Las agresiones de carácter racista, xenófobo o antirreligioso en Francia durante el año 2018

Desde hace veinticinco años, la Comisión Nacional Consultiva de los Derechos Humanos (CNCDH) de Francia remite al Gobierno un informe sobre el estado del racismo, el antisemitismo y la xenofobia en el país. El informe se elabora a partir de varias fuentes, tanto oficiales, como<A[como|cómo]> los registros del Ministerio del Interior o del Ministerio de Justicia y la Encuesta de seguridad, como de datos aportados por asociaciones e investigadores internacionales. El mes de abril se presentó el informe referente al año pasado.

En el 2018, los servicios de la Policía y la Gendarmería Nacional registraron 5.170 delitos en relación con la etnia, la nación, una pretendida raza o la religión. Esta cifra representa una bajada por tercer año consecutivo de este tipo de hechos (entre el 2015 y el 2016 bajó el 20%, entre el 2016 y el 2017, un 11% y entre el 2017 y en el 2018, un 4%). Sin embargo, las infracciones delictivas más graves se incrementaron.

Los datos muestran una gran disparidad territorial. Más del 60% de las víctimas de este tipo de delitos registrados por las fuerzas de seguridad han sufrido los hechos en la aglomeración parisina (29%) o en otra gran aglomeración urbana de más de 200.000 habitantes (33%).

Con respecto a las víctimas, en el 2018 las fuerzas de seguridad registraron 4.840 víctimas de infracciones de “carácter racista”, de las cuales el 57% son hombres. El tramo de edad de la mayoría de las víctimas es de entre 25 y 54 años (más del 70%) y la nacionalidad de las víctimas es extranjera en el 20%, destacando que el 15% proceden de un país africano.

Por otra parte, hay que tener en cuenta que los datos procedentes de los registros policiales no representan más que una pequeña parte de los hechos delictivos de «carácter racista» que tienen lugar, ya que no todas las víctimas denuncian los hechos. Por eso se tienen en cuenta también los datos de la encuesta de victimización “Marco de vida y de seguridad”. Según esta encuesta, en el periodo 2012-2017, solo 1 víctima de injurias “racistas” sobre 50 y 1 víctima de amenazas o violencias físicas «racistas» sobre 6 declararon haber denunciado el hecho ante la policía. Según esta encuesta, el año 2017, en Francia 1,1 millón de personas de 14 años o más (1 persona sobre 45) fueron víctimas de al menos una agresión de “carácter racista”.

La encuesta también muestra una frecuencia más elevada que en otros tipos de agresiones de hechos delictivos cometidos en grupo y en el espacio público o abierto al público.

El Informe recoge también el índice longitudinal de tolerancia (ILT), creado en el 2008 por el profesor Vincent Tiberj. Se trata de un indicador que sintetiza las respuestas a un conjunto de cuestiones en torno al racismo o de rechazo del otro; un índice cerca de 100 muestra un alto nivel de tolerancia y a la inversa muestra un nivel de tolerancia débil. El año 2018, el índice de tolerancia se situaba en 67, lo que supone un progreso de 2 puntos respecto del año 2017. Esta evolución no es puntual sino que sigue la tendencia al alza de los últimos años, ya que entre el 2013 y el 2018, el índice ha progresado 13 puntos. La variación es excepcional y muy destacable en un contexto en que la amenaza terrorista y la cuestión de la acogida de las personas refugiadas han estado en el centro del debate público.

Enlaces de interés

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

Les agressions de caràcter racista, xenòfob o antireligiós a França durant l’any 2018

Des de fa vint-i-cinc anys, la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans (CNCDH) de França remet al Govern un informe sobre l’estat del racisme, l’antisemitisme i la xenofòbia al país. L’informe s’elabora a partir de diverses fonts, tant oficials, com els registres del Ministeri de l’Interior o del Ministeri de Justícia i l’Enquesta de seguretat, com de dades aportades per associacions i investigadors internacionals. El mes d’abril es va presentar l’informe referent a l’any passat.

El 2018, els serveis de la Policia i la Gendarmeria Nacional van registrar 5.170 delictes en relació amb l’ètnia, la nació, una pretesa raça o la religió. Aquesta xifra representa una baixada per tercer any consecutiu d’aquest tipus de fets (entre el 2015 i el 2016 va baixar el 20%, entre el 2016 i el 2017, un 11% i entre el 2017 i el 2018, un 4%). Tanmateix, les infraccions delictives més greus es van incrementar.

Les dades mostren una gran disparitat territorial. Més del 60% de les víctimes d’aquest tipus de delictes registrats per les forces de seguretat han patit els fets a l’aglomeració parisenca (29%) o a una altra gran aglomeració urbana de més de 200.000 habitants (33%).

Pel que fa a les víctimes, el 2018 les forces de seguretat van registrar 4.840 víctimes d’infraccions de “caràcter racista”, de les quals el 57% són homes. El tram d’edat de la majoria de les víctimes és d’entre 25 i 54 anys (més del 70%) i la nacionalitat de les víctimes és estrangera en el 20%, destacant que el 15% procedeixen d’un país africà.

D’altra banda, cal tenir en compte que les dades procedents dels registres policials no representen més que una petita part dels fets delictius de «caràcter racista» que tenen lloc, ja que no totes les víctimes denuncien els fets. Per això es tenen en compte també les dades de l’enquesta de victimització “Marc de vida i de seguretat”. Segons aquesta enquesta, en el període 2012-2017, només 1 víctima d’injúries “racistes” sobre 50 i 1 víctima d’amenaces o violències físiques «racistes» sobre 6 van declarar haver denunciat el fet davant la policia. Segons aquesta enquesta, l’any 2017, a França 1,1 milió de persones de 14 anys o més (1 persona sobre 45) van ser víctimes d’almenys una agressió de “caràcter racista”.

L’enquesta també mostra una freqüència més elevada que en d’altres tipus d’agressions de fets delictius comesos en grup i a l’espai públic o obert al públic.

L’Informe recull també l’índex longitudinal de tolerància (ILT), creat el 2008 pel professor Vincent Tiberj. Es tracta d’un indicador que sintetitza les respostes a un conjunt de qüestions al voltant del racisme o del rebuig de l’altre; un índex prop de 100 mostra un alt nivell de tolerància i a la inversa mostra un nivell de tolerància feble. L’any 2018, l’índex de tolerància se situava en 67, el que suposa un progrés de 2 punts respecte de l’any 2017. Aquesta evolució no és puntual sinó que segueix la tendència a l’alça dels darrers anys, ja que entre el 2013 i el 2018, l’índex ha progressat 13 punts. La variació és excepcional i molt remarcable en un context en què l’amenaça terrorista i la qüestió de l’acollida de les persones refugiades han estat en el centre del debat públic.

Enllaços d’interès

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les atteintes à caractère raciste, xénophobe ou antireligieux en France en 2018

Depuis vingt-cinq ans, la Commission nationale consultative des droits de l’homme (CNCDH) en France remet au gouvernement un rapport sur l’état du racisme, de l’antisémitisme et de la xénophobie dans le pays. Le rapport est dressé à partir de sources diverses, dont certaines sont officielles, comme les données enregistrées par le ministère de l’Intérieur et le ministère de la Justice ou encore l’Enquête de sécurité, et d’autres sont des données fournies par des associations et des enquêteurs internationaux. Le rapport sur l’année dernière a été présenté en avril.

En 2018, les services de police et de gendarmerie nationales ont enregistré 5 170 infractions commises en raison de l’ethnie, de la nation, d’une prétendue race ou de la religion. Ce chiffre affiche une baisse de ce type d’actes pour la troisième année consécutive (entre 2015 et 2016, il baisse de 20%, entre 2016 et 2017, de 11% et entre 2017 et 2018, de 4%). Toutefois, les infractions délictuelles les plus graves ont augmenté.

Les données montrent une grande disparité territoriale, plus de 60% des victimes de ce type d’infractions recensées par les forces de police l’ont été en région parisienne (29%) ou dans une grande agglomération urbaine de plus de 200 000 habitants (33%).

Concernant les victimes, en 2018, les forces de police ont enregistré 4 840 victimes d’infractions « à caractère raciste », dont 57% sont des hommes. La tranche d’âge de la plupart des victimes est de 25 à 54 ans (plus de 70%) et 20% sont de nationalité étrangère, dont 15% issues d’un pays africain.

Par ailleurs, soulignons que les données issues des enregistrements des forces de police ne constituent qu’une petite partie des infractions délictuelles « à caractère raciste » qui se produisent réellement car toutes les victimes ne portent pas plainte. C’est pourquoi les données de l’enquête de victimisation « Cadre de vie et de sécurité » sont aussi prises en compte. D’après cette enquête, sur la période 2012-2017, seules 1 victime d’injures « racistes » sur 50 et 1 victime de menaces ou violences physiques « racistes » sur 6 ont déclaré avoir porté plainte auprès de la police. Toujours d’après cette même enquête, en 2017 en France, 1,1 million d’individus de 14 ans ou plus (1 personne sur 45) ont été victimes d’au moins une atteinte « à caractère raciste ».

L’enquête montre aussi une fréquence plus élevée par rapport à d’autres types d’atteintes délictuelles commises en groupe et sur l’espace public ou ouvert au public.

Le rapport contemple aussi l’indice longitudinal de tolérance (ILT), créé en 2008 par le professeur Vincent Tiberj. Il s’agit d’un indicateur qui synthétise les réponses à une série de questions portant sur le racisme ou le rejet de l’autre ; un indice proche de 100 signifie un haut niveau de tolérance et, inversement, un faible tolérance. En 2018, l’indice de tolérance était de 67, soit 2 points de plus qu’en 2017. Cette évolution n’est pas ponctuelle mais suit la tendance à la hausse des dernières années, compte tenu qu’entre 2013 et 2018, l’indice a progressé de 13 points, une variation exceptionnelle et très remarquable dans un contexte où la menace terroriste et la question de l’accueil des réfugiés ont été au centre du débat public.

Liens utiles

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

 

Assaults of a racist, xenophobic and anti-religious nature in France in 2018

For the last twenty-five years, the French National Consultative Commission on Human Rights (CNCDH) has sent the government a report on the state of racism, antisemitism and xenophobia in the country. The report is developed on the basis of several sources, which may be official, like records from the Ministry of the Interior or the Ministry of Justice and the Security Survey, and also data provided by international associations and researchers. In April, a report referring to last year was presented.

In 2018, the Police and Gendarmerie services recorded 5,170 crimes related to ethnicity, nation, a particular race or religion. This figure represents a drop for a third consecutive year in this type of offences (between 2015 and 2016 there was a 20% drop, between 2016 and 2017, it was 11% and between 2017 and 2018, it was 4%). On the other hand, there was an increase in the more serious offences.

The data shows a big territorial disparity; over 60% of the victims of this nature of crime recorded by security forces have suffered such offences in the Paris area (29%) or another large urban conurbation of over 200,000 inhabitants (33%).

As far as the victims are concerned, in 2018 security forces recorded 4,840 victims of offences of a “racist nature”, of which 57% were men. The age group with most victims is between 25 and 54 (over 70%) and foreign victims amount to 20%, emphasising that 15% were from an African country.

However, it must be borne in mind that the data from police records merely represent a small portion of the «racist nature» crimes taking place, as not all victims report the offences. For this reason, data from the crime survey “Life and Security Framework”. According to this survey, during the 2012-2017 period, only 1 victim of “racist” insults out of 50 and 1 victim of «racist» threats or physical violence out of 6 stated that they had reported the incident to the police. According to this survey, in 2017, in France 1.1 million people of 14 years of age or over (1 out of 45) were victims of at least one assault of a “racist nature”.

The survey also displayed a higher frequency than in other groups of assaults committed by a group and in a public space or open to the public.

The report also refers to the Longitudinal Tolerance Rate (LTR), created in 2008 by Professor Vincent Tiberj. This is an indicator that synthesises with responses to a series of questions concerning racism or rejection of others; a rate of around 100 shows a high level of tolerance and the opposite reflects a weak tolerance level. In 2018, the tolerance level was 67, which means a 2-point rise in comparison with 2017. This evolution is not a one-off as it follows the upward trend over recent years, as between 2013 and 2018, the rate has advanced 13 points, a highly exceptional and remarkable variation in a context in which the terrorist threat and the question of welcoming refugees has been at the centre of public debate.

Links of interest

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

 

Plus grande complexité dans la menace terroriste en 2018

Le phénomène terroriste est resté en 2018 une grande menace contre la sécurité de l’Union européenne. C’est là ce qui ressort du dernier rapport publiée par Europol – Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT) – qui estime que le niveau de menace terroriste n’a pas diminué mais est devenu plus complexe.

Au total, les attentats terroristes ont fait treize morts et quelques dizaines de blessés. Ces chiffres, comparés à 2017, montrent que le nombre d’attentats et de victimes a baissé significativement bien que le nombre de groupes terroristes poursuivis et détenus dans l’UE ait, quant à lui, augmenté.

Le rapport de tendances de l’UE sur la situation et l’évolution du terrorisme en 2018 est un document sollicité par le Parlement européen, qui offre une vision concise de la nature de la menace terroriste à laquelle s’affronte l’UE.

Parmi les principales tendances que relève le document, soulignons ceci :

–       Tous les attentats terroristes ont été de nature djihadiste, commis par des individus isolés et contre des civils.

–       Les problèmes de santé mentale de certains auteurs ont contribué à la complexité du phénomène. Les attentats djihadistes ont été perpétrés à l’aide d’armes à feu ou d’armes peu sophistiquées, faciles à se procurer, telles que des couteaux.

–       Le niveau de menace terroriste dans toute l’UE reste élevé, entre autres raisons, au regard du nombre significatif d’attentats déjoués et des 16 groupes terroristes djihadistes détenus.

–       Trois groupes terroristes interceptés par la police en 2018 cumulaient des tentatives de production et/ou usage d’explosifs et matières chimiques ou biologiques. On a aussi détecté une augmentation de l’emploi de mélanges pyrotechniques pour produire des engins explosifs.

–       Recrudescence généralisée de la propagande et des menaces terroristes NBC.

–       Alors que les mineurs sont essentiellement des victimes, les États membres de l’UE craignent qu’ils ne soient exposés à l’endoctrinement et la formation et, par conséquent, devenir une menace potentielle.

–       On craint aussi que les individus ayant un casier judiciaire ou purgeant une peine d’emprisonnement ne soient vulnérables face à l’endoctrinement et puissent participer à des activités terroristes.

–       Les États membres de l’UE pensent que la diminution du contrôle territorial de l’État islamique pourrait être remplacée par un redoublement des efforts d’Al-Qaïda pour récupérer son pouvoir et son influence.

–       Tandis que la propagande en ligne restait technologiquement avancée et que les pirates informatiques semblent avoir des connaissances sur les outils de communication chiffrés, les capacités et les techniques de cyberattaque des groupes étaient rudimentaires.

–       En 2018, aucun des groupes terroristes n’a démontré avoir les capacités suffisantes pour mener à bien des cyberattaques effectives.

–       Le rapport offre aussi une vision générale de la situation terroriste hors de l’UE, y compris dans des zones de conflit telles que l’Afghanistan, l’Irak, la Lybie ou la Syrie.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

The greater complexity of the terrorist threat in 2018

The terrorist phenomenon continued to represent an important security threat for the European Union in 2018. This is what is explained in the latest report published by Europol – Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT) –which considers that the level of the terrorist threat has become more complex rather than decreasing.

In the sum of the terrorist attacks, thirteen people died and dozens were injured. With these figures and compared with 2017, the number of attacks and victims fell significantly with the number of terrorist groups being investigated and detained in the EU increasing.

The report on trends in the EU related to the situation and evolution of terrorism in 2018, is a document required by the European Parliament that offers a concise vision of the nature of the terrorist threat facing the EU.

Among the main trends stressed by the document are the following:

–       All terrorist attacks were of a Jihadist nature, committed by lone individuals and against the civil population.

–       The mental health problems of some perpetrators contributed to the complexity of the phenomenon. Jihadist attacks were carried out using firearms or non-sophisticated weapons that were easily accessible like knives.

–       The level of the terrorist threat throughout the EU continues to be high due to, among other factors, the significant number of attacks that were thwarted, and the 16 Jihadist terrorist groups arrested.

–       Three terrorist groups intercepted by the police in 2018 included the attempt to produce and/or use chemical and biological explosives and materials. An increase in the use of pyrotechnic mixes to produce explosive devices was also detected.

–       A general increase in propaganda and CBRN terrorist threats.

–       While minors are essentially victims, there is concern in member states of the EU as to whether they have been exposed to indoctrination and training and, therefore, have become a potential threat.

–       There is a concern as to why people with a criminal or prison record are vulnerable to indoctrination and can participate in terrorist activities.

–       The member states of the EU thinks that it is likely that the reduction in the territorial control of Islamic State will be substituted by an increase in Al Qaida efforts to recover power and influence.

–       While online propaganda remained technologically advanced and software pirates seem to have knowledge of encoded communication tools, the capacities and techniques of cyber-attacks from the groups were rudimentary.

–       In 2018, there was no terrorist group that displayed a capacity to carry out effective cyber-attacks.

–       The report also offers a general vision of the terrorist situation outside the EU, including conflict areas Like Afghanistan, Iraq, Libya and Syria.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

 

Més complexitat en l’amenaça terrorista l’any 2018

El fenomen terrorista ha continuat representant una amenaça de seguretat important per a la Unió Europea durant l’any 2018. Així es desprèn del darrer informe publicat per Europol –Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)–, que considera que el nivell d’amenaça terrorista no ha disminuït, sinó que aquesta ha esdevingut més complexa.

En el total d’atacs terroristes van morir tretze persones i unes desenes van resultar ferides. Amb aquestes xifres i en comparació amb el 2017, el nombre d’atacs i de víctimes es va reduir significativament tot i que va augmentar la xifra de grups terroristes investigats i detinguts a la UE.

L’Informe de tendències de la UE sobre la situació i evolució del terrorisme l’any 2018 és un document sol·licitat pel Parlament Europeu que proporciona una visió concisa de la naturalesa de l’amenaça terrorista a què s’enfronta la UE.

Entre les principals tendències que destaca el document trobem:

–       Tots els atacs terroristes van ser de naturalesa gihadista, comesos per individus sols i contra civils.

–       Els problemes de salut mental d’alguns autors van contribuir a la complexitat del fenomen. Els atacs gihadistes es van dur a terme emprant armes de foc o armes no sofisticades i de fàcil accés, com ara ganivets.

–       El nivell d’amenaça terrorista a tota la UE continua essent elevat, entre altres coses, pel nombre significatiu d’atacs frustrats i pels 16 grups terroristes gihadistes detinguts.

–       Tres grups terroristes interceptats per la policia el 2018 tenien la intenció, entre d’altres, de produir i/o utilitzar explosius i materials químics o biològics. També es va detectar un increment de l’ús de barreges pirotècniques per produir artefactes explosius.

–       Augment generalitzat de la propaganda i les amenaces terroristes d’NBQ.

–       Mentre que els menors d’edat són essencialment víctimes, hi ha preocupació entre els estats membres de la UE per si poden haver estat exposats a l’adoctrinament i la formació i, per tant, esdevenir una amenaça potencial.

–       Existeix preocupació perquè persones amb antecedents penals o empresonades siguin vulnerables a l’adoctrinament i puguin participar  en activitats terroristes.

–       Els estats membres de la UE consideren probable que la disminució del control territorial d’Estat Islàmic sigui substituïda per un augment dels esforços d’Al Qaida per recuperar el poder i la influència.

–       Mentre que la propaganda en línia es mantenia tecnològicament avançada i els pirates informàtics semblen tenir coneixements sobre les eines de comunicació xifrades, les capacitats i tècniques dels atacs cibernètics dels grups eren rudimentàries.

–       Durant l’any 2018, no va sorgir cap grup terrorista amb capacitat demostrada per dur a terme atacs cibernètics efectius.

–       L’Informe també ofereix una visió general de la situació terrorista fora de la UE, incloses zones en conflicte com l’Afganistan, l’Iraq, Líbia o Síria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Mayor complejidad en la amenaza terrorista en el año 2018

El fenómeno terrorista ha seguido representando una amenaza de seguridad importante para la Unión Europea durante el año 2018. Así se desprende del último informe publicado por Europol –Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)–, que considera que el nivel de amenaza terrorista no ha disminuido, sino que esta se ha vuelto más compleja.

En el total de ataques terroristas murieron trece personas y unas decenas resultaron heridas. Con estas cifras y en comparación con el 2017, el número de ataques y de víctimas se redujo significativamente aunque aumentó la cifra de grupos terroristas investigados y detenidos en la UE.

El Informe de tendencias de la UE sobre la situación y evolución del terrorismo en el año 2018 es un documento solicitado por el Parlamento Europeo que proporciona una visión concisa de la naturaleza de la amenaza terrorista a la que se enfrenta la UE.

Entre las principales tendencias que destaca el documento encontramos:

–       Todos los ataques terroristas fueron de naturaleza yihadista, cometidos por individuos solos y contra civiles.

–       Los problemas de salud mental de algunos autores contribuyeron a la complejidad del fenómeno. Los ataques yihadistas se llevaron a cabo utilizando armas de fuego o armas no sofisticadas y de fácil acceso, como cuchillos.

–       El nivel de amenaza terrorista en toda la UE sigue siendo elevado, entre otras cosas, por el número significativo de ataques frustrados y por los 16 grupos terroristas yihadistas detenidos.

–       Tres grupos terroristas interceptados por la policía en el 2018 tenían la intención, entre otros, de producir y/o utilizar explosivos y materiales químicos o biológicos. También se detectó un incremento del uso de mezclas pirotécnicas para producir artefactos explosivos.

–       Aumento generalizado de la propaganda y las amenazas terroristas de NBQ.

–       Mientras que los menores de edad son esencialmente víctimas, hay preocupación entre los estados miembros de la UE por si pueden haber sido expuestos al adoctrinamiento y la formación y, por lo tanto, convertirse en una amenaza potencial.

–       Existe preocupación por que personas con antecedentes penales o encarceladas sean vulnerables al adoctrinamiento y puedan participar en actividades terroristas.

–       Los estados miembros de la UE consideran probable que la disminución del control territorial de Estado Islámico sea sustituida por un aumento de los esfuerzos de Al Qaeda para recuperar el poder y la influencia.

–       Mientras la propaganda en línea se mantenía tecnológicamente adelantada y los piratas informáticos parecen tener conocimientos sobre las herramientas de comunicación cifradas, las capacidades y técnicas de los ciberataques de los grupos eran rudimentarias.

–       Durante el año 2018, no surgió ningún grupo terrorista con capacidad demostrada para llevar a cabo ciberataques efectivos.

–       El Informe también ofrece una visión general de la situación terrorista fuera de la UE, incluidas zonas en conflicto como Afganistán, Irak, Libia o Siria.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alerta máxima en las prisiones de El Salvador

El presidente de El Salvador, Nayib Bukele, ordenó a principios de julio decretar la emergencia máxima, por tiempo indefinido, en las prisiones del país como medida de presión a fin de que las pandillas pongan fin a los homicidios. Y es que supuestos miembros de la Mara Salvatrucha (MS13) asesinaron a otro policía. Paralelamente, a finales del mes de junio, miembros de la MS13 retuvieron un autobús con unas 40 personas a las que robaron, además de violar a dos mujeres.

Con la muerte del policía ya son 23 los agentes de la Policía Nacional Civil asesinados este 2019, además de los homicidios de 12 militares y dos funcionarios de prisiones, todos a manos de las pandillas.


Así pues, una de las medidas que supone este estado de emergencia es que se mantenga a los internos en el interior de sus celdas las 24 horas del día. Además, se trasladaron más de mil pandilleros a prisiones más seguras procedentes de un complejo penitenciario exclusivo para miembros de la pandilla Barrio 18. De esta manera se acaba con la decisión de ubicar en prisiones diferentes a los miembros de las pandillas rivales Barrio 18 y MS13, a causa de la rivalidad existente. Así se rompe con la existencia de prisiones exclusivas de una sola pandilla, donde al final acababa imponiendo sus reglas.

Paralelamente, el gobierno ha obligado a las empresas telefónicas que operan en el país a cortar la señal telefónica en todas las prisiones para evitar las comunicaciones con pandilleros de fuera, a los que dan órdenes.

Con estos traslados de presos se intentan abortar las órdenes de los jefes de las pandillas en sus territorios y desmantelar posibles atentados.

Una de las medidas que pide el presidente del país es la aprobación de la solicitud de más de 30 millones de dólares para financiar los planes de seguridad para hacerles frente. Esta partida se intenta aprobar después de la primera etapa de un plan de recuperación de territorios controlados por las pandillas en 16 municipios, incluida la capital, donde se intentaba atacar las finanzas de estos grupos criminales. También se ha anunciado que se enviará a las fuerzas especiales de la policía y de la fuerza armada para perseguir a los pandilleros.

El Salvador es uno de los países más violentos del mundo por sus tasas de homicidios por cada 100.000 habitantes, con unos datos que han llegado los últimos años a picos de 103 muertos, atribuidos principalmente a la actuación de las pandillas.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Alerta màxima a les presons d’El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va ordenar a començaments de juliol decretar l’emergència màxima, per temps indefinit, a les presons del país com a mesura de pressió per tal que les bandes de carrer, o pandillas, posin fi als homicidis. I és que suposats membres de la Mara Salvatrucha (MS13) van assassinar un altre policia. Paral·lelament, a finals del mes de juny, membres de la MS13 van retenir un autobús amb unes 40 persones a les quals van robar, a més de violar dues dones.

Amb la mort del policia ja són 23 els agents de la Policia Nacional Civil assassinats aquest 2019, a més dels homicidis de 12 militars i dos funcionaris de presons, tots a mans de les bandes de carrer.

Així doncs, una de les mesures que suposa aquest estat d’emergència és que es mantinguin els interns a l’interior de les seves cel·les les 24 hores del dia. A més, es van traslladar més de mil membres d’aquestes bandes a presons més segures procedents d’un complex penitenciari exclusiu per a membres de la pandilla Barrio 18. D’aquesta manera s’acaba amb la decisió d’ubicar en presons diferents els membres de les bandes rivals Barrio 18 i MS13, a causa de la rivalitat existent. Així es trenca amb l’existència de presons exclusives d’una sola pandilla, on al final acabava imposant les seves regles.

Paral·lelament, el govern ha obligat les empreses telefòniques que operen al país a tallar el senyal telefònic a totes les presons per evitar les comunicacions amb membres de bandes de fora, a qui donen ordres.

Amb aquests trasllats de presos s’intenten avortar les ordres dels caps de les bandes als seus territoris i desmantellar possibles atemptats.

Una de les mesures que demana el president del país és l’aprovació de la sol·licitud de més de 30 milions de dòlars per finançar els plans de seguretat per fer-los front. Aquesta partida s’intenta aprovar després de la primera etapa d’un pla de recuperació de territoris controlats per les bandes de carrer en 16 municipis, inclosa la capital, on s’intentava atacar les finances d’aquests grups criminals. També s’ha anunciat que s’enviaran les forces especials de la policia i de la força armada per perseguir els seus membres.

 El Salvador és un dels països més violents del món per les seves taxes d’homicidis per cada 100.000 habitants, amb unes dades que han arribat els darrers anys a pics de 103 morts, atribuïts principalment a l’actuació de les bandes de carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français