Etiqueta: Terrorisme

Continua el descens de les víctimes de terrorisme, però creixen l’extrema dreta i els talibans

Notes de seguretatDeixa un comentari

335.- Alpini_ISAFL’Institute for Economics & Peace ha publicat l’índex global de terrorisme (amb dades fins l’any 2018). Es confirma el descens de víctimes mortals iniciat l’any 2014 (màxim històric) i acumula un 52% de reducció en el nombre de víctimes. Concretament el darrer any, el 2018, s’experimentà una reducció del 15,2% del nombre de víctimes mortals, amb un total de 15.952. Entre el 1970 i el 2017 s’havien comptabilitzat prop de 170.000 víctimes per atacs terroristes. En contraposició, el nombre de països que han tingut com a mínim una víctima mortal ha pujat lleugerament fins a 71 (dos més que l’any anterior).

La reducció global ve donada, sobretot, per les derrotes infligides a l’Estat Islàmic (ISIL), que ha passat de tenir 70.000 efectius a l’Iraq i Síria l’any 2014 a només 18.000 l’any 2018. Això ha comportat que els seus atacs s’han reduït un  63% i els morts consegüents un 69%. Els bombardejos de l’aviació dels Estats Units d’Amèrica a posicions d’Al-Shabaab (Somàlia) també hi han contribuït. En canvi, tot i els èxits en la lluita contra Boko-Haram (Nigèria), el país continua sent el tercer del món en nombre d’incidents terroristes, amb un total de 8.567 durant l’any 2018, i un increment de més de cent morts per aquest motiu en relació amb l’any anterior. L’activitat dels extremistes Fulanis en sembla haver estat la causa.

La regió que presenta el nombre més gran de morts és el Sud de l’Àsia, amb l’Afganistan alçant-se en primer lloc amb 9.603 atacs i 7.379 morts l’any 2018 (xifra que significa un increment del 59%). La majoria d’aquests morts s’atribueix a l’activitat creixent dels grups talibans, que compensen amb escreix el descens de les morts causades per ISIL. L’Iraq baixa al segon lloc, ja que el retrocés d’ISIL fa disminuir notablement el nombre de defuncions.

A Europa disminueix, per segon any consecutiu, el nombre de morts, que passa d’estar per sobre de 200 l’any 2017 a només 62 l’any 2018. El nombre d’incidents terroristes també es va reduir un 40%, amb un total de 245, la xifra més baixa des del 2014.

L’altra notícia rellevant d’aquest informe és la confirmació del creixement del terrorisme d’extrema dreta iniciat l’any 2014. Tot i que el nombre absolut d’atacs terroristes d’extrema dreta encara és baix en comparació amb els causats per altres tipus de grups terroristes, a l’Amèrica del Nord, l’Oest d’Europa i Oceania, els atacs terroristes d’extrema dreta s’han incrementat un 320% els darrers cinc anys. L’any 2018, les víctimes d’aquests atacs van pujar a 26 (11 l’any anterior). L’any 2019, fins el mes de setembre, ja s’havien produït 77 decessos. Per tant, la corba ascendent és notable i molt preocupant. Els autors més habituals (més del 60%) d’aquest tipus d’atac acostumen a ser persones individuals sense afiliació a cap grup específic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Més complexitat en l’amenaça terrorista l’any 2018

Notes de seguretatDeixa un comentari

El fenomen terrorista ha continuat representant una amenaça de seguretat important per a la Unió Europea durant l’any 2018. Així es desprèn del darrer informe publicat per Europol –Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)–, que considera que el nivell d’amenaça terrorista no ha disminuït, sinó que aquesta ha esdevingut més complexa.

En el total d’atacs terroristes van morir tretze persones i unes desenes van resultar ferides. Amb aquestes xifres i en comparació amb el 2017, el nombre d’atacs i de víctimes es va reduir significativament tot i que va augmentar la xifra de grups terroristes investigats i detinguts a la UE.

L’Informe de tendències de la UE sobre la situació i evolució del terrorisme l’any 2018 és un document sol·licitat pel Parlament Europeu que proporciona una visió concisa de la naturalesa de l’amenaça terrorista a què s’enfronta la UE.

Entre les principals tendències que destaca el document trobem:

–       Tots els atacs terroristes van ser de naturalesa gihadista, comesos per individus sols i contra civils.

–       Els problemes de salut mental d’alguns autors van contribuir a la complexitat del fenomen. Els atacs gihadistes es van dur a terme emprant armes de foc o armes no sofisticades i de fàcil accés, com ara ganivets.

–       El nivell d’amenaça terrorista a tota la UE continua essent elevat, entre altres coses, pel nombre significatiu d’atacs frustrats i pels 16 grups terroristes gihadistes detinguts.

–       Tres grups terroristes interceptats per la policia el 2018 tenien la intenció, entre d’altres, de produir i/o utilitzar explosius i materials químics o biològics. També es va detectar un increment de l’ús de barreges pirotècniques per produir artefactes explosius.

–       Augment generalitzat de la propaganda i les amenaces terroristes d’NBQ.

–       Mentre que els menors d’edat són essencialment víctimes, hi ha preocupació entre els estats membres de la UE per si poden haver estat exposats a l’adoctrinament i la formació i, per tant, esdevenir una amenaça potencial.

–       Existeix preocupació perquè persones amb antecedents penals o empresonades siguin vulnerables a l’adoctrinament i puguin participar  en activitats terroristes.

–       Els estats membres de la UE consideren probable que la disminució del control territorial d’Estat Islàmic sigui substituïda per un augment dels esforços d’Al Qaida per recuperar el poder i la influència.

–       Mentre que la propaganda en línia es mantenia tecnològicament avançada i els pirates informàtics semblen tenir coneixements sobre les eines de comunicació xifrades, les capacitats i tècniques dels atacs cibernètics dels grups eren rudimentàries.

–       Durant l’any 2018, no va sorgir cap grup terrorista amb capacitat demostrada per dur a terme atacs cibernètics efectius.

–       L’Informe també ofereix una visió general de la situació terrorista fora de la UE, incloses zones en conflicte com l’Afganistan, l’Iraq, Líbia o Síria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El tràfic de drogues continua sent una de les principals fonts de finançament del terrorisme

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per a Occident, una de les amenaces principals del món actual en termes de seguretat és el terrorisme, un fenomen global que no pot ser controlat únicament a escala nacional, sinó que requereix la cooperació dels governs i cossos de seguretat dels diversos països afectats. Una de les altres grans amenaces és el tràfic de drogues, que, com la primera, requereix un grau elevat de col·laboració per establir unes polítiques i legislació comunes.

Totes dues amenaces estan profundament relacionades. Tradicionalment, el tràfic de drogues ha estat una de les principals fonts de finançament per als grups armats no estatals i grups terroristes. Així ho confirma el recent estudi World Atlas of Illicit Flows (2018), fruit de la col·laboració entre la Interpol, la RHIPTO i la Global Iniciative against Transnational Organized Crime. Tal com indica l’estudi, un 4% del total dels fluxos il·legals acaben en mans d’organitzacions terroristes.

Segons el document, tot i que els crims contra el medi ambient (tràfic de carbó i petroli, explotació minera il·legal, explotació forestal il·legal i tràfic d’animals) han passat a representar la primera font de finançament dels grups terroristes (un 38% del total), el tràfic continua sent la font principal si considerem les mediambientals com a activitats independents. S’estima que els ingressos dels set principals grups terroristes i els grups rebels de la República Democràtica del Congo són d’uns 1.160 milions de dòlars, el 28% dels quals (330 milions de dòlars) prové d’activitats relacionades amb les drogues. Les dues organitzacions que tradicionalment s’han lucrat més del tràfic de drogues són els talibans, amb el cultiu d’opi i el tràfic d’heroïna, i les FARC, amb la cocaïna.

En el cas dels talibans, operatius a l’Afganistan, el cultiu d’opi ha estat tradicionalment una font important de finançament. Segons les dades actuals, ingressen anualment entre 75 i 95 milions de dòlars, 22,9 milions de dòlars dels quals, aproximadament, provenen de les activitats relacionades amb el cultiu d’opi, d’on s’extreu morfina i a partir de la qual es produeix heroïna. L’heroïna produïda a l’Afganistan representa unes tres quartes parts de la producció total i serveix per abastir tot el mercat mundial. A Europa, el mercat de l’heroïna és el segon mercat de droga més important pel que fa als diners que mou, uns 6,8 bilions d’euros l’any.

Durant els seus inicis, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, conegudes com a FARC, consideraven el cultiu de droga (cocaïna i cànnabis) una activitat contrarevolucionària. El 1981, però, la seva política va canviar davant la por de posar-se als camperols locals en contra i l’evident augment de finançament que el tràfic de drogues suposaria, arribant a controlar fins al 70% de les zones on es produïa la cocaïna i convertint-se, així, en l’actor principal en el tràfic de cocaïna al país. Segons InSight Crime, una fundació dedicada a l’estudi del crim organitzat al Carib i l’Amèrica Llatina, les FARC tenien, el 2015-2016, béns pel valor de 580 milions de dòlars, la majoria dels quals (267 milions de dòlars) provinents d’activitats relacionades amb les drogues i la mineria il·legal. Tot i que el 2017 van iniciar-se els acords de pau entre el govern i les FARC, una part dels seus membres no va acceptar-los i es va organitzar en grups dissidents. Un d’aquests, l’anomenat Bloc Est (o Oriental), ha passat a controlar una part important del tràfic de cocaïna al país.

Segons el mateix World Atlas, des del 2015 s’està notant un creixement de l’ús de dues drogues per part dels membres d’Estat Islàmic: el tramadol i la fenetilamina. El primer és un opioide amb funció analgèsica i la segona un psicoestimulant. Aquestes drogues es troben sobretot a Síria i l’Iraq, però amb presència també a la zona transsahariana (Mali, el Níger, Nigèria, el Txad i Líbia). Estat Islàmic és qui s’encarrega del tràfic i la venda d’aquestes dues substàncies, tant als seus combatents com als qui no ho són.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

“Nadia”: El teatre com a arma per combatre la radicalització entre els joves

Notes de seguretatDeixa un comentari

Nadia - Théâtre de LiègeObra de teatre escrita pel dramaturg holandès Daniël Van Klaveren, Nadia representa la història de dues adolescents de quinze anys que, com altres noies de la seva edat, passen una bona part del temps connectades a internet. Una d’elles, la Nadia, és seduïda pel discurs d’un lloctinent del Daesh i inicia un procés de transformació personal que provoca la confrontació amb la seva millor amiga. L’obra reprodueix els darrers dies de vida de la Nadia abans de viatjar cap al Califat.

Les actrius es traslladen a les escoles de secundària per representar aquesta història amb la pretensió de sensibilitzar els joves sobre els perills de la radicalització i la pèrdua d’identitat, així com sobre els reptes que planteja la cerca de la pròpia identitat.

Nadia és el resultat d’un projecte de col·laboració teatral entre cinc companyies[1] europees. Aquest espectacle, amb diferents versions, es va estrenar a diverses ciutats europees al llarg de l’any 2017. És una experiència de col·laboració pedagògica que permet la connexió en línia de joves europeus per explorar conjuntament els processos de radicalització, la injustícia social, el sentiment de pertinença i el que significa ser jove en la societat contemporània.

La ciutat de Lieja va participar en aquesta iniciativa pedagògica de naturalesa artística a través del Teatre de Lieja. Altres accions pedagògiques adreçades especialment al col·lectiu dels joves en aquesta ciutat són les següents:

  • El film d’animació TORU, concebut i realitzat per adolescents per suscitar la reflexió crítica i la llibertat de pensament, i desxifrar els mecanismes de manipulació i les causes lligades als moviments extremistes o sectaris.
  • La implantació de la pedagogia activa anomenada “BOUNCE-Youth resilience”. L’objectiu és reforçar l’autoestima, la capacitat d’autoafirmació i de relació entre els joves per estimular la resistència a les idees extremistes que condueixen a la violència.
  • “El camí de la democràcia i de les llibertats” és un circuit urbà per set espais simbòlics de la ciutat de Lieja. Aquest itinerari destaca els valors de la tolerància, de la democràcia, de les llibertats i la pau; també promou els valors ciutadans que són fonamentals en la convivència.

Aquesta iniciativa pedagògica i artística és una expressió més de com es pot contribuir a la prevenció de la radicalització violenta des de l’àmbit educatiu, social i cultural per tal de reforçar la resiliència entre els grups vulnerables.

Enllaços d’interès:

[1] Nadia és una coproducció de la Fondazione Teatro Due Parma (Itàlia), el Staatstheater Braunschweig (Alemanya), el Norske Teatret Oslo (Noruega), el Théâtre de Liège (Bèlgica) i el Toneelmarkerij Amsterdam (Països Baixos).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça terrorista a la UE continua sent elevada

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2017, 68 persones van perdre la vida com a conseqüència d’atacs terroristes a la Unió Europea. Tot i que el nombre de baixes va disminuir l’any passat respecte del 2016, el nombre d’atacs a Europa va augmentar. L’Informe 2018 sobre la situació i la tendència del terrorisme (TE-SAT) elaborat per l’Europol proporciona una visió general del caràcter de l’amenaça terrorista que afronta la UE el 2017.

Nou estats membres de la UE van informar d’un total de 205 atacs terroristes frustrats, fallits i consumats el 2017 (2016: 142). Es tracta d’un increment del 45% respecte del 2016 i d’un canvi de la tendència a la baixa que va començar el 2014.

Aquests atacs van matar 68 persones i van deixar 844 ferits. Gairebé totes les baixes (62) van ser resultat d’atacs terroristes gihadistes. El nombre d’atacs terroristes gihadistes va créixer de 13 el 2016 a 33 el 2017.

975 individus van ser arrestats a la UE per delictes relacionats amb el terrorisme (2016: 1.002). La majoria d’aquestes detencions estaven relacionades amb el terrorisme gihadista: sospitosos de participar en activitats d’algun grup terrorista, de planificar i preparar atacs, i de portar a terme activitats de facilitació com difondre propaganda, reclutar i finançar el terrorisme.

L’informe destaca algunes de les tendències principals:

  • Els atemptats recents a mans dels terroristes gihadistes han seguit tres vies diferents:
  • La preferència per atacar persones, en comptes d’altres objectius, per provocar una resposta emocional del públic en general (París, maig del 2018; Barcelona, ​​agost del 2017)
  • Atacs a símbols d’autoritats (Lieja, maig del 2018; Trèbes, març del 2018)
  • Atacs a símbols d’estil de vida occidentals (Manchester, maig del 2017)
  • Els nous atemptats a la UE per part dels terroristes gihadistes que segueixen algun d’aquests patrons, o una combinació d’aquests, són molt probables.
  • A més de l’augment dels atacs gihadistes, la preparació i execució s’han tornat menys sofisticats.
  • Sovint els terroristes gihadistes són actors solitaris, ja sigui preparant-se a si mateixos o facilitats pel seu entorn més immediat.
  • No obstant això, la propaganda en línia i la creació de nodes a través de les xarxes socials són encara mitjans essencials per reclutar, radicalitzar i recaptar diners. El coneixement sovint rudimentari de l’Islam fa que els atacants potencials siguin vulnerables a la influència i la manipulació.
  • Els atacs gihadistes recents van ser comesos principalment per terroristes domèstics, radicalitzats sense haver viatjat per unir-se a un grup terrorista a l’estranger. Entre la gran varietat d’atacants, alguns van ser coneguts per la policia, però no per activitats terroristes, i la majoria no tenien vincles directes amb cap organització gihadista.
  • La degradació de les anomenades “estructures organitzatives de l’Estat Islàmic” (IS) no implica una reducció de l’amenaça del terrorisme gihadista. Les activitats terroristes a la UE ordenades, guiades o inspirades per IS, Al-Qaida o altres organitzacions gihadistes continuen sent una possibilitat real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE lluita contra les amenaces híbrides

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Unió Europea ha d’afrontar greus amenaces, com la radicalització violenta, els atacs químics, els ciberatacs o les campanyes de desinformació. Totes tenen com a comú denominador desestabilitzar i posar en perill la nostra societat, però també minar els valors fonamentals de la UE.

Les amenaces híbrides són aquelles activitats, militars o no, que utilitzen mitjans més o menys convencionals i que provenen d’actors estatals o aliens a l’Estat amb la pretensió d’aconseguir uns objectius polítics específics. Són multidimensionals, combinen mesures coercitives i subversives tot utilitzant eines i tàctiques de diferent tipus. Aquestes amenaces s’orienten a les vulnerabilitats crítiques i pretenen crear confusió per dificultar una presa de decisions eficaç.

Els atacs híbrids poden adoptar formes diferents. Els ciberatacs a sistemes crítics d’informació mitjançant la interrupció de serveis crítics, la debilitació de la confiança en les institucions governamentals i l’aprofundiment de les divisions socials en són alguns exemples. Les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears distribuïdes per mitjans no convencionals es consideren dins d’una categoria pròpia com a conseqüència del dany potencial que poden causar.

Davant d’aquesta situació, la UE ha de millorar la capacitat per detectar en una fase primerenca les activitats malicioses i ha d’augmentar la capacitat de resiliència de les infraestructures crítiques, de les societats i de les institucions. La lluita contra les amenaces híbrides requereix l’acció ferma dels estats membres, així com l’estreta col·laboració amb els països socis i l’OTAN. Tot això resulta fonamental per millorar la capacitat de resistència i de recuperació davant dels atacs.

L’any 2015 es van identificar 22 àrees d’actuació, que abasten des de la sensibilització fins al foment de la resiliència. Algunes d’aquestes actuacions van ser les següents:

  • Crear un organisme que reculli informació i intel·ligència dels estats membres per informar els responsables de la presa de decisions.
  • Crear a Hèlsinki un Centre Europeu d’Excel·lència contra les amenaces híbrides per a la recerca i l’anàlisi que formi els estats de la UE i els aliats de l’OTAN.
  • Realitzar una comunicació estratègica i proactiva i fer el seguiment dels mitjans de comunicació per contrarestar les notícies falses.
  • Incrementar la resiliència en el sector energètic tot diversificant les fonts i rutes energètiques i promoure estàndards de seguretat.
  • Preparar simulacres de protecció civil per avaluar el grau de preparació en situacions de crisi.
  • Fer un abordatge de la desinformació en línia per a una internet més segura, prevenir les interferències a les eleccions i proporcionar una millor informació de la UE i de les seves polítiques.

Alguns reptes pendents apunten cap a la necessitat de millorar la detecció primerenca de les amenaces híbrides i incrementar les mesures contra les campanyes de desinformació; detectar activitats malicioses i el seu origen dins o fora de la UE, i comprendre la vinculació entre esdeveniments aparentment no relacionats. També cal millorar la preparació davant d’atacs químics, biològics, radiològics i nuclears, així com reforçar les mesures de ciberseguretat i contraintel·ligència.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’accés dels terroristes al comerç il·legal d’armes

Notes de seguretatDeixa un comentari

SAFTEEl projecte per a l’estudi de l’adquisició d’armes il·legals per part dels terroristes a Europa (SAFTE per les seves sigles en anglès) és un projecte internacional de recerca que va crear la Comissió Europea amb l’objectiu de lluitar contra l’accés dels grups terroristes al mercat il·lícit d’armes a Europa. L’estudi analitza el comerç il·legal d’armes a vuit estats europeus: Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, França, Itàlia, Holanda, Romania i el Regne Unit.

Aquest estudi vol contribuir a millorar l’experiència i el coneixement dels mercats il·legals d’armes a la UE; a conèixer les xarxes que utilitzen els terroristes per accedir a aquests mercats i les polítiques que han estat desenvolupant els estats membres per lluitar contra aquest fenomen, i a proposar noves polítiques per als estats estudiats i d’altres de la UE, amb l’objectiu de lluitar contra la venda il·legal d’armes i recollir les bones pràctiques que es detectin als estats membres perquè puguin servir a altres estats.

El març del 2018, s’han publicat els resultats dels treballs duts a terme durant el projecte. Aquests treballs han demostrat l’existència de diversos mercats il·lícits d’armes en el territori de la UE, cadascun amb les seves característiques i dinàmiques específiques. Aquests mercats han anat facilitant la connexió entre els grups criminals i els terroristes, provocant que els terroristes puguin accedir a armes de foc i fins i tot a material militar.

Les xarxes terroristes també poden involucrar-se en el desviament directe d’armes que inicialment són legals, a través de robatoris selectius d’armes de propietat estatal o privada. Això passa quan no troben el tipus específic d’armes de foc que busquen, ja sigui perquè no tenen les connexions criminals necessàries o perquè no n’hi ha disponibilitat al mercat il·legal d’armes.

L’estudi mostra coneixements força concrets sobre el tema, com, per exemple, que les armes que provenen de Croàcia són utilitzades principalment per grups que actuen a Holanda, Suècia, Alemanya i el Regne Unit, mentre que els grups que actuen a la resta d’Europa Occidental provenen de rutes a través d’Espanya. En cap cas l’estudi exclou la possibilitat d’origen de Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina.

Per lluitar contra aquestes activitats criminals, recomanen tenir una actitud proactiva per millorar el coneixement del tràfic il·legal d’armes, adaptar les polítiques i les normes reguladores sobre armes, i optimitzar les capacitats operatives i la cooperació, establint un nivell d’intercanvi a escala nacional, un altre a escala de la UE i un tercer a escala internacional.

Enllaç d’interès:

http://terrorism.flemishpeaceinstitute.eu/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La cara B de les polítiques contra l’extremisme violent

Notes de seguretatDeixa un comentari

El passat mes de febrer el Transnational Institute i els acadèmics Arun Kundnani i Ben Hayes van publicar l’informe The globalisation of Countering Violent Extremism policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society. El document fa un repàs de quines han estat les polítiques associades a la lluita contra l’extremisme violent (Countering Violent Extemism – CVE) i les seves conseqüències en l’àmbit del respecte dels drets fonamentals i el rendiment de comptes.

Les polítiques CVE pretenen ser una aproximació més progressista, holística i preventiva en contraposició a la naturalesa reactiva de l’anomenada guerra contra el terrorisme. Els primers a implantar-les van ser els Països Baixos i el Regne Unit (a mitjans de la dècada anterior), i posteriorment es van estendre a altres països europeus, als EUA i a institucions supranacionals com la Unió Europea i l’ONU.

Malgrat tot, els autors de l’informe consideren que els plantejaments de les CVE tenen diversos elements que generen controvèrsia. Tot i tenir una vocació holística i de cercar els factors subjacents a la violència radical, els promotors d’aquestes polítiques han apuntat com a causa principal la difusió d’una ideologia extremista com a factor detonant de la radicalització. Això fa que, tot i tenir un àmbit d’acció[1] amplíssim, es focalitzi especialment a controlar i erradicar la difusió del missatge, així com  a fer un esforç per modelar-lo.

Segons els autors, doncs, aquesta aproximació pot dur a una expansió de polítiques de vigilància i a un excés de zel que comporti censura a internet o a una criminalització de diferents col·lectius per una simple qüestió ideològica. A la vegada, tenint en compte que les CVE fan un gran esforç per involucrar diferents actors públics i privats, resulta gairebé impossible que els agents de la societat civil que treballen en aquest àmbit, però amb perspectives diferents, es distingeixin de les campanyes governamentals. I, finalment, les iniciatives CVE es duen a terme des d’àmbits públics d’execució de polítiques públiques, però lluny del control de les càmeres legislatives, de manera que deriven cap a un afebliment dels controls democràtics i de rendiment de comptes.[2]

En definitiva, els autors assenyalen el perill que la voluntat d’arribar a tots els àmbits socials per prevenir el radicalisme violent esdevingui finalment una eina d’enginyeria social i d’estigmatització si els elements de control democràtic i rendiment de comptes no es posen en pràctica.[3]

[1] Entre els tipus d’accions de les CVE hi trobem activitats de participació i divulgació, foment de capacitats i ajuda al desenvolupament, educació i formació, campanyes publicitàries i de relacions públiques i col·laboracions entre organismes policials i no policials.

[2] Els autors proposen diversos exemples, entre els quals, en l’àmbit de la Unió Europea, el Radicalisation Awareness Network (RAN) que, segons l’estudi, no sotmet la seva activitat a un control democràtic rellevant i manté de manera opaca la seva extensa xarxa d’afiliació.

[3] Els autors proposen fins a dotze punts per valorar si una política CVE s’ajusta als criteris democràtics i de drets fonamentals. En destacaríem una aproximació basada en el respecte als drets fonamentals, així com d’igualtat de gènere i de drets dels menors; un control democràtic i judicial; evitar tenir com a objectiu un sol col·lectiu racial o religiós que pugui incórrer en discriminació; evitar a la vegada intrusions en la privacitat o accions de censura i, finalment, no desbaratar els esforços de la societat civil en aquest camp.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit dotarà la policia de més poders per fer front al terrorisme

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2017, la Gran Bretanya va patir tres atacs terroristes. Al març, a Londres, van tenir lloc els fets del pont de Westminster i el Parlament britànic; al juny, els del pont de Londres i el Borough Market, i al maig, a Manchester, l’atac al final d’un concert de l’artista americana Ariana Grande. Aquests atemptats van causar la mort de 35 persones.

Òbviament, aquests esdeveniments continuats han obert un debat a la societat britànica sobre el procés de radicalització i sobre les mesures per detectar-la. En aquest debat, el govern britànic vol canviar el marc legislatiu per donar més poders als serveis d’intel·ligència (MI5) i a la policia per tal de prevenir nous episodis terroristes.

L’MI5 informa que hi ha més de 23.000 casos a vigilar, però que només se n’investiguen 3.000. A més, segons les dades del govern britànic, l’amenaça terrorista ha augmentat des del 2011, quan es va publicar l’estratègia contra el terrorisme.

La nova proposta governamental, segons la majoria de la premsa britànica, donarà el poder a l’MI5 per poder treballar i coordinar les actuacions amb la policia i la resta dels serveis implicats, ja sigui en l’àmbit nacional com local. L’objectiu és poder posar els sospitosos de radicalització sota supervisió.

Es vol augmentar el temps a la presó, com ja va anunciar el govern britànic, i es proposa fer un intens seguiment fins i tot quan la persona hagi complert la pena imposada. També es fa una crida a professors, metges i altres líders de la comunitat perquè informin de qualsevol sospita de radicalització que puguin detectar.

L’objectiu, segons la Ministra d’Interior, és no deixar espai per al terrorisme, impedint el reclutament per mantenir segures les famílies i la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Impacte creixent del paper de les armes de destrucció massiva en el terrorisme

Notes de seguretatDeixa un comentari

Al llarg de la història moderna, les armes de destrucció massiva (ADM) han tingut un paper rellevant i la comunitat internacional ha fet molts esforços per minimitzar el risc tan elevat que suposen, ja que comporten un gran impacte polític, econòmic i de seguretat a escala global.

El col·lectiu QBRNE[1] fa referència a la col·lectivitat d’actes terroristes duts a terme amb materials químics, biològics, radioactius, nuclears i explosius. Segons apunta la Interpol, ja l’any 1994, Ossama Bin Laden, líder del grup terrorista Al-Qaeda, feia una crida als seguidors gihadistes per a l’adquisició d’ADM com a deure religiós. En la mateixa línia, els últims anys el grup terrorista Estat Islàmic ha intentat aconseguir materials químics i biològics.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va donar avís del risc creixent que grups terroristes obtinguin armes de destrucció massiva durant la reunió del 28 de juny de l’any passat, en la qual es va remarcar l’ús recent d’armes químiques per part d’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. La Guerra de Síria, que compleix ja el seu vuitè any, ha provocat un gran impacte mediàtic i internacional a causa dels atacs indiscriminats duts a terme amb armes químiques. El terrorisme, que cada vegada té més interès a posseir aquest tipus d’armes, té per objectiu culminar un dels punts essencials que requereix la seva activitat: la propagació del terror.

Així doncs, la Interpol se serveix de tres pilars per intentar fer front a aquesta situació:

  • Intercanvi d’informació i avaluació de l’amenaça a través d’un informe mensual
  • Formació i capacitació als estats membres quant al col·lectiu QBRNE
  • Suport operatiu i d’investigació en cas d’atac o incident

La cooperació internacional es converteix en el pilar fonamental per enfrontar-se a aquest fenomen. És de vital importància per garantir l’estabilitat internacional, tenint en compte la magnitud de l’amenaça que les armes de destrucció massiva suposen, i la vocació de superació i innovació dels grups terroristes actuals.

1. El col·lectiu NBRQ fa referència a les Armes de Destrucció Massiva en la seva vessant química, biològica, radiològica i nuclear. En el fenomen terrorista s’afegeix també l’arma de tipus “Explosiva”. Les ADM són armes molt destructives i amb un gran nivell de mortalitat per a la població si aquestes s’usen.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français