Entre l’abril i l’octubre d’aquest any 2025, 91 presos van ser alliberats per error a Anglaterra i Gal·les, segons dades recents del Ministeri de Justícia britànic. Les xifres arriben en un moment en què el govern del Regne Unit afronta una forta pressió després de diversos casos d’alt perfil que han sacsejat la confiança pública en el sistema penitenciari.

Aquest no és un incident aïllat: la tendència dels darrers anys és clarament a l’alça. En els dotze mesos fins al març passat, 262 interns van ser excarcerats per error, un increment del 128% respecte a l’any anterior. Un senyal d’alarma que apunta a un problema estructural profund.

El secretari de Justícia, David Lammy, ha reconegut obertament que el sistema penitenciari britànic es troba en una situació horrorosa. Segons ell, la reducció del 25% del personal penitenciari entre 2010 i 2017 ha deixat els centres sense experiència ni recursos suficients per gestionar processos tan delicats com els alliberaments.

Lammy defensa que cal una reforma radical i que només la tecnologia pot prevenir errors en el futur. Per això, el govern ha anunciat diverses mesures:

• Creació d’un equip de científics de dades per analitzar errors històrics.
• Inversió de fins a 10 milions de lliures en noves eines d’IA per reduir l’error humà i substituir sistemes antiquats basats en paper.
• Una línia d’atenció urgent per verificar ordres judicials pendents abans dels alliberaments.
• Simplificació de les polítiques d’excarceració per estandarditzar els procediments.

A més, el govern ha impulsat una revisió independent, que s’espera que presenti resultats el febrer vinent.

La crisi ha obert un nou front polític. El secretari de Justícia a l’ombra, Robert Jenrick, ha acusat el govern laborista de generar confusió amb el seu programa d’alliberament anticipat, creat per alleujar la superpoblació a les presons. Aquest sistema permet excarcerar determinats presos després de complir el 40% de la condemna, en lloc del 50% habitual.

Jenrick considera que la gestió de Lammy és una farsa absoluta i que la seguretat pública està en perill. Segons ell, el ministre ha perdut el control del sistema i ha estat reticent a publicar les dades.

Lammy, per la seva banda, manté que el programa d’alliberament anticipat era inevitable perquè els conservadors no van ampliar la capacitat penitenciària quan governaven. Entre els detalls més preocupants, Lammy ha confirmat quetres dels presos alliberats per error continuen en llibertat:

• Un detingut inicialment per no entregar-se a la policia, excarcerat el desembre de 2024.
• Un pres per delictes de drogues, alliberat l’agost de 2024.
• Un autor de robatori amb força agreujada, alliberat el juny de 2025.

Un d’ells és estranger; els altres dos, britànics. A més, les autoritats investiguen un possible quart cas recent, del 3 de novembre.

La situació ha estat intensificada per casos recents que han omplert titulars, com ara:

• Dos presos alliberats per error en menys d’una setmana de la presó de Wandsworth, que finalment han estat capturats.
• L’alliberament erroni de Hadush Kebatu, un migrant que havia arribat al Regne Unit en una pastera i que va agredir sexualment una menor de 14 anys mentre vivia en un hotel d’asil. El cas va desencadenar protestes arreu del país.

Kebatu ha estat finalment deportat, però el dany reputacional ja estava fet.

El creixement dels errors d’alliberament a les presons britàniques no és només una dada estadística: és la mostra d’un sistema al límit. La manca de personal, la pressió acumulada, els processos antiquats i la manca de coordinació entre institucions són problemes que no es poden ignorar.

La reforma, doncs, no és opcional: és imprescindible. I el futur del sistema penitenciari britànic dependrà, en gran mesura, de si el govern és capaç d’aplicar les mesures anunciades i recuperar la confiança d’una ciutadania cada vegada més escèptica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français