Canadà planteja deixar de mobilitzar la policia en situacions de crisi de salut mental

Les demandes creixents de serveis policials per donar resposta a les persones en crisi de salut mental al Canadàestan provocant importants càrregues sobre els recursos policials, ja de per si insuficients.

Amb l’evident empitjorament de la salut mental de la comunitat, accelerat com a conseqüència de l’epidèmia de la covid-19, els governs han encarregat sense voler als serveis policials una feina que no haurien de fer.

Això ha suposat que cada cop més es demani a la policia que realitzi intervencions en el que és essencialment atenció a la salut mental. La policia s’ha convertit d’aquesta manera en responsable d’abordar els reptes que les agències policials no estan gaire preparades per afrontar, i d’altra banda, disminueixen els recursos en el treball policial tradicional com investigar el crim organitzat, garantir la seguretat pública, etc.

Per la seva part, el sistema sanitari canadenc ha estat incapaç de cobrir aquesta demanda creixent per a la cura de la salut mental. La resposta col·lectiva del país no ha aconseguit construir prou capacitats per gestionar els riscos i fer front a aquesta demanda.

En el cas de la policia d’Anglaterra i Gal·les, denuncien que entre el 20 i el 40% del temps de treball policial s’està dedicant a atendre trucades i incidents relacionats amb la salut mental.

A més, alguns experts indiquen que aquells que argumenten que les forces policials simplement necessitarien entrenar millor els agents de primera línia per gestionar òptimament aquest repte, la crua realitat és que es tractaria d’un mal ús dels recursos policials. Aleshores el que proposen com a resposta correcta al problema és dotar-se de professionals de la salut mental formats, amb profunds coneixements i experiència, dedicats a aquestes malalties en condicions de lliurar i gestionar les crisis de salut mental des de primera línia.

Així doncs, la reforma policial que es proposa al Canadà per abordar aquest problema sistèmic és posar els agents en aquest paper de suport, en comptes de demanar-los de liderar una àmplia gamma de desafiaments complexos al voltant de la salut mental. Aquesta reforma cercaria com a principis bàsics la voluntat de fer de la societat canadenca una societat més segura i alhora saludable.

Els demandants de canvis en aquest àmbit afegeixen que, si el que es desitja és una policia efectiva, fent de la societat un lloc més segur per viure-hi i treballar-hi, seria fonamental identificar i abordar els reptes als quals s’enfronta una policia moderna. I per trobar una resposta eficaç al problema creixent de la salut mental, el més important no seria formar millor la policia, tot i ser un objectiu admirable i que podria proporcionar alguns beneficis, no es pot oblidar l’excés de càrregues de treball i la manca de recursos que arrosseguen de fa temps.

Els responsables polítics haurien d’abordar la problemàtica invertint en formació en intervenció en salut mental a primera línia, augmentar la xifra de professionals i incrementar la capacitat d’actuació dels qui treballen en el sistema de salut.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Espectadors prosocials contra la violència discriminatòria

help-164755_960_720Abans de començar, deixeu-nos preguntar quelcom. Quantes vegades enguany heu estat testimonis d’algun tipus de discriminació als carrers de la vostra ciutat?  Potser, si haguéssiu sabut que en més del 80% de les ocasions, amb menys de 10 segons d’intervenció n’hi ha prou per evitar la victimització, hauríeu decidit convertir-vos en un espectador prosocial.[1]

La teoria de l’espectador, fusionant la psicologia i la criminologia,  pretén entendre les motivacions que hi ha darrere de la intervenció o la no-intervenció d’un espectador, que és, per definició, el testimoni d’un esdeveniment en el qual no està directament implicat. A l’hora d’entendre aquest comportament, s’identifiquen, en la literatura, diferents etapes en el procés de decisió:  en primer lloc, s’ha de percebre l’esdeveniment; llavors l’espectador ha d’interpretar-lo i entendre que es tracta d’un fet conflictiu; el següent pas és assumir-ne la responsabilitat i prendre la decisió d’intervenir, i finalment, l’espectador ha de disposar de la capacitat d’intervenir.

Aquest procés és important especialment a l’hora de posar en pràctica la teoria, ja que estudis recents demostren que els Programes d’intervenció d’espectadors[2] tenen un impacte considerable en la prevenció primària de la violència sexual i domèstica. Als Estats Units, la teoria ha permès desenvolupar diversos programes de prevenció de les agressions sexuals en campus universitaris,  atès que la violència masclista s’interpreta, en la teoria, com a causa i conseqüència de la desigualtat de gènere, i, tanmateix, les estratègies efectives de prevenció de la violència han de tenir com a objectiu canviar les actituds i els comportaments arrelats a aquesta desigualtat.

Posteriorment, el Regne Unit va començar també a desenvolupar estratègies de prevenció primària sota aquestes premisses per lluitar contra la violència sexual i de gènere a les universitats i, més recentment, contra la violència discriminatòria a l’espai públic. A finals de l’any 2017, Shamsher Chohan, directora del Communities Inc, va presentar la iniciativa “Love not Hate” dins del projecte Building Stronger Communities, en una sessió Zoom de la Conferència Seguretat, Democràcia & Ciutats, celebrada a Barcelona, on el paper dels espectadors prosocials esdevé fonamental per prevenir i combatre els delictes d’odi. El programa, amb seus a Nottingham i Bassetlaw, ofereix mecanismes a la ciutadania per fomentar el compromís dels bystanders amb la prevenció de la violència discriminatòria a través de la creació d’un entorn més segur per a tothom, estimulant la cohesió social i la denúncia. Per aquest motiu, la institució ofereix formació gratuïta per a tots aquells membres actius (individus i organitzacions) de la comunitat interessats a adquirir coneixements i un major enteniment dels delictes d’odi (communitiesinc.org.uk, 2017), fonamentals a l’hora de percebre i interpretar els actes discriminatoris. D’altra banda, a través de Community Cohesion Activities, la iniciativa fomenta la interacció i el diàleg, generant cohesió entre les diferents comunitats i estimulant el seu compromís en la prevenció primària dels delictes d’odi. Finalment, la institució entrena a tots aquells voluntaris i organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat, per convertir-los en centres de denúncia (communitiesinc.org.uk, 2017), dotant-los així dels mecanismes necessaris per prendre partit, encara que sigui a posteriori.

[1] De l’anglès, Prosocial bystander.

[2] De l’anglès, Bystander intervention programs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació

El novembre del 2015 es va presentar el primer Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació. Aquest manual ha estat elaborat per cinc juristes i dirigit pel fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar, el primer especialitzat en aquest àmbit de tot l’Estat espanyol.

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminacióAguilar treballa molt estretament amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que també fou pionera a l’hora de ser el primer cos policial a tenir un protocol, el març del 2010, per a aquest tipus d’agressions.

Els delictes d’odi i discriminació, anomenats hate crimes, són l’expressió de la intolerància i el rebuig a les persones pel sol fet de ser diferents: racisme, xenofòbia, homofòbia, aporofòbia, intolerància religiosa, misogínia, masclisme, menyspreu a les persones discapacitades i altres formes d’odi dirigides a persones i basades únicament en el menyspreu a la seva diferència.

En aquest manual es fa un diagnòstic dels problemes més freqüents que dificulten la persecució d’aquesta tipologia delictiva, i es defineixen quines accions encaixen en els delictes d’odi, la seva varietat i els obstacles més freqüents que fan difícil als operadors jurídics i les administracions la persecució d’aquests delictes. El desconeixement dels fets demandats, la manca de dades estadístiques, la manca de denúncies, la minimització dels fets, l’atenció deficient a les víctimes, la necessitat de formació dels jutges, fiscals, forenses, etc., o l’abordatge de la violència racista en l’esport evidencien la poca sensibilització i les mancances que hi ha en aquest àmbit.

Els autors han fet vuit recomanacions de bones pràctiques per millorar qualitativament les investigacions de policies, fiscals i jutges, i per augmentar la protecció a les víctimes, d’entre les quals destaquen la necessitat d’una major coordinació institucional, la formació dels operadors i la creació d’una estadística d’aquests delictes, ara per ara inexistent.

Podeu descarregar el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació.

Contingut relacionat al web dels Mossos:  Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français