Actualment internet ens obre un món immens de contingut informatiu al qual estem exposats constantment. Les informacions apareixen sense parar a les plataformes digitals, entre les quals destaquen les xarxes socials i de missatgeria instantània. Entre tant transvasament d’informació, nombrosos usuaris difonen fake news [1].

Les notícies falses tenen per objectiu la transmissió d’informació totalment o parcialment falsa. Es poden elaborar a partir de continguts falsos que no tenen cap relació amb un fet real, a partir de continguts reals tergiversats per obtenir un significat diferent, o amb informacions extretes de webs satírics o a partir de la construcció de notícies falses que després es difonen com a reals.

Casos assenyalats

A punt de les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016, es va llançar una fake new per perjudicar la imatge de la candidata demòcrata en la qual, suposadament, Wikileaks confirmava que Hillary Clinton era responsable de la venda d’armes al grup terrorista Estat Islàmic. Aquest fet, que va tenir lloc un mes abans de la celebració de les eleccions, va suposar un cop dur per al partit demòcrata i va poder influir en l’opinió pública dels ciutadans del país.

A Espanya, notícies falses com la del retorn del servei militar obligatori van causar l’enrenou dels usuaris a les xarxes, que es posicionaven en contra d’aquesta mesura. La notícia, que es desmentia posteriorment a través de ‘Maldito Bulo’ [2], per exemple, va mantenir els ciutadans en una situació d’incertesa que es va estendre ràpidament a través de les plataformes informatives.

Així mateix, hi ha àmplia presència de fake news en qüestions de gènere. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va emetre l’informe 13/2018 el mes de març, que presentava un estudi sobre les fake news que es llancen a la xarxa sobre qüestions de gènere i feia l’anàlisi de diverses notícies. Algunes d’aquestes van ser: ‘El govern d’Islàndia pagarà als homes que es casin amb una dona islandesa’, ‘La Universitat d’Oxford donarà més temps a les dones per fer els exàmens’ o ‘Científics saudites confirmen que la dona és un mamífer però no és humana’. L’informe conclou afirmant que les notícies falses construeixen arguments que susciten la inferioritat de les dones, discursos contraris a les polítiques de gènere i elements que desautoritzen moviments per la igualtat de les dones.

Possibles afectacions de les fake news

Les fake news, que tenen protagonisme en diferents àmbits com la política o l’economia, entre d’altres, incideixen en el modus vivendi, els estats d’opinió i les decisions de la població, ja que tenen un alt grau de viralitat i expandeixen continguts que es consumeixen al moment, en qualsevol lloc, a través de la connexió a internet. Si poden afectar el resultat d’unes eleccions, contrarestar determinades polítiques o crear incertesa entre la població, de quina manera impacten les fake news en la seguretat? Seria convenient que accedissin a l’agenda legislativa estatal o seria millor crear un manual de bones pràctiques global per educar els ciutadans en el consum d’informació verídica i contrastada? Són els nous escenaris que s’obren davant l’era d’internet, la globalització i les noves tecnologies, que evolucionen cada vegada més ràpid tant en quantitat com en qualitat.

[1] Fake new: Informació totalment o parcialment falsa que s’adopta com a notícia i és present en plataformes de diferents tipologies.

[2] Maldito Bulo: Part del projecte periodístic de maldita.es a fi de donar eines als lectors a través de les quals puguin distingir una fake new.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français