La crisi a Nigèria: per què reformar la policia és clau

La violència armada s’ha convertit en una crisi de seguretat de ple dret a Nigèria, especialment a les regions del nord-oest i centre-nord del país. El que van començar sent atacs esporàdics ha derivat en campanyes coordinades de violència que afecten comunitats senceres.

Entre 2023 i 2025, més de 10.000 persones han mort a mans de grups armats al nord de Nigèria, la majoria dones i infants. La vida rural es veu completament alterada: pagesos segrestats als camps, viatgers atacats a les carreteres, pobles sencers desplaçats. En algunes zones, els residents fins i tot han de pagar “impostos” als bandits per poder fer la collita.

Segons Onyedikachi Madueke, doctorand en Seguretat a Nigèria de la Universitat d’Aberdeen, aquesta inseguretat genera pobresa, afebleix la confiança en l’Estat i impulsa l’emigració.

Els estudis sobre el bandolerisme a Nigèria acostumen a centrar-se en factors com la pobresa, l’exclusió social o els territoris desgovernats. Però sovint es deixa de banda un element essencial: la manca de capacitat institucional de la policia.

Algunes conclusions de la investigació de Madueke apunten clarament cap a una força policial amb greus mancances estructurals: escassetat de personal, manca de finançament, condicions laborals precàries i una organització excessivament centralitzada.

Aquests dèficits no són només problemes administratius, sinó factors que propicien entorns on la violència organitzada pot prosperar. Les conclusions s’articulen en quatre grans eixos.

Crisi de personal: massa pocs agents per a massa ciutadans

Amb 220 milions d’habitants, Nigèria compta amb 370.000 policies. En alguns municipis del nord, només 32 agents protegeixen centenars de milers de persones. A més, fins al 80 % dels policies estan assignats a protegir polítics, empresaris… Això deixa una minoria disponible per a tasques policials reals.

Finançament crònicament insuficient

El pressupost policial de 2024 ronda els 808 milions de dòlars, molt per sota de països com Sud-àfrica o Egipte. Les comissaries no tenen ordinadors, ni paper, ni accés a internet. Els agents usen els mòbils personals. Els vehicles patrulla no tenen combustible i l’equipament especialitzat és inexistent o obsolet.

Condicions laborals precàries

Un agent júnior pot cobrar 44 dòlars al mes, insuficients per viure. Han de pagar-se els uniformes, l’assistència mèdica i viuen en casernes degradades, sense aigua ni electricitat. Les famílies dels agents morts sovint tarden anys a rebre les compensacions. Aquesta precarietat genera desmotivació i desconnexió, amb greus implicacions per a la seguretat nacional.

Estructura excessivament centralitzada

La Policia de Nigèria està controlada des d’Abuja, la capital, cosa que deixa els governs regionals sense autoritat real sobre els agents desplegats als seus territoris. Aquest model centralitzat limita la resposta ràpida, dificulta la confiança comunitària i afavoreix que els criminals actuïn impunement en zones on l’Estat és percebut com a inexistent.

Per fer front a la violència armada cal enfortir institucionalment la policia. Les mesures urgents haurien d’incloure:

  • Augmentar la contractació de policies, especialment a les zones rurals.
  • Millorar els salaris i les condicions de vida dels agents.
  • Descentralitzar el cos policial i permetre la creació de forces regionals i comunitàries.
  • Assegurar la transparència en l’ús dels fons destinats a la seguretat, especialment el Fons de Confiança Policial.

Reforçar la policia no és només una qüestió de gestió: és un pas fonamental per restaurar la confiança, garantir la seguretat i construir un futur més estable per a Nigèria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La crisis en Nigeria: por qué reformar la policía es clave

La violencia armada se ha convertido en una crisis de seguridad de pleno derecho en Nigeria, especialmente en las regiones del noroeste y centro-norte del país. Lo que empezaron siendo ataques esporádicos ha derivado en campañas coordinadas de violencia que afectan a comunidades enteras.

Entre 2023 y 2025, más de 10.000 personas han muerto en manos de grupos armados en el norte de Nigeria, la mayoría mujeres y niños. La vida rural se ve completamente alterada: campesinos secuestrados en los campos, viajeros atacados en las carreteras, pueblos enteros desplazados. En algunas zonas, los residentes incluso tienen que pagar “impuestos” a los bandidos para poder recolectar.

Según Onyedikachi Madueke, doctorando en Seguridad en Nigeria de la Universidad de Aberdeen, esta inseguridad genera pobreza, debilita la confianza en el Estado e impulsa la emigración.

Los estudios sobre el bandolerismo en Nigeria acostumbran a centrarse en factores como la pobreza, la exclusión social o los territorios desgobernados. Pero a menudo se deja de lado un elemento esencial: la falta de capacidad institucional de la policía.

Algunas conclusiones de la investigación de Madueke apuntan claramente hacia una fuerza policial con graves carencias estructurales: escasez de personal, falta de financiación, condiciones laborales precarias y una organización excesivamente centralizada.

Estos déficits no son solo problemas administrativos, sino factores que propician entornos donde la violencia organizada puede prosperar. Las conclusiones se articulan en cuatro grandes ejes.

Crisis de personal: demasiado pocos agentes para demasiados ciudadanos

Con 220 millones de habitantes, Nigeria cuenta con 370.000 policías. En algunos municipios del norte, solo 32 agentes protegen centenares de miles de personas. Además, hasta el 80 % de los policías están asignados a proteger políticos, empresarios… Esto deja una minoría disponible para tareas policiales reales.

Financiación crónicamente insuficiente

El presupuesto policial de 2024 ronda los 808 millones de dólares, muy por debajo de países como Sudáfrica o Egipto. Las comisarías no tienen ordenadores, ni papel, ni acceso a internet. Los agentes usan sus móviles personales. Los vehículos patrulla no tienen combustible y el equipamiento especializado es inexistente u obsoleto.

Condiciones laborales precarias

Un agente júnior puede cobrar 44 dólares al mes, insuficientes para vivir. Tienen que pagarse los uniformes, la asistencia médica y viven en cuarteles degradados, sin agua ni electricidad. Las familias de los agentes muertos a menudo tardan años en recibir las compensaciones. Esta precariedad genera desmotivación y desconexión, con graves implicaciones para la seguridad nacional.

Estructura excesivamente centralizada

La Policía de Nigeria está controlada desde Abuya, la capital, lo que deja los gobiernos regionales sin autoridad real sobre los agentes desplegados en sus territorios. Este modelo centralizado limita la respuesta rápida, dificulta la confianza comunitaria y favorece que los criminales actúen impunemente en zonas donde el Estado es percibido como inexistente.

Para hacer frente a la violencia armada hay que fortalecer institucionalmente la policía. Las medidas urgentes deberían incluir:

  • Aumentar la contratación de policías, especialmente en las zonas rurales.
  • Mejorar los salarios y las condiciones de vida de los agentes.
  • Descentralizar el cuerpo policial y permitir la creación de fuerzas regionales y comunitarias.
  • Asegurar la transparencia en el uso de los fondos destinados a la seguridad, especialmente el Fondo de Confianza Policial.

Reforzar a la policía no es solo una cuestión de gestión: es un paso fundamental para restaurar la confianza, garantizar la seguridad y construir un futuro más estable para Nigeria.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The crisis in Nigeria: why police reform is key

Armed banditry has become a full-blown security crisis in Nigeria, especially in the north-west and north-central regions of the country. What began as sporadic attacks has evolved into coordinated campaigns of violence that affect entire communities.

Between 2023 and 2025, more than 10,000 people have died at the hands of armed groups in northern Nigeria, the majority being women and children. Rural life is completely disrupted: farmers kidnapped in the fields, travellers attacked on the roads, entire towns displaced. In some areas, residents even have to pay ‘taxes’ to the bandits in order to be able to harvest.

According to Onyedikachi Madueke, a PhD student in Security in Nigeria at the University of Aberdeen, this insecurity generates poverty, weakens trust in the State, and drives emigration.

Studies on banditry in Nigeria often focus on factors such as poverty, social exclusion and ungoverned territories. But an essential element is often overlooked: the lack of institutional capacity of the police.

Some conclusions from Madueke’s research clearly point to a police force with serious structural deficiencies: staff shortages, lack of funding, precarious working conditions, and an excessively centralised organization.

These deficits are not just administrative issues, but factors that foster environments in which organised violence can thrive. The conclusions are structured around four main axes.

Staff Crisis: Few Agents for Many Citizens

With 220 million inhabitants, Nigeria has 370,000 police officers. In some municipalities in the north, only 32 officers protect hundreds of thousands of people. Furthermore, up to 80% of police officers are assigned to protect politicians, businesspeople, etc. This leaves a minority available for actual police tasks.

Chronically insufficient funding

The police budget for 2024 is around $808 million, well below countries like South Africa or Egypt. Police stations do not have computers, paper, or access to the Internet. Officers use their personal mobile phones. Patrol cars lack fuel, and specialised equipment is either non-existent or obsolete.

Precarious working conditions

A junior officer may earn 44 dollars a month, insufficient to live on. They have to pay for their uniforms, medical assistance, and they live in degraded barracks, without water or electricity. The families of deceased officers often take years to receive compensation. This precariousness generates demotivation and disconnection, with serious implications for national security.

Excessively centralised structure

The Nigerian Police is controlled from Abuja, the capital, which leaves regional governments without real authority over the officers deployed in their territories. This centralised model limits rapid response, hinders community trust, and favours criminals acting with impunity in areas where the state is perceived as non-existent.

To address armed banditry, it is necessary to strengthen the police institutionally. Urgent measures should include:

  • Increasing the hiring of police officers, especially in rural areas.
  • Improving the salaries and living conditions of the officers.
  • Decentralising the police force and allowing for the creation of regional and community forces.
  • Ensuring transparency in the use of funds allocated for security, especially the Police Trust Fund.

Strengthening the police is not just a management issue: it is a fundamental step to restore trust, ensure security, and build a more stable future for Nigeria.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Crise au Nigeria : pourquoi la réforme de la police est essentielle

La violence armée est devenue une véritable crise de sécurité au Nigeria, en particulier dans les régions du nord-ouest et du centre-nord du pays. Ce qui avait commencé par des attaques sporadiques s’est transformé en campagnes coordonnées de violence touchant des communautés entières.

Entre 2023 et 2025, plus de 10 000 personnes ont été tuées par des groupes armés dans le nord du Nigeria, principalement des femmes et des enfants. La vie rurale en est complètement bouleversée : agriculteurs enlevés dans leurs champs, voyageurs attaqués sur les routes, villages entiers déplacés. Dans certaines régions, les habitants doivent même payer des « taxes » aux bandits pour pouvoir procéder aux récoltes.

Selon Onyedikachi Madueke, doctorant sur la Sécurité au Nigeria à l’université d’Aberdeen, cette insécurité engendre la pauvreté, affaiblit la confiance dans l’État et pousse à l’émigration.

Les études sur le banditisme au Nigeria ont tendance à se concentrer sur des facteurs tels que la pauvreté, l’exclusion sociale ou les territoires non gouvernés. Mais un élément essentiel est souvent négligé : le manque de capacité institutionnelle de la police.

Certains résultats de la recherche d’Onyedikachi Madueke indiquent clairement que les forces de police présentent de graves insuffisances structurelles : sous-effectifs, sous-financement, mauvaises conditions de travail et organisation trop centralisée.

Ces lacunes ne sont pas seulement des problèmes administratifs, mais des facteurs qui favorisent des environnements dans lesquels la violence organisée peut se développer. Les conclusions sont divisées en quatre domaines principaux.

Crise des effectifs : trop peu d’agents pour trop de citoyens

Avec une population de 220 millions d’habitants, le Nigeria compte 370 000 policiers. Dans certaines municipalités du Nord, seuls 32 agents protègent des centaines de milliers de personnes. En outre, jusqu’à 80 % des policiers sont affectés à la protection de politiciens, d’hommes d’affaires, etc. Seule une minorité reste disponible pour les tâches policières proprement dites.

Sous-financement chronique

Le budget de la police pour 2024 était d’environ 808 millions de dollars, ce qui est bien inférieur à des pays comme l’Afrique du Sud ou l’Égypte. Les commissariats de police n’ont ni ordinateurs, ni papier ni accès à Internet. Les agents utilisent leur téléphone portable personnel. Les véhicules de patrouille manquent de carburant et les équipements spécialisés sont inexistants ou obsolètes.

Conditions de travail précaires

Un agent débutant peut être payé 44 dollars par mois, ce qui n’est pas suffisant pour vivre. Ils doivent payer leurs uniformes, leurs soins médicaux et vivre dans des baraquements délabrés, sans eau ni électricité. Les familles des agents décédés mettent souvent des années à obtenir une indemnisation. Cette précarité engendre démotivation et désengagement, avec de graves conséquences pour la sécurité nationale.

Structure trop centralisée

Les forces de police nigérianes sont contrôlées depuis Abuja, la capitale, et les gouvernements régionaux n’ont aucune autorité réelle sur les agents déployés sur leur territoire. Ce modèle centralisé limite la rapidité de réaction, entrave la confiance de la communauté et encourage les criminels à agir en toute impunité dans les régions où l’État est perçu comme inexistant.

Pour lutter contre la violence armée, la police doit être renforcée sur le plan institutionnel. Les mesures d’urgence doivent comprendre :

  • augmenter le recrutement de policiers, en particulier dans les zones rurales ;
  • améliorer les salaires et les conditions de vie des agents ;
  • décentraliser les forces de police et permettre la création de forces régionales et communautaires ;
  • garantir la transparence dans l’utilisation des fonds destinés à la sécurité, en particulier le fonds fiduciaire de la police.

Le renforcement de la police n’est pas seulement une question de gestion : il s’agit d’une étape fondamentale pour restaurer la confiance, assurer la sécurité et construire un avenir plus stable pour le Nigeria.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Creix la preocupació pel risc d’incendi en les instal·lacions de bateries

L’avenç cap a un futur basat en energies renovables comporta grans reptes, i un dels més candents és l’emmagatzematge de l’energia. Arreu del món, cada cop són més habituals les instal·lacions de sistemes d’emmagatzematge d’energia basats en bateries (BESS, per les seves sigles en anglès), però el seu ràpid creixement ha despertat fortes preocupacions pel que fa a la seguretat.

A la ciutat de Nova York, el regidor Robert Holden adverteix que la proliferació de centres BESS, especialment al districte de Staten Island, està posant en perill els veïns i infraestructures crítiques.

Segons explica la investigadora Emma Woollacott, els centres BESS utilitzen milers de bateries de ions de liti, similars a les que trobem en ordinadors portàtils i cotxes elèctrics. Aquestes bateries s’emmagatzemen en grans contenidors metàl·lics i permeten conservar l’energia produïda per les fonts renovables per tal de ser utilitzada quan es necessiti.

Per assolir els objectius de zero emissions el 2050, l’emmagatzematge a gran escala és essencial. Fonts com la solar o l’eòlica generen energia de manera intermitent, i cal una manera d’emmagatzemar-ne els excedents.

Segons SolarPower Europe, el 2024 es van instal·lar 21,9 GWh d’emmagatzematge de bateries a Europa, suficients per alimentar uns 16 milions de llars. Però això és només el principi: per a 2030, la Unió Europea necessita multiplicar aquesta capacitat per 10.

Tot i els avantatges, la tecnologia no està exempta de riscos. Un dels principals problemes és la possibilitat d’incendis greus, com els ocorreguts a Essex (Regne Unit), Liverpool i, més recentment, Califòrnia, on un foc en una de les instal·lacions més grans del món va obligar a evacuar 1.500 persones.

La causa habitual és el fenomen conegut com “fugida tèrmica”, que pot ser provocat per curtcircuits, danys físics o defectes de fabricació. Aquest procés fa que les bateries alliberin calor, gasos inflamables i tòxics, i en condicions desfavorables pot generar explosions en cadena.

Tal com adverteix el professor Robert Dryfe, expert en química física de la Universitat de Manchester, les instal·lacions de BESS poden contenir milions de cèl·lules de bateries i, si no estan ben protegides, els incendis es propaguen amb facilitat.

A més dels incendis, també hi ha preocupacions socials i ambientals: des de l’impacte de l’extracció de materials, com ara el cobalt, fins a la saturació de les xarxes elèctriques.

Al Regne Unit, comunitats com la d’Aberdeenshire, a Escòcia, protesten contra les noves instal·lacions de centres BESS. Marguerite Fleming, una activista local, denuncia que els promotors no tenen en compte ni el risc d’incendis ni les inundacions. Blackford Renewables, la companyia promotora, ha promès col·laborar amb la comunitat i aplicar els estàndards de seguretat més alts.

Actualment, no hi ha una normativa europea unificada sobre la qualitat i el manteniment dels sistemes BESS. Cada país segueix els seus propis protocols, cosa que, segons SolarPower Europe, en frena el desplegament.

Malgrat això, països com la Xina, els EUA, el Regne Unit i Austràlia ja treballen en directrius tècniques per millorar-ne la seguretat. També s’estan implementant noves tecnologies amb sistemes automàtics de supressió d’incendis i bateries menys susceptibles a la combustió.

Tot i els riscos, els experts coincideixen en una cosa: el futur energètic requerirà l’emmagatzematge, i les bateries són, ara per ara, la millor solució.

Fem servir més energia renovable, i això vol dir que necessitem més capacitat d’emmagatzematge. Bàsicament, no tenim cap altra opció, conclou Dryfe.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Crece la preocupación por el riesgo de incendio en las instalaciones de baterías

El avance hacia un futuro basado en energías renovables comporta grandes retos, y uno de los más candentes es el almacenaje de la energía. Por todo el mundo, cada vez son más habituales las instalaciones de sistemas de almacenamiento de energía basados en baterías (BESS, por sus siglas en inglés), pero su rápido crecimiento ha despertado fuertes preocupaciones con respecto a la seguridad.

En la ciudad de Nueva York, el concejal Robert Holden advierte que la proliferación de centros BESS, especialmente en el distrito de Staten Island, está poniendo en peligro a los vecinos y algunas infraestructuras críticas.

Según explica la investigadora Emma Woollacott, los centros BESS utilizan miles de baterías de iones de litio, similares a las que encontramos en ordenadores portátiles y coches eléctricos. Dichas baterías se almacenan en grandes contenedores metálicos y permiten conservar la energía producida por las fuentes renovables con el fin de ser utilizada cuando se necesite.

Para alcanzar los objetivos de cero emisiones en el 2050, el almacenaje a gran escala es esencial. Fuentes como la solar o la eólica generan energía de manera intermitente, y hace falta una manera de almacenar los excedentes.

Según SolarPower Europe, en el 2024 se instalaron 21,9 GWh de almacenaje de baterías en Europa, suficientes para alimentar unos 16 millones de hogares. Pero esto es solo el principio: para 2030, la Unión Europea necesita multiplicar esta capacidad por 10.

A pesar de las ventajas, la tecnología no está exenta de riesgos. Uno de los principales problemas es la posibilidad de incendios graves, como los ocurridos en Essex (Reino Unido), Liverpool y, más recientemente, California, donde un fuego en una de las mayores instalaciones del mundo obligó a evacuar a 1.500 personas.

La causa habitual es el fenómeno conocido como “huida térmica”, que puede ser provocado por cortocircuitos, daños físicos o defectos de fabricación. Dicho proceso hace que las baterías liberen calor, gases inflamables y tóxicos, y en condiciones desfavorables puede generar explosiones en cadena.

Tal como advierte el profesor Robert Dryfe, experto en química física de la Universidad de Manchester, las instalaciones de BESS pueden contener millones de células de baterías y, si no están bien protegidas, los incendios se propagan con facilidad.

Además de los incendios, también hay preocupaciones sociales y ambientales: desde el impacto de la extracción de materiales, como el cobalto, hasta la saturación de las redes eléctricas.

En el Reino Unido, comunidades como la de Aberdeenshire, en Escocia, protestan contra las nuevas instalaciones de centros BESS. Marguerite Fleming, una activista local, denuncia que los promotores no tienen en cuenta ni el riesgo de incendios ni las inundaciones. Blackford Renewables, la compañía promotora, ha prometido colaborar con la comunidad y aplicar los estándares de seguridad más altos.

Actualmente, no hay una normativa europea unificada sobre la calidad y el mantenimiento de los sistemas BESS. Cada país sigue sus propios protocolos, cosa que, según SolarPower Europe, frena su despliegue.

A pesar de ello, países como China, los EE.UU., el Reino Unido y Australia ya trabajan en directrices técnicas para mejorar la seguridad. También se están implementando nuevas tecnologías con sistemas automáticos de supresión de incendios y baterías menos susceptibles a la combustión.

A pesar de los riesgos, los expertos coinciden en una cosa: el futuro energético requerirá el almacenaje, y las baterías son, hoy por hoy, la mejor solución.

Utilizamos más energía renovable, y esto quiere decir que necesitamos más capacidad de almacenaje. Básicamente, no tenemos otra opción, concluye Dryfe.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Concerns are growing about the fire risk in battery facilities

The shift towards a future based on renewable energy presents significant challenges, one of the most pressing being energy storage. Worldwide, battery energy storage systems (BESS) are becoming increasingly common, but their rapid growth has raised significant concerns about their safety.

In New York City, Councilman Robert Holden warns that the proliferation of BESS centres, especially in the Staten Island district, is endangering residents and critical infrastructure.

According to researcher Emma Woollacott, BESS centres use thousands of lithium-ion batteries, similar to those found in laptops and electric cars. These batteries are stored in large metal containers and allow for the conservation of energy produced by renewable sources for use when needed.

To achieve the zero emissions targets by 2050, large-scale storage is essential. Sources such as solar or wind generate energy intermittently, and a way to store their surpluses is required.

According to SolarPower Europe, in 2024, 21.9 GWh of battery storage was installed in Europe, enough to power around 16 million households. But this is just the beginning: by 2030, the European Union needs to multiply that capacity by 10.

Despite the advantages, technology is not without risks. One of the main problems is the possibility of severe fires, such as those that occurred in Essex (United Kingdom), Liverpool, and recently in California, where a fire at one of the largest facilities in the world forced the evacuation of 1,500 people.

The usual cause is the phenomenon known as thermal leakage, which can be caused by short circuits, physical damage, or manufacturing defects. This process causes batteries to release heat, flammable and toxic gases, and under unfavourable conditions it can generate chain explosions.

BESS facilities can contain millions of battery cells, and if they are not well protected, fires can spread easily, warns Professor Robert Dryfe, an expert in physical chemistry at the University of Manchester.

In addition to fires, there are also social and environmental concerns: from the impact of material extraction such as cobalt, to the saturation of electrical networks in countries such as Germany.

In the United Kingdom, communities such as Aberdeenshire in Scotland are protesting against new proposals for BESS centres. Marguerite Fleming, a local activist, complains that the promoters do not take into account the risk of forest fires or floods.

Blackford Renewables, the promoting company, has promised to collaborate with the community and apply the highest safety standards.

Currently, there is no unified regulation at the European level regarding the quality and maintenance of BESS systems. Each country follows its own protocols, which, according to SolarPower Europe, hinders deployment.

However, countries such as China, the USA, the United Kingdom, and Australia are already working on technical guidelines to improve safety. New technologies are also being implemented with automatic fire suppression systems and batteries that are less susceptible to combustion.

Despite the risks, experts agree on one thing: the energy future will require storage and batteries are, for now, the best option.

We use more renewable energy, which means that we need greater grid-scale storage capacity. Basically, we have no other choice, concludes Dryfe.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Préoccupation grandissante face au risque d’incendie dans les installations de batteries

L’évolution vers un avenir fondé sur les énergies renouvelables s’accompagne de défis majeurs, dont l’un des plus à vif est le stockage de l’énergie. Dans le monde entier, les stations de stockage par batteries (BESS, selon l’acronyme anglais) sont de plus en plus courantes, mais leur croissance rapide a soulevé de graves problèmes de sécurité.

À New York, le conseiller municipal Robert Holden met en garde contre la prolifération des centres BESS, en particulier dans l’arrondissement de Staten Island, qui met en danger les habitants et les infrastructures essentielles.

Comme l’explique la chercheuse Emma Woollacott, les centres BESS utilisent des milliers de batteries lithium-ion, semblables à celles des ordinateurs portables et des véhicules électriques. Ces batteries sont stockées dans de grands conteneurs métalliques et permettent de conserver l’énergie produite par les sources renouvelables afin de l’utiliser en cas de besoin.

Pour atteindre les objectifs de zéro émission d’ici 2050, le stockage à grande échelle est essentiel. Les sources telles qu’un parc solaire ou éolien produisent de l’énergie par intermittence, et il est nécessaire de trouver un moyen de stocker leur excédent.

Selon SolarPower Europe, 21,9 GWh de batteries de stockage ont été installés en Europe en 2024, soit suffisamment pour alimenter environ 16 millions de foyers. Mais ce n’est qu’un début : d’ici à 2030, l’Union européenne doit multiplier cette capacité par 10.

Malgré ses avantages, la technologie n’est pas sans risques. L’un des principaux problèmes est la possibilité d’incendies graves, comme ceux d’Essex (Royaume-Uni), de Liverpool et, récemment, de Californie, où un incendie dans l’une des plus grandes installations du monde a contraint à l’évacuation de 1 500 personnes.

La cause habituelle est le phénomène connu sous le nom d’emballement thermique, qui peut être provoqué par des courts-circuits, des dommages physiques ou des défauts de fabrication. Ce processus entraîne un dégagement de chaleur, de gaz inflammables et toxiques et, dans des conditions défavorables, peut conduire à des explosions en chaîne.

Les installations de stockage d’énergie par batteries (BESS) peuvent regrouper plusieurs millions de cellules, et, en l’absence de protection adéquate, les incendies peuvent facilement se propager, avertit le professeur Robert Dryfe, expert en chimie physique à l’université de Manchester.

Aux incendies s’ajoutent des préoccupations sociales et environnementales : de l’impact de l’extraction des matériaux comme le cobalt à la saturation des réseaux électriques dans des pays comme l’Allemagne.

Au Royaume-Uni, des communautés comme celle d’Aberdeenshire en Écosse protestent contre de nouvelles propositions de centres BESS. Marguerite Fleming, une militante locale, se plaint que les promoteurs ne tiennent pas compte des risques d’incendie et d’inondation.

Blackford Renewables, le promoteur, s’est engagé à collaborer avec la communauté et à appliquer les normes de sécurité les plus strictes.

Actuellement, il n’existe pas de réglementation européenne unifiée sur la qualité et la maintenance des systèmes BESS. Chaque pays suit ses propres protocoles, ce qui, selon SolarPower Europe, ralentit le déploiement.

Toutefois, des pays comme la Chine, les États-Unis, le Royaume-Uni et l’Australie travaillent déjà à l’élaboration de recommandations techniques pour améliorer la sécurité. De nouvelles technologies sont également mises en place avec des systèmes d’extinction automatique des incendies et des batteries moins sensibles à la combustion.

Malgré les risques, les experts s’accordent sur un point : l’avenir énergétique passera par le stockage, et les batteries sont, pour l’instant, la meilleure option.

Nous utilisons davantage d’énergies renouvelables, ce qui signifie que nous avons besoin d’une plus grande capacité de stockage à l’échelle du réseau. En définitive, nous n’avons pas le choix, conclut Robert Dryfe.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

¿Alemania es un país seguro? Una ojeada a las estadísticas de criminalidad

Los titulares alarmistas sobre delitos, drogas y violencia urbana son habituales en los medios alemanes. Vídeos virales —como los del bloguero alemán de origen sudafricano Kurt Caz que muestran el conflictivo barrio de Bahnhofsviertel, en Frankfurt— refuerzan la percepción de que Alemania vive una crisis de seguridad. Sin embargo ¿qué dicen realmente los datos?

Bahnhofsviertel ha sido históricamente un distrito marginal, con una alta presencia de drogas y prostitución. La criminóloga Susanne Karstedt recuerda que esto atrae violencia y delitos relacionados con las drogas. Como en muchos otros países, las ciudades alemanas tienen una tasa de criminalidad más alta que las zonas rurales, especialmente en lugares con desigualdades sociales marcadas, como Berlín, Frankfurt o Bremen.

Sin embargo, Karstedt insiste en que Alemania es un país seguro. La criminalidad, en general, ha ido disminuyendo desde los años 80 y 90 del siglo pasado. La tecnología, como los sistemas de seguridad de los vehículos modernos, ha contribuido a dicha reducción.

Los periodistas Pere Hille y Kira Schact, desde dw.com, consideran que uno de los indicadores más útiles para comparar la seguridad entre países es la tasa de homicidios. Con 0,91 asesinatos por cada 100.000 habitantes, Alemania ocupaba el lugar 147 del mundo en el año 2024. Este dato la sitúa mucho por detrás de países como Sudáfrica (con más de 40 homicidios por cada 100.000 habitantes) o los Estados Unidos (5,76).

Hace dos décadas, Alemania tenía una tasa de homicidios mucho más alta (2,5), lo que demuestra una clara mejora. Ahora bien, se ha detectado un repunte reciente en los delitos violentos, sobre todo entre hombres jóvenes, un grupo que a menudo está afectado por unas condiciones sociales complicadas.

Los debates sobre migración y delincuencia a menudo generan polémica. Pero Karstedt afirma que no hay una relación directa entre ser migrante y cometer delitos. De hecho, varios estudios demuestran que los migrantes, en general, cometen menos delitos que los ciudadanos nativos. Lo que sí que influye son factores sociales como la falta de oportunidades, el paro o el nivel educativo.

Además, muchos migrantes viven en entornos urbanos, donde la criminalidad es estadísticamente más alta. Gina Rosa Wollinger, criminóloga de Colonia, destaca que esto puede distorsionar la percepción pública, ya que no es la migración en sí lo que explica la delincuencia, sino el contexto en que viven estas personas.

Los estudios sobre criminalidad juvenil confirman que las causas de la violencia son las mismas para jóvenes alemanes y no alemanes. Pero hay un mayor riesgo entre los jóvenes migrantes, especialmente si han vivido experiencias traumáticas de guerra o de exclusión social.

Las estadísticas oficiales del delito en Alemania provienen de la Oficina Federal de Policía Criminal (BKA). Sin embargo, dichos datos solo incluyen los casos denunciados. La violencia doméstica o las agresiones sexuales a menudo no se reprimen, especialmente en las zonas rurales o en las relaciones de proximidad (familiares, profesores, entrenadores, etc.).

Karstedt destaca que la mayoría de las agresiones sexuales no son cometidas por desconocidos, sino por alguien próximo a la víctima. Casos como los de la noche de Fin de Año de 2015 en Colonia, en la que decenas de mujeres fueron agredidas por desconocidos, son la excepción, no la norma.

Karstedt —que vive en Australia, pero visita a menudo Hamburgo, su ciudad natal— afirma que siempre se ha sentido segura, incluso en el transporte público. A pesar de reconocer que Alemania puede parecer menos amable que otros países, remarca que es un país seguro.

La percepción pública a menudo está influenciada por noticias sensacionalistas y vídeos virales. Aunque hay retos sociales y repuntes puntuales de delincuencia, los datos muestran que Alemania sigue siendo uno de los países más seguros del mundo.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Is Germany a safe country? Crime statistics at a glance

Alarmist headlines about crime, drugs and street violence are commonplace in the German media. Viral videos, such as those by South African-born German blogger Kurt Caz showing Frankfurt’s troubled Bahnhofsviertel neighbourhood, reinforce the perception that Germany is experiencing a security crisis. But what does the data really say?

Bahnhofsviertel has historically been a marginal district, with a high presence of drugs and prostitution. Criminologist Susanne Karstedt reminds us that these aspects attract violence and drug-related crime. As in many other countries, German cities have higher crime rates than rural areas, especially in places with marked social inequalities, such as Berlin, Frankfurt or Bremen.

However, Karstedt insists that Germany is a safe country. Crime, in general, has been decreasing since the 80s and 90s of the last century. Technology, as in the case of modern vehicle safety systems, has contributed to this reduction.

Journalists Pere Hille and Kira Schact, from dw.com, consider that one of the most useful indicators to compare safety between countries is the homicide rate. With 0.91 murders per 100,000 inhabitants, Germany ranked 147th in the world in 2024. This figure places it far behind countries such as South Africa (with more than 40 homicides per 100,000 inhabitants) or the United States (5.76).

Two decades ago, Germany had a much higher homicide rate (2.5), showing a clear improvement. However, a recent upturn in violent crime has been detected, especially among young men, a group that is often affected by difficult social conditions.

Discussions on migration and crime often generate controversy. But Karstedt points out that there is no direct relationship between being a migrant and committing crimes. In fact, several studies show that migrants generally commit less crime than native citizens. What does have an influence are social factors such as lack of opportunities, unemployment or educational level.

In addition, many migrants live in urban environments, where crime is statistically higher. Gina Rosa Wollinger, a criminologist from Cologne, stresses that this can distort public perception, since it is not migration per se that explains crime, but the context in which these people live.

Studies on youth crime confirm that the causes of violence are the same for German and non-German youth. But there are more risks among young migrants, especially if they have lived through traumatic experiences of war or social exclusion.

Official crime statistics in Germany come from the Federal Criminal Police Office (BKA). However, these data only include reported cases.  Domestic violence or sexual assaults often go unreported, especially in rural areas or in close relationships (family members, teachers, coaches, etc.).

Karstedt stresses that most sexual assaults are not committed by strangers, but by someone close to the victim. Cases like New Year’s Eve 2015 in Cologne, in which dozens of women were assaulted by strangers, are the exception, not the norm.

Karstedt, who lives in Australia, but often visits her hometown of Hamburg, says she has always felt safe, even on public transport. Although she acknowledges that Germany may seem less friendly than other countries, she stresses that it is a safe country.

Public perception is often influenced by sensational news stories and viral videos. Despite social challenges and occasional spikes in crime, the data show that Germany remains one of the safest countries in the world.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français