Categoria: català

Augment de la violència i dels delictes sexuals a les estacions de tren d’Alemanya: dades, causes i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe anual 2024 de la Policia Federal alemanya dibuixa un panorama preocupant en matèria de seguretat, especialment a les estacions de tren i al transport ferroviari. Tot i que la delinqüència global ha disminuït, els delictes que generen més alarma social —violents i sexuals— han augmentat de manera significativa, confirmant una tendència a l’alça iniciada els darrers anys.

Segons l’informe, el 2024 es van registrar 27.160 delictes violents en estacions i trens, un 6% més que l’any anterior i un 51% més que el 2019. Aquest increment no es limita a les grans ciutats, sinó que afecta també estacions mitjanes, petites i fins i tot zones rurals, fet que indica una extensió territorial del problema. Paral·lelament, els delictes sexuals —com l’exhibicionisme, l’assetjament sexual, les agressions i les violacions— van augmentar un 19,2%, una dada especialment rellevant per l’impacte directe en la percepció d’inseguretat, especialment entre dones i col·lectius vulnerables.

En conjunt, la Policia Federal va registrar 381.894 delictes a estacions i trens, una xifra que representa un descens global del 10,1% respecte al 2023. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè la reducció afecta principalment infraccions administratives, sobretot les relacionades amb la Llei de Residència, mentre que els delictes greus continuen creixent. Així ho subratlla Manuel Ostermann, vicepresident de la Unió Federal de Policia, que alerta que allà on realment importa —violència, delictes sexuals i armes— la situació empitjora.

A escala nacional, la tendència es repeteix: els delictes violents han augmentat un 6,6% i els sexuals un 13% a tot Alemanya. Cal tenir en compte que aquestes dades només recullen delictes denunciats i no ofereixen informació sobre processos judicials o condemnes, cosa que limita la interpretació completa del fenomen.

Pel que fa a les causes, l’informe i les declaracions sindicals apunten a diversos factors estructurals. D’una banda, s’assenyala un augment de la marginació social, amb persones cada cop més desateses per la manca d’infraestructures socials com serveis socials, educadors i professors. Aquest context afavoreix l’exclusió, la violència domèstica i el consum d’alcohol i drogues, elements que apareixen de manera recurrent en el perfil dels agressors.

Les dades confirmen que el 79% dels autors són homes, i que gairebé la meitat (49%) actuaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues en el moment del delicte. A més, el 53% no tenia nacionalitat alemanya, una dada que ha alimentat el debat polític i social sobre immigració i seguretat. Ostermann atribueix part del problema a la immigració procedent dels principals països d’asil, tot i que aquest enfocament és controvertit i no sempre té en compte factors socioeconòmics, d’integració o de context vital.

La violència no només afecta els ciutadans, sinó també els cossos policials. El 2024 es van registrar 2.967 agressions contra policies federals, la segona xifra més alta des que hi ha registres (2001). En total, 804 agents van resultar ferits, majoritàriament homes. Les agressions inclouen cops de puny, puntades de peu, escopinades, mossegades i cops amb objectes, i en una de cada vuit s’hi van utilitzar objectes com a armes improvisades, com ampolles o pedres.

Davant aquesta situació, la Policia Federal i Deutsche Bahn han reforçat les mesures de seguretat amb més presència policial, zones sense armes, controls preventius i un sistema de més d’11.000 càmeres de vigilància. Tot i això, els sindicats policials reclamen un compromís més gran per part de l’empresa ferroviària, amb més personal de seguretat privat, estacions millor il·luminades, netes i modernitzades, i una inversió més ràpida en infraestructures.

El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt (CSU), ha qualificat els atacs als policies com un atac a la societat en conjunt, mentre que Ostermann adverteix que s’ha perdut molt en els darrers deu anys i que Alemanya s’enfronta a anys foscos en matèria de seguretat si no hi ha una millora real en tecnologia, marc legal, recursos humans i cooperació entre governs federals i estatals.

En conclusió, l’informe transmet un missatge clar: malgrat la reducció de la delinqüència global, la seguretat empitjora just en els àmbits més sensibles. Les estacions de tren, espais clau de mobilitat i convivència, s’han convertit en punts crítics que exigeixen respostes integrals, combinant prevenció social, inversió en seguretat, coordinació institucional i polítiques a llarg termini que vagin més enllà de mesures reactives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre el complex sistema de presons nord-americà

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe Mass Incarceration: The Whole Pie 2025, elaborat per Wendy Sawyer i Peter Wagner, ofereix una visió global i rigorosa del sistema d’empresonament als Estats Units, amb l’objectiu de desmuntar mites persistents i aportar dades clares en un debat cada cop més polititzat. En un context en què la seguretat sovint s’utilitza per justificar polítiques punitives, l’estudi demostra que moltes d’aquestes mesures no només són ineficaces, sinó que poden empitjorar la seguretat pública.

Actualment, gairebé 2 milions de persones estan privades de llibertat als EUA en un mosaic de sistemes (presons estatals i federals, presons locals, centres juvenils, detenció d’immigració, hospitals psiquiàtrics i altres), amb un cost anual mínim de 182.000 milions de dòlars. Aquestes xifres, però, no reflecteixen l’enorme rotació del sistema: cada any, més de 7 milions de persones passen per la presó preventiva, sovint per delictes menors o sense condemna ferma.

Un dels punts clau de l’informe és que la majoria de persones a les presons locals (jails) no han estat condemnades. Estan en presó preventiva perquè no poden pagar la fiança, no perquè representin un perill immediat. Aquest ús extensiu de la detenció prèvia al judici té un impacte directe en la seguretat: trenca vincles familiars i laborals, agreuja problemes de salut mental i augmenta la probabilitat de reincidència.

L’estudi també desmenteix la idea que la massificació penitenciària sigui principalment conseqüència de la guerra contra les drogues o de les presons privades. Tot i que els delictes relacionats amb drogues continuen sent rellevants (més de 360.000 persones empresonades), 4 de cada 5 persones empresonades ho estan per altres tipus de delictes. A més, gairebé la meitat de la població reclusa està classificada sota la categoria legal de delictes violents, una etiqueta sovint enganyosa que inclou conductes sense dany físic real.

Des del punt de vista de la seguretat, una de les conclusions més importants és que l’empresonament massiu no redueix el crim. Les dades mostren que els índexs de criminalitat es troben en mínims històrics, malgrat els discursos polítics alarmistes. A més, les penes llargues i les condicions dures de reclusió no tenen efecte dissuasiu i poden tenir un impacte criminogen, augmentant el risc de delictes futurs un cop la persona és alliberada.

Finalment, l’informe alerta contra l’ús de presons com a substitut de serveis socials i sanitaris. Les presons no són espais adequats per al tractament de trastorns mentals ni d’addiccions, i el fracàs en aquest àmbit té conseqüències directes per a la seguretat col·lectiva.

En conjunt, The Whole Pie 2025 defensa que reduir l’empresonament de manera intel·ligent és una estratègia de seguretat, no una amenaça. Les polítiques basades en dades, prevenció, serveis comunitaris i respostes proporcionades al delicte són molt més efectives per construir societats segures que no pas la lògica del càstig massiu.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una gran operació contra el contraban de migrants a Bulgària acaba amb 16 detencions

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació liderada per Bulgària, duta a terme en col·laboració amb la policia hel·lènica i amb el suport d’Europol, ha comportat el desmantellament d’una xarxa criminal organitzada implicada en el contraban de migrants des de Turquia a través de Bulgària i posteriorment a través de Sèrbia o Romania cap a països de l’Europa Occidental. La investigació es va dur a terme en el marc d’un grup de treball operatiu regional establert per lluitar contra les xarxes de contraban de migrants que utilitzen Bulgària com a país de trànsit.

La jornada d’acció policial va comportar 16 detencions, 6 escorcolls d’habitatges i locals i confiscacions de dispositius mòbils, documents administratius, documents de matriculació de vehicles, quaderns de comptabilitat i d’altres registres.

La xarxa de contraban de migrants operava amb una estructura piramidal, amb membres que desenvolupaven diferents rols. El grup central, amb seu a Sofia, estava format principalment per ciutadans búlgars i sirians que actuaven de manera altament coordinada. El seu paper principal era organitzar el trànsit a través de Bulgària, mantenint alhora una estreta cooperació amb altres xarxes criminals amb seu als països veïns. Per exemple, el pagament pels serveis de contraban ja s’havia organitzat abans de la sortida. Els migrants havien de fer un dipòsit a través de les oficines hawala a Turquia, des d’on sortien els migrants.

Després de reclutar migrants a Turquia, els membres de la xarxa criminal els van introduir de contraban a través de la frontera verda sud de Bulgària, guiant-los a llocs predefinits. Des d’allà, els conductors els van transportar a Sofia utilitzant una varietat de vehicles, inclosos cotxes i autobusos. Els migrants van ser allotjats temporalment en cases segures a Sofia i els voltants abans de ser traslladats cap a les fronteres búlgaro-sèrbies o búlgaro-romaneses. En alguns casos, els migrants van ser transportats directament a les zones frontereres sense allotjament provisional.

Europol va dur a terme un ampli treball d’anàlisi operativa per identificar els diferents objectius i cartografiar les seves activitats criminals. Europol va desplegar un expert a Sofia en el marc del Grup de treball operatiu regional i va ser sobre el terreny durant el dia d’acció, proporcionant comprovacions creuades en temps real amb les bases de dades d’Europol per donar suport a les autoritats nacionals encarregades de l’aplicació de la llei.

Des de la seva creació el setembre de 2023, Europol ha estat proporcionant suport operatiu i analític dedicat al grup de treball operatiu dirigit per Bulgària. Europol va organitzar i coordinar nombroses reunions operatives entre les parts interessades i va facilitar l’intercanvi de dades operatives.

El tràfic de migrants continua sent una amenaça criminal molt important a la UE, que requereix una acció coordinada en tota la cadena criminal, des del reclutament i el trànsit fins als fluxos financers que el donen suport. Europol dóna suport a les investigacions mitjançant un enfocament basat en dades, millorant els casos proporcionats per les autoritats nacionals amb anàlisi operativa i experiència. Europol també facilita l’intercanvi d’informació i coordina operacions conjuntes per desmantellar les xarxes criminals.

Per reforçar els esforços d’Europol per combatre el tràfic de migrants, el desembre de 2025 es va adoptar el Reglament (UE) 2025/2611. Aquesta nova legislació de la UE subratlla la importància d’abordar el tràfic de migrants a nivell de la UE mitjançant una cooperació reforçada, inclosa la creació del Centre Europeu contra el Tràfic de Migrants (ECAMS).

A l’hora de crear l’ECAMS, la prioritat d’Europol és garantir un millor intercanvi sistemàtic d’informació i una millor coordinació dels esforços. Això inclou el reforç de l’expertesa en intel·ligència de codi obert (OSINT) i investigacions financeres, així com la millora de l’impacte operatiu de la xarxa d’oficials d’enllaç de Frontex, Eurojust i els estats membres.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Llibre Blanc de la Policia: cap a un nou model de seguretat a Anglaterra i Gal·les

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha presentat el Llibre Blanc “De local a nacional: un nou model de policia”, que estableix les reformes més profundes del sistema policial des de la seva professionalització fa dos segles. Anunciades per la ministra de l’Interior, Shabana Mahmood, aquestes mesures pretenen adaptar la policia a un entorn criminal cada vegada més complex, digital i transnacional, alhora que es reforça la policia de proximitat i la confiança ciutadana.

Un dels pilars de la reforma és la revisió estructural del mapa policial. Actualment, Anglaterra i Gal·les compten amb 43 forces locals, un model que el govern considera fragmentat i ineficient. El Llibre Blanc proposa reduir dràsticament aquest nombre mitjançant fusions, amb l’objectiu de millorar l’eficiència, reduir costos i garantir una resposta més coherent i homogènia a tot el territori.

Aquesta reorganització busca alliberar recursos per reforçar la policia de barri i la lluita contra la delinqüència local, retornant la policia als seus principis fonamentals: presència visible, coneixement de la comunitat i resposta ràpida als incidents.823

La reforma més ambiciosa és la creació d’un nou Servei Nacional de Policia, concebut per fer front als delictes més greus i complexos, com el crim organitzat, el terrorisme, el crim digital i les amenaces que transcendeixen les fronteres locals.

Aquest nou servei integrarà sota una única estructura capacitats fins ara disperses, com l’Agència Nacional contra el Crim, la Policia Antiterrorista, les unitats regionals de crim organitzat, la policia de carreteres i els serveis aeris policials. El resultat serà una força nacional amb millor capacitat per compartir intel·ligència, tecnologia i recursos.

Al capdavant del Servei Nacional de Policia hi haurà un comissari nacional, que esdevindrà el màxim responsable policial del país. Una de les seves funcions clau serà assumir la gestió centralitzada de la forense, inclosa la forense digital, per reduir endarreriments —actualment amb desenes de milers de dispositius pendents d’anàlisi— i garantir estàndards tècnics uniformes.

El nou model nacional permetrà acabar amb la duplicació de processos de contractació i adquisició de tecnologia. En lloc que cada força compri el seu propi equipament, el Servei Nacional de Policia adquirirà material i sistemes TIC de manera centralitzada, generant economies d’escala.

El govern estima que aquestes mesures permetran un estalvi de fins a 350 milions de lliures, que es reinvertiran directament en policia de primera línia i en la lluita contra el crim.

El Llibre Blanc reforça de manera significativa els mecanismes d’accountability. Els ministres tindran nous poders per intervenir en forces amb rendiment deficient, inclosa la capacitat de destituir caps de policia que no compleixin els estàndards exigits.

S’introduiran indicadors clars i comparables sobre temps de resposta, resolució de delictes, satisfacció de les víctimes i confiança pública. Aquests resultats es publicaran i permetran a la ciutadania comparar el rendiment de les forces.

Paral·lelament, es reforçaran els estàndards individuals dels agents mitjançant:

  • controls de verificació obligatoris i més estrictes,
  • exclusió de la professió de persones amb antecedents per delictes de violència contra dones i nenes,
  • suspensió obligatòria d’agents sota investigació per aquests delictes,
  • i la introducció d’una llicència professional renovable, similar a la d’altres professions regulades.

La reforma estableix nous objectius nacionals de resposta: arribada als incidents greus en un màxim de 15 minuts a zones urbanes i 20 minuts a zones rurals, i resposta a les trucades d’emergència en menys de 10 segons.

A més, s’amplia la Garantia de Policia de Barri, assegurant que cada districte electoral tingui agents assignats, identificables i accessibles, amb un coneixement profund dels problemes locals. El govern també impulsa un programa de captació de graduats universitaris, inspirat en el model Teach First, per atraure talent jove a rols de policia de proximitat.

Amb una inversió superior als 140 milions de lliures, el govern aposta decididament per la tecnologia policial. Destaquen l’expansió del reconeixement facial en directe, el desplegament d’eines d’intel·ligència artificial per analitzar imatges i proves digitals, i la creació del centre nacional de Policia.

Aquestes eines permetran reduir la càrrega burocràtica i retornar milions d’hores de feina a la primera línia policial, incrementant la presència d’agents al carrer.

Finalment, el Llibre Blanc introdueix un nou lideratge nacional en matèria d’ordre públic, amb capacitat de coordinar recursos en situacions de desordres greus, i reforça de manera notable el suport a la salut mental dels agents. També es busca revitalitzar la Policia Especial, especialment incorporant perfils tècnics i experts en ciberseguretat, per combatre de manera més efectiva la delinqüència moderna.

En conjunt, el Llibre Blanc dibuixa un canvi estructural profund: una policia més centralitzada per als grans delictes, més propera a la ciutadania en l’àmbit local, amb estàndards més exigents, més tecnologia i una governança més estricta. Un model ambiciosament pensat per respondre als reptes de la seguretat del segle XXI.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’Europol: tàctiques en evolució en les operacions de tràfic marítim de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un nou informe d’Europol, proporciona una anàlisi exhaustiva de les tàctiques en evolució emprades per les xarxes criminals per traficar cocaïna a Europa a través de rutes marítimes. El document, “Diversificació en el tràfic marítim de cocaïna”, proporciona una anàlisi en profunditat de les tàctiques canviants emprades per les xarxes de crim organitzat, que continuen explotant vulnerabilitats i evadint la detecció.

El tràfic de cocaïna a Europa ha assolit nivells sense precedents, impulsat per l’alta producció a l’Amèrica Llatina i la creixent demanda dins de la UE. Les xarxes criminals han demostrat la seva capacitat per ajustar ràpidament les operacions, fragmentant rutes i adoptant mètodes de tràfic complexos i encoberts. Aquest nou informe d’Europol destaca l’ús de semi submergibles i altres vaixells no comercials, així com la incorporació de cocaïna en diversos materials de transport abans de l’enviament a Europa.

Les transferències al mar solen implicar un vaixell mare de l’Amèrica Llatina que transfereix cocaïna a un vaixell fill davant la costa de l’Àfrica Occidental. La cocaïna es desembarca a l’Àfrica Occidental per al seu posterior enviament a la UE continental o s’envia a les Illes Canàries. Mitjançant embarcacions inflables de buc rígid, les xarxes criminals també transporten cocaïna directament a l’Espanya continental. En arribar a la costa andalusa, les xarxes criminals utilitzen el riu Guadalquivir per transportar cocaïna terra endins per a la seva posterior distribució.

Un exemple destacat d’aquestes tàctiques en evolució s’il·lustra amb una operació recent amb el nom en clau d’“Ombra Negra”, que va exposar un canvi significatiu en els mètodes de tràfic de drogues. Liderada per les autoritats espanyoles i amb el suport d’Europol, aquesta operació va resultar en la detenció de 101 sospitosos i la confiscació de més de 10 tones de cocaïna a la península Ibèrica.

L’operació va posar de manifest un canvi en els mètodes de tràfic de drogues, ja que la xarxa criminal es basava en infraestructures marítimes avançades per transportar grans quantitats de cocaïna des de Sud-Amèrica fins a Europa a través de la península Ibèrica. Els sospitosos van utilitzar embarcacions d’alta velocitat capaces de superar els 70 km/h i sistemes de comunicació xifrats complexos per evadir les forces de l’ordre. L’operació va suposar un cop decisiu per a una de les organitzacions de tràfic de cocaïna més grans d’Europa i va subratllar un canvi regional del tràfic de cànnabis al de cocaïna.

Aquesta operació exemplifica les principals conclusions de l’informe, que inclouen:

• Rutes i mètodes diversificats: les xarxes criminals estan evitant els principals ports comercials mitjançant l’ús de dipòsits i transferències al mar, semi submergibles i embarcacions no comercials. Aquests mètodes els permeten evitar la presència i els controls de les forces de l’ordre, cosa que dificulta la detecció i la intercepció.

• Ocultació sofisticada: la cocaïna s’amaga cada cop més en equips industrials, maquinària i materials de transport com ara aliments, plàstics i tèxtils. Aquests mètodes fan que la detecció mitjançant escàners, gossos rastrejadors i proves forenses sigui extremadament difícil.

• Avenços tecnològics: les xarxes criminals estan aprofitant tecnologies avançades, inclosos sistemes de comunicació xifrats, embarcacions autònomes i drons, per millorar les seves operacions i evadir la detecció.

L’informe també destaca la necessitat de millorar la vigilància marítima, les investigacions financeres i l’expertesa forense per exposar compartiments ocults, drogues incorporades químicament i laboratoris d’extracció. Les col·laboracions entre les forces de l’ordre, les duanes, les autoritats portuàries i el sector privat són essencials per assegurar les cadenes de subministrament i compartir dades en temps real.

La resposta d’Europol a l’amenaça del tràfic de cocaïna inclou el suport operatiu a través de la seva Unitat de Drogues específica, el suport analític i de coordinació i el desplegament d’experts sobre el terreny. El paper estratègic de l’Agència en proporcionar una perspectiva de la UE sobre les diverses amenaces que representen les xarxes criminals de tràfic de drogues és crucial per identificar canvis en el comportament criminal i les rutes de tràfic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen 24 laboratoris a escala industrial en la major operació contra les drogues sintètiques de la història

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una acció policial a gran escala, duta a terme dins de l’operació Fabryka, coordinada per Europol, va conduir al desmantellament d’una xarxa criminal que operava a tota la Unió Europea. Es van dur a terme esforços coordinats a Polònia, així com a Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. Aquestes accions es van dirigir a una xarxa sospitosa d’importar una gran quantitat de precursors utilitzats per a la producció de drogues sintètiques en laboratoris de diversos països.

A més, la xarxa va participar en activitats de blanqueig de capitals per promoure les seves operacions il·lícites. Durant el transcurs de la investigació, les autoritats policials van determinar que la xarxa podria haver importat més de 1.000 tones de precursors, suficients per produir més de 300 tones de drogues sintètiques com ara MDMA, amfetamina i catinona.

S’estima que les activitats il·legals generen milers de milions en beneficis delictius per a les xarxes criminals implicades. Els actius criminals flueixen cap a l’economia legal, creant riscos significatius de distorsió del mercat, competència deslleial i infiltració sistemàtica de negocis legítims per part del crim organitzat.

La investigació va començar l’any 2024 a partir de la intel·ligència compartida per la policia polonesa, concretament per la Unitat de Delictes de Droga de la Prefectura de la Policia Provincial de Wrocław. La informació proporcionada pels agents de policia de la Baixa Silèsia va ser fonamental per iniciar el cas i facilitar la posterior cooperació internacional dins del grup de treball. Entre febrer de 2025 i gener de 2026, es van dur a terme més de 20 jornades d’acció, dirigides a grups criminals connectats, les seves instal·lacions de producció i llocs d’emmagatzematge a tot Europa. L’operació va culminar amb una jornada d’acció coordinada contra la presumpta xarxa majorista responsable de la importació i distribució de productes químics precursors.

Aquesta xarxa era responsable de la importació, el reempaquetament i la distribució de precursors utilitzats en la producció de drogues sintètiques. Els productes químics, procedents de la Xina i l’Índia, entraven a la UE a través de diversos països i es transportaven a Polònia per al seu reempaquetament i posterior distribució a laboratoris il·legals de tota la UE. Des de l’inici de la investigació l’any 2024, Europol va donar suport a jornades d’acció dirigides a diferents cèl·lules de la xarxa, així com a grups connectats implicats en la producció de drogues sintètiques en laboratoris.

Els resultats generals de tots els dies d’acció (de febrer de 2025 a gener de 2026) inclouen més de:

• 20 dies d’acció: 85 detencions; 100 escorcolls; així com: 50 punts de lliurament identificats; 24 laboratoris a escala industrial desmantellats;16 llocs d’emmagatzematge trobats; Confiscacions múltiples:

  • Uns 500.000€ en metàl·lic.
  • 3.559 quilograms i 982 litres de drogues (incloses 4-CMC, catinona, MDMA, oli d’amfetamina).
  • Més de 120.000 litres de residus químics tòxics.
  • 1.000 tones de precursors (productes químics utilitzats per a la producció de drogues sintètiques).

L’estructura operativa d’aquesta xarxa criminal era complexa, amb set empreses legals a Polònia que facilitaven les activitats d’importació i distribució, i una coordinació de lideratge d’alt nivell que connectava els diferents grups criminals dels països de la UE.

En alguns casos, les mateixes cèl·lules criminals que operaven dins de la xarxa més àmplia gestionaven tant la logística per al subministrament de precursors com la coordinació de la producció en laboratoris clandestins. La principal xarxa criminal objectiu d’aquesta investigació està composta predominantment per ciutadans polonesos, amb la participació d’alguns ciutadans belgues i neerlandesos que operaven dins de grups interconnectats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Xile: por, criminalitat i política en una paradoxa de seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Xile afronta una situació paradoxal en matèria de seguretat pública: tot i tenir índexs de criminalitat relativament baixos en comparació amb altres països de l’Amèrica Llatina, la percepció d’inseguretat entre la població és una de les més altes del món. Aquesta contradicció es va convertir en l’eix central del debat polític i de la campanya electoral presidencial, fins al punt que la seguretat és avui dia la principal preocupació ciutadana.

La victòria de Kast a les darreres eleccions reflecteix una resposta de molts votants a temes com la seguretat pública, la immigració irregular i la percepció d’inseguretat o desacords amb l’actual model econòmic o social, factors centrals de la campanya.

Segons una enquesta d’Ipsos, el 63% dels xilens adults identifiquen el crim i la violència com el problema que més els inquieta, un percentatge superior al de països com Mèxic o Colòmbia, que tenen taxes d’homicidis molt més elevades. A escala global, Xile figura entre els països amb més preocupació per la inseguretat i també entre aquells on menys persones se senten segures caminant de nit pel seu barri, segons informes d’Ipsos i Gallup.

Daniel Johnson, director executiu de la Fundació Pau Ciutadana recorda que amb 6 homicidis per cada 100.000 habitants, el país està lluny de liderar les estadístiques de violència a la regió o al món.

Històricament, Xile ja presentava nivells de por al delicte superiors al que indicaven les dades objectives. No obstant això, aquest fenomen s’ha intensificat en els darrers anys, cosa que obliga a buscar explicacions addicionals. Els estudis de la Fundació Pau Ciutadana mostren que les dones i els sectors socioeconòmics més baixos són els que expressen un major nivell de temor, especialment en territoris on la presència de l’estat és percebuda com a feble.

Tot i que els robatoris i intents de robatori afecten aproximadament un terç de les llars —una xifra similar a la d’anys anteriors—, el que realment ha canviat és la naturalesa del delicte. Els delictes violents han augmentat de manera significativa: la taxa d’homicidis pràcticament s’ha duplicat en una dècada, els robatoris amb violència han crescut un 25% en vuit anys, i delictes abans poc freqüents, com extorsions i segrestos, han començat a guanyar presència.

Aquest canvi en les tipologies delictives genera un fort impacte psicològic en la població. Johnson assenyala que la incertesa sobre com protegir-se davant d’aquests nous delictes incrementa notablement la sensació de vulnerabilitat.

Un altre factor clau és l’expansió del crim organitzat, amb l’aparició de noves organitzacions que operen amb lògiques diferents a les tradicionals. Es detecta un ús més gran d’armes de foc, un augment dels homicidis planificats i la presència de grups transnacionals, alguns d’ells vinculats a ciutadans estrangers, com el conegut cas del Tren de Aragua.

Tot i que la immigració no mostrava una correlació directa amb l’augment del delicte fins a 2020, les autoritats i centres d’estudi observen ara una relació clara entre determinades tipologies criminals i organitzacions estrangeres, que sovint exploten tant migrants com població local. Aquest fet ha reforçat la percepció que immigració i inseguretat estan connectades, alimentant el debat públic i polític.

El temor al delicte està estretament relacionat amb la desconfiança en les institucions de seguretat i justícia. Quan la ciutadania percep que l’estat no la protegeix adequadament, disminueixen les denúncies, cosa que debilita la capacitat de resposta del sistema i n’erosiona encara més la legitimitat. Tot i això, les forces policials xilenes han aconseguit recuperar part de la confiança perduda després de l’esclat social.

El govern de Gabriel Boric va respondre amb reformes institucionals rellevants, com la creació d’un Ministeri de Seguretat i mecanismes de coordinació interministerial. Són mesures pensades per al mitjà i llarg termini, però que contrasten amb la demanda ciutadana de respostes immediates, com més patrullatge, il·luminació i càmeres, tot i que aquestes accions tenen un impacte limitat si no van acompanyades de canvis estructurals.

En aquest context, la seguretat es va convertir en un recurs central de la campanya electoral. Tots els candidats van incorporar el discurs de la inseguretat, validant i amplificant el temor existent. Històricament, els partits de dreta han prioritzat enfocaments de control i repressió, mentre que l’esquerra ha apostat més per polítiques socials. Avui, però, predomina una lògica d’urgència, que afavoreix mesures de curt termini en detriment de polítiques preventives i de reinserció, essencials per a una solució duradora.

A més, esdeveniments violents a la regió, com grans operatius policials al Brasil o accions militars dels Estats Units contra el narcotràfic, reforcen la por que Xile pugui seguir el mateix camí.

Xile no és un dels països més violents del món, però sí que és un dels més atemorits. Aquesta bretxa entre realitat i percepció, alimentada per canvis en el delicte, la presència del crim organitzat, la desconfiança institucional i la instrumentalització política, planteja un gran repte: com respondre a l’emergència sense renunciar a solucions estructurals i de llarg termini. El futur de la seguretat al país dependrà de la capacitat de combinar control efectiu, reformes institucionals i polítiques socials que ataquin les causes profundes de la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pressió internacional sobre les grans rutes de subministrament de cocaïna cap a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats policials europees i sud-americanes continuen intensificant els seus esforços per desmantellar les principals xarxes criminals responsables del tràfic de cocaïna cap a Europa. Tres operacions recents, coordinades amb el suport d’Europol, posen de manifest tant la complexitat de les rutes utilitzades pel crim organitzat com la importància creixent de la cooperació internacional per fer-hi front. Aquestes actuacions han afectat xarxes amb connexions a Colòmbia, Brasil i Grècia, i han permès intervenir en totes les fases de la cadena criminal: des de l’origen de la droga fins a la seva recepció al continent europeu.

La primera investigació es va centrar en una xarxa liderada per un ciutadà neerlandès amb accés directe a traficants d’alt nivell a Colòmbia. L’individu, de 56 anys, residia a Eivissa però viatjava amb freqüència als Països Baixos i a d’altres països europeus. Segons les autoritats, coordinava l’entrada de grans carregaments de cocaïna a Europa amb el suport actiu dels seus dos fills.

El cas va sortir a la llum arran de la informació obtinguda a partir de la plataforma xifrada Sky ECC, una eina àmpliament utilitzada per organitzacions criminals i que ha estat clau en nombroses investigacions europees. A partir d’aquestes dades, la policia neerlandesa, va desplegar tasques de vigilància, anàlisi d’intel·ligència i escoltes telefòniques que van permetre identificar intents en curs de coordinar nous enviaments.

La xarxa va ser vinculada a sis carregaments de cocaïna interceptats al Regne Unit, Espanya i els Països Baixos. El 2 de desembre de 2025, el principal sospitós va ser detingut a Eivissa, mentre que els seus fills, de 31 i 23 anys, van ser arrestats a l’Haia i Haarlem.

Operació brasilera de tràfic marítim a gran escala

La segona actuació va tenir com a objectiu una organització criminal brasilera especialitzada en el transport marítim de cocaïna a gran escala cap a Europa. El grup s’encarregava d’adquirir embarcacions, formar tripulacions i modificar vaixells pesquers per ocultar-hi la droga.

Les rutes utilitzades incloïen punts de sortida a la costa brasilera i una etapa intermèdia a l’Àfrica Occidental, abans del trasllat final cap a aigües europees.

Un moment clau de la investigació va tenir lloc el novembre de 2024, quan les autoritats portugueses, en col·laboració amb la policia federal brasilera i les autoritats de Cap Verd, van interceptar un vaixell pesquer amb bandera brasilera a l’oest de Cap Verd. A bord s’hi van trobar 1,6 tones de cocaïna i es van detenir sis membres de la tripulació.

Posteriorment, el setembre de 2025, les forces de seguretat van desmantellar la branca europea de la xarxa, amb 37 detencions a Espanya, incloent-hi el responsable de la infraestructura logística. Finalment, l’11 de desembre de 2025, una operació coordinada al Brasil va culminar amb vuit noves detencions, entre elles dos objectius d’alt valor, i la confiscació de béns per valor superior a 1,5 milions d’euros.

Xarxa criminal grega i transferències en alta mar

La tercera operació va apuntar a una xarxa criminal grega que utilitzava el mètode de transferència en alta mar per al tràfic de cocaïna. El grup va desplegar un vaixell pesquer que va sortir de Grècia, va recórrer una ruta passant per l’Àfrica Occidental i va creuar l’Atlàntic per recollir un carregament procedent d’Amèrica Llatina.

El 14 de desembre de 2025, les autoritats van detenir deu sospitosos: cinc membres de la tripulació al mar i cinc individus a Grècia, inclòs un objectiu d’alt valor.

En tots tres casos, Europol va actuar com a eix central de la cooperació internacional, facilitant l’intercanvi d’informació, proporcionant suport analític i coordinant reunions operatives entre els països implicats. També hi van participar altres organismes clau com Frontex i el MAOC-(N), especialment en les operacions marítimes.

Aquestes actuacions s’emmarquen en l’estratègia més àmplia de la Unió Europea contra el crim organitzat, articulada a través de la plataforma EMPACT. Els casos demostren que només mitjançant una cooperació sostinguda, multinivell i transnacional és possible atacar de manera efectiva les estructures que sustenten el tràfic de cocaïna cap a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La contribució del NIST a la seguretat contra incendis: tecnologia, tàctica i resiliència

Notes de seguretatDeixa un comentari

La seguretat contra incendis ha experimentat una transformació profunda en les darreres dècades, impulsada en gran part per la recerca científica del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units. Davant l’evolució dels edificis, dels materials combustibles i de les condicions operatives dels bombers, el NIST ha aportat la base tècnica necessària per actualitzar equips, normes i estratègies d’intervenció, amb un impacte directe en la protecció de vides humanes.

Un dels àmbits clau ha estat l’avaluació del rendiment de l’equipament utilitzat en condicions extremes. En el cas de les càmeres termogràfiques, el NIST va desenvolupar els primers assaigs capaços de mesurar si aquests dispositius continuaven detectant petites diferències de temperatura quan la pròpia càmera estava exposada a temperatures de fins a 260 °C. Aquesta recerca va permetre establir criteris objectius de qualitat, garantint que els bombers disposin d’eines fiables en entorns hostils.

Pel que fa a les ràdios portàtils, els bombers havien detectat fallades de comunicació durant els incendis. El NIST va identificar que l’origen del problema era la desviació de la freqüència de transmissió a altes temperatures.

Un altre element crític és l’equip de respiració autònoma (SCBA). Incidents de viseres que es tornaven opaques o es fonien van portar el NIST a estudiar l’efecte del flux de calor radiant intens. A partir d’experiments a escala real i simulacions, es van definir nous assaigs i criteris de rendiment, millorant la protecció i la visibilitat dels bombers durant l’extinció.

Tot i la reducció del nombre d’incendis estructurals des de finals del segle XX, la mortalitat dels bombers per incendi va augmentar. El NIST va demostrar que aquest fenomen estava relacionat amb canvis en l’arquitectura (habitatges més grans i estancs), l’ús de materials lleugers i l’augment de la càrrega de foc dels mobles moderns.

La recerca va introduir el concepte de dinàmica del foc, destacant la importància de la velocitat de creixement de l’incendi i del paper de l’oxigen. Un incendi limitat per oxigen pot intensificar-se sobtadament quan s’obre una porta o una finestra, creant un camí de flux per on circulen calor i fum. El missatge per als bombers és clar: controlar les entrades d’aire i evitar situar-se en aquests camins de flux.

Un exemple especialment rellevant és el dels incendis en soterranis. El NIST va demostrar que el foc pot créixer violentament sota un terra que, a la superfície, encara sembla segur. Les proves van evidenciar que aplicar aigua des de l’exterior durant només 60 segons podia reduir dràsticament el risc, canviant tàctiques històriques d’atac interior.

Els detectors de fum van reduir de manera notable les víctimes mortals des dels anys setanta, però els canvis en el disseny dels habitatges i en els materials combustibles van limitar-ne l’eficàcia. El NIST va demostrar que els incendis moderns ofereixen molt menys temps per escapar i que les alarmes sovint es desactivaven per falses alarmes de cuina.

A partir d’assajos amb mobles reals i escenaris de cuina, el NIST va proporcionar les dades clau per desenvolupar una nova generació de proves. Des de l’any 2024, tots els nous detectors han de complir una sèrie de requisits, amb l’objectiu d’augmentar el temps d’evacuació i salvar vides.

L’expansió de l’habitatge en zones forestals ha incrementat dràsticament els riscos dels incendis de la interfície urbana-forestal. El NIST ha estudiat com el foc es propaga per radiació, convecció i, sobretot, per brases (firebrands), capaces d’encendre edificis a gran distància.

Per analitzar aquest fenomen, el NIST va crear el Firebrand Generator (NIST Dragon) i l’Emberometer, eines que han esdevingut referència internacional i base de l’estàndard ISO 6021. Aquest coneixement ha permès definir criteris de disseny de façanes, ventilacions i entorns propers als edificis.

A escala comunitària, el NIST ha impulsat metodologies com la Hazard Mitigation Methodology (HMM) i el mètode ESCAPE (2023), que aborden tant la resistència dels edificis com la planificació urbana i l’evacuació, ja adoptades per diverses comunitats.

Finalment, el National Fire Research Laboratory (NFRL) permet assajar estructures completes sotmeses a foc real i càrregues mecàniques. Aquest enfocament supera els assaigs tradicionals i ajuda a entendre com i quan es produeix el col·lapse estructural, facilitant dissenys més segurs, resilients i eficients.

En conjunt, la feina del NIST exemplifica com la ciència aplicada pot traduir-se en normes, equips i estratègies que milloren la seguretat dels bombers, redueixen víctimes civils i fan les comunitats més resistents davant el foc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La tecnologia pot evitar grans incendis forestals, però amb coordinació

Notes de seguretatDeixa un comentari

Cada cop que es produeix un gran incendi forestal, la pregunta es repeteix: com pot ser que no ho haguéssim pogut evitar? Les imatges de cels tenyits de vermell, evacuacions massives i barris sencers reduïts a cendres s’han anat normalitzant als informatius. A Califòrnia, Austràlia, el Canadà o el Mediterrani, el foc ja no és percebut com un fenomen excepcional, sinó com una nova constant. Però assumir-ho com una fatalitat és un error. Les eines per reduir dràsticament l’impacte dels grans incendis ja existeixen. El que falta és coordinació.

Els incendis forestals no són només un problema natural. Són el resultat d’una combinació complexa de factors: canvi climàtic, gestió del territori, creixement urbà desordenat, infraestructures vulnerables i sistemes de resposta fragmentats. Milions de persones viuen avui a la interfície urbà-forestal, zones on les cases conviuen amb masses vegetals altament inflamables. Quan el foc arriba, els costos humans, econòmics i ambientals són enormes, fins i tot per a aquells que no perden directament la llar.

Paradoxalment, mai no havíem disposat de tanta tecnologia per fer front a aquest repte. Satèl·lits capaços de detectar ignicions en qüestió de minuts, sensors terrestres que monitoren condicions de risc, models d’intel·ligència artificial que projecten l’evolució del foc en temps real, drons que cartografien vegetació perillosa, xarxes elèctriques intel·ligents que poden desconnectar-se abans que una espurna provoqui una catàstrofe, o nous materials de construcció resistents a les brases. Tot això ja existeix.

Aquestes tecnologies no poden —ni han d’— eliminar el foc del tot. El foc forma part de molts ecosistemes i és essencial per a la seva regeneració. Però sí que poden evitar que un incendi puntual es converteixi en un desastre de grans dimensions. Poden reduir evacuacions, salvar habitatges, protegir infraestructures crítiques i, sobretot, salvar vides.

El problema principal no és tècnic, sinó institucional. El sistema de prevenció i resposta als incendis està profundament fragmentat. Hi intervenen governs locals, regionals i estatals, cossos de bombers amb competències diferents, agències de gestió forestal, companyies elèctriques, asseguradores, centres de recerca, empreses tecnològiques i comunitats locals. Cada actor té els seus pressupostos, normatives, sistemes de dades i processos de compra. El resultat és un ecosistema on innovar és difícil i escalar solucions és encara més complicat.

Moltes iniciatives tecnològiques prometedores es queden en proves pilot. Les agències públiques sovint no poden assumir el risc de comprar tecnologia nova que encara no està plenament validada. Les empreses innovadores no saben a quina porta trucar. Les fundacions financen experiments, però no la implantació a gran escala. I les comunitats amb menys recursos són les que més pateixen aquesta manca de coordinació, quedant encara més exposades.

Altres àmbits de la política pública demostren que això es pot fer millor. En seguretat nacional, energia o aviació, els Estats Units han creat organismes que actuen com a pont entre el sector públic, la recerca i el mercat. Aquests organismes no inventen tecnologia, sinó que identifiquen solucions prometedores, ajuden a provar-les, estableixen estàndards comuns i faciliten que arribin ràpidament als usuaris finals.

El que falta en l’àmbit dels incendis forestals és una estructura similar: una entitat de coordinació amb mandat clar per connectar innovadors, administracions, serveis d’emergència, empreses de serveis bàsics i comunitats. Un actor neutral que pugui detectar tecnologies emergents, promoure la interoperabilitat, ajudar a superar obstacles burocràtics i dirigir inversions cap a la prevenció i la mitigació, no només cap a l’extinció quan el foc ja està descontrolat.

Això no vol dir substituir polítiques essencials com la gestió forestal, les cremes controlades, els codis de construcció o la planificació urbanística. Al contrari: la tecnologia pot fer que totes aquestes mesures siguin més eficients i més justes. Pot oferir millors dades als bombers, alertes més precises a la població i una recuperació més ràpida després del desastre.

Alguns governs ja han començat a moure’s en aquesta direcció. Hi ha estats que han creat oficines específiques d’innovació en incendis o centres d’excel·lència per a noves tècniques de lluita aèria. Però sense una visió coordinada a escala nacional o supranacional, els avenços continuen sent desiguals i insuficients davant la magnitud del repte.

Els grans incendis no són inevitables. Són, en gran mesura, el reflex de decisions col·lectives i de sistemes que no han evolucionat al ritme del risc. Si hem estat capaços de transformar la seguretat aèria, la predicció d’huracans o la preparació davant terratrèmols mitjançant inversió i coordinació, també podem fer-ho amb els incendis forestals. La tecnologia ja hi és. Ara cal voluntat política i capacitat d’organitzar-la.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français