Fa unes setmanes es recollien en aquest blog els beneficis i reptes que l’excap de la policia del comptat d’Spokane (Washington) relacionava amb l’ús de videocàmeres corporals en els cossos policials. La proliferació d’aquest tipus de dispositius ha generat la necessitat d’avaluar-ne la utilitat i eficàcia a partir d’evidències empíriques.
El maig passat es van publicar a les revistes European Journal of Criminology i Journal of Experimental Criminology els primers resultats d’una investigació que analitza l’ús d’aquests dispositius en vuit cossos policials del Regne Unit i dels Estats Units. Els investigadors consideren que les motivacions bàsiques per introduir aquests dispositius són reduir l’ús de la força per part de la policia i reduir les denúncies contra la policia. Per tant, l’objectiu de l’estudi ha estat valorar si l’enregistrament d’imatges i sons en les interaccions entre policies i ciutadans influïa en l’ús de la força dels policies cap als ciutadans o dels ciutadans cap a la policia.
Per aconseguir-ho, han dut a terme 10 assajos o experiments controlats aleatoris durant els quals han recollit informació de gairebé 2,2 milions d’hores de treball de 2.122 agents de policia pertanyents a vuit cossos policials diferents (en dos dels cossos han analitzat dues zones diferents). A l’inici de cada setmana, s’assignaven de manera aleatòria en quins torns de treball els policies portarien càmeres i en quins no, i es recollien les dades sobre les detencions realitzades, el nombre de casos en què els policies havien utilitzat la força i els casos en què els policies havien rebut algun tipus d’agressió.
Malgrat que els resultats preliminars conjunts d’aquesta investigació destaquen que no s’ha detectat un efecte significatiu de les càmeres en l’ús de la força per part de la policia, sí que hi ha algunes conclusions destacables. D’una banda, analitzant els casos aïlladament, hi ha llocs en què l’ús de la força ha augmentat i d’altres en què ha disminuït; d’altra banda, s’ha detectat que els agents tenien més probabilitats de ser agredits quan portaven càmeres que quan no les portaven.
Segons sembla, la discrecionalitat a l’hora d’encendre o apagar el dispositiu és un paràmetre a tenir en compte, ja que en els casos en què els agents tenien sempre el dispositiu connectat, l’ús de la força es reduïa un 37% respecte als agents que no portaven càmeres, mentre que en els casos en què els agents utilitzaven la discrecionalitat per encendre i apagar les càmeres, l’ús de la violència augmentava un 71% respecte als agents que no portaven càmeres.
En el futur, els investigadors esperen poder oferir resultats més destacats a partir de les dades recollides.
Els estudis publicats són els següents:
Al web de la RAND Corporation s’ha publicat un resum de la investigació.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
L’Organització Mundial de la Salut ha publicat un manual sobre prevenció de la violència juvenil. En primer lloc, el document informa sobre l’abast del problema. Anualment s’estima que en tot el món tenen lloc prop de 200.000 homicidis en què les víctimes són persones entre 10 i 29 anys, xifra que significa la quarta causa de mort en aquesta franja d’edat. Un 83% d’aquestes víctimes són homes i la immensa majoria d’aquestes morts tenen lloc a països amb un nivell d’ingressos baix o mitjà.
