Referir-se al sistema penitenciari argentí és centrar-se en un univers molt complex, però les darreres estadístiques oficials de gener de 2019 ofereixen unes xifres molt dures: 103.000 reclusos en 308 centres penitenciaris.

 La massificació és la característica principal i la màxima preocupació dels centres penitenciaris argentins. La línia creixent es marca sobretot des de 2007 i supera la taxa delictiva. Actualment, la taxa delictiva és una tercera part de la taxa d’empresonament.

El creixement de la població penitenciària es deu a múltiples factors: enduriment de la llei penal, discursos oficials en clau repressiva, reclamacions de caire social, influència dels mitjans de comunicació, etc.

A part, gairebé la meitat dels 103.000 empresonats es troba sota el règim de presó preventiva, sense que s’hagi fet un judici que en determini la culpabilitat. Un altre aspecte determinant seria l’empresonament indiscriminat que quotidianament decreten els jutges i la manca d’alliberament de les persones que es trobarien en condicions d’estar en un règim diferent del règim penitenciari.

La superpoblació a les presons es tradueix en amuntegament, episodis de violència entre interns, i entre aquests i els funcionaris penitenciaris, deteriorament de les instal·lacions pel seu ús intensiu i increment de la dificultat d’accés als drets bàsics i essencials –alimentació, salut, educació, etc. És evident, com més quantitat d’interns hi ha més dificultós esdevé accedir als escassos recursos del sistema.

Ara bé, també hi ha senyals rellevants d’algun canvi en l’horitzó. Caldria esmentar en primer terme l’obertura i la transparència. Fa 20 anys les presons eren edificacions totalment opaques. Avui dia són espais constantment transitats per persones del món lliure i organitzacions de tota classe que entren als establiments per oferir múltiples propostes: culturals, educatives, laborals, religioses, esportives, etc. Allò bo i allò dolent transcendeix immediatament a l’opinió pública.

Lentament van apareixent, quant a l’àmbit laboral, algunes experiències autogestionàries, en què les persones privades de llibertat s’organitzen per comercialitzar els seus productes en l’àmbit lliure.

Però aquestes tímides iniciatives no poden transmetre una visió ingènua de la realitat penitenciària argentina ja que és molt difícil accedir a aquests drets en el context del tancament. I tanmateix també és difícil la situació en llibertat.

També caldria esmentar el rol dels funcionaris de presons. Es ve d’una tradició i una historia molt trista d’abusos i violència. Actualment s’està davant d’un recanvi generacional de funcionaris i una progressiva incorporació de la dona en un àmbit històricament masculinitzat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français