Va ser al voltant de l’any 2009 que les carreteres nord-americanes van començar a tornar-se més mortals per als vianants, sobretot en la foscor de la nit. Les morts han augmentat des d’aleshores i han capgirat els efectes de dècades de millores en seguretat. I els experts encara no es posen d’acord sobre les raons d’aquesta situació.

Però el més contrariant de tot és que aquesta evolució a l’alça dels atropellaments no ha passat en altres països comparativament rics. A indrets com Canadà o Austràlia, una proporció molt menor de morts de vianants succeeix a la nit, i aquestes morts, menys comunes en nombre, generalment segueixen un patró de disminució, no pas de creixement.
En un reportatge publicat al New York Times, els autors Emily Badger, Ben Blatt i Josh Katz expliquen que les tendències de vianants morts de nit als EUA representen un trencaclosques que no han pogut desentrellar ni els experts en disseny de vehicles, en l’estudi del comportament dels conductors o de la seguretat viària i com interactuen.
Durant l’any 2021, més de 7.300 vianants van morir als Estats Units, tres de cada quatre d’aquests, durant les hores entre la posta i la sortida del sol.
Aquesta tendència se suma a allò que ja és una bretxa creixent en les morts a les carreteres entre els EUA i altres països. Els límits de velocitat a les carreteres locals acostumen a ser més alts a l’Amèrica del Nord, les lleis i les prohibicions culturals contra la conducció perillosa poden ser més dèbils, i la infraestructura als EUA, en molts sentits, ha estat dissenyada per permetre que els automòbils circulin amb excés de velocitat.
Una part de la problemàtica podria ser que les carreteres dels EUA i els vianants que hi caminen han estat especialment susceptibles a nous riscos potencials, com els telèfons intel·ligents i els vehicles cada cop més grans.
La foscor sembla amenaçar especialment els vianants, o més ben dit, les persones que van a peu per les carreteres dels Estats Units. En països comparables, els vianants acostumen a tenir més probabilitats de ser atropellats mortalment durant el dia.
Els riscos potencials més obvis que han suposat canvis als Estats Units des de l’any 2009 dintre dels vehicles serien els conductors que fan anar un telèfon intel·ligent o una pantalla, que cada cop s’ha tornat més complexa. La corba que marca la línia de temps del desenvolupament dels telèfons mòbils acaba superposant-se estretament amb l’augment de la mort dels vianants.
Quan es tracta d’altres fonts de deteriorament del conductor, no hi hauria cap raó en particular per creure que l’alcohol, l’excés de velocitat o la fatiga hagin canviat necessàriament d’una manera important. Allò que sí ha canviat és la quantitat de tecnologia de la qual ens envoltem al volant.
Els telèfons intel·ligents i la forma en què poden distreure tant els conductors com els vianants no són exclusivament nord-americans. Però hi ha un aspecte que segueix sent clarament així: la omnipresència als Estats Units de les transmissions automàtiques que ajuden a alliberar la mà del conductor per a d’altres usos. Només l’1% de tots els vehicles de passatgers nous venuts aquests anys als EUA tenien transmissions manuals, mentre que a Europa, per exemple, se situen en el 75%.
El comportament dels conductors dintre dels vehicles, de qualsevol tipus, també pot haver canviat durant aquest temps per algunes raons addicionals, segons suggereixen els investigadors. Aquesta línia de temps també se superposa amb l’increment dels opioides i la legalització de la marihuana recreativa. Però encara hi ha poca investigació de com la marihuana afecta la conducció.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français




Entre les principals conclusions de l’anuari estadístic de