Hipersexualidad, una consecuencia invisibilizada de las agresiones sexuales

Notes de seguretatDeixa un comentari

Las agresiones sexuales superan la capacidad de ser afrontadas y producen en las víctimas un gran impacto a nivel emocional. Suponen un ataque directo al sentimiento de seguridad. Además, históricamente, las mujeres han sido las principales víctimas de ese tipo de violencias.

Tal y como publicó hace pocas semanas The conversation, estas experiencias pueden modificar la forma de sentir, de comportarse y de relacionarse con los demás en el futuro.

Varios estudios sobre la temática se han centrado en las secuelas que sufren los menores de edad agredidos por adultos, mientras que los casos entre iguales están menos visibilizados. Y más aún si estos se producen en el ámbito de la relación de pareja.

Sin embargo, se calcula que una tercera parte de las chicas adolescentes de todo el mundo se inician en la vida sexual con una relación forzada. Debido a esta iniciación cada vez más precoz, podría aumentar de forma alarmante la prevalencia de las agresiones entre los jóvenes y los adolescentes.

Las principales consecuencias psicológicas que conllevan este tipo de agresiones serían depresiones, ansiedad, trastorno por estrés postraumático, trastornos de la conducta alimentaria, autolesiones, disociación, fobias e hipersexualidad.

Estas alteraciones pueden producirse de forma inmediata tras una agresión o unos meses o años después. En ocasiones, un acontecimiento, una situación determinada o un olor que recuerden la vivencia pueden desencadenar la sintomatología, lo que supone graves interferencias en la vida de las víctimas.

Como se ha apuntado anteriormente, la hipersexualidad o aumento de la búsqueda de relaciones sexuales, tanto en frecuencia como en intensidad, a menudo va acompañada de un sentimiento de culpa o incomprensión.

Son diversas las razones que se argumentan para esclarecer este comportamiento. Algunos autores han relacionado este tipo de experiencias traumáticas con alteraciones en el córtex prefrontal, área cerebral vinculada a la toma de decisiones, el control de los impulsos y la regulación del estado de ánimo.

Al margen de las explicaciones neurobiológicas, podría tratarse de un intento de eliminar el trauma o rehacerlo de una manera distinta. De esta forma, la víctima intentaría buscar la normalidad en la vida sexual y comprobar que sigue intacta su capacidad de mantener relaciones como medio para recuperar el control.

Otros estudios consideran el sexo compulsivo como una forma no funcional de evadir los problemas y aliviar el dolor, ya que el trauma habría reducido la tolerancia al sufrimiento. Esto podría favorecer la disociación del sexo del afecto, utilizando de este modo el sexo como un mero instrumento.

Además, la víctima puede empezar a creer que no merece recibir afecto alguno. Por eso estas vivencias se vinculan con las conductas sexuales de riesgo y la aceptación de parejas violentas.

Por tanto, la conducta sexual compulsiva después de una agresión sexual es muy habitual, aunque no es tan visible como el rechazo a las relaciones sexuales. Además, cumpliría una determinada función en la víctima. Pero los expertos recomiendan buscar ayuda psicológica para poder abordar la problemática en cuanto se manifieste.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Hipersexualitat, una conseqüència invisibilitzada de les agressions sexuals

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les agressions sexuals superen la capacitat de ser afrontades i produeixen en les víctimes un gran impacte a nivell emocional. Suposen un atac directe al sentiment de seguretat. I, històricament, les dones han estat les principals víctimes d’aquest tipus de violències.

Tal com va publicar fa poques setmanes The conversation, aquestes experiències poden modificar la forma de sentir, de comportar-se i de relacionar-se amb els altres en el futur.

Diversos estudis sobre la temàtica s’han centrat en les seqüeles que pateixen els menors d’edat agredits per adults, mentre que els casos entre iguals estan menys visibilitzats. I més encara si aquests es produeixen en l’àmbit de la relació de parella.

Malgrat tot, es calcula que una tercera part de les noies adolescents d’arreu del món s’inicien a la vida sexual amb una relació forçada. A causa d’aquesta iniciació cada cop més precoç, podria augmentar de manera alarmant la prevalença de les agressions entre els joves i els adolescents.

Les principals conseqüències psicològiques que comporten aquest tipus d’agressions serien depressions, ansietat, trastorn per estrès posttraumàtic, trastorns de la conducta alimentària, autolesions, dissociació, fòbies i hipersexualitat.

Aquestes alteracions es poden produir de forma immediata després d’una agressió o uns mesos o anys després. De vegades, un esdeveniment, una situació determinada o una olor que recordin la vivència poden desencadenar la simptomatologia, la qual cosa suposa greus interferències en la vida de les víctimes.

Com s’ha apuntat anteriorment, la hipersexualitat o augment de la recerca de relacions sexuals, tant en freqüència com en intensitat, sovint va acompanyada d’un sentiment de culpa o incomprensió.

Són diverses les raons que s’argumenten per aclarir aquest comportament. Alguns autors han relacionat aquest tipus d’experiències traumàtiques amb alteracions en el còrtex prefrontal, l’àrea cerebral vinculada a la presa de decisions, el control dels impulsos i la regulació de l’estat d’ànim.

Al marge de les explicacions neurobiològiques, es podria tractar d’un intent d’eliminar el trauma o refer-lo d’una manera diferent. D’aquesta manera, la víctima intentaria cercar la normalitat en la vida sexual i comprovar que segueix intacta la seva capacitat de mantenir relacions com a mitjà per recuperar el control.

D’altres estudis consideren el sexe compulsiu com una manera no funcional d’evadir els problemes i alleujar el dolor, ja que el trauma hauria reduït la tolerància al patiment. Això podria afavorir la dissociació del sexe de l’afecte, utilitzant d’aquesta manera el sexe com un mer instrument.

A més, la víctima pot començar a creure que no mereix rebre cap mena d’afecte. Per això aquestes vivències es vinculen amb les conductes sexuals de risc i l’acceptació de parelles violentes.

Per tant, la conducta sexual compulsiva després d’una agressió sexual és molt habitual, malgrat que no és tan visible com el rebuig a les relacions sexuals. A més, compliria una determinada funció en la víctima. Però els experts recomanen cercar ajuda psicològica per poder abordar la problemàtica tan bon punt es manifesti.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Inquiétude aux États-Unis suite aux progrès de la technologie de reconnaissance faciale

Notes de seguretatDeixa un comentari

Selon un nouveau rapport des Académies nationales des sciences, de l’ingénierie et de médecine, certaines utilisations de la technologie de reconnaissance faciale soulèvent des préoccupations importantes qui mériteraient une réaction rapide des pouvoirs publics. Le document recommande de tenir compte de la législation fédérale et d’un décret, ainsi que des considérations des tribunaux, du secteur privé, des associations de la société civile et d’autres organisations travaillant avec la technologie de reconnaissance faciale, qui proposent une orientation pour le développement et le déploiement responsables de la technologie.

Outil puissant et toujours plus utilisé, la technologie de reconnaissance faciale est utilisée dans un grand nombre d’applications de vérification et d’identification. Elle permet de vérifier si une personne est bien celle qu’elle prétend être et d’identifier une personne sur une image. Les systèmes sont basés sur des modèles d’intelligence artificielle entraînés pour extraire les caractéristiques faciales et créer un modèle biométrique à partir d’une image, et comparent les caractéristiques du modèle avec les caractéristiques d’une autre image ou d’un ensemble d’images pour produire un score de similarité. Selon le rapport, la précision et la vitesse de ces systèmes ont progressé très rapidement au cours de la dernière décennie grâce à l’adoption de l’apprentissage automatique.

À quelques exceptions près, les États –Unis ne disposent actuellement d’aucune directive, réglementation ou loi faisant autorité pour traiter de manière adéquate les questions liées à l’utilisation de la technologie de reconnaissance faciale, précise le rapport. Il signale également que la technologie de reconnaissance faciale peut interférer avec les valeurs incarnées par les engagements américains en matière de confidentialité, de libertés civiles et de droits de l’homme, même si elle ne viole pas nécessairement les droits et obligations contenus dans les statuts ou les dispositions constitutionnelles.

Selon Jennifer Mnookin, rectrice de l’université du Wisconsin-Madison, la technologie de reconnaissance faciale crée de nouveaux défis juridiques complexes et soulève une série de questions juridiques différentes et non résolues. Elle soulève également des questions sociales complexes sur la vie privée et la surveillance publique et privée, étant donné les implications à caractère personnel de la technologie.

Il est essentiel que les gouvernements abordent ces problèmes et qu’ils en fassent une priorité : ne pas adopter de politiques et de réglementations sur le développement et l’utilisation de la technologie de reconnaissance faciale reviendrait à céder entièrement au secteur privé et au marché la prise de décisions et l’établissement de normes sur ces importantes questions d’intérêt public majeur.

La technologie de reconnaissance faciale est de plus en plus intégrée dans la vie quotidienne, avec un large éventail d’utilisations, décrit le rapport. Certaines de ces utilisations sont inoffensives, comme le fait de permettre aux gens de déverrouiller leur smartphone. Mais lorsqu’elle s’applique à grande échelle et sans garanties, la technologie peut permettre à des régimes répressifs de créer des registres détaillés sur les mouvements et les activités des personnes et de bloquer la participation des citoyens à la vie publique. De nombreuses utilisations potentielles se situent entre les deux, créant une vaste zone grise où les évaluations individuelles des risques, des avantages, des compromis et des valeurs peuvent varier, ce qui influe sur la manière dont elles devraient être réglementées ou autorisées. Le rapport reconnaît la valeur de la technologie de reconnaissance faciale et ne préconise pas une interdiction générale, mais indique qu’un certain nombre d’utilisations peuvent susciter des préoccupations suffisantes pour les interdire.

L’étude indique qu’il existe deux grandes catégories de problèmes en matière de reconnaissance faciale, bien qu’ils puissent se chevaucher. L’une d’entre elles correspond aux préjudices potentiels résultant d’une utilisation problématique ou d’une mauvaise utilisation de la technologie, qui s’amplifient au fur et à mesure que la technologie devient plus précise et plus performante. La seconde concerne les préjudices potentiels liés aux erreurs ou aux limites de la technologie elle-même, par exemple, lorsque les systèmes présentent des taux différents de faux positifs ou de faux négatifs pour différents groupes démographiques.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Concern in the U.S. over advances in facial recognition technology

Notes de seguretatDeixa un comentari

Some uses of facial recognition technology raise significant concerns that would merit a swift government response, as expressed by a new report of the National Academies of Sciences, Engineering and Medicine. The paper recommends taking into account federal legislation and an executive order, as well as the attention of the courts, the private sector, civil society associations and other organisations working with facial recognition technology, providing guidance for the responsible development and deployment of the technology.

A powerful and increasingly used tool, facial recognition technology is useful for a wide range of verification and identification applications and offers capabilities to check if someone is who they say they are and identify a person in an image. The systems use trained artificial intelligence models to extract facial features and create a biometric template from an image, and then compare the template features with features from another image or set of images to produce a similarity score. According to the report, the accuracy and speed of these systems have advanced very rapidly in the last decade with the adoption of machine learning.

With few exceptions, the United States currently has no authoritative guidelines, regulations or laws to adequately address issues related to the use of facial recognition technology, the report details. It also states that, even if it does not necessarily violate the rights and obligations included in statutes or constitutional provisions, facial recognition technology may interfere with and substantially affect the values embodied in U.S. privacy, civil liberties and human rights commitments.

According to University of Wisconsin-Madison chancellor Jennifer Mnookin, facial recognition technology creates new and complex legal challenges and raises a variety of different and unresolved legal issues. It also raises complicated social questions about privacy and public and private surveillance, given the very personal implications of the technology.

It is crucial for governments to address these issues and to make them a priority: failure to adopt policies and regulations on the development and use of facial recognition technology would effectively cede decision-making and rulemaking on these important issues of major public concern entirely to the private sector and the marketplace.

Facial recognition technology has been increasingly incorporated into everyday life, with a wide range of uses, the report states. Some of these uses are innocuous, such as allowing people to unlock their smartphones. But when applied broadly and without safeguards, technology can enable repressive regimes to create detailed records of people’s movements and activities and block citizens’ participation in public life. Many potential uses fall somewhere in between, creating a large grey area where individual assessments of risks, benefits, trade-offs and values may vary, thus affecting how they should be regulated or permitted. The report recognises the value of facial recognition technology and does not advocate a blanket ban, but states that a number of uses may cause sufficient concern to ban them.

The study says that there are two main categories of facial recognition concerns, although they may overlap. One is potential harms from problematic use or misuse of technology, which become more prominent as technology becomes more accurate and capable. The second is potential harms from errors or limitations of the technology itself, such as when systems have different false positive or false negative rates for different demographic groups.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Preocupación en EE. UU. por los avances en tecnología de reconocimiento facial

Notes de seguretatDeixa un comentari

Algunos usos de la tecnología de reconocimiento facial plantean preocupaciones importantes que merecerían una respuesta rápida del gobierno, según expresa un nuevo informe de las Academias Nacionales de Ciencias, Ingeniería y Medicina. El documento recomienda tener en cuenta la legislación federal y una orden ejecutiva, así como la atención de los tribunales, el sector privado, las asociaciones de la sociedad civil y otras organizaciones que trabajan con la tecnología de reconocimiento facial, y ofrece orientación para el desarrollo y el despliegue responsable de la tecnología.

Una herramienta potente y cada vez más utilizada, la tecnología de reconocimiento facial es útil para una amplia gama de aplicaciones de verificación y de identificación, ofreciendo capacidades para comprobar si alguien es quien dice ser e identificar a una persona en una imagen. Los sistemas utilizan modelos de inteligencia artificial entrenados para extraer características faciales y crear una plantilla biométrica a partir de una imagen, y comparar las características de la plantilla con las características de otra imagen o conjunto de imágenes para producir una puntuación de semejanza. Según el informe, la precisión y velocidad de estos sistemas han avanzado muy rápidamente en la última década con la adopción del aprendizaje automático.

Con pocas excepciones, Estados Unidos no dispone actualmente de directrices, regulaciones o leyes autorizadas para abordar adecuadamente los problemas relacionados con el uso de la tecnología de reconocimiento facial, según detalla el informe. También señala que la tecnología de reconocimiento facial puede interferir y afectar sustancialmente a los valores plasmados en la privacidad, las libertades civiles y los compromisos con los derechos humanos de EE. UU., aunque no vulnere necesariamente los derechos y obligaciones incluidos en los estatutos o disposiciones constitucionales.

Según la rectora de la Universidad de Wisconsin-Madison Jennifer Mnookin, la tecnología de reconocimiento facial genera nuevos y complejos retos legales y plantea una variedad de cuestiones legales diferentes y no resueltas. También plantea complicadas cuestiones sociales sobre la privacidad y la vigilancia pública y privada, dadas las implicaciones tan personales de la tecnología.

Es crucial que los gobiernos aborden estas cuestiones y las conviertan en prioridad: el hecho de no adoptar políticas y regulaciones sobre el desarrollo y el uso de la tecnología de reconocimiento facial cedería de forma efectiva la toma de decisiones y la elaboración de normas sobre estas importantes cuestiones de gran preocupación pública totalmente al sector privado y al mercado.

La tecnología de reconocimiento facial se ha incorporado cada vez más a la vida cotidiana, con un amplio espectro de usos, según describe el informe. Algunos de estos usos son inocuos, como permitir que las personas desbloqueen sus teléfonos inteligentes. Pero cuando se aplica de forma amplia y sin garantías, la tecnología puede permitir a los regímenes represivos crear registros detallados de los movimientos y actividades de las personas y bloquear la participación de los ciudadanos en la vida pública. Muchos usos potenciales se encuentran en un punto intermedio, creando una gran área gris donde las evaluaciones individuales de riesgos, beneficios, compensaciones y valores pueden variar, afectando así como deben regularse o permitirse. El informe reconoce el valor de la tecnología de reconocimiento facial y no aboga por una prohibición general, pero afirma que una serie de usos puede causar suficiente preocupación para prohibirlos.

El estudio describe que existen dos categorías principales de preocupaciones en el reconocimiento facial, aunque podrían solaparse. Una son los potenciales daños por el uso problemático o el mal uso de la tecnología, que se hacen más destacados a medida que la tecnología se hace más precisa y capaz. La segunda son los potenciales daños por errores o limitaciones de la tecnología en sí, como cuando los sistemas tienen diferentes tasas de falsos positivos o falsos negativos para diferentes grupos demográficos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Preocupació als EUA pels avenços en tecnologia de reconeixement facial

Notes de seguretatDeixa un comentari

Alguns usos de la tecnologia de reconeixement facial plantegen preocupacions importants que mereixerien una resposta ràpida del govern, segons expressa un nou informe de les Acadèmies Nacionals de Ciències, Enginyeria i Medicina. El document recomana tenir en compte la legislació federal i una ordre executiva, així com l’atenció dels tribunals, el sector privat, les associacions de la societat civil i altres organitzacions que treballen amb la tecnologia de reconeixement facial, i ofereix orientació per al desenvolupament i el desplegament responsable de la tecnologia.

Una eina potent i cada cop més utilitzada, la tecnologia de reconeixement facial és útil per a una àmplia gamma d’aplicacions de verificació i d’identificació, i ofereix capacitats per comprovar si algú és qui diu ser i identificar una persona en una imatge. Els sistemes utilitzen models d’intel·ligència artificial entrenats per extreure característiques facials i crear una plantilla biomètrica a partir d’una imatge, i comparar les característiques de la plantilla amb les característiques d’una altra imatge o conjunt d’imatges per produir una puntuació de semblança. Segons l’informe, la precisió i la velocitat d’aquests sistemes han avançat molt ràpidament en l’última dècada amb l’adopció de l’aprenentatge automàtic.

Amb poques excepcions, els Estats Units no disposen actualment de directrius, regulacions o lleis autoritzades per abordar adequadament els problemes relacionats amb l’ús de la tecnologia de reconeixement facial, segons detalla l’informe. També assenyala que la tecnologia de reconeixement facial pot interferir i afectar substancialment els valors plasmats en la privadesa, les llibertats civils i els compromisos amb els drets humans dels EUA, encara que no vulneri necessàriament els drets i les obligacions inclosos en els estatuts o les disposicions constitucionals.

Segons la rectora de la Universitat de Wisconsin-Madison Jennifer Mnookin, la tecnologia de reconeixement facial genera reptes legals nous i complexos i planteja una varietat de qüestions legals diferents i no resoltes. També planteja qüestions socials complicades sobre la privadesa i la vigilància pública i privada, ateses les implicacions tan personals de la tecnologia.

És crucial que els governs abordin aquestes qüestions i en facin una prioritat: el fet de no adoptar polítiques i regulacions sobre el desenvolupament i l’ús de la tecnologia de reconeixement facial cediria de manera efectiva la presa de decisions i l’elaboració de normes sobre aquestes qüestions importants de gran preocupació pública totalment al sector privat i al mercat.

La tecnologia de reconeixement facial s’ha incorporat cada vegada més a la vida quotidiana, amb un ampli espectre d’usos, segons descriu l’informe. Alguns d’aquests usos són innocus, com ara permetre que les persones desbloquegin els seus telèfons intel·ligents. Però quan s’aplica de manera àmplia i sense garanties, la tecnologia pot permetre als règims repressius crear registres detallats dels moviments i activitats de les persones i bloquejar la participació dels ciutadans a la vida pública. Molts usos potencials es troben en un punt intermedi, creant una gran àrea grisa on les avaluacions individuals de riscos, beneficis, compensacions i valors poden variar, i afectar així com s’han de regular o si s’han de permetre. L’informe reconeix el valor de la tecnologia de reconeixement facial i no advoca per una prohibició general, però afirma que una sèrie d’usos pot causar prou preocupació per prohibir-los.

L’estudi descriu que hi ha dues categories principals de preocupacions en el reconeixement facial, tot i que es podrien solapar. Una són els danys potencials per l’ús problemàtic o el mal ús de la tecnologia, que es fan més destacats a mesura que la tecnologia es fa més precisa i capaç. La segona són els danys potencials per errors o limitacions de la tecnologia en si, com ara quan els sistemes tenen diferents taxes de falsos positius o falsos negatius per a diferents grups demogràfics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pourquoi la police de l’Angleterre et du Pays de Galles ne met-elle pas en garde contre les antécédents des agresseurs ?

Notes de seguretatDeixa un comentari

En Angleterre et au Pays de Galles, la police a le pouvoir, en vertu de la loi de Clare (Programme de divulgation de la violence domestique), d’avertir une personne lorsqu’elle sait que son partenaire actuel suppose un risque de danger réel. Cependant, ce niveau de communication varie considérablement d’un service de police à l’autre.

Les recherches menées par Katerina Hadjimatheou, docteure et professeure de criminologie et d’éthique à l’université d’Essex, suggèrent que le manque de ressources, les préoccupations de la police concernant le partage des données et les résistances culturelles au sein de la police contribuent au problème. Elle l’explique dans un article publié en janvier 2024 dans la revue The Conversation.

La police peut fournir des informations si elle identifie une personne à risque. Les divulgations peuvent inclure toute information contenue dans les dossiers de police qui indique un risque de maltraitance.

Toutefois, une analyse des données gouvernementales provenant de 43 forces de police a révélé des différences significatives dans les taux d’intervention de la police dans le cadre de la loi de Clare.

Au début de l’année 2024, la journaliste Shanti Das a rapporté que certaines forces refusaient de divulguer ces informations. En analysant les données gouvernementales de 43 forces de police, Shanti Das a constaté des différences considérables dans les taux de réponse aux demandes d’application de cette loi. Certains services de police déclarent répondre à 75 % des demandes, beaucoup à moins de 30 % et au moins une à 5 %.

Les recherches montrent que ce type d’information peut être d’une valeur inestimable pour les victimes de violence familiale, car les auteurs de ces violences utilisent le secret et le mensonge pour exercer leur contrôle. Chaque fois qu’un agresseur entame une nouvelle relation, il raconte une fausse histoire sur son passé, utilisant le secret et le mensonge pour contrôler sa partenaire.

Au fur et à mesure que la relation se développe et que les sévices commencent, les auteurs utilisent la manipulation psychologique pour rendre leur partenaire responsable de son propre comportement, en lui disant qu’elle mérite cette maltraitance.

La police fait souvent plusieurs dépositions pour le même type de sévices, émanant de différentes victimes mais du même auteur, parfois sur plusieurs années. La révélation de ces différents types de maltraitance peut réfuter et perturber les arguments de l’auteur.

Plus important encore, elle peut l’exposer pour ce qu’il est : non pas une personne incomprise ou troublée, mais un agresseur en série doté d’un répertoire distinct de cruauté infligée à plusieurs reprises à une compagne après l’autre.

En Angleterre, la police reçoit un appel lié à la violence domestique toutes les 30 secondes, ce qui fait que ce type d’abus représente un tiers de tous les crimes violents enregistrés. Bien que les dirigeants de la police reconnaissent qu’il s’agit d’une de leurs principales priorités, certaines forces de police ne divulguent pratiquement pas d’informations dans le cadre de la loi de Clare.

L’une des raisons serait le manque de ressources. Au moins trois officiers de police ont déclaré qu’ils avaient réduit ou cessé de promouvoir cette loi simplement parce qu’ils n’en avaient pas les moyens. Cette exigence a été déployée sans que le gouvernement ne fournisse de fonds supplémentaires à la police. Il s’agit là d’un élément important car répondre à une demande requiert de nombreuses ressources.

Entre 2021 et 2023, la police de l’Angleterre et du Pays de Galles a reçu près de 84 000 demandes de divulgation.

Un autre problème connexe est que, bien que les informations puissent être divulguées à toute personne jugée à risque, certains services interprètent cette disposition de manière très limitée : ils ne révèlent des informations qu’à une personne qui vit avec la personne concernée ou qui est actuellement en relation avec cette personne.

La dernière raison, la plus préoccupante, est liée à la résistance culturelle, chez certains agents, à la décision de la direction de la police de traiter la violence familiale comme un délit grave et une priorité policière.

Seuls un recrutement rigoureux dans les fonctions liées à la violence familiale, une formation adéquate et des lignes de responsabilité strictement appliquées pourront commencer à résoudre ce grave problème.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Why don’t the police in England and Wales warn about the abuser’s record?

Notes de seguretatDeixa un comentari

The police in England and Wales have the power to warn someone when they are aware that a person’s current partner poses a real risk of danger, with what is known as Clare’s Law (the Domestic Violence Disclosure Scheme). But that level of communications varies greatly among police forces.

Research by University of Essex Professor of Criminology and Ethics Dr. Katerina Hadjimatheou, PhD, suggests that the lack of resources, police concerns about data sharing, and cultural resistance within the police contribute to the problem. She explains this in an article published in January 2024 in The Conversation.

Police can also provide the information if they identify a person at risk. Disclosures may include any information contained in police records that indicates a risk of abuse.

But the analysis of government data from 43 police forces found significant differences in police response rates under Clare’s Law.

In early 2024, journalist Shanti Das reported that some forces refuse to disclose this information. In analysing government data from 43 police forces, Das found significant differences in response rates to applications of this law. Some police report responding to 75% of requests, many to less than 30%, and at least one to 5%.

The research shows that receiving this type of information can be invaluable to victims of domestic abuse because of the way in which perpetrators use secrecy and lies to exert control. Every time an abuser begins a new relationship, he or she creates a false narrative about his or her past, using secrecy and lies to control the partner.

As the relationship develops and the abuse begins, perpetrators use psychological manipulation to blame the partner for their own behaviour, telling them that they deserve this abuse.

Police often file multiple reports of the same type of abuse from different victims but from the same perpetrator, sometimes over many years. Revealing these different patterns of abuse can disprove and disrupt the perpetrator’s arguments.

Most importantly, it can expose them for what they are: not a misunderstood or troubled person, but a serial abuser with a distinct repertoire of cruelty that they repeatedly inflict on partner after partner.

English police receive a domestic-abuse-related call every 30 seconds, making this type of abuse a third of all recorded violent crime. Although police leaders agree that it is one of their top priorities, some forces hardly make any disclosures under Clare’s Law.

One reason would be lack of resources. At least three police officers have stated that they have reduced or stopped promoting this Law simply because they cannot afford it. This requirement has been deployed without the Government providing the police with additional funds. This is important because responding to a request requires a lot of resources.

Between 2021 and 2023, the police in England and Wales received nearly 84,000 disclosure requests.

Another related problem is that, although disclosures can be made to anyone deemed to be at risk, some forces interpret this in a very limited way: they only disclose information to someone who lives with the person of interest or is currently in a relationship with that person.

The final and most troubling reason relates to cultural resistance, among some officers, to the decision by police management to treat domestic abuse as a serious crime and a police priority.

Only rigorous recruitment for domestic abuse roles, proper training and strictly enforced lines of accountability can begin to address this serious problem.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

¿Por qué la policía de Inglaterra y Gales no avisa sobre el historial de los maltratadores?

Notes de seguretatDeixa un comentari

La policía de Inglaterra y Gales tiene el poder de advertir a alguien cuando es conocedora de que la pareja actual de una persona supone un riesgo real de peligro, con lo que se conoce como Ley de Clare (el esquema de divulgación de la violencia doméstica). Pero ese nivel de comunicaciones varía enormemente entre las fuerzas policiales.

La investigación de la profesora de Criminología y Ética de la Universidad de Essex, la doctora Katerina Hadjimatheou, sugiere que la falta de recursos, las preocupaciones policiales por compartir datos y la resistencia cultural dentro de la policía contribuyen a agrandar el problema. Así lo explica en un artículo del mes de enero de 2024 en The Conversation.

La policía también puede ofrecer la información si identifica a una persona en riesgo. Las revelaciones pueden incluir cualquier tipo de información contenida en los registros policiales que indique un riesgo de abuso.

Pero el análisis de los datos gubernamentales de 43 fuerzas policiales descubrió diferencias significativas en las tasas de respuesta policial a la Ley de Clare.

A principios de 2024, la periodista Shanti Das informó de que algunas fuerzas se niegan a divulgar esta información. Al analizar los datos del gobierno de 43 cuerpos policiales, Das descubrió diferencias significativas en las tasas de respuesta a las aplicaciones de esta ley. Algunas policías revelan como respuesta al 75% de las solicitudes, muchas a menos del 30% y al menos una, hasta el 5%.

La investigación demuestra que recibir este tipo de información puede ser inestimable para las víctimas de abuso doméstico, debido a la forma en la que los perpetradores utilizan el secreto y la mentira para ejercer el control. Cada vez que un maltratador empieza una nueva relación, hace una narración falsa sobre su pasado, utilizando el secreto y la mentira para controlar a la pareja.

A medida que la relación se desarrolla y comienzan los abusos, los perpetradores utilizan la manipulación psicológica para culpar a la pareja de su propio comportamiento, diciéndole que se merece esos abusos.

La policía presenta a menudo múltiples denuncias del mismo tipo de abuso de diferentes víctimas pero del mismo autor, a veces durante muchos años. Revelar estos distintos patrones de abuso puede desmentir e interrumpir los argumentos del autor.

Lo más importante, puede exponerlos por lo que son: no una persona incomprendida o con problemas, sino un maltratador en serie con un repertorio diferente de crueldad que inflige repetidamente a pareja tras pareja.

La policía inglesa recibe una llamada relacionada con el abuso doméstico cada 30 segundos, por lo que este tipo de abuso representa un tercio del total de los delitos violentos registrados. Aunque los líderes policiales están de acuerdo en que es una de sus principales prioridades, algunas fuerzas apenas hacen revelaciones según la Ley de Clare.

Un motivo sería la falta de recursos. Al menos tres policías han declarado que han reducido o dejado de promover esta Ley simplemente porque no pueden hacer frente económicamente a ella. Este requisito se ha desplegado sin que el Gobierno haya dotado a la policía de fondos adicionales. Esto es importante porque responder a una solicitud requiere muchos recursos.

Entre 2021 y 2023, la policía de Inglaterra y Gales recibió cerca de 84.000 solicitudes de divulgación.

Otro problema relacionado es que, aunque se pueden realizar revelaciones a cualquier persona que se considere en riesgo, algunas fuerzas lo interpretan de manera muy limitada: solo revelan información a alguien que vive con la persona de interés o que actualmente tiene una relación con esa persona.

El último y más preocupante motivo se relaciona con la resistencia cultural, entre algunos agentes, a la decisión de la dirección policial de tratar el abuso doméstico como un delito grave y una prioridad policial.

Solo un reclutamiento riguroso para roles de abuso doméstico, una formación adecuada y unas líneas de responsabilidad estrictamente aplicadas pueden empezar a abordar este grave problema.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Per què la policia d’Anglaterra i Gal·les no avisa sobre l’historial dels maltractadors?

Notes de seguretatDeixa un comentari

La policia d’Anglaterra i Gal·les té el poder d’advertir algú quan és coneixedora que la parella actual d’una persona suposa un risc real de perill, amb el que es coneix com a Llei de Clare (l’esquema de divulgació de la violència domèstica). Però aquest nivell de comunicacions varia enormement entre les forces policials.

La investigació de la professora de Criminologia i Ètica de la Universitat d’Essex, la doctora Katerina Hadjimatheou, suggereix que la manca de recursos, les preocupacions policials per compartir dades i la resistència cultural dins de la policia contribueixen a engrandir el problema. Així ho explica en un article del mes de gener de 2024 a The Conversation.

La policia també pot oferir la informació si identifica una persona en risc. Les revelacions poden incloure qualsevol tipus d’informació continguda en els registres policials que indiqui un risc d’abús.

Però l’anàlisi de les dades governamentals de 43 forces policials va descobrir diferències significatives en les taxes de resposta policial a la Llei de Clare.

A principis de l’any 2024, la periodista Shanti Das va informar que algunes forces es neguen a divulgar aquesta informació. En analitzar les dades del govern de 43 cossos policials, Das va descobrir diferències significatives en les taxes de resposta a les aplicacions d’aquesta Llei. Algunes policies revelen com a resposta al 75% de les sol·licituds, moltes a menys del 30%, i almenys una, fins al 5%.

La investigació demostra que rebre aquest tipus d’informació pot ser inestimable per a les víctimes d’abús domèstic, a causa de la manera com els perpetradors utilitzen el secret i la mentida per exercir el control. Cada vegada que un maltractador comença una nova relació, fa una narració falsa sobre el seu passat, utilitzant el secret i la mentida per controlar la parella.

A mesura que la relació es desenvolupa i comencen els abusos, els perpetradors utilitzen la manipulació psicològica per culpar la parella del seu propi comportament, dient-li que es mereix aquests abusos.

La policia sovint presenta múltiples denúncies del mateix tipus d’abús de diferents víctimes però del mateix autor, de vegades durant molts anys. Revelar aquests diferents patrons d’abús pot desmentir i interrompre els arguments de l’autor.

El que és més important, pot exposar-los pel que són: no una persona incompresa o amb problemes, sinó un maltractador en sèrie amb un repertori diferent de crueltat que infligeix repetidament a parella rere parella.

La policia anglesa rep una trucada relacionada amb l’abús domèstic cada 30 segons, de manera que aquesta mena d’abús representa un terç del total dels delictes violents registrats. Tot i que els líders policials estan d’acord que és una de les seves principals prioritats, algunes forces gairebé no fan revelacions segons la Llei de Clare.

Un motiu seria la manca de recursos. Almenys tres policies han declarat que han reduït o han deixat de promoure aquesta Llei simplement perquè no poden fer-hi front econòmicament. Aquest requisit s’ha desplegat sense que el Govern hagi dotat la policia de fons addicionals. Això és important perquè respondre a una sol·licitud requereix molts recursos.

Entre els anys 2021 i 2023, la policia d’Anglaterra i Gal·les va rebre prop de 84.000 sol·licituds de divulgació.

Un altre problema relacionat és que, tot i que es poden fer revelacions a qualsevol persona que es consideri en risc, algunes forces ho interpreten de manera molt limitada: només revelen informació a algú que viu amb la persona d’interès o que actualment té una relació amb aquesta persona.

El darrer motiu i més preocupant es relaciona amb la resistència cultural, entre alguns agents, a la decisió de la direcció policial de tractar l’abús domèstic com un delicte greu i una prioritat policial.

Només un reclutament rigorós per a rols d’abús domèstic, una formació adequada i unes línies de responsabilitat estrictament aplicades poden començar a abordar aquest greu problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français