Categoria: Fenòmens delictius

‘Maras’ de El Salvador envien un missatge de sang a Bukele

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tot i que les dades de l’any 2021 no són definitives, El Salvador registrarà un altre rècord en el descens dels homicidis. Tanmateix, fa poques setmanes el país es va veure immers en una onada d’homicidis que va durar tres dies, un sagnant recordatori que la pau recentment aconseguida avança sobre un sòl trencadís.

Van ser tres dies del mes de novembre en què El Salvador va comptabilitzar 46 homicidis. El segon dia van morir 22 persones, fet que el va convertir en el pitjor dia de l’any. El que sí que cal ressaltar és que els homicidis van parar tant ràpid com havien començat, ja que l’endemà no hi va haver cap assassinat en tot el país.

El president Nayib Bukele va atribuir la fi de la violència al desplegament nacional de destacaments de soldats i policies armats pels carrers del país.

Al cap de pocs dies, Douglas García Funes, subdirector d’intel·ligència de la Policia Nacional Civil, va anunciar la captura de diversos líders de maras perillosos, als quals va assenyalar com els responsables de l’onada de violència, a causa de guerres territorials.

Però, tal com va observar el rotatiu La Prensa Gráfica, algunes de les matances tenien el segell d’assassinats selectius, d’entre els quals un conductor d’autobús, un passatger d’un vehicle, etc.

Tot i l’onada de violència, el país va registrar només 15 homicidis més al novembre en comparació amb l’any 2020. Pel que fa a les dades provisionals del 2021, entre el gener i el novembre les autoritats van registrar 936 homicidis, un 15% menys en relació amb els 1.100 assassinats ocorreguts en el mateix període del 2020.

Alguns experts atribueixen aquesta onada de violència a El Salvador a un missatge directe al president Bukele, que ha apostat el seu mandat a la reducció dels homicidis.

L’evidència de les entrevistes entre funcionaris de l’administració Bukele i els líders a presó de les tres principals maras porta a pensar que aquests van accedir a reduir els alts índexs d’homicidis a canvi de millors condicions de reclusió i d’altres privilegis, com accés a telèfons mòbils, treballadores sexuals i millor qualitat del menjar.

Però aquests avantatges mai van ser extensius als membres de maras en llibertat. Els tres dies tenyits de sang buscarien consideració per a aquests membres.

Una facció de l’MS13 va deixar-se anar amb els assassinats i la resta va seguir l’exemple, ja que la majoria van succeir a la capital, San Salvador, o als seus voltants. Diferents faccions d’aquestes maras es van coordinar en sectors propers a la capital com una forma de pressionar els líders que són a la presó.

I és que fa diversos anys que les maras han après que els cadàvers els donen poder de negociació davant el govern. La darrera vegada que el govern va retirar la treva, l’any 2012, va augmentar molt la violència entre aquests grups i les forces de l’ordre. Tant, que El Salvador, amb més de 1.000 tirotejos anuals als seus carrers, va ser declarat el país sense guerra més perillós del món. Fa anys que les maras i l’Estat es comuniquen a través de morts.

Tot i això, els homicidis han caigut a xifres impensables en el passat. L’any 2020 El Salvador va registrar 1.322 homicidis, amb una caiguda de prop del 45% sobre els 2.398 morts de l’any 2019.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Vint-i-nou detinguts a Albània, Grècia i Itàlia pel tràfic de més de 1.100 migrants en iots

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xarxa criminal, activa al llarg de la zona de la Mediterrània oriental, va obtenir diversos centenars de milions d’euros en beneficis il·legals.  

La investigació que va implicar la Policia Criminal albanesa (Policia e Shtetit), la Policia Hel·lènica (Ελληνική Αστυνομία) i el Cos Financer italià (Guardia di Finanza), i amb el suport d’Europol i Eurojust, va provocar el desmantellament d’un important grup de crim organitzat implicat en tràfic de migrants. L’operació es va dur a terme sota la direcció de les autoritats judicials albaneses, gregues i italianes.

La jornada d’acció del 19 de gener del 2022 va tenir com a resultat:

• 28 escorcolls de cases (15 a Albània, 2 a Grècia i 11 a Itàlia)

• 29 detencions (18 a Albània, 1 a Grècia i 10 a Itàlia)

Les autoritats creuen que els sospitosos, principalment d’origen iraquià i sirià, formen part d’una xarxa criminal d’uns 80 membres que suposadament és responsable d’almenys 30 operacions de contraban marítim. El grup criminal va portar a terme activitats de tràfic de migrants des de Turquia fins a la costa de Salento d’Itàlia passant per Albània i Grècia, i després cap a altres països de la UE.

La investigació va començar amb la detecció d’una operació de contraban en curs, que va permetre el rescat amb èxit dels migrants transportats i la detenció de vuit contrabandistes.

Les xarxes criminals utilitzaven principalment rutes marítimes per al trasllat de migrants des de Turquia, a través de la carretera de la Mediterrània oriental, a les seves destinacions finals de la UE. Els trasllats marítims es feien amb embarcacions d’esbarjo, principalment iots, adquirits o llogats per la xarxa criminal i patronades per mariners novells contractats expressament per la xarxa. Per rebre pagaments dels migrants, els sospitosos van utilitzar serveis informals de transferència de diners com el sistema hawala, amb uns beneficis il·legals estimats en diversos centenars de milions d’euros.

Europol va donar suport a aquesta investigació durant més de 18 mesos, facilitant l’intercanvi segur d’informació i l’organització de reunions operatives entre els investigadors, i també proporcionant als col·laboradors paquets periòdics d’anàlisi d’intel·ligència. Durant el dia de l’acció, Europol va desplegar dos experts a Albània, un a Itàlia i un a Grècia per ajudar a comprovar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol i per donar suport tècnic a l’extracció de dades i l’anàlisi de proves digitals. A més, Europol va facilitar l’intercanvi d’investigadors per garantir un suport tàctic efectiu a l’operació durant la seva última fase i el dia de l’acció.

A posteriori, també es duen a terme més activitats operatives a escala internacional, destinades a descobrir la ubicació i les identitats de sospitosos addicionals implicats en la xarxa criminal.

Per facilitar la cooperació judicial, el gener del 2021 Eurojust va crear un Equip d’Investigació Conjunt (JIT) entre Albània, Grècia, Itàlia i Europol. Eurojust va establir un centre de coordinació durant la jornada d’acció i va oferir suport judicial transfronterer a través dels països italià i grec. Eurojust va facilitar i donar suport a l’intercanvi d’informació entre els socis del JIT i Europol, i va promoure cinc reunions de coordinació.

Autoritats policials participants:

– Policia Criminal Albanesa

– Policia hel·lènica – Divisió d’estrangeria d’Àtica

– Cos Financer italià (Guardia di Finanza)

– Grup d’Investigació del Crim Organitzat (GICO) de Lecce 

– Servei Central d’Investigació del Crim Organitzat (SCICO)

Autoritats judicials participants:

– Direcció de Districte Antimàfia de la Fiscalia de Lecce a Itàlia

– Fiscalia General del Tribunal d’Apel·lació d’Atenes

– Fiscalia Especial Anticorrupció i Crim Organitzat de Tirana (SPAK)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Covid i estafes amb loteria i apostes

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els dos darrers anys ha augmentat el nombre d’usuaris que fan ús d’aplicacions per comprar les butlletes de loteria o fer apostes.

La digitalització i l’ús creixent de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han tingut un impacte directe i transversal en tots els sectors de la societat. La pandèmia de la covid ha accentuat les tendències de digitalització i l’ús de l’espai cibernètic, cosa que ha permès consolidar la tendència creixent de les ciberamenaces.

Així doncs, amb l’objectiu d’evitar llargues cues i la possible propagació del coronavirus, cada cop hi ha més persones que han decidit comprar loteria i fer apostes a través d’internet. Els ciberdelinqüents poden aprofitar aquesta oportunitat per intensificar la seva activitat delictiva amb la proliferació de dominis maliciosos. Aquestes pàgines web fraudulentes amaguen una gran varietat d’activitats il·lícites o malignes. Per exemple, les pàgines poden servir com a difusió de phishing o pesca de correu electrònic, malware o programes de segrest, obtenció d’identificacions personals, etc. A més, els ciberdelinqüents pretenen simular que són serveis públics oficials, bancs o pàgines web governamentals, entre d’altres, per guanyar credibilitat.

El phishing és una tècnica comuna entre els ciberdelinqüents: envien correus que suplanten la identitat d’institucions governamentals o entitats oficials, on informen els individus que han estat premiats. L’objectiu és persuadir els usuaris perquè proporcionin directament les dades bancàries i així recopilar informació fiscal i financera.

Les policies recomanen d’extremar les precaucions a l’hora de comprar loteria i fer apostes per internet, i desconfiar de missatges o trucades que comuniquin al destinatari que ha estat premiat i que, per tant, per prosseguir ha d’introduir les dades bancàries.

Les persones que vulguin comprar loteria per internet, ho han de fer només a pàgines web autoritzades i oficials, comprovar l’autenticitat de la butlleta de loteria que han comprat i revisar que disposi del logotip i el segell de l’entitat expenedora.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

150 detinguts i 26 milions d’euros decomissats en una operació policial al web fosc

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les forces policials d’arreu del món han detingut 150 implicats en la compravenda de béns il·lícits al web fosc com a part d’una operació internacional coordinada que involucra nou països.

En aquesta operació s’han decomissat més de 26,7 milions d’euros (31 milions de dòlars) en efectiu i monedes virtuals, així com 234 kg de droga i 45 armes de foc. Les drogues intervingudes inclouen 152 kg d’amfetamines, 27 kg d’opioides i més de 25.000 píndoles d’èxtasi.

Aquesta operació, anomenada Dark HuntTOR, va ser planificada amb una sèrie d’accions separades però complementàries a Austràlia, Bulgària, França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Suïssa, el Regne Unit i els Estats Units, amb esforços de coordinació liderats per Europol i Eurojust.

L’operació Dark HuntTOR neix de la retirada a principis d’any de DarkMarket, el mercat il·legal més gran del món al web fosc. Aleshores, les autoritats alemanyes van detenir el suposat operador del mercat i es van apoderar de la infraestructura criminal, cosa que va proporcionar als investigadors de tot el món una gran quantitat de proves. Des de llavors, el Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3) d’Europol ha anat recopilant informació per identificar els objectius clau.

Com a resultat, 150 venedors i compradors que havien participat en desenes de milers de vendes de béns il·lícits van ser arrestats a tot Europa i els Estats Units. Alguns d’aquests sospitosos van ser considerats objectius d’alt valor per Europol.

Aquestes detencions es van produir als Estats Units (65), Alemanya (47), el Regne Unit (24), Itàlia (4), els Països Baixos (4), França (3), Suïssa (2) i Bulgària (1). Encara hi ha diverses investigacions en curs per identificar més persones darrere dels comptes del web fosc.

En el marc d’aquesta operació, les autoritats italianes també van tancar els mercats del web fosc DeepSea i Berlusconi, que en conjunt comptaven amb més de 100.000 anuncis de productes il·legals. Quatre administradors van ser detinguts i es van confiscar 3,6 milions d’euros en criptomonedes.

L’EC3 d’Europol va facilitar l’intercanvi d’informació en el marc del Joint Cybercrime Action Taskforce (J-CAT) allotjat a la seu central d’Europol a la Haia, Països Baixos.

El director executiu adjunt d’operacions d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, va considerar que l’objectiu d’operacions com Dark HuntTOR és advertir els criminals que operen al web fosc que la comunitat policial té els mitjans i les associacions globals per desemmascarar-los i fer-los responsables de les seves activitats il·legals, fins i tot en aquesta part del web.

Comprar al web fosc comporta riscos:

• Els compradors poden obtenir més del que van negociar. Els opioides amb fentanil, per exemple, han provocat un seguit de sobredosis mortals. Tampoc no hi ha cap garantia que un obtindrà els productes o serveis que ha comprat: els estafadors s’amaguen a cada racó digital.

• Els dispositius es poden veure exposats a una sèrie de programari maliciós preparat per causar estralls a les dades dels compradors.

• El risc de processament és real: utilitzar el web fosc per a activitats il·legals és un delicte punible i pot comportar presó en diversos països.

Esteu pensant de comprar productes il·legals de manera anònima al web fosc?

Penseu-vos-ho bé. El web fosc ja no és tan fosc com voldrien alguns delinqüents. Les forces de l’ordre s’han acostumat a treballar en aquest espai i poden desplegar una àmplia gamma de tècniques diferents per identificar compradors i venedors de béns il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Centenars d’infraccions detectades en una operació global contra la contaminació marina

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el mes de març d’enguany, 300 agències policials de 67 països van unir esforços contra la contaminació marina durant la tercera operació mundial 30 Days at Sea. Europol i Frontex van coordinar la part europea de l’operació, com a part del pla d’acció EMPACT sobre delictes mediambientals, mentre que INTERPOL va coordinar les accions globals.

Les diferents accions van comportar la identificació de nombrosos delictes, que van des de l’abocament il·legal fins al tràfic de residus i la investigació de milers de sospitosos a tot el món.

L’acció de primera línia va seguir cinc mesos de recollida i anàlisi d’intel·ligència, que va permetre als països participants identificar punts i objectius.

Les accions simultànies van donar lloc a:

• 34.000 inspeccions al mar i vies navegables interiors, zones costaneres i ports.

• 1.600 infraccions de contaminació marina detectades en total.

• 500 actes il·legals de contaminació comesos al mar, incloent-hi abocaments de petroli, desballestament il·legal de vaixells i emissions de sofre de les embarcacions.

• 1.000 delictes de contaminació en zones costaneres i rius, inclosos els abocaments il·legals de contaminants.

• 130 casos de tràfic de residus.

Mitjançant l’ús de l’ampli ventall de bases de dades i de les capacitats analítiques d’INTERPOL, els països van poder connectar els delictes de contaminació amb altres delictes greus com el frau, la corrupció, l’evasió fiscal, el blanqueig de diners, la pirateria i la pesca il·legal.

Amb molts recursos d’execució que s’han assignat per fer front a la pandèmia, els delinqüents han aprofitat ràpidament les vulnerabilitats creixents en diferents àrees criminals, com ara la delinqüència mediambiental. Les inspeccions van descobrir formes típiques de delicte de contaminació marina, des d’abocaments des de vaixells fins al tràfic de residus per mar, però també tendències criminals que han anat creixent enmig de la pandèmia. Aquestes tendències incloïen articles d’un sol ús COVID-19, com ara mascaretes i guants, amb 13 casos de residus mèdics descoberts com a resultat de l’operació.

Es va detectar una important xarxa criminal de tràfic de residus plàstics entre Europa i Àsia, que va provocar la cooperació entre les autoritats d’ambdues regions. Fins ara, s’han detingut 22 sospitosos i s’ha impedit que milers de tones de residus s’enviïn il·legalment a Àsia. És molt probable que els residus s’haguessin abocat allà, contaminant els sòls i generant considerables escombraries marines.

Diversos països d’Europa, Àsia i Àfrica van denunciar enviaments il·legals de residus metàl·lics contaminats o barrejats, declarats falsament com a ferralla. En un cas, la guàrdia costanera italiana va confiscar 11.000 tones de restes metàl·liques barrejades amb plàstic, cautxú, oli mineral i altres contaminants i va impedir així que es carreguessin amb destinació a Turquia, Namíbia o les Filipines, i Croàcia també va denunciar casos d’enviaments il·legals de residus des d’Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador: nous enfrontaments deixen més d’un centenar de morts en una presó de Guayaquil

Notes de seguretatDeixa un comentari

Hi ha hagut almenys 116 morts i 80 ferits –tots ells, reclusos– en una presó de Guayaquil com a resultat d’enfrontaments entre bandes rivals en el que seria el tercer motí de l’any 2021 en aquest centre penitenciari. En les tres ocasions ha estat una disputa entre bandes delinqüencials amb l’objectiu de prendre el control d’un pavelló de la presó.

El primer motí va tenir lloc el mes de febrer i va acabar amb 79 víctimes mortals i el segon, el mes de juliol, amb 22 morts. Aquest tercer ha estat el de pitjors conseqüències.

El Centre de Privació de Llibertat número 1 de Guayaquil, a l’Equador, va ser escenari d’enfrontaments en què es va arribar a utilitzar granades i tot tipus d’armes. Les autoritats van declarar l’estat d’excepció nacional a tot el sistema penitenciari.

Així mateix, les autoritats van reactivar els protocols de seguretat a totes les presons del país davant la possibilitat de reproducció de nous enfrontaments. Un cop es va retornar a la normalitat de la vida penitenciària, els agents van trobar cadàvers amb impactes de bala, d’altres mutilats o decapitats, amb extremitats tallades i efectes de granades als pavellons de la presó.

Centenars de familiars dels interns es van acostar al centre penitenciari davant la manca d’informacions oficials.

Algunes organitzacions de defensa dels presos com Human Rights Watch van demanar al govern equatorià que investigués i identifiqués els responsables de la violència a les presons.

Paral·lelament, també apunten a l’amuntegament dels interns a la presó com un factor primordial per explicar aquests graus de violència. Consideren que totes les presons de l’Equador estan molt per sobre de la seva capacitat i no permeten una vida en condicions dignes.

D’altres organitzacions de defensa dels drets dels presos com Aliança contra les Presons consideren que aquests fets tan greus no succeeixen sense una llarga història al darrere, en la qual té un alt grau de participació i de responsabilitat el mateix Estat.

Tanmateix, afegeixen que existeix una elevada corrupció entre els funcionaris penitenciaris i demanen qüestionar seriosament l’origen de l’armament que s’utilitza en aquests sagnants esdeveniments.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten d’un 30% els assassinats als Estats Units durant el 2020

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant l’any 2020 els Estats Units van experimentar l’augment més gran d’assassinats des del començament del registre nacional nord-americà l’any 1960, segons les dades recollides per l’FBI en el seu informe anual sobre delinqüència.

El canvi anual anterior més gran va ser l’augment del 12,7% de l’any 1968. La taxa nacional (assassinats per cada 100.000 habitants) encara es manté aproximadament un terç per sota de la taxa de principis dels anys noranta.

Segons dades de l’FBI, les xifres mostren gairebé 5.000 assassinats més l’any passat que no pas el 2019, per un total de 21.500 (encara per sota de l’època especialment violenta de principis dels noranta).

És possible que les raons de l’augment mai no es coneguin del tot, però els analistes han assenyalat molts possibles factors que hi contribueixen, inclosos diversos estressos pandèmics, l’augment de la desconfiança entre la policia i la ciutadania arran de l’assassinat de George Floyd, la retirada de la policia en resposta a les crítiques o l’increment de portar armes de foc pel carrer.

Al voltant del 77% dels assassinats reportats l’any 2020 es van cometre amb una arma de foc, la quota més alta mai registrada, 10 punts per sobre del 67% de fa una dècada.

El canvi en l’assassinat va ser generalitzat: es tracta d’un fenomen nacional, no regional. L’assassinat va augmentar més d’un 35% a les ciutats amb una població de més de 250.000 habitants. També va augmentar més del 40% a les ciutats de 100.000 a 250.000 i al voltant del 25% a les ciutats de menys de 25.000.

Fins i tot amb l’augment dels assassinats i l’increment del 5% aproximadament en els delictes violents, les noves dades mostren que, en general, els delictes majors van caure entre el 4 i el 5% l’any 2020.

L’assassinat, tot i que suposa un cost social més elevat, constitueix una petita porció dels crims més importants, tal com ho defineix l’FBI. Una part de la reducció del delicte general estava clarament relacionada amb la pandèmia. El robatori va representar set de cada deu delictes contra la propietat, i és difícil cometre un robatori en botigues quan les botigues estan tancades. Però la delinqüència general disminuïa molt abans de la pandèmia: el 2020 va ser el 18è any consecutiu de la disminució de la delinqüència general.

Les proves sobre l’ocupació dels agents de policia també han estat un factor determinant. Una enquesta realitzada a 200 departaments de policia va trobar grans augments de les jubilacions entre l’abril del 2020 i l’abril del 2021.

Les grans agències de policia eren substancialment més propenses que les petites a denunciar un descens dels oficials. Newark i la ciutat de Nova York van informar d’alguns dels descensos percentuals més grans, amb la caiguda de Nova York en més de 2.500 oficials del 2019 al 2020.

Les dades delictives de les grans ciutats suggereixen que l’assassinat continua augmentant el 2021 respecte al 2020, tot i que l’increment no és tan gran. La recopilació de dades de 87 ciutats amb dades públiques disponibles fins ara mostra un augment dels assassinats d’un 9,9% en comparació amb punts comparables el 2020.

Algunes ciutats com Portland, Oregon i Las Vegas experimenten grans augments respecte a l’any passat. Altres ciutats grans com Chicago o Nova York estan experimentant xifres similars després d’uns augments considerables l’any 2020. I alguns llocs com Saint Louis (que va tenir el percentatge d’assassinats més alt de la nació l’any 2020) registren disminucions importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estabilitat en les xifres de delictes d’odi violents als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

La taxa de delictes d’odi violents als Estats Units l’any 2019 (1,0 delictes d’odi per cada 1.000 persones de 12 anys o més) no va diferir significativament de la taxa del 2005 (0,8 il·lícits per 1.000), segons publica el Bureau of Justice Statistics,  basant-se en les dades reportades per les víctimes a l’Enquesta nacional de victimització de delictes (NCVS). Durant el període de quinze anys, de l’any 2005 al 2019, la taxa de victimitzacions de delictes d’odi violents va fluctuar entre el 0,6 i l’1,1 per cada 1.000.

De mitjana, els residents dels Estats Units van experimentar aproximadament 246.900 victimitzacions de delictes d’odi anuals entre els anys 2005 i 2019 esmentats. El nombre de delictes d’odi va oscil·lar entre 173.600 i 305.390 durant aquest període. Així mateix, el nombre de victimitzacions totals, violentes i de delictes d’odi patrimonial no va variar significativament del 2005 al 2019.

En general, les victimitzacions de delictes d’odi van representar l’1,6% de totes les victimitzacions no mortals l’any 2019, enfront del 0,9% del 2005. Les víctimes van indicar que gairebé dos terços (62%) dels delictes d’odi durant aquest període van ser agressions simples.

Durant el període de cinc anys estudiat, s’estima que el 59% de les victimitzacions de delictes d’odi violents reportades per les víctimes van estar motivades per un biaix contra la seva raça, ètnia o origen nacional. Aquesta va ser la motivació més freqüentment denunciada per un delicte d’odi violent. En gairebé una quarta part de les victimitzacions d’aquest tipus de delicte, les víctimes creien que eren objectius a causa del biaix contra el seu gènere (24%), contra persones o grups als quals estaven associats (23%) o contra la seva orientació sexual (20%). Així mateix, es creia que aproximadament 1 de cada 10 victimitzacions de delictes d’odi violents estaven motivades per un biaix contra la discapacitat de la víctima (11%) o la religió (9%).

Entre el 2010 i el 2019, el nombre de delictes d’odi registrats per les forces de l’ordre va augmentar un 10% (de 6.628 a 7.314 incidents), segons el Programa d’estadístiques sobre delictes d’odi (HCSP) de l’FBI. En comparació, el volum total de delictes registrats pels cossos de seguretat (incloent-hi incidents d’odi i d’incendis) va disminuir un 22% durant aquell període de deu anys.

Els recomptes registrats per les forces de l’ordre i els reportats per les víctimes difereixen perquè les dades de l‘NCVS i l’HCSP es van recollir a través de mètodes diferents i les víctimes sovint no es van presentar a la policia. HCSP i NCVS són les principals fonts d’informació anual sobre crims d’odi als Estats Units i utilitzen la definició establerta per la Hate Crime Statistics Act de 1990.

De manera similar a la motivació dels delictes d’odi reportats a l’NCVS, la majoria de la pràctica (aproximadament el 54%) dels delictes d’odi registrats per les forces de l’ordre del 2010 al 2019 van representar el biaix de raça, ètnia o ascendència. El 49% d’aquests incidents van ser motivats per un biaix antinegre o antiafroamericà. Durant aquest mateix període de temps, les forces de l’ordre van registrar augments en el nombre de víctimes de delictes d’odi de negres o afroamericans (de 2.201 a 2.391 víctimes), asiàtics (de 136 a 215) i d’origen àrab (de 48 a 126).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

No More Ransom evita que 1 bilió d’euros arribi a mans dels delinqüents

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fins ara, la web No More Ransom de desencriptadors de programari de segrest (ransomware) ha ajudat més de 6 milions de víctimes a recuperar els seus fitxers, i ha mantingut gairebé 1 bilió d’euros lluny de les mans dels ciberdelinqüents, segons informen en un comunicat recent.

Llançat fa cinc anys, No More Ransom es manté mitjançant la cooperació entre el Centre Europeu de Ciberdelinqüència i diverses empreses de ciberseguretat, com ara Kaspersky, McAfee, Barracuda o AWS. El seu propòsit és evitar que les víctimes lliurin diners que ajudin a alimentar més atacs de ransomware, segons informa l’Europol.

No More Ransom recopila desxifradors, de manera que les víctimes de programari de segrest no hagin de pagar per recuperar les seves dades i evitar que els atacants s’enriqueixin. Per això insisteixen que no es paguin rescats ja que, de tota manera, no hi ha cap garantia que s’obtingui la clau de desxiframent que es necessita.

El grup dirigeix ​​les víctimes a la seva eina Crypto Sheriff. Allà, les víctimes poden introduir l’URL  o l’adreça de Bitcoin donada per l’atacant per pagar el rescat. L’eina cerca a la base de dades No More Ransom, on les ofertes han passat dels quatre desxifradors inicials del 2016 a la llista actual de 121 eines per desxifrar unes 152 famílies de ransomware. Segons el grup, també és gratuït i està disponible en 37 idiomes.

Si no hi ha cap desxifrador disponible per a una determinada infecció de ransomware, s’aconsella seguir revisant la llista, ja que No More Ransom afegeix periòdicament noves eines de desbloqueig.

Les còpies de seguretat periòdiques continuen sent la millor manera de protegir les dades d’un atac de programari de segrest, segons l’Europol. A més, recomana als usuaris que siguin conscients dels enllaços en què fan clic i que actualitzin el seu programari de seguretat.

Ara bé, les víctimes són cada vegada més reticents a pagar les demandes de rescat. Una enquesta de Threatpost del juny va trobar que el 80% dels enquestats que es van veure afectats per un atac de ransomware es van negar a pagar per un desxifrador que podria no aparèixer.

No More Ransom és una resposta a l’augment de les companyies cibernètiques, que semblen injectar grans quantitats de diners en l’ecosistema de ransomware. Durant la primera meitat de l’any 2020, els atacs van representar el 41% del total de les reclamacions de ciberseguretat, segons un informe del mes de juny de Cyber ​​Claims Insurance.

A més de finançar una empresa criminal, el pagament de programari de segrest a actors estatals sancionats podria posar una organització contra el Departament d’Hisenda dels Estats Units, que va afegir diversos grups de ransomware a la seva llista de sancions a l’octubre del 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: nova avaluació sobre les amenaces terroristes de les organitzacions gihadistes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol ha publicat la tercera edició de l’Informe anual sobre propaganda gihadista en línia més destacada de l’any 2020.

Centrant-se en Estat Islàmic i Al-Qaida, així com en les seves branques, l’informe aborda les trajectòries d’aquests grups i com han respost a les dinàmiques canviants, intentant superar els contratemps.

Preparat per la Unitat de Referència d’Internet de la Unió Europea (EU IRU) del Centre Europeu contra el Terrorisme, aquesta avaluació de les amenaces es basa en fonts primàries, incloses les publicacions, els vídeos i els discursos d’àudio dels grups, que l’EU IRU ha recollit durant l’any 2020.

L’informe mostra que el 2020 va ser un període crític en l’evolució d’Estat Islàmic i Al-Qaida. Tots dos grups terroristes gihadistes van patir cops importants i es van haver d’adaptar a les realitats canviants per sobreviure i mantenir-se rellevants. El risc que la propaganda gihadista en línia es tradueixi en violència continua sent elevat, ja que la propaganda dels dos grups segueix reclamant atacs d’actors solitaris per part de persones que no tenen cap connexió física amb cap dels dos grups. Entre les principals conclusions cal destacar:

Estat Islàmic (EI)

• Sota un nou lideratge, EI mostra una creixent activitat insurgent als seus nuclis tradicionals i un abast global continu.

• Un any després de la derrota militar d’EI, les capacitats de producció mediàtica del grup segueixen sent limitades, afectades per la pèrdua d’infraestructures i personal. Com a resultat, la propaganda oficial d’EI va continuar disminuint el 2020.

• Avui, el grup se centra en intentar un ressorgiment a l’Iraq i ampliar la seva presència internacional potenciant encara més la seva xarxa global d’afiliats.

Al-Qaida (AQ)

• Al llarg del 2020, AQ ha resistit una sèrie de cops importants i ha perdut alguns líders destacats.

• AQ continua aprofitant els esdeveniments actuals per avançar en la seva tendència ideològica, que es presenta com a “menys extrema” en comparació amb EI.

• Al-Qaida a la península Aràbiga (AQAP) vol demostrar que encara és capaç de muntar operacions externes, fins i tot si els esdeveniments semblen suggerir un descens de les habilitats sobre el terreny.

Unitat de Referència d’Internet de la Unió Europea

L’IRU UE de l’Europol detecta i investiga contingut maliciós a Internet i a les xarxes socials. El treball de l’IRU UE no només produeix coneixements estratègics sobre el terrorisme gihadista, sinó que també proporciona informació per utilitzar-la en investigacions penals.

Aquesta Unitat està formada per un equip de més de quaranta experts amb diversos coneixements i habilitats, que van des d’experts en terrorisme d’inspiració religiosa o desenvolupadors de tecnologies de la informació i les comunicacions fins a oficials de policia especialitzats en la lluita contra el terrorisme.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français