Espectadors prosocials contra la violència discriminatòria

help-164755_960_720Abans de començar, deixeu-nos preguntar quelcom. Quantes vegades enguany heu estat testimonis d’algun tipus de discriminació als carrers de la vostra ciutat?  Potser, si haguéssiu sabut que en més del 80% de les ocasions, amb menys de 10 segons d’intervenció n’hi ha prou per evitar la victimització, hauríeu decidit convertir-vos en un espectador prosocial.[1]

La teoria de l’espectador, fusionant la psicologia i la criminologia,  pretén entendre les motivacions que hi ha darrere de la intervenció o la no-intervenció d’un espectador, que és, per definició, el testimoni d’un esdeveniment en el qual no està directament implicat. A l’hora d’entendre aquest comportament, s’identifiquen, en la literatura, diferents etapes en el procés de decisió:  en primer lloc, s’ha de percebre l’esdeveniment; llavors l’espectador ha d’interpretar-lo i entendre que es tracta d’un fet conflictiu; el següent pas és assumir-ne la responsabilitat i prendre la decisió d’intervenir, i finalment, l’espectador ha de disposar de la capacitat d’intervenir.

Aquest procés és important especialment a l’hora de posar en pràctica la teoria, ja que estudis recents demostren que els Programes d’intervenció d’espectadors[2] tenen un impacte considerable en la prevenció primària de la violència sexual i domèstica. Als Estats Units, la teoria ha permès desenvolupar diversos programes de prevenció de les agressions sexuals en campus universitaris,  atès que la violència masclista s’interpreta, en la teoria, com a causa i conseqüència de la desigualtat de gènere, i, tanmateix, les estratègies efectives de prevenció de la violència han de tenir com a objectiu canviar les actituds i els comportaments arrelats a aquesta desigualtat.

Posteriorment, el Regne Unit va començar també a desenvolupar estratègies de prevenció primària sota aquestes premisses per lluitar contra la violència sexual i de gènere a les universitats i, més recentment, contra la violència discriminatòria a l’espai públic. A finals de l’any 2017, Shamsher Chohan, directora del Communities Inc, va presentar la iniciativa “Love not Hate” dins del projecte Building Stronger Communities, en una sessió Zoom de la Conferència Seguretat, Democràcia & Ciutats, celebrada a Barcelona, on el paper dels espectadors prosocials esdevé fonamental per prevenir i combatre els delictes d’odi. El programa, amb seus a Nottingham i Bassetlaw, ofereix mecanismes a la ciutadania per fomentar el compromís dels bystanders amb la prevenció de la violència discriminatòria a través de la creació d’un entorn més segur per a tothom, estimulant la cohesió social i la denúncia. Per aquest motiu, la institució ofereix formació gratuïta per a tots aquells membres actius (individus i organitzacions) de la comunitat interessats a adquirir coneixements i un major enteniment dels delictes d’odi (communitiesinc.org.uk, 2017), fonamentals a l’hora de percebre i interpretar els actes discriminatoris. D’altra banda, a través de Community Cohesion Activities, la iniciativa fomenta la interacció i el diàleg, generant cohesió entre les diferents comunitats i estimulant el seu compromís en la prevenció primària dels delictes d’odi. Finalment, la institució entrena a tots aquells voluntaris i organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat, per convertir-los en centres de denúncia (communitiesinc.org.uk, 2017), dotant-los així dels mecanismes necessaris per prendre partit, encara que sigui a posteriori.

[1] De l’anglès, Prosocial bystander.

[2] De l’anglès, Bystander intervention programs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació

El novembre del 2015 es va presentar el primer Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació. Aquest manual ha estat elaborat per cinc juristes i dirigit pel fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar, el primer especialitzat en aquest àmbit de tot l’Estat espanyol.

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminacióAguilar treballa molt estretament amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que també fou pionera a l’hora de ser el primer cos policial a tenir un protocol, el març del 2010, per a aquest tipus d’agressions.

Els delictes d’odi i discriminació, anomenats hate crimes, són l’expressió de la intolerància i el rebuig a les persones pel sol fet de ser diferents: racisme, xenofòbia, homofòbia, aporofòbia, intolerància religiosa, misogínia, masclisme, menyspreu a les persones discapacitades i altres formes d’odi dirigides a persones i basades únicament en el menyspreu a la seva diferència.

En aquest manual es fa un diagnòstic dels problemes més freqüents que dificulten la persecució d’aquesta tipologia delictiva, i es defineixen quines accions encaixen en els delictes d’odi, la seva varietat i els obstacles més freqüents que fan difícil als operadors jurídics i les administracions la persecució d’aquests delictes. El desconeixement dels fets demandats, la manca de dades estadístiques, la manca de denúncies, la minimització dels fets, l’atenció deficient a les víctimes, la necessitat de formació dels jutges, fiscals, forenses, etc., o l’abordatge de la violència racista en l’esport evidencien la poca sensibilització i les mancances que hi ha en aquest àmbit.

Els autors han fet vuit recomanacions de bones pràctiques per millorar qualitativament les investigacions de policies, fiscals i jutges, i per augmentar la protecció a les víctimes, d’entre les quals destaquen la necessitat d’una major coordinació institucional, la formació dels operadors i la creació d’una estadística d’aquests delictes, ara per ara inexistent.

Podeu descarregar el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació.

Contingut relacionat al web dels Mossos:  Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français