La legitimació de la policia: una qüestió clau?

Sebastian Roché és director de recerca del CNRS (Ciències Polítiques, Universitat de Grenoble). És professor de l’Escola Nacional Superior de Policia i de les universitats de Grenoble i de Bahcesehir, a Istanbul. El seu treball se centra en la mesura de la delinqüència, l’anàlisi de les polítiques públiques de seguretat i la governança comparada de la policia. També és consultor de les Nacions Unides. Entre les seves publicacions, hi podem trobar: De la police en démocratie [“La policia en democràcia”] (Grasset, 2016).

Doctor Roché, heu publicat un llibre molt interessant, De la police en démocratie, on parleu de la legitimació. A què ens referim quan parlem de la legitimació de la policia?

La legitimació de la policia és el dret moral que se li atorga perquè es faci obeir. Té dos aspectes. En primer lloc, en reconèixer aquest dret moral a la policia, el ciutadà sent l’obligació d’obeir-la, i ho fa voluntàriament, és a dir, sense haver de prometre-li res (per exemple, més seguretat) o sense necessitat d’amenaçar-lo (per exemple, amb sancions). Aquesta primera vessant és la que normalment s’estudia. A continuació, trobem que aquest dret moral de fer-se obeir que s’atorga a la policia es tradueix en un acord en l’ús de mitjans, a vegades, il·legals i violents. Aquest segon aspecte, que podríem anomenar “la cara oculta de la legitimitat”, s’estudia menys, però no és menys real: és, per exemple, el que explica el suport dels nord-americans blancs a la policia quan maten un ciutadà negre.

Creieu que la legitimació té conseqüències pràctiques a la feina diària de la policia? No es tracta d’una pregunta retòrica que només interessa als intel·lectuals?

És probable que la legitimitat de la policia tingui efectes pràctics, però cal reconèixer que no estan ben demostrats. La idea principal és que la confiança afavoreix el fet de reconèixer una legitimitat a la policia, i que aquesta última afavoreix l’obediència voluntària dels ciutadans, una adhesió a les demandes dels agents, fins i tot quan això no agrada als ciutadans, i formes de cooperació, especialment el fet de presentar denúncies quan som víctimes, informar dels problemes, participar en associacions locals; en resum, de comprometre’s a col·laborar amb els agents de policia. El benefici més destacat seria la disminució de les tensions quotidianes i la seguretat dels agents.

Què poden fer els poders públics per millorar la legitimació de la policia? Voleu dir que no es tracta d’un tema històric i cultural impossible de canviar?

La recerca de legitimitat passa per la recerca de la satisfacció respecte al servei prestat i un tractament igualitari. Són aquestes actituds les que afavoreixen la confiança. Es tracta d’una cultura professional, que pot evolucionar, i cal que evolucioni, en funció de la societat que l’envolta. Un ministeri de l’interior pot establir la seva recerca de la qualitat, dotar-se de les eines de formació i després de les eines per controlar-la, i fer-les servir per qualificar els agents. Així, les pràctiques evolucionaran.

Què pensarà un policia francès quan llegeixi el vostre llibre? Creieu que se sentiran satisfets del retrat que els fa? Pensaríeu diferent, si fóssiu policia?

Crec que els policies no llegeixen gaire sociologia. Els puc entendre. Si ho fessin, se sorprendrien de la importància que dono a la confiança i a la legitimitat. En efecte, la seva cultura professional es basa sobretot en el dret, i en un aprenentatge pràctic de la imposició a la gent de la seva visió de les coses, més que no pas en l’art del diàleg. És això el que els seus col·legues amb experiència valoren durant la formació inicial sobre el terreny. Però crec que una part dels policies ha entès la importància de la relació entre la policia i la població, i la necessitat de fer-la anar endavant.

Creieu que les dades policials (estadístiques criminals, sobre incivisme i incidents dels quals la policia ha de respondre, nombre de policies, etc.) haurien de ser públiques, estar disponibles en línia? És una condició/exigència democràtica?

Sí, seria convenient que les bases de dades fossin accessibles. D’aquesta manera podríem fer evolucionar les anàlisis basant-nos en dades objectives. Seria el més normal, ja que són els ciutadans qui les paguen.

Penseu que la tendència actual a multar més i limitar els drets dels ciutadans posa en risc la legitimació de la policia? Creieu que és eficaç?

Davant l’amenaça terrorista, els governs se senten obligats a augmentar els poders de la policia. La raó és principalment política: es tracta d’una estratègia per evitar rebre crítiques per part de l’oposició. No tenim proves de l’eficàcia d’una legislació més severa pel que fa a la criminalitat petita i mitjana, tot i que els policies siguin molt sovint favorables a aquest tipus d’apropament. Pel que fa als joves, sabem que la severitat penal fins i tot augmenta la reincidència. Eficàcia pràctica i eficàcia política són dues coses ben diferents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

2 thoughts on “La legitimació de la policia: una qüestió clau?

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s