En tràmit a El Salvador una llei per identificar membres de bandes juvenils

Un grup de diputats de l’Assemblea Legislativa d’El Salvador està analitzant una llei que podria permetre identificar les persones que formen part de les bandes juvenils Mara Salvatrucha -MS13- o Barrio 18.

Es tractaria de l’Avantprojecte de la llei especial de registre de les agrupacions il·lícites i organitzacions terroristes, dels seus membres i col·laboradors. Aquest Avantprojecte està essent estudiat per parlamentaris de la Comissió de Seguretat Pública i Combat a la Narcoactivitat.

A més, el Congrés va explicitar que aquesta iniciativa legislativa té el propòsit d’identificar i classificar els membres de les bandes juvenils amb l’ajut de la informació proporcionada per l’organisme d’intel·ligència de l’Estat i per la Policia, la qual cosa permetria desarticular i desmuntar aquestes estructures delictives.

La llei proporcionaria a l’Estat una eina administrativa per combatre de manera integral el principal problema de seguretat del país.

Aquest Avantprojecte serà presentat a les autoritats del Gabinet de Justícia i Seguretat i al fiscal general, Raúl Melara, per tal que coneguin l’objecte i l’abast de la normativa i, un cop hi donin el vistiplau, els diputats podran emetre un dictamen favorable perquè entri al Ple del Congrés per sotmetre-la a votació i, si s’escau, aprovar-la.

Un cop aprovada aquesta llei, l’òrgan legislatiu, a través dels diputats de la Comissió de Seguretat Pública, sol·licitaran la derogació de la Llei de proscripció de maras, bandes juvenils, agrupacions, associacions i organitzacions de naturalesa criminal, aprovada l’any 2010, perquè es considera inaplicable.

Les autoritats d’El Salvador responsabilitzen les bandes MS13, Barrio 18 i d’altres de més reduïdes dels alts índexs d’homicidis. Cal esmentar que, en els darrers cinc anys, s’ha arribat a la xifra de 103 homicidis per cada 100.000 habitants, dades que converteixen aquest país en un dels més violents del món.

Aquests grups criminals, fenomen considerat una herència de la guerra civil (1980-1992) i que es va enfortir amb la deportació de membres des dels Estats Units, han resistit tots els plans de seguretat implementats per les darreres quatre administracions.

A El Salvador, prop d’un 25% de la població reconeix haver estat víctima d’extorsió per part de membres de bandes juvenils.

Enllaços d’interès:

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El sistema de reconeixement facial automàtic de la Policia Metropolitana de Londres, qüestionat per una recerca independent

S’acaben de publicar els resultats d’un estudi dut a terme per dos professors de la Universitat d’Essex, en col·laboració amb la Policia Metropolitana de Londres,[1] que evidencia que només un terç de les identificacions fetes utilitzant el sistema de reconeixement facial automàtic són correctes. En la resta de casos les persones identificades no es corresponen amb les realment cercades.

L’estudi, que ha tingut ressò internacional,[2] planteja, a més, dubtes sobre l’adequació al dret de la utilització d’aquest sistema d’intel·ligència artificial per part de la Policia Metropolitana. En primer lloc, no existeix cap base legal per utilitzar el sistema de manera genèrica, amb la qual cosa, si tenim en compte que comporta una limitació de drets, no compleix l’exigència de dur-se a terme d’acord amb la llei. En segon lloc, no es justifica la necessitat d’utilitzar aquesta tecnologia, és a dir, que no es pugui solucionar el problema en qüestió per un altre mitjà menys intrusiu, i no es fa una valoració de l’impacte que pot suposar en els drets de les persones afectades (com també ha establert molt recentment un informe del Comissionat per a la Videovigilància[3]).

La mateixa construcció de la llista de persones cercades amb la qual es contrasten les cares visionades per les càmeres no sembla seguir un criteri clar ni uniforme a l’hora d’escollir les persones que en formen part. S’hi inclouen tant persones buscades pel poder judicial com per la policia i no en tots els casos es tracta de persones que hagin comès infraccions.

A nivell operacional, els resultats han estat molt pobres: de les 46 identificacions fetes pel sistema només 26 van ser considerades creïbles pels agents actuants, tot i que en 4 dels casos les persones identificades com a buscades no van arribar a ser aturades ja que es van escapolir entre la gent. De les 22 restants, només 8 van portar a la detenció de la persona cercada, mentre que les altres 14 van mostrar que la persona efectivament aturada no es corresponia amb la cercada. El procés de decisió, un cop rebuda la imatge de la càmera, no sembla haver estat el correcte en diversos casos, i s’ha detectat, entre altres deficiències, la precipitació a l’hora d’intervenir.

És important, però, reconèixer la col·laboració de la Policia Metropolitana en el treball de recerca. De fet, la utilització d’aquest instrument es va considerar per a un període de prova de tres anys, durant els quals s’han dut a terme diversos tests sobre el seu funcionament (massa centrats en qüestions purament tècniques, segons l’estudi de la Universitat d’Essex), que ha promogut la mateixa Policia. El període de prova va acabar el juliol de 2019 i els resultats de tota aquesta observació han de servir per modificar-ne l’ús en el futur.[4]

[1] Vid. https://48ba3m4eh2bf2sksp43rq8kk-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2019/07/London-Met-Police-Trial-of-Facial-Recognition-Tech-Report.pdf

[2] Vid. http://www.polizei-newsletter.de/links.php?L_ID=638

[3] Vid. https://assets.publishing.service.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/786392/AFR_police_guidance_of_PoFA_V1_March_2019.pdf

[4] Vid. https://www.met.police.uk/live-facial-recognition-trial/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desigual distribució dels homicidis al món

L’estudi global sobre homicidis d’UNODC[1] mostra que el nombre d’homicidis continua augmentant, tot i que les taxes baixen a causa de l’increment superior de la població. L’any 1990 es van detectar 362.000 casos i l’any 2017 463.821. L’estudi tracta dels homicidis intencionals il·legals[2] que s’han produït al món fins al 2017.

Si ens centrem en les dades continentals, es posa de relleu la gran incidència a les dues Amèriques que, segons les xifres del 2017, concentren el 37% dels homicidis per a només el 13% de la població mundial. La taxa global del 17,2 per cent mil significa un rècord absolut des del 1990, que és el primer any en què es compta amb dades fiables. Veneçuela, El Salvador, Hondures, Guatemala, Mèxic, Colòmbia i Brasil són els que observen taxes més altes.

El segon continent de la llista és Àfrica amb un 13 per cent mil, però amb la cautela d’assenyalar que les dades d’aquest continent encara presenten dubtes de fiabilitat. Fora d’Amèrica, només Sud-àfrica s’atansa als màxims nivells. Europa ha experimentat una reducció del 68% des de l’any 2002 i d’un 38% des del 1990, situant-se en 22.009, una taxa del 3 per cent mil, per davant d’Oceania (2,8 per cent mil) i Àsia (2,3 per cent mil)[3]

La majoria dels homicidis (54%) es va cometre amb armes de foc (instrument majoritari a Amèrica, exceptuant-ne el Canadà, i als Balcans), el 22% amb arma blanca i el 24 % amb altres mitjans.

Els autors dels homicidis són majoritàriament homes (90%). Si ho mirem en termes de condemnes penals, només un 6% de les persones convictes per homicidi són dones. A Europa la xifra arriba al 9%, mentre que a les Amèriques se situa en un 7%, a l’Àsia en un 6% i a l’Àfrica en un 5%. Pel que fa a les víctimes són majoritàriament homes (81%), entre els quals la franja d’edat més afectada és la d’entre 15 i 29 anys (bàsicament, per la realitat americana), tot i que a Europa la més afectada és la d’entre 30 i 44 anys. Les dones són víctimes de les seves parelles (34%), d’altres membres de la família (24 %) i en el 42 % dels casos de persones de fora de l’entorn familiar. És a dir, el cercle més íntim i familiar és el més perillós per a elles. Si ho reduïm als homicidis en el si de les parelles, les dones en són víctimes en un 82% dels casos. Una altra dada remarcable és que quan més alt és el nombre d’homicidis més gran és el percentatge d’homes que en són víctimes.

L’informe apunta contextos que poden facilitar la violència i, per tant, l’augment dels homicidis. Al mateix temps, trenca estereotips tradicionals en aquest àmbit. Concretament n’esmenta:

  • El desenvolupament socioeconòmic (o la manca de) explica els nivells d’homicidis a Europa i Àsia, però té més dificultat per explicar-los a les Amèriques i a Àsia. La delinqüència organitzada, la inestabilitat política i la disponibilitat d’armes de foc són factors crucials en aquests continents. Tot i això, la delinqüència organitzada (i el tràfic de drogues) no sempre generen altes taxes d’homicidis.
  • La desigualtat dels ingressos i de la distribució de la riquesa. Els països amb índexs més alts de desigualtat econòmica són els que presenten un nombre d’homicidis més gran.
  • Les inversions a llarg termini i les polítiques educatives estan associades amb un descens de les taxes d’homicidis.
  • Millorar l’estat de dret és clau per reduir els nivells d’homicidis.
  • El creixement urbà no sembla, per si mateix, causar un increment dels homicidis.
  • Els policies poden ser tant la font de la violència com les víctimes.
  • Els emigrants són morts predominantment per altres emigrants.
  • En alguns països (Xile, El Salvador, Argentina, Panamà, Hondures, Botswana o Montenegro) les presons són els llocs on es detecta el risc més alt de ser víctima d’un homicidi.

[1] Vid. https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/gsh/Booklet1.pdf

[2] Que no tenen empara legal, com podria ser una causa de justificació o constituir una pena en un país que tingui la pena de mort.

[3] Àsia presenta més de quatre vegades el nombre d’homicidis d’Europa, 104.456, però més de sis vegades la seva població.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua l’augment dels homicidis a Mèxic

El mes de maig de 2019 es va tancar amb un nou increment del nombre d’homicidis a Mèxic[1]. Amb un total de 2.979 homicidis (i feminicidis) aquest mes se situa lleugerament per sobre del nombre del mateix mes de l’any passat (2975). No sembla, doncs, que tota la campanya política en marxa, al voltant de la nova Guàrdia Nacional i la seva composició majoritària de personal provinent de l’Exèrcit, hagi tingut cap efecte dissuasiu en aquest àmbit.

Si ho analitzem en termes semestrals, entre desembre de 2018 i maig de 2019 s’han conegut més de 17.500 homicidis al país, xifra que significa un nou rècord en els darrers sexennis. El creixement, però, ha estat desigual. Els estats en què el creixement ha estat superior són: Nuevo León (72%), Tabasco (50,7%), Ciutat de Mèxic (43,2%), Sonora (43,1%) i Morelos (42,5%). Entre els estats que experimenten una disminució destaca Baja Califòrnia Sur (-78,3%), tot i que encara té la taxa més alta per cent mil habitants (33,9), Nayarit (-69%) i Guerrero (-30,8%).

En aquest context el Govern sembla centrar-ho tot en la recentment creada Guàrdia Nacional, la qual ha estat introduïda a través d’una reforma constitucional i ha generat molta polèmica per la seva evident militarització de fet. La nova redacció de la Constitució Mexicana[2] estableix de manera taxativa, en el seu article 20, que “la Federación contará con una institución policial de carácter civil denominada Guardia Nacional”. En canvi, la disposició transitòria segona preveu que la nova Guàrdia Nacional estigui integrada per agents de tres procedències diverses: l’actual Policia Federal, membres de l’Exèrcit de Terra i membres de l’Armada (marina). És a dir, sembla que dues terceres parts dels seus membres seran d’origen militar, circumstància que posa en entredit el seu declarat caràcter civil.

Si observem la realitat, la sorpresa encara és més gran, ja que els integrants de la nova policia porten uniformes militars, són formats en institucions militars i la seva cúpula també prové de l’Exèrcit. A més, els membres provinents de l’antiga Policia Federal són públicament menystinguts en favor dels provinents de les institucions castrenses. La idea que sembla haver-hi al darrere és que, davant de la inoperància de les institucions civils (policials i autoritats públiques), davant del crim organitzat i el ja sostingut creixement de la violència, l’únic que pot salvar el país fos la disciplina i la lleialtat de l’Exèrcit[3]. Això es produeix en un marc on la implicació de l’Exèrcit és clara, com a mínim des de la Presidència de Felipe Calderón, iniciada en 2006, i el nombre d’homicidis no només no s’ha reduït sinó que ha augmentat de manera contínua i sostinguda, assolint el darrer semestre (desembre-maig) un pic històric.

Tot i que el discurs oficial parla d’acompanyar la lluita contra la violència amb mesures socials, l’única mesura clara ha estat la militarització d’una policia de recent creació a nivell constitucional amb un caràcter formal ferotgement civil.

[1] https://www.animalpolitico.com/2019/06/asesinatos-primer-semestre-amlo-mas-violento-registrado/

[2] Vid. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/468418/CPEUM_06-06-2019.pdf

[3] Vid. https://www.animalpolitico.com/seguridad-180/la-guardia-nacional-desde-la-distancia/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les agressions de caràcter racista, xenòfob o antireligiós a França durant l’any 2018

Des de fa vint-i-cinc anys, la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans (CNCDH) de França remet al Govern un informe sobre l’estat del racisme, l’antisemitisme i la xenofòbia al país. L’informe s’elabora a partir de diverses fonts, tant oficials, com els registres del Ministeri de l’Interior o del Ministeri de Justícia i l’Enquesta de seguretat, com de dades aportades per associacions i investigadors internacionals. El mes d’abril es va presentar l’informe referent a l’any passat.

El 2018, els serveis de la Policia i la Gendarmeria Nacional van registrar 5.170 delictes en relació amb l’ètnia, la nació, una pretesa raça o la religió. Aquesta xifra representa una baixada per tercer any consecutiu d’aquest tipus de fets (entre el 2015 i el 2016 va baixar el 20%, entre el 2016 i el 2017, un 11% i entre el 2017 i el 2018, un 4%). Tanmateix, les infraccions delictives més greus es van incrementar.

Les dades mostren una gran disparitat territorial. Més del 60% de les víctimes d’aquest tipus de delictes registrats per les forces de seguretat han patit els fets a l’aglomeració parisenca (29%) o a una altra gran aglomeració urbana de més de 200.000 habitants (33%).

Pel que fa a les víctimes, el 2018 les forces de seguretat van registrar 4.840 víctimes d’infraccions de “caràcter racista”, de les quals el 57% són homes. El tram d’edat de la majoria de les víctimes és d’entre 25 i 54 anys (més del 70%) i la nacionalitat de les víctimes és estrangera en el 20%, destacant que el 15% procedeixen d’un país africà.

D’altra banda, cal tenir en compte que les dades procedents dels registres policials no representen més que una petita part dels fets delictius de «caràcter racista» que tenen lloc, ja que no totes les víctimes denuncien els fets. Per això es tenen en compte també les dades de l’enquesta de victimització “Marc de vida i de seguretat”. Segons aquesta enquesta, en el període 2012-2017, només 1 víctima d’injúries “racistes” sobre 50 i 1 víctima d’amenaces o violències físiques «racistes» sobre 6 van declarar haver denunciat el fet davant la policia. Segons aquesta enquesta, l’any 2017, a França 1,1 milió de persones de 14 anys o més (1 persona sobre 45) van ser víctimes d’almenys una agressió de “caràcter racista”.

L’enquesta també mostra una freqüència més elevada que en d’altres tipus d’agressions de fets delictius comesos en grup i a l’espai públic o obert al públic.

L’Informe recull també l’índex longitudinal de tolerància (ILT), creat el 2008 pel professor Vincent Tiberj. Es tracta d’un indicador que sintetitza les respostes a un conjunt de qüestions al voltant del racisme o del rebuig de l’altre; un índex prop de 100 mostra un alt nivell de tolerància i a la inversa mostra un nivell de tolerància feble. L’any 2018, l’índex de tolerància se situava en 67, el que suposa un progrés de 2 punts respecte de l’any 2017. Aquesta evolució no és puntual sinó que segueix la tendència a l’alça dels darrers anys, ja que entre el 2013 i el 2018, l’índex ha progressat 13 punts. La variació és excepcional i molt remarcable en un context en què l’amenaça terrorista i la qüestió de l’acollida de les persones refugiades han estat en el centre del debat públic.

Enllaços d’interès

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Més complexitat en l’amenaça terrorista l’any 2018

El fenomen terrorista ha continuat representant una amenaça de seguretat important per a la Unió Europea durant l’any 2018. Així es desprèn del darrer informe publicat per Europol –Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)–, que considera que el nivell d’amenaça terrorista no ha disminuït, sinó que aquesta ha esdevingut més complexa.

En el total d’atacs terroristes van morir tretze persones i unes desenes van resultar ferides. Amb aquestes xifres i en comparació amb el 2017, el nombre d’atacs i de víctimes es va reduir significativament tot i que va augmentar la xifra de grups terroristes investigats i detinguts a la UE.

L’Informe de tendències de la UE sobre la situació i evolució del terrorisme l’any 2018 és un document sol·licitat pel Parlament Europeu que proporciona una visió concisa de la naturalesa de l’amenaça terrorista a què s’enfronta la UE.

Entre les principals tendències que destaca el document trobem:

–       Tots els atacs terroristes van ser de naturalesa gihadista, comesos per individus sols i contra civils.

–       Els problemes de salut mental d’alguns autors van contribuir a la complexitat del fenomen. Els atacs gihadistes es van dur a terme emprant armes de foc o armes no sofisticades i de fàcil accés, com ara ganivets.

–       El nivell d’amenaça terrorista a tota la UE continua essent elevat, entre altres coses, pel nombre significatiu d’atacs frustrats i pels 16 grups terroristes gihadistes detinguts.

–       Tres grups terroristes interceptats per la policia el 2018 tenien la intenció, entre d’altres, de produir i/o utilitzar explosius i materials químics o biològics. També es va detectar un increment de l’ús de barreges pirotècniques per produir artefactes explosius.

–       Augment generalitzat de la propaganda i les amenaces terroristes d’NBQ.

–       Mentre que els menors d’edat són essencialment víctimes, hi ha preocupació entre els estats membres de la UE per si poden haver estat exposats a l’adoctrinament i la formació i, per tant, esdevenir una amenaça potencial.

–       Existeix preocupació perquè persones amb antecedents penals o empresonades siguin vulnerables a l’adoctrinament i puguin participar  en activitats terroristes.

–       Els estats membres de la UE consideren probable que la disminució del control territorial d’Estat Islàmic sigui substituïda per un augment dels esforços d’Al Qaida per recuperar el poder i la influència.

–       Mentre que la propaganda en línia es mantenia tecnològicament avançada i els pirates informàtics semblen tenir coneixements sobre les eines de comunicació xifrades, les capacitats i tècniques dels atacs cibernètics dels grups eren rudimentàries.

–       Durant l’any 2018, no va sorgir cap grup terrorista amb capacitat demostrada per dur a terme atacs cibernètics efectius.

–       L’Informe també ofereix una visió general de la situació terrorista fora de la UE, incloses zones en conflicte com l’Afganistan, l’Iraq, Líbia o Síria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Alerta màxima a les presons d’El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va ordenar a començaments de juliol decretar l’emergència màxima, per temps indefinit, a les presons del país com a mesura de pressió per tal que les bandes de carrer, o pandillas, posin fi als homicidis. I és que suposats membres de la Mara Salvatrucha (MS13) van assassinar un altre policia. Paral·lelament, a finals del mes de juny, membres de la MS13 van retenir un autobús amb unes 40 persones a les quals van robar, a més de violar dues dones.

Amb la mort del policia ja són 23 els agents de la Policia Nacional Civil assassinats aquest 2019, a més dels homicidis de 12 militars i dos funcionaris de presons, tots a mans de les bandes de carrer.

Així doncs, una de les mesures que suposa aquest estat d’emergència és que es mantinguin els interns a l’interior de les seves cel·les les 24 hores del dia. A més, es van traslladar més de mil membres d’aquestes bandes a presons més segures procedents d’un complex penitenciari exclusiu per a membres de la pandilla Barrio 18. D’aquesta manera s’acaba amb la decisió d’ubicar en presons diferents els membres de les bandes rivals Barrio 18 i MS13, a causa de la rivalitat existent. Així es trenca amb l’existència de presons exclusives d’una sola pandilla, on al final acabava imposant les seves regles.

Paral·lelament, el govern ha obligat les empreses telefòniques que operen al país a tallar el senyal telefònic a totes les presons per evitar les comunicacions amb membres de bandes de fora, a qui donen ordres.

Amb aquests trasllats de presos s’intenten avortar les ordres dels caps de les bandes als seus territoris i desmantellar possibles atemptats.

Una de les mesures que demana el president del país és l’aprovació de la sol·licitud de més de 30 milions de dòlars per finançar els plans de seguretat per fer-los front. Aquesta partida s’intenta aprovar després de la primera etapa d’un pla de recuperació de territoris controlats per les bandes de carrer en 16 municipis, inclosa la capital, on s’intentava atacar les finances d’aquests grups criminals. També s’ha anunciat que s’enviaran les forces especials de la policia i de la força armada per perseguir els seus membres.

 El Salvador és un dels països més violents del món per les seves taxes d’homicidis per cada 100.000 habitants, amb unes dades que han arribat els darrers anys a pics de 103 morts, atribuïts principalment a l’actuació de les bandes de carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Punts calents del crim organitzat a l’oest dels Balcans

Un informe publicat el mes de maig de 2019 per The Global Initiative Against Transnational Organized Crime, un observatori civil per combatre el crim organitzat al sud-est d’Europa,[1] analitza de manera prou exhaustiva la realitat de la delinqüència organitzada a l’oest dels Balcans i intenta detectar-ne els clústers o punts calents.

L’informe parteix de la base que hi ha tres factors fonamentals que afavoreixen aquest tipus de delinqüència:

  1. La vulnerabilitat econòmica. Molt alta a la zona, amb grups de població amb un atur superior al 50%.
  2. Sistemes polítics febles o fraccionats i incomunicats. La successió dels greus i violents conflictes que es van donar en aquella regió van comportar que la xarxa institucional creada amb el suport (imposició en alguns casos) internacional no tingui la força ni l’autoritat necessàries per garantir nivells acceptables d’estat de dret. D’altra banda, els diversos organigrames institucionals no es relacionen adequadament (ni col·laboren) entre ells. En són exemples clars les policies de les repúbliques de Bòsnia i Hercegovina, les institucions serbo-kosovars i les albano-kosovars i molt clarament les institucions de Sèrbia i les kosovars. Aquest fet comporta que no hi ha poders sòlids consolidats en àmplies àrees territorials. Aquest factor i l’anterior faciliten els vincles entre els negocis, la criminalitat i el poder polític.
  3. La ubicació geogràfica. Aquesta ubicació cal entendre-la en dos sentits:
    • En relació amb les estructures viàries i de comunicació. Les ciutats situades en encreuaments d’autopistes o carreteres importants, així com nusos ferroviaris, permeten una circulació més fluïda i fàcil dels productes objecte de l’activitat de la criminalitat organitzada.
    • En relació amb la proximitat o llunyania de zones per on es troben productes tradicionalment destinats a les activitats de la delinqüència internacional. En aquest cas, la regió està en la ruta de l’heroïna entre Afganistan i Europa Occidental, així com constitueix un bon punt d’entrada a aquesta darrera de persones que fugen de les misèries i les guerres de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà i d’armes que posen en el mercat aquests conflictes.

A partir d’aquests factors, l’informe acaba ubicant ciutats i regions que no només tenen moltes possibilitats de convertir-se en punts calents del crim organitzat, sinó que han comprovat que realment ho són a la pràctica.

Els llocs concrets que identifica l’informe, són, entre d’altres:

  • Subotica (Sèrbia): tràfic de drogues i tabac (abans de la construcció del mur per part d’Hongria també tràfic d’éssers humans).
  • Vršac (Sèrbia): tràfic de tabac i heroïna.
  • Tuzla (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de persones, bestiar, fusta, drogues, cotxes, i diners i roba falsificats.
  • Regió de Trebinje (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de drogues, tabac i persones.
  • Rožaje i voltants (Montenegro). Tràfic de drogues, persones, tabac, medicaments i armes.
  • Kula (entre Kosovo i Montenegro). Tràfic de tabac i drogues.
  • Durrës (Albània). És el port més gran del país i principal port d’entrada per a mercaderies que venen de Llatinoamèrica. Per això té un paper rellevant en la importació de cocaïna provinent de Colòmbia.
  • Vlorë (Albània). Segon port del país, punt de sortida per al cànnabis de producció nacional i de nombrosos delinqüents que es desplacen cap a Itàlia i Espanya.
  • Ports de Bar, Budva i Kotor (Montenegro). Són ports famosos per l’entrada de cocaïna, tot i que també s’hi produeix, per exemple, contraban de tabac. Han experimentat recentment una guerra a mort entre bandes de narcotraficants, que ha causat moltes víctimes.
  • Sarajevo i regió limítrof (Bòsnia i Hercegovina). Gran rellevància del robatori i tràfic de vehicles. Manifesta ineficàcia de la policia en la detenció dels autors d’aquests delictes.
  • Pristina (Kosovo). Tràfic de drogues i falsificació organitzada de títols de propietat pública.
  • Skopje (Macedònia). Nucli crucial en el tràfic de drogues tant nord-sud com est-oest.

L’informe conclou afirmant que aquesta regió és víctima de la seva pròpia ubicació demogràfica així com de la inestabilitat política i econòmica. Els autors de l’informe, però, semblen detectar entre la població un cert cansament de la corrupció i el crim organitzat que ja ha provocat protestes públiques amb una certa virulència.

[1] Vid. https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2019/05/Hotspots-Report-English-13Jun1110-Web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

School bullying: the first step towards anti-social adult conduct

At the beginning of 2019 the study Bullying, an open door to ant-social adult conduct by Pedro García Sanmartín was published. This study considers that the deficit in social values and a deficient education among children have become risk factors underlying the school bullying phenomenon. This conduct would involve an open door to anti-social conduct among adolescents and adults.

Unfortunately, the study considers that an increase in the number of cases of bullying or cyberbullying is taking place, involving both boys and girls at younger and younger ages with disorders such as depression, anxiety and suicide. Moreover, other associated problems are detected at school like dropping out of school and low marks, etc. As well as other anti-social conduct like the consumption of alcohol and drugs at an early age, vandalism and theft.

The study also focuses on the times we are living in and considers that both the procrastination and the desire to obtain information related to anything immediately without bearing in mind the consequences this could have in the future, is resulting in children not having the necessary social skills to address problems that will crop up in the future.

One of the most important effects of childhood experiences, which lasts through to maturity and affects personal development, is the Pygmalion effect, meaning discrediting remarks and labels acquired during childhood, leaving a mark on one’s personality, and in some cases leading to low self-esteem, insecurity and other cognitive disorders.

The author considers that school bullying is a multi-faceted problem, but it is a phenomenon that everyone, to varying degrees, has helped to cause and, therefore, society as a whole must make a commitment to eliminate. Especially given the fact that it is often the step prior to future deviant behaviour.

The causes of bullying are also multifactorial. The lack of normalised skills and values means that these children seek refuge in anti-social conduct, which they consider to be justified, being reinforced by witnesses, who to some point also have a deficit regarding some essential social values, as well as a lack of security.

The report includes the following among its conclusions:

  • The need to call for a change in the educational system, improving the provision of resources and tools for education-related services as well as care services.
  • It stresses the importance of education that both teachers, and mothers and fathers, assume the responsibility of helping children to discover, bring out and exhibit hidden faculties so that they can achieve security, self-esteem, self-awareness, and be able to address problems that crop up in the future.
  • The author stresses that old inter-generational educational habits that do not help with the current development of boys and girls must change. As we live in a complex world, values such as tolerance, respect, equality, justice and solidarity must be addressed.

In Catalonia, according to the results of the School Violence Survey in 2016, about 40% of pupils were victims of an act of mistreatment on the part of peers. Of these, 24% suffered more than one incident that year and 10.4% suffered bullying, meaning that they suffered negative actions once or twice a week.

Of all the victims of bullying, 40% were cases of cyberbullying, with the percentage of female victims being higher than male victims (25.4% as opposed to 15%).

http://www.fepsu.es/file/BULLYING.pdf

http://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/estudis_i_enquestes/

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

 

Assetjament escolar: el primer pas cap a una conducta antisocial adulta

A inicis de 2019 es va publicar l’estudi “Bullying, una puerta de entrada a la conducta antisocial adulta”, de Pedro García Sanmartín. Aquest estudi considera que el dèficit de valors socials i una educació deficitària en els nens i nenes esdevenen factors de risc de les conductes d’assetjament escolar. Aquesta conducta suposaria una porta d’entrada de les conductes antisocials en adolescents i persones adultes.

Malauradament, l’estudi considera que s’està produint un augment de la xifra de casos de bullying o ciberbullying, així com de nens i nenes cada cop de menys edat amb trastorns com ara depressions, ansietat o suïcidis. A més, es detecten altres problemàtiques associades a l’escola com l’abandonament escolar o baixes qualificacions, etc., així com altres conductes antisocials com el consum prematur d’alcohol o drogues, conductes vandàliques o furts.

L’estudi també s’esplaia en els temps que estem vivint i considera que tant la procrastinació com la voluntat d’obtenir de manera immediata allò que es desitja sense pensar en les conseqüències que reportarà en el futur està tenint com a resultat infants sense habilitats socials per afrontar els problemes que se’ls presentin en el futur.

Un dels efectes importants de les vivències de la infància, que perduraran a la maduresa i afectaran el desenvolupament personal, és el de l’efecte Pigmalió, és a dir, les desqualificacions i etiquetes adquirides durant la infància quedaran impreses en la personalitat, i en alguns casos provocaran baixa autoestima, inseguretat o altres trastorns cognitius.

L’autor considera que l’assetjament escolar és un problema multifactorial, però és un fenomen que tothom, en diferent mesura, ha contribuït a originar i, per tant, cal que tota la societat es comprometi a erradicar-lo. Sobretot perquè sovint és el pas previ de futures conductes desviades.

Les causes de l’assetjament són també multifactorials. La manca d’habilitats i valors socials normalitzats fa que aquests infants cerquin refugi en conductes antisocials, que consideren justificades, i que són reforçades pels testimonis, que en alguna mesura també tenen dèficit en alguns dels valors socials essencials, a més de manca de seguretat.

Entre les diverses conclusions a què arriba l’estudi cal esmentar:

  • La necessitat de reclamar un canvi del sistema educatiu, i que es millori la dotació de recursos i les eines als serveis vinculats a l’educació així com als serveis assistencials.
  • Destaca la importància de l’educació, és a dir, que tant mestres com pares i mares assumeixin la responsabilitat d’ajudar els infants a descobrir les facultats ocultes, extreure-les i mostrar-les per tal que aconsegueixin seguretat, autoestima i autoconeixement, i poder afrontar en un futur els problemes que se’ls presentin.
  • L’autor subratlla que cal canviar hàbits intergeneracionals educatius antics que no ajuden al desenvolupament actual dels nens i nenes. Atès que vivim en un món complex, cal atendre valors com la tolerància, el respecte, la igualtat, la justícia i la solidaritat.

A Catalunya, d’acord amb els resultats de l’Enquesta de violència escolar de l’any 2016, sobre el 40% de l’alumnat va ser víctima d’algun fet de maltractament per part dels companys i companyes. D’aquests, un 24% va patir més d’un fet aquell any i un 10,4% va patir assetjament, és a dir, va patir accions negatives una o més vegades cada setmana.

De totes les víctimes d’assetjament, un 40% ho ha estat de ciberassetjament, i aquí el percentatge de víctimes noies és molt més alt que el de nois (un 25,4% davant del 15%).

http://www.fepsu.es/file/BULLYING.pdf

http://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/estudis_i_enquestes/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français