Un dels molts problemes per resoldre en l’àmbit de la seguretat és com conèixer i mesurar els fets que causen inseguretat, principalment els delictes. Les principals eines existents (estadística policial i enquestes de seguretat) són complementàries i tenen avantatges i inconvenients, i resulta complicat combinar els resultats obtinguts en cadascuna.
Acadèmics i professionals dels Estats Units van debatre, entre desembre del 2013 i gener del 2017, com modernitzar els sistemes i instruments per mesurar la delinqüència al seu país. L’encàrrec provenia de dues oficines del Departament de Justícia, l’FBI i l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS, per la sigla en anglès), i havia de cobrir tres àmbits:
- un de substancial: desenvolupar una nova classificació dels delictes;
- un de metodològic: proposar un sistema de recollida de les dades, i
- un d’implementació: recomanar com s’ha de portar a terme la recollida de les dades.
El primer informe d’aquest grup d’experts es va publicar el maig del 2016 i donava resposta al primer dels àmbits, la classificació dels fets delictius. L’objectiu era tenir una visió de conjunt de les tipologies delictives, a partir, entre altres fonts, de les dades policials i de les dades d’enquestes.
El sistema de classificació actual es basa en criteris establerts entre el 1929 i el 1930, i es caracteritza per recollir pocs fets que estan regulats de manera molt semblant arreu dels EUA. Per tant, tot i que és una classificació pragmàtica i útil, també és massa rígida i estricta, i una de les voluntats del nou sistema de classificació és que constitueixi un marc que permeti incorporar-hi noves figures delictives que puguin aparèixer en un futur.
La nova classificació es fa amb finalitats estadístiques i pretén que qualsevol fet delictiu pugui ser encabit en alguna categoria, però només en una. Les definicions de la classificació posen l’èmfasi en conductes, sense la voluntat que aquestes s’hagin de correspondre amb les tipologies penals. Malgrat que la classificació es pensa en relació amb les infraccions penals, també té en compte que l’anàlisi es farà sobre incidents, que poden incloure més d’un fet delictiu o relacionar una o més víctimes o un o més autors.
A més de revisar el sistema actual, els precedents històrics i les necessitats dels diferents usuaris de les estadístiques de criminalitat, també han analitzat altres experiències en modernització de les estadístiques. Entre aquestes, destaca la Classificació Internacional de Delictes amb Finalitats Estadístiques (ICCS, per la sigla en anglès), aprovada per les Nacions Unides l’any 2015 i que s’estableix com un estàndard internacional que s’ha pres com a marc de referència incorporant-hi modificacions per tenir en compte la realitat pròpia del país (com ara incidents amb armes de foc).
Així, la nova classificació proposada conté 11 categories de primer nivell (més genèriques) que, amb alguna petita diferència, es corresponen amb les de l’ICCS:
- Actes que condueixen a la mort o intenten causar la mort
- Actes que causen dany o intenten causar dany a les persones
- Actes injuriosos de naturalesa sexual
- Actes de violència o amenaces de violència contra les persones relacionats amb la propietat
- Actes que només atempten contra la propietat
- Actes relacionats amb substàncies controlades[1]
- Actes relacionats amb el frau, l’estafa o la corrupció
- Actes contra l’ordre públic i l’autoritat
- Actes contra la seguretat nacional
- Actes contra el medi natural o contra els animals
- Altres actes delictius no classificats en les altres categories
Aquest primer nivell de categories es va subdividint, amb major o menor detall, fins arribar a un màxim de quatre nivells (X.X.X.X), amb la qual cosa s’obtenen 189 categories diferents (l’ICCS arriba a 230 categories).
La classificació s’acompanya d’uns atributs o etiquetes que permeten una explotació addicional i, fins i tot, una reclassificació posterior. Aquests atributs estan relacionats amb l’incident o amb les diferents infraccions, víctimes o autors relacionats amb cada incident.
La setmana vinent complementarem la informació amb el resultat del segon informe, publicat el març del 2018, en què es proposa el sistema de recollida de dades i com implementar-lo.
L’informe complet es pot consultar a:
Modernizing Crime Statistics
Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)
[1] Inclou drogues narcòtiques i substàncies estupefaents prohibides o regulades per les lleis, així com els seus precursors.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français