Fins a començaments d’octubre del 2018, s’han aprovat diverses propostes legislatives presentades per la Comissió, però encara queden nombrosos expedients importants que haurien de tramitar-se abans de les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019. És, per tant, la Comissió la que demana que s’accelerin aquests treballs i s’adopti amb rapidesa el que queda pendent dels expedients prioritaris de seguretat. Sobretot, el que es defineix a la Declaració conjunta i a les noves mesures proposades pel president Juncker en el seu Discurs sobre l’estat de la Unió del 2018.

Durant els darrers tres anys, la Comissió ha adoptat mesures per reforçar la seguretat a la UE i a les seves fronteres exteriors. Les temptatives d’atemptat terrorista, l’ús d’armes químiques als carrers d’un estat membre i, més recentment, el ciberatac avortat a la seu central d’una organització internacional posen de manifest que Europa continua sent un objectiu i, per tant, que cal millorar la seguretat i la resiliència col·lectives. Cal aprofundir, doncs, en els aspectes següents:

• Protegir els europeus a la xarxa. Tenint en compte les darreres operacions cibernètiques hostils, és imprescindible que totes les propostes legislatives s’ultimin amb caràcter prioritari. A més, amb la finalitat d’assegurar-se que les plataformes d’internet no s’utilitzin per difondre continguts terroristes en línia, cal que el Parlament Europeu aprovi l’obligació de suprimir continguts d’aquest tipus en el termini d’una hora.
• Interoperabilitat dels sistemes d’informació de la UE: cal permetre que els sistemes d’informació de la UE en matèria de seguretat, migració i gestió de les fronteres funcionin junts de forma més eficaç i millori, així, la seguretat de la informació. També caldria modernitzar el Sistema Europeu d’Informació d’Antecedents Penals (ECRIS), Eurodac i el Sistema d’Informació de Visats (VIS).
• Lluita contra la delinqüència transfronterera: la Comissió insta el Consell Europeu i el Parlament a ampliar la competència de la Fiscalia Europea per tal que pugui abastar la investigació de delictes terroristes transfronterers i també les propostes de la Comissió sobre proves electròniques, per ajudar tant la policia com les autoritats judicials.
• Reforç de les fronteres: es demana que s’aprovin les eines necessàries per garantir la gestió eficaç de les fronteres exteriors, tals com l’Agència Europea de Fronteres i Costes, les normes de la UE en matèria de retorn i l’Agència d’Asil de la UE.

Per recolzar els esforços dels estats membres amb vista a millorar la seguretat de la UE, la Comissió va assignar un finançament de la seguretat de 70 milions d’euros per al període 2018-2019, repartits de la manera següent:

• Lluita contra la radicalització: 5 milions d’euros.
• Lluita contra amenaces QBRN, restricció a l’accés a explosius casolans i protecció dels espais públics i les infraestructures crítiques: 9,5 milions d’euros.
• Suport a l’aplicació de normes vigents com el Registre europeu de noms de passatgers: 1,5 milions d’euros.
• 100 milions d’euros a càrrec de les Accions Urbanes Innovadores com, per exemple, la protecció dels espais públics.

Enllaços d’interès:

• Orientacions polítiques del president Juncker
• Discurs sobre l’estat de la UE de 12 de setembre del 2018
• Declaració conjunta sobre les prioritats legislatives de la UE per al període 2018-2019
• Agenda Europea de Seguretat
• Unió de la Seguretat 

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Colòmbia ha conegut una disminució important de la violència i un fort descens dels homicidis els darrers 25 anys.

Esdeveniments com la caiguda de Pablo Escobar l’any 1993 i del càrtel de Cali l’any 1995 van permetre sufocar la violència de les bandes més perilloses. La desmobilització de grups paramilitars armats també va contribuir-hi.

D’altra banda, Colòmbia va apostar per un nou enfocament: la violència com un problema de salut pública. La prevenció s’articula a partir de la creació de serveis públics i no utilitzant la repressió policial. Els alcaldes de ciutats com Cali, Bogotà i Medellín es van inspirar en l’explotació de les dades i en mètodes orientats a la investigació àmpliament utilitzats pels professionals de la salut.

L’experiència exitosa de tres ciutats

Cali

L’any 2002, l’alcalde Rodrigo Guerrero va enfocar el problema de la violència com una epidèmia, i va intentar cartografiar el brot de la violència i com aquesta es transmetia a partir de l’explotació de les dades.

La recopilació de les dades sobre homicidis i sobre els llocs concrets on s’havien comès va permetre elaborar mapes de criminalitat. Les represàlies del càrtel i els enfrontaments territorials no explicaven totalment l’increment de la taxa d’homicidis, molt elevada a determinades hores i llocs: els caps de setmana de cobrament de la paga i a  primeres hores de la matinada del dissabte i del diumenge a prop dels clubs d’oci nocturn. L’estudi de les dades suggeria que l’excessiu consum d’alcohol i la disponibilitat d’armes de foc tenien conseqüències mortals.

La notable disminució de la taxa d’homicidis d’un 35% als barris va ser possible gràcies a la prohibició de portar armes de foc el cap de setmana de cobrament de la paga i a les restriccions a la venda d’alcohol.

Medellín

Segona ciutat de Colòmbia, va liderar un projecte urbanístic conegut com “acupuntura urbana” que, a partir del disseny urbanístic, pretén solucionar problemes socials. A un barri marginal, s’hi va instal·lar un telefèric. Aquesta mesura va ser molt important perquè proporcionava mobilitat als residents, que podien trobar feina i se sentien més inclosos a la ciutat. També es van fer inversions en serveis bàsics, especialment en biblioteques i escoles. Les millores en educació i en mobilitat van contribuir a reduir la taxa d’homicidis, des del rècord mundial de 380 homicidis per cada 100.000 persones de la dècada dels 90 fins als 20 homicidis de l’any 2015.

Bogotà

La capital també va implementar mesures inspirades en polítiques de salut pública. Van millorar o van destruir espais que s’havien transformat en focus d’activitat criminal, i van invertir en espais públics que fomentessin un sentit de pertinença i d’inclusió positiva entre els residents. Un dels seus alcaldes, Antanas Mokus, va intentar canviar normes de comportament a través de programes i de campanyes que emfasitzaven el respecte mutu i la importància de la vida. La taxa d’homicidis va caure de 80 homicidis per 100.000 l’any 1993 a 16,7 per 100.000 l’any 2018.

Les experiències exitoses de Cali, Bogotà i Medellín van ser possibles gràcies a la visió dels seus líders polítics. La modificació de la Constitució colombiana l’any 1991 va transferir més poder a les autoritats locals, que podien ser més creatives i experimentar. Al final de la dècada del 2000, el lideratge d’aquests polítics locals va inspirar canvis en les polítiques del país: la revolució de les dades havia arribat als nivells més alts de la política governamental.

Lliçons apreses

La perspectiva de salut pública per gestionar la criminalitat té un gran potencial. La implicació dels investigadors, els professionals de la salut i els treballadors socials va permetre noves aproximacions a un vell problema.

L’espai urbà influencia els patrons delinqüencials i un millor disseny urbanístic pot estimular millors conductes; la inversió en infraestructures pot transformar problemes socials.

Les reformes en les organitzacions policials: el combat de la corrupció, la capacitació dels policies en l’explotació de dades, la focalització sobre les dinàmiques de la criminalitat local i la intensificació de la col·laboració comunitària van ser clau en el descens de la criminalitat a Colòmbia.

Enllaços d’interès

“Treating violence like a disease helped cut Colombia’s murder rate by 82%. Public health approaches could save hundreds of thousands of lives” by Edward Siddons

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français