El mes de desembre del 2017 es va publicar un estudi sobre Polítiques i lleis de la UE i els estats membres sobre persones sospitoses de delictes relacionats amb el terrorisme, que havia estat encarregat pel Departament de polítiques del Parlament Europeu per als drets dels ciutadans i els afers constitucionals.

L’estudi presenta un resum sobre el marc legal i les polítiques de la UE i 10[1] estats membres (escollits per haver patit el terrorisme o per particularitats de la seva legislació antiterrorista) i en destaca la manca d’homogeneïtat en dues qüestions clau. La primera és que la Directiva 2017/541 ofereix una definició de “terrorisme” prou àmplia perquè els estats membres la interpretin de manera discrecional. En aquest sentit, recomana que els estats membres segueixin intercanviant punts de vista sobre aquesta definició i com s’interpreta a la pràctica.

La segona, i l’aspecte principal, és que en la majoria dels estats membres el concepte de “sospitós” engloba una gran varietat de supòsits i amb un ampli marge de drets reconeguts. Per tant, en funció del moment processal en què es trobi la persona investigada, estaria protegida, com a mínim, pels drets individuals que cada persona té abans d’estar sota sospita i, com a màxim, pels drets garantits per a les persones sobre les quals s’ha iniciat un procediment (passant per estadis intermedis, com ara els drets que corresponen a “persones d’interès” o els reconeguts a persones que han estat subjectes d’una mesura administrativa).

L’estudi recomana als estats membres regular d’una manera més clara les diferents categories de sospitosos, així com el marc legal i els drets que els corresponen per a cada supòsit. També considera que la UE hauria d’actualitzar el conjunt de drets de les persones sospitoses i incloure que el concepte de “sospitós” s’ha d’entendre de forma àmplia, de manera que qualsevol persona que comenci a ser investigada ja tingui garantit un conjunt de drets.

L’estudi també ha detectat mancances, com que en l’àmbit europeu hi ha poca informació més enllà de l’informe anual de l’Europol sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea. Els autors proposen fomentar des de la UE alguna iniciativa semblant a la Base de Dades Globals sobre Terrorisme, liderada pel Consorci per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme, amb seu als EUA.

Pel que fa a l’intercanvi d’informació, destaquen que existeixen massa nivells que s’encavalquen. Així, tant als estats com a la Unió Europea hi ha diversos organismes amb competències concurrents en matèria d’informació sobre terrorisme. A més, no s’ha d’oblidar el paper dels acords bilaterals entre països i la gran quantitat de relacions informals que també generen intercanvi d’informació. Com a conseqüència d’aquests problemes, hi ha poca informació pública disponible sobre les pràctiques d’intercanvi d’informació formals i l’eficiència d’aquests mecanismes.

Com a solució, recomanen una major transparència i que les dades relacionades amb l’intercanvi d’informació siguin recollides i publicades per millorar l’eficàcia i eficiència d’aquests instruments. Si s’aconseguís aquest objectiu, amb més transparència i més informació disponible, s’obririen noves línies d’investigació en relació amb la protecció dels drets de les persones sospitoses o els mecanismes d’intercanvi d’investigació.

[1] Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, el Regne Unit i Suècia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français