La violència armada s’ha convertit en una crisi de seguretat de ple dret a Nigèria, especialment a les regions del nord-oest i centre-nord del país. El que van començar sent atacs esporàdics ha derivat en campanyes coordinades de violència que afecten comunitats senceres.

Entre 2023 i 2025, més de 10.000 persones han mort a mans de grups armats al nord de Nigèria, la majoria dones i infants. La vida rural es veu completament alterada: pagesos segrestats als camps, viatgers atacats a les carreteres, pobles sencers desplaçats. En algunes zones, els residents fins i tot han de pagar “impostos” als bandits per poder fer la collita.
Segons Onyedikachi Madueke, doctorand en Seguretat a Nigèria de la Universitat d’Aberdeen, aquesta inseguretat genera pobresa, afebleix la confiança en l’Estat i impulsa l’emigració.
Els estudis sobre el bandolerisme a Nigèria acostumen a centrar-se en factors com la pobresa, l’exclusió social o els territoris desgovernats. Però sovint es deixa de banda un element essencial: la manca de capacitat institucional de la policia.
Algunes conclusions de la investigació de Madueke apunten clarament cap a una força policial amb greus mancances estructurals: escassetat de personal, manca de finançament, condicions laborals precàries i una organització excessivament centralitzada.
Aquests dèficits no són només problemes administratius, sinó factors que propicien entorns on la violència organitzada pot prosperar. Les conclusions s’articulen en quatre grans eixos.
Crisi de personal: massa pocs agents per a massa ciutadans
Amb 220 milions d’habitants, Nigèria compta amb 370.000 policies. En alguns municipis del nord, només 32 agents protegeixen centenars de milers de persones. A més, fins al 80 % dels policies estan assignats a protegir polítics, empresaris… Això deixa una minoria disponible per a tasques policials reals.
Finançament crònicament insuficient
El pressupost policial de 2024 ronda els 808 milions de dòlars, molt per sota de països com Sud-àfrica o Egipte. Les comissaries no tenen ordinadors, ni paper, ni accés a internet. Els agents usen els mòbils personals. Els vehicles patrulla no tenen combustible i l’equipament especialitzat és inexistent o obsolet.
Condicions laborals precàries
Un agent júnior pot cobrar 44 dòlars al mes, insuficients per viure. Han de pagar-se els uniformes, l’assistència mèdica i viuen en casernes degradades, sense aigua ni electricitat. Les famílies dels agents morts sovint tarden anys a rebre les compensacions. Aquesta precarietat genera desmotivació i desconnexió, amb greus implicacions per a la seguretat nacional.
Estructura excessivament centralitzada
La Policia de Nigèria està controlada des d’Abuja, la capital, cosa que deixa els governs regionals sense autoritat real sobre els agents desplegats als seus territoris. Aquest model centralitzat limita la resposta ràpida, dificulta la confiança comunitària i afavoreix que els criminals actuïn impunement en zones on l’Estat és percebut com a inexistent.
Per fer front a la violència armada cal enfortir institucionalment la policia. Les mesures urgents haurien d’incloure:
- Augmentar la contractació de policies, especialment a les zones rurals.
- Millorar els salaris i les condicions de vida dels agents.
- Descentralitzar el cos policial i permetre la creació de forces regionals i comunitàries.
- Assegurar la transparència en l’ús dels fons destinats a la seguretat, especialment el Fons de Confiança Policial.
Reforçar la policia no és només una qüestió de gestió: és un pas fonamental per restaurar la confiança, garantir la seguretat i construir un futur més estable per a Nigèria.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français

