Etiqueta: Terrorisme

Ecoterrorisme, terrorisme ecològic o terrorisme en defensa del medi ambient

Notes de seguretatDeixa un comentari

En un document d’arxiu de l’FBI que data del 12 de febrer de l’any 2002, es feia referència a un tipus d’extremisme greu protagonitzat per grups com el Front d’Alliberament Animal (ALF) i el Front d’Alliberament de la Terra (ELF). L’any 2002, s’estimava que aquests grups havien comès més de 600 actes criminals i havien causat danys superiors als 43 milions de dòlars als Estats Units en un període de sis anys. Segons el mateix document, l’ALF es va establir a la Gran Bretanya a mitjans de la dècada dels 70 i va actuar als Estats Units a finals del mateix període. L’ALF estava compromès a posar fi a l’abús i l’explotació animal mitjançant accions directes contra empreses o individus que utilitzaven els animals per a la investigació o per lucrar-se (granges, restaurants, laboratoris d’investigació animal, etc.). Posteriorment, l’any 1992, l’ELF es va fundar a Brighton (Anglaterra) i el 1993 totes dues organitzacions van declarar en un comunicat la solidaritat de les seves actuacions. Aquesta segona organització cometia actes de sabotatge i atemptats contra la propietat en aquelles indústries i entitats que, amb la seva activitat, perjudicaven el medi ambient.

L’informe anual de l’Europol sobre la situació del terrorisme documenta aquesta forma d’extremisme des de l’any 2008. El darrer informe, de l’any 2017, que recull els incidents corresponents al 2016, indica que l’activisme d’aquests grups es va concretar bàsicament en accions pacífiques i legals tant en l’espai físic com virtual. No obstant això, es van registrar diversos incidents violents deguts a la infiltració de grups anarquistes i d’extrema esquerra, que van imposar el seu modus operandi. Els incidents més destacats es van produir a Bèlgica, Alemanya i Itàlia.

Concretament a Bèlgica, activistes a favor dels drets dels animals van organitzar diverses protestes contra l’experimentació i el sacrifici d’animals sense l’ús d’anestèsia. En general, van ser actes pacífics, amb l’excepció d’algunes entrades no autoritzades a granges per filmar les condicions de vida dels animals i denunciar les situacions d’abús.

A Alemanya, grups extremistes van sabotejar cablejat de línies de ferrocarril.

A Itàlia, existeix un important moviment contra la construcció del tren d’alta velocitat (No Tav); en aquest marc, es van cometre actes de sabotatge a Bolonya i a Roma. A partir del moviment No Tav, també han sorgit altres grups d’inspiració similar com No Grandi Navi contra l’arribada de grans creuers a Venècia; el grup No Ponte contra la construcció d’un pont a l’estret de Messina i el grup No Ombrina contra les perforacions petrolieres al mar Adriàtic.

Al nostre país, no es podria parlar d’activitat ecoterrorista, encara que sí que s’han documentat episodis aïllats com l’alliberament massiu de visons a granges de cria.[1] Hi ha una sensibilització social creixent contra el maltractament animal i a favor d’estils de vida més sostenibles, que es manifesta principalment de forma pacífica; que fins ara s’ha mantingut dins els marges legalment acceptables i legítims.

[1] Vegeu també: https://www.scribd.com/document/200088143/Roba-i-esclavatge-II-Depurant-responsabilitats-sobre-la-introduccio-del-viso-america-a-Espanya-Jerusa-Villergas.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europol detecta un rol creixent de la dona en l’operativa gihadista

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol recull en el seu Informe 2017 un total de 14 tendències i traça les línies generals respecte de les activitats violentes i el terrorisme en totes les seves vessants, dedicant gran part de l’informe al terrorisme de caràcter gihadista. El grau d’activitat del terrorisme gihadista a la Unió Europa segueix sent alt i l’any 2016 ha acabat amb un total de 718 persones detingudes, de les quals una de cada quatre eren dones, cosa que representa un 26% de l’activitat femenina en el terrorisme.

Les tendències actuals es mouen en un escenari on els actors poden ser dirigits o inspirats per Estat Islàmic per fer atacs preparats acuradament i de manera espontània i eficaç amb l’objectiu de crear un gran impacte. S’espera que el flux de migrants i refugiats continuï i que sigui aprofitat per Estat Islàmic. No obstant això, hi ha una disminució respecte al nombre de persones que viatgen a zones de conflicte, però hi ha un major nombre de retornats, fet que pot augmentar l’amenaça per a Europa. A més, el paper de les dones i els nens en el terrorisme de caràcter gihadista és cada vegada més representatiu.

Com en altres ocasions, Estat Islàmic va formular les regles de comportament que haurien de complir les dones basant-se particularment en la funció de tenir fills i educar-los en la ideologia del grup i també en la submissió davant els seus marits. Malgrat el tracte inferior cap a la dona, el grup ha utilitzat la seva figura com a via per incentivar l’adhesió de més combatents, i també n’ha afavorit l’evolució cap a dona combatent respecte de la participació d’aquest col·lectiu en la perpetració d’accions violentes.

L’amenaça terrorista desenvolupada per individus o grups s’inspira en propaganda i missatges gihadistes. El terrorisme gihadista se serveix de plataformes de xarxes socials i mitjans de comunicació per difondre el seu missatge, en què destaquen la revista Dabiq en el cas d’Estat Islàmic i Inspire a l’entorn d’Al-Qaeda. Aquesta última incideix sobre la importància del fet que la dona tingui prohibit participar en atacs terroristes. Durant el 2016 es va veure una gran disminució de l’activitat propagandística d’Estat Islàmic a causa de la major pressió al grup en la seva àrea d’activitat. A més, el missatge durant aquest període va canviar, substituint la retòrica de l’islam victoriós per la de la lluita contra l’aliança occidental-jueva xiïta.

La Unió Europea i, en especial, els estats membres que formen part de la coalició contra Estat Islàmic a l’Iraq i Síria es veuen amenaçats pel terrorisme internacional. Segons l’Europol, aquests països podrien ser utilitzats per al trànsit de combatents terroristes estrangers o repatriats. L’any 2016 va acabar amb 142 atacs fallits, frustrats o completats a la Unió, 47 dels quals es van materialitzar, causant la mort de 142 persones i 379 ferits, gairebé tots víctimes del terrorisme gihadista.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea garanteix prou els drets dels sospitosos de terrorisme?

Notes de seguretatDeixa un comentari

El mes de desembre del 2017 es va publicar un estudi sobre Polítiques i lleis de la UE i els estats membres sobre persones sospitoses de delictes relacionats amb el terrorisme, que havia estat encarregat pel Departament de polítiques del Parlament Europeu per als drets dels ciutadans i els afers constitucionals.

L’estudi presenta un resum sobre el marc legal i les polítiques de la UE i 10[1] estats membres (escollits per haver patit el terrorisme o per particularitats de la seva legislació antiterrorista) i en destaca la manca d’homogeneïtat en dues qüestions clau. La primera és que la Directiva 2017/541 ofereix una definició de “terrorisme” prou àmplia perquè els estats membres la interpretin de manera discrecional. En aquest sentit, recomana que els estats membres segueixin intercanviant punts de vista sobre aquesta definició i com s’interpreta a la pràctica.

La segona, i l’aspecte principal, és que en la majoria dels estats membres el concepte de “sospitós” engloba una gran varietat de supòsits i amb un ampli marge de drets reconeguts. Per tant, en funció del moment processal en què es trobi la persona investigada, estaria protegida, com a mínim, pels drets individuals que cada persona té abans d’estar sota sospita i, com a màxim, pels drets garantits per a les persones sobre les quals s’ha iniciat un procediment (passant per estadis intermedis, com ara els drets que corresponen a “persones d’interès” o els reconeguts a persones que han estat subjectes d’una mesura administrativa).

L’estudi recomana als estats membres regular d’una manera més clara les diferents categories de sospitosos, així com el marc legal i els drets que els corresponen per a cada supòsit. També considera que la UE hauria d’actualitzar el conjunt de drets de les persones sospitoses i incloure que el concepte de “sospitós” s’ha d’entendre de forma àmplia, de manera que qualsevol persona que comenci a ser investigada ja tingui garantit un conjunt de drets.


L’estudi també ha detectat mancances, com que en l’àmbit europeu hi ha poca informació més enllà de l’informe anual de l’Europol sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea. Els autors proposen fomentar des de la UE alguna iniciativa semblant a la Base de Dades Globals sobre Terrorisme, liderada pel Consorci per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme, amb seu als EUA.

Pel que fa a l’intercanvi d’informació, destaquen que existeixen massa nivells que s’encavalquen. Així, tant als estats com a la Unió Europea hi ha diversos organismes amb competències concurrents en matèria d’informació sobre terrorisme. A més, no s’ha d’oblidar el paper dels acords bilaterals entre països i la gran quantitat de relacions informals que també generen intercanvi d’informació. Com a conseqüència d’aquests problemes, hi ha poca informació pública disponible sobre les pràctiques d’intercanvi d’informació formals i l’eficiència d’aquests mecanismes.

Com a solució, recomanen una major transparència i que les dades relacionades amb l’intercanvi d’informació siguin recollides i publicades per millorar l’eficàcia i eficiència d’aquests instruments. Si s’aconseguís aquest objectiu, amb més transparència i més informació disponible, s’obririen noves línies d’investigació en relació amb la protecció dels drets de les persones sospitoses o els mecanismes d’intercanvi d’investigació.

[1] Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, el Regne Unit i Suècia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta combatre l’amenaça dels vehicles ariet

Notes de seguretatDeixa un comentari

En el marc de l’estratègia antiterrorista a França i, concretament, des del 2 de novembre del 2017 fins al 30 d’abril del 2018, s’articulen un seguit de mesures de vigilància, prevenció i protecció en diferents àmbits, entre els quals destaca la sensibilització davant l’amenaça de vehicles ariet.[1]

Els atacs mitjançant els vehicles ariet constitueixen un modus operandi utilitzat per part de les organitzacions terroristes. La vigilància per fer front a aquest tipus d’atac implica els actors públics i privats que gestionen parcs de vehicles (empreses de lloguer, empreses de transport de viatgers o de mercaderies). Els qui treballen en aquests àmbits han d’informar sense demora les autoritats sobre els incidents relatius als robatoris de vehicles o sobre altres comportaments sospitosos.

La Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) publica al seu web una fitxa amb recomanacions per fer front a aquesta amenaça.

Les recomanacions es fan a un triple nivell: la gestió del parc de vehicles, el personal contractat i els conductors de vehicles.

Gestió del parc de vehicles:

  • Informar el personal de les empreses que gestionen parcs de vehicles sobre els procediments de notificació.
  • Limitar la subcontractació.
  • Dotar l’empresa, les seves instal·lacions i els vehicles d’elements de seguretat adaptats.
  • Utilitzar dispositius GPS a la flota de vehicles per detectar de forma ràpida un itinerari anormal, especialment en els transports de mercaderies perilloses.
  • Informar les forces de seguretat de les situacions o fets anormals.
  • Personal contractat per les empreses de lloguer o transport:
  • Verificar la fiabilitat del personal contractat per les empreses (referències presentades).
  • Fer especial atenció al personal temporal.
  • Formar regularment el personal en matèria de seguretat.
  • Fer especial atenció als comportaments anormals i al risc de radicalització.
  • Els conductors de vehicles:
  • Fer aturades o estacionaments al més breus possible, en un lloc no aïllat i segur.
  • Fer controls visuals de les proximitats del vehicle estacionat abans d’obrir les portes.
  • Vigilar especialment les persones alienes a l’empresa.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.e-tlf.com/wp-content/uploads/2017/10/1030_POSTUREVIGIPIRATE.pdf

https://www.e-tlf.com/2017/10/30/posture-vigipirate-transition-2017-2018/

També l’apunt publicat l’11 d’octubre del 2017 “El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França”.

[1] El vehicle ariet és un automòbil que es projecta sobre la façana d’un establiment per tal de penetrar-hi i cometre un robatori. També es pot utilitzar com una arma contra una massa de persones, especialment per grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Algunes mesures contra el terrorisme esdevenen permanents a França

Notes de seguretatDeixa un comentari

El president de la República francesa va promulgar, el passat 30 d’octubre del 2017, la Llei 2017-1510, per reforçar la seguretat interior i lluitar contra el terrorisme. La norma va entrar en vigor l’endemà, quan va ser publicada al Diari Oficial. La conseqüència immediata va ser la finalització de l’estat d’emergència en què vivia França des del 13 de novembre del 2015. La nova llei transforma en permanents algunes mesures vigents durant l’estat d’emergència i en matisa d’altres per rebaixar l’afectació als drets dels ciutadans.

Les mesures més destacades són:

  • Establir perímetres de protecció per donar seguretat als esdeveniments o espais particularment exposats (reunions esportives, culturals…).
  • Permetre el tancament de llocs de culte que incitin o facin apologia del terrorisme o que incitin a l’odi i la discriminació.
  • Permetre a l’autoritat administrativa implementar controls i mesures de vigilància individual sobre persones que puguin suposar una amenaça especialment greu.
  • Permetre als delegats del Govern ordenar, prèvia autorització judicial, el control d’indrets freqüentats per persones vinculades amb el terrorisme.
  • Permetre la realització d’investigacions administratives sobre funcionaris amb risc de radicalització.
  • Fer controls d’identitat a zones frontereres o en un perímetre de 10 km al voltant dels aeroports i de les estacions internacionals.
  • Adaptar la llei francesa al Passenger Name Record (PNR).[1]
  • Ampliar la durada i el perímetre de control de les zones frontereres.
  • Instaurar un nou sistema legal de control de les comunicacions.
  • Crear un nou il·lícit penal: els pares que incitin els seus fills a cometre actes terroristes o a viatjar a l’estranger amb aquest objectiu poden incórrer en una pena de 15 anys de presó i multa de 225.000 €. També poden perdre la pàtria potestat.

Segons fonts oficials del Govern francès, la motivació d’aquesta reforma legal és la necessitat d’adaptar el corpus jurídic per lluitar eficaçment contra el terrorisme en el marc del dret comú i finalitzar la situació d’estat d’emergència en què vivia el país. Cal recordar que l’estat d’emergència a França estava concebut per afrontar puntualment circumstàncies excepcionals; limitava l’exercici de certes llibertats públiques, com la llibertat de reunió i de manifestació, i, finalment, donava a l’Administració poders especials sobre el dret comú.

Enllaços d’interès:
http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

http://www.gouvernement.fr/lutte-contre-le-terrorisme-le-passenger-name-record-pnr-c-est-quoi-4433

http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

[1] Un registre de noms de viatgers que entren o surten de l’espai francès en vaixell o avió per tal de permetre un millor control dels desplaçaments de risc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els atacs terroristes perpetrats a França els anys 2015 i 2016 i les disposicions legislatives adoptades l’any 2016 han conduït a una revisió del pla Vigipirate per adaptar-lo a un nivell d’amenaça elevada.

Vigipirate

Vigipirate és un pla central en el marc de l’estratègia antiterrorista que implica tots els actors nacionals (l’Estat, les entitats territorials, les empreses i els ciutadans) en un context de vigilància, prevenció i protecció.

Com s’estructura el Pla?

Abasta 300 mesures, que s’apliquen a 13 àmbits d’actuació: alerta i mobilització; protecció de grans concentracions humanes en espai obert; protecció d’instal·lacions i edificis de valor simbòlic, econòmic, polític o ecològic; protecció d’instal·lacions industrials del sector químic, dels hidrocarburs o nuclear; ciberseguretat; sector aeri; sector marítim; transports terrestres; sector de la salut; protecció de la cadena alimentària; protecció de les xarxes de comunicacions, aigua, electricitat, hidrocarburs i gas; control de fronteres terrestres, fluvials i lacustres, marítimes i aèries; protecció dels residents francesos a l’exterior o dels interessos francesos a l’estranger.

Objectius del Pla

Els objectius s’orienten a un doble vessant:

  1. Desenvolupar una cultura de la vigilància i de la seguretat en el conjunt de la societat per tal de detectar les amenaces d’acció terrorista.
  2. Assegurar permanentment la protecció dels ciutadans, del territori i dels interessos de França contra l’amenaça terrorista.

Els tres nivells del Pla

La posada en marxa de cada nivell està en funció del grau de l’amenaça i resulta fàcilment identificable per un logotip visible a l’espai públic:

  1. El nivell de vigilància: és el nivell permanent de seguretat i implica implementar 100 mesures sempre actives.
  2. El nivell de seguretat reforçada − risc d’atemptat: adapta la resposta de l’Estat a una amenaça terrorista elevada o molt elevada. Es poden activar diverses mesures de seguretat addicionals que en complementen d’altres que són permanents, especialment a aeroports, estacions i espais de culte, entre d’altres. Pot ser aplicable al conjunt del territori nacional.
  3. El nivell d’urgència per atemptat: es pot activar en cas d’atemptat consumat o quan un grup terrorista identificat i no localitzat entra en acció. Aquest nivell està vigent per un temps limitat, que coincideix amb la gestió de la crisi. Permet mobilitzar recursos excepcionals i difondre informacions per protegir els ciutadans en situacions de crisi.

Els serveis d’intel·ligència avaluen l’amenaça terrorista i les seves anàlisis permeten a la Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) establir l’estratègia general de seguretat del Pla, cosa que implica implementar mesures de seguretat en el marc de grans esdeveniments nacionals; mesures de seguretat en determinades dates clau, com l’inici del curs escolar o les festes de Cap d’Any, i aplicar un dispositiu nacional de protecció d’urgència en cas d’atemptat consumat a França o a l’estranger.

Per ampliar informació podeu consultar els enllaços següents:

Faire face ensemble. Vigilance, prévention et protection face à la menace terroriste

R!sques. Prévention des risques majeurs

Adaptation du plan Vigipirate à la période estivale

Signalement de situations suspectes. Recommandations à l’usage du grand public

Plan Vigipirate. Foire aux Questions (FAQ)

Rapport d’activité 2016. Secrétariat Général de la Défense et de la Sécurité Nationale

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interior

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquest és el novè informe mensual sobre els progressos realitzats en la construcció d’una Unió de seguretat efectiva i genuïna i estudia l’evolució dels dos pilars principals: l’abordatge del terrorisme i la delinqüència organitzada i els mitjans que els donen suport.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorL’informe exposa les conclusions que la Comissió estudia amb l’avaluació integral de l’acció de la Unió en l’àmbit de la seguretat interior. L’avaluació examina la rellevància i l’eficàcia de les polítiques i els instruments de la UE per donar suport als països membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, l’abordatge de la delinqüència organitzada i la lluita contra el ciberdelicte.

Quant a les mesures adoptades en l’àmbit de la UE pel que fa a la seguretat interna, l’avaluació es basa en l’anàlisi interna dels serveis de la Comissió, les enquestes realitzades amb les autoritats dels estats membres i les agències de la UE, i un diàleg inclusiu amb una àmplia gamma d’actors, inclosos el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, la societat civil, els grups de reflexió, els acadèmics i els representants de la indústria.

Tot i que el resultat conjunt de l’avaluació global és positiu i confirma l’acceptació i la rellevància dels principals instruments de la política de seguretat de la UE, l’avaluació també identifica els desafiaments i les llacunes que impacten en la cooperació efectiva en la Unió de seguretat. Això inclou la necessitat de desenvolupar i ajustar encara més les polítiques i les eines existents per respondre a l’amenaça en evolució del terrorisme, com també destaca les conclusions del Consell Europeu del 22 al 23 de juny de 2017, el Pla d’acció del G20 per combatre el terrorisme del 7 de juliol de 2017 i la declaració de la Cimera de Taormina G74 sobre la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent del 26 de maig de 2017.

Aquest informe proporciona, així mateix, una actualització sobre els progressos assolits en la implementació dels fitxers prioritaris de seguretat, amb els propers passos per evitar el finançament del terrorisme a través del tràfic de béns culturals i millorar l’intercanvi d’informació a través de la interoperabilitat dels sistemes d’informació i la seva plena implementació.

Entre els principals reptes per a una política efectiva de seguretat de la UE, l’informe destaca que:

  • La implementació incompleta d’algunes polítiques i instruments de la UE a escala nacional redueixen la seva efectivitat. Cal revisar-ho.
  • La complexitat d’alguns instruments i eines de la UE fa que per a les autoritats nacionals siguin més difícils d’utilitzar.
  • Les capacitats limitades a escala nacional requereixen una agrupació més gran de recursos i coneixements sobre la UE i les sinergies en tots els àmbits polítics.
  • L’evolució de les amenaces exigeix que la UE actualitzi els seus instruments i eines.

L’avaluació integral demostra que, per a una sèrie de polítiques i instruments clau de la UE en matèria de seguretat interna, els estats membres no tenen una aplicació plena a escala nacional. En són exemples la legislació en matèria de crim organitzat o el marc Prüm per a l’intercanvi de dades d’ADN, les dades d’empremta digital i  les dades de registre de vehicles. La manca d’aplicació completa d’aquests instruments impedeix la seva eficàcia i evita que els estats membres explotin tot el seu potencial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els atemptats terroristes baixen, l’amenaça es manté

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2016, l’Europol va comptabilitzar 142 atemptats terroristes −sumant-hi els fallits, els frustrats i els consumats−, que van causar 142 víctimes mortals. L’activitat terrorista a la Unió Europea es concentra en vuit països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Espanya i el Regne Unit. La lluita contra el terrorisme, però, s’estén també a països que no han estat víctimes d’atacs, i les 1.002 detencions relacionades amb aquest àmbit, a més de als vuit països esmentats, també s’han dut a terme a Àustria, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Irlanda, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia.

Hommage_à_Ahmed_MerabetAquestes xifres són sensiblement més baixes que les registrades durant el 2015 : 221 atacs terroristes, 151 víctimes mortals i 1.077 persones detingudes.

L’Europol diferencia les afiliacions terroristes entre: gihadistes, extrema esquerra i anarquistes, extrema dreta, separatistes, d’objectiu singular i les que no s’especifica a quin dels grups pertanyen. Els atemptats gihadistes són 13 dels 142 comptabilitzats; ara bé, han causat 135 de les 142 morts i 374 de les 379 persones ferides.[1] La majoria de les 1.002 detencions també es concentren entre els terroristes d’ideologia gihadista (718, 429 de les quals a França i 69 a Espanya). De les detencions, destaca que el Regne Unit no ha especificat l’afiliació de les 149 persones detingudes en aquest país.

El terrorisme separatista és el que, quantitativament, genera un major nombre d’incidents, amb 99 atemptats comptabilitzats durant l’any 2016. D’aquests, 76 van ser al Regne Unit, tots ells relacionats amb el terrorisme nord-irlandès. Cinc d’aquests atemptats es van produir a Espanya i corresponen a accions de sabotatge atribuïdes a Ernai (les joventuts d’Izquierda Abertzale) i a grups dissidents d’aquest moviment.

L’altra afiliació que genera més atacs és l’extrema esquerra i l’anarquisme, amb 16 atacs a Itàlia, 6 a Grècia i 5 a Espanya, dels quals destaca que no impliquen una gran planificació operativa ni l’ús de dispositius explosius improvisats (que no es consideren explosius comercials ni militars) ni d’armes de foc.

Aquestes són algunes de les informacions publicades a l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2016 que ha publicat l’Europol el juny del 2017.

[1] El recompte de ferits resulta confús, ja que en el cos del document, quan s’expliquen els atemptats de Niça, Berlín i Brussel·les, es comptabilitzen, respectivament, 201, 56 i 340 ferits, xifra que, sense sumar-hi la dels altres atemptats menys greus, ja supera la dels 374 destacats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

 

 

La seguretat en la passada Eurocopa de futbol

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Ministeri de l’Interior francès acaba de publicar un informe en què explica com va organitzar el desplegament de seguretat al voltant de les seleccions nacionals en la passada Eurocopa de futbol, que tingué lloc a França entre els mesos de juny i juliol d’enguany.

Existia una gran preocupació per la possibilitat que algun grup terrorista (especialment de l’entorn de Daesh) dugués a terme algun atac durant el desenvolupament de l’Eurocopa de futbol. La gran transcendència mediàtica de l’esdeveniment i d’algunes seleccions en particular plantejava com a molt atractiva, en termes de ressonància informativa, la comissió d’actes terroristes en aquest context.

Raid à l'Euro 2016Es van mobilitzar totes les unitats d’elit disponibles: la Brigada de Recerca d’Informació (BRI) de la Prefectura de Policia de París; el Grup de Recerca, Assistència, Informació i Dissuasió (RAID) de la Policia Nacional, i els grups d’Intervenció de la Gendarmeria Nacional (GIGN).

Es va considerar que hi havia una selecció que presentava un risc especial, la selecció espanyola, i se li va assignar la BRI de manera exclusiva. També participaven en la protecció membres de la policia espanyola i un oficial d’enllaç de la Policia Nacional francesa. Tots els moviments de qualsevol membre de l’expedició els havien de planejar i conèixer els responsables de la seguretat. Durant el partit contra Croàcia, que es va considerar d’alt risc perquè grups d’aficionats croates havien amenaçat amb envair el terreny de joc, membres de la BRI es van posicionar en llocs clau de l’estadi per detectar qualsevol moviment perillós dels aficionats des del moment que l’equip espanyol va arribar a l’estadi.

El RAID va encarregar-se de la seguretat d’onze equips nacionals: França, Anglaterra, Rússia, Turquia, Albània, Croàcia, País de Gal·les, República Txeca, Romania, Eslovàquia i Suïssa.

EL GIGN es va encarregar de la seguretat de les dotze seleccions restants: Alemanya, Bèlgica, Portugal, Àustria, Hongria, Irlanda, Irlanda del Nord, Islàndia, Itàlia, Polònia, Suècia i Ucraïna.

L’altre equip que, per raons òbvies, va ser objecte d’especial protecció (possiblement al màxim nivell) va ser el de França, que va ser protegit pel Grup RAID H24. Aquesta protecció era total: durant els desplaçaments, els partits i els entrenaments, i en els allotjaments. Els Bleus eren seguits i precedits pels vehicles dels homes de negre. Els vestidors dels estadis s’inspeccionaven en tots els partits abans que hi arribessin els jugadors. Aquest seguiment exigia una gran capacitat d’adaptació als moviments dels jugadors en tot moment.

Òbviament, a més de protegir les seleccions nacionals, hi havia altres unitats encarregades de l’ordre públic (Compagnies Républicaines de Sécurité i grups de la Gendarmerie Mobile) i de la seguretat ciutadana a les ciutats en què tenien lloc els partits de competició, circumstància que va implicar les patrulles uniformades dels cossos estatals i també les policies locals (a les ciutats on n’hi havia). Totes aquestes unitats van haver de treballar amb la màxima coordinació possible entre elles i amb les unitats d’elit encarregades de protegir els membres de les seleccions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El terrorisme es consolida com una amenaça a la seguretat europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol ha publicat l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2015. Les dades indiquen un increment de l’amenaça terrorista a Europa que la converteix en una realitat. A l’informe, s’hi han inclòs tant els atacs de grups gihadistes(majoritàriament de Daesh) com de grups d’extrema dreta, extrema esquerra i nacionalistes/separatistes.

26_te-sat2016Tot i que el nombre d’atacs terroristes (221 entre fallits, frustrats i consumats) no representa un augment significatiu en relació amb l’any anterior (201), la gravetat dels atacs sí que ha crescut molt considerablement. Així, l’any 2014 quatre persones van morir i sis van resultar ferides a causa d’actes terroristes. En canvi, l’any 2015 el nombre de persones mortes va ascendir a 151 i el de ferides a més de 300. El màxim increment d’atacs terroristes en relació amb l’any anterior l’experimentaren els de caire gihadista (d’1 a 17) i els de grups d’extrema dreta (de 0 a 9), mentre que els d’extrema esquerra es van mantenir estables (13). La majoria dels atacs van tenir lloc al Regne Unit (103), seguit de França (72) i Espanya (25). Ara bé, els morts es van concentrar a França (148), mentre que en va haver dos a Dinamarca i un a Grècia.

Un total de 1.077 persones van ser detingudes per delictes relacionats amb el terrorisme, xifra que constitueix un fort increment respecte a l’any anterior (774). La majoria estaven vinculades a grups gihadistes (687), seguits dels grups separatistes (168) i els d’extrema esquerra (67). Els detinguts relacionats amb l’extrema dreta van ser únicament 11 (davant dels 34 de l’any anterior). Es va incrementar el nombre de detinguts amb menys de 25 anys (268 davant els 178 de l’any anterior) i el de dones (de 96 a 171). La tendència a l’increment del nombre de dones detingudes és més alta en els grups gihadistes (6 el 2013, 52 el 2014 i 128 el 2015).

Pel que fa al finançament de les organitzacions terroristes, les xarxes socials constitueixen un instrument molt valuós de mobilització de fons i les recaptacions populars (a través o no de les xarxes) apareixen com a nova tendència. Cal destacar, però, que les petites cèl·lules i els terroristes individuals sobreviuen amb autofinançament, que pot provenir dels seus ingressos o, fins i tot, de préstecs bancaris personals. Els diners provinents de la delinqüència també tenen un paper en el seu finançament.

La majoria dels atacs (pràcticament la meitat) es van dur a terme amb armes de foc, mentre que els explosius es van utilitzar en 24 atacs (un 22%), xifra que confirma la tendència a la disminució d’aquest modus operandi. A més, en el cas d’ús d’explosius, continuen tenint molta presència els mecanismes explosius improvisats elaborats casolanament.

En relació amb el terrorisme gihadista, les cèl·lules que operen actualment a Europa són majoritàriament locals, els processos de radicalització que els alimenten de membres són cada cop més ràpids i s’escullen objectius tous, sense riscos, ja que causen més pànic que els atacs contra infraestructures, la policia o l’exèrcit.

En els 18 mesos transcorreguts entre el restabliment del califat i el final del 2015, Daesh ha inspirat 50 atacs en 18 països, que han causat 1.100 persones mortes i més de 1.700 de ferides. La majoria dels atacs han tingut lloc a l’Orient Mitjà i l’Àfrica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français