La Comunitat Valenciana avança en la construcció d’un sistema de policia

València

La publicació el passat mes de febrer de la Llei de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències ja indicava una aposta per la construcció d’un sistema integrat de seguretat que superés els compartiments estancs tradicionals (policia, bombers, protecció civil…).[1] Recentment la Generalitat Valenciana ha fet un pas més en aquesta construcció sistèmica en l’àmbit de la policia amb l’aprovació de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.[2] Aquest text introdueix diversos mecanismes que intenten construir un sistema a partir de les policies locals existents (i en alguns casos, incloent-hi la resta de policies que actuen en el seu territori).

Així, per exemple, entre les funcions que integren la competència de coordinació de les policies locals hi inclou l’establiment d’una xarxa de transmissions que no només enllaci els diferents cossos de policia local, sinó que permeti també l’accés a les bases de dades en matèria de seguretat desenvolupades pel Ministeri de l’Interior; l’establiment d’un sistema d’informació recíproca entre els diferents cossos de policia local; l’impuls de la coordinació i la col·laboració interadministrativa per a la millora de la prestació dels serveis de seguretat pública en àmbits supramunicipals o de serveis mancomunats, així com el disseny de un pla territorial de seguretat local, funcions totes elles que estan pensades per facilitar l’actuació sistèmica i coherent dels cossos de policia.

A més, preveu diversos òrgans que han de contribuir a la homogeneïtat i la coordinació, entre els quals:

a) L’Institut Valencià de Seguretat i Emergències, que, per exemple, farà convocatòries anuals de proves físiques i psicotècniques per a l’accés a les policies locals, que tindran una validesa de dos anys. Així, totes aquelles persones que vulguin presentar-se a les convocatòries de places de policia local hauran de superar aquesta “fase prèvia”, que garantirà que tots els candidats compleixin exactament els mateixos requisits.

b) L’Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana, com a fòrum de debat, difusió i estudi de problemàtiques de seguretat, del qual formen part membres tant de les policies locals com la unitat adscrita, del CNP, la Guàrdia Civil i del col·legi de criminòlegs.

c) El Comitè d’Assumptes Interns, que té entre les seves funcions col·laborar amb les policies locals en el control de la legalitat dels seus agents.

d) Consells supramunicipals de coordinació de les policies locals.

e) Promoció dels membres de les policies locals en altres cossos de la comunitat diferents del seu, obligant a la reserva de places per a aquesta mobilitat.

f) Obligatorietat que les policies locals disposin de recursos materials i humans suficients per a la seva autorització i posada en marxa.

g) Acords intermunicipals per reforçar els cossos de policia que, de manera temporal, ho necessitin.

Finalment, com a novetats destacables, la Llei opta per una estructura organitzativa de les policies més plana (entre dues i sis categories depenent del nombre d’habitants del municipi), explicita la possibilitat d’encarregar instrucció d’expedients (en cas de faltes greus i molt greus) a funcionaris d’altres policies locals, regula la segona activitat de manera detallada i promou activament la igualtat de gènere a tots els nivells, ja que obliga aquelles policies que tinguin menys d’un 40% de dones a reservar en les properes convocatòries un 30% de les places per a dones.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Les mesures de seguretat a la primera residència a França

33-facade-504410_1280Entre el 2007 i el 2015, prop de 148.000 persones residents a França van participar en una de les nou enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité que coordina l’Institut Nacional d’Estadística i d’Estudis Econòmics (INSEE). L’enquesta incorpora un mòdul sobre els elements de seguretat a l’habitatge principal: les alarmes, les càmeres, els panys digitals, les portes blindades o els panys reforçats. Altres elements utilitzats són la presència d’un gos o de personal de seguretat.

Els dispositius de seguretat a la primera residència

Un 67% de les persones enquestades declara disposar d’algun sistema de seguretat al domicili habitual. D’aquest grup, un 39% disposen d’un únic sistema de seguretat, un 23% disposen de dos sistemes i un 5% de tres sistemes o més.

El nombre de sistemes de seguretat instal·lats a la primera residència també influeix en la tipologia:

  • Si només s’hi ha instal·lat un sistema de seguretat, en un 55% dels casos és una porta blindada; en un 40%, un pany digital, i en un 5%, altres dispositius, principalment càmera o alarma.
  • Si hi ha instal·lats dos sistemes de seguretat, la combinació més freqüent és la de porta blindada més pany digital en un 79% dels casos. La porta blindada més alarma és la solució adoptada per un 13% dels enquestats.
  • Amb tres sistemes o més de seguretat, un 38% de les persones enquestades combinen una porta blindada, un pany digital i una alarma, mentre que un 30% disposen de porta blindada, un pany digital i una càmera.
  • Un 16% declaren disposar de quatre elements de seguretat a la residència principal.
  • Un 10% de les persones enquestades declaren que un conserge o personal de seguretat resideix al lloc objecte de protecció.
  • I, finalment, prop d’un 23% declaren tenir un gos. Si bé és cert que, per àmplia majoria, declaren tenir-lo per entreteniment (72%), un 5% reconeixen que el tenen per seguretat i un 23% per ambdues raons.

Dispositius de seguretat més utilitzats a França a la primera residènciaenquesta-cadre-de-vie-et-securiteFont: Enquesta Cadre de vie et sécurité 2007 a 2015. INSEE-ONDRP-SSM-SI

Menys mesures de seguretat en àrees rurals, als habitatges de lloguer i quan els ocupants pertanyen a classes modestes

Per tal d’analitzar aquest tema amb més perspectiva, resulta interessant creuar tres elements d’anàlisi: el tipus d’habitatge, el règim d’ocupació que se’n fa i el lloc o àrea de residència. Aquestes són algunes de les conclusions:

  • A les zones rurals, els habitatges no equipats amb mesures de seguretat estan sobrerepresentats, independentment del tipus d’habitatge (casa o apartament) i del règim d’ocupació (en lloguer o en propietat). Les cases en règim de lloguer que no disposen de cap dispositiu de seguretat superen les que sí en disposen.
  • Zones urbanes:
  1. Els apartaments en propietat estan relativament millor equipats i estan sobrerepresentats els que disposen d’almenys dos dispositius de seguretat. L’opció de porta blindada i de pany digital representa el 96% dels habitatges que combinen dos dispositius de seguretat.
  2. Les cases en propietat presenten una situació dual: algunes estan relativament desproveïdes de sistemes de seguretat i d’altres estan molt equipades, amb tres dispositius o més. Entre les més equipades, un 45% combinen la porta blindada, el pany digital i l’alarma. Aquesta situació dual sembla estar relacionada amb dos factors: la importància del nucli poblacional i el nivell de vida de les persones residents.
  3. Els apartaments en lloguer estan mitjanament equipats amb mesures de seguretat, ja que un 88% disposen d’un sol sistema de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français