Les comissaries de policia intel·ligents a Etiòpia: digitalització de la seguretat pública

Etiòpia està experimentant amb un nou model de comissaria de policia anomenat smart police station o comissaria intel·ligent. Aquest projecte pilot, instal·lat al districte de Bole de la capital, Addis Abeba, forma part d’un esforç més ampli del govern per modernitzar l’administració pública mitjançant la digitalització. La iniciativa s’inscriu dins de l’estratègia nacional de transformació tecnològica Digital Ethiopia 2030, impulsada pel govern del primer ministre, Abiy Ahmed.

Tal com informa Daniel Dadzie des de la BBC, a diferència d’una comissaria tradicional, aquest nou model funciona sense agents presents físicament per atendre els ciutadans. En lloc d’un taulell amb policies, l’espai disposa de cabines amb tauletes digitals on els usuaris poden registrar denúncies o comunicar incidències. El sistema guia el ciutadà a través d’un procés senzill: primer ha de seleccionar el tipus d’incident —com ara un delicte, un problema de trànsit o una consulta general— i després introduir la informació corresponent. Un cop enviada la sol·licitud, un agent real, situat en una ubicació remota, apareix a la pantalla per continuar la conversa, fer preguntes i completar l’informe. Si la situació ho requereix, es pot enviar una patrulla immediatament al lloc indicat.

Aquest model cerca acostar el servei policial als ciutadans i facilitar l’accés a la denúncia, especialment en zones on hi ha manca de personal policial o on la presència d’infraestructures tradicionals és limitada. Segons responsables del projecte, el futur dels serveis de seguretat passa per sistemes més connectats amb la població i amb una major integració tecnològica. La digitalització permet reduir tràmits administratius, accelerar la gestió de casos i optimitzar els recursos humans disponibles.

Tot i això, el projecte encara està en una fase inicial. Durant la primera setmana de funcionament, la comissaria intel·ligent només va rebre tres denúncies: la pèrdua d’un passaport, un cas de frau financer i una queixa rutinària. Aquest volum reduït reflecteix que el sistema encara és poc conegut entre la població i que necessita temps perquè els ciutadans s’hi familiaritzin.

La iniciativa forma part d’un procés més ampli de digitalització dels serveis públics a Etiòpia. El govern ha impulsat diverses mesures per modernitzar l’administració, incloent-hi la creació d’un sistema nacional d’identitat digital, l’expansió dels pagaments electrònics i la digitalització de més d’un centenar de serveis governamentals. L’objectiu és adaptar les institucions públiques a les necessitats d’una societat cada vegada més urbana, jove i connectada.

Malgrat aquests avenços, el país encara afronta reptes estructurals importants. Un dels principals és la bretxa digital. Segons dades recents d’organismes internacionals, aproximadament el 79 % de la població etíop encara no té accés a internet. Aquesta realitat limita l’impacte de les iniciatives digitals i crea el risc que determinats sectors de la societat quedin exclosos dels nous serveis. Les persones grans, les comunitats rurals i els col·lectius amb menys recursos econòmics són especialment vulnerables a aquesta exclusió tecnològica.

Un altre repte és el nivell de competències digitals. Perquè projectes com les comissaries intel·ligents funcionin correctament, els ciutadans han de tenir un mínim de familiaritat amb les eines digitals. Sense aquesta alfabetització tecnològica, l’ús dels sistemes pot resultar complicat o fins i tot generar noves formes de vulnerabilitat, com ara estafes o suplantacions d’identitat.

També preocupen aspectes relacionats amb la seguretat de la informació i la protecció de la privacitat. Els sistemes digitals de denúncia i gestió de dades requereixen infraestructures tecnològiques robustes i mecanismes de protecció adequats per evitar filtracions o usos indeguts de la informació personal dels ciutadans.

Malgrat aquests desafiaments, diversos experts consideren que les inversions en infraestructura digital, connectivitat i formació són passos essencials per modernitzar el funcionament de l’Estat. L’expansió de la banda ampla, el creixement dels pagaments electrònics i la digitalització progressiva dels serveis públics indiquen que Etiòpia està intentant reduir la distància tecnològica respecte d’altres països.

En aquest context, la comissaria intel·ligent d’Addis Abeba representa sobretot un experiment. Encara no és un model consolidat ni substitueix les comissaries tradicionals, que continuen sent el punt de contacte principal entre la policia i la ciutadania. Tanmateix, aquest projecte pilot ofereix una visió de com podrien evolucionar els serveis policials en el futur, combinant presència física i eines digitals per millorar-ne l’eficiència i l’accessibilitat.

En definitiva, la iniciativa reflecteix l’ambició d’Etiòpia d’avançar cap a una administració pública més digital i eficient. L’èxit dependrà, però, no només de la tecnologia implementada, sinó també de la capacitat del país per reduir la bretxa digital, millorar l’alfabetització tecnològica de la població i garantir la seguretat de les dades. Només així projectes com les comissaries intel·ligents podran convertir-se en una eina realment útil per reforçar la seguretat i la confiança entre ciutadans i institucions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un nou informe d’Europol explora l’ús de la robòtica i els sistemes no tripulats en la lluita contra la delinqüència

Europol ha publicat recentment El(s) futur(s) no tripulat(s): L’impacte de la robòtica i els sistemes no tripulats en les forces de l’ordre. L’informe, elaborat per l’Europol Innovation Lab, proporciona una anàlisi en profunditat de com els sistemes no tripulats podrien canviar la societat, la delinqüència i les forces de l’ordre, i analitza els reptes i les oportunitats que presenten.

L’informe subratlla el ràpid avenç i la integració dels sistemes no tripulats en diversos sectors, incloses les policies. A mesura que aquestes tecnologies es tornen més sofisticades i generalitzades, ofereixen noves oportunitats per a les operacions de les forces de l’ordre i el suport operatiu. Tanmateix, també introdueixen noves amenaces a la seguretat, com ara l’ús indegut per part de grups criminals i terroristes, i reptes normatius que les forces de l’ordre han d’abordar per garantir la seguretat pública i mantenir la confiança.

Un capítol de l’informe destaca el paper de la guerra com a motor de la innovació en sistemes no tripulats. Els conflictes recents, com la guerra d’agressió russa en curs contra Ucraïna, han accelerat el desenvolupament i el desplegament de sistemes no tripulats avançats. Les lliçons apreses d’aquests conflictes són inestimables per a les forces de l’ordre a Europa mentre es preparen per al futur entorn operatiu.

Els sistemes no tripulats són cada cop més útils, assequibles i àmpliament disponibles, amb aplicacions tant en el sector públic com en el privat. Les policies de tot Europa estan ampliant l’adopció d’aquests sistemes, inclosos els drons i els robots, per millorar la consciència situacional, millorar la seguretat i ampliar l’abast operatiu. Aquests sistemes s’utilitzen per a una sèrie de tasques, com ara la vigilància, la cartografia d’escenes de crims, les operacions de cerca i rescat i l’eliminació d’artefactes explosius, entre d’altres. Les tecnologies convergents presenten una oportunitat important per a un avenç en les capacitats dels sistemes no tripulats.

L’informe destaca limitacions tècniques significatives i llacunes reguladores que dificulten l’ús eficaç dels sistemes no tripulats en l’aplicació de la llei. Problemes com l’autonomia limitada, la dependència dels proveïdors industrials i la manca de directrius clares per a les operacions autònomes representen reptes substancials.

Els grups criminals i terroristes estan adoptant ràpidament sistemes no tripulats per a activitats il·lícites. L’informe adverteix del potencial que aquests sistemes s’utilitzen per a la vigilància criminal, el contraban i fins i tot els atacs. La creixent accessibilitat i versatilitat dels drons, en particular, presenten greus problemes de seguretat.

La confiança pública és crucial per a la legitimitat de les capacitats de l’aplicació de la llei. L’informe emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i participació pública en el desplegament de sistemes no tripulats. Les regulacions actuals, tot i avançar, encara tenen llacunes, especialment a l’hora d’abordar l’ús no conforme o criminal.

El futur de les forces de l’ordre requerirà una actuació policial en un espai tridimensional, ja que els sistemes no tripulats operen a l’aire i a terra, així com a l’aigua i sota l’aigua. Aquest canvi requerirà noves estratègies, tecnologies i formació per als organismes encarregats de l’aplicació de la llei.

L’informe proporciona un conjunt de recomanacions per als organismes europeus encarregats de l’aplicació de la llei, incloent-hi el desenvolupament d’una direcció estratègica, l’establiment d’un centre de competències i la integració de sistemes no tripulats en els sistemes d’informació existents. També demana inversions en formació, educació i iniciatives de foment de la confiança pública.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nens en risc de robatori d’identitat i frau

Segons les investigacions de la Universitat de Southampton, al Regne Unit els infants tenen un risc més alt de ser assetjats, ciberassetjats i que els robin la identitat quan siguin més grans, si els seus pares publiquen les seves fotos en línia.

L’anomenat sharenting, que consisteix a documentar els moments especials d’un infant a les xarxes socials, s’ha convertit en un costum habitual. Però els acadèmics adverteixen que això podria comportar un perill inesperat, ja que incrementa el risc que els nens es converteixin en víctimes de la ciberdelinqüència.

La reportera Shiona McCallum ho publica a la BBC i adverteix que el fet de compartir àmpliament a les xarxes socials les fotos i els vídeos dels menors posa en risc la seva seguretat, privadesa i benestar.

Els investigadors van enquestar més de 1.000 pares al Regne Unit i després van dur a terme unes entrevistes de seguiment. Van descobrir que el 45 % dels progenitors amb qui van parlar publicava activament fotos en línia dels seus fills, alhora que un de cada sis informava que el seu fill havia patit danys.

D’altra banda, revelar detalls com ara la data de l’aniversari, l’adreça, el nom dels animals de companyia, etc. podria augmentar el risc de frau d’identitat més endavant.

I és que quan els pares comparteixen amb orgull les fotos i la informació sobre els infants a les xarxes socials, sense saber-ho, els posen en risc de patir danys en línia (ciberassetjament) i al món real; no només ara, sinó també en un futur proper.

El sharenting és una invasió de la privadesa que des de fa temps és un tema controvertit. Una de les preocupacions és que els pares, els cuidadors, els familiars i les escoles desconeixen en gran mesura que les funcions de privadesa a les xarxes socials poden ser anul·lades per a certes accions. Aquesta investigació demostra que els pares sobreestimen la protecció que ofereix la configuració de la privadesa.

Se sap de delinqüents que es mouen a les parts més fosques d’Internet que presumeixen que poden utilitzar la intel·ligència artificial per crear imatges sexuals i nus de qualsevol infant, a partir d’un grapat de fotos o vídeos normals. Aquestes imatges poden ser tan realistes que són indistingibles de les reals.

Els investigadors adverteixen que la intel·ligència artificial planteja tota una nova gamma de perills, inclòs el risc d’extorsió sexual, si les imatges s’utilitzen per amenaçar o fer xantatge a un infant.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Explorant el potencial d’un laboratori d’intel·ligència artificial per a la seguretat pública: lliçons del Regne Unit

La intel·ligència artificial (IA) està canviant ràpidament diversos sectors, incloent-hi la seguretat pública. A mesura que la tecnologia avança, es presenten noves oportunitats per fer que la policia sigui més eficient i millor, capaç de respondre a les emergències.

En aquest context, la idea d’un laboratori d’IA per a la policia guanya interès, com una manera d’explorar i aplicar solucions d’IA de manera responsable.

Recentment, el govern del Regne Unit ha publicat un estudi de cas sobre com podria funcionar un laboratori d’IA per a la policia, que ofereix lliçons que poden ser útils per a qualsevol organisme que vulgui integrar la IA en la seguretat.

Per què un laboratori d’IA per a la policia? La IA pot aportar molt a la policia en diverses àrees:

  • Anàlisi de dades. La policia gestiona enormes quantitats de dades, com per exemple els informes de delictes i les imatges de les càmeres de seguretat. La IA pot ajudar a processar aquestes dades ràpidament i a identificar-hi patrons que podrien passar desapercebuts.
  • Predicció i prevenció del crim. Amb l’anàlisi predictiva, la IA pot ajudar a detectar zones o moments amb més probabilitat d’activitat criminal, la qual cosa permetria millorar la distribució dels recursos.
  • Optimització de recursos. La IA pot ajudar a gestionar rutes de patrulla i assignar-hi personal, la qual cosa en milloraria l’eficàcia.
  • Suport en la investigació. Les eines d’IA poden agilitzar la revisió de proves i la identificació de sospitosos, la qual cosa deixaria més temps per a tasques més complexes.
  • Millora en la presa de decisions. La IA pot proporcionar informació i anàlisis basades en dades que ajudin els agents a prendre decisions més informades.

Tanmateix, aplicar la IA en un àmbit tan delicat com la seguretat pública comporta alguns reptes. Aspectes com ara la privacitat, els biaixos en els algorismes, la transparència i la responsabilitat necessiten una atenció acurada. És aquí on un laboratori d’IA pot ser útil.

L’estudi de cas del Regne Unit descriu un model per a un laboratori d’IA que no només se centra en la tecnologia, sinó també en la governança i la col·laboració. Alguns dels punts importants són:

1. Col·laboració multidisciplinària. La creació d’un laboratori d’IA ha de reunir diferents experts: criminòlegs, especialistes en ètica i agents de policia amb experiència. Això assegura que les solucions siguin tècnicament sòlides i pràctiques.

2. Ètica i governança. Abans de començar, cal establir un bon marc ètic. Això inclou definir els principis sobre l’ús responsable de la IA i assegurar la privacitat de les dades.

3. Metodologia àgil. Els projectes d’IA han de ser flexibles, començar amb petites proves, recollir comentaris i adaptar-se abans d’una implementació més àmplia.

4. Col·laboració amb la comunitat. La confiança pública és clau. Un laboratori d’IA hauria de buscar opinions i participar amb la comunitat per abordar preocupacions sobre la privacitat.

5. Necessitats reals. Les solucions d’IA han d’atendre necessitats reals que els agents han identificat. El laboratori ha de treballar per resoldre problemes concrets.

6. Formació. No només es necessita tecnologia, sinó també que els agents entenguin com funcionen aquestes eines. El laboratori hauria de tenir programes de formació.

7. Transparència. Les decisions preses amb la IA han de ser comprensibles. És important que hi hagi responsabilitat en cas d’errors.

En conclusió, l’adopció de la intel·ligència artificial en el camp de la seguretat pública és inevitable. No obstant això, la manera com s’aborda aquesta adopció és crucial.

Un laboratori d’IA ben planificat, amb un fort compromís amb l’ètica, la transparència i la col·laboració, pot assegurar que la IA es converteixi en una eina poderosa per al bé comú, alhora que reforça la seguretat i manté la confiança ciutadana. El model britànic ens ofereix una brúixola valuosa per navegar en aquest camí cap al futur de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com garantir que la IA s’utilitzi de manera ètica en la policia

Amb el creixent reconeixement de les oportunitats perquè la intel·ligència artificial (IA) redueixi significativament el temps i els costos associats amb algunes activitats policials, l’impuls per a un ús més ampli d’aquesta tecnologia és notable.

En l’últim d’una sèrie d’articles sobre la IA en la policia, Matt Palmer, Director de Producte de Seguretat Pública de NEC Programari Solutions, explora els problemes clau per a garantir que la tecnologia s’utilitzi de manera ètica i transparent.

La intel·ligència artificial (IA) ja és una part integral del conjunt d’eines policials. El servei de policia utilitza cada vegada més la tecnologia habilitada per la IA per a estalviar temps, prioritzar recursos i augmentar l’eficiència.

La IA està començant a marcar una diferència real per a la policia en processar grans volums de dades molt més ràpid del que podria fer-ho un ésser humà. Això inclou algunes de les funcions policials essencials, com la classificació en viu de les trucades entrants i l’automatització de les tasques d’assegurament de la qualitat de les dades.

També estem veient més casos en els quals la IA és capaç de donar suport a la presa de decisions dels agents de policia, mitjançant la predicció de resultats basats en patrons. Exemples d’això inclouen l’ús de l’aprenentatge automàtic supervisat per a avaluar factors com la probabilitat que un individu delinqueixi, reincideixi o es torni vulnerable a la victimització, i són aquests exemples els que estan resultant més polèmics en la ment de la societat.

A mesura que el sector policial intensifica l’ús de la IA, les persones són cada vegada més conscients dels riscos de dependre massa de la tecnologia en decisions que puguin afectar profundament la vida de les persones. Per això és fonamental establir enfocaments en els quals la policia utilitzi, i es consideri que utilitza, la IA amb els més alts estàndards ètics.

Potser una de les preocupacions més àmpliament expressades sobre la IA en la policia és el risc de biaix i discriminació. Tots els sistemes de IA aprenen de les dades d’entrenament inicials, i si hi ha un biaix en aquestes dades, s’integraran en els models de IA, perpetuant el biaix i influint en la presa de decisions.

Si les eines predictives s’entrenen amb dades històriques de detencions en els quals hi ha biaixos humans, els algorismes replicaran patrons discriminatoris, com l’elaboració de perfils racials negatius i la selecció de comunitats minoritàries.

Per a evitar que el biaix infecti els models de IA, els desenvolupadors han d’utilitzar conjunts de dades diverses i representatives per a entrenar sistemes de IA i provar contínuament aquests sistemes a la recerca de patrons discriminatoris.

Sens dubte, la IA exercirà un paper cada vegada més important en la tasca policial. Per a garantir que aquest paper s’apliqui de manera ètica i responsable, l’última paraula en qualsevol decisió ha de ser presa per la intel·ligència humana, no artificial.

El problema dels sistemes de IA és que no són infal·libles. Poden produir falsos positius, com identificar incorrectament a persones innocents com a sospitoses. De la mateixa manera, poden lliurar falsos negatius i no identificar els veritables delinqüents. Sense el judici humà, la IA podria provocar errors judicials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Victimització per delictes cibernètics entre adults i majors a Anglaterra i Gal·les

Les persones més joves són més propenses a denunciar delictes cibernètics que les persones majors. A mesura que les persones majors passen més temps en línia, això pot anar canviant. Si s’exposen de manera similar, els factors de risc, com l’aïllament social o la mala salut, podrien fer que els adults majors siguin desproporcionadament susceptibles. L’enquesta que es va practicar sobre aquest àmbit es va fer per explorar si els riscos de la ciberdelinqüència i els seus predictors, varien entre els grups d’edat.

L’enquesta va analitzar les respostes de 35.069 participants de més de 16 anys a l’Enquesta de Criminalitat 2019/20 per a Anglaterra i Gal·les (CSEW). Van investigar entre les persones que han utilitzat internet el darrer any, els riscos de patir qualsevol delicte cibernètic, la victimització repetida i les pèrdues financeres associades a tots els grups d’edat.

Tot i tenir un menor risc de denunciar qualsevol delicte cibernètic el darrer any, les persones de més de 75 anys tenien més probabilitats d’informar pèrdues financeres com a resultat de la victimització per delictes cibernètics i la victimització repetida de delictes cibernètics que les persones més joves.

Els homes, els que pertanyen a grups ètnics mixtes o negres, les zones més desfavorides, els grups professionals gerencials i amb pitjor salut corrien un major risc de ciberdelinqüència.

Mentre que els adults més joves tenen un major risc de patir delictes cibernètics, els adults majors van rebel·lar casos més greus – victimització repetitiva i pèrdues financeres associades -, potser per una menor consciència de les estafes i les opcions de denuncia.

A causa que la majoria de les persones experimenten un deteriorament de la salut a mesura que envelleixen, una major comprensió de perquè la mala salut prediu el cibercrim podria informar d’iniciatives de prevenció que beneficiarien particularment els grups de major edat i mitigarien els riscos del creixent ús d’internet entre els adults majors. Els professionals de la salut i l’assistència social podrien estar ben posicionats per donar suport a la prevenció.

Els delictes cibernètics inclouen la pirateria informàtica a través de mètodes tecnològics i l’enginyeria social, en la qual s’enganya a una víctima perquè rebel·li la informació necessària per accedir a un dispositiu, xarxa o programa, com a una aplicació bancària o per transferir diners electrònicament.

L’enginyeria social és un terme ampli que inclou el frau relacionat amb les criptomonedes, el phishing i el festeig, i es produeix en plataformes com el correu electrònic i les xarxes socials. És inherentment discriminatori, ja que els atacants adapten el seu enfocament a les vulnerabilitats de les diferents víctimes.

L’enquesta descobreix que els homes són més propensos a patir victimització i reincidència que les dones. Una explicació plausible és que els homes, que s’ha descobert que assumeixen més riscos que les dones en general, també poden participar en comportaments o activitats de més risc en línia, el que els fa més vulnerables als malfactors.

Els adults majors també poden ser menys capaços que els adults més joves d’evitar la victimització repetida i les pèrdues financeres, i també poden estar subestimant la victimització menys greu – que no impliqui reincidència en delictes o pèrdues financeres- .

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càmeres corporals per reduir la violència contra el personal de les ambulàncies a Anglaterra

La violència contra el personal de les ambulàncies és, actualment, un problema important. La gran majoria del personal d’ambulàncies informa que ha experimentat amenaces de violència, la qual cosa afecta el benestar dels treballadors, que ja de per si realitzen treballs importants, estressants i desafiants. Fins a l’any 2020, els incidents amb ús de violència augmentaven anualment, la qual cosa comportava costos addicionals per al servei d’ambulàncies.

L’NHS England (el servei nacional de salut del Regne Unit), el servei d’ambulàncies i els sindicats van coincidir en la necessitat d’actuar i van implementar diverses iniciatives per reduir la xifra d’empleats que viuen la violència com si fos una part de la feina. Aquestes iniciatives incloïen la introducció de càmeres corporals.

Un dels problemes existents era que, tot i que les càmeres s’havien anat introduint gradualment arreu del món per reduir la violència –inclosos els serveis de policia o el transport públic– i existien proves de la seva eficàcia, eren proves limitades sobre la millor manera de fer-les funcionar a les ambulàncies. Per tant, es va decidir fer un estudi d’investigació en paral·lel a la introducció de les càmeres per avaluar-ne l’impacte.

RAND Europe va ser l’encarregat de dur a terme aquesta avaluació. Durant un període de tres anys, 2021 a 2024, es van recopilar i analitzar dades, amb estreta col·laboració amb els treballadors i gerents del personal d’ambulàncies. D’acord amb tota aquesta informació es va redactar un informe complet.

Per determinar si les càmeres corporals redueixen la violència contra el personal, s’examinen les condicions més àmplies en les quals és més probable que tinguin èxit i es proporcionen recomanacions per millorar aquestes condicions. Més que res, perquè les càmeres corporals són només una petita part d’un sistema més ampli de polítiques i pràctiques destinades a reduir la violència i l’agressió.

L’aplicació de les càmeres corporals en el sector de les ambulàncies es va transferir als consorcis d’ambulàncies sobre la base que els consorcis locals eren els més indicats per identificar els obstacles i les oportunitats locals i comunicar-se eficaçment amb el personal local.

En la investigació, van concloure que el personal de les ambulàncies té opinions variades sobre les càmeres corporals, bàsicament perquè per sí soles no són una panacea per reduir la tensió en les situacions de risc, però amb més opinions positives que negatives. Els entrevistats en l’estudi van destacar la necessitat d’estratègies més àmplies, com la comunicació efectiva.

El rol del suport institucional va sorgir com un factor crucial per determinar l’impacte de les càmeres en el benestar del personal i la seva percepció de seguretat. Això s’alinea amb la literatura existent, que destaca que els entorns de suport poden millorar els beneficis de les càmeres corporals. A més, es va trobar una forta correlació positiva entre una cultura de treball favorable i les opinions positives de les càmeres corporals, la qual cosa suggereix que el clima organitzacional té un paper important en la formació de les percepcions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La tasca policial i l’ús de la intel·ligència artificial

La tecnologia s’usa àmpliament en el treball policial, amb lectors de matrícules, programari de reconeixement facial i altres eines que milloren l’eficiència i l’eficàcia de les forces de l’ordre. Ara, algunes policies estan utilitzant la intel·ligència artificial (IA) per optimitzar el temps dels oficials en el terreny, retallant el temps de dedicació als informes d’incidents policials i millorant-ne la qualitat amb programari que es connecta a les càmeres corporals, carrega les imatges i transcriu l’àudio per generar documents completament detallats, en minuts, segons publica Faye C. Elkins a Dispatch de Cops.

Quan un oficial puja el seu vídeo, les imatges s’envien al núvol per ser analitzades per la IA, que produeix el primer esborrany d’un informe policial basat en l’àudio. Com que la transcripció es basa completament en l’àudio, s’insta els oficials a narrar la situació en temps real. Les eines d’IA no poden analitzar ni resumir el contingut visual del vídeo.

Molts dels creixents organismes encarregats de fer complir la llei que utilitzen la transcripció amb IA la descriuen com un canvi de joc, afirmen que estalvia hores de feina que normalment es dediquen a la redacció de documents i allibera els agents per centrar-se més en les tasques policials. Els seus usuaris ho veuen com un multiplicador de força.

També diuen que la transcripció d’IA garanteix que els informes policials estiguin escrits amb claredat i capturin tot l’intercanvi verbal que envolta un incident, inclòs el discurs que l’oficial no va anotar o no recorda haver escoltat.

Però, malgrat les crítiques favorables, hi ha preocupacions de la comunitat sobre la transparència i el biaix en l’aprenentatge automàtic, així com qüestions sobre l’admissibilitat dels informes escrits per IA en els procediments judicials. Alguns dubten que els fiscals i els advocats defensors acceptin les troballes d’un document d’IA com a evidència.

El programa es va posar a prova durant un any i ara s’està implementant per a tot el personal. El responsable va explicar que es farien auditories mensuals dels informes i que caldria comparar-los amb les imatges de les càmeres corporals per assegurar-se que l’eina s’està utilitzant de manera correcta.

Un supervisor de primera línia revisarà l’informe de l’oficial per assegurar-se que s’ajusti a allò que es veu. Igual que qualsevol informe, l’oficial ha de signar-lo. Però es vol que la comunitat sàpiga que algú ho està supervisant de manera regular.

Una preocupació comuna és el finançament de les noves tecnologies. Quan es va anar a la ciutat a sol·licitar fons, una de les coses que els va impressionar va ser el poc temps que els oficials tenen per seure i escriure informes. I, si estan ocupats, és possible que s’hagin d’esperar fins al final de la seva jornada i fer hores extres fins a completar-los. Per contra, la IA redueix la necessitat de pagar hores extres i augmenta la quantitat de temps que els oficials estan disponibles per concentrar-se en el crim i incrementar la qualitat de vida dels ciutadans. En moments en què la xifra d’empleats ha disminuït, els informes d’IA ajuden molt. Aquesta és la millor manera de presentar-lo a la seva font de finançament.

_____

E·sta entrada en español / This post in English / Post en français

El ciberassetjament entre nens i joves segueix augmentant a Alemanya

La institució ”Aliança contra el ciberassetjament” acaba de presentar un estudi a Alemanya[1]. L’estudi consisteix en enquestes passades en línia entre el mesos de maig i juliol de 2024, a 637 professors i mestres, 1.061 pares/mares i 4.213 alumnes de tot el territori alemany.

Els resultats mostren que l’assetjament de nenes i joves en el ciberespai continua augmentant. Un 18,5% d’alumnes d’entre 7 i 20 anys manifesten haver-ne sofert, cosa que suposa en nombres absoluts, més de dos milions d’escolars. Els estudis anteriors havien detectat un 16,7% l’any 2022 i un 12,7% l’any 2017. Les institucions educatives i el professorat es troben totalment superats pel problema.

Les conseqüències d’aquest assetjament són notables tan psicològicament com física. Els que les pateixen manifesten tenir mals de cap o d’estómac, angoixa, sensació d’enfonsament o depressió. Un 57% de les víctimes es manifesten ferits, un 43% reaccionen amb ràbia, i gairebé una tercera part accepten estar angoixats. Un 13% afirmen recórrer alguna vegada a l’alcohol, les pastilles o les drogues i un 26% admeten tenir algun pensament suïcida.

La prevenció a l’escola s’ha mostrat efectiva. Aquells centres que posen en pràctica aquest tipus de mesures en tenen menys casos. Tot i que hi ha alguna activitat en aquesta direcció (un 55% afirmen que hi ha alguna activitat preventiva al seu centre un 7% més que en el darrer estudi), el suport a les víctimes continua sent una assignatura pendent (els enquestats que manifesten que existeix ha baixat un 9% -del 37% al 28%- des del darrer estudi).

Els pares reconeixen la seva responsabilitat, però manifesten estar superats pel problema. La institució promotora de l’estudi ha publicat un mecanisme per assessorar els pares a partir dels coneixements de vuit experts en la matèria.

Les línies de prevenció proposades per l’Aliança contra el ciberassetjament són quatre:

  • Cal mantenir i intensificar el treball de prevenció fet fins ara i començar-lo en les escoles de primària. Els nens han de conèixer l’entorn que trobaran a internet. És imprescindible millorar la formació dels docents en aquest àmbit, rebent el suport de persones expertes de fora del centre.
  • Els pares han d’entrar a internet i a les xarxes amb els seus fills tant bon punt els fills hi puguin començar a accedir. És important que rebin suport dels municipis i de les escoles (amb programes i activitats específiques).
  • Caldria oferir centres d’assessorament i suport per a les víctimes així com anònimes “hot lines” a les que puguin recórrer per cercar suport.
  • La política també hi hauria de contribuir, tot aprovant una llei per combatre el ciberassetjament, tal com existeix a Àustria des de l’any 2016. Caldria també proveir amb els recursos necessaris per a l’aplicació efectiva de la llei (jutges, magistrats i policies).

[1] Vid. PM-Cybermobbing-Studie-2024-fin.pdf (buendnis-gegen-cybermobbing.de)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell adopta una nova reglamentació europea sobre requisits de seguretat per a productes digitals

El Consell ha adoptat, al mes d’octubre, una nova normativa sobre requisits de ciberseguretat per als productes amb elements digitals, amb l’objectiu de garantir que aquests productes, com ara càmeres domèstiques connectades, neveres, televisors o joguines, siguin segurs abans de posar-los al mercat, atenent a l’anomenada llei de resiliència cibernètica.

La nova regulació pretén omplir els buits, aclarir els vincles i fer més coherent el marc legislatiu de ciberseguretat existent, assegurant que els productes amb components digitals, per exemple els productes IdC, d’internet de les coses (IoT, en anglès), es facin segurs al llarg de la cadena de subministrament i al llarg del seu cicle de vida.

La reglamentació introdueix requisits de ciberseguretat a tota la UE per al disseny, desenvolupament, producció i posada a disposició del mercat de productes de maquinari i programari, per evitar la superposició de requisits derivats de diferents legislacions dels estats membres de la Unió. Per exemple, els productes de programari i maquinari portaran el marcatge CE per indicar que compleixen els requisits de la normativa. Les lletres CE apareixen en molts productes comercialitzats al mercat únic atenent a l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Significa que els productes venuts a l’EEE s’han avaluat per complir els requisits de seguretat, salut i protecció del medi ambient.

El reglament s’aplicarà a tots els productes connectats directament o indirectament a un altre dispositiu o a una xarxa. Hi ha algunes excepcions per als productes per als quals els requisits de ciberseguretat ja estan establerts a les normes de la UE existents, per exemple, els dispositius mèdics, els productes aeronàutics i els cotxes.

Finalment, la normativa permetrà que els consumidors tinguin en compte la ciberseguretat a l’hora de seleccionar i utilitzar productes que continguin elements digitals, facilitant-los la identificació de productes de maquinari i programari amb les característiques de ciberseguretat adequades.

Després de l’aprovació, l’acte legislatiu serà signat pels presidents del Consell i del Parlament Europeu i publicat al diari oficial de la UE en les properes setmanes. El nou reglament entrarà en vigor al cap de vint dies de la publicació i s’aplicarà 36 mesos després de la seva entrada en vigor, amb algunes disposicions per aplicar en una fase anterior.

Anunciat per primera vegada per la presidenta de la Comissió en el seu discurs sobre l’estat de la Unió el setembre del 2021, l’acte de resiliència cibernètica es va esmentar a les conclusions del Consell de 23 de maig de 2022 sobre el desenvolupament de la posició de la Unió Europea, que demanava a la Comissió que els presentés la seva proposta a finals de 2022.

El 15 de setembre de 2022, la Comissió va presentar la proposta d’un acte de resiliència cibernètica, que complementarà el marc actual de ciberseguretat de la UE: la directiva sobre la seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació (directiva NIS), la directiva sobre mesures per a un alt nivell de ciberseguretat a tota la Unió (directiva NIS 2) i la normativa de ciberseguretat de la UE. Després de les negociacions interinstitucionals, es va arribar a un acord provisional entre els colegisladors el 30 de novembre de 2023.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français