Nens en risc de robatori d’identitat i frau

Segons les investigacions de la Universitat de Southampton, al Regne Unit els infants tenen un risc més alt de ser assetjats, ciberassetjats i que els robin la identitat quan siguin més grans, si els seus pares publiquen les seves fotos en línia.

L’anomenat sharenting, que consisteix a documentar els moments especials d’un infant a les xarxes socials, s’ha convertit en un costum habitual. Però els acadèmics adverteixen que això podria comportar un perill inesperat, ja que incrementa el risc que els nens es converteixin en víctimes de la ciberdelinqüència.

La reportera Shiona McCallum ho publica a la BBC i adverteix que el fet de compartir àmpliament a les xarxes socials les fotos i els vídeos dels menors posa en risc la seva seguretat, privadesa i benestar.

Els investigadors van enquestar més de 1.000 pares al Regne Unit i després van dur a terme unes entrevistes de seguiment. Van descobrir que el 45 % dels progenitors amb qui van parlar publicava activament fotos en línia dels seus fills, alhora que un de cada sis informava que el seu fill havia patit danys.

D’altra banda, revelar detalls com ara la data de l’aniversari, l’adreça, el nom dels animals de companyia, etc. podria augmentar el risc de frau d’identitat més endavant.

I és que quan els pares comparteixen amb orgull les fotos i la informació sobre els infants a les xarxes socials, sense saber-ho, els posen en risc de patir danys en línia (ciberassetjament) i al món real; no només ara, sinó també en un futur proper.

El sharenting és una invasió de la privadesa que des de fa temps és un tema controvertit. Una de les preocupacions és que els pares, els cuidadors, els familiars i les escoles desconeixen en gran mesura que les funcions de privadesa a les xarxes socials poden ser anul·lades per a certes accions. Aquesta investigació demostra que els pares sobreestimen la protecció que ofereix la configuració de la privadesa.

Se sap de delinqüents que es mouen a les parts més fosques d’Internet que presumeixen que poden utilitzar la intel·ligència artificial per crear imatges sexuals i nus de qualsevol infant, a partir d’un grapat de fotos o vídeos normals. Aquestes imatges poden ser tan realistes que són indistingibles de les reals.

Els investigadors adverteixen que la intel·ligència artificial planteja tota una nova gamma de perills, inclòs el risc d’extorsió sexual, si les imatges s’utilitzen per amenaçar o fer xantatge a un infant.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Niños en riesgo de robo de identidad y fraude

Según las investigaciones de la Universidad de Southampton, en el Reino Unido los niños tienen un riesgo más alto de ser acosados, ciberacosados y que les roben la identidad cuando sean mayores, si sus padres publican sus fotos en línea.

El llamado sharenting, que consiste en documentar los momentos especiales de un niño en las redes sociales, se ha convertido en una costumbre habitual. Pero los académicos advierten que podría comportar un peligro inesperado, ya que incrementa el riesgo de que los niños se conviertan en víctimas de la ciberdelincuencia.

La reportera Shiona McCallum lo publica en la BBC y advierte que el hecho de compartir ampliamente en las redes sociales las fotos y los vídeos de los menores pone en riesgo su seguridad, privacidad y bienestar.

Los investigadores encuestaron a más de 1.000 padres en el Reino Unido y después llevaron a cabo unas entrevistas de seguimiento. Descubrieron que el 45 % de los progenitores con quienes hablaron publicaba activamente fotos en línea de sus hijos, a la vez que uno de cada seis informaba de que su hijo había sufrido daños.

Por otra parte, revelar detalles como la fecha del cumpleaños, la dirección, el nombre de los animales de compañía, etc. podría aumentar el riesgo de fraude de identidad más adelante.

Y es que cuando los padres comparten con orgullo las fotos y la información sobre sus hijos en las redes sociales, sin saberlo, los ponen en riesgo de sufrir daños en línea (ciberacoso) y en el mundo real; no solo ahora, sino también en un futuro próximo.

El sharenting es una invasión de la privacidad que desde hace tiempo es un tema controvertido. Una de las preocupaciones es que los padres, los cuidadores, los familiares y las escuelas desconocen en gran medida que las funciones de privacidad en las redes sociales pueden ser anuladas para ciertas acciones. Esta investigación demuestra que los padres sobreestiman la protección que ofrece la configuración de la privacidad.

Se sabe de delincuentes que se mueven a las partes más oscuras de Internet que presumen de que pueden utilizar la inteligencia artificial para crear imágenes sexuales y desnudos de cualquier niño, a partir de un puñado de fotos o vídeos normales. Estas imágenes pueden ser tan realistas que son indistinguibles de las reales.

Los investigadores advierten de que la inteligencia artificial plantea toda una nueva gama de peligros, incluido el riesgo de extorsión sexual, si las imágenes se utilizan para amenazar o hacer chantaje a un niño.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Children at risk of identity theft and fraud

According to research from the University of Southampton, children in the UK are at an increased risk of being bullied, cyberbullied and having their identity stolen when they grow up if their parents post their photos online.

The so-called sharenting, which consists of documenting a child’s special moments on social networks, has become a common practice. But academics warn that this could bring unexpected danger, as it increases the risk of children becoming victims of cybercrime.

Reporter Shiona McCallum reports for the BBC and warns that the widespread sharing of children’s photos and videos on social media puts their safety, privacy and well-being at risk.

The researchers surveyed more than 1,000 parents in the United Kingdom and then conducted follow-up interviews. They found that 45% of the parents they spoke to were actively posting photos of their children online, while one in six reported that their child had suffered negative consequences.

On the other hand, revealing details such as birthday, address, names of pets, etc. could increase the risk of identity fraud later on.

When parents proudly share photos and information about their children on social networks, they unknowingly put them at risk of danger online (cyberbullying) and in the real world; not only now, but also in the near future.

Sharenting is an invasion of privacy that has long been a controversial topic. One concern is that parents, caregivers, family members and schools are largely unaware that privacy features on social networks can be overridden for certain actions. This research shows that parents overestimate the protection offered by privacy settings.

Criminals have been known to move into the darker parts of the Internet, who presume they can use artificial intelligence to create sexual and nude images of any child from a handful of ordinary photos or videos. These images can be so realistic that they are indistinguishable from the real thing.

Researchers warn that artificial intelligence poses a whole new range of dangers, including the risk of sexual extortion, if the images are used to threaten or blackmail a child.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Les enfants sont exposés au risque d’usurpation d’identité et de fraude

Selon une étude de l’université de Southampton, les enfants britanniques risquent davantage d’être victimes de harcèlement, de cyberharcèlement et de voir leur identité usurpée plus tard si leurs parents publient leurs photos en ligne.

Le « sharenting », qui consiste à documenter les moments particuliers d’un enfant sur les réseaux sociaux, est devenu une pratique courante. Mais les experts mettent en garde que cela pourrait entraîner un danger inattendu, car cette habitude augmente le risque que les enfants deviennent des victimes de la cybercriminalité.

Dans une publication de la BBC, la journaliste Shiona McCallum avertit que partager largement sur les réseaux sociaux des photos et des vidéos de mineurs met en danger leur sécurité, leur vie privée et leur bien-être.

Les chercheurs ont interrogé plus de 1 000 parents au Royaume-Uni et ont ensuite mené des entretiens de suivi. Ils ont constaté que 45 % des parents interrogés publiaient activement des photos de leurs enfants en ligne, tandis qu’un sur six de ceux-ci déclarait que cette exposition avait eu des conséquences négatives pour son enfant.

En outre, la divulgation de détails tels que la date d’anniversaire, l’adresse, le nom des animaux domestiques, etc. pourrait augmenter le risque d’usurpation d’identité par la suite.

Lorsque les parents partagent fièrement des photos et des informations sur leurs enfants sur les réseaux sociaux, ils les exposent sans le savoir à des dangers en ligne (cyberharcèlement) et dans le monde réel, non seulement aujourd’hui, mais aussi dans un avenir proche.

Le sharenting est une atteinte à la vie privée qui fait depuis longtemps l’objet de controverses. L’une des préoccupations est que les parents, les soignants, les proches et les écoles ignorent largement que les fonctions de confidentialité des réseaux sociaux peuvent être ignorées pour certaines actions. Cette étude montre que les parents surestiment la protection offerte par les paramètres de confidentialité.

Les criminels sont connus pour s’aventurer dans les zones les plus sombres d’Internet, où ils pensent pouvoir utiliser l’intelligence artificielle pour créer des images sexuelles et dénudées de n’importe quel enfant à partir de quelques photos ou vidéos ordinaires. Ces images peuvent être si réalistes qu’il est impossible de les distinguer de la réalité.

Les chercheurs avertissent que l’intelligence artificielle présente toute une série de nouveaux dangers, notamment le risque d’extorsion sexuelle, si les images sont utilisées pour menacer ou faire chanter un enfant.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Transport privat i agressions sexuals als Estats Units

Uber va rebre una denúncia d’agressió o conducta sexuals inapropiades als Estats Units quasi cada vuit minuts de mitjana, entre 2017 i 2022, segons mostren els registres judicials classificats, cosa que suposa un nivell més generalitzat del que l’empresa ha revelat. Això suposa que un total de 400.181 viatges d’Uber van donar lloc a denúncies d’agressions i conductes sexuals inapropiades. Anteriorment, l’empresa havia notificat 12.522 denúncies d’agressions sexuals greus en aquest mateix període de temps, sense indicar la xifra total de denúncies d’aquest tipus que havia rebut.

Tal com publiquen a The New York Times les periodistes Emily Steel i Claire Fahy, Uber o Lyft van ajudar a revolucionar el transport mundial connectant desconeguts per a viatges compartits. Milions de persones demanen cotxes amb les seves aplicacions cada dia. Les empreses mantenen des de fa temps que la immensa majoria dels viatges als Estats Units –el 99,9 %– es produeixen sense incidents de cap tipus. Però com que Uber opera a gran escala, una fracció d’un 0,1 % pot representar molts atacs.

Uber no ha publicat les dades dels anys transcorreguts des d’aleshores, tot i que les actes judicials indiquen que les denúncies d’incidents han augmentat. Sí que han subratllat que al voltant del 75 % de les 400.181 denúncies a l’aplicació eren “menys greus”; per exemple, fer comentaris sobre l’aspecte d’algú, coquetejar o utilitzar un llenguatge sexual explícit. Aquestes denúncies no han estat auditades per l’empresa i podrien incloure denúncies incorrectes o fraudulentes enviades per persones que intenten obtenir un reemborsament.

Dintre d’empreses com Uber o Lyft, els empleats han reconegut que és probable que no es denunciïn tots els casos d’agressió sexual i conducta sexual inapropiada per inseguretat, per intimidació, per vergonya o perquè molts conductors saben on viuen els passatgers.

Amb tot, Uber ha descobert que les agressions sexuals segueixen unes pautes distintives. Les víctimes acostumen a ser dones, ja siguin passatgeres o conductores. Les agressions se solen produir a altes hores de la nit i en cap de setmana, amb recollides que s’originen a prop d’un bar. En la immensa majoria dels casos els agressors són homes –conductors o passatgers– amb antecedents de denúncies per conducta sexual inapropiada i baixes qualificacions en l’aplicació, segons constaten els documents interns. Les passatgeres èbries són especialment les més vulnerables.

Les empreses de transport privat han posat en marxa una sèrie de mesures de seguretat, com són el seguiment per GPS, la gravació d’àudio opcional en l’aplicació i un botó d’emergència per connectar amb els serveis d’emergència.

Les agressions sexuals són un problema en tot el sector, incloses altres empreses de transport per aplicació, així com els taxis tradicionals. Les investigacions sobre la violència de gènere han mostrat que aquest tipus d’agressions són un problema molt poc denunciat, i les comparacions en tot el sector són difícils perquè no hi ha una base de dades centralitzada per aquest tipus d’incidents.

Lyft, el rival més petit d’Uber, també ha reportat milers d’agressions sexuals. En un comunicat, afirmava que les denúncies d’agressions sexuals són estadísticament molt inusuals i representen molt menys de l’1 % dels viatges. I que les empreses de transport continuaran invertint en tecnologia, polítiques i aliances per intentar prevenir i detectar situacions insegures.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Transporte privado y agresiones sexuales en los Estados Unidos

Uber recibió una denuncia de agresión o conducta sexuales inapropiadas en los Estados Unidos casi cada ocho minutos por término medio, entre 2017 y 2022, según muestran los registros judiciales clasificados, lo que supone un nivel más generalizado de lo que la empresa ha revelado. Esto supone que un total de 400.181 viajes de Uber dieron lugar a denuncias de agresiones y conductas sexuales inapropiadas. Anteriormente, la empresa había notificado 12.522 denuncias de agresiones sexuales graves en este mismo periodo de tiempo, sin indicar la cifra total de denuncias de este tipo que había recibido.

Tal como publican en The New York Times las periodistas Emily Steel y Claire Fahy, Uber o Lyft ayudaron a revolucionar el transporte mundial conectante desconocidos para viajes compartidos. Millones de personas piden coches con sus aplicaciones cada día. Las empresas mantienen desde hace tiempo que la inmensa mayoría de los viajes a los Estados Unidos –el 99,9%– se producen sin incidentes de ningún tipo. Pero como Uber opera a gran escala, una fracción de un 0,1 % puede representar muchos ataques.

Uber no ha publicado los datos de los años transcurridos desde entonces, aunque las actas judiciales indican que las denuncias de incidentes han aumentado. Sí que han subrayado que en torno al 75 % de las 400.181 denuncias a la aplicación eran “menos graves”; por ejemplo, hacer comentarios sobre el aspecto de alguien, coquetear o utilizar un lenguaje sexual explícito. Estas denuncias no han sido auditadas por la empresa y podrían incluir denuncias incorrectas o fraudulentas enviadas por personas que intentan obtener un reembolso.

Dentro de empresas como Uber o Lyft, los empleados han reconocido que es probable que no se denuncien todos los casos de agresión y conducta sexuales inapropiadas por inseguridad, por intimidación, por vergüenza o porque muchos conductores saben dónde viven los pasajeros.

Con todo, Uber ha descubierto que las agresiones sexuales siguen unas pautas distintivas. Las víctimas acostumbran a ser mujeres, ya sean pasajeras o conductoras. Las agresiones se suelen producir a altas horas de la noche y en fin de semana, con recogidas que se originan cerca de un bar. En la inmensa mayoría de los casos los agresores son hombres –conductores o pasajeros– con antecedentes de denuncias por conducta sexual inapropiada y bajas calificaciones en la aplicación, según constatan los documentos internos. Las pasajeras ebrias son especialmente las más vulnerables.

Las empresas de transporte privado han puesto en marcha una serie de medidas de seguridad, como son el seguimiento por GPS, la grabación de audio opcional en la aplicación y un botón de emergencia para conectar con los servicios de emergencia.

Las agresiones sexuales son un problema en todo el sector, incluidas otras empresas de transporte por aplicación, así como los taxis tradicionales. Las investigaciones sobre la violencia de género han mostrado que este tipo de agresiones son un problema muy poco denunciado, y las comparaciones en todo el sector son difíciles porque no hay una base de datos centralizada por este tipo de incidentes.

Lyft, el rival más pequeño de Uber, también ha reportado miles de agresiones sexuales. En un comunicado, afirmaba que las denuncias de agresiones sexuales son estadísticamente muy inusuales y representan mucho menos del 1 % de los viajes. Y que las empresas de transporte seguirán invirtiendo en tecnología, políticas y alianzas para intentar prevenir y detectar situaciones inseguras.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Private transportation and sexual assault in the United States

Between 2017 and 2022, Uber received an allegation of sexual assault or sexual misconduct in the United States nearly every eight minutes on average, classified court records show, which is a more pervasive level than the company disclosed. This means that a total of 400,181 Uber trips resulted in allegations of sexual assault and sexual misconduct. Previously, the company had reported 12,522 allegations of serious sexual assault in the same time period, without indicating the total number of such allegations it had received.

As published in The New York Times by journalists Emily Steel and Claire Fahy, Uber and Lyft helped revolutionise global transportation by connecting strangers for ridesharing. Millions of people order cars with their apps every day. Companies have long maintained that the vast majority of travel to the United States – 99.9% – occurs without incidents of any kind. But because Uber operates on a large scale, a fraction of 0.1% can represent many attacks.

Uber has not released data for the years since then, although court records indicate that incident reports have increased. They did stress that about 75% of the 400,181 complaints on the app were “minor”: for example, making comments about someone’s appearance, flirting or using explicit sexual language. These reports have not been audited by the company and may include incorrect or fraudulent reports submitted by individuals attempting to obtain a refund.

Within companies such as Uber or Lyft, employees have acknowledged that it is likely that not all cases of sexual assault and sexual misconduct are reported because of a lack of security, intimidation, embarrassment, or because many drivers know where passengers live.

However, Uber has found that sexual assaults follow distinctive patterns. The victims are usually women, whether they are passengers or drivers. Assaults usually occur late at night and on weekends, with pickups originating near a bar. In the vast majority of cases, the perpetrators are men – drivers or passengers – with a history of sexual misconduct complaints and low ratings on the app, internal documents show. Drunk female passengers are especially vulnerable.

Private transport companies have implemented a number of safety measures, such as GPS tracking, optional audio recording on the app and an emergency button to connect with emergency services.

Sexual assaults are a problem throughout the industry, including other app-based transportation companies as well as traditional taxis. Research on gender-based violence has shown that this type of assault is a very underreported problem, and comparisons across the sector are difficult because there is no centralised database for this type of incident.

Lyft, Uber’s smaller rival, has also reported thousands of sexual assaults. In a statement, it said that reports of sexual assault are statistically very unusual and account for far less than 1% of trips. And that transportation companies will continue to invest in technology, policies and alliances to try to prevent and detect unsafe situations.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Transport privé et agressions sexuelles aux États-Unis

Entre 2017 et 2022, Uber a reçu, aux États-Unis, une plainte pour agression ou comportement sexuel inapproprié en moyenne toutes les huit minutes, selon des dossiers judiciaires confidentiels, ce qui révèle un niveau bien plus élevé que celui communiqué par l’entreprise. Cela signifie qu’un total de 400 181 trajets ont entraîné des signalements d’agressions et de comportements sexuels déplacés. Auparavant, l’entreprise avait signalé 12 522 cas d’agressions sexuelles graves sur la même période, sans préciser le nombre total de signalements de ce type reçu.

Comme l’écrivent les journalistes Emily Steel et Claire Fahy dans The New York Times, Uber et Lyft ont contribué à révolutionner le transport mondial en mettant en relation des inconnus pour des trajets partagés. Des millions de personnes commandent une voiture via leurs applications chaque jour. Les entreprises affirment depuis longtemps que la grande majorité de ces trajets aux États-Unis (99,9 %) se déroulent sans incident d’aucune sorte. Mais comme Uber opère à grande échelle, une fraction de 0,1 % peut représenter de nombreuses agressions.

Uber n’a pas publié de données pour les années qui ont suivi, mais les dossiers judiciaires indiquent que les signalements d’incidents ont augmenté. La société a cependant souligné qu’environ 75 % des 400 181 plaintes déposées sur l’application étaient « mineures », comme des commentaires sur l’apparence d’une personne, un flirt ou l’utilisation d’un langage sexuel explicite. Ces signalements n’ont pas été vérifiés par l’entreprise et peuvent inclure des plaintes infondées ou frauduleuses soumises par des personnes cherchant à se faire rembourser.

Au sein d’entreprises comme Uber ou Lyft, des employés ont reconnu que tous les cas d’agressions et de comportement sexuels inappropriés sont susceptibles de ne pas être signalés en raison de l’insécurité, de l’intimidation, de l’embarras ou parce que de nombreux chauffeurs savent où vivent les passagers.

Toutefois, Uber a constaté que les agressions sexuelles suivent des schémas particuliers. Les victimes sont généralement des femmes, qu’elles soient passagères ou conductrices. Les agressions ont tendance à avoir lieu tard dans la nuit et le week-end, et les ramassages se font à proximité d’un bar. Dans la grande majorité des cas, les auteurs sont des hommes (conducteurs ou passagers) ayant déjà fait l’objet de plaintes pour un comportement sexuel inapproprié et ayant obtenu de mauvais résultats via l’application, selon des documents internes. Les passagères ivres sont particulièrement vulnérables.

Les entreprises de transport privé ont mis en place un certain nombre de mesures de sécurité, telles que le suivi par GPS, l’enregistrement audio facultatif sur l’application et un bouton d’urgence permettant de se connecter aux services d’urgence.

Les agressions sexuelles sont un problème dans l’ensemble du secteur, y compris dans d’autres sociétés de transport basées sur des applications, ainsi que dans les taxis traditionnels. Les enquêtes sur les violences sexuelles et sexistes montrent que ce type d’agression est très peu signalé, et il est difficile de comparer les chiffres dans tout le secteur, car il n’existe pas de base de données centralisée sur ces incidents.

Lyft, le concurrent le plus petit d’Uber, a également fait état de milliers d’agressions sexuelles. Dans une déclaration, cette société précise que les cas d’agression sexuelle sont statistiquement très rares et représentent bien moins de 1 % des trajets. Ainsi, les entreprises de transport continueront à investir dans la technologie, les politiques et les partenariats afin de prévenir et de détecter les situations d’insécurité.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Los cárteles de México adoptan armas de guerra moderna

Hay enfrentamientos que no suceden en las zonas de guerra de Ucrania o del Oriente Medio, y sus combatientes no pertenecen a ningún ejército. Son grupos criminales con armas de uso militar que luchan a pocos centenares de kilómetros de la frontera con los Estados Unidos, en el estado de Michoacan, en el occidente de México. Así lo describen en The New York Times, Paulina Villegas y Emiliano Rodríguez Mega.

Algunos de los cárteles más poderosos de México están inmersos en una violenta carrera armamentista para luchar en varios frentes: por una parte, contra el gobierno de México, que está sometido a una intensa presión por parte de los Estados Unidos para que tome medidas enérgicas contra el tráfico de drogas; de la otra, combaten entre ellos por el territorio y los recursos, lo que provoca un salto mortal entre sus miembros y los civiles que se ven atrapados en medio del conflicto.

A pesar de los desacuerdos profundos sobre las medidas que deben tomarse para enfrentarse a ellos, funcionarios y analistas de seguridad de ambos países coinciden en que los cárteles acumulan nuevos niveles de potencia de fuego, lo que está transformando algunos de estos grupos en auténticas fuerzas paramilitares.

Los traficantes de drogas y los hombres armados de los cárteles ya no utilizan pistolas o rifles automáticos, sino también minas Claymore, granadas propulsadas por cohetes, morteros fabricados a partir de tubos de tanques de gasolina y camiones blindados equipados con ametralladoras pesadas. Entierran artefactos explosivos improvisados para matar a sus rivales y modifican drones comprados por internet para convertirlos en armas de ataque cargadas con sustancias tóxicas y bombas.

Según las autoridades mexicanas, la mayoría de las armas de grado militar que adquieren algunos de estos grupos proceden de los Estados Unidos, y cada año se introducen de contrabando hasta medio millón de armas de fuego a través de la frontera. Los delincuentes también hacen trabajos de ingeniería inversa con las armas, a veces imprimiendo piezas en 3D para fabricarlas.

Como otros grupos armados de todo el mundo, los cárteles combinan armas antiguas y nuevas, con efectos letales. Los drones sobrevuelan Michoacan mientras las carreteras y los caminos que utilizan soldados y civiles están sembrados de artefactos explosivos improvisados. En los últimos dos años se han registrado más explosiones de minas que en cualquier otro lugar de México. Un escalofriante indicador de la evolución de la guerra contra las drogas.

Solo en los últimos cinco meses, al menos 10 civiles –entre los que había un niño de 14 años– han muerto asesinados por explosivos ocultos mientras trabajaban en el campo o iban hacia la escuela.

Analistas de seguridad y funcionarios mexicanos señalan que los cárteles empezaron a militarizarse a mediados de la década de los 2000, cuando los Zetas, un grupo formado por antiguos miembros del ejército, introdujeron la disciplina del campo de batalla, las comunicaciones encriptadas y el armamento pesado en el crimen organizado.

A medida que los Zetas adquirían más arsenal militar, los rivales hacían lo mismo para intentar competir con ellos. Las fuerzas de seguridad mexicanas también respondieron con tácticas y equipos cada vez más sofisticados. Más recientemente, los Estados Unidos han aportado su propia tecnología, incluyendo drones que buscan laboratorios de fentanilo.

Según las autoridades, los cárteles también fabrican cada vez más bombas químicas y cargan drones con compuestos como el fosfuro de aluminio –un pesticida tóxico que puede provocar hipoxia y fallos circulatorios– y otros pesticidas y venenos.

El incremento de drones y los artefactos explosivos improvisados han coincidido con la llegada de ciudadanos colombianos, exsoldados reclutados para entrenar a los combatientes del cártel. En poco más de siete meses, las autoridades estatales han detenido a 53 extranjeros acusados de tener vínculos con el crimen organizado; entre ellos, 23 colombianos y 20 venezolanos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Mexico’s cartels adopt modern weapons of warfare

There are clashes that do not happen in the war zones of Ukraine or the Middle East, and the fighters do not belong to any army. They are criminal groups with military-grade weapons fighting just a few hundred kilometres from the US border in the western Mexican state of Michoacan. This is how Paulina Villegas and Emiliano Rodríguez Mega described it in The New York Times.

Some of Mexico’s most powerful cartels are engaged in a violent arms race to fight on several fronts: on one side, against the Mexican government, which is under intense pressure from the United States to crack down on drug trafficking; on the other, they fight each other for territory and resources, causing a somersault between their members and civilians caught in the middle of the conflict.

Despite profound disagreements over the measures to be taken to confront them, officials and security analysts in both countries agree that the cartels are amassing new levels of firepower, which is transforming some of these groups into full-fledged paramilitary forces.

Drug traffickers and cartel gunmen no longer use pistols or automatic rifles, but also Claymore land mines, rocket-propelled grenades, mortars made from gasoline tank tubes and armoured trucks equipped with heavy machine guns. They bury improvised explosive devices to kill rivals and modify drones purchased over the Internet into attack weapons loaded with toxic substances and bombs.

According to Mexican authorities, most of the military-grade weapons acquired by some of these groups come from the United States, and up to half a million firearms are smuggled across the border each year. Criminals also reverse-engineer the weapons, sometimes 3D printing parts to manufacture them.

Like other armed groups around the world, the cartels combine old and new weapons, with lethal effects. Drones fly over Michoacan while roads and footpaths used by soldiers and civilians are littered with improvised explosive devices. In the last two years, more mine explosions have been recorded than anywhere else in Mexico. A chilling indicator of the drug war’s evolution.

In the past five months alone, at least 10 civilians – including a 14-year-old boy – have been killed by hidden explosives while working in the fields or walking to school.

Security analysts and Mexican officials say the cartels began to militarise in the mid-2000s, when Los Zetas, a group formed by former members of the military, introduced battlefield discipline, encrypted communications and heavy weaponry to organised crime.

As Los Zetas acquired more military hardware, rivals did the same in an attempt to compete with them. Mexico’s security forces also responded with increasingly sophisticated tactics and equipment. More recently, the United States has brought in its own technology, including drones that search for fentanyl labs.

According to authorities, the cartels are also increasingly manufacturing chemical bombs and loading drones with compounds such as aluminium phosphide – a toxic pesticide that can cause hypoxia and circulatory failure – and other pesticides and poisons.

The increase in drones and improvised explosive devices has coincided with the arrival of Colombian nationals, former soldiers recruited to train cartel fighters. In just over seven months, state authorities have arrested 53 foreigners accused of links to organised crime, including 23 Colombians and 20 Venezuelans.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français