Categoria: Fenòmens delictius

Transport privat i agressions sexuals als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Uber va rebre una denúncia d’agressió o conducta sexuals inapropiades als Estats Units quasi cada vuit minuts de mitjana, entre 2017 i 2022, segons mostren els registres judicials classificats, cosa que suposa un nivell més generalitzat del que l’empresa ha revelat. Això suposa que un total de 400.181 viatges d’Uber van donar lloc a denúncies d’agressions i conductes sexuals inapropiades. Anteriorment, l’empresa havia notificat 12.522 denúncies d’agressions sexuals greus en aquest mateix període de temps, sense indicar la xifra total de denúncies d’aquest tipus que havia rebut.

Tal com publiquen a The New York Times les periodistes Emily Steel i Claire Fahy, Uber o Lyft van ajudar a revolucionar el transport mundial connectant desconeguts per a viatges compartits. Milions de persones demanen cotxes amb les seves aplicacions cada dia. Les empreses mantenen des de fa temps que la immensa majoria dels viatges als Estats Units –el 99,9 %– es produeixen sense incidents de cap tipus. Però com que Uber opera a gran escala, una fracció d’un 0,1 % pot representar molts atacs.

Uber no ha publicat les dades dels anys transcorreguts des d’aleshores, tot i que les actes judicials indiquen que les denúncies d’incidents han augmentat. Sí que han subratllat que al voltant del 75 % de les 400.181 denúncies a l’aplicació eren “menys greus”; per exemple, fer comentaris sobre l’aspecte d’algú, coquetejar o utilitzar un llenguatge sexual explícit. Aquestes denúncies no han estat auditades per l’empresa i podrien incloure denúncies incorrectes o fraudulentes enviades per persones que intenten obtenir un reemborsament.

Dintre d’empreses com Uber o Lyft, els empleats han reconegut que és probable que no es denunciïn tots els casos d’agressió sexual i conducta sexual inapropiada per inseguretat, per intimidació, per vergonya o perquè molts conductors saben on viuen els passatgers.

Amb tot, Uber ha descobert que les agressions sexuals segueixen unes pautes distintives. Les víctimes acostumen a ser dones, ja siguin passatgeres o conductores. Les agressions se solen produir a altes hores de la nit i en cap de setmana, amb recollides que s’originen a prop d’un bar. En la immensa majoria dels casos els agressors són homes –conductors o passatgers– amb antecedents de denúncies per conducta sexual inapropiada i baixes qualificacions en l’aplicació, segons constaten els documents interns. Les passatgeres èbries són especialment les més vulnerables.

Les empreses de transport privat han posat en marxa una sèrie de mesures de seguretat, com són el seguiment per GPS, la gravació d’àudio opcional en l’aplicació i un botó d’emergència per connectar amb els serveis d’emergència.

Les agressions sexuals són un problema en tot el sector, incloses altres empreses de transport per aplicació, així com els taxis tradicionals. Les investigacions sobre la violència de gènere han mostrat que aquest tipus d’agressions són un problema molt poc denunciat, i les comparacions en tot el sector són difícils perquè no hi ha una base de dades centralitzada per aquest tipus d’incidents.

Lyft, el rival més petit d’Uber, també ha reportat milers d’agressions sexuals. En un comunicat, afirmava que les denúncies d’agressions sexuals són estadísticament molt inusuals i representen molt menys de l’1 % dels viatges. I que les empreses de transport continuaran invertint en tecnologia, polítiques i aliances per intentar prevenir i detectar situacions insegures.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els càrtels de Mèxic adopten armes de guerra moderna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Hi ha enfrontaments que no succeeixen en les zones de guerra d’Ucraïna o de l’Orient Mitjà, i els combatents no pertanyen a cap exèrcit. Són grups criminals amb armes d’ús militar que lluiten a pocs centenars de quilòmetres de la frontera amb els Estats Units, a l’estat de Michoacan, a l’occident de Mèxic. Així ho descriuen a The New York Times, Paulina Villegas i Emiliano Rodríguez Mega.

Alguns dels càrtels més poderosos de Mèxic estan immersos en una violenta carrera armamentista per lluitar en diversos fronts: d’una banda, contra el govern de Mèxic, que està sotmès a una intensa pressió per part dels Estats Units perquè prengui mesures enèrgiques contra el tràfic de drogues; de l’altra, combaten entre ells pel territori i els recursos, fet que provoca un salt mortal entre els seus membres i els civils que es veuen atrapats enmig del conflicte.

Malgrat els desacords profunds sobre les mesures que s’han de prendre per enfrontar-s’hi, funcionaris i analistes de seguretat d’ambdós països coincideixen que els càrtels acumulen nous nivells de potencia de foc, la qual cosa està transformant alguns d’aquests grups en autèntiques forces paramilitars.

Els traficants de drogues i els homes armats dels càrtels ja no utilitzen pistoles o rifles automàtics, sinó també mines Claymore, granades propulsades per coets, morters fabricats a partir de tubs de tancs de benzina i camions blindats equipats amb metralladores pesades. Enterren artefactes explosius improvisats per matar els rivals i modifiquen drons comprats per internet per convertir-los en armes d’atac carregades amb substàncies tòxiques i bombes.

Segons les autoritats mexicanes, la majoria de les armes de grau militar que adquireixen alguns d’aquests grups procedeixen dels Estats Units, i cada any s’introdueixen de contraban fins a mig milió d’armes de foc a través de la frontera. Els delinqüents també fan treballs d’enginyeria inversa amb les armes, de vegades imprimint peces en 3D per fabricar-les.

Com altres grups armats de tot el món, els càrtels combinen armes antigues i noves, amb efectes letals. Els drons sobrevolen Michoacan mentre les carreteres i els camins que utilitzen soldats i civils estan sembrats d’artefactes explosius improvisats. En els darrers dos anys, s’hi han registrat més explosions de mines que en qualsevol altre lloc de Mèxic. Un esgarrifós indicador de l’evolució de la guerra contra les drogues.

Només en els darrers cinc mesos, almenys 10 civils –entre els quals hi havia un nen de 14 anys– han mort assassinats per explosius ocults mentre treballaven en el camp o caminaven cap a l’escola.

Analistes de seguretat i funcionaris mexicans assenyalen que els càrtels van començar a militaritzar-se a mitjans de la dècada dels 2000, quan els Zetas, un grup format per antics membres de l’exèrcit, van introduir la disciplina del camp de batalla, les comunicacions encriptades i l’armament pesat al crim organitzat.

A mesura que els Zetas adquirien més arsenal militar, els rivals feien el mateix per intentar competir-hi. Les forces de seguretat mexicanes també van respondre amb tàctiques i equips cada cop més sofisticats. Més recentment, els Estats Units hi han aportat la seva pròpia tecnologia, incloent-hi drons que busquen laboratoris de fentanil.

Segons les autoritats, els càrtels també fabriquen cada cop més bombés químiques i carreguen drons amb compostos com són el fosfur d’alumini –un pesticida tòxic que pot provocar hipòxia i fallades de caire circulatori– i altres pesticides i verins.

L’increment de drons i els artefactes explosius improvisats ha coincidit amb l’arribada de ciutadans colombians, exsoldats reclutats per entrenar els combatents del càrtel. En poc més de set mesos, les autoritats estatals han detingut 53 estrangers acusats de tenir vincles amb el crim organitzat, entre els quals hi havia 23 colombians i 20 veneçolans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa de narcotràfic en una operació conjunta a Bèlgica, els Països Baixos i el Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el mes de juliol de 2025, una operació policial coordinada amb el suport de l’Europol, en què van participar autoritats de Bèlgica, els Països Baixos i el Regne Unit, va conduir a la detenció de set sospitosos implicats en el tràfic de drogues arreu d’Europa.

La banda traficava sobretot amb ketamina, tot i que també introduïa de contraban cocaïna, heroïna, metamfetamina, metiledioximetamfetamina (MDMA) i precursors per fabricar drogues. Les autoritats encarregades d’aplicar la llei van requisar més de 225 kg de ketamina només a Bèlgica.

La jornada d’acció del mes de juliol de 2025 va ser la culminació d’una llarga investigació. La xarxa criminal ja s’havia desentranyat mesos abans, i durant l’any 2024 s’havien dut a terme diverses operacions contra alguns dels seus membres. En total, les operacions van comportar:

  • 7 detencions.
  • 11 escorcolls domiciliaris (9 a Bèlgica, 1 al Regne Unit i 1 als Països Baixos).
  • La requisició de més de 600 kg de drogues, incloent-hi ketamina, amfetamines, cànnabis, heroïna i cocaïna.
  • La requisició de més de 5 milions d’euros en metàl·lic.

Els delinqüents no només operaven a l’Europa occidental, sinó que estaven repartits per múltiples regions del món. Utilitzaven diversos mètodes sofisticats per traficar amb drogues per Europa sense ser detectats, incloent-hi camions amb drogues amagades en paquets de càrrega i correu, que van ser interceptats a Bèlgica.

L’Europol va començar a donar suport a la investigació el setembre de 2024 organitzant una sèrie de reunions operatives i oferint suport financer als estats membres implicats en el cas. A més, els experts de l’Europol van dur a terme comprovacions creuades i van donar suport operatiu a les autoritats nacionals durant tota la investigació. El dia de l’acció policial, dos especialistes van estar col·laborant a Bèlgica i al Regne Unit per aportar la seva experiència sobre el terreny i garantir una bona coordinació.

Van participar en la investigació els serveis policials següents:

  • Bèlgica: Policia Judicial Federal de Flandes Oriental (Federale Gerechtelijke Politie).
  • Països Baixos: IRC Països Baixos
  • Regne Unit: Agència Nacional contra el Crim (NCA)

El tràfic de drogues és un delicte dinàmic, amb un alt potencial desestabilitzador, atès que s’associa amb la violència, la corrupció, la infiltració en l’economia legal i les interconnexions mundials. L’Europol identifica el tràfic de drogues com una de les principals amenaces per a la seguretat interior de la Unió Europea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Creix exponencialment l’ús d’armes de foc impreses en 3D

Notes de seguretatDeixa un comentari

En un article publicat a BBCNews a començaments del mes de juliol d’enguany, fruit d’una investigació de Dan Hardoon, l’autor considera que les pistoles impreses en 3D podrien convertir-se en l’arma preferida de delinqüents i extremistes violents d’arreu del món.

Aquestes armes de foc casolanes, impossibles de rastrejar, han estat recuperades en diversos casos criminals recents, inclòs el presumpte assassinat de Brian Thompson, conseller delegat de United HeralthCare, als Estats Units.

Dan Hardoon ha investigat la propagació global d’armes impreses en 3D a través de plataformes de xarxes socials com ara Telegram, Facebook i Instagram, i en pàgines web que ofereixen guies de com fabricar-les. Són armes de foc que es poden muntar amb una impressora, a partir de plànols descarregables i alguns materials bàsics.

Dissenyada per eludir les lleis de control d’armes, la tecnologia que permet fabricar aquests artefactes ha avançat ràpidament en la darrera dècada, i els últims models són capaços de disparar diversos cartutxos sense que se’n trenquin els components de plàstic. Els materials han millorat, el cost ha baixat i la facilitat d’accés als plànols és màxima. Per tot plegat, es podrien convertir en les armes preferides dels qui planegen actes violents.

La investigació de Hardoon va començar amb el rastreig d’anuncis d’armes a Instagram i Facebook. En aquesta línia, el Tech Transparency Project, una organització sense ànim de lucre que supervisa les empreses tecnològiques, va trobar centenars d’anuncis d’armes impreses en 3D i de les anomenades armes fantasma.

Molts d’aquests anuncis d’armes guiaven els clients potencials a canals de Telegram o WhatsApp. Un compte de Telegram amb més de 1.000 subscriptors anunciava que podia enviar armes a tot el món.

Tot i això, un portaveu de Telegram va afirmar que la venda d’armes està explícitament prohibida pels termes de servei i s’elimina sempre que es descobreix. Els moderadors facultats amb intel·ligència artificial personalitzada i eines d’aprenentatge automàtic supervisen proactivament les parts públiques de la plataforma i accepten informes per eliminar milions de peces de contingut maliciós cada dia, inclosa la venda d’armes.

Malgrat tot, el més preocupant és que les persones que cerquen armes impreses en 3D no necessiten comprar-les ja fetes a través de les xarxes socials; poden muntar-les elles mateixes. Models com la FGC-9 es dissenyen utilitzant únicament plàstic imprès en 3D i components metàl·lics reutilitzats, sense haver d’usar peces d’armes disponibles al mercat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació de desmantellament a l’àmbit europeu del mercat de drogues més antic del web fosc

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats policials europees han desmantellat Archetyp Market, el mercat del web fosc (dark web) més prolífic, després d’una operació a gran escala que ha involucrat cinc països, amb el suport de l’Europol i Eurojust.

Entre l’11 i el 13 de juny d’enguany, es va dur a terme una sèrie d’accions coordinades a Alemanya, els Països Baixos, Romania, Espanya i Suècia, dirigides contra l’administrador, els moderadors, els proveïdors clau i la infraestructura tècnica de la plataforma. Es van desplegar uns 300 agents per aplicar la llei i assegurar proves crítiques.

Archetyp Market ha operat com a mercat de drogues durant més de cinc anys, durant els quals ha arribat a acumular més de 600.000 usuaris a tot el món, amb un volum total de transaccions d’almenys 250 milions d’euros. Amb més de 17.000 anuncis, és un dels pocs mercats del web fosc que permetia la venda de fentanil i d’altres opioides sintètics altament potents, cosa que contribuïa a la creixent amenaça que representen aquestes substàncies a Europa.

Com a resultat de l’acció policial, la infraestructura de la plataforma als Països Baixos es va desconnectar i el seu administrador, un ciutadà alemany de 30 anys, va ser arrestat a Barcelona. En paral·lel, es van prendre mesures a Alemanya i Suècia contra un moderador i sis dels principals venedors del mercat, i es van comissar actius per valor de 7,8 milions d’euros.

Aquesta operació, liderada per les autoritats alemanyes, marca el final d’un servei criminal que ha permès el comerç anònim d’un gran volum de drogues il·lícites, com ara cocaïna, metilendioximetamfetamina (MDMA), amfetamines i opioides sintètics. La resistència, l’escala i la reputació de la plataforma dins la comunitat criminal la situen al costat de mercats del web fosc ja desapareguts, com ara Dream Market i Silk Road, tots dos coneguts per facilitar el tràfic de drogues en línia.

El director executiu adjunt d’operacions de l’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, certifica que les forces de l’ordre han eliminat un dels mercats de drogues més antics del web fosc, i aquest fet ha tallat una línia de subministrament important d’algunes de les substàncies més perilloses del món.

L’Europol ha contribuït a l’eficiència i eficàcia de les investigacions internacionals. L’agència va organitzar múltiples reunions de coordinació que van permetre que les autoritats intercanviessin informació crítica per a la investigació. Durant els dies d’acció i les investigacions preliminars, Eurojust va coordinar l’execució de l’assistència jurídica mútua i les ordres d’investigació europees.

El desmantellament arriba després d’anys d’investigació intensiva per cartografiar l’arquitectura tècnica de la plataforma i identificar les persones que hi havia al darrere. Mitjançant el rastreig de fluxos financers, l’anàlisi de proves forenses digitals i la col·laboració estreta sobre el terreny, s’ha pogut donar un cop decisiu a un dels mercats de drogues més prolífics del web fosc.

En desmantellar-ne la infraestructura i arrestar-ne els actors clau, les autoritats policials han enviat un missatge clar: no hi ha refugi segur per als que es beneficien de la delinqüència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Adolescents reclutats com a sicaris a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un important esforç coordinat i liderat per la Unitat Nacional de Delictes Especials de Dinamarca, amb el suport de la Policia Sueca i l’Europol, sota la Força Operativa GRIMM, ha donat lloc a la detenció de diverses persones sospitoses de reclutar menors i joves per cometre assassinats per encàrrec a Dinamarca.

Les detencions són el resultat de múltiples investigacions sobre alguns intents d’assassinat ordenats a través de plataformes xifrades, inclòs un atac recent, el 7 de maig d’enguany, a Kokkedal. Un total de set persones d’entre 14 i 26 anys van ser arrestades o lliurades a les autoritats daneses des de l’estranger, en particular des de Suècia i el Marroc.

Entre els arrestats hi ha dos homes de 18 anys detinguts a l’oest de Suècia i sospitosos de reclutar activament joves per cometre assassinats selectius a Dinamarca i Suècia. També es creu que diversos sospitosos van facilitar els atacs proporcionant armes, munició i refugis als sicaris.

Aquests casos formen part d’una tendència creixent a tot Europa de reclutar joves en línia per cometre delictes violents. Les xarxes criminals utilitzen les xarxes socials per publicar ofertes de contractes per a tirotejos, un modus operandi conegut com a “violència com a servei”, que situa cada cop més els menors al centre del crim organitzat transfronterer.

Torben Svarrer, inspector en cap de policia de la Unitat Nacional Especial de Delictes danesa, puntualitza que les investigacions mostren que la realitat és molt menys lucrativa del que es prometia i les conseqüències poden ser molt greus.

Theodor Smedius, superintendent del Departament d’Operacions Nacionals de la Policia Sueca, assenyala que a través de la cooperació policial internacional es continuarà la recerca dels que alimenten la violència des de darrere del vel de l’anonimat, a les plataformes digitals, siguin on siguin.

Aquestes accions van rebre el suport de l’Europol, a través de l’OTF GRIMM, un grup de treball operatiu creat l’abril de 2025 per abordar l’ús creixent de serveis xifrats per coordinar assassinats per encàrrec a tot Europa.

El grup de treball actualment reuneix Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Islàndia, els Països Baixos, Noruega, Suècia i l’Europol. Islàndia és el país més recent a participar-hi, cosa que reforça encara més l’esforç col·lectiu contra la violència com a servei. S’espera que més països s’hi uneixin en els propers mesos.

Gràcies a la intel·ligència compartida dins del grup de treball, ja s’han arrestat diversos objectius importants, i les investigacions continuen a tot Europa. També s’estan duent a terme esforços conjunts amb proveïdors de serveis en línia per ajudar a desmantellar la infraestructura criminal que permet aquests atacs.

Andy Kraag, cap del Centre Europeu de Delictes Organitzats Greus de l’Europol, considera que els adolescents que reben un pagament per prémer el gallet modificaran el crim organitzat l’any 2025. No són delictes menors, es tracta d’una externalització calculada d’assassinats per part de xarxes criminals que tracten vides humanes com a actius d’un sol ús. A través de l’OTF GRIMM, les forces de l’ordre en rastregen els cervells i desmantellen la infraestructura darrere de la qual s’amaguen. Es considera que no hi ha cap refugi segur, ni en línia ni fora de línia, per a aquells que comercien amb la violència.

S’anima els pares i les comunitats a mantenir-se alerta i buscar signes primerencs de reclutament criminal, com ara canvis sobtats de comportament o possessió inexplicable de diners o articles cars. L’Europol ha desenvolupat una guia de sensibilització que ofereix consells pràctics per ajudar a protegir els joves de ser víctimes d’aquests esquemes criminals manipuladors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Narcodrons: la nova amenaça criminal a Mèxic

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa uns anys sorprenia saber que el narcotràfic feia servir drons per moure petites càrregues il·lícites. Però ara, de ple a l’any 2025, l’escenari ha donat un gir inquietant. Avui els drons són armes de guerra: carreguen explosius improvisats i sembren el terror des del cel. Les víctimes ja no són només els rivals o les autoritats policials, sinó també la població civil. Què se sap d’aquesta nova eina del crim organitzat a Mèxic?

Juntament amb països en estat de guerra, com són Ucraïna o Síria, Mèxic també forma part de la llista de territoris amb atacs explosius llançats amb drons. I la quantitat d’agressions i morts que provoquen va en clar augment.

La Secretaria de la Defensa Nacional mexicana (Sedena) ha reconegut la mort de 16 soldats l’any 2022 i la de 42 durant els primers set mesos de 2023. Per la seva banda, entre els anys 2012 i 2014, als Estats Units es van detectar 150 drons creuant la frontera amb Mèxic carregats amb drogues, mentre que des de 2022 fins a l’actualitat la patrulla fronterera del país nord-americà ha registrat el vol d’uns 155.000 drons utilitzats pel crim organitzat a la frontera.

A Mèxic n’hi ha prou amb uns quants clics a Amazon per comprar un dron, sense que hi hagi cap regulació que en limiti la venda o l’adquisició. A més, tenen un cost que és irrisori per a unes organitzacions que gasten milers de milions de dòlars en armament. Gràcies als exemplars comissats en operatius de la Sedena, se sap que alguns grups utilitzen models bàsics, d’aproximadament 700 dòlars. Però càrtels amb més capacitat financera, com ara Jalisco Nova Generació, utilitzen drons agrícoles d’alta gamma, dissenyats originalment per a la fumigació.

Un altre dels avantatges d’aquestes aeronaus no tripulades és que no es requereix un entrenament sofisticat per fer-les funcionar.

Tot apunta que els drons tenen avui un paper més rellevant en tasques de vigilància i atac que en el transport d’estupefaents. S’han emprat per llançar artefactes explosius amb substàncies químiques, per exemple, l’abril de 2024, a Michoacán, fet que va provocar coïssor i sensació d’asfíxia a la població civil. Inicialment s’empraven únicament contra grups rivals, però amb el temps han començat a afectar les infraestructures civils: cases, escoles, temples… Amb tot, diverses investigacions periodístiques i acadèmiques apunten que els càrtels no utilitzen els drons únicament per atacar, també són unes eines eficaces d’espionatge. Un dron pot identificar amb precisió la matrícula d’un vehicle en moviment, detectar la calor corporal d’una persona oculta entre els arbres o interceptar comunicacions privades. Tot això sense posar en risc l’operador.

Davant d’aquesta amenaça creixent —que inclou agressions directes contra el seu personal—, Sedena ha intensificat l’adquisició i el desplegament de sistemes no tripulats, dissenyats no només per a tasques de vigilància i reconeixement, sinó també per inhibir els drons enemics. A més, Sedena treballa juntament amb la Universitat Aeronàutica a Querétaro en el desenvolupament del primer dron 100 % mexicà, orientat a tasques de vigilància i combat contra la delinqüència.

En l’àmbit regional, el govern de Michoacán ha implementat un sistema antidrons portàtil que combina un radar de detecció amb un canó d’interferència, capaç d’enderrocar drons a una distància de fins a 1,5 quilòmetres.

Per la seva banda, la CIA ha posat en marxa un programa de drons a Mèxic durant més de dues dècades utilitzant majoritàriament aeronaus MQ-9 Reaper —emprades comunament en operacions antiterroristes—, per vigilar els líders del narcotràfic, a petició del govern mexicà.

El maig d’aquest any, des del Senat mexicà es va demanar amb urgència una reforma a la Llei d’aviació civil per regular l’ús d’aeronaus no tripulades. La proposta busca establir controls sobre els punts de venda i exigir un registre dels qui importen, comercialitzen i posseeixen drons, per poder rastrejar-ne el destí final i evitar que acabin en mans del crim organitzat.

La sol·licitud arriba en un context en què el crim organitzat ja s’ha apropiat d’eines tecnològiques per potenciar la seva capacitat violenta i els drons armats ja s’han cobrat vides.

Mentrestant, Mèxic ha de fer front a aquest nou tipus de violència: una que cau del cel, sense previ avís i sense conseqüències clares per als responsables.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació contra continguts terroristes en línia adreçats als menors

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el passat mes de maig l’Europol va coordinar una jornada d’acció de referència (RAD) sobre l’explotació i la radicalització en línia de menors. Durant aquesta jornada es van llistar més de 2.000 enllaços que apuntaven a propaganda gihadista, terrorista i d’extrema dreta violenta adreçada a menors d’edat.

La jornada de referència va tenir lloc només unes setmanes després que l’Europol llancés un nou grup de treball operatiu per abordar la tendència creixent de reclutar joves per a la delinqüència greu i organitzada.

Dades recents proporcionades per l’Europol revelen que actualment els menors participen en més del 70 % dels mercats criminals. Protegir els infants de ser reclutats i explotats per xarxes criminals és una de les prioritats clau de l’Europol. Una forta col·laboració entre les autoritats públiques i els socis del sector privat és essencial per prevenir la radicalització dels menors, i que es perjudiquin a si mateixos i a la nostra societat.

Els grups terroristes cada cop ataquen més els joves i n’exploten les vulnerabilitats. També s’aprofiten de les seves capacitats per gestionar les destreses en línia, a l’hora de fer avançar agendes violentes i extremistes. És una nova onada que utilitza tàctiques de manipulació més àmplies.

Les organitzacions terroristes i els seus partidaris han desenvolupat noves tàctiques per reclutar i guanyar seguidors adaptant el seu missatge i invertint en noves tecnologies i plataformes per manipular i arribar als menors.

La propaganda identificada durant l’acció operativa inclou continguts que combinen imatges i vídeos de nens amb missatges extremistes, així com materials que ofereixen orientació als pares radicalitzats sobre la criança de futurs gihadistes.

Una de les observacions clau que ha conduït a aquesta acció coordinada és l’ús de la intel·ligència artificial, especialment en la creació d’imatges, textos i vídeos dissenyats per dissuadir un públic més jove. Els propagandistes inverteixen en contingut, vídeos curts, mems i altres formats visuals, acuradament estilitzats per atreure els menors i les famílies que poden ser susceptibles de la manipulació extremista, així com contingut que incorpora elements de joc amb material audiovisual terrorista.

Un altre tipus de contingut és la glorificació dels menors implicats en atacs terroristes. En aquest sentit, la propaganda terrorista es dirigeix predominantment als menors d’edat i els manipula perquè s’uneixin a grups extremistes a partir de narratives heroiques que els retraten com a “guerrers” i “l’esperança de la societat”.

Les nenes s’esmenten amb molta menys freqüència, i el seu rol es limita en gran mesura a criar i adoctrinar futurs combatents per la causa.

Una altra tècnica de manipulació preocupant durant els darrers anys és l’ús creixent de narratives de víctimes, en particular imatges de nens ferits o morts en zones de conflicte. Aquesta manipulació té un doble propòsit: fomenta la identificació emocional amb les víctimes, alhora que incita el desig de represàlies i més violència.

Durant l’any 2024 les autoritats policials dels estats membres de la Unió Europea van contribuir a resoldre un gran nombre de casos relacionats amb el terrorisme que implicaven menors d’edat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen una xarxa criminal de tràfic d’armes a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Policia Judicial Federal de Limburg (Bèlgica), amb la col·laboració de la Direcció de Protecció Estatal i el Servei d’Intel·ligència austríacs, i amb el suport operatiu de l’Europol, ha desmantellat una organització criminal dedicada al tràfic internacional d’armes de foc. L’operació, desenvolupada durant el mes de maig d’enguany, ha culminat amb el decomís de 74 armes, el desmantellament d’un laboratori de drogues sintètiques i la detenció d’11 persones.

Els operatius, que es van dur a terme de manera coordinada a Bèlgica i Àustria, van incloure l’escorcoll de més de 20 domicilis. En el conjunt de registres es van intervenir 50 pistoles, 13 armes curtes, 4 metralladores, 4 rifles, 1 revòlver, 2 pistoles d’alarma, 4 carregadors de gran capacitat, 16 carregadors més i 2 bastons policials.

En un dels habitatges escorcollats es va localitzar un laboratori de producció de drogues sintètiques amb més de 450 quilos d’una nova substància, així com un magatzem de cigarretes de contraban.

La investigació, iniciada mesos enrere per la policia belga, va permetre identificar els caps de la xarxa, els seus col·laboradors i diversos compradors habituals. L’organització operava des de Bèlgica, però mantenia connexions amb altres grups dedicats al tràfic d’armes arreu d’Europa, especialment a Àustria.

Segons les autoritats, alguns dels sospitosos austríacs –dos dels quals van ser detinguts a Bèlgica– subministraven peces d’armes que posteriorment eren muntades i distribuïdes il·legalment. Algunes d’aquestes peces –per exemple, les empunyadures– es poden adquirir a Àustria sense necessitat de llicència, fet que en facilita l’ús per part de les xarxes criminals. La policia austríaca va confirmar que les empunyadures de les 50 pistoles confiscades a Bèlgica s’havien adquirit legalment al seu país. Aquest fet va permetre ordenar nous escorcolls als domicilis dels detinguts, on es van intervenir diversos dispositius electrònics d’emmagatzematge de dades.

L’Europol va donar suport a l’operació mitjançant analistes operatius, que van coordinar la cooperació internacional i van organitzar reunions estratègiques. Durant els registres, es va desplegar una oficina mòbil de l’Europol a Bèlgica per facilitar la verificació creuada de proves amb les seves bases de dades.

Aquest tipus d’operacions demostren la importància de la cooperació policial internacional per fer front a les noves formes de criminalitat organitzada, que sovint operen en xarxa a través de diversos països.

A Catalunya, els cossos policials mantenen una col·laboració estreta amb l’Europol i altres agències europees per detectar, prevenir i actuar davant possibles connexions locals amb aquest tipus de delictes, especialment en àmbits sensibles com són el tràfic d’armes, el crim organitzat i el contraban.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit endureix la lluita contra els delictes ambientals amb noves mesures contra l’abocament il·legal de residus

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern britànic ha anunciat un conjunt de mesures innovadores per fer front a l’increment dels delictes ambientals relacionats amb l’abocament il·legal de residus (fly-tipping) i altres pràctiques de gestió fraudulenta de deixalles. Aquestes iniciatives s’emmarquen en una estratègia estatal per millorar la neteja dels espais públics, reforçar la vigilància ambiental i empoderar les autoritats locals i la ciutadania.

Entre les mesures destacades, el govern permetrà als ajuntaments confiscar i destruir vehicles implicats en casos greus i reincidents d’abocament il·legal, sense necessitat de condemna judicial prèvia. Aquesta nova capacitat d’actuació immediata pretén dissuadir les xarxes criminals que utilitzen vehicles per abandonar residus en espais no autoritzats, una pràctica que té un cost estimat de milions de lliures anuals per a les administracions locals.

Paral·lelament, s’ha posat en marxa una nova eina digital d’accés obert que mostra mapes interactius de punts calents de criminalitat ambiental arreu del país. Aquests “heatmaps” permeten identificar les àrees amb més incidència de delictes relacionats amb residus i volen incentivar la col·laboració ciutadana. De fet, la població ha estat cridada explícitament a denunciar activitats sospitoses de gestió fraudulenta de residus, com ara incineracions no autoritzades, abocadors il·legals o transport no registrat de deixalles.

Aquestes accions formen part d’un pla més ampli que inclou:

  • El reforç del règim de llicències per al transport de residus.
  • L’augment de les sancions administratives.
  • El suport tecnològic a les autoritats locals per monitorar les activitats delictives.

Amb aquest enfocament integrat i proactiu, el Regne Unit aspira a reduir significativament l’impacte ambiental i econòmic dels delictes de residus, alhora que promou una cultura de responsabilitat compartida entre administracions i ciutadania.

A Catalunya, tot i que el fenomen de l’abocament il·legal de residus no arriba als nivells d’afectació del Regne Unit, també representa un repte creixent en determinats espais periurbans, zones forestals i entorns naturals protegits. La col·laboració entre els ajuntaments, els Agents Rurals, els cossos de seguretat i l’Agència de Residus de Catalunya ha estat clau per detectar i sancionar aquestes pràctiques, tot i que sovint es troben amb limitacions tecnològiques i jurídiques a l’hora de rastrejar els responsables. En aquest sentit, les eines digitals com els mapes de calor o la possibilitat de compartir informació en temps real podrien ser una eina molt útil per millorar la resposta operativa i prevenir reincidències.

A més, mesures com la confiscació directa de vehicles implicats en delictes ambientals podrien obrir un debat interessant a casa nostra sobre el marge d’actuació administrativa davant conductes greus i reiterades. L’experiència britànica posa de manifest la importància de combinar accions coercitives amb una estratègia de sensibilització ciutadana i transparència de dades, un model que podria inspirar futures iniciatives per reforçar la lluita contra el crim ambiental a Catalunya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français