Categoria: Fenòmens delictius

Marsella en estat de psicosi: narcotràfic i violència extrema

Notes de seguretatDeixa un comentari

Marsella viu una escalada de violència vinculada al narcotràfic que ha generat el que autoritats, professionals del dret i actors comunitaris descriuen com una psicosi col·lectiva: un estat de por constant, trauma social i percepció de pèrdua de control de l’estat sobre parts del territori urbà. L’element més alarmant d’aquesta crisi és l’auge d’assassinats de menors i el paper creixent d’adolescents, fins i tot nens, tant com a víctimes com a actors forçats dins de les xarxes criminals.

El cas que ha sacsejat recentment l’opinió pública és l’assassinat d’Adel, un noi de 15 anys, executat amb un tret al cap i posteriorment calcinat en una platja de la ciutat. El seu cos va ser descobert per altres nens que anaven a l’escola, un episodi que simbolitza fins a quin punt la violència s’ha normalitzat i s’ha tornat pública, visible i aparentment arbitrària.

Segons dades del Ministeri de Justícia francès, el nombre de menors implicats en el tràfic de drogues s’ha multiplicat per quatre en els darrers vuit anys. A Marsella, el narcotràfic ha evolucionat cap a un model fragmentat però altament competitiu, on una organització dominant (la denominada DZ Màfia) opera mitjançant una estructura de tipus franquícia, amb múltiples punts de venda gestionats per joves reclutats, sovint a través de xarxes socials.

Aquest nou ecosistema criminal es caracteritza per:

  • Desaparició dels codis tradicionals del crim organitzat (no atacar de dia, no exposar cossos, no implicar menors).
  • Violència extrema i demostrativa, incloent execucions públiques, cossos cremats i difusió de vídeos a les xarxes.
  • Reclutament massiu de menors, molts d’ells migrants o adolescents vulnerables, sovint sotmesos a coaccions, deutes ficticis i violència física.

Actors locals descriuen una situació d’anarquia criminal, on la lògica de la por ha substituït qualsevol jerarquia estable. Els joves, exposats diàriament a morts violentes, han perdut tant la por a matar com la por a morir.

L’assassinat de Mehdi Kessaci, un agent de policia en pràctiques de 20 anys, sense vincles amb el narcotràfic, va marcar un punt d’inflexió. Es creu que la seva mort va ser un missatge intimidatori dirigit al seu germà, Amine Kessaci, activista antidrogues i figura emergent en l’àmbit polític local. Aquest cas reforça la percepció que ni tan sols els actors institucionals o els seus familiars estan fora de l’abast de les bandes.

Advocats, periodistes i activistes han començat a reduir o abandonar la seva activitat, o a fer-la sota protecció policial, per por de represàlies. Alguns professionals del dret afirmen obertament que l’Estat de dret ha quedat subordinat al poder de les bandes en determinats barris.

Davant aquesta situació, les autoritats han intensificat les operacions policials mitjançant el que anomenen bombardejos de seguretat: intervencions massives i repetides en zones d’alta criminalitat, amb unitats antiavalots, tancament de punts de venda i detencions constants.

Les xifres mostren activitat significativa:

  • Més de 40 punts de venda desmantellats recentment.
  • 42 milions d’euros en béns criminals confiscats en un any.
  • Una estimació de fins a 20.000 persones implicades directament o indirecta en el negoci de la droga a Marsella.
  • Un mercat nacional del narcotràfic valorat en 7.000 milions d’euros anuals.

Tanmateix, fins i tot responsables policials i fiscals reconeixen que molts dels detinguts són joves explotats, alguns retinguts contra la seva voluntat, i que la repressió no atura el flux constant de nous reclutes.

Un dels elements més preocupants és l’ús obert de TikTok i altres xarxes socials per anunciar la venda de drogues i reclutar menors amb ofertes de “feina” aparentment legítimes. S’hi prometen ingressos elevats (200–500 € diaris), però la realitat és sovint d’esclavatge modern, amb violència, abusos sexuals i amenaces contra les famílies.

La crisi ha reobert un debat polític intens. Sectors d’ultradreta reclamen l’estat d’emergència, més poder per a la policia i restriccions migratòries severes, atribuint el problema a la immigració massiva i al fracàs de la integració. Altres veus —advocats, experts i periodistes— rebutgen aquesta lectura i alerten contra l’ús de la por com a eina política. Argumenten que la violència és el resultat de dècades d’abandonament social, pobresa estructural, corrupció i polítiques públiques fallides, i que la repressió policial només tracta els símptomes, no les causes.

Marsella exemplifica una crisi de seguretat híbrida, on crim organitzat, exclusió social, digitalització del delicte i debilitament de la confiança institucional convergeixen. La psicosi que s’estén per la ciutat no és només por a la violència, sinó la sensació que l’ordre social s’està erosionant i que les solucions tradicionals ja no són suficients.

Per als experts en seguretat, el cas de Marsella planteja una pregunta clau: com recuperar el control sense alimentar una espiral de repressió que acabi aprofundint el mateix problema que es vol resoldre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen 24 laboratoris a escala industrial en la major operació contra les drogues sintètiques de la història

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una acció policial a gran escala, duta a terme dins de l’operació Fabryka, coordinada per Europol, va conduir al desmantellament d’una xarxa criminal que operava a tota la Unió Europea. Es van dur a terme esforços coordinats a Polònia, així com a Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. Aquestes accions es van dirigir a una xarxa sospitosa d’importar una gran quantitat de precursors utilitzats per a la producció de drogues sintètiques en laboratoris de diversos països.

A més, la xarxa va participar en activitats de blanqueig de capitals per promoure les seves operacions il·lícites. Durant el transcurs de la investigació, les autoritats policials van determinar que la xarxa podria haver importat més de 1.000 tones de precursors, suficients per produir més de 300 tones de drogues sintètiques com ara MDMA, amfetamina i catinona.

S’estima que les activitats il·legals generen milers de milions en beneficis delictius per a les xarxes criminals implicades. Els actius criminals flueixen cap a l’economia legal, creant riscos significatius de distorsió del mercat, competència deslleial i infiltració sistemàtica de negocis legítims per part del crim organitzat.

La investigació va començar l’any 2024 a partir de la intel·ligència compartida per la policia polonesa, concretament per la Unitat de Delictes de Droga de la Prefectura de la Policia Provincial de Wrocław. La informació proporcionada pels agents de policia de la Baixa Silèsia va ser fonamental per iniciar el cas i facilitar la posterior cooperació internacional dins del grup de treball. Entre febrer de 2025 i gener de 2026, es van dur a terme més de 20 jornades d’acció, dirigides a grups criminals connectats, les seves instal·lacions de producció i llocs d’emmagatzematge a tot Europa. L’operació va culminar amb una jornada d’acció coordinada contra la presumpta xarxa majorista responsable de la importació i distribució de productes químics precursors.

Aquesta xarxa era responsable de la importació, el reempaquetament i la distribució de precursors utilitzats en la producció de drogues sintètiques. Els productes químics, procedents de la Xina i l’Índia, entraven a la UE a través de diversos països i es transportaven a Polònia per al seu reempaquetament i posterior distribució a laboratoris il·legals de tota la UE. Des de l’inici de la investigació l’any 2024, Europol va donar suport a jornades d’acció dirigides a diferents cèl·lules de la xarxa, així com a grups connectats implicats en la producció de drogues sintètiques en laboratoris.

Els resultats generals de tots els dies d’acció (de febrer de 2025 a gener de 2026) inclouen més de:

• 20 dies d’acció: 85 detencions; 100 escorcolls; així com: 50 punts de lliurament identificats; 24 laboratoris a escala industrial desmantellats;16 llocs d’emmagatzematge trobats; Confiscacions múltiples:

  • Uns 500.000€ en metàl·lic.
  • 3.559 quilograms i 982 litres de drogues (incloses 4-CMC, catinona, MDMA, oli d’amfetamina).
  • Més de 120.000 litres de residus químics tòxics.
  • 1.000 tones de precursors (productes químics utilitzats per a la producció de drogues sintètiques).

L’estructura operativa d’aquesta xarxa criminal era complexa, amb set empreses legals a Polònia que facilitaven les activitats d’importació i distribució, i una coordinació de lideratge d’alt nivell que connectava els diferents grups criminals dels països de la UE.

En alguns casos, les mateixes cèl·lules criminals que operaven dins de la xarxa més àmplia gestionaven tant la logística per al subministrament de precursors com la coordinació de la producció en laboratoris clandestins. La principal xarxa criminal objectiu d’aquesta investigació està composta predominantment per ciutadans polonesos, amb la participació d’alguns ciutadans belgues i neerlandesos que operaven dins de grups interconnectats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pressió internacional sobre les grans rutes de subministrament de cocaïna cap a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats policials europees i sud-americanes continuen intensificant els seus esforços per desmantellar les principals xarxes criminals responsables del tràfic de cocaïna cap a Europa. Tres operacions recents, coordinades amb el suport d’Europol, posen de manifest tant la complexitat de les rutes utilitzades pel crim organitzat com la importància creixent de la cooperació internacional per fer-hi front. Aquestes actuacions han afectat xarxes amb connexions a Colòmbia, Brasil i Grècia, i han permès intervenir en totes les fases de la cadena criminal: des de l’origen de la droga fins a la seva recepció al continent europeu.

La primera investigació es va centrar en una xarxa liderada per un ciutadà neerlandès amb accés directe a traficants d’alt nivell a Colòmbia. L’individu, de 56 anys, residia a Eivissa però viatjava amb freqüència als Països Baixos i a d’altres països europeus. Segons les autoritats, coordinava l’entrada de grans carregaments de cocaïna a Europa amb el suport actiu dels seus dos fills.

El cas va sortir a la llum arran de la informació obtinguda a partir de la plataforma xifrada Sky ECC, una eina àmpliament utilitzada per organitzacions criminals i que ha estat clau en nombroses investigacions europees. A partir d’aquestes dades, la policia neerlandesa, va desplegar tasques de vigilància, anàlisi d’intel·ligència i escoltes telefòniques que van permetre identificar intents en curs de coordinar nous enviaments.

La xarxa va ser vinculada a sis carregaments de cocaïna interceptats al Regne Unit, Espanya i els Països Baixos. El 2 de desembre de 2025, el principal sospitós va ser detingut a Eivissa, mentre que els seus fills, de 31 i 23 anys, van ser arrestats a l’Haia i Haarlem.

Operació brasilera de tràfic marítim a gran escala

La segona actuació va tenir com a objectiu una organització criminal brasilera especialitzada en el transport marítim de cocaïna a gran escala cap a Europa. El grup s’encarregava d’adquirir embarcacions, formar tripulacions i modificar vaixells pesquers per ocultar-hi la droga.

Les rutes utilitzades incloïen punts de sortida a la costa brasilera i una etapa intermèdia a l’Àfrica Occidental, abans del trasllat final cap a aigües europees.

Un moment clau de la investigació va tenir lloc el novembre de 2024, quan les autoritats portugueses, en col·laboració amb la policia federal brasilera i les autoritats de Cap Verd, van interceptar un vaixell pesquer amb bandera brasilera a l’oest de Cap Verd. A bord s’hi van trobar 1,6 tones de cocaïna i es van detenir sis membres de la tripulació.

Posteriorment, el setembre de 2025, les forces de seguretat van desmantellar la branca europea de la xarxa, amb 37 detencions a Espanya, incloent-hi el responsable de la infraestructura logística. Finalment, l’11 de desembre de 2025, una operació coordinada al Brasil va culminar amb vuit noves detencions, entre elles dos objectius d’alt valor, i la confiscació de béns per valor superior a 1,5 milions d’euros.

Xarxa criminal grega i transferències en alta mar

La tercera operació va apuntar a una xarxa criminal grega que utilitzava el mètode de transferència en alta mar per al tràfic de cocaïna. El grup va desplegar un vaixell pesquer que va sortir de Grècia, va recórrer una ruta passant per l’Àfrica Occidental i va creuar l’Atlàntic per recollir un carregament procedent d’Amèrica Llatina.

El 14 de desembre de 2025, les autoritats van detenir deu sospitosos: cinc membres de la tripulació al mar i cinc individus a Grècia, inclòs un objectiu d’alt valor.

En tots tres casos, Europol va actuar com a eix central de la cooperació internacional, facilitant l’intercanvi d’informació, proporcionant suport analític i coordinant reunions operatives entre els països implicats. També hi van participar altres organismes clau com Frontex i el MAOC-(N), especialment en les operacions marítimes.

Aquestes actuacions s’emmarquen en l’estratègia més àmplia de la Unió Europea contra el crim organitzat, articulada a través de la plataforma EMPACT. Els casos demostren que només mitjançant una cooperació sostinguda, multinivell i transnacional és possible atacar de manera efectiva les estructures que sustenten el tràfic de cocaïna cap a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tank: dins la ment d’un dels hackers més buscats del món

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant més de quinze anys, Vyacheslav Penchukov —conegut en el submón digital com Tank— va ser una de les figures més enigmàtiques i buscades del cibercrim internacional. Carismàtic, imprevisible i sorprenentment sociable, Penchukov no va destacar per una habilitat tècnica excepcional, sinó per una capacitat innata per guanyar-se la confiança i construir xarxes de col·laboradors. Des de la presó d’Englewood, a Colorado, on compleix dues condemnes de nou anys, ha ofert la seva primera entrevista extensa, revelant detalls inèdits de les operacions, les aliances i la mentalitat de les ciberbandes que han sembrat el caos global durant dues dècades.

La història de Penchukov comença lluny de les muntanyes rocoses que envolten Englewood. A Donetsk (Ucraïna), es va iniciar en el hacking adolescent buscant trucs per a videojocs com FIFA 99 o Counter-Strike. Amb el temps, aquest aprenentatge informal el va conduir a encapçalar Jabber Zeus, un grup que, a finals dels 2000, utilitzava el sofisticat malware Zeus per infiltrar-se en comptes bancaris d’empreses, ajuntaments i ONG. En només tres mesos, més de 600 víctimes britàniques van perdre més de 4 milions de lliures.

Tank era llavors un jove de vint-i-pocs anys que vivia entre cotxes alemanys d’alta gamma, sessions de DJ nocturnes i una oficina clandestina on ell i el seu equip robaven diners durant jornades de sis o set hores. Segons explica, en aquella època el cibercrim era diners fàcils: bancs desprotegits, policies desbordats i un món digital poc preparat.

Però la festa es va acabar quan el FBI va interceptar les seves converses a Jabber i va descobrir la seva identitat a partir d’un detall banal: el naixement de la seva filla. Una operació internacional, Trident Breach, va acabar amb múltiples detencions, però Tank va fugir gràcies a un avís i a la rapidesa del seu Audi S8 amb motor Lamborghini. Després d’amagar-se un temps, va intentar reformar-se gestionant un negoci de carbó. Tot i així, els suborns constants de funcionaris ucraïnesos i l’impacte de la guerra al Donbass el van empènyer de nou al delicte.

A partir de l’any 2018, Penchukov va tornar amb més força, ara immers en l’ecosistema del ransomware, un negoci molt més lucratiu que el robatori bancari tradicional. Va formar part de grups tan coneguts com Maze, Egregor, Conti o IcedID, especialitzats a infectar sistemes corporatius, extorsionar empreses i fins i tot hospitals. Segons ell, els beneficis podien arribar als 200.000 dòlars mensuals, tot i que dins dels fòrums criminals corrien rumors sobre rescats milionaris.

La comunitat hacker, segons explica, funciona per mentalitat de ramat: quan un grup aconsegueix un botí excepcional, centenars d’imitadors llancen atacs similars sense considerar les conseqüències humanes. I és que per a molts d’aquests delinqüents, les víctimes són xifres, i els perjudicis, assumptes coberts per assegurances.

Un dels punts més polèmics del seu testimoni és la confirmació, amb naturalitat, que diversos grups de ransomware mantenien contactes habituals amb els serveis de seguretat russos, incloent-hi el FSB. Aquesta hipòtesi ja havia estat assenyalada per múltiples agències occidentals, però Tank descriu aquestes connexions com si fossin pràctica habitual.

També parla de la seva relació antiga amb Maksim Yakubets, suposat líder d’Evil Corp i objecte d’una recompensa de 5 milions de dòlars. Eren amics, sortien junts per Moscou i Yakubets, aparentment obsessionat amb mostrar la seva riquesa, anava envoltat de guardaespatlles. Però quan Yakubets va ser detingut l’any 2019, la comunitat del cibercrim li va girar l’esquena. Penchukov assegura que ell mateix va evitar-lo per por de ser relacionat amb ell.

La captura de Penchukov l’any 2022 va ser digna d’una pel·lícula: una operació a Suïssa amb franctiradors als terrats, agents encaputxats i els seus fills com a testimonis involuntaris. Encara ara considera que l’operatiu va ser excessiu, però les milers de víctimes que han perdut estalvis, feina o estabilitat probablement discreparien.

A Englewood, Tank passa els dies estudiant idiomes, fent esport i obtenint titulacions de secundària. A la recta final de la seva confessió, Penchukov admet que la seva ruïna va venir dels mateixos col·laboradors amb els quals havia compartit fortuna i risc. En el cibercrim, afirma, no pots tenir amics. Tots desconfiaven de tothom; molts, quan eren detinguts, es convertien en informants. La paranoia és l’única constant en la vida criminal.

Ara, mentre espera una possible reducció de condemna i s’enfronta a una ordre de restitució de 54 milions de dòlars, Tank mira enrere amb una barreja d’orgull, nostàlgia i justificació. Parla del passat amb un to gairebé romàntic, com si fos una aventura llunyana. Però els rastres del seu llegat —empreses arruïnades, hospitals paralitzats, famílies afectades— continuen ben vius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El món en una cruïlla: com les economies il·lícites amenacen l’ordre global

Notes de seguretatDeixa un comentari

El món es troba en un moment decisiu. Les economies il·lícites —des del tràfic de drogues fins als delictes cibernètics o les falsificacions — estan creixent i adaptant-se a una velocitat que desafia governs, institucions i comunitats. Lluny de ser un fenomen marginal, el crim organitzat s’ha convertit en una força que erosiona la democràcia, posa en risc la sobirania dels estats i amenaça la pau i la seguretat internacionals.

En aquest context, l’Índex Global de Crim Organitzat esdevé molt més que una eina de mesura: és un mirall que reflecteix tendències profundes dins dels estats i del sistema internacional. I la seva tercera edició ens permet, per primer cop, seguir l’evolució d’aquests fenòmens al llarg de cinc anys.

Les dades de l’edició d’enguany mostren canvis clau en l’economia criminal global. Un d’ells és l’ascens imparable de les drogues sintètiques i de la cocaïna, que dominen cada vegada més els mercats. Aquest creixement respon a actors criminals capaços d’adaptar-se ràpidament a:

  • els gustos canviants dels consumidors,
  • les millores tecnològiques en la producció,
  • i unes xarxes de tràfic més interconnectades que mai.

L’Índex detecta un augment accelerat de les formes de criminalitat no violentes, com ara:

  • els delictes financers,
  • el frau i les estafes digitals,
  • els delictes ciberdependents.

Aquestes activitats, cada cop més integrades en els sistemes financers i digitals transnacionals, no necessiten violència per causar danys enormes. Empreses, governs i ciutadans n’acaben pagant el preu.

Un altre exemple és la falsificació, que creix arreu alimentada per la inflació, la inestabilitat laboral i les tensions comercials. Quan els ingressos baixen, la demanda de productes falsos tendeix a augmentar.

L’Índex també revela que els actors criminals vinculats a l’Estat continuen sent els més prevalents. Tanmateix, són els actors estrangers els que experimenten el creixement global més pronunciat. Això confirma que el crim organitzat és més mòbil, flexible i transnacional que mai.

A més, el sector privat —sigui de manera voluntària o per negligència— té un paper creixent com a facilitador del crim, especialment en àmbits com la logística, les finances o la tecnologia.

Tot i que molts mercats criminals estan en expansió, les puntuacions de resiliència dels estats s’han estancat. Un exemple clar és la cooperació internacional: tradicionalment, un punt fort, però ara debilitada per un sistema global més polaritzat i una retirada del multilateralisme.

És un senyal alarmant, especialment en el 25è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional.

Malgrat aquest panorama complex, les dades també ofereixen un missatge d’esperança. L’Índex demostra que reforçar elements clau de resiliència pot:

  • reduir la influència dels actors criminals,
  • transformar comunitats senceres,
  • i orientar societats cap a trajectòries més positives.

L’Índex no és només un diagnòstic: és una eina de solucions. Assenyala vulnerabilitats, però també mostra camins de reforma, enfortiment institucional i empoderament de la societat civil.

En definitiva, l’Índex ofereix una base d’evidència compartida perquè governs, responsables polítics, ONG i actors internacionals puguin convertir el coneixement en polítiques i la urgència en acció. En un moment en què el crim organitzat evoluciona més ràpid que mai, aquesta mirada global i comparativa és essencial per orientar les decisions del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol insta a prendre mesures contra la suplantació d’identificació de trucades

Notes de seguretatDeixa un comentari

La suplantació d’identificació de trucades es produeix quan els delinqüents falsifiquen la informació que es mostra als telèfons, fent que els números semblin legítims per així, enganyar les víctimes. Aquesta pràctica està causant danys financers i socials importants, amb una pèrdua estimada de 850 milions d’euros anuals a tot el món.

Europol demana una resposta europea coordinada per abordar la suplantació d’identificació de trucades, una eina cada cop més comuna, utilitzada per al frau en línia i les estafes d’enginyeria social.

Les trucades telefòniques i els missatges de text continuen sent el principal punt d’entrada d’aquestes estafes, representant aproximadament el 64% dels casos denunciats. En amagar les seves veritables identitats i ubicacions, els delinqüents enganyen les víctimes perquè revelin informació personal, transfereixin fons o concedeixin accés a dispositius i comptes, cosa que dificulta extremadament que les forces de l’ordre les puguin rastrejar i processar.

La suplantació d’identificació de trucades és cada cop més explotada per xarxes criminals organitzades que operen en múltiples jurisdiccions. Els estafadors suplanten bancs, agències governamentals o fins i tot membres de la família per guanyar-se la confiança. Alguns ho utilitzen per als anomenats incidents de swatting, fent trucades d’emergència falses des de l’adreça d’una víctima, desencadenant respostes d’emergència a gran escala.

Les investigacions mostren l’aparició d’un model de negoci de «spoofing com a servei», que proporciona eines prefabricades per suplantar entitats de confiança com ara les forces de l’ordre o les institucions financeres. Operant des de l’estranger, aquestes xarxes exploten les llacunes jurisdiccionals per evadir la detecció i el processament.

El desequilibri actual, on la suplantació d’identitat és fàcil de cometre però difícil d’investigar, és insostenible. Europol insta a mesures que facin més costós i tècnicament complex per als delinqüents amagar-se darrere d’identitats falses, alhora que permeten als investigadors actuar ràpidament a través de les fronteres.

Una enquesta d’Europol realitzada a 23 països va revelar reptes importants en la implementació de mesures contra la suplantació d’identificació de trucades. Això significa que la població combinada d’aproximadament 400 milions de persones continua sent susceptible a aquest tipus d’atacs.

Les forces de l’ordre van destacar els principals obstacles, com ara la cooperació limitada amb els operadors de telecomunicacions, les regulacions fragmentades i la manca d’eines tècniques per identificar i bloquejar les trucades falses.

Europol i els seus socis han identificat tres prioritats:

• Normes tècniques harmonitzades: desenvolupar mecanismes a tota la UE per rastrejar les trucades fraudulentes, verificar els identificadors de trucades legítims i bloquejar el trànsit enganyós.

• Millora de la col·laboració transfronterera: enfortir la cooperació entre les forces de l’ordre, els reguladors i la indústria per compartir informació i proves de manera eficient.

• Convergència normativa: alinear les normes nacionals per permetre el rastreig legal, aclarir els usos legítims de l’emmascarament de l’identificador de trucades i promoure eines antifrau provades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

20 pandillers escapen d’una presó d’alta seguretat a Guatemala i desfermen una crisi nacional

Notes de seguretatDeixa un comentari

La insòlita fuga de 20 reclusos vinculats a la temuda banda Barrio 18 ha posat Guatemala en estat d’alerta. L’escapada, que es va produir de forma gradual i silenciosa, ha desencadenat una crisi de seguretat, purgues en el sistema penitenciari i pressions internacionals.

Els fets van tenir lloc a la presó de Fraijanes II, un centre de màxima seguretat als afores de Ciutat de Guatemala, especialment dissenyat per recloure membres de bandes. Tot i que les fugues es van produir al llarg de diverses setmanes, no es van fer públiques fins que van passar unes setmanes.

La situació es va complicar encara més perquè es va produir poc després que els Estats Units designessin la banda Barrio 18 com a organització terrorista estrangera, igualant-la a càrtels de droga i grups violents internacionals.

Amb només un dels fugitius recapturat —Byron Fajardo Revolorio, àlies Black Demon, condemnat a 180 anys d’internament —, el govern guatemalenc ha mobilitzat fins a 45.000 agents policials i ha demanat suport a Interpol i països veïns, especialment Mèxic, per localitzar els delinqüents.

La reacció dels Estats Units no s’ha fet esperar: la seva ambaixada a Guatemala ha qualificat els fets de totalment inacceptables i exigeix una resposta contundent. La col·laboració bilateral ja inclou tecnologia de reconeixement facial, formació de funcionaris penitenciaris i fins i tot plans per a la construcció d’una nova presó d’ultra seguretat amb el suport del Cos d’Enginyers de l’Exèrcit nord-americà.

El ministre d’Interior, Francisco Jiménez, no ha esquivat responsabilitats: És una fallida gravíssima del sistema penitenciari. Les autoritats admeten que els controls interns eren mínims, que no hi havia tecnologia per verificar la identitat dels reclusos i que és possible que hi hagués complicitat interna o suborns.

La direcció del sistema penitenciari ha estat destituïda, inclòs el seu cap, Luis Alfonso Godínez, i es demanarà als directors de presó que passin el polígraf, per detectar vincles amb bandes criminals.

Barrio 18: una amenaça activa des de dins les presons

Barrio 18, sovint comparada amb la MS-13, manté una forta presència a Guatemala amb uns 12.000 membres, 3.000 dels quals estan empresonats. Molts dels seus líders han continuat operant des de dins de les presons, una pràctica habitual en països d’Amèrica Llatina, on la corrupció facilita la introducció de mòbils i altres mitjans de comunicació il·legal.

Una peça clau en aquest escenari és Aldo Dupie Ochoa, àlies El Lobo, suposat cap de Barrio 18. El seu recent trasllat a una altra presó va provocar aldarulls a diverses presons, fins que un jutge va ordenar el seu retorn a Fraijanes II, un fet que segons molts analistes podria haver precipitat la fuga col·lectiva.

Aquesta crisi posa en evidència les greus deficiències del sistema penitenciari guatemalenc i la complexitat de combatre bandes com Barrio 18. Amb una combinació de corrupció interna, tecnologia insuficient i pressió internacional creixent, Guatemala afronta un repte majúscul per restablir el control i evitar que aquestes organitzacions terroristes operin impunement des de dins dels murs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’assetjament sexual als trens augmenta un terç en una dècada al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les denúncies per delictes sexuals i assetjament als trens del Regne Unit han augmentat més d’un 37% des de l’any 2015, segons dades recollides per la BBC a través d’una sol·licitud d’informació a la Policia de Transport Britànica (BTP). Només l’any passat es van registrar 2.661 incidents a Anglaterra, Escòcia i Gal·les, una xifra que evidencia la persistència d’un problema creixent en la seguretat del transport públic.

Dels casos denunciats, un de cada deu afectava menors d’edat, alguns de menys de 13 anys. En total, en els darrers deu anys s’han notificat més de 22.000 delictes sexuals relacionats amb la xarxa ferroviària britànica.

Les autoritats assenyalen que part de l’increment de denúncies pot estar relacionat amb una major conscienciació social i una millor disposició de les víctimes a denunciar. El govern britànic ha destacat que l’augment de casos reportats no implica necessàriament un increment real dels delictes, sinó que pot reflectir que més persones se senten capaces de comunicar allò que han patit.

Tot i això, la Policia de Transport Britànica reconeix que la situació és preocupant i que els incidents continuen estant infrareportats. Moltes víctimes, segons les autoritats, encara dubten a denunciar per por, vergonya o manca de confiança en el sistema.

Per combatre el fenomen, s’han reforçat les patrulles policials —incloent-hi agents de paisà— a trens i estacions. Aquests equips estan formats específicament per detectar comportaments sospitosos, com persones que busquen situar-se a prop de dones que viatgen soles o aparentment vulnerables.

Les dades mostren un augment notable dels casos amb menors implicats: les denúncies per delictes sexuals amb víctimes menors de 18 anys s’han triplicat en l’última dècada, passant de 146 el 2015 a 443 l’any 2025. En total, hi ha més de 2.900 informes en deu anys que afecten infants o adolescents.

La BTP adverteix que aquesta tendència s’explica en part per les noves tècniques d’investigació i la presència d’agents encoberts, però remarca que cal continuar promovent la denúncia i l’educació en prevenció.

El cas del director de tren Nicholas McMurray, condemnat a set anys de presó per agredir sexualment una passatgera de 18 anys, ha estat un dels més mediàtics. L’home, empleat de la companyia Great Western Railway, va ser arrestat immediatament després de la denúncia i inclòs al registre de delinqüents sexuals de per vida. L’empresa el va destituir de forma immediata i va reiterar la seva tolerància zero envers qualsevol comportament d’aquest tipus.

Per la seva banda, el govern britànic ha anunciat una inversió de 17 milions de lliures esterlines per millorar la videovigilància a les estacions i facilitar la identificació dels sospitosos. Les autoritats esperen que aquesta mesura contribueixi a accelerar les investigacions i a reduir la impunitat dels delinqüents.

La policia anima tant les víctimes com els testimonis a informar immediatament de qualsevol incident, fins i tot si pot semblar menor. Els passatgers poden enviar un missatge de text al número 61016 amb els detalls de l’incident, el lloc i l’hora.

El Rail Delivery Group, organisme que representa les companyies ferroviàries, comparteix aquesta posició i assegura que totes les denúncies seran tractades amb la màxima serietat.

Malgrat les campanyes de conscienciació i l’augment de la vigilància, les dades mostren que el transport públic continua sent un espai on moltes dones i menors no se senten segurs. Experts en seguretat i igualtat de gènere apunten que cal combinar les mesures policials amb educació, sensibilització i formació dels treballadors del transport, així com fomentar un canvi social que rebutgi qualsevol forma d’assetjament.

Encara que el nombre de denúncies pugui reflectir una major confiança en el sistema, la realitat és que milers de passatgers segueixen exposats a situacions d’intimidació i violència sexual. La lluita per garantir que cada trajecte sigui segur i respectuós continua sent, avui, un dels principals reptes del transport públic al Regne Unit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un sol error, una empresa destruïda: el ciberatac que va enfonsar 158 anys d’història

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una contrasenya feble. Això és tot el que va necessitar un grup de pirates informàtics per destruir una empresa britànica amb 158 anys d’història i deixar 700 persones sense feina.

L’empresa de transports KNP, amb seu a Northamptonshire, és un exemple tràgic de com els ciberatacs poden fer caure fins i tot negocis consolidats. El cas revela una realitat inquietant: milers d’empreses al Regne Unit són víctimes de programari de segrest (ransomware), una de les amenaces del cibercrim més importants avui dia.

L’any 2023, KNP gestionava una flota de 500 camions sota la marca Knights of Old. Malgrat complir els estàndards de seguretat informàtica i disposar d’una assegurança contra ciberatacs, l’empresa va ser víctima d’un grup anomenat Akira.

Tal com explica Richard Bilton per a BBC Panorama, els hackers van accedir al sistema endevinant la contrasenya d’un empleat. Un cop dins, van xifrar totes les dades i van bloquejar els sistemes interns, la qual cosa va deixar l’empresa totalment paralitzada.

Tot i que no es va especificar una xifra, una empresa especialitzada en negociació de rescat va estimar que la demanda podria arribar als 5 milions de lliures. KNP no va poder pagar-ho, es van perdre totes les dades i l’empresa va fer fallida.

Richard Horne, CEO del Centre Nacional de Ciberseguretat (NCSC), adverteix que cal una resposta urgent i que les empreses han de prendre mesures serioses per protegir els seus sistemes i negocis.

L’NCSC, que forma part de la GCHQ (Government Code and Cypher School), l’agència d’intel·ligència del Regne Unit, rep informes d’un gran ciberatac cada dia. Els seus equips intenten detectar i frenar els hackers abans que puguin desplegar el programari de segrest, però la tasca és titànica.

Segons el govern britànic, es van produir 19.000 atacs de programari de segrest l’any passat. La mitjana de demanda és d’uns 4 milions de lliures, i aproximadament un terç de les empreses acaben pagant.

Aquest tipus d’enginyeria social va ser el mètode utilitzat en el cas de l’atac a Marks & Spencer, en què els atacants van aconseguir accedir als sistemes mitjançant la manipulació telefònica.

Segons els experts, molts dels nous hackers comencen en el món del joc i acaben utilitzant les seves habilitats en el cibercrim. El programari de segrest es pot comprar fàcilment al web fosc, i és una via ràpida per obtenir grans sumes de diners amb poc risc de ser atrapats.

El govern proposa ara prohibir a les entitats públiques pagar rescats i que les empreses privades hagin de notificar qualsevol atac i obtenir permís per fer qualsevol pagament.

Després de perdre l’empresa, Paul Abbott, director de KNP, ha començat a fer xerrades de conscienciació i afirma que les empreses haurien de demostrar que tenen els sistemes actualitzats, com una mena de ciber-MOT (com la ITV de la seguretat digital).

El consultor Paul Cashmore, que va assessorar KNP després de l’atac, assegura que aquests atacs són obra del crim organitzat, i que s’està fent molt poc per atrapar-ne els autors.

El cas de KNP és un avís per a totes les empreses: una sola contrasenya feble pot tenir conseqüències desastroses. En un entorn cada cop més digitalitzat, la ciberseguretat no és una opció, és una necessitat crítica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nens en risc de robatori d’identitat i frau

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons les investigacions de la Universitat de Southampton, al Regne Unit els infants tenen un risc més alt de ser assetjats, ciberassetjats i que els robin la identitat quan siguin més grans, si els seus pares publiquen les seves fotos en línia.

L’anomenat sharenting, que consisteix a documentar els moments especials d’un infant a les xarxes socials, s’ha convertit en un costum habitual. Però els acadèmics adverteixen que això podria comportar un perill inesperat, ja que incrementa el risc que els nens es converteixin en víctimes de la ciberdelinqüència.

La reportera Shiona McCallum ho publica a la BBC i adverteix que el fet de compartir àmpliament a les xarxes socials les fotos i els vídeos dels menors posa en risc la seva seguretat, privadesa i benestar.

Els investigadors van enquestar més de 1.000 pares al Regne Unit i després van dur a terme unes entrevistes de seguiment. Van descobrir que el 45 % dels progenitors amb qui van parlar publicava activament fotos en línia dels seus fills, alhora que un de cada sis informava que el seu fill havia patit danys.

D’altra banda, revelar detalls com ara la data de l’aniversari, l’adreça, el nom dels animals de companyia, etc. podria augmentar el risc de frau d’identitat més endavant.

I és que quan els pares comparteixen amb orgull les fotos i la informació sobre els infants a les xarxes socials, sense saber-ho, els posen en risc de patir danys en línia (ciberassetjament) i al món real; no només ara, sinó també en un futur proper.

El sharenting és una invasió de la privadesa que des de fa temps és un tema controvertit. Una de les preocupacions és que els pares, els cuidadors, els familiars i les escoles desconeixen en gran mesura que les funcions de privadesa a les xarxes socials poden ser anul·lades per a certes accions. Aquesta investigació demostra que els pares sobreestimen la protecció que ofereix la configuració de la privadesa.

Se sap de delinqüents que es mouen a les parts més fosques d’Internet que presumeixen que poden utilitzar la intel·ligència artificial per crear imatges sexuals i nus de qualsevol infant, a partir d’un grapat de fotos o vídeos normals. Aquestes imatges poden ser tan realistes que són indistingibles de les reals.

Els investigadors adverteixen que la intel·ligència artificial planteja tota una nova gamma de perills, inclòs el risc d’extorsió sexual, si les imatges s’utilitzen per amenaçar o fer xantatge a un infant.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français