Recentment s’ha publicat un estudi sobre el perfil dels joves detinguts a París. L’estudi parteix d’una enquesta adreçada als joves que es va dur a terme l’any 2010 en el marc de la convocatòria de la defensa i la ciutadania [1]. L’Observatori Francès de les Drogues i les Toxicomanies (OFDT) aprofita sempre la convocatòria per fer una enquesta sobre el consum de substàncies psicoactives entre els joves. En l’edició del 2010, l’Ajuntament de París va finançar una ampliació de l’enquesta adreçada a esbrinar els índexs de sol·licituds policials d’identificació de joves, així com les característiques dels que són objecte d’aquesta mesura.
La primera conclusió de l’enquesta ens mostra una dada coneguda: la policia atura els joves per identificar-los amb més freqüència que la resta de la població (un 28% de joves davant d’un 16% del total d’entrevistats). La majoria de joves són homes, no estan escolaritzats, tendeixen al sobrepès, tenen poca confiança en la policia, han consumit alcohol o cànnabis i han estat implicats prèviament en una baralla.
A partir de les dades, es configuren dos grans grups de joves a qui la policia atura amb més freqüència:
Al primer grup se’ls anomena epicuris desafiants. Es tracta de joves a qui controlen a l’espai públic el doble de vegades que a la resta. Són majoritàriament homes, amb amics sobretot masculins, i que surten, com a mínim, un cop per setmana (a tota mena d’indrets). La majoria de les vegades els pares no saben els llocs que freqüenten els seus fills. Viuen en barris majoritàriament amb un bon nivell econòmic (estan orgullosos de viure-hi) i els seus pares solen ser professionals liberals. Acostumen a consumir molt de tabac (77%) i alguns també alcohol i cànnabis. Normalment tenen algun antecedent per alguna baralla o per algun tipus d’agressió. No tenen un bon concepte de la policia i els agrada enfrontar-s’hi.
El segon grup no està tan sobrerepresentat (joves a qui controlen només un 1,6% més que a la mitjana). La majoria viuen en barris populars de la ciutat que no els fan sentir-se orgullosos, ja que solen tenir problemes de drogues, de delinqüència o d’inseguretat. Els homes també estan sobrerepresentats, però les seves amistats són fonamentalment femenines. No acostumen a declarar tenir gaires amics. Surten menys que els anteriors i consumeixen poc alcohol o drogues. La família sol saber els llocs que freqüenten els seus fills i a tenir sobrepès o obesitat.
Les característiques del grup de joves que no són sotmesos a controls inferiors són: es tracta majoritàriament de dones, cursen algun tipus d’estudis, estan orgulloses dels barris on viuen i consumeixen poc alcohol i pràcticament cap droga. Reben com a mínim 100 euros a la setmana com a diner de butxaca. No els agrada enfrontar-se a la policia. Algunes viuen en barris populars, però d’altres en barris intermedis i benestants. Freqüentment els pares (o alguns, si més no) tenen una professió liberal. No acostumen a tenir antecedents per cap tipus de baralla.
Precisament el fet d’haver estat prèviament involucrat en una baralla o consumir drogues són factors que tenen una gran influència a l’hora de facilitar els controls policials sobre els joves.
[1] Convocatòria que fan a França als joves en edat militar.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Quan es fa referència a joves no he sabut identificar si aquest impacte te gènere. Si el te cal analitzar fins a quin punt i si no el te tambe és interessant saber-ho.
Bon dia Alba. Gràcies per seguir-nos i pel comentari. L’estudi es basa en controls d’identitat als joves a París, però tot i així, fa distincions de gènere quan es refereix a determinades tipologies de grups de joves urbans: expressa que alguns d’aquests grups són majoritàriament homes o dones o que els homes estan sobre representats mentre que les amistats d’aquests són exclusivament femenines.