Les autoritats de tot el món persegueixen el lloc web més gran de lloguer de DDoS

Coordinades per Europol i Joint Action Taskforce (J-CAT), amb el suport de la Politie Holandesa i l’Agència Nacional Britànica, s’estan duent a terme accions a tot el món per detectar els atacs dels usuaris de denegació distribuïda (DDoS). Es creu que webstresser.org ha estat el mercat més gran del món per contractar serveis DDoS, i ha col·laborat a llançar més de 4 milions d’atacs pel cost de només 15 € al mes.

Mentre que alguns centren les seves accions específicament contra els usuaris de webstresser.org, les agències policials a tot el món han intensificat les seves activitats en contra dels usuaris dels serveis de DDoS en general. A aquest efecte, l’FBI va confiscar el passat 15 de desembre altres llocs web de lloguer de DDoS, incloent-hi el relativament conegut Downthem i Quantum Stresser. De la mateixa manera, la policia romanesa ha pres mesures contra els administradors de dues plataformes DDoS de menor escala i ha aprofitat l’evidència digital, inclosa la informació sobre els usuaris.

L’excessiva tendència al lloguer de DDoS és una qüestió urgent, principalment a causa del fàcil accés que proporciona. Per una petita tarifa nominal, qualsevol individu poc qualificat pot llançar atacs DDoS amb el clic d’un botó, i eliminar tots els llocs web i xarxes. El dany que es pot fer a les víctimes pot ser considerable, es poden aturar econòmicament les empreses i privar les persones dels serveis essencials que ofereixen els bancs, les institucions governamentals i les forces policials.

Com que se senten valents per un anonimat percebut, molts joves entusiastes de noves tecnologies s’impliquen en aquest delicte aparentment lleu, però ignoren les conseqüències que aquestes activitats en línia poden comportar. El cibercrim no és un delicte sense víctimes i es pren molt seriosament per part de la policia. Els efectes secundaris que una investigació criminal podria tenir sobre la vida d’aquests adolescents pot ser greu, fins a arribar a una pena de presó en alguns països.

L’impacte dels atacs amb DDoS va sortir a la llum recentment per la condemna d’un hacker de 30 anys d’edat a gairebé tres anys de presó al Regne Unit després de ser considerat culpable de dur a terme atacs contra un líder polític. El novembre de 2016, aquests atacs DDoS es van llançar contra l’accés a Internet, amb un atac que va causar un dany de milions de lliures.
Als Països Baixos, la policia i l’oficina del fiscal han desenvolupat un projecte, conegut com a “Hack_Right”, dedicat a tractar amb joves delinqüents per primera vegada per evitar que es cometin crims més greus.

Les habilitats en la codificació, el joc, la programació d’ordinadors, la seguretat cibernètica o qualsevol cosa relacionada amb les TIC tenen una gran demanda i hi ha molts graus i oportunitats disponibles per utilitzar-les amb prudència.

Aquestes accions s’implementen en el marc d’EMPACT. El 2010, la Unió Europea va crear un cicle de polítiques de quatre anys per garantir més continuïtat en la lluita contra la delinqüència internacional i organitzada. El 2017 el Consell de la UE va decidir continuar el Cicle de Política de la UE per al període 2018-2021. El seu objectiu és abordar les amenaces més importants que representa la delinqüència internacional organitzada i greu a la UE. Això s’aconsegueix mitjançant la millora i l’enfortiment de la cooperació entre els serveis rellevants dels Estats membres de la UE, institucions i organismes, així com països i organitzacions no comunitàries, inclòs el sector privat, quan sigui rellevant.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenta la coordinació en seguretat mediambiental arreu del món

Interpol i els països membres col·laboren, en qualitat d’organitzadors i de participants, en diverses activitats, com per exemple donar suport a operacions o investigacions, amb la finalitat de millorar la seguretat mediambiental arreu del món.

Es disposa de diversos projectes que tenen la finalitat d’ajudar les policies d’arreu en les seves investigacions en aquest àmbit, mitjançant activitats de formació, suport operatiu, intercanvi d’informació i anàlisi d’informació criminal.

Els delictes contra el medi ambient adopten formes molt diverses:

  • Delictes contra les espècies silvestres: Interpol participa en intervencions específiques de les forces de l’ordre, com l’operació Thunderbird, que estan dissenyades per augmentar l’efecte de les mesures de sostenibilitat i conservació de la fauna i la flora.
  • Delictes pesquers: es coordinen activitats operacionals i d’investigació a escala mundial i regional, però amb especial interès a donar suport als països en desenvolupament en aquells casos amb delictes connexos.
  • Delictes forestals: capacitació i suport operatiu per als organismes encarregats d’aplicar la llei en països importadors o exportadors de fusta. L’objectiu és millorar la resposta dels països membres davant dels delinqüents dedicats a la tala il·legal i la desforestació, així com l’evasió fiscal, la corrupció, la falsedat documental i el blanqueig de capitals.
  • Contaminació i delictes connexos: Interpol destaca l’operació “30 dies d’acció”, desenvolupada l’estiu del 2017 i centrada en abocaments il·legals i el comerç il·lícit de residus perillosos. Es van comunicar informacions sobre 483 persones i 264 empreses acusades de delictes i infraccions relacionats amb el tractament de residus, i on es van detectar 1,5 milions de tones de deixalles il·legals.

Interpol forma part del Consorci Internacional per Combatre els Delictes contra la Vida Silvestre (ICCWC), que té per objectiu reforçar els sistemes de justícia penal i proporcionar un suport coordinat a escala nacional, regional i internacional per combatre els delictes contra les espècies silvestres i els delictes forestals.

De manera paral·lela, Interpol pot donar suport tècnic i d’investigació en casos específics a través dels equips de suport a les investigacions. Aquests equips estan compostos per agents de l’ordre i analistes amb coneixements especialitzats en l’àmbit forense, analític i tècnic, i amb competència en una esfera delictiva.

També organitza reunions d’investigació i anàlisi de casos perquè investigadors de diferents països i regions puguin tractar sobre casos transnacionals d’interès comú o intercanviar informació.

Finalment, els anomenats grups NEST –Grups Nacionals Especialitzats en Seguretat Mediambiental– són equips multidisciplinaris d’experts procedents de diferents organismes nacionals, entre aquests la policia, el servei de duanes, els ministeris encarregats del medi ambient i la Fiscalia.

L’anàlisi de la informació criminal facilita el procés de presa de decisions dels investigadors, directius i altres interlocutors de les forces de l’ordre i garanteix un enfocament de l’activitat policial basada en la informació estratègica.

Apunts relacionats

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/12/19/primera-operacio-global-contra-la-contaminacio-marina/

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/09/06/interpol-reforca-la-lluita-contra-els-crims-mediambientals/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tornen a créixer els índexs d’inseguretat urbana al Brasil

El Brasil va batre el seu rècord d’homicidis el 2017: 63.880 persones assassinades, 175 persones mortes al dia, i un 3 % més que l’any anterior, segons dades del Fòrum Brasiler de Seguretat Pública. Què provoca aquesta tendència? El crim organitzat és un factor clau que la fa augmentar.

L’índex d’assassinats al Brasil ha anat augmentant a mesura que arribaven els grups de traficants de droga més grans del món: Colòmbia, Perú i Bolívia. El Brasil és un consumidor significant de cocaïna i crack; també és un país de trànsit per al transport de la droga destinada a Europa i Àsia.

Un informe publicat per l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics destaca els reptes que suposa el crim organitzat per garantir una seguretat urbana efectiva en totes les ciutats del món, però sobretot a les faveles del Brasil com Maré. Aquesta està a Rio de Janeiro, i és una de les faveles més grans, formada per un total de 130.000 residents. Segons Patrícia Vianna, coordinadora de l’ONG Redes, el nombre de civils armats ha augmentat en els últims 4 anys.

En aquests 4 anys la seguretat pública de l’estat de Rio ha empitjorat, al mateix temps que s’està vivint una crisi econòmica i política que afecta les polítiques públiques. Per part de l’Administració pública de Rio es va dur a terme una “estratègia pacificadora”. Aquesta tractava d’una sèrie d’intervencions militars per part de la policia militar i la presència permanent de la unitat pacificadora de la policia. Entre el 2008 i el 2012, aquesta estratègia va funcionar bastant bé fins al punt que el Banc Mundial la va considerar la millor estratègia internacional. Però el febrer de 2018, el govern federal es va interposar i va traspassar temporalment el control de les institucions de seguretat de Rio a les forces armades federals.

Maré, zona superpoblada i profundament empobrida, s’ha fet servir com un laboratori per a la intervenció militar. Entre 2014 i 2015 patrullaven la zona aproximadament 2.500 soldats; durant aquells anys, els índexs d’homicidis van disminuir fortament (de 21 a 5 per 100.000 habitants), segons el Ministeri de Defensa. Tanmateix, el problema d’aquesta estratègia és que no va arribar a cap solució. “L’estratègia pacificadora” era simplement una solució a curt termini, en la qual no es tractaven les causes principals del problema. Un cop les forces militars van abandonar el terreny, Maré va tornar a ser una zona controlada per faccions criminals.
La situació en aquesta favela de Rio no és un problema aïllat que només es troba al Brasil. A mesura que la població urbana creix en ciutats de països en vies de desenvolupament en zones com Àsia o Àfrica, aquestes es poden trobar amb les mateixes situacions que a Rio.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Últimes tendències del tràfic de drogues a Europa

Els dies 6 i 7 de desembre de 2018, 125 delegats dels Estats membres de la UE, països tercers i representants d’11 organitzacions internacionals es van reunir a la seu de l’Europol per a la segona conferència anual de “Drogues a Europa: una resposta enèrgica de la llei”. Els delegats van debatre sobre les últimes tendències del tràfic il·lícit de drogues i van acordar respostes legislatives per protegir la ciutadania contra les amenaces que suposen les drogues il·legals.

El nombre de grups de crim organitzat i el subministrament de drogues il·legals estan augmentant. Al voltant del 35 % dels 5.000 grups de delinqüència organitzada que actuen a la UE a escala internacional participen en la producció, el tràfic o la distribució de drogues il·legals. Els grups de delinqüència organitzada implicats en el comerç de drogues són altament polivalents. Al voltant d’un 65 % d’aquests participen simultàniament en altres activitats delictives com el comerç de béns falsificats, blanqueig de capitals, tràfic d’éssers humans i contraban de migrants. El mercat de drogues il·legals és el mercat criminal més gran de la UE i es calcula que genera al voltant de 24 mil milions d’euros cada any.

Durant la conferència, els delegats van aprovar les conclusions següents:

  • S’incrementa la quantitat de grups de delinqüència organitzada i el subministrament de drogues il·legals. Aquests fenòmens constitueixen una amenaça creixent per a la seguretat i la salut pública de la Unió Europea i els seus Estats membres, que han de garantir els recursos adequats per combatre’ls.
  • El subministrament il·legal de drogues és un catalitzador per als grups de crim organitzat de primer nivell. Forma la part més lucrativa de les seves activitats generadores de beneficis que també estan vinculades a la violència, la corrupció, el blanqueig de capitals, l’explotació de persones, el tràfic d’armes de foc i altres tipus de delictes greus. Es necessita una resposta coordinada de la UE i els seus Estats membres a la creixent delinqüència organitzada i el tràfic de drogues.
  • Els grups de delinqüència organitzada que presenten el risc més alt són cada vegada més transnacionals. Duen a terme activitats transfrontereres tant dins com fora de la Unió Europea. Les autoritats policials dels Estats membres de la UE necessiten millorar l’intercanvi d’informació, cooperació operativa i coordinació d’activitats.
  • Els grups de delinqüència organitzada de primer nivell s’estan transformant amb més polivalència. Les seves activitats il·legals estan evolucionant molt ràpidament. A més de les investigacions sobre activitats il·legals i mercaderies, les autoritats policials haurien de centrar les activitats operatives sobre persones i grups que constitueixen el risc més gran d’amenaces de delictes greus i organitzats a la UE.
  • Les investigacions sobre el tràfic transfronterer de drogues i la delinqüència organitzada exigeixen la disponibilitat puntual, entre altres coses, de l’última tecnologia.
  • Atès que la delinqüència organitzada afecta tots els aspectes de la societat, cal subratllar la importància del desenvolupament i la implementació de la legislació global de recuperació d’actius per evitar efectivament aquests fenòmens.
  • Per afrontar els reptes del creixent tràfic de drogues i del crim organitzat, s’ha establert una Xarxa Europea (informal) per als caps de Serveis Organitzats Centrals i d’Investigació sobre Delictes de Drogues per tal de millorar la cooperació tant a nivell tàctic com a nivell estratègic, dissenyar accions comunes i perseguir un enfocament holístic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Primera operació global contra la contaminació marina

Amb un nom en codi de 30 dies a la mar, l’operació de tot un mes de durada (1-31 d’octubre de 2018), que va comptar amb unes 276 forces policials i organismes ambientals de 58 països, va detectar més de 500 delictes i casos greus de contaminació a tot el món, tals com abocaments il·legals de petroli i escombraries de vaixells, trencaments i enfonsaments de vaixells, violacions de normativa i contaminació en rius i abocaments terrestres al mar.

Dirigits per una xarxa global de 122 coordinadors nacionals, en l’operació 30 dies a la mar van participar agències ambientals, marítimes i frontereres, policies, duanes i autoritats portuàries. Es van fer més de 5.200 inspeccions, que han comportat almenys 185 investigacions, amb detencions i acusacions previstes.

Alguns casos de contaminació greu:

  • A les aigües costaneres filipines, on les comunitats locals recullen marisc i on hi juguen nens.
  • A Alemanya, un vaixell va descarregar 600 litres d’oli de palma al mar.
  • Ghana va descobrir galons d’oli residual en ampolles grans que es venien il·legalment a la vora del mar.
  • Les autoritats van impedir un desastre mediambiental a Albània assegurant aigües al voltant d’un recipient que s’enfonsava amb uns 500 litres de petroli.
  • De la mateixa manera, l’amenaça de la contaminació resultant de la col·lisió de dos vaixells en aigües franceses es va contenir gràcies a l’acció preventiva durant l’operació.

A més, amb l’ús de les noves tecnologies es va permetre a les autoritats detectar infraccions, incloent-hi l’ús d’imatges de satèl·lit (a Argentina i Suècia), vigilància aèria (a Canadà i Itàlia), drons (a Nigèria, Indonèsia i Pakistan) i càmeres de visió nocturna. En un canvi cap a la prevenció, les tecnologies de vigilància visible utilitzades a Qatar i Noruega van donar lloc a l’obligació d’un compliment més estricte de les normatives.

El grup de treball sobre la delinqüència de contaminació d’INTERPOL va posar en marxa l’Operació 30 dies a la mar en resposta a una crida per augmentar l’acció de la llei internacional contra el delicte mediambiental emergent, a través de l’acció en aquest àmbit.

Coordinat pel Programa de Seguretat Mediambiental d’INTERPOL en estreta col·laboració amb Europol, 30 dies a la mar va estar impulsat per una sèrie d’accions de cooperació en matèria de compliment, incloent-hi:

  • Planificació tàctica conjunta entre països (p. ex .: Canadà-EUA, Indonèsia-Timor de l’est).
  • Desplegament global de forces policials, incloent-hi la cooperació anual entre les agències nacionals de Sud-àfrica destinades a la delinqüència de contaminació en el mar.
  • Investigacions conjuntes bilaterals (p. ex., Països Baixos – Sud-àfrica, Alemanya, Bèlgica).
  • Conscienciació del delicte de la contaminació.

30 dies a la mar va anar acompanyat d’una campanya de conscienciació en col·laboració amb l’entorn de l’ONU per il·lustrar l’impacte que la contaminació marina té sobre el desenvolupament econòmic i la seguretat humana i ambiental.

Amb el hashtag #PollutionCrime, juntament amb #CleanSeas, a Twitter, es poden observar les iniciatives en la lluita contra la delinqüència per contaminació marina, gràcies a l’operació 30 dies a la mar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Productes farmacèutics il·lícits en línia: riscos innecessaris, beneficis criminals

Amb l’operació Pangea XI d’Interpol, d’una setmana de durada durant el passat mes d’octubre, les autoritats policials, duaneres i reguladores sanitàries de 116 països van actuar contra la venda il·lícita en línia de medicaments i productes mèdics, que va provocar 859 arrestos a tot el món i la requisa de fàrmacs potencialment perillosos per valor de 14 milions de dòlars americans.

Entre els medicaments potencialment perillosos intervinguts durant aquesta operació  hi ha medicació falsa contra el càncer, píndoles de dolor falsificades, xeringues mèdiques inservibles, etc.  Gairebé un milió de paquets van ser inspeccionats, amb 500 tones de productes farmacèutics il·lícits confiscats a tot el món.

Aquests inclouen medicaments antiinflamatoris, analgèsics, píndoles de disfunció erèctil, agents hipnòtics i sedants, esteroides, anabolitzants, pastilles per aprimar i medicaments per tractar el VIH, el Parkinson i la diabetis. També es van confiscar més de 110.000 dispositius mèdics, incloent-hi xeringues, lents de contacte, audiòfons i instruments quirúrgics.

Els criminals també van intentar evadir la detecció de medicaments il·lícits mitjançant l’etiquetatge fals dels enviaments com a productes originals. Per exemple, es van intervenir més de 4 milions de píndoles d’ibuprofèn sense etiquetar a l’Argentina després d’haver estat declarades com a mostra, i al Regne Unit es van recuperar unes 150.000 potents pastilles per dormir en enviaments etiquetats com a roba, roba de llit o menjar.

Els dispositius mèdics falsificats confiscats durant l’operació van incloure 737 instruments de cirurgia cardíaca caducats que es van introduir des de Macedònia.

En l’operació es van tancar 3.671 enllaços web, inclosos llocs web, pàgines de xarxes socials i mercats en línia.

L’operació també va fer difusió sobre els possibles perills associats amb la compra de productes farmacèutics en línia a través de vídeos, fullets, exposicions i xerrades a hospitals i centres educatius.

Interpol va coordinar l’operació amb el suport de l’Organització Mundial de Duanes (WCO), el Fòrum Permanent de Criminalitat Internacional de la Indústria Farmacèutica (PFIPC), el Grup de Treball dels Responsables d’Execució de les Agències de Medicaments (WGEO), Europol, l’Institut de Seguretat Farmacèutica (PSI), així com Twitter, Facebook i companyies de targetes de pagament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tràfic de menors: víctimes i criminals

El passat 18 d’octubre, amb motiu del Dia europeu contra el tràfic de persones, es va presentar un nou informe d’Europol sobre el tràfic de menors amb informació actualitzada d’intel·ligència sobre aquest fenomen criminal.

Per primera vegada en aquest àmbit, l’informe proporciona una visió a fons de les característiques de les xarxes criminals involucrades en un dels crims més sinistres de tots: l’abús de nens vulnerables. A efectes de l’informe, es va utilitzar la intel·ligència operativa a partir de gairebé 600 contribucions que van implicar víctimes de tràfic de persones menors d’edat, les quals van ser comunicades a Europol pels Estats membres entre 2015 i 2017.

A Europa, milers de menors continuen sent objecte de tràfic i explotació per tal de generar beneficis per a les xarxes delictives, que representen més del 20% de totes les víctimes identificades del tràfic segons UNICEF. Europol rep cada cop més informació sobre xarxes de tràfic que operen a través dels Estats membres, aprofitant la vulnerabilitat dels nens, per explotar-los sexualment o abusar-ne a través de l’explotació laboral. Altres grups criminals posen víctimes als carrers per demanar diners, les obliguen a cometre diversos tipus de delictes o les venen a través de xarxes d’adopció il·legals.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe de situació sobre xarxes penals relacionades amb el tràfic i l’explotació de víctimes menors d’edat a la Unió Europea:

  • Un dels aspectes més seriosos d’aquest fenomen és el paper de la família, que en alguns casos es dedica directament al tràfic i l’explotació dels seus propis fills. Europol rep notificacions periòdiques dels nens que es venen a les xarxes delictives per part de les seves famílies.
  • Les dones acostumen a tenir un paper clau en el tràfic i l’explotació de menors, molt més que en les xarxes criminals on elles són les víctimes del tràfic d’adults.
  • La majoria dels casos denunciats a Europol impliquen xarxes que acompanyen víctimes menors no comunitàries per tota la ruta des del seu país d’origen fins al lloc d’explotació, sovint amb la participació de xarxes de contraban. El tràfic il·lícit de víctimes menors a través de les fronteres exteriors i als Estats membres sol implicar l’ús de documents de viatge falsificats.
  • Els beneficis criminals es redirigeixen principalment al país d’origen del sospitós, en petites quantitats a través de serveis de transferència de diners i en quantitats més grans utilitzant correus i mules criminals.
  • El tràfic de nens es produeix des de tot el món cap a la UE. La majoria de les xarxes no comunitàries de tràfic de persones van informar Europol que hi participaven grups de criminals organitzats. Per exemple, des de Nigèria enganyaven o forçaven les joves per explotar-les sexualment a Europa.
  • Els nens en migració i menors no acompanyats tenen un risc més elevat de tràfic i explotació. Encara que l’escala de tràfic de menors no acompanyats continua sent desconeguda, se n’espera un augment en el futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cal coordinació i intel·ligència contra el tràfic i el contraban de persones

Experts globals d’uns 70 països es van reunir a finals de setembre d’enguany a Abuja, Nigèria, per forjar un front comú contra els complexos grups internacionals que hi ha al darrere del tràfic de persones i el contraban de migrants.

La 6a Conferència Mundial de la Interpol sobre la lluita contra el tràfic de persones es va dur a terme en cooperació amb l’Agència Nacional per a la Prohibició del Tràfic de Persones, i la Policia i l’Agència d’Immigració de Nigèria.

Amb més de 500 especialistes de l’àmbit policial, els sectors públic i privat i organitzacions no governamentals i internacionals, l’esdeveniment va donar forma a punts de vista globals sobre:

  • les amenaces potencials i les tendències actuals
  • els fluxos financers darrere dels delictes
  • el paper crucial de les associacions intersectorials
  • com superar els obstacles en l’actuació penal
  • l’ús de la tecnologia i les dades en les investigacions

Els grups de tràfic de persones i de contraban de migrants sovint estan connectats a altres formes de delicte, com el blanqueig de capitals, el frau de documents de seguretat, les drogues, el ciberdelicte i el terrorisme.

Les xarxes de delictes organitzats han adoptat la tecnologia i utilitzen internet i els mitjans de comunicació social per atreure clients potencials i anunciar els seus serveis. Són, fonamentalment, venedors dels seus serveis a persones vulnerables.

Durant l’últim any, les operacions liderades per la Interpol, Epervier, Libertad i Sawiyan han portat a rescatar prop de 1.000 víctimes de tràfic de migrants i de contraban de persones. Gràcies a un enfocament coordinat que implica la formació i col·laboració preoperacionals entre les forces policials estatals, les ONG i els serveis socials, aquestes operacions han donat lloc a una capacitat d’investigació policial a llarg termini i a una atenció adequada a les persones rescatades.

Com a plataforma global i neutral per a l’intercanvi d’informació policial, la Interpol ofereix a la policia accés en temps real a bases de dades criminals que contenen milions de registres sobre documents d’identitat, biometria i persones buscades. Les seves notificacions també es poden utilitzar per alertar els països membres sobre fugitius, modus operandi o persones desaparegudes.

A principis d’aquest any, la Global Task Force sobre Tràfic de Persones de la Interpol va rebre el suport dels ministres de seguretat del G7. El grup de treball és la columna vertebral de diverses iniciatives, que ofereixen suport investigador, anàlisi criminal, formació i tallers regionals als països membres de la Interpol.

La Conferència Mundial a Abuja va ser seguida de reunions del Grup d’Experts sobre Tràfic de Persones de la Interpol i la Xarxa Operativa Especialitzada de la Interpol sobre el tràfic il·lícit. Aquests grups operatius tenen un paper fonamental en la creació de xarxes que comparteixen informació específica sobre amenaces, tendències, rutes i modus operandi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El tràfic de drogues continua sent una de les principals fonts de finançament del terrorisme

Per a Occident, una de les amenaces principals del món actual en termes de seguretat és el terrorisme, un fenomen global que no pot ser controlat únicament a escala nacional, sinó que requereix la cooperació dels governs i cossos de seguretat dels diversos països afectats. Una de les altres grans amenaces és el tràfic de drogues, que, com la primera, requereix un grau elevat de col·laboració per establir unes polítiques i legislació comunes.

Totes dues amenaces estan profundament relacionades. Tradicionalment, el tràfic de drogues ha estat una de les principals fonts de finançament per als grups armats no estatals i grups terroristes. Així ho confirma el recent estudi World Atlas of Illicit Flows (2018), fruit de la col·laboració entre la Interpol, la RHIPTO i la Global Iniciative against Transnational Organized Crime. Tal com indica l’estudi, un 4% del total dels fluxos il·legals acaben en mans d’organitzacions terroristes.

Segons el document, tot i que els crims contra el medi ambient (tràfic de carbó i petroli, explotació minera il·legal, explotació forestal il·legal i tràfic d’animals) han passat a representar la primera font de finançament dels grups terroristes (un 38% del total), el tràfic continua sent la font principal si considerem les mediambientals com a activitats independents. S’estima que els ingressos dels set principals grups terroristes i els grups rebels de la República Democràtica del Congo són d’uns 1.160 milions de dòlars, el 28% dels quals (330 milions de dòlars) prové d’activitats relacionades amb les drogues. Les dues organitzacions que tradicionalment s’han lucrat més del tràfic de drogues són els talibans, amb el cultiu d’opi i el tràfic d’heroïna, i les FARC, amb la cocaïna.

En el cas dels talibans, operatius a l’Afganistan, el cultiu d’opi ha estat tradicionalment una font important de finançament. Segons les dades actuals, ingressen anualment entre 75 i 95 milions de dòlars, 22,9 milions de dòlars dels quals, aproximadament, provenen de les activitats relacionades amb el cultiu d’opi, d’on s’extreu morfina i a partir de la qual es produeix heroïna. L’heroïna produïda a l’Afganistan representa unes tres quartes parts de la producció total i serveix per abastir tot el mercat mundial. A Europa, el mercat de l’heroïna és el segon mercat de droga més important pel que fa als diners que mou, uns 6,8 bilions d’euros l’any.

Durant els seus inicis, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, conegudes com a FARC, consideraven el cultiu de droga (cocaïna i cànnabis) una activitat contrarevolucionària. El 1981, però, la seva política va canviar davant la por de posar-se als camperols locals en contra i l’evident augment de finançament que el tràfic de drogues suposaria, arribant a controlar fins al 70% de les zones on es produïa la cocaïna i convertint-se, així, en l’actor principal en el tràfic de cocaïna al país. Segons InSight Crime, una fundació dedicada a l’estudi del crim organitzat al Carib i l’Amèrica Llatina, les FARC tenien, el 2015-2016, béns pel valor de 580 milions de dòlars, la majoria dels quals (267 milions de dòlars) provinents d’activitats relacionades amb les drogues i la mineria il·legal. Tot i que el 2017 van iniciar-se els acords de pau entre el govern i les FARC, una part dels seus membres no va acceptar-los i es va organitzar en grups dissidents. Un d’aquests, l’anomenat Bloc Est (o Oriental), ha passat a controlar una part important del tràfic de cocaïna al país.

Segons el mateix World Atlas, des del 2015 s’està notant un creixement de l’ús de dues drogues per part dels membres d’Estat Islàmic: el tramadol i la fenetilamina. El primer és un opioide amb funció analgèsica i la segona un psicoestimulant. Aquestes drogues es troben sobretot a Síria i l’Iraq, però amb presència també a la zona transsahariana (Mali, el Níger, Nigèria, el Txad i Líbia). Estat Islàmic és qui s’encarrega del tràfic i la venda d’aquestes dues substàncies, tant als seus combatents com als qui no ho són.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Diverses maneres de ser víctima d’un delicte cibernètic

El cinquè informe anual d’Europol sobre amenaces criminals organitzades (IOCTA) ofereix una visió única de l’aplicació de la llei sobre les amenaces emergents i els desenvolupaments clau en l’àmbit del cibercrim el darrer any. Però, més que això, descriu les amenaces futures i proporciona recomanacions a les autoritats policials europees per tractar aquests reptes adequadament.

Els cibercriminals estan adoptant noves tècniques creatives per enganyar les seves víctimes i estan constantment buscant mètodes per evitar la detecció policial. Alguns dels mètodes més usats pels cibercriminals són els següents:

  1. Programari de segrest (ransomware): els delinqüents passen dels atacs aleatoris a atacar empreses o individus determinats, on hi hauria més beneficis potencials.
  2. El programari maliciós (malware) mòbil pot créixer a mesura que els usuaris passen de la banca en línia a la banca mòbil.
  3. Els atacs cibernètics s’han tornat més difícils de detectar. Els atacs que utilitzen programari maliciós sense fils s’han convertit en un component estàndard de la indústria criminal.
  4. La legislació del Reglament general de protecció de dades obliga a notificar infraccions en un termini de 72 hores. Els criminals poden intentar extorsionar les organitzacions violentades.
  5. El motiu darrere les intrusions de xarxa és l’adquisició il·legal de dades per a diversos usos, inclòs el phishing o el frau de pagament.
  6. Els atacs DDoS continuen creixent i les eines per llançar-los estan disponibles fàcilment com a servei, cosa que permet a individus no qualificats llançar atacs DDoS significatius.
  7. Es preveu un creixement continuat en el volum d’atacs d’enginyeria social, però com a component clau dels ciberatacs més complexos. En el futur, els estafadors de l’Àfrica occidental probablement tindran un paper més important dins la UE, ja que l’Àfrica continua tenint l’ús d’internet de creixement més ràpid a escala mundial.
  8. Els atacs cibernètics que històricament van orientar els instruments financers tradicionals ara estan dirigits a empreses i usuaris de criptomonedes.
  9. L’augment de les demandes d’extorsió i programari de segrest en aquestes monedes exemplificarà aquest canvi.
  10. L’explotació sexual infantil en línia continua sent l’aspecte més inquietant del cibercrim, amb volums de material inimaginables fa deu anys, en part a causa del creixent nombre de nens petits amb accés a dispositius habilitats per a internet i mitjans socials.
  11. Això condueix a una explosió de material autogenerat.
  12. Els delinqüents busquen contínuament noves maneres d’evitar la detecció policial, incloent-hi eines d’anonimització i encriptació, aplicacions de comunicació quotidiana amb xifratge de punta a punta, plataformes de xarxes socials o, fins i tot, dins de la cadena de bloqueig de bitcoin. La majoria de materials encara es troben a la superfície a internet, però alguns dels materials més extrems solen trobar-se en serveis ocults als quals només es pot accedir a la internet fosca.
  13. La transmissió en viu de l’abús sexual infantil continua sent un delicte especialment complex d’investigar i és probable que augmenti encara més en el futur.
  14. La còpia fraudulenta de targetes (skimming) continua tenint èxit en la mesura que es continuen utilitzant les bandes magnètiques de les targetes.
  15. El frau de les telecomunicacions representa una tendència antiga, però creixent, que implica pagaments no dineraris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français