Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració. Tornem el 12 de gener. Bones festes!

_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració. Tornem el 12 de gener. Bones festes!

_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Muchas gracias a todos por vuestra colaboración. Volvemos el 12 de enero. ¡Felices fiestas!

_____
Aquest apunt en català / This post in English / Post en français
Thank you everyone for your cooperation. We return on January 12th. Happy Holidays!

_____
Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français
Je vous remercie tous pour votre coopération. Nous retournons le 12 janvier. Joyeuses Fêtes!

_____
Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English
Entre l’abril i l’octubre d’aquest any 2025, 91 presos van ser alliberats per error a Anglaterra i Gal·les, segons dades recents del Ministeri de Justícia britànic. Les xifres arriben en un moment en què el govern del Regne Unit afronta una forta pressió després de diversos casos d’alt perfil que han sacsejat la confiança pública en el sistema penitenciari.

Aquest no és un incident aïllat: la tendència dels darrers anys és clarament a l’alça. En els dotze mesos fins al març passat, 262 interns van ser excarcerats per error, un increment del 128% respecte a l’any anterior. Un senyal d’alarma que apunta a un problema estructural profund.
El secretari de Justícia, David Lammy, ha reconegut obertament que el sistema penitenciari britànic es troba en una situació horrorosa. Segons ell, la reducció del 25% del personal penitenciari entre 2010 i 2017 ha deixat els centres sense experiència ni recursos suficients per gestionar processos tan delicats com els alliberaments.
Lammy defensa que cal una reforma radical i que només la tecnologia pot prevenir errors en el futur. Per això, el govern ha anunciat diverses mesures:
A més, el govern ha impulsat una revisió independent, que s’espera que presenti resultats el febrer vinent.
La crisi ha obert un nou front polític. El secretari de Justícia a l’ombra, Robert Jenrick, ha acusat el govern laborista de generar confusió amb el seu programa d’alliberament anticipat, creat per alleujar la superpoblació a les presons. Aquest sistema permet excarcerar determinats presos després de complir el 40% de la condemna, en lloc del 50% habitual.
Jenrick considera que la gestió de Lammy és una farsa absoluta i que la seguretat pública està en perill. Segons ell, el ministre ha perdut el control del sistema i ha estat reticent a publicar les dades.
Lammy, per la seva banda, manté que el programa d’alliberament anticipat era inevitable perquè els conservadors no van ampliar la capacitat penitenciària quan governaven. Entre els detalls més preocupants, Lammy ha confirmat quetres dels presos alliberats per error continuen en llibertat:
Un d’ells és estranger; els altres dos, britànics. A més, les autoritats investiguen un possible quart cas recent, del 3 de novembre.
La situació ha estat intensificada per casos recents que han omplert titulars, com ara:
Kebatu ha estat finalment deportat, però el dany reputacional ja estava fet.
El creixement dels errors d’alliberament a les presons britàniques no és només una dada estadística: és la mostra d’un sistema al límit. La manca de personal, la pressió acumulada, els processos antiquats i la manca de coordinació entre institucions són problemes que no es poden ignorar.
La reforma, doncs, no és opcional: és imprescindible. I el futur del sistema penitenciari britànic dependrà, en gran mesura, de si el govern és capaç d’aplicar les mesures anunciades i recuperar la confiança d’una ciutadania cada vegada més escèptica.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Entre abril y octubre de este año 2025, 91 presos fueron liberados por error en Inglaterra y Gales, según datos recientes del Ministerio de Justicia británico. Las cifras llegan en un momento en el que el gobierno del Reino Unido afronta una fuerte presión tras varios casos de alto perfil que han sacudido la confianza pública en el sistema penitenciario.

Éste no es un incidente aislado: la tendencia de los últimos años está claramente al alza. En los doce meses hasta el pasado marzo, 262 internos fueron excarcelados por error, un incremento del 128% respecto al año anterior. Una señal de alarma que apunta a un profundo problema estructural.
El secretario de Justicia, David Lammy, reconoció abiertamente que el sistema penitenciario británico se encuentra en una situación horrorosa. A su juicio, la reducción del 25% del personal penitenciario entre 2010 y 2017 ha dejado a los centros sin experiencia ni recursos suficientes para gestionar procesos tan delicados como las liberaciones.
Lammy defiende que es necesaria una reforma radical y que sólo la tecnología puede prevenir errores en el futuro. Por eso, el gobierno ha anunciado varias medidas:
Además, el gobierno ha impulsado una revisión independiente, que se espera que presente resultados el próximo febrero.
La crisis ha abierto un nuevo frente político. El secretario de Justicia en la sombra, Robert Jenrick, ha acusado al gobierno laborista de generar confusión con su programa de liberación anticipada, creado para aliviar la superpoblación en las cárceles. Este sistema permite excarcelar a determinados presos tras cumplir el 40% de la condena, en lugar del 50% habitual.
Jenrick considera que la gestión de Lammy es una farsa absoluta y que la seguridad pública está en peligro. A su juicio, el ministro ha perdido el control del sistema y ha sido reacio a publicar los datos.
Lammy, por su parte, mantiene que el programa de liberación anticipada era inevitable porque los conservadores no ampliaron su capacidad penitenciaria cuando gobernaban. Entre los detalles más preocupantes, Lammy ha confirmado que tres de los presos liberados por error siguen en libertad:
Uno de ellos es extranjero; los otros dos, británicos. Además, las autoridades investigan un posible cuarto caso reciente, del 3 de noviembre.
La situación ha sido intensificada por casos recientes que han llenado titulares como:
Kebatu fue finalmente deportado, pero el daño reputacional ya estaba hecho.
El crecimiento de los errores de liberación en las prisiones británicas no es sólo un dato estadístico: es la muestra de un sistema al límite. La falta de personal, la presión acumulada, los procesos anticuados y la falta de coordinación entre instituciones son problemas que no pueden ignorarse.
La reforma, por tanto, no es opcional: es imprescindible. Y el futuro del sistema penitenciario británico dependerá, en gran medida, de si el gobierno es capaz de aplicar las medidas anunciadas y recuperar la confianza de una ciudadanía cada vez más escéptica.
_____
Aquest apunt en català / This post in English / Post en français
Between April and October of this year 2025, 91 prisoners were mistakenly released in England and Wales, according to recent data from the British Ministry of Justice. The figures come at a time when the UK government is facing severe pressure following several high-profile cases that have shaken public confidence in the prison system.

This is not an isolated incident: the trend in recent years is clearly upward. In the twelve months running up to last March, 262 inmates were released by mistake, an increase of 128% over the previous year. An alarm signal that points to a deep structural problem.
The Justice Secretary, David Lammy, has openly acknowledged that the British prison system is in a horrendous state. In their view, the 25% reduction in prison staff between 2010 and 2017 has left facilities without sufficient expertise or resources to manage such sensitive processes as releases.
Lammy argues that radical reform is needed and that only technology can prevent mistakes in the future. For this reason, the government has announced several measures:
In addition, the government has pushed for an independent review, which is expected to present results next February.
The crisis has opened a new political front. The shadow justice secretary, Robert Jenrick, has accused the Labour government of generating confusion with its early release programme, created to relieve prison overcrowding. This system allows certain prisoners to be released after serving 40% of their sentence, instead of the usual 50%.
Jenrick believes that Lammy’s management is an absolute farce and that public safety is in jeopardy. In his opinion, the minister has lost control of the system and has been reluctant to publish the data.
Lammy maintains that the early release programme was inevitable because the Conservatives did not expand their prison capacity when they governed. Among the most troubling details, Lammy confirmed that three of the prisoners released by mistake are still at large:
One of them is foreign; the other two are British. In addition, authorities are investigating a possible fourth recent case, from 3rd November.
The situation has been intensified by recent cases that have filled headlines such as:
Kebatu was eventually deported, but the reputational damage had already been done.
The growth of release errors in British prisons is not just a statistic: it is the sign of a system close to breaking point. Lack of personnel, accumulated pressure, outdated processes and lack of coordination between institutions are problems that cannot be ignored.
Reform, therefore, is not optional: it is essential. And the future of the British prison system will depend, to a large extent, on whether the government is able to implement the announced measures and regain the confidence of an increasingly sceptical public.
_____
Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français
Entre avril et octobre 2025, 91 prisonniers ont été libérés par erreur en Angleterre et au Pays de Galles, selon des données récentes du ministère de la Justice du Royaume-Uni. Ces chiffres s’inscrivent dans un contexte où le gouvernement britannique est soumis à de fortes pressions à la suite de plusieurs cas très médiatisés qui ont miné la confiance de la population dans le système pénitentiaire.

Il ne s’agit pas d’un cas isolé : la tendance de ces dernières années est clairement à la hausse. Au cours des douze mois précédant mars dernier, 262 détenus ont été libérés par erreur, soit une augmentation de 128 % par rapport à l’année précédente. Un signal d’alerte qui indique un problème structurel profond.
Le ministre de la Justice, David Lammy, a reconnu que le système pénitentiaire britannique se trouvait dans une situation déplorable. Selon lui, depuis la réduction de 25 % du personnel pénitentiaire entre 2010 et 2017, l’expertise et les ressources des prisons sont insuffisantes pour gérer des processus aussi sensibles que les libérations.
Lammy affirme qu’une réforme radicale est nécessaire, et que seule la technologie pourra empêcher ce genre d’erreurs à l’avenir. Dans ce contexte, le gouvernement a annoncé plusieurs mesures :
Le gouvernement a également lancé une étude indépendante, dont les résultats devraient être présentés en février prochain.
La crise a ouvert un nouveau front politique. Le secrétaire d’État fantôme à la justice, Robert Jenrick, a accusé le gouvernement travailliste de semer la confusion avec son programme de libération anticipée, mis en place pour réduire la surpopulation carcérale. Ce système permet à certains prisonniers d’être libérés après avoir purgé 40 % de leur peine, au lieu des 50 % habituels.
Jenrick estime que la gestion de Lammy est une véritable farce et que la sécurité publique est menacée. Selon lui, le ministre a perdu le contrôle du système et s’est montré réticent à publier les données.
Lammy, pour sa part, maintient que le programme de libération anticipée était inévitable parce que les conservateurs n’ont pas réussi à augmenter la capacité des prisons lorsqu’ils étaient au pouvoir. Parmi les détails les plus inquiétants, Lammy a confirmé que trois des prisonniers libérés par erreur sont toujours en liberté :
L’un d’entre eux est étranger, et les deux autres sont britanniques. Les autorités enquêtent également sur un possible quatrième cas datant du 3 novembre.
La situation a été aggravée par des cas récents qui ont fait la une des journaux :
Kebatu a fini par être expulsé, mais la réputation du système pénitentiaire avait déjà été entachée.
L’augmentation des erreurs de libération dans les prisons britanniques n’est pas qu’une simple statistique : c’est la preuve que le système est au bord du gouffre. Le manque de personnel, la pression accumulée, les processus obsolètes et le manque de coordination entre les institutions sont des problèmes qui ne peuvent pas être ignorés.
À ce stade, la réforme n’est donc plus une option. L’avenir du système pénitentiaire britannique dépendra en grande partie de la capacité du gouvernement à mettre en œuvre les mesures annoncées et à regagner la confiance d’une population de plus en plus sceptique.
_____
Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English
El passat mes de novembre de 2025 va marcar un punt d’inflexió en la lluita contra el tràfic il·legal d’obres d’art i béns culturals a Europa. En una jornada d’acció coordinada per les autoritats búlgares, amb el suport d’Europol i la participació d’agents de fins a sis països, es va desarticular una extensa xarxa criminal dedicada al saqueig i comerç il·lícit d’antiguitats grecoromanes i tràcies.

Aquesta operació és el resultat d’anys d’investigació i cooperació internacional, i posa el focus en un fenomen que afecta de ple el patrimoni cultural europeu i mundial.
Tot va començar l’any 2020, quan una batuda domiciliària a Bulgària va culminar amb la confiscació de 7.000 béns culturals de valor incalculable. La manca de documentació fiable i la gran quantitat d’objectes van fer saltar totes les alarmes: es tractava, amb molta probabilitat, d’un dels conjunts d’antiguitats saquejades més grans descoberts al país.
Entre aquests objectes hi havia:
Des d’aleshores, la col·lecció s’ha mantingut sota custòdia al Museu Nacional d’Història Búlgara, mentre avançava una investigació de gran abast que ha acabat revelant una xarxa criminal transfronterera altament organitzada.
La jornada d’acció va ser tan impressionant com significativa:
El principal Objectiu d’Alt Valor (HVT per les sigles en anglès) de la investigació està acusat de finançar excavacions il·legals a Bulgària i altres països balcànics. El mecanisme era clar: grups de saquejadors locals excavaven jaciments arqueològics per encàrrec, i intermediaris s’encarregaven de blanquejar les peces a través del mercat internacional de l’art.
El cas posa de manifest una realitat ben coneguda pels investigadors: el mercat de l’art és un terreny fèrtil per a activitats criminals. La demanda d’objectes únics i la dificultat de verificar-ne la procedència faciliten l’entrada d’artefactes saquejats de manera il·legal.
Els Balcans i Itàlia, rics en patrimoni arqueològic grecoromà, han estat durant dècades objectiu de xarxes de tràfic d’antiguitats. I aquesta problemàtica no és local: sovint s’hi barregen peces provinents de zones en conflicte com Síria o l’Iraq.
Des de l’any 2024, un grup de treball d’Europol ha estat clau per connectar punts, vincular sospitosos i identificar artefactes dispersos per diversos països. Aquest model de cooperació—que combina analítica, intercanvi d’informació i accions conjuntes—és avui més necessari que mai.
El desmantellament de la xarxa és una victòria important, però també un recordatori: la protecció del patrimoni cultural requereix vigilància constant i esforços globals coordinats.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
El pasado mes de noviembre de 2025 marcó un punto de inflexión en la lucha contra el tráfico ilegal de obras de arte y bienes culturales en Europa. En una jornada de acción coordinada por las autoridades búlgaras, con el apoyo de Europol y la participación de agentes de hasta seis países, se desarticuló una extensa red criminal dedicada al saqueo y comercio ilícito de antigüedades grecorromanas y tracias.

Esta operación es el resultado de años de investigación y cooperación internacional, y pone el foco en un fenómeno que afecta de lleno al patrimonio cultural europeo y mundial.
Todo comenzó en el año 2020, cuando un registro domiciliario en Bulgaria culminó con la confiscación de 7.000 bienes culturales de valor incalculable. La falta de documentación fiable y la gran cantidad de objetos hicieron saltar todas las alarmas: probablemente se trataba de uno de los conjuntos de antigüedades saqueadas más grandes descubiertos en el país.
Entre estos objetos se encontraban:
Desde entonces, la colección se ha mantenido bajo custodia en el Museo Nacional de Historia de Bulgaria, mientras avanzaba una investigación de gran alcance que ha acabado revelando una red criminal transfronteriza altamente organizada.
La jornada de acción fue tan impresionante como significativa:
El principal Objetivo de Alto Valor (HVT, por sus siglas en inglés) de la investigación está acusado de financiar excavaciones ilegales en Bulgaria y otros países balcánicos. El mecanismo era claro: grupos de saqueadores locales excavaban yacimientos arqueológicos por encargo, y los intermediarios se encargaban de blanquear las piezas a través del mercado internacional del arte.
El caso pone de manifiesto una realidad bien conocida por los investigadores: el mercado del arte es un terreno fértil para actividades criminales. La demanda de objetos únicos y la dificultad de verificar su procedencia facilitan la entrada de artefactos saqueados de manera ilegal.
Los Balcanes e Italia, ricos en patrimonio arqueológico grecorromano, han sido durante décadas objetivo de redes de tráfico de antigüedades. Y esta problemática no es local: a menudo se mezclan piezas procedentes de zonas en conflicto como Siria o Irak.
Desde 2024, un grupo de trabajo de Europol ha sido clave para conectar puntos, vincular sospechosos e identificar artefactos dispersos por varios países. Este modelo de cooperación —que combina análisis, intercambio de información y acciones conjuntas— es hoy más necesario que nunca.
El desmantelamiento de la red es una victoria importante, pero también un recordatorio: la protección del patrimonio cultural requiere vigilancia constante y esfuerzos globales coordinados.
_____
Aquest apunt en català / This post in English / Post en français