L’any 2015, l’Equip de l’Administrador General de Dades (AGD) al si de la Direcció Interministerial Digital i del Sistema d’Informació i Comunicació de l’Estat francès (DINSIC),[1] va desenvolupar, en col·laboració amb el Servei de Tecnologies i de Sistemes d’Informació de la Seguretat Interior (ST(SI),2 un model de predicció dels robatoris relacionats amb vehicles. Aquesta col·laboració ha permès crear el Predvol, una eina per ajudar en la presa de decisions dels policies que prediu diàriament el risc de robatoris, presenta un històric dels robatoris i una classificació dels barris en funció del tipus d’infraccions que hi tenen lloc.
Predvol s’ha optimitzat per ser utilitzat amb tauleta tàctil i s’ha posat en pràctica al departament francès d’Oise (al nord del país), especialment exposat als robatoris de vehicles. Concretament, els gendarmes l’han incorporat com una eina per a la presa de decisions i l’han testat a la ciutat de Compiègne (una de les principals ciutats d’Oise) a partir de maig del 2016. Així mateix, la brigada anticriminalitat de la Direcció Departamental de Seguretat Pública de la policia nacional la va testar a la ciutat de Beauvais, la capital del departament.
Aquest programa és una eina predictiva[2] que utilitza un gran nombre de variables i algoritmes que permeten seleccionar quines de les variables són els millors predictors per anticipar els robatoris de vehicles.
Després de sis mesos d’experimentació, una de les conclusions ha estat que l’atenció dels operatius s’orientava no tant a les prediccions dels robatoris diaris, sinó a la visualització dels fets esdevinguts. És a dir, les prediccions eren molt eficaces, però només confirmaven les zones de risc ja conegudes pels operatius; en canvi, la simple representació dels incidents sobre un mapa implicava millores en el servei diari. Aquesta constatació va propiciar la introducció de millores en la visualització de les infraccions. La visualització de les infraccions des del moment que són denunciades afavoreix que els policies recullin dades de qualitat i proporciona uns millors resultats en l’operativa policial.
L’augment dels robatoris a domicili a Alemanya durant les darreres dècades ha provocat, entre altres mesures, el recurs a mètodes de predicció del delicte (predictive policing) que permetessin predir en quins contextos existia risc de comissió d’aquest delicte per poder, així, prendre les mesures preventives necessàries per evitar que es cometessin. Primer Baviera i, més recentment, Baden-Württemberg van començar a utilitzar el programari PRECOBS creat per l’Institut de Tècniques de Prognosi basades en mostres i prèviament experimentat a Suïssa. Aquest programari parteix de la idea que determinats delictes (robatoris a domicili, en aquest cas), comesos en determinades circumstàncies, solen repetir-se a les mateixes àrees els dies següents. L’èxit del robatori faria que els autors valoressin aquell context com a favorable per als seus propòsits i en repetissin l’actuació els propers dies. Si s’identifiquen aquests delictes i la policia pren mesures preventives, es podria aturar la repetició dels fets delictius.
Malgrat l’entusiasme que han despertat aquestes metodologies predictives en el món de la policia, no hi ha estudis empírics que en demostrin fefaentment l’eficàcia. És per això que els responsables del projecte pilot “Predictive Policing P4”, començat a Baden-Württemberg el 30 d’octubre del 2015, van demanar a l’Institut Max-Planck una avaluació de l’execució del projecte. Els resultats de l’avaluació, duta a terme entre el mes de novembre del 2015 i l’abril del 2016 a les regions policials de Karlsruhe i Stuttgart, acaben de ser publicats, segons informa el darrer número de la revista Polizei Newsletter.1 L’informe explica que durant els sis mesos d’avaluació es produïren 183 alarmes (pràcticament totes en zones urbanes, rarament en zones rurals). A partir d’aquestes alarmes, la policia va prendre diverses mesures preventives per impedir la repetició dels delictes en zones properes a on havien tingut lloc. Els resultats van ser diferents en funció de les àrees. En algunes, els delictes disminuïren (Stuttgart), mentre que en d’altres l’efecte va ser imperceptible (Karlsruhe).
L’estudi comprenia una enquesta en línia a 700 policies relacionats, d’una manera o altra, amb l’experiment, en què se’ls preguntava per la seva utilitat. Els resultats van ser diversos en funció del lloc de l’estructura policial en què treballaven. Així, els membres de l’escala superior van valorar positivament el mètode en un 65% i a les escales executiva i intermèdia el percentatge favorable va ser d’un 57%, mentre que a l’escala bàsica només un 46% el van considerar útil. Curiosament, el percentatge més alt de professionals favorables a la continuïtat de l’experiment (62%) va ser a Karlsruhe, on l’efecte sembla més qüestionable, mentre que a Stuttgart, amb un descens dels robatoris a domicili en aquest període, només un 41% se’n mostrà favorable.
1. La revista també té una versió en castellà, francès i anglès.
Un enfocament local i regional no és suficient per desmantellar grups mòbils de delinqüència organitzada (MOCG- Mobile Organized Crime Group) si es vol que Europa sigui un indret més segur. Conscients d’això, Europol, que treballa amb la Policia de Munic, la BKA alemanya, Eurojust i la Policia Nacional espanyola, va reunir més de 300 experts d’alt nivell de les agències policials i de la justícia, així com alguns investigadors, de 38 països, a finals de novembre de 2017, per discutir sobre la tipologia delictiva contra la propietat, en una conferència organitzada a la seu de l’Haia.
El crim organitzat contra la propietat immobiliària, especialment el robatori interior de domicili, és un delicte contra el qual tots els organismes de seguretat de la Unió Europea lluiten fermament amb nombroses accions, ja que afecta profundament les víctimes i provoca una gran sensació d’inseguretat entre els ciutadans. Una gran part d’aquests delictes són comesos per grups mòbils de delinqüència organitzada, caracteritzats per un alt grau de flexibilitat i mobilitat.
L’objectiu d’aquestes conferències era estudiar com combatre eficaçment els grups de delinqüents en l’àmbit del robatori mitjançant la millora de les estructures transfrontereres. El treball intensiu, transnacional i interdisciplinari dels participants de la conferència cercava identificar similituds i àrees problemàtiques en la lluita contra el delicte, per desenvolupar solucions específiques. Només una estreta cooperació nacional i internacional permet identificar sèries de delictes i grups actius transfronterers d’autors. També s’intenta establir un enteniment comú amb les investigacions, que no haurien de centrar-se exclusivament en els delinqüents actius sobre el terreny sinó que, al contrari, també inclourien els intel·lectuals i facilitadors, incloent investigacions financeres i de recuperació d’actius.
Europol juga un paper clau en la lluita contra les activitats criminals de delictes contra la propietat organitzada. Per ajudar els seus socis de manera més eficaç i seguir un enfocament multidisciplinari i horitzontal, la Unitat de Delictes contra la Propietat se centra en els grups mòbils de delinqüència organitzada esmentats. Un dels objectius principals és augmentar la consciència dels estats membres afectats. Hi ha molta informació disponible en l’àmbit investigador en els estats membres, però no es comparteix. L’objectiu ha de ser que aquest coneixement crucial estigui disponible per als organismes d’aplicació de la llei en altres països afectats.
El projecte se centra bàsicament en les següents accions:
Implantar un nou equip de suport amb quatre experts nacionals secundaris (des del 2016) amb la tasca de vincular-se amb els investigadors i fiscals dels estats membres.
Identificar les estructures i els membres de les bandes de delinqüents implicades.
Organitzar reunions operatives.
Proporcionar suport d’anàlisi operacional durant les investigacions en viu.
Identificar i detectar noves tendències mitjançant l’anàlisi estratègica.
Organitzar conferències d’experts i cursos de formació a tot Europa.
Millorar l’enfocament orientat a la xarxa.
Oferir suport i millorar la Plataforma d’Europol per a experts en el robatori domèstic.
L’actuació policial proactiva pot ser entesa com “les estratègies d’actuació policial que tenen com un dels seus objectius la prevenció o la reducció de la delinqüència i els desordres, i que no són reactives en el sentit de posar l’atenció de manera primària a descobrir la delinqüència que s’està produint o investigar o respondre els delictes un cop ja s’han comès”. Aquesta és la definició que es pren com a referència en el llibre Proactive Policing: Effects on Crime and Communities, publicat per les National Academies of Sciences, Engineering and Medicine dels EUA el novembre de 2017.
El llibre és el resultat d’una investigació realitzada per un comitè científic format per sociòlegs, criminòlegs, juristes i membres de cossos de seguretat que pretenia revisar les evidències i debatre sobre les mancances en les dades i la metodologia sobre quatre aspectes de l’actuació policial proactiva en el combat contra la delinqüència:
Els efectes o les diferents formes com s’implementa
Si s’aplica d’una forma discriminatòria
Si s’utilitza d’acord amb les lleis
La reacció de la comunitat a aquesta estratègia d’actuació
Per fer-ho, han establert quatre aproximacions diferents sobre l’activitat policial proactiva: basada en l’espai, de resolució de problemes, centrada en les persones i basada en la comunitat. Cadascuna d’aquestes aproximacions té definits els seus propis models lògics de prevenció de la delinqüència, estratègies proactives, objectius primaris i vies principals per assolir els seus objectius, que es resumeixen a la taula següent:
Aproximació basada en l’espai
Aproximació de resolució de problemes
Aproximació centrada en les persones
Aproximació basada en la comunitat
Model lògic per a la prevenció de la delinqüència
Capitalitzar l’evidència de la concentració del delicte en llocs microgeogràfics
Utilitzar una aproximació d’orientació al problema, que cerca identificar problemes com a patrons a través de fets delictius i, posteriorment, identificar les causes d’aquests problemes
Capitalitzar les fortes concentracions de delictes entre una petita proporció de la població criminal
Capitalitzar els recursos de les comunitats per identificar i controlar la delinqüència
Estratègies policials
Policia de punts calents; policia predictiva; sistemes de videovigilància (CCTV)
Policia orientada als problemes; policia de terceres parts; partenariats proactius
Detencions dirigides; programes de multireincidents; aturades i escorcolls
Policia orientada a la comunitat; policia de procediment de justícia; policia de finestres trencades
Objectiu primari
Prevenir la delinqüència en petits espais
Resoldre problemes recurrents per prevenir la delinqüència futura
Prevenir i dissuadir delictes concrets centrant-se en els delinqüents coneguts
Millorar l’eficàcia col·lectiva i la col·laboració de la comunitat amb la policia
Punts principals per aconseguir l’objectiu
Identificar els punts calents on es concentra la delinqüència i aplicar estratègies centrades en aquests llocs
Escanejar i analitzar problemes criminals, identificar solucions i valorar-los (model SARA)[1]
Identificar els delinqüents coneguts amb una taxa de fets comesos i aplicar estratègies sobre aquests delinqüents específics
Desenvolupar estratègies que incorporen la comunitat o canviar la manera com la policia interacciona amb els ciutadans
Font: National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine (2017, pàg. S-2)
L’informe ha trobat evidències que, com a mínim a curt termini, moltes pràctiques de policia proactiva tenen èxit en l’objectiu de reduir la delinqüència i el desordre, sense malmetre les relacions entre la policia i la comunitat. No obstant això, algunes mancances en la recerca realitzada fan que no es puguin valorar altres qüestions importants, com ara la legalitat dels procediments policials o les conductes discriminatòries per motius racials. Tampoc s’han pogut comprovar els efectes d’aquest tipus d’estratègies policials en el llarg termini o aplicades en un àmbit més gran que el local.
[1] Model SARA, acrònim d’Scanning, Analysis, Response and Assessment (escanejar, analitzar, respondre i valorar).
L’esport té la virtut de reunir persones per sobre de diferències culturals, idiomàtiques, religioses, etc. Però, malauradament, la integritat en l’esport sovint es veu alterada per un seguit de delictes com poden ser pactar el resultat d’un partit, les apostes il·legals i el dopatge.
La Interpol ha augmentat els recursos i la coordinació amb diferents cossos policials, tot oferint una iniciativa global de formació, educació i prevenció centrada en la manipulació de la competència, així com en les apostes irregulars i il·legals.
En aquest àmbit, està desenvolupant un seguit d’iniciatives per sensibilitzar sobre els problemes i facilitar l’intercanvi d’informació, intel·ligència i millors pràctiques entre els països membres de la Unió Europea.
Els grups criminals organitzats que operen en el món de l’esport, ho fan a gran escala, s’adrecen a una àmplia gama d’esports –inclòs, però no limitat a, el futbol, l’atletisme, el tenis i el ciclisme– i intenten manipular resultats esportius en connivència amb jugadors, àrbitres, gerents o entrenadors.
Els crims a l’esport travessen les fronteres internacionals i generen enormes beneficis que després es canalitzen cap a altres activitats il·legals. Les estimacions de diners guanyats a través d’apostes il·legals es calculen en centenars de milions d’euros anuals.
El pacte de resultats dels partits i els jocs d’atzar il·legals són desafiaments globals, sobretot perquè les xarxes de jocs d’atzar en línia han fet que sigui extremament fàcil apostar en competicions esportives i partits a qualsevol part del món.
Els objectius principals que persegueix la Interpol en aquest àmbit són els següents:
Educar i capacitar els actors clau en l’esport sobre com reconèixer, resistir i denunciar els intents de corrompre o arreglar partits.
Preparar millor l’aplicació de la llei sobre com investigar i cooperar en casos relacionats amb la corrupció.
Formar actors del món de l’esport sobre com iniciar i desenvolupar una investigació interna sobre sospites de manipulació de les competicions.
Preparar els instructors esportius sobre com dur a terme sessions de sensibilització als seus clubs.
La Interpol està desenvolupant un programa de capacitació en línia per a jugadors, àrbitres, gerents i entrenadors sobre com reconèixer, resistir i reportar qualsevol forma de manipulació de partits.
Pel que fa al dopatge, sovint és penalitzat com un crim comès per un individu. La realitat és que quan un atleta pren drogues il·legals –esteroides, anabolitzants, hormones de creixement humà, estimulants o diürètics– que augmenten el rendiment, es tracta només d’una peça en una xarxa més gran de la criminalitat.
Els atacs terroristes perpetrats a França els anys 2015 i 2016 i les disposicions legislatives adoptades l’any 2016 han conduït a una revisió del pla Vigipirate per adaptar-lo a un nivell d’amenaça elevada.
Vigipirate és un pla central en el marc de l’estratègia antiterrorista que implica tots els actors nacionals (l’Estat, les entitats territorials, les empreses i els ciutadans) en un context de vigilància, prevenció i protecció.
Com s’estructura el Pla?
Abasta 300 mesures, que s’apliquen a 13 àmbits d’actuació: alerta i mobilització; protecció de grans concentracions humanes en espai obert; protecció d’instal·lacions i edificis de valor simbòlic, econòmic, polític o ecològic; protecció d’instal·lacions industrials del sector químic, dels hidrocarburs o nuclear; ciberseguretat; sector aeri; sector marítim; transports terrestres; sector de la salut; protecció de la cadena alimentària; protecció de les xarxes de comunicacions, aigua, electricitat, hidrocarburs i gas; control de fronteres terrestres, fluvials i lacustres, marítimes i aèries; protecció dels residents francesos a l’exterior o dels interessos francesos a l’estranger.
Objectius del Pla
Els objectius s’orienten a un doble vessant:
Desenvolupar una cultura de la vigilància i de la seguretat en el conjunt de la societat per tal de detectar les amenaces d’acció terrorista.
Assegurar permanentment la protecció dels ciutadans, del territori i dels interessos de França contra l’amenaça terrorista.
Els tres nivells del Pla
La posada en marxa de cada nivell està en funció del grau de l’amenaça i resulta fàcilment identificable per un logotip visible a l’espai públic:
El nivell de vigilància: és el nivell permanent de seguretat i implica implementar 100 mesures sempre actives.
El nivell de seguretat reforçada − risc d’atemptat: adapta la resposta de l’Estat a una amenaça terrorista elevada o molt elevada. Es poden activar diverses mesures de seguretat addicionals que en complementen d’altres que són permanents, especialment a aeroports, estacions i espais de culte, entre d’altres. Pot ser aplicable al conjunt del territori nacional.
El nivell d’urgència per atemptat: es pot activar en cas d’atemptat consumat o quan un grup terrorista identificat i no localitzat entra en acció. Aquest nivell està vigent per un temps limitat, que coincideix amb la gestió de la crisi. Permet mobilitzar recursos excepcionals i difondre informacions per protegir els ciutadans en situacions de crisi.
Els serveis d’intel·ligència avaluen l’amenaça terrorista i les seves anàlisis permeten a la Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) establir l’estratègia general de seguretat del Pla, cosa que implica implementar mesures de seguretat en el marc de grans esdeveniments nacionals; mesures de seguretat en determinades dates clau, com l’inici del curs escolar o les festes de Cap d’Any, i aplicar un dispositiu nacional de protecció d’urgència en cas d’atemptat consumat a França o a l’estranger.
Per ampliar informació podeu consultar els enllaços següents:
El mes de gener passat, 320 representants de 172 organitzacions de la societat i moviments socials de 22 països es van reunir a Barcelona amb l’objectiu de prevenir l’extremisme violent. De la reunió en va sorgir el Pla d’acció de la societat civil euromediterrània per a la prevenció de totes les formes d’extremisme violent.[1] Dins el Pla s’incloïa la creació de l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV),[2] per tal de donar suport a la implementació del Pla.
El Pla d’acció parteix de la base que centrar la lluita contra l’extremisme violent en mesures antiterroristes deixa fora la societat civil, que compta amb energies crucials per generar cohesió social i, en conseqüència, prevenir la radicalització violenta, afrontant els factors que l’afavoreixen. En aquesta direcció, la creació de societats obertes, equitatives, inclusives i plurals, basades en el respecte dels drets humans, constitueix una alternativa sòlida i atractiva al radicalisme violent.
L’extremisme violent erosiona els fonaments de la nostra societat, promou l’odi i la discriminació i fa impossible la convivència pacífica. L’extremisme parteix d’idees polítiques, socials o religioses que rebutgen l’statu quo i que estan basades en valors totalitaris, fanàtics, intolerants, antidemocràtics i antipluralistes. Pretenen obtenir els seus objectius amb la violència, tan extrema com sigui necessària. Sovint pren com a enemic un grup ètnic, una ideologia, una religió o una classe social i en propugna, pràcticament, l’extinció.
La presència de l’extremisme violent a la regió euromediterrània és força notable. Aprofitant la presència a la zona de grups gihadistes que practiquen la violència indiscriminada, moviments populistes d’extrema dreta, racistes i islamòfobs estan pressionant els governs cap a la intolerància, l’odi i les retallades de drets, que, en la pràctica, afecten grups específics, circumstància que no farà sinó empitjorar el problema en el futur.
El proper 21 de setembre l’OPEV presenta un primer informe sobre l’evolució de la legislació antiterrorista a la regió i les conseqüències que les reformes legislatives poden tenir en la mateixa radicalització violenta, amb la intenció d’obrir un fòrum de reflexió sobre aquest tema que ajudi a trobar solucions pacificadores.
El 22 de maig de 2017 ha entrat en vigor l’ordre europea d’investigació, que simplifica i agilitza les investigacions penals transfrontereres amb capacitat per sol·licitar proves. Això facilita el treball entre les diferents autoritats judicials quan sol·licitin proves que estiguin en un altre país de la Unió Europea.
L’ordre europea d’investigació es basa en el reconeixement mutu, la qual cosa significa que els països de la Unió Europea estan obligats a reconèixer i executar la sol·licitud d’un altre país, com ho farien amb una decisió procedent de les seves pròpies autoritats.
Entre els avantatges que pot comportar l’ordre europea d’investigació, hi ha els següents:
Crea un únic instrument de gran abast. L’ordre europea d’investigació substituirà el fragmentat marc jurídic actual per a l’obtenció de proves. Abasta tot el procés d’obtenció de proves, des de l’assegurament de les proves fins a la transferència dels elements de prova existents, per als estats membres participants.
Estableix terminis estrictes per obtenir les proves sol·licitades. Els estats membres disposen de fins a 30 dies per decidir si accepten una sol·licitud. Si s’accepta, el termini per executar la mesura d’investigació sol·licitada és de 90 dies.
Restringeix els motius per rebutjar una sol·licitud. L’autoritat receptora només podrà negar-se a executar una ordre en determinades circumstàncies, com ara si és perjudicial per a la seva seguretat nacional o contrària als principis fonamentals del dret del país en qüestió.
Redueix els tràmits administratius gràcies a la introducció d’un formulari únic normalitzat, en la llengua oficial de l’Estat executor.
Protegeix els drets fonamentals de la defensa. Les autoritats sol·licitants han d’avaluar la necessitat i la proporcionalitat de la mesura d’investigació sol·licitada. Les ordres europees d’investigació han de ser emeses o validades per una autoritat judicial.
L’ordre europea d’investigació permetrà:
El trasllat temporal de detinguts amb la finalitat de reunir proves.
La consulta dels comptes bancaris i les operacions financeres dels sospitosos o acusats.
Les investigacions encobertes i la intercepció de telecomunicacions.
Mesures de protecció de proves.
Paral·lelament, la Comissió Europea està treballant per crear solucions que dotin les autoritats judicials d’eines d’investigació modernes per facilitar l’accés a les proves electròniques.
Un cop incorporada l’ordre europea d’investigació a les legislacions nacionals respectives, la Comissió Europea analitzarà la situació d’aquesta incorporació i s’adreçarà als estats membres que encara no hagin pres les mesures pertinents.
Antecedents
La Directiva es basa en el principi de reconeixement mutu de les decisions judicials pel que fa a l’obtenció de proves per al seu ús en procediments penals.
Aquesta Directiva s’aplica a tots els països de la UE excepte Dinamarca i Irlanda, que no hi participen. Es tracta d’un instrument que substitueix les assistències judicials mútues existents a la UE per a l’obtenció de proves, en particular, el Conveni d’assistència judicial de la UE de 2000 i la Decisió marc 2003/577/JHA sobre l’assegurament de proves.
Darrerament s’ha celebrat a la ciutat de Nezahualcóyotl (“Neza”, per simplificar-ho) un congrés internacional de seguretat i proximitat. Aquest fet, però, no és en si prou rellevant. En canvi, el que sí que és significatiu és el que hi ha al darrere.
Neza limita amb Ciutat de Mèxic i es va crear arran d’una gran immigració interna l’any 1963. Des d’aquell moment, el creixement ha estat pràcticament constant fins a superar amb escreix el milió d’habitants actual. Per les seves característiques sociodemogràfiques, ha estat una ciutat amb molts problemes i deficiències estructurals, entre elles la delinqüència, molt especialment la violenta.
Aquesta ciutat està situada en un entorn, Mèxic, en què la delinqüència violenta ha estat sempre molt present, però que a partir de l’inici de la legislatura del president Felipe Calderón (2006-2012) s’ha incrementat encara més com a conseqüència, segons la majoria dels observadors, d’una política que pretenia exterminar tot el narcotràfic del país i que, en no tenir els recursos necessaris per fer-ho, l’únic que va aconseguir va ser atomitzar alguns grups, desestabilitzar els mercats i incrementar la violència tant contra l’Estat com entre els mateixos grups, que tornaven a lluitar pel domini del territori. El darrer mes de març, els homicidis dolosos van enregistrar un màxim històric mensual (2.020), als quals encara cal afegir-ne 1.426 de culposos[1] (més de cinc vegades els homicidis anuals a Espanya).
Per combatre aquesta plaga de violència, des de la Federació s’havia apostat per una militarització creixent del conflicte (intervenció intensa de l’Exèrcit) i la introducció d’elements militaristes a la policia. Tot això, guarnit amb la proposta de “comandament únic”, que posaria totes les forces policials sota un comandament estatal únic que podria disposar lliurement de les policies municipals, incloent-hi els seus béns.[2]
La situació es veu encara agreujada per l’alt grau de corrupció en la majoria de les policies mexicanes. Els salaris no gaire generosos dels agents resisteixen malament les propostes de suborn del crim organitzat. Aquest fet comporta una gran desconfiança de la població envers la policia. Un exemple d’aquesta desconfiança és que la xifra negra se situa entorn del 93,7%[3] en general i arriba al 95% a l’Estat de Mèxic (només un de cada vint víctimes de delicte denuncien a la policia).[4]
En aquest context, la ciutat de Neza, amb el suport de la seva policia local, refusant el comandament únic, aplicant una estratègia de proximitat social,[5] promovent la participació ciutadana en els temes de seguretat i augmentant la transparència, ha aconseguit passar del lloc 17 que ocupava l’any 2012 en nombre de morts violentes a l’Estat de Mèxic a què pertany, a ocupar el 2015 −només en tres anys− el lloc 72 d’un total de 125 municipis que hi ha a l’estat.[6] En la implantació d’aquest model s’han aplicat metodologies de treball dissenyades, entre d’altres, per la Universitat i la Policia Local de Castelló de la Plana.[7]
El procés continua endavant amb decisió, però no sense dificultats, ja que la primera setmana de maig una dona i dos homes del cos policial van ser assassinats en una emboscada (un tercer home va resultar ferit greu). Caldrà veure si Neza es consolida, juntament amb alguna altra ciutat com General Escobedo (Nuevo León), que també va en la mateixa direcció, i aconsegueix canviar les polítiques de seguretat cap a estratègies més transversals i més eficaces o si, per contra, acaba finalment arrossegada per l’onada de violència i repressió. De fet, els participants al congrés esmentat van acordar crear una xarxa de municipis que aposten per aquest tipus de polítiques,[8] per tal de sumar esforços en aquesta direcció.
La comissària Cristina Manresa Llop, nascuda a Barcelona l’any 1968, té una filla de 19 anys i viu a Badalona. Diplomada en Criminologia i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, va entrar als Mossos d’Esquadra a la quarta promoció –ara fa 26 anys– i ha arribat a comissària passant per totes les categories. Creu que això és important perquè haver treballat en diferents serveis i situacions l’ha fet propera i coneixedora de la difícil tasca dels policies i li ha ensenyat a valorar les coses importants de la vida.
Actualment és cap de la Regió Policial Metropolitana Nord i directora del Pla de seguretat del Mobile World Congress des del 2013.
Ha rebut diverses condecoracions i premis per la seva tasca professional. És membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i participa des de fa anys en activitats de formació i docència.
Quin balanç fa del dispositiu de seguretat de la darrera edició del Mobile World Congress?
Molt positiu; no hi ha hagut incidents rellevants en una edició en què la xifra de congressistes ha batut un nou rècord, 108.000 persones, cosa que suposa un increment del 7% respecte de l’any anterior. L’índex de victimització per cada 1.000 visitants s’ha situat en un 0,34, índex inferior al registrat l’any 2016, que es va situar en un 0,36. Els fets delictius s’han mantingut estables, amb una reducció del 13% al transport públic, i el 91% dels fets són furts.
Ens sentim orgullosos de la feina feta per tots els cossos policials i serveis d’emergències, que, juntament amb els organitzadors del MWC –els responsables de Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona–, ha contribuït a mantenir la seguretat dels congressistes i el bon desenvolupament d’aquest esdeveniment. Aquest és un treball en equip!
Quines eines −de planificació, prevenció, emergències, seguretat ciutadana− són les que li permeten ajudar i oferir protecció a les persones en aquests grans esdeveniments?
Treballem a partir d’un Pla director de seguretat (PDS), document que recull els objectius i les característiques de l’esdeveniment i organitza les diferents tasques de tots els integrants per tal que ens coordinem amb efectivitat. Són vuit programes que inclouen els dispositius policials de seguretat ciutadana, ordre públic, intel·ligència, mobilitat, protecció civil, allotjaments, etc.
Com a part de les polítiques de prevenció, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha potenciat la difusió dels consells de seguretat a les xarxes socials dels Mossos d’Esquadra i del 112, i ha fet arribar als congressistes material amb mesures bàsiques de seguretat, amb l’objectiu de prevenir fets delictius. Panells informatius al transport, cartells i díptics en diversos idiomes, etc. Aquestes accions s’han portat a terme amb la col·laboració de diferents entitats que participen en l’organització i la seguretat de l’esdeveniment, com són GSMA, Barcelona Convention Bureau i el Gremi d’Hotels.
De quina manera, des del punt de vista de la planificació, afecta tenir tants operadors, públics i privats, d’àmbits i administracions diferents, en un mateix esdeveniment? El factor humà és primordial en aquest sentit?
Planificar amb rigor és la clau de l’èxit perquè hi participen molts efectius de la PG-ME de diferents especialitats: GEI, Escortes, Subsòl, Canina, Tèdax, Hèlix, BRIMO, ARRO, Informació, Seguretat Ciutadana, Trànsit, etc. També integrem personal extern a la nostra organització, d’altres policies municipals (l’Hospitalet i Barcelona) i operadors externs: empresa organitzadora, seguretat privada, emergències, Turisme de Barcelona, Ajuntament, transports, etc.
Per aquest motiu, comencem a planificar després de l’estiu i fins al mes de febrer o març, que és quan es celebra el MWC.
Es fa una primera reunió amb tots els responsables i expliquem les novetats de l’any i el cronograma; després, els grups desenvolupen les seves ordres de servei, en què treballarà i supervisarà la direcció del Pla fins a arribar a desenvolupar el dispositiu en tres fases: prealerta, alerta, màxima alerta.
Durant la celebració del congrés, a primera hora es fan diverses reunions diàries amb els operatius policials i amb els gestors del transport, sota la direcció del Pla i de l’organització.
En acabar el MWC, es fa un debrífing en què es recullen les millores proposades per tots els serveis.
El factor humà és fonamental, conèixer cadascun dels operadors facilita molt la tasca; som un equip i tothom treballa per millorar cada any. L’èxit del MWC és l’èxit de tots!
Quina ha estat la situació més complexa que ha hagut de gestionar en les darreres edicions del MWC? Hi ha algun aspecte o complicació que es reprodueixi cada any?
L’any 2016, amb la nova línia 9 del metro, perquè era un element nou, encara estava en fase de proves i no sabíem el volum de persones que utilitzarien aquesta línia. S’hi va afegir la vaga del transport i el tema de la mobilitat es va complicar.
La gestió de les cues i l’accés dels congressistes al recinte amb seguretat és un repte pel que fa al tema del terrorisme. Des de l’any 2015, identifiquem tots els participants, hem augmentat el nombre d’efectius i hem extremat les mesures de seguretat amb elements de contenció en els accessos: pilones, arcs detectors, escàners, gossos, etc.
Els consells de seguretat que fem arribar als congressistes des de la PG-ME pensem que són una bona mesura per evitar que esdevinguin víctimes de fets delictius. La prevenció és una bona eina i hi treballem abans del congrés reunint-nos amb els gremis d’hotels, de restauració, turisme i altres operadors.
Us heu inspirat o us inspireu en algun altre tipus d’esdeveniment semblant a l’hora d’innovar en les mesures de prevenció i seguretat? I, a l’inrevés, altres cossos de seguretat o esdeveniments semblants s’han interessat per la tasca que dueu a terme aquí?
L’experiència en altres esdeveniments o dispositius en què treballem la PG-ME ens inspira per desenvolupar el Pla director de seguretat del MWC. Es tracta d’un document que descriu en vuit programes cadascuna de les particularitats dels dispositius de seguretat, el nombre d’efectius de cada especialitat, la ubicació, els horaris de treball i altres característiques tècniques. El que crec que cal destacar del PDS és que hi participen altres operadors externs a la PG-ME, una manera integradora i transversal de treballar amb altres administracions i particulars. Hi ha hagut interès per aquesta manera de treballar i altres policies han reproduït el model del PDS.
Pel fet de ser la primera dona comissària de la PG-ME, quina valoració fa respecte del paper de la dona en un cos policial com els Mossos d’Esquadra?
La valoració que faig com a dona comandament és que cal apostar encara més per l’equitat de gènere dins la policia a totes les escales, també en la de comandaments, on l’impacte de la presa de decisions és tangible. Hi ha recorregut per fer. Una policia del segle XXI cal que sigui oberta i estigui preparada per assolir els reptes que se’ns presenten. La visió de la dona és molt important en el desenvolupament de les polítiques de seguretat.
Predvol s’ha optimitzat per ser utilitzat amb tauleta tàctil i s’ha posat en pràctica al departament francès d’Oise (al nord del país), especialment exposat als robatoris de vehicles. Concretament, els gendarmes l’han incorporat com una eina per a la presa de decisions i l’han testat a la ciutat de Compiègne (una de les principals ciutats d’Oise) a partir de maig del 2016. Així mateix, la brigada anticriminalitat de la Direcció Departamental de Seguretat Pública de la policia nacional la va testar a la ciutat de Beauvais, la capital del departament.
El mes de gener passat, 320 representants de 172 organitzacions de la societat i moviments socials de 22 països es van reunir a Barcelona amb l’objectiu de prevenir l’extremisme violent. De la reunió en va sorgir el Pla d’acció de la societat civil euromediterrània per a la prevenció de totes les formes d’extremisme violent.[1] Dins el Pla s’incloïa la creació de l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV),[2] per tal de donar suport a la implementació del Pla.
La comissària Cristina Manresa Llop, nascuda a Barcelona l’any 1968, té una filla de 19 anys i viu a Badalona. Diplomada en Criminologia i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, va entrar als