Bons resultats d’aprofitar dades obertes sobre assassinats

L’any 2015 es va posar en marxa l’anomenat Murder Accountability Project (Projecte Responsabilitat dels Assassinats, MAP per les seves sigles en anglès), que pretén educar els nord-americans sobre la importància de comptar amb precisió els homicidis o assassinats no resolts als Estats Units.

Thomas Hargrove

El seu impulsor és el periodista jubilat Thomas Hargrove. En la seva darrera etapa professional va començar a analitzar les dades que publicava l’FBI en els informes suplementaris sobre homicidis que anualment es difonien amb l’estadística sobre delinqüència. Treballant amb aquesta informació, va detectar alguns casos no resolts que podrien estar relacionats amb un assassí en sèrie a la ciutat de Gary (Indiana). Malgrat que l’any 2010 es va posar en contacte amb la policia d’aquesta localitat, no li van fer cas. El 2014, van detenir a la localitat veïna de Hammond un home que va reconèixer ser autor de múltiples homicidis, però encara no s’ha pogut determinar si és l’autor d’algun dels casos que Hargrove atribuïa a un assassí en sèrie.

Convençut que amb la informació de què disposava es podien detectar altres casos semblants, Hargrove va seguir analitzant les dades fins que va obtenir uns resultats esperançadors. Filtrant les dades de dones assassinades d’entre 20 i 50 anys, i seleccionant el lloc i la forma com havien estat assassinades, obtenia uns resultats segons els quals bona part dels homicidis resolts coincidien amb casos atribuïts a assassins en sèrie. Per tant, amb aquestes mateixes variables, era altament probable que els casos no resolts d’aquest perfil de víctimes, que havien estat assassinades en un lloc proper de la mateixa manera, també haguessin estat comesos per assassins en sèrie.

El MAP, actualment, analitza prop de 900.000 homicidis esdevinguts entre el 1965 i el 2015. Entre aquests casos s’inclouen més de 22.000 dels quals el projecte n’ha obtingut informació directament dels municipis, gràcies a la Llei de llibertat d’informació (Freedom of Information Act), ja que alguns municipis o ciutats no informen l’FBI per diversos motius (entre els quals, la manca de recursos econòmics, materials o personals). Aquesta gran quantitat de dades també es posa a disposició de tothom que les vulgui analitzar pel seu compte amb qualsevol programa estadístic.

Malgrat que també hi ha altres fonts d’informació (el Centre Nacional d’Informació sobre la Delinqüència, de l’FBI; el Sistema Nacional d’Informació sobre Morts Violentes i els centres de Control i Prevenció de Malalties dels EUA), el MAP no les utilitza perquè no sempre permeten saber quins casos no han estat resolts.

Els darrers anys han sorgit també altres projectes que analitzen dades obertes sobre els homicidis als EUA des de punts de vista diversos. Dos exemples, centrats en les morts per arma de foc, són els que van dur a terme Periscopic i FiveThirtyEight. El primer, U.S. Gun Deaths in 2013, 2010, presenta una visualització de les dades per evidenciar els anys de vida perduts pels homicidis causats per arma de foc als EUA, i ho fa a partir de dades sobre homicidis (obtingudes de l’FBI i del compte de twitter @GunDeaths, que ha derivat en el projecte Gun Violence Archive) i sobre l’esperança de vida (amb dades de l’Organització Mundial de la Salut). El segon, Gun Deaths in America, és un gràfic interactiu que utilitza les dades del Sistema Nacional d’Informació sobre Morts i presenta de manera visual el diferent pes que tenen les més de 33.000 persones mortes per arma de foc segons les diverses casuístiques, i que evidencia que els fets que mereixen més atenció mediàtica només són una petita part d’una realitat molt complexa.

Les dades dels informes suplementaris sobre homicidis de l’FBI també es poden consultar en una pàgina de l’Oficina de Justícia Juvenil i Prevenció de la Delinqüència dels Estats Units: Easy access to the FBI’s Supplementary Homicides Reports (EZASHR).

Més informació a:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El 2015 canvia el rànquing dels tres països amb més homicidis del món

15_tegucigalpa_from_la_leonaHondures ha estat el país amb més homicidis del món entre el 2010 i el 2014, d’acord amb diversos informes sobre homicidis publicats per l’Organització de les Nacions Unides. No obstant això, el 2015, la Policia Nacional d’Hondures va revelar unes xifres que indiquen una reducció de la taxa de 77,45 homicidis per cada 100.000 habitants a 59,37 entre el 2013 i el 2015, quan Juan Orlando Hernández Alvarado va assumir la presidència del país.

Però no només la reducció en la taxa d’Hondures ha suscitat un canvi en les posicions dels països amb més homicidis del món perquè, segons l’informe de 2015 de l’Observatori Veneçolà de Violència, la taxa d’homicidis a Veneçuela ha augmentat fins a una xifra de 90 homicidis per cada 100.000 habitants, de manera que una de cada cinc persones que moren assassinades a Amèrica són ciutadans veneçolans. En el cas d’El Salvador, encara sense xifres definitives però amb diversos informes de l’Institut de Medicina Legal (IML) amb projeccions realitzades abans de finalitzar el període, podria presentar un índex similar o superior (s’estima entorn de 91 per cada 100.000 habitants).

Segons l’Observatori Veneçolà de Violència, aquest augment del nombre d’homicidis a Veneçuela pot ser conseqüència d’un increment del crim organitzat, de la renúncia o passivitat de molts funcionaris de seguretat (per l’alt índex de víctimes en els cossos i per una precarització de les condicions laborals), de la privatització de la seguretat (que porta a molts ciutadans a contractar encarregats de “castigar criminals” de forma extrajudicial), d’un major empobriment i malestar social, i d’un deteriorament institucional.

Una altra de les causes que s’apunten per a aquest augment és, precisament, el factor que en el cas d’Hondures s’ha assenyalat com a explicació del fet que s’hagin reduït els homicidis al país: la militarització com a element dissuasiu o més repressiu de la seguretat. Carina Solmirano, investigadora de l’IDB (Inter-American Development Bank), publica una reflexió al blog Sin Miedos sobre els possibles riscos que pot comportar una militarització més gran als països llatinoamericans. Segons apunta, una major presència dels cossos militars pot suposar un atac als drets humans, atès que diverses organitzacions han denunciat abusos, tortures, violacions i assassinats. A més, s’assenyala com el fet que els cossos militars guanyin més autonomia pot suposar una vulneració de la qualitat democràtica. Malgrat això, en el mateix informe es parla de com en una enquesta realitzada a l’Amèrica llatina el 2014, un 71,5% de la població es va mostrar favorable a una presència més gran de les forces armades en la lluita contra el crim i la violència.

Taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Hondures 66,84 77,50 86,47 85,53 77,45 69,86 59,37
El Salvador 71 64,7 70,1 41,2 39,4 61,1 91,1*
Veneçuela 57 61 67 73 79 82 90

* En el cas d’El Salvador, aquesta taxa està projectada.

Font: Elaboració pròpia amb xifres dels documents oficials esmentats

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français