l’estadística policial i que vam recollir fa unes setmanes a Notes de Seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Half of the USA’s most serious crimes are not reported

Percentages regarding the reporting of crimes and incidents to the authorities (the dark figure) is one of the items of information uncovered by crime surveys.

    • In the USA, in 2016, approximately half (51%) of the most serious violent crimes were reported (sexual assault, theft with violence and serious violent assault).
    • Percentages fall to 42% regarding violent crime in general, and to 36% regarding crime against property.
    • The type of incidents with the lowest dark figure is the theft of motor vehicles, given that 80% of such cases are reported.
    • Meanwhile, sexual assault is the least reported, at 23%.

Crime rates

The crime rate was 21.1 for violent crime per 1,000 inhabitants over 12 years of age. Of these, 7 of each 1,000 correspond to serious crime, and the remaining 14.1 refer to minor assaults. Of all violent crime, the rate was higher when it concerned assault by strangers (8.2) as opposed to violence involving a partner (2.2 crimes per 1,000 inhabitants). Within the area of violent assault, almost 1.8 crimes involved the use of firearms per 1,000 inhabitants; of which 61% were reported (this figure includes both the showing of the firearm and its actual use).

Regarding crime against property, the surveys showed that there had been 119.4 incidents per 1,000 homes; of which 90.3 correspond to theft or robbery without violence and without entering the home, 24.7 to burglaries or unlawful entry, and 4.4 to vehicle theft.

Methodology

These are some of the results provided by the latest edition of the US crime survey , published by the US Justice Department in December 2017.The surveys were carried out, in 2016, with 224,520 residents in the USA over 12 years of age and in 134,690 homes, and who were asked about incidents that had occurred during the previous six months. This year the sample has been redesigned to take in the changes which have taken place in the census of the population and to be able to make estimations in the 22 most populated states and in some of the metropolitan areas of these states. Consequently, the results cannot be directly compared with previous years. Despite this, those in charge state that the sample is the same in these areas, and that any changes are not statistically significant.

This data complements that obtained by police statistics and which we included some weeks ago in Security Notes.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français