Alemanya: Continua el descens dels delictes, però augmenta la inseguretat

Reichstag BerlinA Alemanya, s’acaben de publicar, gairebé simultàniament, les estadístiques policials[1] i una enquesta de victimització d’àmbit federal.[2] Crida l’atenció que, mentre els delictes s’han reduït un 3,6% (350.000 menys que l’any anterior), les persones que se senten poc o molt insegures han passat d’un 17,3% l’any 2012 (l’enquesta federal de victimització anterior) a un 21,5%. La diferència temporal de les dues dades anteriors no explica aquestes diferències, ja que el delicte està en una fase de descens moderat però constant els darrers anys (des del 2012, el nombre s’ha reduït en més de mig milió de casos). Possiblement, un dels factors que sustenta aquest descens de la seguretat subjectiva estigui relacionat amb la presència del terrorisme (que fa sentir insegura més d’un 20% de la població), que no apareixia a l’enquesta anterior del 2012. Aquest increment de la inseguretat es produeix de manera similar a la immensa majoria dels länder.

Els àmbits que més afecten la sensació de seguretat dels entrevistats són el robatori a domicili (un 24% temen ser objecte d’aquest delicte), el robatori amb violència (20,9%) i la violència sexual (22,2% dones).

Els delictes contra les persones es redueixen un 3,9%. Malgrat que l’homicidi i les seves variants augmenten prop del 4 % i els delictes de lesions dolosos augmenten molt lleugerament,  la reducció més gran dels delictes contra la llibertat sexual ho compensa a bastament (disminueix per sobre d’un 10%). El que ells anomenen “criminalitat de carrer” (Straβenkriminalität), que constitueix la categoria més nombrosa de delictes, experimenta un descens del 8%. També la delinqüència econòmica en general (furts en general, de bicicletes, de vehicles i camions, de motos). Fins i tot els tan temuts robatoris a domicili presenten una reducció del 16,3%, fruit de les diverses metodologies emprades a prevenir-los (entre elles, la predictive policing). Fins i tot, les estafes i els fraus experimenten un lleu descens.

La taxa de denúncia se situa entre el 35 i el 40%, amb excepció dels casos de phishing i pharming, que reflecteixen nivells de denúncia molt més baixos (prop del 10%). Entre les raons per denunciar un delicte figura en primer lloc l’obligatorietat (moral) de denunciar qualsevol delicte, així com el desig que un fet així no torni a passar o que el o la culpable siguis castigats.

El nombre de persones detingudes ha baixat un 2,9 en relació amb l’any anterior (2.051.266 el 2017), un 65,46% dels quals tenien la nacionalitat alemanya i un 34,53% eren estrangers.

[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/pks_node.html

[2] Vid. https://www.bka.de/DE/UnsereAufgaben/Forschung/ForschungsprojekteUndErgebnisse/Sicherheitsstudie/sicherheitsstudie_node.html

_____

Esta entrada en español / This post  in English / Post en français

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s