ENUSC 2018: després de sis anys, baixen els delictes a Xile

L’Enquesta Nacional Urbana de Seguretat Ciutadana (ENUSC), presentada pel president de Xile, Sebastián Piñera, recull una baixada dels delictes d’un 2,6% –és a dir, unes 130.000 llars menys en què algun dels seus habitants va patir un delicte.

L’enquesta és la més valorada al país pels experts en temes de seguretat, ja que s’entrevisten més de 27.000 habitatges de zones urbanes i, segons la seva fitxa tècnica, la representació seria de 13 milions de persones en 5 milions d’habitatges. Va ser realitzada entre setembre i desembre de 2018 a persones majors de 15 anys.

D’acord amb els resultats de l’ENUSC 2018, feta pel CEAD –Centre d’Estudis i Anàlisi del Delicte– i que mesura els índexs de delinqüència en tot el país, en un 25,4% de les llars, almenys un dels seus membres va ser víctima d’un delicte. Aquest percentatge de victimització del 2018 no és el més baix de la sèrie històrica: l’any 2012, el percentatge de víctimes va ser del 24,3%, el 2013, del 22,8% i el 2014, del 23,5%.

Un dels aspectes que més han subratllat els responsables de l’enquesta és que un any més continua baixant la percepció d’inseguretat. L’any 2015 marca el punt més alt amb un 86,8% dels enquestats que declaraven tenir la sensació que la delinqüència havia augmentat. Aquesta xifra va disminuir els anys 2016 i 2017, i ara l’enquesta mostra una nova disminució fins al 76,8% dels enquestats.

Pel que fa al percentatge dels enquestats que van declarar haver denunciat si havien estat víctimes d’un delicte, va ser del 35,1%, xifra inferior a la d’anys precedents. Aquesta xifra ha anat disminuint des del 2015, que va arribar a ser del 43,5% dels enquestats que sí que havien denunciat.

D’altra banda, durant el 2018, el 6,6% dels habitatges del país van ser revictimitzats, és a dir, van ser víctimes d’un delicte greu dues vegades o més.

Entre les causes que van motivar la no denúncia dels fets delictius bàsicament hi ha la poca entitat del delicte, la possible pèrdua de temps o la manca de confiança en la policia o la justícia.

Pel que fa a la tipologia de fets delictius, l’enquesta compara els resultats de 2017 i 2018, i en gairebé tots els il·lícits la xifra disminueix. A la pregunta de si vostè o algun membre de la seva llar ha estat víctima d’algun delicte com el robatori amb violència i/o intimidació, un 4,6 respon afirmativament, mentre que el 2017 ho va fer un 5,1%. Xifres similars responen en els robatoris amb força a l’habitatge, que passen del 5,1% al 4,8% el 2018. Però la disminució més destacada és la de robatori d’objectes des de vehicles, que passa del 14,2% del 2017 al 11,6% l’any 2018.

L’ENUSC també va mesurar quina és la font d’informació a partir de la qual les persones es formen una percepció sobre el món de la delinqüència. Més de la meitat dels enquestats – 50,2%– ho fan a través de la televisió, el 13,8% per altres persones i el 12,5% perquè l’han patit en pròpia persona.

Pel que fa a l’incivisme, la majoria de tipologies disminueixen percentualment respecte del 2017 i destaquen la presència de gossos abandonats, la presència de comerç ambulant i l’existència de grafits a les parets de la via pública. Mentre que altres tipologies destacades es mantenen estables respecte de l’any anterior, com el consum d’alcohol o drogues a la via pública, l’acumulació de deixalles, persones dormint al carrer, venda clandestina d’alcohol i prostitució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tornen a augmentar els homicidis a Colòmbia

Després de set anys de continu descens de les xifres sobre homicidis, l’any 2018 es va produir un retrocés en les polítiques per a la prevenció dels assassinats, segons xifres del Ministeri de Defensa i de l’organització Fundación Ideas para la Paz (FIP).

Segons un informe difós pel Ministeri de Defensa, durant l’any 2018 un total de 12.311 persones van ser assassinades a Colòmbia. Això suposa uns 500 homicidis més que l’any 2017, quan van resultar mortes 11.831 persones, un 4% més.

Del total d’homicidis, 3.780 (30,34%) van passar en zona rural i la resta, 8.678 (69,66%), en zona urbana.

El més preocupant és que, segons dades oficials, només 189 persones van ser detingudes i estan privades de llibertat com a autores d’algun homicidi i d’altres 102 estan judicialitzades per estar vinculades amb algun assassinat.

Per fer front a aquest augment dels homicidis, les autoritats es proposen augmentar la pressió i el control a 4 o 5 municipis del Bajo Cauca, Tumaco i la Comuna 13 de Medellín.  Però aquesta estratègia de focalització en les zones crítiques contrasta amb l’informe de la FIP en què es planteja que si bé la priorització d’alguns territoris és important, no es poden deixar de banda altres territoris amb possibilitats de convertir-se en espais d’alta freqüència d’homicidis.

És més, des de la FIP es considera que l’increment dels homicidis respon a diverses causes i modalitats: la incidència dels homicidis amb arma blanca, l’augment de les morts violentes d’adults, així com l’existència de 24 municipis on només han mort dones de manera violenta, implica una resposta diferencial per tal de controlar el fenomen.

Des d’una altra associació, la Red de Programas de Desarrollo y Paz (Prodepaz), l’assessor Luis Eduardo Celis considera que la sortida de l’exguerrilla de les FARC del conflicte armat va evitar entre 500 i 800 homicidis l’any. Però l’any 2018 es van aplegar múltiples causes:

  • La continuació del conflicte i la disputa de rendes il·legals, així com la manca d’un estat de dret que funcioni per tot el territori. Hi ha 150 municipis crítics i zones on el conflicte és més gran.
  • La partició de terres que afecta líders socials i les polítiques públiques per tractar els temes de conflicte o inseguretat des de la regió van generar l’augment d’homicidis a Colòmbia.
  • La manca de tolerància ciutadana per manegar conflictes, sumada a líders socials que van apostar per un procés de pau que no ha portat els resultats esperats ni en substitució de conreus ni en restitució de terres.
  • La manca d’oportunitats acadèmiques i laborals per a joves segueix convertint aquesta població en vulnerable de ser incorporada a màfies i grups armats il·legals.

Des del Ministeri se subratlla que cal reconèixer que s’avança lentament en polítiques d’equitat, que existeixen molts conflictes urbans en què les estratègies de seguretat i pau han d’estar enfocades a cada regió segons la seva situació actual i finalment es requereix acompanyar aquestes accions d’una estratègia de pau i convivència.

Per a Eduardo Celis, a Colòmbia hi ha una cultura d’indiferència molt forta a causa de l’extensió en el temps del conflicte armat i això ha generat complicitat des de la cultura.

Enllaços d’interès

https://www.fiscalia.gov.co/colombia/

https://www.rcnradio.com/judicial/homicidios-en-colombia-aumentaron-en-2018-dice-fiscalia

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Esforços de diferents sectors en la lluita contra el phishing

A finals de març d’aquest any, Europol va acollir una reunió conjunta dels grups d’assessorament de l’European Cybercrime Center -EC3- sobre serveis financers, proveïdors de seguretat a Internet i de comunicació, on es van reunir amb representants de la indústria per discutir l’amenaça cibernètica del phishing.

El phishing és una amenaça cibercriminal persistent per a la protecció de dades, utilitzada per tothom, des de criminals de nivell bàsic fins a adversaris molt sofisticats.

Al llarg de dos dies, les institucions financeres globals, les empreses de seguretat d’internet i els proveïdors de telecomunicacions van compartir informació sobre com el phishing afecta les seves indústries respectives i què es pot fer juntament amb les forces de l’ordre per combatre aquest tipus de cibercriminalitat.

Les reunions van comptar amb anotacions bàsiques sobre el phishing i l’aprenentatge automàtic i el correu electrònic amb compromís per a empreses, així com debats en grup sobre possibles solucions a aquest problema. Centrats en solucions tècniques, operatives i de consciència per mitigar el phishing, els agents policials i els experts de la indústria van presentar una sèrie de recomanacions i conclusions sobre què es pot fer de manera col·lectiva:

  • Millorar l’intercanvi d’informació entre indústries, així com amb les forces de l’ordre i altres organitzacions del sector públic pertinents.
    • Implementar els conceptes bàsics d’autenticació segura, llista negra de dominis i bloqueig d’explotacions comunes.
    • Formar i educar els usuaris de manera permanent i no com un esforç únic.
    • Adoptar la innovació, com ara l’aprenentatge automàtic, per detectar automàticament els correus electrònics de phishing.
    • Revisar regularment les mesures antiphishing per mantenir-se al dia amb els criminals que estan en constant evolució.

Aquest fòrum transversal d’Europol és una reunió única de grups d’assessorament de seguretat, banca i infraestructures a Internet per tal de millorar la consciència i compartir les millors pràctiques de ciberseguretat.

EC3 va establir els Grups Assessors en Serveis Financers, Seguretat a Internet i Proveïdors de Comunicació per fomentar la confiança i la cooperació entre les principals indústries del sector privat i les autoritats policials en la seva lluita conjunta contra els cibercriminals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Clara Luz Flores Carrales: “És necessari que se sistematitzin i professionalitzin les corporacions”.

clara_luz_flores_carrales

Presidenta municipal d’Escobedo, Nuevo León, Mèxic. És llicenciada en Ciències Jurídiques per la Universitat Regiomontana i té un màster en Dret Administratiu per la Universitat de Saragossa, Espanya.

 Ha exercit com a conferenciant en matèria de Seguretat Ciutadana i ha participat en diversos cursos d’Alta Gerència Pública.

Ha participat com a observadora en la implementació del Model de Justícia Cívica a Nova York i com a expositora a Barcelona, Espanya.

De la seva trajectòria destaca el fet de ser una de les primeres alcaldesses a aconseguir la reelecció a tot Mèxic. En diferents períodes, ha estat elegida en tres ocasions presidenta municipal de General Escobedo, Nuevo León.

Ha estat reconeguda per la Conferència Nacional de Seguretat Pública Municipal en triar el Model de Seguretat Escobedo per a la implementació a tot Mèxic com a estratègia per a la prevenció i reducció de la violència, i l’erradicació de la “fàbrica de delinqüents”.

Què fa que una persona com vostè, amb una sòlida posició social, decideixi concentrar la seva activitat política en la lluita contra el delicte, la violència i l’extorsió, arribant fins i tot a posar en risc reiteradament la seva vida (i la d’algun descendent)?

Em sembla que com a ciutadans hem de ser-hi i aportar perquè el nostre entorn sigui millor, que deixem l’apatia i siguem proactius, per això la meva convicció per participar, per fer des d’on jo sigui un entorn de qualitat de vida, pau i tranquil·litat per a la meva família, per als meus veïns, per al meu municipi, per al meu estat i, per descomptat, per al meu país.

Vostè és, en aquests moments, tota una autoritat en matèria de polítiques de seguretat ciutadana, però no només en el seu estat, Nuevo León, sinó a tot Mèxic, ja que ha estat nomenada presidenta de la Conferència Nacional de Seguretat. Què creu que aporta la seva estratègia de seguretat que la fa aparèixer com una alternativa, potser fins i tot com una esperança, per a les polítiques de seguretat de tot Mèxic?

Per a mi la clau és que aquesta proposta busca resoldre l’origen del problema d’inseguretat: evitar que els nostres nens i joves vegin com a alternativa el camí de la delinqüència i, d’altra banda, que la nostra estratègia és integral i té en compte des de la prevenció fins a la salvaguarda de la integritat física de les persones i els seus béns sustentats en l’anàlisi i la investigació, orientat a una justícia social on la policia tingui la confiança de la ciutadania.

Cap persona significativa en el camp de la seguretat no qüestiona la gran tasca que està duent a terme el general Lara a l’hora de transformar totalment la policia d’Escobedo, fent-la molt més pròxima al ciutadà i al mateix temps més eficaç en la lluita contra el crim. Tanmateix, alguns consideren una certa decepció que vostè veiés com a única solució al problema de seguretat d’Escobedo buscar un militar d’alt rang per liderar el projecte. Què els diria a aquests crítics?

Jo els diria que la incorporació d’un militar a la conducció de la secretaria es dona en un context de violència extrema. A partir d’allà tant l’estratègia com les habilitats dels comandaments policíacs i els seus líders han anat evolucionant a través de l’entrenament i la capacitació, de tal manera que avui la corporació és una altra des del cap fins a l’últim element.

Un altre element per haver pres aquesta decisió és que la formació militar i la seva fèrria disciplina donen com a resultat individus ordenats i lliurats per convicció a les tasques que se’ls encomana. A més les persones tenen diferents capacitats per aprendre i evolucionar i en el cas del general ja té una combinació de policia i militar, la qual cosa dona un valor interdependent entre una i l’altra.

Com veu des de la seva doble talaia (alcaldessa d’Escobedo i presidenta de la Conferència Nacional de Seguretat) el futur de Mèxic en matèria de seguretat? Què ha de succeir per revertir la creixent, en els últims anys, espiral de violència que assola el país? Quines fórmules cal aplicar a escala federal per acompanyar experiències tan positives com la que vostè lidera a escala municipal? És la nova Guàrdia Nacional una solució?

Que se sistematitzin i professionalitzin les corporacions, que els processos i procediments sigui avaluats periòdicament, a nosaltres això ens ha donat resultat. Implementar un model adequat a cada municipi és vital perquè si el municipi pren la seva responsabilitat iniciem un cercle virtuós on des del municipi, després l’Estat i la Federació, qui per cert està conscient i l’accepta, fan la seva tasca per revertir aquest problema.

Em sembla que s’estan fent passos cap a la direcció correcta per sortir d’aquesta espiral. Estic convençuda que el model de policia municipal que s’ha d’implementar al país, així com els programes per frenar la violència familiar i social, compten amb l’experiència recollida i els elements metodològics per aconseguir-ho.

La guàrdia és un element més d’un conjunt d’accions que han d’estar articulades des dels municipis, com el model de policia municipal i la capacitació dels elements, entre d’altres.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Són eficaços els programes que analitzen dades sobre seguretat a Los Angeles?

Una de les tendències actuals en matèria de seguretat és la voluntat de predir la delinqüència utilitzant programes informàtics que es nodreixen de dades, principalment de denúncies. Cada cop són més els cossos policials que fan proves amb aquests sistemes o els implementen, però més que la posada en marxa d’aquests programes, en aquests moments són d’especial interès quan s’avaluen, i els resultats i les anàlisis que s’obtenen d’aquesta avaluació. En aquest blog ens hem fet ressò anteriorment de dues experiències a França i Alemanya i, en aquesta ocasió, en recollim una de nova als EUA.

LAPD

El Departament de Policia de Los Angeles va publicar, el març de 2019, un informe amb una revisió de l’aplicació de tres programes d’acció policial guiats per dades. L’estiu de 2018, després d’una reunió on algunes associacions havien posat de manifest les preocupacions que aquests sistemes generaven en la ciutadania, la Junta de Comissaris de Policia (Board of Police Commissioners [1]) de la ciutat de Los Angeles va encarregar a l’Oficina de l’Inspector General [2] que els estudiés, i l’informe n’és el resultat.

El primer dels programes analitzats és l’anomenat LASER (acrònim de Los Angeles Strategic Extraction and Restoration – Extracció i restauració estratègica de Los Angeles), i estava format per dues accions complementàries: un sistema de valoració i seguiment dels delinqüents reincidents (chronic offenders) a partir d’unes puntuacions que s’havien de revisar periòdicament, i una estratègia de detecció de punts calents (hotspots) sobre els quals s’havia de prioritzar el patrullatge.

La revisió del projecte LASER ha estat bastant crítica, tant pel que fa al programa de reincidents com al de localització de punts conflictius. Posa de manifest problemes per a la seva avaluació, discrepàncies entre els objectius inicials i els que se segueixen en la implementació, manca de materials per a la formació, diferències en la manera com les diferents àrees executen les accions del programa i dificultats per comprovar-ne l’efectivitat. I entre les deficiències de cadascuna de les dues accions sobten la manca de seguiment de les persones incorporades al sistema de reincidents o la ubicació de zones calentes properes a infraestructures pròpies del Departament de Policia, amb la qual cosa el temps que les patrulles passaven en aquestes dependències computaven com a dedicades al patrullatge d’aquestes zones.

El segon sistema analitzat és Predpol, un dels programes més populars de predicció de la delinqüència. Està basat en dades històriques sobre delinqüència i aplicant un algoritme calcula les àrees on amb més probabilitat es cometrà un delicte en un moment de temps. El Departament de Policia de Los Angeles només l’utilitza per pronosticar els llocs on es poden cometre sostraccions de vehicles i sostraccions a l’interior dels vehicles, i es fa amb franges de 12 hores. La revisió efectuada per l’Oficina de l’Inspector General no ha estat sobre el funcionament del sistema de predicció, sinó sobre les implicacions en el patrullatge. Destaquen que, d’una banda, tenien resultats contradictoris sobre el temps dedicat a patrullar les zones marcades pel sistema i, de l’altra, que en la majoria dels casos les zones de risc només es visitaven durant menys d’un minut (amb la qual cosa l’efecte dissuasiu era limitat) i que les de durada més llarga eren properes a dependències policials.

L’últim programa analitzat era ELUCD, un sistema que enviava enquestes breus a dispositius electrònics (telèfons, tauletes o ordinadors) a partir de la seva localització a la ciutat de Los Angeles. A més d’algunes preguntes demogràfiques (edat, gènere, raça o lloc de residència), es preguntava si la persona se sentia segura en el seu barri, si confiava en la policia i si se sentia segura amb el seu Departament de Policia. En el moment d’encarregar l’estudi, s’estava valorant la contractació d’aquest servei, però finalment no es va arribar a produir, i l’empresa no va facilitar al Departament de Policia les dades recollides, només va enviar alguns informes setmanals puntuals.

L’informe ha tingut certa repercussió en mitjans de comunicació dels EUA (vegeu notícies al peu) i, a més de fer-se ressò de la dificultat de valorar l’eficàcia dels sistemes, aquests han criticat que no s’hagin tingut en compte els efectes que aquests programes i sistemes tenen en la ciutadania, ja que era una de les principals crítiques que havien motivat l’estudi.

[1] És l’òrgan que dirigeix el Departament de Policia, està format per cinc civils i estableix les polítiques i els objectius. El cap de la policia gestiona l’operativa diària i implementa aquestes polítiques i objectius.

[2] És un servei que supervisa les funcions del Departament de Policia de la ciutat.

Podeu consultar l’informe a:

http://www.lapdpolicecom.lacity.org/031219/BPC_19-0072.pdf

Dues notícies que s’han fet ressò de l’informe:

CNN – “LAPD audit reveals dangers of high-tech policing”

https://edition.cnn.com/2019/03/22/tech/lapd-audit-tech/index.html

Muckrock – “Eight years in, LAPD can’t measure PredPol’s effect on crime”

https://www.muckrock.com/news/archives/2019/mar/12/algorithms-lapd-predpol/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Willy Demeyer: “La seguretat no és el resultat d’una sola política”

Advocat de formació, comença la seva trajectòria política el 1988.

Des de 2014 fins al novembre de 2017, Willy Demeyer, en la seva qualitat de diputat federal, va ser membre de la Comissió d’Interior i de la Comissió d’Investigació federal sobre els atemptats de Brussel·les del 22 de març de 2016.

El 8 de març de 2017, la ciutat de Lieja es va comprometre amb un nou projecte participatiu, com una extensió del projecte de la ciutat iniciat el 2003.

En la seva qualitat de ciutat centre del districte, Lieja presideix Liège Metròpole (Conferència de districte dels burgmestres de 24 municipis i del Col·legi provincial).

Lieja presideix igualment el Fòrum Europeu per a la Prevenció i la Seguretat Urbana, que reuneix prop de 350 ciutats europees al voltant de les temàtiques de seguretat urbana.

Com veu la seguretat europea? Quins són els perills i quines són les pors? Hi ha una correlació?

Aquests últims anys, el context econòmic mundial ha patit nombrosos ensurts, que han facilitat la tornada de les teories proteccionistes i l’emergència dels populismes.

Els desafiaments per a Europa avui són importants. Un dels més importants és sens dubte la polarització, que representa un risc important per a les nostres societats.

Altres problemes urgents estan relacionats amb aquesta, com les desigualtats socials i econòmiques que debiliten la cohesió social, la radicalització que condueix a l’extremisme violent. La qüestió dels fluxos migratoris mereix igualment respostes molt més adaptades en termes d’integració social i de serveis essencials com l’allotjament o l’educació. Finalment, la qüestió de l’envelliment no ha de ser descuidada.

Certs càrrecs electes tenen una responsabilitat política enorme en la manera com presenten actualment Europa. Aquesta, segons la seva opinió, ja no és un instrument per protegir les poblacions i els estats, sinó, al contrari, és un element desestructurador i autoritari. Segons ells, això interfereix en la lliure elecció dels estats membres i imposa directrius als ciutadans.

Aquests discursos tenen conseqüències importants sobre la percepció que els ciutadans tenen de la seva vida, del seu sentiment de seguretat i de les seves perspectives de futur.

Davant aquest fenomen, de manera progressiva, les autoritats locals han de marcar la diferència, definir polítiques de prevenció i de seguretat respectuoses amb les normes i els valors democràtics, tot referint-se al principi de solidaritat.

És l’aposta del Manifest de l’EFUS, adoptat a Barcelona el novembre de 2017. Tradueix aquestes evolucions i proposa una visió global, holística de la seguretat urbana.

Les ciutats poden afrontar soles els desafiaments de seguretat actuals? Quin ha de ser el paper de les regions i dels estats?

Per descomptat que no. La seguretat no és el resultat d’una sola política. És el resultat de la coherència de totes les polítiques desenvolupades als diferents esglaons.

És la raó per la qual presentem el nostre Manifest “Seguretat, democràcia i ciutats” a les institucions nacionals i europees. En efecte, nombrosos fenòmens es manifesten localment, però són transnacionals per naturalesa. Per tant, requereixen igualment una resposta a escala mundial. Cal, doncs, implicar-hi tots els nivells de governança.

Els membres de l’EFUS presenten una visió optimista de la seguretat, basada en el respecte dels drets humans i la coproducció. El Manifest presenta els nostres compromisos i recomanacions sobre una quinzena de temàtiques vinculades a la seguretat urbana, entre d’altres: prevenció de la radicalització violenta, ús de les tecnologies en la prevenció, diversificació dels actors de la seguretat…

És un document fonamental per al Fòrum. Constitueix una font d’inspiració, de suport i ajuda per a les autoritats locals i regionals en la concepció i la promoció de la seva política de seguretat.

Europa és actualment molt diversa. Quin és el desafiament per mantenir la seguretat urbana? Evitar polítiques i situacions de discriminació que poden provocar violència o, com hi ha moltes veus que diuen, l’expulsió o la reducció radical dels emigrants?

Estem inquiets davant la persistència de les desigualtats socials i econòmiques. Era un desafiament fa 30 anys, en el moment de la creació de l’EFUS, però aquests últims anys s’ha accentuat.

Les causes són múltiples: diversitat i fluïdesa de les poblacions urbanes (sobretot els migrants, els turistes i els usuaris de la ciutat tant de dia com de nit), així com una manca de coherència de vegades entre les polítiques locals, nacionals i europees.

Abordar aquestes desigualtats és fonamental perquè alimenten un ressentiment que pot conduir a la violència i a la delinqüència. Una de les manifestacions recents més inquietants d’aquest ressentiment és l’extremisme violent, que adopta nombroses formes i pot provocar un sentiment d’impotència entre les autoritats públiques.

En aquest sentit, considerem que és essencial que les autoritats locals i regionals es neguin a deixar que la por dicti la seva resposta. Fins i tot si l’extremisme violent pot suscitar un sentiment d’urgència, no hem de cedir a la trampa de la instantaneïtat: instantaneïtat en la paraula, en l’acció i en els resultats.

Quin és el paper de l’EFUS en la seguretat urbana europea? Facilitar el simple intercanvi de les experiències o promoure polítiques de seguretat basades en principis democràtics i de cohesió social? Hi ha un model de seguretat EFUS?

Les autoritats locals i regionals es beneficien de la confiança dels ciutadans. Per la seva proximitat, comprenen millor les seves expectatives. Sovint són més àgils que les institucions estatals a l’hora d’establir polítiques innovadores, flexibles i, sobretot, adaptades als públics locals.

Som cada vegada més reconeguts pels responsables polítics internacionals. La nostra posició de primera línia en la gestió de la seguretat, de situacions de crisi i la nostra capacitat d’actuació ho fan possible.

És encoratjador però hem de treure les conclusions necessàries. Els nostres poders són encara massa limitats per dur a terme plenament les nostres missions. És essencial que el nostre paper sigui reconegut en els textos oficials. S’han d’establir mecanismes de finançament adequats. I hem de participar sistemàticament en la presa de decisions nacionals i europees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Xile presenta el Pla Calle Segura, que amplia els controls preventius d’identitat

El president de Xile, Sebastián Piñera, va presentar al Congrés Nacional l’anomenat “Plan Calle Segura”, destinat a prevenir els delictes en els espais públics de les ciutats i que amplia el control preventiu d’identitat i l’autoritza a aplicar-lo a partir dels catorze anys.

Una de les justificacions de tirar endavant aquest Pla és perquè es considera que la primera preocupació dels xilens és la delinqüència i el narcotràfic i cal fer-hi front.

Com a part del Pla #CalleSegura es va desplegar una intensa agenda de seguretat ciutadana, que inclou la modernització dels Carabiners i PDI, l’augment del desplegament als carrers de més de 3.000 carabiners, important inversió en tecnologia amb càmeres i drons i l’anomenada “Ley antiportonazos”.

Aquesta Llei ha de permetre als Carabiners practicar controls als carrers amb més facilitat, incloent-hi la inspecció de robes, motxilles i accessoris quan correspongui per evitar, segons aquesta Llei, els delictes amb més eficàcia. També s’inclouran els joves de més de catorze anys, ja que segons les estadístiques policials xilenes entre el 20 i el 30% dels delictes violents – robatoris amb violència, emboscades, etc.– els cometen els joves.

Tot i les baixes taxes de reclamacions per conductes inapropiades dels Carabiners en aquests procediments, també s’inclouen a la Llei mesures per evitar abusos i discriminacions. I és que la Llei arriba amb nombroses veus que han qüestionat la legitimitat i la utilitat d’aquesta mesura.

Un dels aspectes més qüestionats de la nova Llei és que, sota un gran pla que preveu la dissuasió de les conductes criminals, s’espera que la tecnologia –càmeres, drons, portals lectors de matrícules…– col·labori a controlar els delictes que succeeixen en els carrers.

En aquest sentit, l’experiència comparada i el que destaca la criminologia urbana són els límits que tenen aquest tipus d’iniciatives, no només en matèria de percepció d’inseguretat, sinó sobretot en relació amb la reducció dels delictes a l’espai urbà. Per tant, apostar com a política de govern només per la inversió tecnològica pot resultar insuficient.

Algunes veus han alertat els defensors del Pla Calle Segura que el control del delicte no només passa per la vigilància dels carrers i el control tecnològic de l’ambient, sinó per una adequada i equilibrada planificació dels espais públics i les ciutats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Paul van Soomeren: “La seguretat pública i les polítiques de seguretat s’assemblen a un pèndol de rellotgeria”

Paul van Soomeren (1952) és fundador de l’oficina d’assessorament DSP, amb seu a Amsterdam (www.DSP-groep.eu). Abans de començar –amb Bram van Dijk– amb aquesta oficina va treballar uns anys a l’oficina nacional de prevenció de delictes als Països Baixos. Paul és expert internacional en la prevenció de delictes mitjançant disseny ambiental (CPTED). En aquest moment Paul treballa amb l’estandardització de CPTED i participarà –amb la Generalitat de Catalunya– en el projecte de la UE www.cuttingcrimeimpact.eu durant els propers tres anys.

Què opines de les tendències actuals pel que fa a les polítiques de seguretat pública? No creus que se centren excessivament en el càstig? Estem retrocedint? Existeixen els enfocaments ambientals als debats polítics?

La seguretat pública i les polítiques de seguretat s’assemblen a un pèndol de rellotgeria: els anys 60 i 70 hi havia un enfocament reactiu i repressiu envers els delictes, els anys 80 i 90 la prevenció dels delictes tenia més pes, i l’enfocament ha tornat al d’abans amb l’arribada del nou mil·lenni. Em fa l’efecte que la prevenció torna a estar ‘en vogue’ un altre cop. El càstig i els enfocaments reactius no són els més efectius ni els més eficaços. És un enfocament envers els delictes que surt molt car. És clar que calen 2 persones per ballar un tango: un enfocament reactiu es basa a agafar el delinqüent i castigar-lo, però també suposa prevenció. Des d’un enfocament de cost-benefici la prevenció és més barata i, per tant, és un enfocament molt més eficaç. Com que soc holandès detesto veure com es malgasten els diners. A l’hora d’avaluar sempre mirem les diferències cost-benefici.

Quin actor públic (local, regional, estat, Europa) entén millor la importància del disseny urbà per prevenir els delictes i construir ciutats segures? Quin d’aquests està més ben posicionat per aplicar els principis que això suposa?

No és qüestió de ‘o’ sinó de ‘i… i’. Per tant, no és ‘europeu o nacional o local’. La prevenció dels delictes mitjançant disseny urbà, planificació i gestió (garantit per Design/CPTED) és possible a cada nivell: europeu, nacional, regional, local i, per últim, però no menys important, a nivell de barri. S’aplica el mateix principi a totes les estratègies per prevenir els delictes. Les millors opcions sorgeixen quan els nivells treballen junts de debò; quan es donen suport i s’afavoreixen el uns als altres. Encara que estem acostumats a parlar de conceptes com multiorganismes i enfocament d’associació, avui dia encara definim això d’una manera massa horitzontal al mateix nivell geogràfic, al mateix nivell de governants. Aniria millor estudiar aquest tema d’una manera vertical: com poden, per exemple, normes i estàndards europeus ajudar un país? Com poden les lleis i l’esquema facilitar accions per prevenir delictes locals? Com poden les autoritats facilitar la prevenció dels delictes a nivell de barri? Ras i curt: enfocaments de multiorganismes horitzontals i cooperació de governants vertical. Això és el gran valor afegit.

Com hauria de contribuir el sector privat (d’una manera àmplia, no només la seguretat privada, sinó totes aquelles que no són públiques) a un disseny urbà dirigit a millorar la seguretat?

El sector privat ja incorpora la prevenció dels delictes mitjançant el disseny i la planificació. Per exemple, a força de fer que els productes siguin impermeables a les activitats delictives. Mira el mòbil amb una funció de seguiment, els cotxes amb un sistema per immobilitzar o la seguretat incorporada per l’arquitectura i el disseny. I, per descomptat, hi ha molta pressió per part de les companyies d’assegurances per reduir els riscos. Investigacions holandeses i britàniques recents indiquen que el concepte ‘hipòtesi de seguretat’ pot explicar la reducció dels delictes que estem presenciant en aquests moments a molts països moderns i industrialitzats. Això suposa una combinació de prevenció dels delictes a escala privada i pública. El disseny, la planificació, la gestió i la cooperació són claus.

Alguns barris antics de les ciutats han arribat a ser zones degradades amb una població marginada (normalment es tracta d’immigrants pobres). Quines polítiques s’haurien d’aplicar per reconduir aquesta situació? La gentrificació és una solució?

Com a geògraf, urbanista i demògraf no crec que la gentrificació sigui la solució. La gentrificació completa com aquella que veiem en unes quantes capitals europees no és una solució sinó que arriba a provocar problemes com la segregació i una falta d’integració. La meva solució seria barrejar la gent. Barrejar al màxim! No casa per casa potser, però en funció de grups de cases –com per exemple blocs d’habitatges– com si fos un tauler d’escacs. D’aquesta manera, el mateix tipus de gent podria quedar-se junta i ajudar-se mútuament i, així, la ciutat sencera podria arribar a ser una barreja bonica. Les diferències i la diversitat fan que les ciutats siguin atractives i també efectives. La innovació prové de la diversitat. Al país on visc jo –els Països Baixos– les associacions d’habitatges tenen un paper important. Més o menys la tercera part de tots els habitatges als Països Baixos pertanyen a associacions d’habitatges –a les grans ciutats fins a 4 de cada 10. I és difícil distingir entre els habitatges privats i els de lloguer i els socials. Totes les categories d’habitatges es barregen. És una manera molt bona i efectiva d’allotjar la gent. Això suposa la millor versió de la planificació urbana. No és una qüestió policial sinó una iniciativa per part d’associacions d’habitatges i autoritats locals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador adopta fortes mesures de seguretat als estadis de futbol

A partir d’aquest 2019, el campionat de futbol de l’Equador està dirigit per la Liga Pro, que està conformada per 16 clubs de primera divisió i 10 clubs de Primera B, amb l’objectiu de garantir escenaris segurs per a tots els assistents.

Entre els diferents aspectes que està revisant la Liga Pro, la Federació Equatoriana de Futbol (FEF), l’Institut Superior Tecnològic de Futbol de Quito (ISTFQ) i juristes vinculats amb el món de l’esport, hi ha el d’estendre la cultura de la pau entre els aficionats dels diferents equips, millorar les infraestructures i aplicar les lleis d’acord amb el delicte o infracció comesa.

Un dels primers requisits de seguretat que pretenen complir és que al reglament de seguretat de l’esport es fixi com a obligació que els estadis compleixin les normes mínimes que exigeix la FIFA, òbviament amb perspectives contínues de millora. Per exemple:

  • Els estadis han de tenir portes d’emergència d’entrada al terreny de joc col·locades estratègicament i més amples d’1 metre i 20 centímetres.
  • En cas que hi hagi fossar, cal col·locar rampes a les portes d’emergència cap al terreny de joc.
  • Les portes de sortida de l’estadi i totes les del sector d’espectadors s’han d’obrir cap a fora. No es podran tancar amb clau mentre hi hagi partit.
  • L’estadi ha de comptar amb ambulància i lloc de primers auxilis per si cal assistència mèdica.
  • Estadis de la sèrie A de futbol han de disposar d’una tanca circumdant perimètrica exterior on es durà a terme el primer control de seguretat del públic, amb escorcoll individual si és necessari.
  • El segon control de seguretat s’ha de fer a l’entrada de l’estadi.

L’organisme que regeix el futbol professional a l’Equador ja ha fet una inspecció als 13 estadis on es disputarà el torneig de la màxima categoria i, atenent als resultats, van ajudar a millorar el reglament. Es va fer d’aquesta manera ja que la manca d’infraestructura pròpia dels clubs és un dels grans condicionants per al reglament de seguretat.

Un dels punts de l’àmbit de la seguretat del reglament de la FEF destaca en allò que té a veure amb els recintes on es practica aquest esport: es considera que l’estadi ha de ser un lloc segur per a tots els usuaris, siguin espectadors, protagonistes del partit, funcionaris oficials, representants dels mitjans de comunicació, treballadors o d’altres, incloent-hi diferents elements de seguretat ciutadana.

Des de l’àmbit de la judicatura en l’esport es manté un posicionament crític respecte a aquestes mesures. Es considera que, més que aplicar normes més rigoroses per evitar la violència a l’interior dels estadis, caldria complir amb les que ja hi ha establertes i, a més, implementar accions de conscienciació sobre el comportament correcte en un esdeveniment esportiu. D’aquesta manera, l’aficionat seria coneixedor del risc en què està involucrat si comet algun acte delictiu i pot ser sancionat amb lleis ja existents.

És més, hi ha veus que consideren que no caldria posar més seguretat als estadis per tal de prevenir la violència, sinó començar per canviar la cultura i la idea de per què va la gent als estadis de futbol. D’aquesta manera, el caràcter preventiu dels estatuts i reglaments han d’especificar paràmetres per evitar que es produeixin conflictes en un esdeveniment esportiu. En aquest marc, es considera important que un partit de futbol ha d’estar emmarcat en un ambient de seguretat, amistat, família i col·laboració, per tal que sigui agradable als aficionats i no generi intranquil·litat quan s’assisteixi a un esdeveniment esportiu.

Mentre, l’ISTFQ ha volgut posar el seu gra de sorra amb la defensa de la seguretat als estadis de futbol, promovent la diplomatura de Seguretat Física d’Escenaris Esportius, per tal de formar persones en matèria de seguretat a l’esport.

Enllaços d’interès

https://www.eltelegrafo.com.ec/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français