Continua el descens de les detencions de menors d’edat als Estats Units per delictes violents

La xifra de joves –de 0 a 17 anys– detinguts per la policia dels Estats Units per cometre delictes violents –assassinats, homicidis, robatoris amb violència, etc.– continua el seu descens d’ençà de l’any 2000. Durant l’any 2020, la xifra de detencions per delictes violents comesos per joves va arribar a un nou mínim, un 78% per sota del pic de 1994, i la meitat del nombre deu anys abans.

Els homes van representar el 80% de totes les detencions de joves per delictes violents l’any 2020, però la seva proporció de detencions per assassinats (92%) i robatoris (88%) va ser molt més elevada.

La franja de joves d’entre 16 i 17 anys representa més de la meitat (55%) de tots els joves detinguts, però en l’il·lícit d’assassinat van representar el 76% de totes les detencions.

Els joves blancs van representar gairebé la meitat (49%) de totes les detencions juvenils i el 57% de les detencions de joves per agressions greus.

Durant l’any 2020, s’estima que hi va haver 424.300 detencions de menors de 18 anys, un 38% menys que la xifra corresponent a l’any 2019 i la meitat del nombre de detencions 5 anys abans.

En general, les detencions de menors de 18 anys van representar el 7% de totes les detencions per delictes violents, una disminució de 7 punts percentuals respecte de l’any 2019, que va ser del 14%.

Durant l’any 2020, els joves entre els 18 i els 24 anys van representar el 19% de totes les detencions i el 21% de les detencions per delictes violents.

Encara que les detencions de joves per robatori i agressions han anat en declivi, les detencions per assassinat han augmentat des que s’havia assolit el punt més baix l’any 2012. Això sí, la xifra de detencions per delictes violents amb joves va disminuir un 56% entre els anys 2010 i 2020. La menor disminució va ser en el capítol dels robatoris, que marca un descens del 24%, mentre que entre els adults la disminució va ser del 5%. I les detencions de joves per agressions greus van caure un 29%, mentre que les detencions d’adults van augmentar al voltant d’un 1%.

Malgrat tot, és important tenir en compte que l’any 2020 va ser l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i, a més, cal subratllar que un sol delicte pot comportar la detenció de més d’una persona. Això últim pot haver afectat les polítiques, els procediments i la situació de recollida de dades, on moltes detencions que resulten d’un sol delicte són relativament habituals.

A més, les ordres de quedar-se a casa i el tancament d’escoles probablement van evitar increments de comportaments que infringeixen les lleis juvenils. Per aquests motius, s’haurien de relativitzar les xifres de detencions i no cridar l’atenció de les forces de l’ordre respecte de l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Comissió sobre Violència Juvenil d’Anglaterra i Gal·les identifica sis àrees clau d’intervenció

Youth Violence Comission - Interim Report July 2018L’informe provisional d’aquesta comissió -a l’espera del definitiu, que veurà la llum a la tardor-, elaborat a partir dels resultats del treball de la comissió fins ara -que inclou enquestes, entrevistes amb joves afectats, pares, policies, assistents socials, líders comunitaris i altres experts-, apunta sis àrees clau d’actuació per tal d’atacar les causes que afavoreixen l’ús de la violència entre els joves. Són les següents:

  • Desenvolupar un model nacional de salut pública. Ratifiquen els principis seguits a Escòcia, on el tractament de la violència juvenil ha rebut un tractament epidemiològic (seguint el model de tractament de la violència per part de l’Organització Mundial de la Salut). És molt important, remarca, que aquesta aproximació sanitària al problema requereix que tot el sistema integri aquest canvi cultural i que compti amb un consens polític suficient.
  • Centrar-se en els anys de la infància i en la intervenció més precoç possible. Han trobat evidències de la importància de les experiències infantils de violència física, sexual, emocional, abusos, desatenció o bé créixer amb pares drogoaddictes en l’aparició de conductes violentes en els joves i adolescents. Haver viscut o sofert violència en els primers anys de la seva vida els fa considerar la violència com una cosa habitual i banalitzar-la (un percentatge gens menyspreable de joves violents manifesta haver-se sentit insegurs a casa).
  • Reformar els serveis d’atenció als joves. Implicaria establir una política nacional de joventut que hi servís de marc, la revisió de la distribució dels fons -un increment dels casos de malaltia mental i comportaments desordenats ha coincidit amb una reducció del finançament posat a disposició d’aquests serveis i s’han finançat massa projectes a curt termini-, així com fomentar la intervenció dels grups religiosos. Creuen que els qui anomenen líders de fe –capellans, pastors, etc.- estan en condicions de fer una contribució positiva a la prevenció de la violència juvenil.
  • Incrementar el suport a les escoles. Cal intentar reduir a zero el fracàs escolar. Els alumnes que són exclosos del sistema educatiu perquè obtenen resultats ineficients presenten un percentatge força més alt de comportaments violents que els que completen el cicle formatiu. Assenyalen la rellevància de revisar com es distribueixen els consells sobre els perfils curriculars que ha de seguir cada infant, d’ensenyar qüestions entorn del sexe i de les habilitats relacionals dels alumnes, i d’integrar millor els diversos serveis existents a les escoles (assistents socials, psicòlegs, etc.).
  • Augmentar les oportunitats d’accés al treball. Les escoles haurien d’ensenyar als nens les habilitats i els coneixements que els facilitaran l’accés al mercat de treball. Els centres de tractament de joves haurien d’elevar les aspiracions dels joves i deixar de considerar que només poden accedir a treballs poc qualificats. Un increment dels aprenentatges a disposició dels joves els ajudaria a trencar amb el cicle d’atur que molt sovint és tradicional a la seva família.
  • Aprofundir en les estratègies de policia comunitària i revisar les polítiques relatives al consum de drogues. L’informe remarca que l’enquesta passada als joves mostrava que un 46% no recorreria a la policia encara que tinguessin por de ser víctimes d’un delicte. Fora important que cada centre escolar tingués un policia en concret com a punt de referència per als seus estudiants. També caldria tenir en compte que els joves que consumeixen algun tipus de drogues presenten una tendència més alta a comportaments violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Controls d’identitat als joves a París

36-jeunes-parisRecentment s’ha publicat un estudi sobre el perfil dels joves detinguts a París. L’estudi parteix d’una enquesta adreçada als joves que es va dur a terme l’any 2010 en el marc de la convocatòria de la defensa i la ciutadania [1]. L’Observatori Francès de les Drogues i les Toxicomanies (OFDT) aprofita sempre la convocatòria per fer una enquesta sobre el consum de substàncies psicoactives entre els joves. En l’edició del 2010, l’Ajuntament de París va finançar una ampliació de l’enquesta adreçada a esbrinar els índexs de sol·licituds policials d’identificació de joves, així com les característiques dels que són objecte d’aquesta mesura.

La primera conclusió de l’enquesta ens mostra una dada coneguda: la policia atura els joves per identificar-los amb més freqüència que la resta de la població (un 28% de joves davant d’un 16% del total d’entrevistats). La majoria de joves són homes, no estan escolaritzats, tendeixen al sobrepès, tenen poca confiança en la policia, han consumit alcohol o cànnabis i han estat implicats prèviament en una baralla.

A partir de les dades, es configuren dos grans grups de joves a qui la policia atura amb més freqüència:

Al primer grup se’ls anomena epicuris desafiants. Es tracta de joves a qui controlen a l’espai públic el doble de vegades que a la resta. Són majoritàriament homes, amb amics sobretot masculins, i que surten, com a mínim, un cop per setmana (a tota mena d’indrets). La majoria de les vegades els pares no saben els llocs que freqüenten els seus fills. Viuen en barris majoritàriament amb un bon nivell econòmic (estan orgullosos de viure-hi) i els seus pares solen ser professionals liberals. Acostumen a consumir molt de tabac (77%) i alguns també alcohol i cànnabis. Normalment tenen algun antecedent per alguna baralla o per algun tipus d’agressió. No tenen un bon concepte de la policia i els agrada enfrontar-s’hi.

El segon grup no està tan sobrerepresentat (joves a qui controlen només un 1,6% més que a la mitjana). La majoria viuen en barris populars de la ciutat que no els fan sentir-se orgullosos, ja que solen tenir problemes de drogues, de delinqüència o d’inseguretat. Els homes també estan sobrerepresentats, però les seves amistats són fonamentalment femenines. No acostumen a declarar tenir gaires amics. Surten menys que els anteriors i consumeixen poc alcohol o drogues. La família sol saber els llocs que freqüenten els seus fills i a tenir sobrepès o obesitat.

Les característiques del grup de joves que no són sotmesos a controls inferiors són: es tracta majoritàriament de dones, cursen algun tipus d’estudis, estan orgulloses dels barris on viuen i consumeixen poc alcohol i pràcticament cap droga. Reben com a mínim 100 euros a la setmana com a diner de butxaca. No els agrada enfrontar-se a la policia. Algunes viuen en barris populars, però d’altres en barris intermedis i benestants. Freqüentment els pares (o alguns, si més no) tenen una professió liberal. No acostumen a tenir antecedents per cap tipus de baralla.

Precisament el fet d’haver estat prèviament involucrat en una baralla o consumir drogues són factors que tenen una gran influència a l’hora de facilitar els controls policials sobre els joves.

[1] Convocatòria que fan a França als joves en edat militar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français