Etiqueta: Unió Europea

Confiscats més de 14 milions d’euros en moneda falsificada en una operació policial destinada a enviaments postals

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les forces de l’ordre de 18 països han confiscat més de 14 milions d’euros en moneda falsificada a través de l’operació DECOY, una acció coordinada per Europol i liderada per diversos països de la UE. Aquesta operació conjunta de duanes i policia, desenvolupada sota la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals EMPACT, tenia com a objectiu interrompre la distribució de bitllets i monedes falsos a través dels serveis postals a tota Europa.

Durant la fase operativa s’han comissat 174 paquets que contenien moneda falsificada, la qual cosa ha desencadenat iniciar 144 noves investigacions policials a les xarxes criminals responsables. Es van interceptar un total de 148.130 articles falsificats, inclosos 134.949 bitllets i monedes d’euro, 9.186 lliures britàniques i 3.595 dòlars dels EUA.

La gran majoria dels objectes confiscats eren bitllets anomenats de disseny alterat. Aquestes reproduccions tenen una forma i un color similars als bitllets reals, però inclouen una petita marca que indica que són falsificacions. No obstant això, sovint es passen per alt aquestes marques, cosa que permet als delinqüents fer-les passar per una moneda genuïna.

Les denominacions confiscades amb més freqüència van ser el bitllet de 50 euros, seguit del de 20 euros.

L’èxit de l’operació DECOY es va basar en una estreta cooperació entre les agències de duanes i la policia. Les organitzacions criminals sovint exploten les diferències entre les autoritats policials, especialment quan utilitzen serveis postals per distribuir moneda falsificada. Els agents de duanes van ser fonamentals a l’hora de detectar bitllets i monedes falses, mentre que les forces policials van dur a terme les investigacions necessàries per localitzar els autors.

Aquest enfocament col·laboratiu va garantir que la moneda falsificada fos interceptada als punts clau d’entrada i es van iniciar investigacions àmplies per perseguir els grups del crim organitzat que operen sense descans.

L’operació va comptar amb la participació d’Àustria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Sèrbia, Espanya, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units.

Europol i l’OLAF van donar suport a l’operació facilitant l’intercanvi d’intel·ligència, ajudant a detectar paquets sospitosos i perfeccionant els indicadors de risc per als futurs esforços per combatre la distribució de moneda falsificada.

EMPACT aborda les amenaces més importants que suposa la delinqüència internacional organitzada i greu que afecten la Unió. EMPACT reforça la intel·ligència, la cooperació estratègica i operativa entre les autoritats nacionals, les institucions i organismes de la UE i els socis internacionals. EMPACT s’executa en cicles de quatre anys centrats en les prioritats comunes de delinqüència de la Unió Europea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Confiscats l’any 2022 a la Unió Europea 86 milions d’articles falsos

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un nou informe d’Europol i de l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) adverteix que els estafadors i les xarxes de crim organitzat utilitzen principalment persones jurídiques per evitar ser detectats per les autoritats i així aprofitar la preferència dels consumidors pels preus baixos, encara que siguin productes falsificats.

L’informe, Descobrint l’ecosistema de la delinqüència contra la propietat intel·lectual: un enfocament als facilitadors, il·lustra els sofisticats mètodes emprats pels estafadors i els grups de crim organitzat per cometre delictes sobre la propietat intel·lectual (PI) i explotar els comportaments dels consumidors. Així mateix, subratlla l’ampli impacte dels delictes de propietat intel·lectual en la societat en general, impulsat per productes falsificats i contingut piratejat.

Segons l’informe, només l’any 2022 es van decomissar a la UE aproximadament 86 milions d’articles falsos, amb un valor total estimat que supera els 2.000 milions d’euros. L’estudi subratlla que, tot i que els consumidors se senten atrets pels béns de consum de baix preu, les seves decisions donen un suport total a altres delictes greus, com ara la ciberdelinqüència, el blanqueig de capitals i fins i tot els delictes mediambientals.

La salut i la seguretat dels consumidors es veuen en perill a causa de l’aparició de productes farmacèutics falsificats de laboratoris clandestins i perillosos, que exposen els treballadors i el públic a substàncies nocives. A més, el domini digital s’ha convertit en un camp de batalla, amb els ciberdelinqüents creant sofisticades botigues digitals falses que no només venen productes falsificats, sinó que també recullen informació de pagament sensible dels consumidors, fet que entrellaça encara més el crim de la PI amb el ciberdelicte.

En general, l’informe destaca la creixent sofisticació dels delinqüents contra la propietat intel·lectual. Les xarxes de crim organitzat s’estenen més enllà de les fronteres i es dediquen ala importació, exportació i producció de productes falsificats, la majoria dels quals es produeixen a la Xina, i també a Hong Kong i Turquia.

Segons el document, els actors d’aquestes operacions no són aficionats, utilitzen estructures legals en totes les etapes del delicte de propietat intel·lectual i seleccionen jurisdiccions on és difícil que les forces de l’ordre de la UE les tanquin o on les sancions són baixes. En molts casos, els productes falsificats es produeixen fora de la UE i després s’acaben amb etiquetes, logotips i embalatges falsos en diferents llocs d’Europa.

La conferència celebrada el mes d’octubre passat, titulada «Follow the Money to Fight IP Crime», va reunir experts de les forces de l’ordre, el sector privat, les agències de la UE, les organitzacions internacionals i el món acadèmic. El seu propòsit era compartir experiències i bones pràctiques i explorar oportunitats i reptes en la lluita contra la delinqüència de la propietat intel·lectual.

La conferència va començar amb un programa d’un dia complet que cobria temes clau relacionats amb la propietat intel·lectual com els facilitadors i les conseqüències dels delictes contra aquesta propietat, les investigacions financeres destinades a combatre aquests delictes, la recuperació d’actius i l’impacte dels delictes en la salut pública i el medi ambient. La jornada també va incloure debats sobre la perspectiva dels Estats Units pel que fa als delictes financers i de la propietat intel·lectual. El segon dia, el programa de la conferència es va centrar en el paper dels influenciadors de les xarxes socials en la promoció de compres falsificades i estratègies per millorar la capacitat de les investigacions financeres per combatre la delinqüència sobre la propietat intel·lectual.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada la banda que estava darrere dels atacs a caixers automàtics

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les forces de l’ordre holandeses, franceses i alemanyes van aplegar esforços amb tal de detenir els delinqüents que van causar danys per milions d’euros fent explotar caixers automàtics.

Va ser a primera hora del dia16 d’octubre de 2024, quan les forces policials d’aquests tres països van detenir tres membres d’una xarxa criminal violenta que va dur a terme atacs amb explosius contra caixers automàtics. L’Europol va reunir investigadors dels tres països per detenir els delinqüents, que es considera que van saquejar milions d’euros i van causar danys materials per una quantitat similar entre els anys 2022 i 2024.

Com a part d’una jornada d’acció policial realitzada en diversos indrets dels Països Baixos, França i Alemanya, les forces de l’ordre també van escorcollar empreses de lloguer de cotxes, els vehicles de les quals havien estat utilitzats per fugir de les escenes del crim. Aquesta xarxa criminal, en particular, va ser una de les primeres a utilitzar ubicacions a França com a amagatalls i a confiar en cotxes de fugida llogats en una empresa de lloguer francesa. Aquestes batudes van portar a l’obtenció d’extenses proves, facilitant així les investigacions sobre membres més amplies i de caire logístic.

Des de fa uns quants anys, els delinqüents utilitzen cada cop més explosius sòlids -originats principalment de focs artificials- per fer volar caixers automàtics. Això ha fet augmentar significativament el perill i els danys col·laterals dels seus atacs. Els delinqüents, que sovint se situen als Països Baixos, corren riscos extrems i actuen sense escrúpols, tant a l’escena del crim com quan escapen en vehicles de gran potència. Com que sovint els atacs es duen a terme en zones residencials, les explosions als caixers automàtics i les posteriors fugides a gran velocitat poden causar danys greus als edificis i als residents.

Per lluitar contra aquest fenomen, les forces de l’ordre dels països afectats estan ampliant contínuament la seva col·laboració transfronterera. Per a aquesta operació en particular, Europol va reunir investigadors holandesos, francesos i alemanys per treballar en unes informacions d’intel·ligència i planificar la jornada d’acció coordinada. Es va enviar un especialista d’Europol amb una oficina mòbil al centre de coordinació per tal de contrastar els resultats operatius amb les bases de dades d’Europol.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell adopta una nova reglamentació europea sobre requisits de seguretat per a productes digitals

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell ha adoptat, al mes d’octubre, una nova normativa sobre requisits de ciberseguretat per als productes amb elements digitals, amb l’objectiu de garantir que aquests productes, com ara càmeres domèstiques connectades, neveres, televisors o joguines, siguin segurs abans de posar-los al mercat, atenent a l’anomenada llei de resiliència cibernètica.

La nova regulació pretén omplir els buits, aclarir els vincles i fer més coherent el marc legislatiu de ciberseguretat existent, assegurant que els productes amb components digitals, per exemple els productes IdC, d’internet de les coses (IoT, en anglès), es facin segurs al llarg de la cadena de subministrament i al llarg del seu cicle de vida.

La reglamentació introdueix requisits de ciberseguretat a tota la UE per al disseny, desenvolupament, producció i posada a disposició del mercat de productes de maquinari i programari, per evitar la superposició de requisits derivats de diferents legislacions dels estats membres de la Unió. Per exemple, els productes de programari i maquinari portaran el marcatge CE per indicar que compleixen els requisits de la normativa. Les lletres CE apareixen en molts productes comercialitzats al mercat únic atenent a l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Significa que els productes venuts a l’EEE s’han avaluat per complir els requisits de seguretat, salut i protecció del medi ambient.

El reglament s’aplicarà a tots els productes connectats directament o indirectament a un altre dispositiu o a una xarxa. Hi ha algunes excepcions per als productes per als quals els requisits de ciberseguretat ja estan establerts a les normes de la UE existents, per exemple, els dispositius mèdics, els productes aeronàutics i els cotxes.

Finalment, la normativa permetrà que els consumidors tinguin en compte la ciberseguretat a l’hora de seleccionar i utilitzar productes que continguin elements digitals, facilitant-los la identificació de productes de maquinari i programari amb les característiques de ciberseguretat adequades.

Després de l’aprovació, l’acte legislatiu serà signat pels presidents del Consell i del Parlament Europeu i publicat al diari oficial de la UE en les properes setmanes. El nou reglament entrarà en vigor al cap de vint dies de la publicació i s’aplicarà 36 mesos després de la seva entrada en vigor, amb algunes disposicions per aplicar en una fase anterior.

Anunciat per primera vegada per la presidenta de la Comissió en el seu discurs sobre l’estat de la Unió el setembre del 2021, l’acte de resiliència cibernètica es va esmentar a les conclusions del Consell de 23 de maig de 2022 sobre el desenvolupament de la posició de la Unió Europea, que demanava a la Comissió que els presentés la seva proposta a finals de 2022.

El 15 de setembre de 2022, la Comissió va presentar la proposta d’un acte de resiliència cibernètica, que complementarà el marc actual de ciberseguretat de la UE: la directiva sobre la seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació (directiva NIS), la directiva sobre mesures per a un alt nivell de ciberseguretat a tota la Unió (directiva NIS 2) i la normativa de ciberseguretat de la UE. Després de les negociacions interinstitucionals, es va arribar a un acord provisional entre els colegisladors el 30 de novembre de 2023.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE adopta les normes de responsabilitat del producte en l’era digital

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell ha adoptat una directiva per actualitzar la llei de responsabilitat civil de la Unió. Les noves normes de responsabilitat tenen en compte que avui dia molts productes tenen característiques digitals i que l’economia és cada cop més circular.

A causa dels desenvolupaments tecnològics, els nous models de negoci d’economia circular i les cadenes de subministrament cada cop més globals, la UE ha decidit millorar el seu reglament de responsabilitat. L’actualització també aborda la dificultat que tenen les persones lesionades per reunir proves per demostrar la seva responsabilitat, especialment quan es tracta de noves tecnologies.

Les noves normes de responsabilitat del producte no només beneficien els consumidors, sinó que també fomenten el desplegament i l’adopció de noves tecnologies i donen claredat legal i condicions equitatives als productors.

Elements principals:

• Economia digital: la nova llei amplia la definició de ‘producte’ als fitxers i programari de fabricació digital. També les plataformes en línia poden ser considerades responsables d’un producte defectuós venut a la seva plataforma igual que qualsevol altre operador econòmic, si actuen com a tal.

• Economia circular: quan un producte es repara i s’actualitza fora del control del fabricant original, l’empresa o la persona que ha modificat el producte hauria de ser-ne responsable.

• Divulgació de proves: s’ha facilitat el dret a una indemnització assegurant que una persona lesionada que sol·liciti una indemnització davant un tribunal nacional pugui sol·licitar l’accés a les proves pertinents a disposició del fabricant per tal de poder demostrar la seva reclamació.

• Productes comprats a fabricants fora de la UE: d’acord amb les noves normes, per assegurar-se que els consumidors siguin compensats pels danys causats per un producte fabricat fora de la Unió, l’empresa que importa el producte o el representant amb seu a la UE del fabricant estranger pot ser considerat responsable dels danys.

• Càrrega de la prova: quan el consumidor perjudicat s’enfronta a dificultats excessives per provar els defectes del producte o la relació causal entre els seus defectes i el dany, un tribunal pot decidir que el reclamant només està obligat a demostrar la probabilitat que el producte sigui defectuós o que els seus defectes són una causa probable del dany.

La directiva entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Els estats membres tenen dos anys per transposar la directiva a la legislació nacional.

El règim de responsabilitat del producte de la UE es va establir l’any 1985. El seu objectiu era indemnitzar les persones lesionades per lesions físiques o danys a la propietat patits a causa d’un producte defectuós, simplement demostrant que un producte era defectuós i que el defecte provocava la lesió o el dany.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les autoritats búlgares neutralitzen una xarxa criminal que va traficar amb més de 700 migrants

Notes de seguretatDeixa un comentari

El proppassat mes de setembre, les autoritats búlgares, amb el suport d’Europol, van desmantellar una xarxa criminal de contraban de migrants des de Turquia a través de Bulgària i Sèrbia cap a l’oest del sud d’Europa. La investigació, que va comptar amb la participació de les autoritats gregues i romaneses, es va dur a terme en el marc d’un grup de treball operatiu regional creat per investigar les xarxes de tràfic de migrants que utilitzen Bulgària com a país de trànsit.

La jornada d’acció va portar a:

  • 8 detencions (un dels quals, considerat objectiu d’alt valor).
  • 11 cerques d’ubicació.
  • Embargaments, que inclouen efectiu, quaderns de comptabilitat Hawala i documents diversos d’interès.
  • La identificació, durant els escorcolls, d’un ciutadà romanès que era buscat per les autoritats d’Àustria.

La investigació es va iniciar a principis de l’any 2023 quan les autoritats búlgares van trobar migrants transportats per aquesta xarxa. Fins ara, les autoritats nacionals han detectat 15 incidents relatius a aquest contraban. La xarxa va facilitar suposadament els moviments secundaris il·legals de més de 700 migrants irregulars cap a altres parts de la Unió Europea.

Els presumptes caps, majoritàriament nacionals sirians, van coordinar les activitats mentre mantenien contactes amb contrabandistes i usuaris de la Hawala a Turquia i Grècia, així com a altres països de la ruta del contraban. Els sospitosos van facilitar el transport de migrants des de la frontera turco-búlgara fins als allotjaments a la regió de Sofia. Després d’una curta estada allà, van ser transportats a la frontera búlgaro-sèrbia.

Els migrants van haver de pagar quantitats importants abans de ser traslladats a la frontera entre Turquia i Bulgària. Van abonar entre 3.000 i 5.000 euros a les oficines de Hawala a Istanbul i després van ser introduïts de contraban per guies relacionats amb els membres turcs de la xarxa criminal. Un cop en territori búlgar, els migrants van ser recollits per conductors de nacionalitats búlgara, romanesa i siriana, que els van traslladar a diferents allotjaments a Sofia. Per al transport, la xarxa de contraban utilitzava vehicles diversos com ara cotxes, furgonetes i fins i tot camions.

En un cas, els sospitosos van arribar a transportar 150 migrants en un camió. Els delinqüents utilitzen aquest modus operandi per maximitzar els seus beneficis quan la demanda de serveis de contraban és alta. En aquest cas concret, els conductors van transportar els migrants mentre conduïen a gran velocitat, per escapar dels controls policials. Aquest perillós procediment posa en gran risc la vida dels migrants i dels usuaris de la via.

En aquesta operació es va dur a terme una àmplia anàlisi operativa per identificar els diferents objectius i mapar les seves activitats delictives. Europol també va reunir els diferents països implicats per preparar conjuntament la fase final de la investigació.

Dos experts d’Europol desplegats a Sofia en el marc del grup de treball operatiu regional van estar sobre el terreny durant la jornada d’acció, ajudant les autoritats policials a fer comprovacions creuades en temps real amb les bases de dades d’Europol.

Agents de policia de la policia hel·lènica, la policia de fronteres romanesa i la policia del servei de lluita contra la delinqüència organitzada romanesa es van desplaçar al lloc per donar suport a les activitats d’investigació.

Així mateix, el Centre Europeu de Trànsit de Migrants d’Europol ha estat donant suport a la tasca del grup de treball des de la seva creació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ghost, la plataforma de comunicació criminal, eliminada per una coalició policial internacional

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol i Eurojust, juntament amb autoritats policials i judicials d’arreu del món, han intervingut amb èxit una plataforma de comunicació xifrada que s’havia creat per facilitar la delinqüència greu i organitzada perpetrada per xarxes criminals perilloses que operen a tot el món. La plataforma, coneguda com a Ghost, es va utilitzar com a eina per dur a terme una àmplia gamma d’activitats delictives, com ara el tràfic de drogues a gran escala, el blanqueig de diners, casos de violència extrema i altres formes de crim greu i organitzat.

Ghost havia guanyat força entre les organitzacions criminals gràcies a les seves característiques de seguretat avançades. Els usuaris podien comprar l’eina sense declarar cap mena d’informació personal. La solució utilitzava tres estàndards de xifratge i oferia l’opció d’enviar un missatge seguit d’un codi específic que donaria lloc a l’autodestrucció de tots els missatges del telèfon objectiu. Això va permetre a les xarxes criminals comunicar-se de manera segura, evadir la detecció, contrarestar les mesures forenses i coordinar les seves operacions il·legals a través de les fronteres.

A tot el món, diversos milers de persones van utilitzar aquesta eina, que tenia la seva pròpia infraestructura i aplicacions amb una xarxa de distribuïdors amb seu a diversos països. A escala global, cada dia s’intercanviaven al voltant de mil missatges a través de Ghost.

Com que es van trobar servidors a França i a Islàndia, els propietaris de l’empresa eren a Austràlia i els actius financers eren als Estats Units, es va iniciar una operació global contra aquest servei telefònic.

L’operació Enderroc va implicar una sèrie de batudes coordinades i intervencions tècniques. En el transcurs de la investigació, es van detenir 51 sospitosos: 38 a Austràlia, 11 a Irlanda, un al Canadà i un a Itàlia, pertanyents al grup de màfia italià Sacra Corona Unita. I es preveuen noves detencions a mesura que avanci la investigació.

A més, es van evitar diverses amenaces contra la vida i es va desmantellar un laboratori de drogues a Austràlia, juntament amb armes, drogues i més d’un milió d’euros en efectiu confiscats a tot el món.

Per facilitar les investigacions sobre les activitats il·legals facilitades per aquesta plataforma de comunicació, el mes de març del 2022 es va establir un grup de treball operatiu (OTF) a l’Europol en què van participar autoritats policials d’Austràlia, el Canadà, França, Irlanda, Itàlia, els Països Baixos, Suècia i els Estats Units.

Aquest grup de treball va ser fonamental per mapejar la infraestructura tècnica global i va tenir èxit a l’hora d’orientar-la mitjançant la identificació de proveïdors i usuaris clau de la plataforma, el seguiment del seu ús criminal i l’execució de l’esforç coordinat per tancar-la, tot sota la supervisió judicial del conjunt de països de l’equip d’investigació (JIT).

A partir de la cooperació entre les forces de l’ordre, es va crear un JIT entre les autoritats franceses i nord-americanes el gener del 2024 amb el suport d’Eurojust i Europol.

Aquesta operació complexa i global ha estat possible gràcies a la cooperació activa entre els diferents països implicats i Europol, els quals han participat en els diferents components de les activitats d’investigació, incloses accions contra organitzacions criminals d’alt risc i objectius d’alt valor, investigacions cibernètiques, anàlisi de transaccions de criptomonedes, intercanvi freqüent d’intel·ligència mitjançant els canals segurs d’Europol i desenes de reunions operatives organitzades en diferents països.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa de tràfic de migrants que operava des de Bulgària

Notes de seguretatDeixa un comentari

A finals dels mes d’agost d’enguany, les autoritats policials búlgares van detenir vuit presumptes membres d’una banda implicada en el tràfic de migrants a Europa. Quatre dels sospitosos detinguts durant la jornada d’acció policial ja havien estat identificats com a objectius d’alt valor que havien tingut un paper protagonista en activitats delictives organitzades. La banda havia cobrat fins a 6.000 euros per persona i n’havia passar de contraban més de 130 des de Turquia a Bulgària i després a altres destinacions europees per la ruta dels Balcans occidentals.

En l’operació es van escorcollar un total de 15 habitatges a la regió de la ciutat búlgara de Plovdiv, amb experts d’Europol, així com agents de policia romanesos i moldaus desplegats sobre el terreny per donar suport a les autoritats búlgares en les seves gestions.

Com a resultat d’aquests escorcolls, les autoritats policials van confiscar 13 telèfons mòbils, una arma i municions, i també documents per a vehicles relacionats amb incidents de tràfic de migrants a Bulgària.

Aquesta acció es va dur a terme en el marc d’un grup operatiu regional coordinat per Europol amb seu a Sofia, que se centra en les xarxes criminals de tràfic de migrants de Turquia a Bulgària cap a l’Europa occidental.

Les activitats de contraban s’assemblaven al funcionament d’una empresa complexa que implicava líders, organitzadors i facilitadors de diferents nacionalitats.

Els principals líders eren nacionals sirians i jordans, que coordinarien les activitats criminals amb d’altres contrabandistes localitzats a Turquia i al llarg de la ruta dels Balcans occidentals. Els nacionals búlgars eren els responsables de la logística, és a dir, trobar i comprar cotxes utilitzats per transportar els migrants, i registrar-los a nom d’altres persones a canvi d’una petita quantitat de diners. La banda també utilitzaria conductors moldaus reclutats per internet.

Des de l’abril d’aquest any s’havien identificat 17 incidents de tràfic de migrants vinculats a aquesta banda. Un dels principals líders ja era conegut per les forces de l’ordre, després d’haver estat investigat en el passat per activitats de tràfic de migrants a Àustria i Croàcia.

Els migrants irregulars creuarien a peu la frontera entre Turquia i Bulgària, utilitzant els serveis de guies que ofereixen els organitzadors a Turquia. Després d’haver travessat la frontera, els trobarien conductors moldaus que els transportarien a la frontera búlgaro-sèrbia o búlgaro-romanesa.

Els conductors van rebre els cotxes i les coordenades GPS i van ser enviats durant la nit a recollir els migrants en els llocs acordats. Els conductors es devien comunicar amb els altres membres del grup mitjançant aplicacions mòbils amb missatgeria que desapareix. Rebran 100 euros per persona transportada, amb una mitjana d’entre 700 i 1.000 euros per viatge.

Els migrants van pagar uns 6.000 euros per ser introduïts de contraban a Bòsnia i Hercegovina i més de 4.000 euros per ser transportats a Sèrbia.

El Centre Europeu de Trànsit de Migrants d’Europol ha estat donant suport a la tasca del grup de treball des de la seva creació. Es va dur a terme una àmplia anàlisi operativa per identificar els diferents objectius i traçar les seves activitats delictives. Europol també va reunir els diferents països implicats per preparar conjuntament la fase final de la investigació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu dona llum verda a les primeres normes mundials sobre intel·ligència artificial

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha aprovat una normativa innovadora sobre intel·ligència artificial amb l’objectiu d’harmonitzar-ne totes les reglamentacions. La legislació insígnia segueix un enfocament basat en el risc, cosa que significa que, com més gran és el risc de causar danys a la societat, més estrictes són les regles.

La normativa és la primera d’aquest tipus al món i pot establir un estàndard global per a la regulació de la IA. Té com a finalitat fomentar el desenvolupament i l’adopció de sistemes d’IA segurs i fiables al mercat únic de la UE per part tant dels actors públics com dels privats.

Alhora, pretén garantir el respecte dels drets fonamentals dels ciutadans de la Unió i estimular la inversió i la innovació en intel·ligència artificial a Europa. La normativa d’IA només s’aplica a àmbits dintre de la legislació de la UE i ofereix exempcions, com ara els sistemes utilitzats exclusivament per a l’exèrcit i la defensa, així com amb finalitats de recerca.

L’adopció de la reglamentació d’IA és una fita important per a la Unió Europea, ja que aborda un repte tecnològic global que també crea oportunitats per a les nostres societats i economies. Així Europa posa èmfasi en la importància de la confiança, la transparència i la responsabilitat a l’hora de tractar les noves tecnologies i, al mateix temps, assegura que aquesta tecnologia, en canvi, pot prosperar ràpidament i impulsar la innovació europea.

La nova normativa classifica diferents tipus d’intel·ligència artificial segons el risc. Els sistemes d’IA que presenten només un risc limitat estarien subjectes a obligacions de transparència molt lleugeres, mentre que els sistemes d’alt risc estarien autoritzats, però subjectes a un conjunt de requisits i obligacions per accedir al mercat de la UE. Els sistemes d’IA sobre la manipulació cognitiva del comportament o sobre la puntuació social, per exemple, seran prohibits a la UE perquè el seu risc es considera inacceptable. La reglamentació també prohibeix l’ús de la IA per a la policia predictiva basada en l’elaboració de perfils i sistemes que utilitzen dades biomètriques per categoritzar les persones segons categories específiques com ara la raça, la religió o l’orientació sexual.

Per garantir una execució correcta de la normativa, es constitueixen diversos òrgans de govern:

• Una oficina d’IA a la Comissió per fer complir les normes comunes a tota la UE.

• Un pànel científic d’experts independents per donar suport a les activitats d’aplicació.

• Un consell d’IA amb representants dels estats membres per assessorar i ajudar la Comissió i els estats membres en l’aplicació coherent i eficaç de la llei d’IA.

• Un fòrum d’assessorament per a les parts interessades per oferir coneixements tècnics al Consell d’IA i a la Comissió.

Abans que algunes entitats que presten serveis públics implementin un sistema d’IA d’alt risc, caldrà avaluar l’impacte dels drets fonamentals. El reglament també preveu una transparència més gran pel que fa al desenvolupament i l’ús de sistemes d’IA d’alt risc. Els sistemes d’IA d’alt risc, així com determinats usuaris d’un d’aquests sistemes que són entitats públiques, hauran d’estar registrats a la base de dades de la UE per a aquest tipus de sistemes, i els usuaris d’un òrgan de reconeixement d’emocions hauran d’informar les persones quan estiguin exposades a aquest sistema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea identifica les principals prioritats en política digital

Notes de seguretatDeixa un comentari

La transformació digital ha demostrat que és un profund canvi en la vida dels ciutadans i les empreses de la Unió. En identificar les principals prioritats de la política digital de la UE que es desenvoluparan en el proper cicle legislatiu, les conclusions del Consell pretenen abordar tant els reptes com les oportunitats de l’esfera digital.

Abstract Earth view from space with fiber optic cables rising from major cities. (World Map Courtesy of NASA: https://visibleearth.nasa.gov/view.php?id=55167)

Les noves tecnologies han impulsat la innovació, el creixement econòmic i la sostenibilitat. No obstant, una transformació digital reeixida s’ha de basar en un enfocament segur, inclusiu, sostenible i centrat en l’ésser humà, que defensa la democràcia i els drets humans. Els drets digitals són fonamentals per a tothom. Cal garantir que ningú es quedi enrere i oferir a tots els europeus l’oportunitat de desenvolupar habilitats digitals essencials i participar activament en l’àmbit del món en línia.

Per millorar la competitivitat de la UE a l’escenari global, caldria fomentar un enfocament europeu comú de les tecnologies digitals innovadores que assoleixin l’equilibri adequat entre la innovació, la càrrega normativa i la protecció de la seguretat econòmica de la Unió. Per assolir aquests objectius, s’han d’establir objectius ambiciosos per al futur pel que fa a les competències digitals, el govern digital i la infraestructura segura i digital a tot Europa.

En les seves conclusions, el Consell subratlla que una aplicació efectiva, coherent i eficient de les lleis recentment aprovades amb la mínima càrrega administrativa per als actors públics i privats és la principal prioritat per al proper mandat.

L’enfocament europeu comú de les tecnologies digitals innovadores és d’una importància clau per a la competitivitat de la UE i per garantir la protecció de la seguretat econòmica de la Unió, alhora que es mantenen l’obertura i el dinamisme econòmics.

Els estats membres reconeixen la importància de garantir un entorn en línia més segur, responsable i fiable d’acord amb la Declaració de Lovaina, aprovada durant la reunió informal de ministres de telecomunicacions el 12 d’abril de 2024.

Els estats membres també subratllen que aquesta transformació digital hauria d’anar de la mà de la transició verda, acompanyada d’objectius ambiciosos de sostenibilitat.

El reforç de la competitivitat de la UE en la transformació digital requereix atraure i retenir una mà d’obra qualificada digitalment, en particular dones, i superar d’aquesta manera la bretxa digital.

A les conclusions del Consell se subratlla la importància de garantir una infraestructura digital segura i resilient a tota la UE. També s’hi subratlla la importància de la dimensió internacional de la política digital de la UE, que acull amb satisfacció l’enfortiment de les associacions digitals i els acords comercials digitals i insisteix en la necessitat de desenvolupar un enfocament de la Unió més proactiu i coordinat per jugar un paper clau a nivell mundial en la transformació i el govern digitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français