Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur

fffEl 25 de setembre del 2014, la Federació Francesa de Futbol (FFF), el Ministeri de l’Interior francès i el Ministeri dels Municipis, la Joventut i els Esports van formalitzar un partenariat per lluitar més eficaçment contra les formes de violència a les competicions de futbol amateur.

 Aquesta aliança s’estructura en dos eixos principals:

  • L’intercanvi d’informació entre els tres actors i la lluita contra diferents formes de violència als partits de futbol. Compartir la informació permetrà definir el nivell de risc i els mitjans per gestionar-lo i assolir els objectius desitjats.
  • Prevenir la delinqüència i els comportaments incívics posant de manifest les competències de la Policia i de la Gendarmeria. Els entrenaments i els partits són moments de convivència entre els joves en què es poden produir conductes de risc vinculades al consum de substàncies estupefaents. Per aquest motiu, és important que hi intervinguin persones qualificades com els policies formadors antidroga (PFAD) i els formadors d’enllaç antidroga (FRAD) de la Gendarmeria.

Un dels resultats d’aquesta cooperació institucional és la publicació de la Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur, que permet conèixer els dispositius existents sobre prevenció de la delinqüència i de lluita contra la reincidència. Destaca l’acció coordinada de diversos actors:

  • La Gendarmeria Nacional. Aquesta organització té la figura de l’oficial de prevenció (OPP), que estimula i coordina a tot el districte els actors implicats en la prevenció de determinades conductes. L’OPP pot sol·licitar el suport de:
  • Les 43 brigades de Prevenció de la Delinqüència Juvenil (BPDJ), que duen a terme accions de prevenció en benefici del jovent: organitzen sessions de sensibilització sobre temes com ara les formes de violència, l’extorsió i el robatori per tal d’impedir qualsevol forma d’incivisme i de delinqüència entre els menors
  • Els policies formadors antidroga (FRAD), que tenen una funció de prevenció de conductes addictives orientada als menors, les famílies i els professionals, i els recorden les prescripcions legals.
  • La xarxa de figures anàlogues presents a les unitats de la Gendarmeria: gendarmeria − seguretat escolar, el servei d’ajut a les víctimes, l’associació entre la Federació Francesa de Futbol i l’Institut Nacional d’Ajut a les Víctimes i per a la Mediació.
  • La Policia Nacional, que disposa de la Divisió Nacional de Lluita contra el Hooliganisme (DNLH) i s’ocupa de les relacions amb les lligues de futbol professional i amateur a les direccions departamentals de la Seguretat Pública (DDSP). La DNLH és present a tot el territori i la interlocutora privilegiada del futbol amateur.
  • Els socis locals. La Lliga de Futbol Amateur recomana les iniciatives següents:
  • Donar suport als clubs implicats amb partits que registren incidents. En cas de consum habitual de substàncies estupefaents als entrenaments o quan es disputen els partits, cal proposar la mobilització dels serveis estatals per implementar accions de prevenció, en concret: el grup de la Gendarmeria (OPP) i la Policia Nacional (DNLH).
  • Ajudar els centres de recursos, tot aportant una dimensió educativa a les accions iniciades als diferents districtes. Per exemple, actuar sobre el risc de conductes desviades per sensibilitzar joves d’entre 13 i 14 anys. Per desenvolupar l’acció, hi ha d’intervenir la Policia Nacional (concretament, la DNLH, amb el suport d’altres serveis).
  • També hi intervé la Gendarmeria Nacional (les BPDJ, els FRAD i la xarxa de gendarmeria − seguretat escolar i el servei d’ajut a les víctimes).

Altres temes que inclou la guia són: com identificar i organitzar un “partit sensible”, la reparació a través de mesures alternatives als procediments judicials, la figura de l’alcalde com a actor de proximitat per a la prevenció, el pla Ciutadans de l’Esport i el programa Èxit Educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar.

Apunt relacionat: Retrat de les formes de violència al futbol amateur a França 

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les patrulles a peu com a font de satisfacció

Un estudi recent de la Police Foundation americana, esmentat al darrer número de la Polizei Newsletter, dut a terme per Brett M. Cowell  i Anne L. Kringen, intenta aprofundir en els efectes de la patrulla a peu, així com en els seus reptes de cara al futur.

police_foot_patrol_philadelphiaEs tracta d’un tema molt debatut en el món de la criminologia, fonamentalment americana. A partir dels ja antics experiments de Kansas City i de la patrulla a peu de Newark, ha estat un tema recurrent, i fins i tot es va arribar a teoritzar sobre el temps que durava l’efecte dissuasiu de la presència policial. Els darrers anys, l’experiment de patrulles focalitzades a peu de Filadèlfia va combinar l’efecte de les patrulles a peu amb els principis del que es coneix com a smart policing.

La discussió en tots aquests casos se centra, d’una banda, en la capacitat preventiva de la presència policial, i, d’una altra, a determinar si aquesta presència és més efectiva en vehicle o a peu. Com molt bé diuen els autors del treball: “encara que la patrulla a peu pot ser entesa com una estratègia per reduir la delinqüència, no hi ha conclusions definitives en relació amb la seva efectivitat en aquest punt”. En molts casos, l’efectivitat varia en funció de com es duen a terme les patrulles.

Per tal d’obtenir conclusions més clares i detallades, l’estudi ha treballat amb cinc serveis de policia en què es duien a terme patrulles a peu de maneres diverses: el Cambridge Police Department, el New Haven Police Department, el Kalamazoo Department of Public Safety, l’Evanston Police Department i el Portland Police Bureau. L’equip investigador va dur a terme entrevistes semiestructurades amb policies, grups focalitzats amb membres de la comunitat i tècniques d’observació.

Els resultats de l’estudi apunten beneficis clars de les patrulles a peu:

  • La patrulla a peu facilita l’establiment de relacions entre policies i ciutadans.
  • La patrulla a peu promou l’aplicació efectiva de la capacitat dels agents de resoldre problemes.
  • Les relacions establertes a través de la patrulla a peu poden canviar com la població percep els agents de policia.
  • Aquestes relacions entre policia i ciutadans tenen potencial per millorar la legitimitat de la policia a ulls de la comunitat.
  • La patrulla a peu recompensa i beneficia psicològicament els agents involucrats.

L’estudi també detecta reptes futurs que cal afrontar pel que fa a aquest tipus de patrulles:

  • Les patrulles a peu requereixen altes dotacions de personal.
  • Els indicadors tradicionals de mesura de l’activitat policial poden ser inadequats per mesurar l’eficàcia de les patrulles a peu.

La patrulla a peu centrada en els contactes amb la població pot ser vista com antiètica pel model tradicional policial, centrat en el control del delicte, i pot ocasionar disfuncions i contradiccions internes en l’organització policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La lluita d’Europol contra les mules de diners

Durant la setmana del 14 al 18 de novembre de 2016, es va dur a terme la segona acció europea coordinada contra les mules de diners, amb el suport del Centre Europeu de Ciberdelinqüència, que forma part d’Europol; el Grup d’Acció Conjunta contra la Ciberdelinqüència, Eurojust i la Federació Europea de la Banca. En l’operació, hi van participar cossos de seguretat de 14 països membres de la UE i de Moldàvia i Ucraïna, l’FBI i el Servei Secret dels EUA, així com serveis judicials, 106 entitats bancàries i altres socis privats. L’operació, en la qual es van identificar 580 mules de diners, va culminar amb la detenció de 178 persones. La primera operació, amb 81 persones detingudes, s’havia dut a terme a finals de febrer de 2016.

Europol defineix les mules de diners com les persones que transfereixen diners obtinguts de manera il·legal entre diferents comptes bancaris, freqüentment en diferents països, en nom d’altres. Atès que més del 90% d’aquestes transaccions estan vinculades a la ciberdelinqüència, la lluita d’Europol contra les mules de diners s’emmarca en l’àmbit dels fraus i els sistemes de pagament (un dels quatre àmbits d’actuació en què s’organitzen les prioritats operacionals per als cossos de seguretat per afrontar la delinqüència a internet).

Money Muling. Europol
Font: Europol

El web d’Europol dedica una pàgina a les mules de diners dins de l’apartat dedicat als serveis de conscienciació i prevenció pública, on adverteix clarament de la il·legalitat d’aquestes conductes, descriu quina és l’activitat de les mules, com són reclutades, quin tipus de persones són objectiu dels reclutadors, quins senyals d’avís poden fer pensar que s’està proposant fer aquest tipus d’activitat, com es poden protegir els ciutadans i què cal fer si s’ha rebut alguna proposta per actuar d’aquesta manera.

A més de la informació a la pàgina web, també s’han publicat pòsters i fulls de mà que es poden descarregar en la versió genèrica en anglès o en versions traduïdes i adaptades a 13 països diferents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français